De la mà de joan brossa llunes, 5 anys

de la mà de Joan Brossa

CLASSE DE LA LLUNA -5 anys

De la mà de Joan Brossa Des que van arribar de petits a l’escola, les lletres del seu nom els han acompanyat. Durant aquest curs es disposen a endreçar el que saben en un abecedari propi, que construeixen amb les inicials de tots els seus amics.

Mentre ho estan fent, els posem en contacte amb l’obra de Joan Brossa: «Poema visual transitable en tres parts»

calendari

primera part:

la lletra A

segona part: els signes

tercera part: la A trencada

després de conèixer l’obra de Brossa...

-POTSER LI VA CAURE LA A TRENCADA .

-0 POTSER ER PERQUÈ LA POGUESSIN ESCALAR -VA FER L’INTERROGANT PERQUÈ NO SABIA QUÈ VA PASSAR AMB LA A DESMONTADA -POTSER LA A LI HA SEMBLAT UNA MUNTANYA PER TOCAR EL CEL -VA DEIXAR ELS TROSSOS PERQUÈ ESTAVA CANSAT

-POTSER VOLIA TOCAR EL CEL AMB LA A PERQUÈ TENIA LA PUNXA

-JO CREC QUE ES VA DESMONTAR PER UN TERRATRÈMOL

-AQUESTA A ÉS PER ARRIBAR AL CEL, I AQUESTA A TRENCADA PER PODER-HI ARRIBAR ELL!

-POTSER ES PENSAVA QUE ESTAVA ENGANXADA I NO HO ESTAVA I ES VA DESMONTAR…

la meva inicial podria ser...

En tornar a l’escola són ells els que transformen la seva inicial en un poema visual. La “seva lletra” conversarà d’una nova manera dins l’abecedari del grup.

Cadascú es sorprendrà de les idees dels altres, amb aquesta capacitat sempre il·limitada que tenen, imaginant nous mons.

COET PEDRA PER ESCALAR

CINTURÓ

LLUNA

FORCA

MUNTANYA

PERE

Les exposem sobre el paper de diari que li agradava tant a Joan Brossa...

La primera lletra obre el camí de cada nom i d’aquí la seva importància. És a partir d’ella que els infants aprenen a identificar, també, les dels altres, fent-se un lloc en el món de la cultura que han heretat.

Transformar la inicial del seu nom a partir de lletres que poden mirar i tocar sensorialment els obre un munt de possibilitats.

Quan les exposem juntes, les seves idees enceten un dià leg profund d’identitats personals.

DESMOND

ADRIANA

ARLET

ALBERT

ARNAU

BRAIAN

JOAN

JÈSSICA

KIRA

MARIONA

MARINA

MARIA

ENRIC

GERARD

ITZEL

JAN C.

JAN R.

JANA

MARCOS

MATÍAS

NIL M.

NIL V.

NORA

ORIOL

VALÈRIA

XAVI

poemes objecte Ens diuen que els de la classe dels Vampirs, de sisè de Primària, també estan interessats en Joan Brossa... anem a visitarlos!

Ens conviden a interpretar els seus poemes objecte

En un principi ens costa saber quin títol li han posat, però ens van donant pistes i anem aprenent a relacionar objectes per trobar altres idees...

Com les baldufes que roden tant com els nostres pensaments!

Ens animem a fer poemes objecte Si ajuntes dues coses que no s’havien ajuntat mai abans, el món canvia.

Julian Barnes

L’Oriol ens fa un regal L’Oriol Malet és el pare de la Mariona i ha seguit molt d'a prop la nostra descoberta de Joan Brossa.

Quan els veu acabats, ens fa el regal de relacionar cada un dels nostres poemes amb un altre de l’artista! És un reconeixement molt gran per cadascú de nosaltres!

Ens proposem fer una obra col·lectiva Quin poema visual podríem fer entre tots?

Sota la A gegant de Joan Brossa hi havia un garrofer i vam torbar moltes garrofes per terra, que ens vam emportar a l’escola com a material de construcció. Comencen a fer estructures radials, que els fan pensar en un animal que els interessa molt: L’ARANYA! Podríem fer una TERANYINA!!!

El XAVI té una idea: Podríem començar amb la meva lletra! Ja tenim l’estructura!

L’aranya, com podria ser?

Les mestres pensàvem que davant d’aquesta pregunta probablement optarien per representar-la amb l a seva inicial, tant important per ells, i tant representativa per Joan Brossa, però, com sempre, ens sorprenen.

Agafen totes les lletres d’ARANYA... i van provant!

que tingui cara d’aranya

que tingui totes les lletres d’aranya

que tingui totes les lletres d’aranya i 8 potes!

que tingui la lletra d’aranya i potes

que tingui 8 potes

aconseguit!

Conversa col·lectiva dels primers dies que parlàvem de l’artista: ...

-A JOAN BROSSA LI AGRADAVEN MOLT ELS DIARIS -I LES LLETRES -I ELS LLIBRES -TENIA LA CASA MOLT DESENDREÇADA -PERQUÈ ESTAVA PLENA DE DIARIS -POTSER NO LI CABIEN ALS PRESTATGES PERQUÈ JA EN TENIA MOLTS I LLAVORS ELS POSAVA A TERRA -VA PENSAR QUE HO POSARIA EN PILES ...

Tornant de vacances de Nadal, quan els preguntem què voldrien investigar o fer, diuen...

com es fa el paper?

com es fa el paper?

En un primer moment ens sembla que passem a un nou projecte fins que ens adonem de la relació del paper amb l’obra de Joan Brossa. Què hauria estat Brossa sense el paper, els diaris i els llibres? el paper es pot fer amb fulles! És el que pensem, però no ens ha funcionat!

premsant una fulla

amb fulles triturades... o fulles i cola.... o fulles i pintura perquè sigui blanc!

visitem el museu Molí paperer de Capellades

Ens expliquen la història de l’escriptura

Des de la Pedra ROSSETTA que va veure el Nil a Londres, passant pels papirs egipcis...

Al museu aprenem com es fa el paper des de fa molts anys. Es fa amb cel·lulosa i aigua i ells la treuen de la roba de cotó. És un molí perquè amb l’aigua girava la mola i feia picar els martells per triturar-la!

Sota teulada, a l'últim pis hi ha l’assecador!

aprenem com es fa el paper amb roba de cotĂł

al museu veiem exposicions... per què ho fan això?

Al museu ens impressiona molt veure una fotografia d’uns soldats cremant una muntanya de llibres d’una biblioteca. No entenem perquè ho fan. Segur que van quedar molt tristes les persones que els volien llegir!

veiem obres d’art fetes amb paper

Ens expliquen el problema de la nostra primera hipòtesi: El paper es pot fer amb fulles si les bullim, perquè es pugui convertir en cel·lulosa!

Hem aconseguit tint natural d’eucaliptus!

Ens ajuda la Tània, mare del Nil Visa La Tània ve a ajudar-nos a fer el paper amb fulles. Ens diu que necessitem midó, i en porta en pols i també amb aigua d’arròs. El barregem amb les fulles i així aconseguim una pasta que donarà lloc al paper d’eucaliptus.

També ens parla del més petit que forma el paper: Els àtoms i la molècula de la cel·lulosa. Ens porta unes boles que la representen i observem que té forma d’hexàgon. Ens diu que les boles vermelles representen l'oxigen i les negres el carboni...

aquest ĂŠs el nostre paper!

Estem molt contents d’haver-lo aconseguit!

fem paper amb la cel·lulosa que vam comprar al museu

Convertim la nostra classe en un molí paperer!

El Jordi de manteniment ens construeix un dipòsit per recollir l’aigua que surt de la premsa!

Tot és a punt per veure si ens en sortim!

La cel¡lulosa Fer paper ha esdevingut una habilitat important a la classe de la lluna. Hem après a desfer i triturar la cel¡lulosa amb aigua...

Com t’imagines que està fet el paper per dins?

- EM VAIG IMAGINAR TROSSETS JUNTS DE CEL.LULOSA - DIFERENTS SISTEMES DE CEL.LULOSA. QUAN ES DESFÀ QUEDEN SISTEMES DIFERENTS -M’IMAGINO QUE PER DINS EL PAPER LA CEL.LULOSA TÉ AQUESTES RATLLES I S’AJUNTEN - LA CEL.LULOSA A TROSSETS MOLT PETITS - M’IMAGINO LA CE.LULOSA JUNTA I AMB RATLLES - LA CEL.LULOSA ESTÀ ENGANXADA AL PAPER AMB QUADRADETS - JO PENSO QUE ESTÀ A TROSSETS. QUAN AGAFO LA CEL:LULOSA ESTÀ A TROSSETS D’HAVER- LA ESTRIPAT - LA CEL.LULOSA ÉS AMB TIRES I MOLT ALLLARGADES …

...fent paper Desfer la cel¡lulosa, agafar-la amb el sedà s, premsar-la i assecar-la fins que aconseguim el full es converteix en un procediment habitual a la nostra classe!

...fent paper N‘anem fent de diferents mides i aprenem tambĂŠ mirant com ho fan els altres.

Aprenem a utilitzar la premsa per escórrer abans d’estendre i per aplanar quan ja està sec el paper

Cada cop que separem el paper del secant constatem que hem aconseguit un nou full

li agradaria molt a Joan Brossa! aquest tambĂŠ ĂŠs el nostre paper!

El pare de l’Enric ens porta un llibre molt antic El pare de l’Enric ens explica com en són d’importants els papers. Quan no n’hi havia, les persones ja necessitaven escriure i dibuixar i ho feien sobre les pedres, o amb plaques de fang o amb papirs com els que vam veure al museu.

Ens porta un llibre molt antic, que fins i tot es va mullar i continua guardant les paraules perquè les puguem llegir!

Decidim que nosaltres també farem coses importants amb el paper!

Els nostres papers tambĂŠ serveixen per escriure coses importants

Amb el nostre paper podríem fer una escultura!

Tenim «EN CONSTRUCCIÓ» una instal·lació on els papers posats amb cura per cadascú, dialoguen entre ells, per veure què ens suggereixen!

Imaginem núvols, pluja, llamps, neu, ocells, avions, la lluna, coets, planetes...

Això és el que ens proposarem representar a la nostra escultura de paper!

Per avançar un metre cal apuntar a l’infinit Joan Brossa Potser és això el que han fet aquests nens i nenes de 5 anys, que de la mà de l’artista, han anat descobrint tot un món.

Un territori que han travessat, anant més enllà del seu coneixement, amb idees, recursos i reptes que han passat a formar part del seu repertori de pensaments i accions.