DIALOGUEM_MESTRANÇA

Dialoguem?

Grup Mestrança 10 anys

“L’alternança equilibrada ‘parlar-escoltar-parlar’ és un art difícil”

Josep Maria

Espinàs

Visualitzant l’obra el Femer de Perejaume, el grup Mestrança buscava camins per aproximar-s’hi. Des de la descripció inicial d’allò que l’obra mostrava, el pensament curós conduïa a interrogar-se sobre significats i intencions de l’artista. El diàleg pausat, anava fent possibles aportacions més profundes i s’acostava a la complexitat de l’obra. Es produïa el moment màgic d’escolta amb atenció i sorpresa entre silencis. Això passa quan un grup de nois i noies saben veure la feblesa en els seus propis arguments i saben canviar d'idea si pertoca per cercar alternatives. El diàleg, una vegada més, permetia parlar amb raó i amb emoció per evidenciar noves perspectives i mirades.

És possible donar la veu a la natura? És possible escoltar i aprendre coses dels elements que els humans han deixat en el paisatge? Què ens ensenyen amb la seva vida muda i aparentment incomprensible? La biologia, l’antropologia, l’agricultura ens mostren, com l’art, que l’home no està sol a la terra, que forma part d’un sol tot i que li ha estat molt útil mantenir-hi un diàleg.

Els nois i noies, de la mà de Perejaume, han interrogat diversos elements de l’entorn rural d’Esparreguera situant una butaca al seu davant per fer fàcil i propera la comunicació bidireccional entre els murs de pedra seca, les masies, els camins, els pous, els conreus, les rodes de molí... Aquesta acció els ha portat a repensar la seva relació amb la natura tot donant la iniciativa a la imaginació poètica i proposant un diàleg inesperat amb aquests elements que de tant veure’ls poden passar desapercebuts. Els diàlegs establerts ens fan veure que la vida humana és vida humana perquè és compartida amb els altres o amb les coses que els nostres avantpassats havien fet. El diàleg ha de fer possible l’entesa mútua i tal vegada és l’única possibilitat d’aprofitar aquests moments de crisi que estem vivint per a projectar-nos vers un futur millor i més esperançador. Des del silenci, els objectes del passat i la natura mateixa ens parlen de l’exercici de resiliència que han hagut de fer fins a arribar als nostres dies i ens conviden a prendre’n exemple. Dialoguem? Veu de mestre.

Museu de la Vida Rural

Gran teatre del Liceu 1986. Perejaume

Contemplem aquesta obra de Perejaume que ens serveix d’inspiració per a iniciar un diàleg amb el passat i el present.

Cada diàleg realitzat té un codi QR que porta a l’àudio virtual.

Dialoguem?

Bancals , marges i camps de conreu

Qui sou vosaltres?

Som els marges i bancals de les muntanyes on des de fa molts anys les persones han conreat la vinya, les oliveres i els ametllers.

Com és que feu tant de goig?

Som molt bonics. Ens han fet fa molts anys i hem envellit a poc a poc però molt bé. Mireu bé les meves pedres precioses i les meves vistes i formes. No creieu que aquest és un lloc ideal per fer poesies? Damunt meu fins i tot tinc castells medievals que protegien a princeses i cavallers i moltes coses més. Ara bé també corrien damunt meu bandolers i contrabandistes!

Fa tants anys que ens dediquem a això!

Com és que sou tan optimistes?

Has de pensar que hem viscut molts anys. Ara estem una mica preocupats perquè ens arriba contaminació. Els pagesos que abans venien a treballar damunt nostre ara prefereixen conrear a llocs més fàcils d’arribar. Ara damunt nostre venen excursionistes i alguns caçadors.

De què esteu orgulloses?

Nosaltres ordenàvem el paisatge. Fèiem possible que els conreus s’enfilessin muntanyes amunt. Ara damunt nostre tenim el bosc que va creixent a cor que vols. Què necessitaríeu per seguir endreçant el paisatge?

Voldríem que la gent ens aprofités per valorar la natura. Estaria molt bé que els humans aprenguessin a gestionar bé els boscos que tenim al damunt. Voldríem que se’ns valorés una mica més i que se’ns respectés tal com som.

Què ens recomaneu?

Quedeu-vos aquí a descansar i mirar el paisatge. Aprofiteu per mirar aquests camps llaurats.

Veieu el munt de matisos de color verd? Veniu a veure’ns sempre que vulgueu i expliqueu com en som de bonics a les vostres famílies. Si veniu amb respecte no estarem tant sols.

Com és que ets tant llarg?

Sóc un camí. Malament aniria que fos curt. Llavors em diria corriol o viarany!

Fa molt temps que ets aquí?

Molts i molts anys. De mica en mica les persones i els ramats han anat fent-me i a mesura de passar per damunt meu m’han deixat ben pla. On vas i d’on vens?

És veritat. Per ser un camí haig de tenir un inici i un final. Per sort ara mateix m’han posat uns indicadors ran mateix del marge i els excursionistes poden saber on van i d’on venen.

És difícil ser un camí?

Per mi no massa. Penseu que jo ja ho tinc fet. Això no és poca cosa! Tinc germans estrets d’altres d’amples on hi pot passar un carro, d’altres que passen ran de precipicis...uns porten a les masies, els altres van a la vinya. Tinc diverses cruïlles, a vegades faig zigazagues i pujades i baixades!

Com et podem distingir?

En especial em coneixereu perquè els qui passen sobre meu van a peu i ara fa pocs anys amb bicicleta. Hi ha camins rals , camins de carro, camins pedregosos, camins de bast...Tots són fàcils de veure en comparació a allò que hi ha banda per banda. Per damunt meu hi passen els excursionistes, els pagesos i en altres temps fins i tot els soldats amb els seus pesats equips. Com et podem ajudar?

Aquesta pregunta m’agrada que me la feu. Mireu és molt important que expliqueu als humans que no facin dreceres. Quan fan això el dia que plou provoquen xaragalls amb els petits cursos d’aigua. Heu de saber que els camins tenim drets que cal respectar. El dret de pas és un dret reconegut per la llei i ningú no em pot posar barreres. Feu-me un favor també. Demaneu a unes persones que m’erosionen amb les seves motos que vagin a córrer dins d’un circuit. Cadascú a casa seva. Oi?

Masia

Ens podries parlar de tu?

Sí, sóc una masia. Una de les que hi ha pel terme d’Esparreguera.

Fa temps que ets aquí?

I tant! A l’època dels romans ja treballava donant aixopluc a les persones que treballaven els camps. Abans em deien vil·la romana. Més tard em van preparar per tal de fer possible que tothom que hi visqués ho tinguessin tot ben a prop.

Tu tota sola?

Sí. Pensa que al meu voltant hi havia els conreus de secà i de regadiu. Dins meu tenia el corral, les corts dels porcs, els galliners...

Qui treballava aquí?

Mira. Per un cantó jo tenia un amo o mestressa. Però qui estava sempre amb mi eren els masovers. Ells eren els responsables que tot anés bé i havien de donar explicacions als amos. A part dels masovers vivien amb mi un munt de mossos que depèn de l’època de l’any es dedicaven a fer les feines del camp que tocaven.

Tothom podia entrar a la masia?

Sí, normalment tothom era benvingut. Gairebé sempre tenia les portes obertes per a tothom. A la façana uns xiprers indicaven l’acollida que faria a les persones que volguessin entrar. Si tenia un xiprer podies entrar i beure aigua. Dos xiprers podies beure aigua i menjar. Amb tres xiprers a la porta el servei podia ser complert.

Fins i tot podies quedar-te a dormir.

Què feia decidir construir una masia?

De forma especial era l’aigua. Si hi havia aigua a l’indret era un bon lloc per bastir-hi una masia.

Com us construïen?

Tot estava molt ben pensat. La façana principal mirava cap el Sud per aprofitar les hores de Sol. La façana Nord tenia les finestres més petites per protegir-me de la Tramuntana. A la planta baixa hi havia els estables dels animals que aportaven escalfor a l’hivern...Tot estava ben calculat.

I quin era l’indret més important de la masia?

Doncs era la llar de foc. Allà s’explicaven les coses que havien passat, es decidia la vida i es menjaven els productes que es tenien o que es desaven al rebost en conserva.

Alguna cosa més?

Sí, te n’explicaria moltes de coses... Saps què algunes teníem un preciós rellotge de sol...!

Parets i cabanes de pedra seca

Com et dius?

Em dic paret de pedra seca. Us demano si us plau que vigileu quan em pugeu al damunt. Els meus murs estan fet fa molt de temps i s’han tornat una mica delicats. Quant temps fa que ets aquí?

Sóc aquí des de fa un munt d’anys. Els artesans que em van fer van pensar en fer-nos ben resistents pedra sobre pedra. Em van fer fent servir les pedres que tenien més a prop. Les portaven a les espatlles o amb carretons.

I per què us van construir?

Ho van fer amb bona intenció. Van tardar un munt d’hores en recollir les millors pedres que anessin encaixant les unes amb les altres. Ho van fer amb molta cura i delicadesa.

I quina feina feu aquí?

Servim per moltes coses! La principal és la de separar els camps dels pagesos entre ells.

A la muntanya ens fan servir per fer més pla el desnivell dels vessants i així poder-hi plantar amb més facilitat.

A Esparreguera hi havia alguna barraca de pedra seca especial?

I tant! N’hi havia una que en deien barraca de fum. Al seu interior hi arribava un corrent d’aire calent i humit que ajudava a fer passar el fred a les persones que treballaven dalt de la serra. Algunes cabanes germanes meves fins i tot havien servir com amagatalls en temps de guerra. Molts pagesos hi desaven les eines del camp o els aliments que portaven per passar les llargues hores al tros.

Alguna cosa més?

Sí, ajudem a fer possible que la muntanya no s’erosioni fàcilment.

Penell del campanar

I tu qui ets?

Sóc el penell del campanar d’Esparreguera. Fa molts anys que des d’aquí indico d’on ve el vent. Damunt meu hi tinc el parallamps que em protegeix de les tempestes. I només indiques la direcció del vent?

No, no només això. Durant molts anys s’han fixat en mi per saber quin temps faria. Quan moltes persones havien d’anar a treballar a l’aire lliure confiaven en mi. Què els deies?

Si la meva sageta indicava el Nord la tramuntana els feia passar molt fred i els mantenia el cel ben serè. A les muntanyes més llunyanes la boira Vacarissana humitejava els conreus més enlairats.

Si indicava el Nord Oest el vent seria ben fort i constant. Es diu el Mestral. Tothom sabria que caldria abrigar-se bé i protegir-se d’ell a les barraques de pedra seca.

Si el vent venia del Nord Oest el fred seria molt intens. Les grans gelades a Esparreguera les va portar aquest vent, el Gregal.

Si el vent provenia de l’Oest s’anomenava Ponent. Era un vent sec i càlid que ajudava a eixugar les bugades i les peces de terrissa.

El vent de Llevant portava a Esparreguera les pluges més abundants. Els pagesos l’esperaven per fer possible el rec del conreus de secà.

El vent de Xaloc que venia del Sud-Est ve humit i càlid i a les tardes d’estiu ajuda a fer passar la calor.

Si el vent venia del Sud Oest el Garbí ajudava a separar el gra de la palla un cop feta la sega del blat.

I finalment si el vent venia del Sud la calorada estava assegurada.

I segueixes indicant aquests vents?

Sí, però veig que moltes persones prefereixen fixar-se en altres indicadors. Ja segueixo treballant com sempre.

Pou

Com és que vas tant tapat?

És que sóc un pou i tinc por que em caiguin coses dins meu.

Què hi ha dins teu?

No sóc un pou de ciència però dins meu hi ha aigua a certa profunditat.

Qui t’ha fet així?

Els amos de les masies com Can Sant Joan, el Batlló o Can Roca necessitaven aigua per regar les seves hortalisses i per les necessitats de la casa. Sabent que per aquí passava una corrent d’aigua subterrània van fer un pou ben fons per extreure’n l’aigua.

I com la treien l’aigua de dintre teu?

Havien inventat diversos atuells. El més normal és que m’extraguessin l’aigua fent servir una corriola i una galleda. Algunes masies tenien una sínia moguda per algun animal de tir.

Eres molt important ?

I tant! Feia molt servei! Penseu que sense aigua les persones i els animals no poden viure. Jo era imprescindible per a la vida. Per això em cuidaven molt tapant-me i protegint-me de les brutícies.

Com era l’aigua que sortia del teu interior?

Era ben fresca i neta. Els pagesos la posaven en uns càntirs i la bevien a galet.

Encara tens aigua ara?

Ara mateix no porto aigua. Fa molts mesos que no plou i trobo a faltar la seva frescor. Si ara tinguessis aigua en podríem beure?

No ho sé. M’han explicat que s’hauria d’analitzar i saber si és apte per al consum. La contaminació ha fet que els corrents d’aigua subterrani estiguin bruts. I pensar que jo havia

fet el possible per tal que no em caigués res a dins! On anirem a parar!

Roda de molí

Què hi fas aquí?

Ja ho veieu, abans em feien rodar al molí d’oli per moldre les olives. De tant girar i girar va arribar un punt que em vaig partir en dos trossos . Estic contenta que em saludeu. Tothom passa de llarg de mi.

Com et podem ajudar?

Doncs podeu explicar tothom com n’era jo d’important fa molts temps. Ara mateix només conec la meva germana de Can Paloma que està en perfecte estat de funcionament. Els altres molins m’han substituït per maquinària que fa la feina més de pressa. Però no fan un oli tan fi com quan jo el feia. A mi em mantenien molt neta i polida perquè era de gran ajut als humans.

I ara què faràs?

Estaré aquí, tallada per la meitat esperant que alguns nens i nenes com vosaltres em vinguin a veure i reconeguin que jo feia un oli verge extra a l’instant. Jo era molt més ecològica que aquesta maquinària moderna. Sabeu que em feia girar un cavall al voltant de la pastera?

Et podríem reconstruir?

És molt difícil. Quan es pesen 500 quilograms com jo quan ens fem malbé costem molt de reparar-nos. Espero que algun dia em portin a un museu on pugui servir per a explicar com n’era d’important l’oli d’oliva de les oliveres paloma.

Saps que l’oli que feies ara és molt valorat?

Ah, sí? Espero que moltes persones valorin la feina que vam arribar a fer en tants trulls i molins.

Per cert, digueu als amos dels gossos que passin de llarg de mi. Tot i que estic trencada i estirada a terra encara tinc el meu orgull. Ho fareu?

Preparar un diàleg amb l’entorn ha suposat molts dies de reflexió en directe. Pensant preguntes i empatitzant amb els elements històrics per a escriure un diàleg significatiu.

La preparació del muntatge i posada en escena dels diàlegs va ser molt divertida.

La idea de traslladar un sofà pels carrers d’Esparreguera fins situar-lo davant d’un indret que ens parlés del passat va portar-nos un junt d’anècdotes. Els vilatans i vilatanes s’interrogaven sobre el fet que portéssim un sofà amunt i avall.

La preparació del muntatge i posada en escena dels diàlegs va ser molt divertida. La idea de traslladar un sofà pels carrers d’Esparreguera fins situar-lo davant d’un indret que ens parlés del passat va portar-nos un junt d’anècdotes. Els vilatans i vilatanes s’interrogaven sobre el fet que portéssim un sofà amunt i avall.

Trobar un bon lloc per a establir el diàleg va ser tot un repte.

Els diàlegs, un cop escrits, corregits i consensuats es van enregistrar amb molta cura a la Biblioteca

d’Esparreguera en un espai amb silenci. L’expressió dels textos i l’assumpció del paper del diàleg era ben compromès.

Aproximació a Perejaume

Idees recollides entre tots i totes.

-Té 65 anys.

-Va néixer a Sant Pol de Mar al Maresme.

-Vull destacar algunes obres seves: el postaler i desescultura.

-Jo en tinc una altra, es diu El pessebre cert, vaig fer un petit dibuix, però representa els totxos d’una teulada en un quadre.

-Té diferents llibres, un es diu Pagèsiques, ja que per a ell és molt important la pagesia.

-Ha guanyat diferents premis, un al 2005, el premi Ciutat de Barcelona al 2011 i al 2012 la Lletra d’or. Li han reconegut molt la seva feina.

-Va estudiar història de l’art a la facultat de Filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona.

-El Perejaume va fer una obra que es diu Cims pensamenters i li dedica la seva obra a poetes com Verdaguer i Joan Maragall.

-Va fer unes obres amb en Joan Brossa, el va influenciar i també vol fer pensar a tothom. És un admirador de Joan Brossa.

-Jo tinc un altre premi del 2006, premi nacional d’arts plàstiques.

-Doncs realment el seus oficis són: pintor, escriptor, poeta, escenògraf i artista. És la seva manera d’expressar-se cap a nosaltres.

-Jo volia dir que falta una cosa que a Perejaume li agrada molt pintar i després la poesia.

-Combina les dues creacions, la plàstica amb la literària, l’escultura amb la pintura, el so…. és un artista autodidacta que ha pensat molt sobre el caminar.

També va treballar amb J.V. Foix.

-El Perejaume es caracteritza per l’arrelament amb la terra catalana.

-L’obra del Postaler la va fer el 1984.

-Li agrada fer exposicions a galeries d’art però també a l’aire lliure.

-Una altra obra combina pintura, escultura, paraula, acció, vídeo i so. I pensa la relació entre la natura i la cultura.

Aproximació a Perejaume

Què ens diu aquest treball de Perejaume? Quin missatge ens vol donar?

-Jo crec que el que ens volia dir amb aquesta obra és que una muntanya de fems però que en veritat és natura, fa que creixin plantes i arbres. Si la natura és una obra això també ho és.

-Això és una muntanya de vida!

-Però això que diem muntanya de vida, encara que no ho sembli, el gra més petit de terra és vida ja, és vida amb molts sentits.

-Segur que tots tenim moltes preguntes per fer-nos!

- La muntanya de vida pot fer créixer tres arbres…les plantes mengen les plantes i se salven i viuen .

- La muntanya de fems ja té vida. El granet de vida farà que els animals es puguin alimentar.

- Perejaume va fer l’obra d’art al mig dels camps. El pa d’or volia donar valor al treball.

-També ens pot donar menjar a nosaltres.

-L’adob és vida. Tot això d’on surt. El món surt d’alguna cosa.

-És com la Marató. Aquí cada compte.

- Qui fa això sinó els pagesos…Estar envoltat de coses de pagès. Són els que passen el dia llaurant i recollint les verdures. Aquest granet de vida també té a veure amb la pagesia.

- L’ecosistema de la terra està molt bé. Quan un animal es mor queda a terra i …

- És el cicle de la vida…Això és com un cuc… fa el capoll i es converteix en papallona i pon els ous i fa el cicle… Un animal es menja el fruit d’un arbre i fa un excrement i va fent així. Nosaltres naixem i ens fem vells…i ens fonem a la terra…és un cicle. És com un bucle…

Aproximació a Perejaume

PEREJAUME…”Viure no és durar”

-Pots viure 103 anys i no aportar res a la societat. Si vius menys i fas alguna cosa és millor.

-És com una roda. menges, fas excrements i allò serveix d’adob … per això és com una roda.

-Si en cent anys no fas res no té sentit. Si no aportes res als altres… no serveix de res.

-Estic d’acord amb això però no del tot. Viure no és durar… el sentit de viure és que quan t’integris a la terra estiguis satisfet del teu passat. És com si ara un es mor però m’he quedat satisfet amb allò que he fet i coses que a mi m’agraden i que hagis viscut a la teva manera i que els altres no t’hagin dit el que hagis de fer…

-Estar a casa fent dietes això no és viure. Viure cada moment compta.

- Viure no és estar davant d’una pantalla. Viure és fer coses que tens ganes de fer. Només n’hi ha una.

- Em sembla bé que cal gaudir de la vida. Tampoc és important aportar coses però si vius bé pots estar satisfet del que has fet.

-No viure és jugar a la consola fins les 10 de la nit. Per mi és viure la vida…Descobrir on vius…Una vida sana és fer esport i menjar coses saludables…

-La vida s’ha d’aprofitar. No has de pensar quan moriràs i vagi passant la vida.

-Has de gaudir la vida i quan et moris que tinguis la sensació de mig món estigui plorant.

L’oblit…això ens fa pensar en alguna cosa…?

-Si tu no t’ho passes bé amb una cosa…no vius. i això es fa si tu vols…Si avui hi ha conflictes pots pensar … això s’arreglarà…

Aproximació a Perejaume

El passat pesa?

-Viure és pensar en el que estàs fent ara. Si penses en el després no gaudiràs…

-El teu passat si  l’analitzes i surts d’una festa i et mors depens del teu passat durant la vida…

-Si vas a la presó de gran i fas mal t’afecta l’autoestima…això tampoc és viure

-Estar a la presó no és viure. Allà no fas res…Si has fet coses dolentes…En el fons una cosa ajuda a una altra. Algú hauria d’ajudar a créixer…

-El passat pesa per tot el que s’ha dit. Si fas una cosa malament i te n’arrepenteixes penses i ho podràs arreglar…S’ha de veure el present…Si penses així podràs viure..

-És veritat que quan et passa una cosa et pesa el passat també et pots treure el pes fent una cosa bona pels altres. Pots canviar…Si saps que ho has fet malament…pots començar de nou…Si ho fas així no tens cap pes.

-Cada animal fa un paper i nosaltres som l’únic animal fem que empitjorin la resta d’animals. Quan en el passat fas una cosa dolenta et fa pensar en aquesta cosa…Allò dolent ja ha passat…

-Si tens un pes del passat és millor pensar en una cosa bona et pots treure el pes de sobre.

-La vida no només és una cosa. També la natura i els animals tot és vida… No només les accions que fem. Nosaltres també estem vivint. No només és una cosa. Si en el passat fas una cosa dolenta se’t queda i si no fas res et quedaria un pes…

-La vida és per viure-la. Si no l’aprofites li dones a un altre…Si has fet una cosa malament la pots admetre. Si no has fet coses malament estarem satisfets de la vida.

-Els pagesos s’han esforçat molt a la vida…Tenim una oportunitat…Amb molta sort…

-Si tu no t’agrada la teva vida no la donis a una altra persona. Si t’agrada l’has d’aprofitar. No tenim una altra vida.

-Si fas una cosa dolenta se’t queda al cervell i et quedes malament. Si no haguessis atracat un banc tampoc estaries tranquil d’aquesta manera.

-Penso com els altres. Si tens un record de fer malament i no t’agradaria et queden les ganes de disculpar-te i et quedes amb el sentiment de que ho has fet malament.

A partir de l’aproximació

Per començar hem fet esment dels elements que trobem al bosc cada dilluns...com per exemple la “barraca de fum”. Un cop compartides aquestes idees hem imaginat què devia ser la barraca de fum abans de conèixer-la. Mentre un petit grup anava a visitar-la l’altre imaginava què devia ser. Han sorgit un munt d’idees:

.- Un lloc per disparar semblant a un refugi.

.- Un lloc des d’on surt fum.

.- Una barraca de pedra on s’hi feia foc.

.- Un lloc on refugiar-se i protegir-se.

.- Una barraca de pedra seca on refugiar-se de la pluja.

.- Lloc per on sortia una xemeneia.

.- Lloc on es feien graellades.

.- Una barraca amb fum.

Un cop visitada la barraca les impressions havien canviat amb les aportacions d’en Xavi i de la Kira. Ambdós coneixien el lloc.

.- És un lloc molt antic que servia d’aixopluc en cas de fred molt intens. L’aire calent ve de sota terra i a la vegada és molt humit.

.- Algú ha protegit l’entrada de la barraca. És una sort haver-hi pogut accedir.

.- Fa anys feia més fred i aquesta cabana servia de refugi a les persones que pujaven a treballar als conreus d’aquí dalt de la serra.

.- Era un refugi.

A partir de l’aproximació

Van sorgir aquestes propostes de treball entre el present i el passat:

• Treballar els penells del vent. Fer una taula d’orientació al Mas Manader i al carrer Orenci Valls. Posar un codi QR amb la informació.

• Treballar sobre la barraca de fum de tal manera que ho puguem explicar amb una infografia.

• Arranjar el penell de Can Romagosa. Estudiar les barraques perquè ja en coneixem dues. Estarà bé fer-ho saber a la nostra ciutat.

• Estudiar les fulles, curiositats com l’escombra de bruixa.

• Arranjar la barana del mirador del Mas Vidal. Posar-hi una taula d’orientació i ressaltar les Roques Blaves.

• Al Mas Manader podríem posar-hi un codi QR i una tanca per poder-se acostar al precipici.

• Estaria bé anar traient brossa de l’entorn.

• Al carrer Orenci Valls podríem posar una taula d’orientació amb els noms dels relleus més importants. També m’agrada treballar amb els arbres i els animals per fer-ne saber més informació.

A partir de l’aproximació

Anem més enllà amb les idees...

-Mirant el que hi ha a la llista i fixant-me amb les opinions de tots, sembla que estem molt interessats en el sota terra. Tenim ganes de continuar investigant, ja que el vaig deixar aturat. Vam tenir un propòsit que el vam deixar aturat, que és fer saber a la gent saber que hi ha a sota terra i tot el que pot passar i el que passa. Si ho fem crec que pot ser una bona manera d’ajudar.

-Què vol dir sota terra?

-Vol dir quan per exemple estàs al pati i sota el ciment hi ha el sota terra.

Sota dels nostres peus hi tenim moltes coses que no veiem. Nosaltres ens vam fer aquesta pregunta perquè el món és rodó.

-A mi m’agradaria investigar els fruits de les plantes.

-Doncs trobo que la idea del sota terra és molt interessant.

-A mi no m’agradaria, ja hi vam estar investigant, aniria a investigar sobre altres coses. Tenim terra i tenim cel.

-Jo vull dir que el sota terra està molt bé, hi ha una part que és com es formen els volcans i sobre això que treballarem per anar de colònies.

A partir de l’aproximació

-Jo volia proposar que penso una mica igual que la Kira, que el sota terra ja ho tenim superat i ara m’he interessat sobre el sobre terra.

-Jo també penso igual, podríem fer sobre el cel, sobre l’astronomia… sobre altres temes.

-Opino que és interessant però ara que tenim la oportunitat de triar busquem altres opcions.

-Jo també crec que hem treballat el sota terra, podríem investigar el sistema solar o la via làctia.

-Jo també hi estic d’acord, a mi em passa que aquests dies m’estic interessant molt pel cervell. Les dues parta que hi ha. Com pot ser que funcioni una part i una altra no. Això és el que li passa a la meva àvia que té demència senil, li dius una cosa i no se’n recorda en canvi té records de fa molts, molts anys. Em sembla increïble que passi això.

-Jo també estic interessat en els volcans, ja que anem allà. Així sabrem moltes més coses.

-Jo també estic interessat però tinc un pregunta: d’on venim? hi ha algun límit?

-Jo ja fa uns anys que m’hagués agradat saber més coses sobre l’espai i també sobre les olors de les flors.

-A mi també m’agradaria saber coses de volcans. Jo ja hi he anat.

-El sota terra també penso que està treballat, hi ha altres temes que m’interessen com a aquí Esparreguera que tenim una associació que es diuen petjades de colors.

A partir de l’aproximació

-A mi m'agradaria investigar sobre el sota terra però també penso que podríem canviar de terra, També què hi ha sota el mar.

-Jo també estic d’acord amb la Kira, penso que estaria bé que ara fem el sota terra i el segon trimestre ens centrem amb un altre tema.

-Sobre el cos també és molt interessant, però m’agradaria saber coses sobre els avions.

-Estic d’acord amb la Kira, ja va fer prou sobre sota terra i com que m’agraden molt els volcans i aquests tenen a veure amb els terratrèmols. El que investigaria seria sobre les plaques tectòniques. I el meu tiet que viu en unes illes volcàniques em va portar a un lloc amb volcans i cràters.

-Hi ha dos temes diferents: l’espai i l’aire. És un bon tema però crec que serà difícil perquè no podem volar. A mi m’encantaria investigar sobre l’espai i saber perquè l’espai és infinit. El tema de les plaques tectòniques també és molt interessant i la meva mare ens pot ajudar, perquè és profe de ciències i mates, i en sap molt.

-Jo vaig veure el Genially de sisè sobre Esterri i quan acabem d’anar al Camp d’Aprenentatge en podem fer un de nostre. Tots els temes que heu dit són molt interessants, però com podem ajudar a la societat a que pugui servir?

-Jo diria que això que diu està molt bé, és molt bona idea si volem posar un cartell ho hem de fer en un lloc on la gent ho tingui present i sàpiga on és.

-No sabem si l’aigua pot apagar la lava.

A partir de l’aproximació

Quedem que ens podem anar anotant en una llista a la pissarra aquestes preguntes sobre volcans ja que durant la nostra estada al camp d'aprenentatge estarem amb experts del tema que ens podran resoldre.

-Jo volia dir que si estem interessats en el que hi ha sobre terra, podem buscar informació no cal que volem per saber-ho. Ara m’he preguntat: si l’aigua pot apagar el foc però si està molt freda i es converteix en gel. Aleshores com es pot fer per apagar la lava.

-També saber coses sobre el foc.

-A part dels volcans a mi també m’interessen les tortugues i podríem investigar.

-Jo abans volia dir que no és que vulgui investigar sobre el cel, era un exemple per obrir més coses que no fos només sobre el sota terra.

-Jo vull dir que l’aigua freda no és molt necessària, si s’apropa l’aigua freda a la lava és com posar-la en una olla, ja estarà molt calenta.

-A mi m’agrada molt aquest tema i si voleu porto un dron que tinc a casa. Però no li trobo molt sentit. No ens portarà gaire investigacions.

-Jo entenc a totes les persones que voleu fer l’espai i segur que trobarem moltes coses que ens poden ajudar. Jo crec que sempre és millor fer una cosa que puguem veure en real, així podem descobrir i mirar per tu mateix, i això és més interessant. Més que buscar-ho a internet i ja està. Jo torno a dir: com ajudaríem a la gent? el del cel i el de l’olfacte com ho faríem per ajudar a la gent.

-El que va passar a Canàries, és molt fort, què devia passar perquè s’encengués.

-Jo vull dir que per estudiar el tema que sigui és millor veure’l tu mateix i aleshores saps més coses. Però si ho fem per internet no passa res, també ho aprens.

A partir de l’aproximació

-Jo vull dir que l’altre dia que vam començar a dir, jo tenia clar que vull investigar sobre l’olfacte i com podem buscar sobre aquest tema.

-Jo proposo que tinguem un lloc a la classe i quan tinguem una idea nova l’anem a apuntar. I així fem un recompte o ens les mirem quan tinguem temps d’investigar.

-Jo proposava anar investigant i preparant la visita a la Garrotxa, sabem on anem.

Acordem que treballarem de forma prioritària el passat i el present prenent de referència allò que veiem al nostre entorn. Caldrà estar molt atents i atentes a les sortides de bosc per a cercar els elements que ens hi facin pensar. Les diapositives que venen a continuació expliquen la mirada vers l’entorn pensant en el present i el passat.

• Feines del camp. Aixopluc i barraca de fum

• La masia de Can Paloma

• El passat des del Camp d’Aprenentatge de la Zona Volcànica de la Garrotxa

• La cabana de Cal Puput

• La cabana del SR. Joan Llort

• L’arxiu Municipal

Accions empreses

Les accions que exposem a continuació han ajudat a fer possible el diàleg amb el present i el passat.

Cada dilluns hem visitat la barraca de fum del Mas

Manader. Hem fet una anotació de temperatures i humitat de forma sistemàtica per a mirar de fer una hipòtesi sobre l’origen del fum que hi emergeix.

Aproximació a les feines del camp. Aixopluc i barraca de fum

A la Masia de Can Paloma vam observar l’obtenció de l’oli amb una premsa artesanal

La Masia de Can Paloma

L’estada al Camp d’Aprenentatge ens va fer conèixer diversos aspectes que compartia la comarca de la Garrotxa amb el terme d’Esparreguera. Aquest és el cas del fenomen dels bufadors que vincula amb la nostra barraca de fum.

El vincle amb el Camp d’Aprenentatge de la Zona Volcànica de la Garrotxa

Molt a prop del Turó de les Ginesteres trobem la cabana de Cal Puput. En aquest indret encara es troben. Restes de l’activitat agrícola que fa uns anys s’hi portava a terme.

Cabana de Joan LLort

La cabana del Sr. Joan Llort ens parla de la història dels emboscats durant la guerra. És un indret silenciós i respira passat arreu.

Les troballes que anem fent al bosc les compartim a l’Arxiu Municipal. La Rosa Maria Codina

Les acull a la col·lecció de troballes que estan a l’espera de la creació d’un Museu de Història d’Esparreguera

Dialoguem amb experts.

El passat dels experts.

Informació històrica.

Un passat històric

El passat desconegut.

L'evolució dels experts.

L'evolució del passat.

Coneixent el passat dels experts.

Poc a poc evolucionant el paisatge.

Coneixent el paisatge.

Pensaments

Dialoguem?

Cambres d'art

Diàleg amb el passat

Dialoguem/dialoguem?

Una butaca especial

Paisatge imaginat

Poc a poc dialoguem

Mirem vida

Estem dialogant

Dialoguem amb les masies

Parlem amb el paisatge

En diàleg

Paraules màgiques

Hem

La recerca d’un títol com a habilitat per a resumir.

“El diàleg és impossible sense tenir en compte la dimensió de l’altre”

Marcia Tiburi. Filòsofa brasilera

Grup Mestrança. 5è de Primària. Escola Cooperativa el Puig Desembre 2022