EL SO DEL TEMPS (1)_COVA DEL PETRACÓ

El so del temps

classe “cova del Petracó- 8

anys

L’obra Micròfons desperta l’interès per aquest aparell tecnològic que permet ampliar, registrar, modificar el so i les veus.

Quan Perejaume els situa dalt d’unes roques arran de mar, què s’enregistra, les onades o el vent? Què remou en nosaltres aquesta instal·lació?

Entrem a la cova del Petracó i percebem la diferència amb la sonoritat de fora.

La cova com a formació geològica ha estat al llarg dels anys un espai social, un refugi dels perills i adversitats. Descobrir l'interior de la cova que dona nom a la nostra classe és un repte a què ens anem apropant de mica a mica, sense presses, creant un espai de seguretat i amb molta emoció. Aquest propòsit és de tota la colla; ens caldrà conèixer les nostres possibilitats i límits, provar la resistència, imaginar l'experiència, tenir cura, compartir les pors, cooperar, confiar en la força del grup.

Metafòricament imaginem uns micròfons que ens porten els sons del passat i els del futur. Resseguim les passes dels nostres avantpassats, l’origen d’Esparreguera, les transformacions, les guerres, les persones que hi han viscut…

I imaginem un futur proper amb l’estira i arronsa entre el progrés desenfrenat i la utopia desitjada.

- Són micròfons gegants!

-Crec que és perquè sentim millor algun soroll, perquè s’amplifiqui el so del mar o d’alguna cosa.

-Potser el Perejaume ha volgut gravar diferents sorolls perquè aquests micròfons miren cap a llocs diferents.

-Jo crec que són micròfons que van gravant però és en directe, els micròfons agafen el so i se sent pels altaveus.

-Jo crec que aquesta vegada en Perejaume ens està fent pensar no amb l’aigua sinó amb el vent, amb el so de les onades i el vent.

-He vist que el cable dels micròfons va cap al mar, baixa per aquestes roques.

-Aquests cables que diu el Nil és perquè el Perejaume està a baix amb uns cascos i aquests micròfons transmeten uns sons com els ocells, les onades, el vent… ell ho deu estar escoltant tot.

-Deuen ser per escoltar la natura i escoltar el soroll del mar.

-Però aquí escolten el so de la natura i ho tradueixen a l’idioma humà.

-Si veieu tots els cables van directes al mar, i deuen gravar les ones del mar i el soroll que fan i amplificar-ho perquè tothom ho pugui sentir.

-Doncs que si ens fixem amb totes les obres que hem vist de Perejaume són d’augmentar, l’altra era “Regar el mar”, que ens parlava de l’aigua i ara també augmenta però el so. El canvi climàtic està molt afectat pels cotxes, però la natura ha de dir alguna cosa.

-Aquests micròfons funcionen amb electricitat.

-La veu entra pel cable i llavors va cap al micro i sona molt fort.

-Jo crec que no entra pels cables, això és de tota la vida, entra pel pal del micro (ens assenyala el cap del micro) i la veu la transporta fins a algun lloc i fa que surti per un altaveu.

-Jo vaig desmuntar un micròfon i a dins hi ha un altaveu i hi ha un cable positiu i un negatiu i a mig hi ha una molla que potser és perquè vibri. Per què serveixen els micròfons? i on es fan servir?

-Per fer les entrevistes, si jo vull dir una cosa i així ho senti tothom si jo estic molt lluny. Moltes vegades es fan servir a la tele.

-Quan hi ha un lloc que vulguem que se senti, es posen a prop de la cosa que fa el so i llavors s’amplifica.

coneixent les propietats del so

Dins la cova del Petracó ens adonem que sentim la nostra veu diferent, primer pensàvem que hi havia eco. Ens cal experimentar i estudiar el so per anar coneixent les seves propietats.

Fem proves amb la nostra veu i en diferents espais de l’escola: Al lavabo és petit i té les parets amb rajoles, al menjador que hi ha vidre a una paret i fusta a l’altra i a dins una caixa de cartró. Pensem que els materials de les parets i l’espai condicionen la transmissió del so

-Al lavabo rebotava la veu i sembla que parlis més fort, augmenten les ones.

Hem provat dins la caixa de cartró

-La veu encara és més atrapada

-Empresonada, escongida, tancada, com en una cúpula

-No s’allarga la veu queda curta

Ho provem al menjador

-Al menjador hi ha vidre i se sent com més obert , més lliure

-Quan la Glòria ha parlat al costat de la fusta la veu era més atrapa i tancada.

-Al menjador quan parlem mirant al vidre té alguna cosa que fa més fort i arriba més tard

-La fusta arriba més ràpid

-Al menjador la veu s'obre més s'escampa per tot arreu, la sensació és de més fort

Ens preguntem com funciona el micròfon; en tenim

algunes

idees.

Parlem amb l’Héctor, mestre de l’escola, sobre el so. Li expliquem la nostra experiència amb aquest fenomen dins la cova del Petracó. Ens ha proposat fer un experiment que ens porta a pensar sobre com viatja el so dins una mànega amb dos embuts. Hem parlat dels altaveus o amplificadors. Altaveu vol dir el so amplificat, més alt. La funció dels altaveus és augmentar el so. El micròfon recull les ones com ho ha fet l’embut. Dins hi ha uns mecanismes que transformen les ones perquè puguin passar pel cable. El cable està connectat a l’altaveu, que fa la feina del segon embut.

Si fem un cop a la taula, les ones passen per dins la fusta i fan moure un tros de ceràmica que hi ha a l’extrem

Dins una habitació no es nota quan rebota el so a la paret, en una distància més gran com en un pavelló diem que ressona i dalt d’una muntanya fa eco, se sent més tard i més fluix. Hem escoltat una peça de saxos amb diferents efectes. Així és com es representa un so que primer es fluix i va augmentant fins a fort. Hem experimentat amb una altra propietat del so, l’agut i el greu. Hem escoltat cinc sons diferents de greu a agut, aquesta propietat es mesura en Hertz que són els cops que un so fa cada segon. Quants més cops més agut.

La Vero i el Xavi, els pares del Quirc, ens han explicat com funcionen el micròfons. Amb un esquema hem vist com treballa la membrana. Quan vibra traspassa moviment cap a la bobina i l’imàn es comença a moure. Finalment s’emet un senyal elèctric .

També ens han ensenyat els diferents tipus de micros i per quines ocasions són més adequats

Hem provat de veure com es transmet el so amb experiments amb diferents materials.

Una garrafa fent de caixa de ressonància, el paper de plata o de plàstic de membrana i el so, produit pels cops del cullerot a la safata, un globus petant o la música enregistrada.

També hem vist com les vibracions del so poden passar a través de l’aigua i la fan moure.

Provem de parlar-nos d’esquena, descobrim les diferències quan ho fem mirant-nos la cara. Quan ens separem i continuem d’esquena se’ns fa més difícil entendre el que ens diem.

Provem de posar davant nostre una ombrel·la o paraigua i fem alguns descobriments…

-

Podem posar aquests micros del Perejaume al bosc.

-

No, millor dins la cova!

- Els micros poden gravar què passa quan no hi som nosaltres?

- Busquem un lloc en un racó

- La gravadora la deixem fins demà?

- A veure què sentirem!

Escoltem l’enregistrament de la gravadora que vam deixar dins la cova. En els diferents arxius se sent molt silenci i un cop cada hora i mitja o dues un so que canvia de volum i de freqüència.

-Sembla el vent que passa per la gatera.

- Que passa per les pedres, les esquerdes i els forats.

- La gravadora, enregistra i dibuixa unes línies verdes, mai estan igual i a vegades pugen i baixen, creiem que és la potència del so.

- Pot ser l’aire que passa pel costat de la gravadora i enregistra més fort els sons que nosaltres no sentim.

- Nosaltres, quan estem dins la cova, no fem tan silenci. Quan fem silenci no ho sentim.

- A la pantalla de dues hores potser hi ha so 10 minuts.

- Potser se sent un avió.

- O un fantasma.

- O el vent més fort.

Anem una mica més enllà.

Què han pogut gravar uns micròfons imaginaris?

Què podrien gravar uns micros imaginaris?

-

Veure el futur. Com creixen les estalactites i estalagmites i les coses que li passaran a la cova

-

Podria gravar quan es van formar els catalànids

-

Quantes persones han entrat a la cova

-

El so del mar al passat i veure com vivien al passat. Com era abans Esparreguera

-

Era un mar, no?

-

Això era més lluny, vull dir després que fos un mar.

-

Potser a l’època dels dinosaures a la cova del Petracó

-

I gravar els animals del futur

-

Podríem gravar el so de l’evolució de la cova, d’Esparreguera . Qui ha passat per aquí, quin territori estem trepitjant…

-

A dins la cova hi van viure prehistòrics

-

El microfon podria gravar el so d’objectes que van evolucionant i com es van creant d’altres objectes.

- Gravar el so de la vida de la cova

-

La gravadora podria gravar el so d’alguns perills, de les guerres i t’avisi amb el so i també del futur, si fan una ciutat sobra la cova

-

Podríem escoltar els idiomes de les llengües de les diferents persones d’Esparreguera a la cova

Llavors nosaltres estem trepitjant la terra dels avantpassats. En aquesta evolució, qui hi havia a l’època on en el mar Mediterrani hi havia les muntanyes dels catalànids? -

Potser estem trepitjant la terra dels grecs i romans - Podem anar tirant enrere -

Abans que fos una cova era una muntanya i es va anar formant amb l’aigua.

-

La muntanya es va formar de calç dels ossos dels animals que es morien al mar.

-

Potser els catalanis són els Pirineus

-

O potser es van anar enfonsant i estan sota el mar i es va assecar el mar.

-

No sé si per aquí a Esparreguera van passar els romans i els àrabs!

-

Es diu Sparagaria perquè hi ha molts espàrrecs

-

També hi havia molts pagesos .

-

El meu besavi era pagès i també era d’Esparreguera

-

Potser al final podem posar el mar Tetis.

-

Ens preparem per l’entrada a la cova

A mi em preocupa si s’enfonsa la muntanya, però això ho podem parlar amb un expert.

Anem fent-nos nostre l'espai, coneixent les dimensions, el so, la llum, la temperatura... La primera cavitat acull les converses, algun secret i la satisfacció de sentir-nos com a casa.

Ens preparem físicament i mentalment per entrar al fons de la cova i l'emoció creix; convivim amb la por que sentim pel desconegut i aconseguim superar el repte d’entrar tots a la cova.

-

Serà un camí estret, m’estic imaginant l’entrada a la gatera.

Segurament serà pedragosa.

-

També serà difícil, ens haurem d’entrenar per poder entrar i posar-nos a la gatera, si comencem pels peus, pel cap… Si entren amb els peus, haurem de moure’ns d’una manera o d’una altra.

-

És un moment molt important.

-

Crec que haurem de tenir en compte com anem vestits, per si hi ha pedres a terra, portar casc i un llum. Roba una mica gruixuda per no fer-nos mal.

-

No tocar les estalactites ni les estalagmites. I tampoc fer molt soroll per no espantar els ratpenats. O si hi ha gent a la cova i estan ben tranquils.

- Si veiem un rat-penat ens espantem, a vegades poden mossegar.

-

Crec que haurem d’entrar de cap perquè si estiguéssim estirats seria difícil i no ho veuríem massa bé.

Primer de tot ha d’anar la visió.

-

La foscor la solucionarem amb llanterna o un frontal, van millor els frontals així tenim les mans lliures.

-

I el casc va bé per no fer-nos cops si ens aixequem.

-

Els guants també poden anar bé.

Parlem de

-

com

ens

organitzarem

per entrar a la cova?

Quin dia serà? I com serà?

-

Ens mirem el llibre que ens explica tot això de la cova.

-

Què vol dir claustrofòbia?

-

És quan una persona té por als llocs petits i tancats, ens entrenarem molt per saber quina és aquesta sensació.

-

Els dies que van millor serien el 7 i el 21 de febrer.

-

He calculat els anys que fa de la primera exploració 1908 fins ara. Són

115 anys.

-

A mi em preocupa si s’enfonsa la muntanya, però això ho podem parlar amb un expert.

A mi em preocupa si em quedo encallada. -

-

Podem estar junts sense que els peus ens toquin a la cara

-

Jo l’última no perquè em fa cosa…

-

Podem posar una mestra al darrera i una davant.

-

Per poder-nos parlar a la gatera haurem de ser pocs

-

Si ens ve un rat penat … Mirem i el deixem passar i que se’n vagi

-

Les persones que tenen més por o respecte davant i

darrera la mestra

Un tranquil al mig

-

Per això que diu el Mika, a mi em fa por pujar a algunes atraccions i el meu pare em diu que és molt estrany que es pari avui després d’haver funcionat

tants dies -

De tots els dies de l’any que passi just avui…

Primer s’apunten els que estan més insegurs, un a cada grup i després els més segurs.

-

Ara em sento millor perquè estaré junt amb el Xavi i

l’Aina

-

Si riem ens cauran les estalactites

-

No cauen per riure

-

No cauen fa 240 milions d’anys

-

Fa uns dies pensava que no volia entrar perquè em feia por,ara estic més tranquil·la

-

Quê necessitem?

- Algunes llums, frontals

-

El meu cosí i jo tenim casc d’espeleòleg

-

Jo vaig a escalada i puc mirar si ens en poden deixar

-

Jo en tinc perquè el meu pare es espeleòleg

- En tinc un d'esquí i potser també té una goma

Jo en tinc d’esquiar .

-

Ha arribat el dia d’entrar al fons de la cova

Entrem ben acompanyats amb el Josep i el Manel

El Josep ens ensenya el seu llum de carburo, antigament es feia servir per fer llum quan s’entrava a les coves i mines

-

En realitat, aquestes columnes creixen un mil·límetre cada segle. I per tant, aquestes estalactites tenen milions d’anys.

Hi ha estalactites que estan en procés de descalcificació. Com que hi ha tanta sequera i no baixa aigua estan polsoses

- Els bassals estan secs

-

El forat era petit i em vaig donar 5 cops, sort que portava casc. La segona sala era una mica més gran, però hi havia estalactites molt grans, més grans del que pensava. Quan vam tancar les llums, vaig mantenir la calma, perquè jo ja havia vist com era. Quan vam mesurar la columna, em va sorprendre perquè porta molts anys creant-se.

La meva mare va ser la que em va dir no et preocupis i vinga tira endavant

- Jo primer pensava que seria més estret i més llarg i em podia quedar encallada. era més ample i impressionant, era una experiència molt diveritda.La por se supera fent-ho. I sentint que t’estan fent costat.

-

- Jo estava insegur i la nit abans no podia dormir, perquè tenia por i finalment els meus pares em van dir que seria molt xulo

- Mai havia vist coses tan increïbles, quan vam tancar la llum em va agradar, no em va fer por la foscor perquè sentia que tenia els meus companys i les mestres.

-

Conèixer la cova ens fa sentir segurs

A mi em preocupa si s’enfonsa la muntanya, però això ho podem parlar amb un expert.

-

A mi em preocupa si s’enfonsa la muntanya, però això ho podem parlar amb un expert.

- De tots els dies de l’any que passi just avui…

Parlem del que ens pot estar preocupant o fent sentir por quan passem per la gatera.

-

De les serps no cal tenir por!, perquè hem de pensar que no n’hi haurà, és poc probable.

- Em fa impressió trobar-me alguna cosa com ... No sé, com una aranya de cara.

- Si tot va normal els ratpenats els veurem dormint.

- A mi em fa una mica de por els ratpenats i la foscor.

-

I l’escarabat de la cova Speleofilius petracoi Zeraquiei perquè anirem per terra i ells també van per terra.

- Potser s’apartaran.

La foscor m’imagino cosetes estranyes, jo dormo en una llitera perquè així no m’arriben les cosetes. -

-

Un dia, això de la foscor, en una porta vaig veure un cap passant.

Quan estem per la gatera ens podem emportar la càmera.

-

Podem posar els frontals i hi haurà llum.

-

Jo tinc por de la foscor i si estic sola.

- Em fa por quan surti de la gatera, em fa cosa si no hi ha ningú.

Dins la cova hem estat parlant de la seva formació, d’això en fa 240.000.000 anys. En aquelles èpoques de la cova cap a Montserrat hi havia un mar i de la cova cap a Mallorca hi havia muntanyes.

La cova està en un massís de roques calcàries que estan fetes de les restes de la calç dels animals del mar que després de tants anys s’havia convertit en minerals. Hi va haver un gir a la zona de Barcelona hi havia les muntanyes que es deien Catalànids i de la cova cap a la muntanya, el mar Tetis. Els animals que es morien al mar es van anar desfent i el calci i formant les roques calcàries musclos, nautilus, petxines, peixos…

Llegim la informació sobre la cova i la Lídia, que n’és l’autora, ens explica en quina època es va formar, les dimensions, les estalactites, l’efecte químico mecànica…

-

La cova fa uns 100 metres de llarg. Hi ha estalactites i estalagmites, columnes, banderes, ous ferrats, carxofes. -

A mi em preocupa si s’enfonsa la muntanya, però això ho podem parlar amb un expert.

És molt oi 100 metres?

, però això ho podem parlar amb un expert.

Al pati de l’escola no hi caben 100 metres de llargada. fa 67,25. Estirem la cinta mètrica de 50 m. i la marquem dues vegades a terra. 100m és la llargada de la porta de Can Roca fins el primer arbre amb el tronc pelat.

-

Ens endinsem a la gatera per prendre la mida del forat. Cada grup s’ha anat atrevint una mica més. El primer grup vam veure que feia 73 cm, uns altres 121 cm, 86 cm, 66 cm, 71cm, el darrer grup van entrar tan endins que el forat feia 44 cm. Els que es van endinsar i estirar a l’entrada van veure que el forat encara es feia més petit. Ens haurem de preparar per entrar i passar

A mi em preocupa si s’enfonsa la muntanya, però això ho podem parlar amb un expert.

-

A mi em fa por de quedar-me encallada.

Trobem diferents maneres de representar aquestes mesures.

Uns les veuen de perfil, d’altres de cara.

representació de les diferents mides i seccions de l’entrada a la gatera

fora la gatera

Les dades representades per separat i mirant la gatera de front.

dins la gatera

, però això ho podem parlar

Un cop hem entrat a la cova i dibuixat el record de l’interior de la cova i de l’experiència, mirem el dibuix extret del llibre Estudio geomorfológico de la Cova del Patraco (Joaquim Montoriol i Pous y Oscar

Andres Bellet, 1960).

- Hi ha números i lletres

- “Signos convencionales” Crec que significa que a cada lloc hi ha el que diu la lletra, on posa a, posa estalactites i et porta en un lloc on hi ha les estalactites

- No ens ensenya que és una estalactita

- b columnes i hi ha una columna dibuixada.

- Posa c arcillas, és l’argila

- Diu les coses que podem trobar a dins la cova

- Seccions; crec que són dibuixos del que et vas trobant. AB la porta CD la gatera que es va fent petita.

- A mi em preocupa si s’enfonsa la muntanya, però això ho podem parlar amb un expert.

- És com mirar de front.

- A l’altre costat també hi ha B, és el mateix, l’entrada

- Està vist des de dalt

- Hi ha més tros que la cova, se separa en un punt

- Es veu la pedra on seiem!

- Posa “encaje” és després de la segona sala on puges de nivell , a la sala on no vam anar

- Es veuen les pedretes on va perdre l’arracada la Gisela

- Aquí on posa 1, potser és la baixada cap a la gatera

-

CD seria abans d’entrar a la baixada

A la EF seria la gatera

A l’altre dibuix de l’1 al 2 és el camí de la gatera

-

Quan arribàvem al 2 ens vam aixecar

-

Hi ha el dibuix de les estalactites i estalagmites

-

Caminàvem després del 2, veiem la bassa que vam veure seca

- On posa “enlace” vam parar i veure les columnes de dalt

A mi em preocupa si s’enfonsa la muntanya, però això ho podem parlar amb un expert.

Com els autors de l’estudi geomorfològic, hem representat la gatera des de diferents punts de vista

-

Hi ha l’escala que diu que aquest tros 5 metres -

Si féssim aquesta mida de 10 metres seria 100 m -

És com un puzzle 3D

-

Hi ha una brúixola

-

A mi em preocupa si s’enfonsa la muntanya, però això ho podem parlar amb un expert.

Conèixer per ser respectuosos

Les persones tenim un greix a les mans que quan toquem aquestes formacions tapem els porus i deixen de créixer. Per aquesta raó no les hem de tocar.

Les estalactites de la cova del Petracó creixen 1mm cada 100 anys.

-

Quan entrem a la cova podríem mesurar una columna i calcular quants anys ha trigat a fer-se

Podríem entrenar-nos amb aquest tros de la classe que és més petit., no?

-

Aquesta deu tenir bastants anys, les de la cova són

senceres, serà un número molt gran.

- Ho podem fer amb una cinta mètrica

- Tampoc ens donarà la mida perquè està torçada, unes parts estan més altes les de l’esquerra

- Mesurem el més alt

- Ho hauríem de fer amb una cinta mètrica més de ferro que quedi recta

- Com que està torçada, la podríem adreçar i posar una cosa que l’aguanti

- Que volem saber nosaltres?

-Els anys

-El diàmetre

-No, això és el perímetre

-Hem de mirar la part més alta

-Ho hem de fer així, primer una mida és 49, l’altra mida 47

No hem de mesurar ni el perímetre ni el diàmetre, sinó

l’alçada. Ho hem de fer en vertical

-

El Nil fa això. Jo crec que hauríem de fer sobrevolant. Sense tocar l’estalactita, podríem posar la mà en la part més alta i amb la cinta mirar la mida - La mà no és molt sòlida i amb un altre objecte podria ser més recte - La mà és corbada