El destí és nostre vampir,11 anys

El destí és nostre...

Manifestos i microrelats

Nens i nenes de la Classe del Vampir 11 anys Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera

La veu del mestre La segona part del projecte ha estat molt marcat per la visita a l’exposició “Després de la fi del món” que vam contemplar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

La visita ens va despertar innombrables preguntes que van formar part dels diàlegs a classe. Entre les idees més importants que entre tots i totes van quedar clares és que calia transmetre a les altres persones les descobertes i interrogants que teníem plantejats. L’art ens havia d’ajudar a fer arribar a familiars i amics la preocupació pel futur del nostre planeta i les nostres condicions de vida. El fil conductor de l’art ens permetria explicar-ho i fer-ho saber de forma qualitativament eficaç.

Per portar-ho a terme vam conèixer el moviment Dadaista que amb els seus “Manifestos” va exposar grans idees de canvi i de disconformitat amb la realitat del moment. També vam conèixer la possibilitat d’expressar les nostres idees mitjançant microrelats tal com ho va fer Pere Calders o bé a l’actualitat tal com ho fa en Marc Artigau a RAC1.

Les dues expressions ens haurien de possibilitar explicar al món les nostres inquietuds.

Visita a l’exposició “Després de la fi del món”

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Reflexions després de la visita al CCCB La visita al Centre de Cultura Contemporània no ens va deixar indiferents.

• Ens ajuda molt a pensar tots plegats què podem fer.

• Per molt que diguis que per una vegada no passa res, si ho fem tots, som molts.

• En les fotos de l’exposició vam veure com estem poblant el planeta.

• L’exposició està feta perquè ens enfadem i que canviem.

• Me n’estic adonant que ens perjudiquem a nosaltres mateixos.

• No era conscient que hi ha tants micro-plàstics a la nostra roba i que el mar fos tan ple de brutícia.

• Em va agradar molt l’exposició.

• Segur que si és un no passa res però si tothom ho fa és molt.

• De l’exposició em va agradar tot.

• El missatge de la instal·lació de les meduses.

• El vídeo de Singapur.

Reflexions després de la visita al CCCB La visita al Centre de Cultura Contemporània no ens va deixar indiferents.

• Les meduses poden sobreviure perquè van juntes i aguanten, necessiten molt poc per viure.

• Ara ens n’adonem del què ens està passant i què podem fer?

• Tot això que ens passa és perquè fan servir més plàstic que vidre, tothom vol guanyar més diners. Podríem canviar si els diners no fossin tan importants per la gent.

• D’aquí 50 anys no volem viure com diuen els de l’exposició. Tothom l’ha de veure perquè puguin canviar.

• La comparació entre els humans i les meduses estava bé.

• Estic d’acord en que la gent només pensa en els diners, per exemple abans Vichy només feia ampolles de vidre i ara ja les fa amb plàstic.

• El problema central de tot són els diners, per culpa d’això augmentarem la contaminació, prefereixen no deixar de contaminar i menjar cucs que prendre mesures.

Reflexions després de la visita al CCCB La visita al Centre de Cultura Contemporània no ens va deixar indiferents.

• • • • • • •

Al Japó voluntàriament hi ha el dia del reciclatge on tothom hi col·labora.

Jo vaig dir que la terra pot tenir un % de contaminació, però no tanta com tenim, està en desequilibri.

Els animals han fet el cicle de la vida sense monedes.

Al Japó tothom porta una bossa per posar la brossa i res de brutícia al terra. Al terra només hi ha el peus.

Ens podríem imaginar un món sense diners? Com reaccionaríem? Com seria?

Jo crec que en comptes de diners hauríem de fer intercanvis, així no malbarataríem tant.

Si tot fos gratis s’acabaria tot. Si val diners et pots esperar a un altre dia.

Tots hi guanyem...”Win-win” Comencem a fer propostes de treball...

• • • • • •

Què investiguem?

Intentar contactar amb una ONG. Treballar una cosa filosòfica com les meduses.

Buscar més maneres de com contaminem i fer coses perquè canviïn.

Fer un missatge filosòfic a través de l’Art perquè la gent pensi.

Buscar més estadístiques per saber de que parlem i després un missatge filosòfic i cartells publicitaris.

Acordem que investigarem a casa petites coses que ens poden ajudar a millorar el nostre entorn.

Tots hi guanyem...”Win-win” Fem un buidat de les idees de les expressions escrites: •

• •

• • • • •

Fer una enquesta a la gent d’Esparreguera preguntant si reciclen o no. Si no reciclen explicar-los-hi com ho haurien de fer.

Fer estels anunciant consells perquè reciclin.

Propostes que podem fer a casa: estudiar amb papers d’esborrall, tancar llums, controlar el dipòsit de l’aigua, agafar electrodomèstics amb la possibilitat eco, tancar la dutxa quan t’ensabones, així entre tots estalviaríem molta aigua.

Entrevistar a la gent i explicar que està passant al planeta.

Explicar el projecte “win-win” que tothom hi surt guanyant.

Fent la terra abans i després.

Agafar una deixalla de casa i entre tots ajuntar-les i muntar una escultura.

Si preguntem si reciclen ens diran que sí, però segur que no tothom diu la veritat.

Tots hi guanyem...”Win-win” Fem un buidat de les idees de les expressions escrites: • • • • • • •

•

Podríem agafar ciutats, cotxes, per fer el passat, present i futur de les coses.

Una cosa que sembla que no contamina és la crema solar, te la poses i embruta l’aigua del mar.

Vehicles amb plaques solars per funcionar sense rodes de cautxú.

Faria una analogia com la de les meduses.

La idea de Ferran seria bona de fer l’enquesta.

El cotxe amb placa solar em va estranyar perquè és molt petit i té una forma estranya.

Totes les tecnologies que són plaques solars ja han sortit però per l’interès de las gent del petroli no volen que s’implantin.

Podríem utilitzar la energia renovable perquè tenim molt sol..

Tots hi guanyem...”Win-win” Mirem un Vídeo de l’ECODIALOGO Treball d’ecologia. Filosofia 3-18

• • • •

Mirem les obres d’art per parlar dels elements: aire, foc, terra i aigua.

Podria ser una ampolla de plàstic i l’ombra podria ser el mar.

Hauríem de representar en forma la idea..

Explicar com al CCCB posant uns “cascos” que expliquessin que fem a la vida quotidiana. Per exemple pilotes de futbol enganxades amb silicona i que escoltessis les instruccions per adonar-te que estem fent malbé el planeta.

Manifestos i micro-relats per a explicar-ho al món Un cop vam dialogar sobre el nostre treball vam fer propostes per representar el que volem mostrar perquè TOTS HI GUANYEM: • • • • • • •

Cartells Vídeos per millorar Comparacions Escrits que acompanyin Meduses/ analogia Poemes visuals Mostrar què pot passar

Després de pensar-ho bé quedem d’acord que farem

Manifestos i micro-relats.

Per consens decidim...

• Podem fer com el Marc Artigau micro-relats per explicar la problemàtica.

• També un vídeo per explicar les coses que pensem del planeta.

• Vídeo amb veu, escrit i imatges del què parlem.

• Foto i al costat el micro-relat.

• Fer cartells que expliquin les coses perquè els que no vinguin a la festa ho puguin saber.

• Representar amb vídeo.

• Amb un codi QR perquè puguin veure el que farem

Manifestos...

Presentem els cartells un corrent anomenat Dadaisme que va sorgir per protestar per la guerra.

Actualment hi ha una exposició al Museu d’Art Contemporani d’Alacant.

També els mostrem poemes en forma de Cal·ligrames a la manera de Joan Salvat Papasseit.

Procés de treball per a elaborar els nostres manifestos.

Per a treballar amb els nostres manifestos vam prendre de referència diversos models de començament de, segle XX. També vam visualitzar diversos vídeos amb imatges de l’època on contextualitzàvem el moviment Dadaista. Vam definir molt bé què era un manifest i vam seguir uns passos per a la seva elaboració.

Calia trobar bons arguments per a reclamar i exigir al món una cura vers l’entorn proper. Per a trobar aquests arguments es va treballar amb les famílies responent a la pregunta: Què està realment al nostre abast per a millorar l’entorn ?

Els arguments van ser seleccionats responent al criteri “Win-win” o “Tots hi guanyem.

Tots els nois i noies tenien clara la idea que si la Terra té futur serà gràcies a la conscienciació positiva per a assolir l’objectiu.

Els manifestos podran contenir enllaços amb codis QR que les persones que els vegin podran redireccionar-se virtualment cap a documents il·lustratius del tema escollit.

Què és un manifest?

Què és un MANIFEST? Concepte: Un manifest és un document en el qual una persona o un grup exposa, en línies generals, les intencions, les motivacions o punts de vista sobre els seus plantejaments vitals, artístics, filosòfics, etc..

Hi ha manifestos artístics, filosòfics, corporatius, personals, literaris, polítics ...

Qualsevol manifest suposa una ruptura amb l'anterior o amb les convencions socials, artístiques, polítiques del moment, i més suposa un mitjà per declarar els objectius del grup.

Etimologia: La paraula "manifest" prové del llatí i fa referència a una cosa molt clara i evident.

Passos a seguir per fer un manifest Instruccions per a fer un manifest.

1.- Buscar la idea principal o frase contundent.

2.- Localitzar objectes o imatges que remetin a la idea principal.

3.- Fer una pluja d’idees.

4.- Concretar quantes idees tindrà el manifest.

5.- Crear un títol ben clar per al manifest.

6.- Realitzar un esquema per a organitzar les idees.

7.- Redacció breu del manifest. Quins lemes tindrà. ( Utilització de paraules en imperatiu i que impliquin obligació.)

8.- Dissenyar i maquetar.

9.- Llegir en veu alta el manifest per comprovar l’efecte que fa.

Manifestos Dadaistes

Per a elaborar els nostres manifestos vam inspirarnos en models de Manifestos Dadaistes de principis del segle XX.

Manifestos per tal que tots hi guanyem pensant i decidint.

ELS NOSTRES MANIFESTOS

Micro-relats També els mostrem micro-relats, tal i com fa el Marc Artigau i Pere Calders.

Els micro-relats em semblem molt bona idea.

Els micro-relats escrits i amb vídeo.

O vídeo més imatge i il·lustracions.

Vídeo de micro-relats que sortissin imatges.

El Nil ja se n’ha pensat un:

- El món és pla.

- No, és rodó.

- No et preocupis que si seguim així no existirà.

- Semblen petits relats, són curts, però poètics.

- Les idees de vídeo i micro-relats em semblen bona idea.

Procés de treball per a elaborar els nostres micro-relats.

El treball amb micro-relats és un complement literari del manifestos. Els cartells realitzats a la manera “Dadaista” contenen sovint textos explicatius de la idea principal exposada en grafies ben grans i vistoses.

A classe hem conegut les intervencions d’en Marc Artigau a RAC1 i n’hem escoltat diversos àudios des del podcast de l’emissora. L’impacte i la força dels petits textos no va deixar indiferents a nois i noies.

D’una manera més pausada però molt intensa vam realitzar diverses lectures de micro-relats escrits per Pere Calders. La seducció d’aquest món calderià va remoure la creativitat i l’enginy de tots plegats. Molts dels textos elaborats contenen un aire màgic i insinuant a la manera del mestre Pere Calders.

Hem pres a Pere Calders com a model.

“...Jo sempre les descric com a fantàstiques, insòlites. Fins i tot són inexplicables, tot i que expliquen fets i situacions versemblants...Normalment no planejo gaire el caràcter de cada un dels personatges. El que sí que intento és jugar amb la confiança del lector, que d’entrada li atorga al narrador. El narrador és, en un gran percentatge, el protagonista de cada obra…”

Pere Calders Entrevista a Pere Calders

“El que a mi m’interessa a l’hora d’escriure, els meus neguits, les meves pors, acaben sortint d’una altra manera.”

Marc Artigau i Queralt Entrevista a Marc Artigau i Montse Rodríguez. Flyhard TV

En Marc Artigau ens ha acompanyat a l’hora d’escriure.

“Un bon autor no ha de donar mai respostes. Els bons textos són els que plantegen preguntes”.

Marc Artigau i Queralt Entrevista a Marc Artigau, autor i director de l'obra "Nduti"; i a Dolors Martinez, realitzadora del projecte "Ones lliures".

Micro-relats per tal que tots hi guanyem pensant i decidint.

ELS NOSTRES MICRO-RELATS

En un futur Quan era petit sempre em deien que el que necessitava era un futur. Em calia una bona feina, uns bons amics i una família que sempre estigués al meu costat. Em deien que no mirés enrere, que el passat ja havia passat, m’explicaven que el que era important era el futur, que estava per davant. I que el gaudís...

Però ara que ja han passat els anys, penso: Aquest és el futur del que em vau parlar ? Miro per la finestra, no veig res per gaudir, prefereixo mirar el passat. Aquell tan tendre en el que estava amb la família, amb els amics. I la feina, quina feina? No es pot sortir al carrer. Estàs tancat a casa fins a morir.

Pujo de pressa per les escales del pis, ja sóc al terrat, feia anys que no em movia del sofà. Em fico la màscara antigàs miro cinc segons a l’horitzó i penso, ningú es mereix aquesta vida. Em deixo caure i tanco els ulls...

De veritat voleu aquest futur per als vostres fills? Mai és massa tard doneu-los un futur en el qual es pugui viure!

Ferran i Nil

Avui Per què avui em sembla tot estrany? Potser és perquè avui tot és estrany? És veritat, tot és peculiar res és normal!

Ona F.

Cotxes Un cotxe quatre morts, un corredor noves vistes.

Laia

Tot és plàstic Al mar hi ha plàstic, al terra hi ha plàstic, a la selva hi ha plàstic, al bosc hi ha plàstic, a cada carrer d’Esparreguera, hi ha moltíssim plàstic. I nosaltres, serem plàstic?

Lucía

Comença amb l’aigua Ahhhh!.... Un altre dia treballant en aquesta piscina. Cada vegada que vinc m’adono més del fet que s´acaba l´aigua que és molt apreciada. I què fa la gent ? Tothom la gasta com si no fos res? Una cosa més l´aigua és molt important però hi ha gent que es deixa l’aixeta oberta , la llença a terra , l’embruta no la fa servir com és degut . Les persones que fan això no són pas persones són “idiotes”.

Són gent que només pensa en ells mateixos , aquestes persones haurien de saber les conseqüències d’estar sense aigua . Bé, el dia que falti l´aigua, aquestes persones sabran les diferències i les conseqüències .

L´aigua ho va començar tot i no pot donar pas a la fi.

Aran

Nou canvi de vida La família Jordensain és una família d’Àfrica que no és que li sobrin pas els diners. Tenen un pis llogat als afores del poble. El pis és una mica vell i atrotinat a causa de la falta de diners. La família Jordensain està composta per cinc persones :El pare es diu Mohamed, la mare es diu Fàtima ,la germana gran es diu Mariana i té 16 anys, el germà gran es diu Malai i té 12 anys i la filla petita es diu Isabella i té 5 anys.

Cada dia la Isabella ,es deixa l’aixeta oberta a l’hora de rentar-se les dents. Fa el mateix al dutxar-se ,etc...

La Fàtima que treballa a casa d’informàtica ,ja fa dies que la veu la seva filla de reüll deixant l’aixeta oberta. Quan ho veu, s’aixeca de la taula, i crida a la seva filla: Isabella, vine un moment amor meu.

La nena ve saltironejant amb les seves cuetes trenades i diu: Què passa mami?

Mira estimada, cada vegada que et deixes l’aixeta oberta malbaratem molts diners i molta aigua. Hem d’ajudar el nostre planeta a curar els mals que li hem fet.

La nena es queda pensant una estona i al final diu: Ho intentaré mare!

La Mariana i el Malai la van ajudar a aconseguir-ho .Al final quan va ser més gran, la Isabella va acabar d’entendre el fet de no malgastar aigua i la família Jordansain es va estalviar alguns diners i la gent que visitava la casa de la família Jordansain deia: potser hauríem de fer servir les seves bones maneres!

Lucía, Clàudia i ,Mireia

Per què?

Aquesta conversa, la vaig escoltar sense voler, quan viatjava en metro: Gastem més del que necessitem. Te n’adonaràs o ja serà massa tard?

Per una vegada no passarà res, oi...?

I si tota aquesta gent que veus ho fa?

No crec que ho facin.

Pensa que menys és més.

I amb això em vaig quedar, perquè ja em tocava baixar, era la meva parada.

Queralt i Emma.

Fixa’t Caminant pel carrer un jove s’adreça a un altre ciutadà i li diu: -Per què tires un paper al terra?

-Qui jo?

-Sí. Que no saps que la roba, les ciutats, els mòbils, són un virus per la terra. I a més a més, dius que no contamines, que la terra és bonica? Fa uns anys feia més fred, els pols estaven molt més gelats, i ara fa molta calor. I el pitjor, no ho sabies!

Si no fos per mi seguiries així!

-Calla que m’ofens.

-Tot és per ajudar la Terra!

-La Terra no té vida.

Roger

Reciclar Bon dia bon home!

Això es una conversa entre dues persones, que són les úniques que s’adonen del que està passant en el món. Vull dir que aquests dos homes, s’estan adonant que no reciclem, estem contaminant, i moltes coses més que no estem fent bé.

-Què caram fem amb aquesta gent?

-Què podem fer?

-Reciclant guanya la terra, i hi guanyem nosaltres.

-Hi guanyaríem, perquè de moment no estan fent res!

-Estic fins aquí dalt de totes aquestes persones, haurien de pensar més en el nostre planeta, i menys en els seus interessos.

Poden començar sent dos homes, però al final poden ser tot el món.

Pau R., Marc P., Marina

Any 2076 Eren dos nens mirant les estrelles una de les quals els parlava del passat poc respectuรณs de la humanitat. De cop i volta explota el mรณn.

Marina

Consum Jo, en Ramon, a vegades rondino a la gent i els nens perquè tiren la brossa a terra.

Sovint penso -i si no haguessin fet servir aquella joguina d’un sol ús...?A vegades la gent comprem coses innecessàries i després les llencem i a sobre no les reciclem .

Potser no les haguéssim hagut de comprar. Quan veig això penso que estem faltant el respecte a una cosa que fa més temps que és aquí que tots nosaltres junts. Una cosa que ens ha deixat molts regals i tresors que hem de cuidar, però no només una persona sinó totes les que vivim en aquest món. Àlex, Marc B.

Paper de plata Mentre contemplava el pessebre amb els meus ulls, vaig veure que el riu fet de paper de plata ens perjudicava no només a nosaltres sinó a tots els éssers vius.

Les indústries el fabriquen i gasten molta energia.

Aleshores el comprem per fer-ne una utilitat i el llencem.

Penso que ja existeixen nous embolcalls reutilitzables que poden salvar el món.

El futur és un tresor que hem de cuidar ,ara, no és com un trofeu sinó que és un regal que la vida ens ha donat per aprofitar i no per maltractar.

Reciclar reutilitzar ,reduir i el riu del pessebre es pot pintar amb pintura biodegradable, oi?

Enric, Marc B. i Àlex

El temps Dues amigues estaven conversant a l’hora del pati i una li diu a l’altra: Tu penses que el temps és un lladre? O que és or? Mai no t’has parat a pensar que aquest lladre podries ser tu? Tu veus el temps com una cosa que sempre és el contrari del que tu voldries. En canvi el temps et fa viure bons moments, o tenir una bona vida, però la teva vida la crees tu per molt que el que t’hagi passat no t’agradi. Tu i només tu pots decidir el que vols però el temps fa el seu camí. El temps te’l pots ordenar però en canvi no el pots modificar.

El temps pot ser interessant, divertit, tranquil, avorrit, etc... però no pot ser un lladre. Ets tu que t’has imposat sobre seu, en tot cas ell seria la víctima, i tu el lladre. El temps pot ser gratificant si tu ho desitges.

A més, parlant del temps; cada vegada queda menys temps per reaccionar, per canviar el nostre planeta i futur. Ja veus no, com el malgastem?

Les dues amigues es queden pensant fins que s’acaba l’hora del pati, i encara hi rumien...

Queralt i Mireia

Passatger És dins del tren, no pot respirar, -aquest aire és irrespirable- pensa. Però ja no és aire, és una boira densa i grisosa. Intenta obrir aquell centímetre esperançador de la finestra, que li permeti inspirar una mica d’aire, però no és suficient. És una trista i feble brisa. Els cabells no se li mouen.

Maria

Càncer de Terra L’última cosa que recordo va ser com la meva mare no em parava de repetir: Tot anirà bé, tot anirà bé! Si m’haguessis fet cas!

Després vaig despertar-me en el que seria un hospital. Em vaig treure els cables que tenia clavats a la pell. Al mirar per la finestra vaig veure autopistes que s’alçaven pel cel, rarament infestades d’ampolles i bosses de plàstic. Per aquell cel d’un to vermellós hi passaven diferents robots amb forma d’ocell.

Tants anys havia estat inconscient? Seguidament vaig veure a les persones molt primes, amb màscares blanques, fugien d’una mena d’explosió verdosa.

De cop, vaig sentir un formigueig per tot el cos. Després es va obrir la finestra d’una ràfega d’aire. Vaig veure que s’esquerdava el terra. També venia un huracà. Hi havia petites fugues de lava a l’horitzó. Les fàbriques començaven a explotar. Hi havia diferents persones desmaiades per falta d’oxigen. Començava a ofegar-me, la lluna i el sol no seguien les seves rutines. Vaig caure. No sentia res. Observava coses que no havia vist mai. Ja està, s’havia acabat?

Per culpa d’uns egoistes que només tenien ulls per a ells mateixos? Què tenien al cap?

Això era tot? Per una vegada tenia una resposta a aquella realitat sorprenent. Mentre queia per una d’aquelles esquerdes, seguia pensant... hauria estat millor que no m’hagués despertat. Vaig cridar amb ira!

-Aquesta és la meva resposta món! Els pitjors assassins sou vosaltres, imbècils!

Ja s’havia acabat, vaig tancar els ulls i vaig acceptar que és millor no viure que viure així.

Ferran, Oriol, Joan i Ona A.

Sense aigua Un corredor de muntanya al bell mig de Montserrat, cau i al tocar a terra veu que aquest està sec. La caiguda li reafirma la hipòtesi científica del canvi climàtic.

Oriol, Pau M., Ferran i Laia.

Les injustícies Aquesta és una conversa entre dues persones normals a qui els passa una cosa mentre caminen. És una relació entre dos amics de tota la vida.

-Com vas?

- A peu coix, perquè m’ho preguntes?

- No per res, bé doncs sí. Ahir vaig anar a l’escola i el meu mestre ens va renyar a tots perquè en Joan havia tirat una goma a l’ull d’en Xavi. I tot per tirar-li una goma. I justament quan estava al patí em vaig trencar el peu i vaig tenir la mala sort que després del patí hi havia educació física, la millor assignatura de tota l’escola.

-Doncs quin mestre no?

Pot caure una persona ,però no deixarem a cap persona enrere al camí.

Tot el món és un equip i una família, i junts poden aconseguir les coses que nosaltres vulguem.

Pau R.

La vida La vida té un plaç màxim, tot podria acabar dins d’un taxi. La vida és una gran fortuna i l’has de conservar com si fos un gran tresor. Una rosa és una flor i un tresor és una fortuna i la meva vida no la canvio per cap d’altra.

Carlota i Aleix

La contaminació Va haver-hi una vegada dos nois que es deien Josep i Yoel. Cada dia agafaven el tren per anar a treballar a Barcelona. Un dia el que va passar va ser que arribaven tard a la feina i van pensar que amb el cotxe arribarien més d’hora. Però no va ser així. Per l’autovia es van trobar un embussament de trànsit que no els va permetre arribar bé a la feina.

Mentrestant veien a dreta i esquerra el tren que passava a tota velocitat.

En aquell moment es van penedir del que havien fet. Es van adonar que era millor anar amb tren que no pas en cotxe. Era ben bé per dues raons.

Perquè contamines menys i perquè és molt més ràpid. El tren, tot i que para a les estacions, corre més que el cotxe. En conclusió que és més ecològic i arribes més puntual als llocs.

Josep i Yoel.

Infants Ahir pensava en el món a l’hora de pati, feia preguntes als meus companys, ells em deien: “si no desapareixen les llaminadures el món va bé”, i jo seguia pensant...

Per què el nostre món cau en la injustícia?

Per què no ens va bé?

Per què?

Som paraules, som intents, però som i no podem canviar-ho, som infants. Pel nostre país no som res, la nostra paraula no val, no costa, no importa.

Vivim en un món que es mou per preu, i no pas per idees!

Pensa-ho bé, què vols fer?

Em vaig anar fent gran pensant en el món. Al cap de 60 anys vaig repetir la pregunta als mateixos companys i em van respondre: Som paraules, som intents, però som i no podem canviar-ho, som massa vells.

Pau H. i Àlex

Revolució Ara als vuitanta-quatre anys miro per la finestra i reflexiono sobre l’error que hem comès.

Les nostres indústries són màquines de matar. El seu material mata, extingeix races!

Som assassins de nosaltres mateixos. Estem matant el món.

Infants podeu canviar el món, sou idees, sou esperança, canvieu el nostre món!!!

Ara ja no puc fer res a part de donar explicacions de perquè els infants ens poden ajudar, vull que el seu futur sigui òptim i agradable sempre i quan siguin ells els qui el vulguin.

Pau H. i Àlex

La culpa Perquè la terra s’està morint?

Que sàpigues que no és culpa dels pingüins, els pobres estan sofrint.

Els humans l’estant cagant, I per culpa d’això morirem abans.

Para’t a pensar un moment, i sabràs que és culpa del president.

Diners... què importen? Si la terra no els acceptarà.

Míssils, bombes, foc, i molt més ens està perjudicant, ens matem entre nosaltres hauríem d’estar units!

Pell, sexe, religió, què importa?

Marcel

Massa tard Hi havia un noi que es deia Mayorc. Com a mandrós no el guanyava ningú.

Sempre que anava a llençar les deixalles, no les ficava a dintre, les deixava a fora del contenidor, al mig del carrer. Van anar passant els dies i quan va arribar el dimarts 13 d’abril de 2006, es va espantar perquè els contenidors li van dir amb veu ferotge: Que no saps què és posar les deixalles dins dels contenidors?

-El noi va dir que sí- i els contenidors van dir: - Doncs fes-ho.

De sobte es va despertar. Era un somni per sort! El dia següent, per fi va posar les deixalles dins del contenidor, però de sobte els contenidors van dir amb veu enfurismada:

Molt bé però , ja és massa tard!!! Mira com està el planeta.

De cop i volta els contenidors se’l van empassar.

Ara ja saps la lliçó.

El noi es va passar la resta de la seva vida allà dins. Intentava cridar tothom qui passava per tal que posessin les deixalles dins. Tothom qui no ho feia el contenidor se l’empassava. Fins que va quedar el món ple de gent que netejava i no feia malbé el planeta. Va ser el planeta més net de l’univers.

Emma i Queralt.

Micro-relats per al treball “El destí és nostre” , Classe del Vampir curs 17-18

Bibliografia i webgrafia Llibres Molas, Joaquim(1995). Manifestos d’avantguarda, antologia. Ed. 62. Barcelona Llocs web per a confeccionar “Manifestos” https://www.dafont.com/es/ https://www.picmonkey.com/es/ https://www.canva.com/es_es/ https://behappy.me/generator http://www.recitethis.com/ http://www.fotor.com Enllaços sobre manifestos artístics

http://performancelogia.blogspot.com.es/2007/04/manifiestos-de-las-vanguardias.html https://catedravaldes.wordpress.com/textos-complementarios/los-manifiestos-de-lasvanguardias/

Bibliografia i webgrafia Dadaisme https://www.youtube.com/watch?v=g4eUThE4YQs https://www.youtube.com/watch?v=2g20ng0u_ps Models de creaciรณ de micro-relats https://issuu.com/vols-voluntariatsolidari/docs/cat-ods-microrelats_a4

http://www.naturalistesgirona.org/ca/2-noticies/126-ja-es-coneixen-els-guanyadors-del-i-concurs-demicrorelats-ecologistes-i-naturalistes-de-lang.html http://www.catorze.cat/noticia/337/14/microcontes/pere/calders http://escricat.blogspot.com.es/2015/02/microrelats.html