Al bosc a cegues

Al bosc, a cegues “som mapa” Dent de lleó, 8-9 anys

Al principi, tot era fosc.

De sobte, la llum va sorgir amb l’Univers.

Obro els ulls i hi veig.

Els meus ulls capten els detalls més petits i em mostren la immensitat del món.

Voldria descobrir tot allò desconegut, veure més enllà de l’horitzó, per entendre les coses que no són evidents.

Algunes coses són invisibles.

Veig el món a través dels meus ulls.

Però veure no és només el sentit de la vista.

Veig més del que els meus ulls poden veure.

Al bosc, a cegues “som mapa”

Extret del llibre Miro el món…

Aquestes afirmacions que podem dir cada un de nosaltres, agafen una altra dimensió quan ens posem en el paper d’aprenents no visuals, i ens fa prendre consciència de les oportunitats d’aprenentatge que estan disponibles a través dels altres sentits.

Conèixer persones que viuen sense veure-hi, ens fa adonar de la importància de sentir amb tots els sentits. Apropar-les al bosc, “ser mapa” i guiar-les per sentir-ne tots els colors, és més que una afirmació de confiança mútua. És compartir experiències i vida per continuar aprenent a mirar qualsevol realitat des de molts altres punts de vista.

A través dels sentits

Descobrint el bosc a través dels sentits

Despertem els altres sentits escoltant, tocant, olorant…

-

Al bosc no he vist mai una persona cega. És important que hi pugui anar tothom, al bosc...

Si convidem una persona cega hauria de tenir confiança a cegues en nosaltres.

Podríem pensar mapes de camins que es poden fer, que la persona cega en triï un i nosaltres ser mapa,, acompanyar-la.

Petjades de colors Bon dia Petjades de Colors!

Som la classe Dent de lleó i volem explicar-vos que estem interessats en ajudar les persones que tenen discapacitats visuals a poder anar pels boscos, i concretament pels de Can Roca.

Cada dimarts anem a Can Roca i investiguem, treballem, juguem i aprenem del que tenim en el nostre entorn. Ens estimem molt aquest paisatge del poble i pensem que caldria que tothom pugui viure l’experiència de passejar-hi i conèixer-ho.

Estem descobrint i practicant com podem guiar les persones que no hi veuen o que hi veuen una mica i estem intentant posar-nos a la seva pell, experimentant caminar pel bosc amb els ulls tapats i bastó. Així també veiem les necessitats que tenen.

Un dia de bosc ens trobem la Carmina, que ha perdut la visió i pertany a l’entitat “Petjades de colors”, i li expliquem el nostre propòsit de “ser mapa”.

S’emociona profundament i ens encomana el seu positivisme davant la vida.

-Compteu amb mi!

Estem mirant documentals per veure com és la vida d’una persona invident, quines eines o recursos tenen per moure’s, on treballen, amb què els ajuden a l’ONCE… Ens agradaria molt parlar amb vosaltres per explicar-vos tot el nostre projecte i veure si ens podeu ajudar. Alguns de nosaltres ja us coneixem perquè fa dos anys vam treballar amb vosaltres i vam passejar pel poble assenyalant els entrebancs que hi ha als carrers.

Hem visitat la vostra pàgina del facebook i hem vist que la frase principal diu “Cap a un demà millor” i un dels nostres propòsits és “Canviar el futur”. Ens hem adonat que desitgem el mateix dit amb altres paraules.

Desitgem que us interessi la nostra proposta i esperem notícies vostres.

Experimentem al bosc la sensació de no veure-hi gens i passejar acompanyats d’un guia. Ens fixem en tot allò que ens trobem pel camí, per poder-ho apropar a qui va amb els ulls tapats.

Provem si amb els ulls tapats l’olfacte el notem més, si hi sentim més i millor, si amb el tacte tenim més informació…

Els sentits es compensen.

Nosaltres podríem ser guies de bosc per a persones invidents. Primer ens hauríem d’entrenar una mica a expressar les coses: els colors, les mides, les distàncies… Hem de saber.

Existeixen diccionaris de cecs? Sabríem com descriu el color blau del cel, el verd del llentiscle, el lila de la flor de romaní...

Quant mesura aquest pi?

Descripció de paisatges -

Descriure és explicar on estàs, què veus, qui és, els colors, com són les coses amb detall.

-

Necessitem conèixer molt bé el bosc i el paisatge per poder descriure-ho més bé.

Conèixer per descriure Observem amb atenció allò que envolta l’itinerari que preparem per acompanyar a persones cegues, seleccionem els elements observats que considerem més importants, en coneixem el nom i les característiques, busquem adjectius que s’acostin a les qualitats d’allò que veiem per poder descriure-ho de manera entenedora i precisa…

-Ens cal fer una col·lecció de paraules que ens ajudin a parlar de les Roques Blaves, dels camins, coves, arbres, muntanyes, pujades i baixades...

-Dir quina forma tenen, el tacte (rugosa, llisa, punxeguda) , si és alt, baix, ample, estret, arrodonit… Si està lluny, a prop, cap a l’esquerra, enrere, a l’horitzó, enmig, més enllà. Si és un pi blanc o pi pinyoner, olivera, ametller, garrofer… Com són els arbres: alts, baixos, secs, torts, rectes, ressecs, vells, joves, gruixuts...

Anant al Turó de les Ginesteres, ens trobem dos ciclistes que ens pregunten per què anem amb els ulls tapats. Ens expliquen que tenen un amic que fa rutes amb persones cegues pel Pirineu i és guia de muntanya.

Aprenent sobre la ceguesa

Aprenent sobre la ceguesa

Els guies Paco Crespo i el Juan Carlos Vázquez, i l’Agustí Vilar, mestre i poeta cec, ens expliquen les diferents maneres per guiar persones cegues a la muntanya.

Provant de caminar amb un guia agafat d’un bastó, tal com ho hem vist a fer als guies de cecs per la muntanya.

El Juan Carlos ens explica què fa un cec si no pot veure l’espai tan bonic de la muntanya i diu que encara que no poden gaudir de veure el paisatge, senten moltes altres emocions i sensacions: l’esforç, la satisfacció, el fred i la calor, l’alegria en arribar expressada amb abraçades i petons… Els guies intenten explicar i descriure on són, els fan tocar...i ells es fan una fotografia mental del lloc. Amb aquestes explicacions i el que ells poden percebre escoltant, tocant, olorant… algunes persones escriuen cròniques de les sortides. L’Agustí ho fa, i ho explica amb tota mena de detall.

Posant-nos a la pell...a

Amb l’Antònia Segura, metgessa, coneixem el funcionament de l’òrgan de la vista i les malalties que pot patir.

Per què hi veiem?

Aquesta és una de les moltes qüestions que tenim per resoldre.

El Miquel ha preguntat a la seva tieta Antònia, que és metgessa, si ens podria ajudar a entendre com funciona el sentit de la vista.

Fem una videoconferència amb ella i ens respon algunes de les preguntes que li fem: què té l’ull per dins? Per què hi veiem? Per què hi ha tanta gent que neix cega? Totes les persones veuen el mateix? Què falla quan una persona no hi veu? Hi ha ulls artificials?...

L’Antònia Segura ens explica que parpellegem unes 15 vegades al minut. En un llibre d’anatomia que hem mirat hi posa que ho fem 30.000 vegades al dia. Volem saber si aquestes dues quantitats són equivalents.

Com hi veiem?

Les imatges les veiem del revés quan arriben al fons de l’ull, a la retina. Però hi ha un sistema de lents que fa veure del dret la imatge.

Experimentem amb la càmera obscura, instrument òptic precursor de la fotografia, que té un funcionament semblant al de l’ull. És un recipient obscur amb un petit orifici que, quan el travessa un raig de llum, projecta la imatge invertida.

Gimnàstica d’ulls La metgessa ens fa recomanacions per conservar la vista; és important que quan estem mirant pantalles anem parant i aprofitant per mirar el més lluny possible. Diu que estar al bosc és molt beneficiós perquè tenim la possibilitat de mirar enllà.

Aprofitem per fer moviments oculars lluny/a prop, seguiment, parpellejar, obrir i tancar els ulls...

Malalties de l’ull L’avi de l’Alèxia ens explica la seva malaltia: el glaucoma.

Un dia em vaig adonar que hi veia molt malament i vaig anar de seguida a l’hospital. Em van dir que tenia la pressió de l’interior de l’ull molt elevada i molt molt risc de desenvolupar glaucoma i perdre visió.

Ara a l’ull esquerre només hi veig un 25%. És com quan la lluna està en quart minvant; aquesta és la quantitat de visió que em queda.

Hi ha diferents tipus de malaltia a l’ull. Hi ha qui veu en blanc i negre, qui veu bé de prop i borrós de lluny, persones que només veuen pel centre, hi ha persones que veuen molt bé de lluny i borrós de prop… I quan una persona es torna cega, pot ser per la malaltia del glaucoma. Una altra malaltia són les cataractes, que tenen una solució fàcil. Els passa a les persones grans.

La Maribel Armero, mestra itinerant, i l’Arense Jurado, un noi cec de naixement, ens parlen dels aprenentatges a l’escola.

El 80% de la informació que rebem és visual i les mestres itinerants ajuden a donar pautes perquè puguin participar en tot: aprenentatges, jocs, relacions socials. I també ajuden a integrar-se amb persones que hi veuen.

L’Arense ens explica que ara hi ha dispositius electrònics que els connectes al mòbil, tauleta o ordinador i permeten escriure o llegir en braille.

També el que escriu en braille es veu a la pantalla en “tinta” i això permet fer treballs en grup.

A l’escola -Creus que podies ajudar als nens i nenes cecs? Com et senties?

-Aprenien i sabien fer les coses igual de bé com tothom?

-Com li descrius a un nen cec un color?

-Quin percentatge de nens cecs hi ha al món? i a Catalunya? Quina probabilitat hi ha de ser cec?

-Com és el dia a dia d’una aula on hi ha un nen cec?

-Quines són les dificultats per ensenyar a una persona cega?

-HI ha diferència en la manera d’aprendre entre un nen cec i un que s’hi ha tornat?

-Saps braille? Si en saps, com ha sigut aprendre’n?

-Has notat com se li van desenvolupant més els altres sentits? Quin és el que més desenvolupen?

-Què havien d’aprendre els companys dels nens i nenes cegues?

-Una persona cega, al Taller, com pinta? fa barreges de colors? pot fer escultures? com s’ho fan per aprendre cançons molt llargues?....

Els colors Si són cecs de naixement no tenen experiències del color però parlen del vermell dels tomàquets madurs, del blau del cel...perquè quan es parla amb ells es diu que les coses són d’un color. Ells ho associen a una sensació.

L’Arense ens diu que no veu els colors però que si li diuen que una cosa és blava s’ho imagina. I fins i tot té un color preferit, el verd, perquè va fer una associació amb què la seva àvia és jardinera i sempre li ha inculcat el gust per les plantes i la jardineria.

L’Agustí Vilar, que no és cec de naixement, ens explica que associa els colors a altres percepcions; per exemple, el vermell és salat, com la sang.

Les persones cegues aprenen analitzant, tocant, experimentant i integrant allò nou per conèixer les característiques de les coses; en canvi nosaltres ho fem de forma global.

El Mamadou Dambelle i el Pere Ribes, són dos nois de 14 anys, cecs de naixement, que no els atura res i que somien ser periodistes. El Mamadou vol per competir nedant en els jocs olímpics, i el Pere retransmet partits de futbol a Ràdio Olot.

Aprenent a jugar a Goalball

Els coneixem en el programa “Els nostres fills”, Veiem com és el seu dia a dia i la feina que fan a l’ONCE. A través d’ells descobrim el Braille i el goalball

Descobrint l’alfabet Braille

Som mapa

Som mapa Amb la Carmina, l’Ani i l’Arense fem una passejada fins el Mirador de les Roques Blaves. Les nostres descripcions i tot el que els descobrim per percebre amb els sentits, els ajuden a fer-se una imatge de l’entorn on estem, a imaginar el paisatge.

Som mapa

Tenim el repte de dibuixar un rellotge prou gran per situar-nos a l’interior i aprendre a indicar la localització dels objectes de l’exterior a una persona cega, emprant la posició de les hores.

L’Ani ens explica com aquesta tècnica li funciona per orientar-se.

La mirada de l’art

Alliberar la mirada -Semblen unes ulleres.

-Només són els vidres d’unes ulleres -També semblen els miralls retrovisors d’un cotxe -L’artista l’ha fet perquè cadascú pensi el que vulgui!

-És que cadascú veu les coses diferent. No veiem tots igual. Per això uns pensem que són unes ulleres, unes llums de cotxe, un retrovisor…

-Crec que aquesta obra està pensada per demostrar que tothom pot pensar el que vulgui, que té llibertat.

-Si mirem a través d’unes ulleres trencades podem deixar escapar

Ignasi Aballí

la mirada -Alliberar la mirada.

Com podem alliberar la mirada?

-Mirar més lluny del que tu creus, no mirar només el més a prop que tens. Quan ja no veus res més de tan lluny que mires, ja t’ho has d’imaginar. Llavors alliberes la mirada!

-No cal veure si utilitzes altres sentits. Si estàs amb els ulls tancats i toques un objecte, estàs alliberant la mirada i fent servir altres sentits.

Quins són els límits de la visió?

-L’horitzó és un límit de la mirada -No tenir visió, ser cec -Si estàs en un avió i mires cap a terra, el límit és el terra; no pots veure més enllà -Si estàs en una habitació o presó, el límit que tens són les quatre parets, el terra i el sostre Si estem estirat a terra el sostre és el límit.

Ignasi Aballí

Aprenents no visuals Carmen Papalia

D’ell hem après el concepte aprenent no visual, que és com es defineix.

A l’Ani, li hem proposat fer a la manera de Carmen Papalia i ens ha guiat en el camí de tornada del Mirador dels Blaus.

Explica així una de les performances que fa: “En un intercanvi de confiança, els participants es col·loquen darrere meu, enllacen els braços i accepten tancar els ulls mentre els guio amb seguretat cap a la destinació que trio. Després d’utilitzar els seus sentits no visuals durant un temps prolongat, els participants comencen a reconèixer la mirada com una de les moltes maneres d’interactuar i interpretar un lloc.

S’adonen de les oportunitats d’aprenentatge i de coneixement que estan disponibles a través dels sentits no visuals.”

Caminar amb els ulls tancats és més que una oportunitat per experimentar l’entorn construït a través de sentits no visuals; és una afirmació de confiança mútua.

L’Ignasi Terraza és pianista. Va quedar cec als 9 anys i s’ha convertit en un dels millors pianistes de jazz del nostre país.

Explica l’espectacle Jazz a les fosques: “És un espectacle en el que vam proposar al públic que faci

l’experiència d’intentar escoltar la música en la foscor total.

Els primers moments la gent s’inquieta i provoca que estigui una mica més tensa. Però en uns minuts et comences a relaxar i a sentir la música d’una altra manera, sense estar pendent de l’escenari. És una altra forma de sentir”.

Nosaltres també escoltem la seva música a les fosques. I la de Tete Montoliu, Ray Charles, Stevie Wonder...

Jazz a les fosques Ignasi Terraza

Difonent el projecte

Hola Anna i classe Dent de Lleó, Ara som nosaltres els qui us fem una proposta: Resulta que el proper dijous 3 de desembre és el Dia internacional de la diversitat funcional o discapacitat. Per aquest motiu estem preparant una sèrie d'entrevistes conjuntament amb Ràdio Esparreguera. Com heu estat fent una molt bona feina sobre com apropar la Natura a les persones amb ceguesa o baixa visió, hem pensat que seria un bon moment perquè doneu a conèixer l'experiència a totes les persones que escolten la ràdio municipal. Què us sembla?

Li hem dit a la Trini de la ràdio que truqui directament a l'escola a partir de dilluns per a que ho pugueu comentar directament amb ella.

Moltes gràcies i ja ens direu si us ve de gust participar-hi,

Fent difusió del projecte a Ràdio Esparreguera

Una abraçada, Marisa Lafron Parona Presidenta de l'Associació

2.038 persones, són moltes o poques?

Després de totes aquestes experiències, no dubtem que hi ha diferents maneres de percebre la realitat. Hi ha molts factors que hi intervenen, com la facultat de percebre a través dels sentits, posar la nostra pròpia experiència com a referent, la capacitat de posar-nos a la pell de l’altre…

Els números també ens hi ajuden, sempre que els sapiguem posar en context i interpretar.

La Maribel Armero, mestra, ens explica que per pintar, una manera de reconèixer cada color és barrejant-hi una textura (sorra, sucre, serradures…) i després anar-se situant en el paper. Si dibuixen amb llapis, posen el full sobre una planxa de goma eva i així quan apreten es nota una mica el relleu de les línies. Ho provem...

Dibuixant a cegues

L’obra Intent de reconstrucció, d’Ignasi Aballí, ens fa parlar d’alliberar la mirada. Alliberem la mirada quan som capaços d’imaginar més enllà del que veiem. També quan percebem a través dels altres sentits.

I quan dibuixem o pintem amb els ulls tapats?

Al bosc, a cegues Elements naturals del bosc sobre cartró

Com que tots hi veiem, no havia pensat mai en les persones que no hi veuen. Em pensava que seria més fàcil la vida per ells i ara veig que és més complicat. Crec que he après que també s’ha de tenir preocupacions per les altres persones.

A vegades ens pensem que tothom fa les coses només d’una manera, igual que nosaltres, però he après que els invidents no fan el mateix que nosaltres, algunes coses sí, però els costen més de fer. O potser sí que fan les mateixes coses que nosaltres, però d’una manera diferent. Les coses es poden fer de moltes maneres i totes són bones.

Itzel

Prendre consciència de la singularitat dels “altres” i de les diverses maneres de “fer”, ha estat un dels grans aprenentatges.

El filòsof Josep Maria Esquirol diu que “tots depenem de l’altra gent, que ningú no s’aguanta dret tot sol.(...) Té a veure

amb la confiança. “Confiança” vol dir “amb fermesa”. D’on ve la confiança que et permet la teva fermesa? Doncs de l’altra gent. Hem de dir: “tothom depèn dels altres, sortosament”. Aquesta dependència no és una dissort, sinó una sort.”

Sentir-nos interdependents i confiar a cegues amb els altres, ha estat un altre gran aprenentatge. I seguim...