Ho situem en el camí del temps?
-I llavors on podem posar el 2022 si cada cartó val 10.000 anys?
-El 2000 estaria al principi del cartonet si ho fem de 10.000 en 10.000.
-No sé si és una bona idea per arribar al 240.000.000, d’anys de la cova
-Els 2.000 anys representaran 2 cm.
-Per fer els 240.000.000 en podem fer uns altres de 1.000.000!
Si després del 0 posem un de 10.000, tenim tot això que posem que ha passat aquests 2000 anys dins els 10.000 anys
-Per no haver de fer tant de recorregut, a sota podem fer un altre camí del temps que anés de 10.000 en 10.000.
-Seria bona idea!
-Així posem els anys de la columna.
-Aniran cap a l’altre cantó, en direcció contrària als anys que tenim posats.
-Després del 0 en posaríem quatre, i arribaríem al 40.000 després de Crist?
-No, ho hem de posar enrere, però posarem 47 fins als anys de la columna.
-Una seria per les columnes i l’altre per la vida de la cova.
- Si després del 0 posem un de 10.000, tenim tot això que posem que ha passat aquests 2000 anys dins els
començar igual. .
-Els anys es van començar a comptar al 0.
-La columna no va néixer el mateix any que la cova.
-Podríem fer abans de Crist cap a l’esquerra i cap a la dreta anant cap al 2022. I ho transportem cap allà.
-Si després del 0 posem un de 10.000, tenim tot això que posem que ha passat aquests 2000 anys dins els 10.000 anys
-Podem fer un altre color, el carbassa fluix podria ser de 10.000.
Tindrem tres tires de 100 pels segles i una 10.000 per les estalactites. Per fer la cova farem una de cartons de 1.000.000
-Però amb aquests de 10.000 en necessitem 4 i per la de dins la cova en necessitarem més.
-El 7000 el podem calcular amb un regle i així serà exacte,
-
N’hauríem de fer 5 de 10.000 i posem els 7.000 els posem al 7cm.
Cada centímetre són mil, és un mil·lenni i cada mig centímetre seran 500.
-
Aquí posem el 0
-
Posem abans de Crist i Després de Crist
-
Abans de Crist posem 10.000, 20.000, 30.000, 40.000, 50.000…
-
El 2023 està dins els 10.000 després de Crist, 2 cm són 2.000 anys
-
2.000 anys després de crist i abans de Crist 45.000.
- A més falten 500 anys, 5 mil·límetres
Ara fa 47.500 anys
-
47.500 anys formant-se i en un cop sec de 3 segons ja és morta.
Per què?
Dins la cova mesurem una columna. On comença i s’acaba?
Cada grup obté resultats diferents.
Amb l’experiència de calcular els anys de formació del tros de columna que tenim a la classe, calculem el temps que ha passat per la formació de la columna que hem mesurat dins la cova.
Ens basem amb “el camí del temps” construït per representar l’arribada dels Grecs a Catalunya i tenim en compte: - Estem a l’any 2023. Comencem a comptar enrere des del 2.000 -
Cada cartó carbassa mesura 10 cm i representa 10.000 anys - Busquem quin any va ser quan va començar a créixer l'estalactita
Construïm el camí del temps que ens permetrà situar el moment de formació de les columnes de 136.000, 160.000 anys.
- dos anys després de Crist
-
130.000 abans de Crist i 4.000 anys, són 4 cm del següent cartró per fer els 136.000 anys.
- Aquí posem el 0
- Posem abans de Crist i Després de Crist
- Abans de Crist posem 10.000, 20.000, 30.000, 40.000, 50.000…
- El 2023 està dins els 10.000 després de Crist, 2 cm són 2.000 anys
- 2.000 anys després de Crist i abans de Crist 158 anys.La columna té 160.000 anys
Com ha anat creixent la columna?
I els anys de la cova?
Tindrem tres camins; de cartons de 100 anys, un de 10.000 i el de 1.000.000.
-No sé si comptar cartons de 10.000 és una bona idea per arribar al 240.000.000 d’anys de la cova -Per fer els 240.000.000 en podem fer uns altres de 1.000.000!
Quants cartons de milió hi caben en un metre?
A la classe hi caben els 240 milions d’anys de la cova? -
Cada cartó representa 1 milió -
Hem de pensar que cada milió farà 10 cm.
Tenim totes les parets de la classe -
-
Hem de mesurar el perímetre, anem a dir totes
les parets -
Fem la volta? -
En un metre hi caben… Hi caben 10 cartons que són 10 milions -
10 milions? -
Hem de mirar 10 milions, 10 milions, 10 milions
… -
Hem de posar 240 cartons i són 24 metres comprovem quants cartons d’un milió
d’anys posarem a cada metre
-
Podem comptar cada 10 milions, anar comptant de 10 milions en 10 milions i comptar quants metres
- Jo penso que he comptat que 10 metres són 100 milions d’anys i 10 metres més són 20 metres i serien 20 metres.
- Si, són 24 metres per posar 240 milions d’anys.
- Hi podem posar encara més milions d’anys. Aproximadament 5 metres més que són 50 milions d’anys, perquè abans de formar-se la cova ja hi havia món.
- Hi caben el 240 milions d’anys que fa que es va forma la cova a la classe?
- Comencem amb la cinta mètrica del 0 i anem fent la volta per totes les parets.
Unes quantes persones creuen que no hi cabran 24 metres i d’altres que si.
-
La cova del Petracó es va formar a la pica!
Amb la intenció d’endreçar la informació anem trobant diferents variables; el temps (mesos) i l’espai (fora, a la sala i a l’entrada de la gatera. Apareixen quadres de doble entrada.
Fem un pas més. Com ens pot ajudar el gest que fem amb la mà i indica els canvis en les temperatures en el transcurs dels mesos?
-Hem mesurat els quadrets i fan 6 mm. comptem com 6 graus. De la ratlla hem comptat els graus cap amunt i hem fet una linia que va sent cada mes.
-A sota hem posat els mesos i cada quadret val un grau. A cada mes hem posat els tres llocs.
-Ho hem fet dibuixant els números del termòmetres. Ara no us el recomanem!
C o m r e p r e s e n t e m a q u e s t e s t e m p e r a t u r e s q u e c a n v i e
c
d a m e s ?
n
a
-
De cada proposta agafem les propostes i idees que ens semblen útils
Hem de posar els mesos ordenats per quan vam començar, el setembre.
-
Primer fem la ratlla del zero és aquesta línia d’aquí a baix. és on comença
-
En quin full ho fem? Llis o quadrets? Ho fem en un full gran i uns números com els del termòmetre. com un regle
-
Hem d’escriure els mesos ordenats com hem anat
apuntant les temperatures, no seguint els de l’any; Setembre, Octubre…
-
Tots els mesos han de ser igual, posem la mida de la mà, han de tenir el mateix espai perquè més o menys hi ha els mateix número de dies.
- Podem fer servir un regle, el termòmetre o quadrets.
- Decidim fer-ho amb un regle que cada cm representa 1 grau
- Primer posarem els mesos sota la línia del grau 0
- A sota posem els mesos. Cada mes igual de llarg.
- El desembre el posem, no tenim temperatura però va passar el temps
- Posem un regle i podem marcar cada 5 cm seran 10 graus
- També hem de posar sota 0 , pels dos graus sota 0
- Comencem per la temperatura de fora , 22 graus
-
Amb un color fem les temperatures de fora i amb uns
altres colors els de la sala i la gatera.
Podem posar un punt en el setembre i a la mida de 22 graus
- El 42 és una mica més que 40
-
Després el -2 com ho fem? -
L’hem de posar 2 sota la ratlla del 0
-
-
Fem la mida i les unim per línies així es veu com puja i baixa la temperatura
-
Després fem la línia
-
Ara amb un altre color fem la sal
-
Això se’n diu un gràfic, com a les empreses que diu la productivitat
-
Hem fusionat les idees.
-
La gatera la fem amb color verd
-
Aprofitem la idea de fer color a cada lloc amb una llegenda
-
Serveix per saber les temperatures de la gatera, de la sala i de fora des del primer mes que vam anar a la cova fins ara, com ha anat canviant cada vegada.
- Vam fer una ratlla i una marqueta al 22, això vol dir que fa 22 graus. Si ajuntem tots els puntets sabem quan puja i baixa i amb els números del termòmetre que vam apuntar al costat sabem quina
temperatura fa . Per mesurar les temperatures.
- Si ho mirem sabrem les temperatures d’altres mesos, és per recordar-ho.
-
Hem vist que la temperatura de fora puja molt, fins a 42 graus i després baixa moltissim fins a -2.
- Pot canviar 44 graus
-
-
-
La temperatura de la sala és tranquil.la
La de la gatera molt més tranquil.la
Es diu constant
- Nosaltres pensàvem que a la gatera a l’estiu hi fa fred i a l’hivern calor.
- Ara veiem que la temperatura de la gatera a l’hivern baixa poc
- Però a fora la temperatura baixa molt i tenim la sensació que a la gatera fa calor perquè ho comparem.
- El gener és l’únic mes que a dins estem més calents que a fora.
- Cada color significa la temperatura d’un lloc de la cova.
- Veiem quin lloc està més calent cada mes, per exemple el mes de novembre el lloc més fresc és a la gatera perquè la temperatura queda més avall
- Amb 15 metres canvia la temperatura
- El mes de gener el lloc més fresc és a fora perquè estem a -2
- El mes de gener, la gatera és casi igual que la sala
- El febrer i el març coincideixen la temperatura de la gatera.
- La diferència de les temperatures d’octubre estan aquí. Amb números seria de 42 a 20, són 22 graus de diferència
- Això és molt!!
- La més gran que hem pres és la de 44, és la
Qui ha trepitjat aquestes terres, la cova i
Esparreguera?
Una cova és un lloc i també un misteri, és d'un ahir molt llunyà i d'un acostar-se al passat de la vida, les descobertes i la protecció del patrimoni, dels costums, les persones que hi han habitat, els conflictes, els oficis… mirant cap a un present on viure i continuar coneixent
Necessitaríem experts
- Anar a l’arxiu a veure què tenen de la cova i d’Esparreguera
- Parlar amb algun expert
- Buscar arqueòlegs
- El meu avi s’ha llegit la història d’Esparreguera
- Busquem en els llibres
- Busquem al google
Ens trobem amb el Joan Llort a l’església de Santa Maria del Puig
Ens trobem a l’ermita del Puig amb en Joan Llort i ens explica alguns fets del passat de les terres d’Esparreguera. El primer document que es coneix és de l’any 985 dc L’Ermita té una llegenda i una història.
Antigament, el poble estava al voltant de l’església de Santa Maria del Puig. Ens diu que el 1316 els habitants decideixen traslladar-se al costat del camí ral, per qüestions de comerç. El camí Ral anava de Barcelona a Igualada passant per Esparreguera.
En aquestes terres hi han viscut Ibers, romans, hi han passat els sarraïns, Monjos…
Ens parla dels terratrèmols del 1427, del Mansur, Ramon
Berenguer III
Ens Explica quin va ser el primer cens que es coneix: 172 famílies al 1732, dos metges, 41 paraires, 6 capellans, 67 jornalers, 5 corders…
Dins l’església s’hi van trobar cossos, un sembla ser d’un reverend.
Ens va parlar d’oficis, de la cova del Petracó, dels saquejos…
i Bramona
El Jordi ve a l’escola i ens explica com ha descobert que l’esquelet de l’església de Santa Maria del Puig és del reverend Francesc Broquetes i Bramona.
Ha trobat documents de l’any 1724 un testament que diu que dona la casa i fa un acord que el Joan Castells, qui la compra, el cuidarà i deixarà que convisqui fins que li arribi la mort. Ens va explicar que els cognoms Broquetes i Bramona venen, el primer del seu pare i el segon és el nom de la casa.
El Jordi Gobern ve a l’escola a explicar-nos les seves descobertes sobre el reverend Francesc Broquetes
Al 2004-05 es fan les excavacions i es troben
els cossos. Prop de la paret hi havia el cos que semblava d’un capellà, tenia un rosari amb una creu de bronze, davant hi ha la verge Maria i darrere el Crist i hi posa “Salvador” de les ànimes. Els arqueòlegs amb els seus estudis antropològics van dir que era un home , enterrat cap a mitjans del segle XVIII i no havia fet mai de pagès, que tenia els genolls gastats.
Va semblar que era un monjo i un capellà. Si ho lliguem amb el testament que diu que vol que l’enterrin allà sembla que la conclusió és que és Francesc Broquetas i Bramon.
La Rosa Maria, que és l’arxivera ens rep a l’arxiu municipal i ens explica què s’hi guarda en aquest lloc: documents, fotografies, objectes…que expliquen el passat d’Esparreguera.
arxiu
Ens ha ensenyat restes arqueològiques de la cova de Can Paloma, ceràmiques, cranis, ossos, pedres de molí, ossos d’animals… al
fons de cova s’havia utilitzat com a cementiri. Són de l’època del Neolític, els primers humans que van habitar aquestes terres. Hi ha una olla que estan reconstruint de l’edat de bronze.
A l’arxiu hi vam veure una tomba de l’època romana i l’últim objecte que els ha arribat; una balança de nadons de l’anys 1902 de la farmàcia de la plaça de l’ajuntament
Teler de la colònia Sedó amb un bressol pels nadons de les treballadores. Les dones, l’endemà de tenir un fill ja anaven a treballar. Les nenes i els nens de vuit anys ja
ajudaven a la fàbrica, com que tenen les mans i els dits petits recollien el borrim del cotó d’entre els fils del teler.
També fòssil d’uns animals marins, cargols, cargolines…de la cova del Petracó, ens ha dit que de moment no han trobat la punta de sílex que van descobrir a la cova del Petracó.
Anem situant les descobertes a “El camí del temps”
Lluis Llongueras
985 primer document
1846 colònia Sedó Guerra Civil
Anna Lizaran
1427 terratrèmols,
Antic hospital i pastisseria “cal Nasi”
1808 Guerra del francès cens
església Esparreguera,
1314 trasllat d’Esparreguera
restes de cassola edat de bronze,
1724 Testament Francesc Broquetes Bramona
Els primers habitants a Esparreguera
restes d’humans de l’època del neolític trobats a la cova de Can Paloma ara fa 6000 anys
0
Els micròfons donen veu al futur
Pensant en el futur d’Esparreguera
L’obra Micròfons ens mou en la recerca de qui ha trepitjat Esparreguera durant la història i quines són les veus que s’han sentit en el passat a la nostra vila. Ara ens imaginem que avancem en el temps i pensem com serà la nostra població d’aquí a uns anys…
-Però el futur no sabem com és!
-El podem imaginar!!
-I prevenir…
-Ara estem contaminant i ara per sort hi ha persones que cuidem del planeta per tal de prevenir-lo. El futur, però, no el podem saber.
-Si ens l’imaginem i fem hipòtesis, el temps ens dirà si es compleix. Ens imaginem que hem accelerat al temps i que estem el 2030…
-Tindrem quinze anys i anirem a 3r d’ESO.
-És quan els estats de l’ONU van dir que haurien complert els objectius de sostenibilitat
-Jo crec que es construiran més cases i cada vegada hi ha més persones, tot i que també moren. Es reformaran cases que ara no es fan servir.
-Vindran persones perquè és un bon lloc per viure, potser vindrà gent d’altres països, de molt lluny perquè es volen canviar de país. La gent ha de marxar del país per la guerra, per falta d’aigua…
-S’haurien de fer pisos perquè hi cap més gent. i ocupem menys territori.
-Jo crec que no hi haurà tanta aigua i baixaran el límit, tindrem 150 litres per persona i dia en lloc de 230 litres.
A Esparreguera s’hi viu molt bé!
Segurament vindrà gent d’altres pobles o països per viure-hi i necessitaran un lloc. Per conservar el territori del bosc i els camps d’oliveres farem pisos on cabran més famílies. Deixarem espais per veure la muntanya de Montserrat des dels carrers i les places del poble. Les cases abandonades les reconstruirem amb pisos de lloguer pels nouvinguts o famílies que es van formant. Entre les cases i pisos hi haurà espais per passejar, jugar, celebrar les festes, perquè passin els gegants, els diables i les gallines, els reis d’orient i fer la fira de la Passió... També calen bancs per seure. Estaria bé que hi hagués botigues de roba, menjar, farmàcies, carnisseries, peixateries i tenir un hospital per tota la gent. Com que hi fa molt sol podrem aprofitar l’energia solar. Tant fent servir la llum del dia com l’energia que produeix el sol.
Esperem que continuem vivint bé al nostre poble.
-
Sabem que a Esparreguera, es va parlar el llatí, el català, l’àrab quan van venir els sarraïns… hi ha paraules que hem adoptat de l’àrab. Ara parlem català, castellà, anglès, àrab…
-
Jo crec que el castellà i l’anglès.
-
El català és una llengua molt antiga i molt vella, llavors la gent no s’acostuma a parlarlo. Hi ha llocs amb idiomes molt vells, que només ho parlen a la religió.
-
El català i el castellà sorgeixen del llatí, com el francès, l’italià…
-
Per això podem entendre una mica paraules del francès o l’italià.
-
Doncs jo no deixaré de parlar el català d’aquí a 7 anys.
-
Aquí Esparreguera estan venint gent de Marroc.
- Si nosaltres parlem català als nostres fills, encara que el pare sigui d’un altre país, els fills també el parlaran, així no s’acaba.
-
Jo crec que el català també s’està extingint perquè és difícil. És més difícil que el castellà i
l’anglès, en aquestes llengües no hi ha accents.
-
Per nosaltres el català és fàcil perquè és el nostre idioma.
La Vila acull persones d’arreu del món. Això fa que sigui un poble multilingüe, s’hi sent parlar israelià, català, castellà, anglès, mandinga, xinès, àrab, euskera, amazic.
El que és més important és que ens entenguem, que puguem fer amistat amb persones de diferents llengües i que puguem conservar el català com a llengua del poble.
Cada país parla la seva llengua i la fa viure i créixer.
- A Europa dins de dotze anys es deixaran de vendre cotxes de gasolina, i només tindrem els elèctrics, per tant, no hi haurà tanta contaminació.
- No contaminen, però gasten molta electricitat.
- També amb transport públic. Amb un autocar o un tren, hi poden anar moltes persones. I així no gastes tant.
- Hi haurà molts transports públics. Llocs per anar amb bicicleta i patinets i per anar per aquí al voltant. En un tren hi caben 300 persones si en tinguéssim aniria molt bé. També molts autobusos perquè ens estalviariem molts cotxes amunt i avall.
-Un grup de gent que ajudi als altres i ajudar-los a qui ho necessiti. Fer cartells i fer una associació o una cooperativa perquè tothom que necessiti estar amb algú o necessiti ajuda hi pugui anar.
-Tindríem més ajuda amb més metges, amb més residències…
-Però no només seria per la gent gran, que també ho necessiten perquè s’estan gastant.
-Hi haurà com un refugi pels refugiats mentre no tenen una casa.
En el futur, un tren veloç i llarg passarà per Esparreguera ,estalviant cotxes, CO2, caravanes, accidents i arribarem sempre ben puntuals a la feina, a estudiar i còmodes dins els vagons. Mentre dura el trajecte podem llegir, escriure, jugar, treballar, enraonar, dormir, conèixer gent nova i arribar al destí ben descansats
L’estació Sparagaria centre estarà connectada amb la xarxa ferroviària de tot Catalunya, Europa, Àsia, Àfrica i amb el temps, fins a Amèrica amb els trens aquàtics. Serà com estar a Esparreguera connectats amb totes les persones del món.
Si fos necessari restauraríem l’estació
Els esparreguerins l’any 2030 estaran associats en una comunitat que tindrà cura de totes les persones que visquin a Esparreguera. Tindran una llar o recer on podran dormir, menjar, descansar, tenir converses i amics, jugar, vaja!, tenir una bona vida en comunitat. Seran persones que pensen que s’han de canviar les injustícies de la riquesa i la pobresa, que són conscients de les necessitats. Per participar-hi pots cuinar, fer de metgessa o òptic, persones que apreciïn als altres, els que els agrada jugar, llegir llibres, algun mestre o professora que ajudi a aprendre coses útils... Com un alberg solidari.
L’any 2030 segurament, el clima a Esparreguera anirà sent cada vegada una mica més càlid, potser hi haurà menys pluja, almenys això és el que estem observant. Us imagineu que per protegir-lo convertim el bosc de Can Roca en un parc natural? Serà una reserva de pins, oliveres, algun roure, alzines, ametllers, llentiscle, romanins, farigola, foixarda, argelaga, lligabosc, arítjol, garric, esparregueres, fonoll, lleteres, cireretes de pastor, xarxa de diables, estrella de pluja, bolet de tinta, bolet de camperol, camagrocs, pet de llop, bolet de sota, pota de conill, bolet d’orella, rovellons...
Els pit-roigs, mallerengues, cucuts, puputs, merla, carboneres, els pardals, abellerol, cotxa fumada
Oriol, cargolets, les abelles, guineus, porcs seglars, esquirols, rat penats, teixons, ratolins
Per evitar incendis que la calor pot provocar, aniria bé que un ramat de cabres i bens
Els humans som singularitat de l’espai i el temps. No ens podem despendre de l’espai perquè les relacions que establim socials i humanes pròpies, estan en un espai. La història es fa en els espais i amb el temps canvien. Sempre estem en un espai i la història es fa en els espais, els necessitem per generar les identitats, ser diferents és tan important… si no som diferents no podem integrar la diversitat.
Eudald Carbonell, Planta baixa, minut 10
