CONEIX UN PAISATGE I L'ESTIMARÀS - CLASSE DE LA MESTRANÇA

Coneix un paisatge i l’estimaràs

Grup Mestrança 10 anys

La lectura d'un paisatge i la lectura d'un llibre tenen molt a veure.

Baruch Spinoza Els passos del grup Mestrança pel paisatge, els han portat a seguir les preguntes que havien estat motor del seu treball. Què veiem quan mirem un paisatge? Quan mirem un paisatge mirem el que hem après? Un paisatge nou pels ulls vol més atenció? Mirar un paisatge amb atenció per conèixer-ne els detalls és un primer pas per comprometre's amb la natura?

Totes les eines d'observació recollides dia rere dia anant al bosc van donant resposta a les preguntes entrant en acció. Intervenir en l'entorn en benefici de tot l'ecosistema pedagògic és el moment on tot pren un sentit i on els aprenentatges significatius es mostren en forma material fruit d'un munt d'interaccions i de planificacions que porten a assolir els diversos reptes plantejats. Això ha estat el fet de poder instal·lar una taula d'orientació al mirador Sud de la Serra dels Gatells. Una taula d'orientació fruit de l'observació i de la reflexió sobre què havia de comunicar i com havia de ser. L'ajut d'un munt de persones ha fet possible aquesta realització que en aparença senzilla recull un gran fons de coneixement.

Des del començament del projecte la interacció amb el paisatge ha passat per moments reflexius, de silencis tot pensant, de més preguntes... De la mà de l'artista Perejaume hem contemplat altres paisatges que per petits que siguin ens parlen de nosaltres mateixos com un expositor de múltiples postals formades per petits miralls que contenen i reflecteixen alhora la realitat visible i altres realitats més intangibles que passen per les emocions, la imaginació i la creativitat.

La conclusió del grup Mestrança ha estat formulada en forma de títol consensuat tot sintetitzant el treball realitzat: “Coneix un paisatge i l’estimaràs”.

Un lloc petit en el paisatge pot representar una experiència de llibertat.

Perejaume

Accions per conèixer un paisatge El segon trimestre del curs ens portava a seguir les accions per a conèixer un paisatge. El treball se centrava en el mirador Sud de la Serra dels Gatells situat al vessant Sud de la Serra de Rubió.

Les sortides al bosc possibilitaven el treball de l’hivern de recollida d’informació i processament d’aquesta.

Amb les eines treballades durant el primer trimestre podíem proposar-nos l’acció d’instal·lar una taula d’orientació dalt de la Serra dels Gatells.

Accions per conèixer un paisatge Per a tenir previst quin camí seguirem n’hem estat parlant a classe damunt de la imatge aèria que ens ofereix GoogleMaps. La decisió és la d’anar pel camí empedrat fins a la part superior de la Serra dels Gatells i després baixar cap al Nord-Oest per trobar la pista que baixa del Capbrot de Rubió fins al GR6 en direcció a Can Roca.

Accions per conèixer un paisatge Les condicions meteorològiques han estat molt importants per a poder realitzar el treball amb el paisatge. Ha calgut gestionar diverses fonts d’informació a través d’internet i recuperar la tradició local sobre el temps atmosfèric.

Hem parlat del nom d’aquest vent del Nord. Entre tots/es s’ha arribat a la conclusió que Tramuntana vol dir ...”Vent que travessa les muntanyes”.

També hem vist una boirina que impedia veure-hi amb claredat. Hem arribat a la conclusió que era contaminació. Aquest fenomen es produeix els dies que hi ha altes pressions. Avui la boirina era de color gris.

Hem quedat que la setmana que ve si podem anar al bosc observaríem de quin color és.

El nom que té aquest fenomen és el de la inversió tèrmica. Això vol dir que en una situació normal fa més fred dalt de les muntanyes que a les valls. Quan hi ha inversió és just al revés. Fa més fred a les valls que als cims de les muntanyes.

La inversió tèrmica i l’anticicló dels mesos de gener i febrer han condicionat molt el treball d’observació.

Primeres decisions...

A la rotllana vam acordar que a part del banc la taula d’orientació havia de ser: senzilla, resistent i preparada per tal que servís a la gent gran que no porta telèfon mòbil. En aquesta taula hi posaríem un codi QR amb informació més detallada de diversos aspectes del paisatge. Vam recordar la infografia que s’ha fet malbé al Turó de les Ginesteres. Mirarem de fer-ho amb un material ben resistent.

Primeres decisions Decidir on instal·laríem el banc.

Això era molt important per tal que en Jordi pare de l’Abril o l’Esteve Valls ens ajudin a trobar una manera de collar el banc per tal que ningú el faci caure precipici avall.

Vam observar el núvol de contaminació a l’horitzó.

Observant amb els prismàtics vam veure el fum llunyà que impedia veure el mar i la desembocadura del riu Llobregat.

Els dibuixos al natural anaven definint allò que calia observar de forma minuciosa, curosa i el més ajustada a la realitat possible.

Primeres decisions Amb en Josep Grau ell vam estar parlant de la idea de pujar la taula d’orientació a la Serra dels Gatells i el banc que tenim a classe. Ell ens ajudaria a pujar-lo i ens recorda que tenim el permís del Sr. Jaume Rosanes. També ens parla que hi podríem pujar més d’un banc que té ja fabricats i a punt d’instal·lar.

Vam localitzar també la pista forestal que permetria pujar un 4x4 per guanyar alçada amb tot el material.

La Lídia parlaria amb els Forestals de l’acció que volíem fer.

Des del Mas Vidal es pot veure la cinglera de la Serra dels Gatells. Fa molta impressió pensar que allà dalt hi podem instal·lar un banc i la taula d’orientació. Hi estan treballant a part de nosaltres en Jordi Martrat i l’Esteve Valls pares de l’Abril i la Maria.

Seguim prenent decisions Trobem al Sr. Jaume Rosanes amb qui mantenim moltes converses sempre molt amables. En Jaume és el propietari del sector Sud de la Serra dels Gatells i li comentem el treball que volem fer.

Sense el seu permís res del que s’exposa aquí hagués estat possible.

Ell se’ns ofereix per tot allò que necessitem. Fins i tot ens deixa la possibilitat de fer estada al seu terreny sense estar-hi ell.

Seguim prenent decisions Havíem d’aclarir quins conceptes treballaríem per deixar amb un enllaç digital i quins conceptes els dibuixaríem damunt la fusta que tenim a classe i que degudament tractada acompanyaria el banc de fusta.

Vam recordar que la taula d’orientació ha de ser simplificada per tal que qui l’observi tingui indicats punts bàsics del paisatge.

El codi QR el reservem per les persones que vulguin visitar l’indret i tenir informació més detallada. La Júlia Monné ens recordava que havíem de fer un treball que fes possible que si el seu avi el veiés ho pogués entendre. Vam parlar de la gent gran que tenen moltes dificultats per accedir al món digital.

La llista d’aspectes a tractar a través del codi QR eren: Els pobles i ciutats, l’horitzó, els punts cardinals, les muntanyes i els seus cims, les vies de comunicació, els castells històrics visibles, informació d’allò que hi ha rere les muntanyes...

El primers esbossos del nostre treball van prenent forma...

Seguim prenent decisions L’Esteve Valls, pare de la Maria Valls Giralt ens ha fet un disseny molt detallat i bonic del banc i la taula d’orientació tal com ell creu que podria anar situada dalt de la Serra. Mireu bé perquè no hi falta cap detall. Moltes gràcies Esteve.

Seguim prenent decisions Arribats al mirador de la Serra dels Gatells vam decidir quins aspectes apareixerien a la taula d’orientació de fusta que farem. La pluja d’idees va ser molt interessant perquè ens va fer decidir quins temes havien de ser-hi presents i quins no. Aquests darrers formaran part del codi QR que ha de completar la taula.

Seguim prenent decisions Per poder descriure el paisatge vam acordar distribuir-lo segons l’esfera del rellotge. Així doncs Esparreguera seria a les 12h. A l’Est tindríem les 9h, les 10h i les 11h. A l’Oest tindríem les 3h, les 2h i la una.

Per petits grups podíem observar una fracció de paisatge més petita i més fàcil de recordar.

Entrem en acció per a fer la intervenció A l’Escola hem aprofitat per treballar amb la taula d’orientació, amb el banc i amb les descripcions del paisatge.

En Jordi Martrat, pare de l’Abril, ens ha ajudat molt a envernissar el banc amb una pintura protectora dels rajos UV i de la resta d’inclemències del temps.

Aquest banc el van construir les persones de l’antic grup Pedraforca. Estava predestinat a formar part de la intervenció en el nostre entorn .

Hem fet una relectura de les frases inspiradores que hi ha inscrites al banc. Hem treballat també damunt de la fusta que servirà de taula d’orientació marcant els perfils de les muntanyes i els noms dels llocs principals acordats entre tots i totes.

Entrem en acció per a fer la intervenció Les frases del banc van ser confeccionades pel grup Pedraforca.

Estan inspirades en la preservació de la natura i el respecte vers aquesta.

•

Asseu-te i pensa que res és personal. Ajuda els altres.

•

El verd és el color principal del món, el color del bosc. I per tu quin es el color del bosc?

•

Ara t’envolta el color verd. Saps que no sempre ha estat així?

•

Jo he tingut una segona oportunitat per ser útil. I tu?

•

Des d’aquí pots reflexionar les coses que ha fet per tu la vida.

•

Coneix la natura, estima-la i ella farà el mateix amb tu.

•

La tranquil·litat et procura pau? Ets feliç de veritat o t’ho estàs pensant?

•

Dones valor a l’ajut que et fa la natura o valores els diners?

•

•

La Terra ens dona moltes coses i nosaltres l’hauríem de cuidar com si fos un tresor.

Hauríem de donar les

La natura és molt maca i tranquil·la però la humanitat la trenca i l’embruta. I tu què faràs?

•

La natura que veus és molt maca. L’embrutaràs?

•

mateixes coses que la Terra ens dona a nosaltres.

•

La terra és insultada i ofereix les flors com a resposta.

•

Dones el mateix a la Terra que ella ens dona a nosaltres?

•

Sempre endavant i mai enrere.

•

Para un moment, observa i pensa.

•

Tal com has arribar fins aquí, a la vida, sempre endavant i mai enrere.

•

Creus que fer mal al medi ambient és disminuir la pròpia humanitat

•

Trobar aquest lloc net i polit et fa pensar en positiu?

•

Reflexiona aquí els teus errors i pregunta’t què has après.

•

La Terra ens dóna vida. Nosaltres li donem amor?

•

Estima la terra com estimes la teva mare, perquè és una mare universal.

•

Els arbres són els esforços de la terra per fer feliç a la gent.

Entrem en acció per a fer la intervenció El procés d’elaboració de la taula d’orientació ha estat molt minuciós i delicat. Calia orientar bé les siluetes dels relleus i els elements principals que hi havia de sortir.

Un cop marcats els contorns de relleu indicàvem els elements que entre tots i totes havíem acordar que hi sortirien. Damunt la taula a part d’anotar qui l’havia confeccionat deixàvem un espai per a instal·lar-hi el codi QR amb informació suplementària.

Entrem en acció per a fer la intervenció

La taula s’ha marcat amb una màquina que feia un baix-relleu. Les lletres s’han escrit amb l’ajut d’un piro-gravador.

Aquesta és la taula d’orientació acabada i envernissada.

Llesta per ser portada a la Serra dels Gatells.

El dia de la instal·lació de la taula Les emocions eren molt grans. Així explicàvem el recorregut que faria possible la instal·lació de la taula d’orientació.

Aquest dilluns dia 21 el camí ha estat condicionat pel propòsit que ens havíem marcat que era el de pujar al mirador de la Serra dels Gatells. Així doncs, sense aturarnos a comentar cap aspecte com fem sempre vam fer via pel carrer Francesc Marimon en direcció a la masia de Can Comelles, Can Sant Joan, el Batlló, Can Roca, GR6 en direcció a Collbató passant per la masia de Can Rubió, pujada dels italians fins al Coll dels Gatells i Serra dels Gatells.

El temps meteorològic ens anava marcant la pauta d’allò que podíem fer i el que no.

El dia de la instal·lació de la taula Els nostres passos eren decidits per tal de poder pujar com més aviat millor al mirador de la serra.

Des de l’Escola venien amb en Josep Grau la Berta, la Vinyet i la Júlia M. i en Jordi Martrat pare de l’Abril que havia preparat molt detalladament tot el material necessari per fixar el banc i la taula d’orientació al lloc que havíem quedat. A peu teníem la companyia de la Lídia i l’Esteve Valls pare de la Maria. L’Esteve havia projectat la manera d’aconseguir fer molt sòlids els ancoratges mitjançant unes barnilles de rosca que després d’haver perforat el terra quedarien fixades mitjançant la injecció d’una resina.

El dia de la instal·lació de la taula Els nostres passos eren decidits per tal de poder pujar com més aviat millor al mirador de la serra.

Des de l’Escola venien amb en Josep Grau la Berta, la Vinyet i la Júlia M. i en Jordi Martrat pare de l’Abril que havia preparat molt detalladament tot el material necessari per fixar el banc i la taula d’orientació al lloc que havíem quedat. A peu teníem la companyia de la Lídia i l’Esteve Valls pare de la Maria. L’Esteve havia projectat la manera d’aconseguir fer molt sòlids els ancoratges mitjançant unes barnilles de rosca que després d’haver perforat el terra quedarien fixades mitjançant la injecció d’una resina.

El dia de la instal·lació de la taula El 4x4 d’en Josep va arribar, una mica tard, amb el remolc carregat amb el banc i la taula que havíem elaborat. En Josep, que coneix bé la muntanya , va pujar el més amunt possible amb el cotxe. Ja podíem portar les eines al punt que després de tants dies desitjàvem. Passar amb el banc pel petit corriol va ser feina difícil però al final ho vam aconseguir. La part final del camí ben curulla de garrics dificultava el nostre caminar i alguna esgarrinxada va provocar.

El dia de la instal·lació de la taula Al mirador vam decidir el millor lloc per posar el banc.

Ni massa ran del precipici ni massa enrere. En Jordi i l’Esteve entraven en acció. Amb el trepant percutor van fer quatre forats a la roca calcària per encabir-hi els espàrrecs de ferro que subjecten el banc. El vent era fort i els paraigües es giraven i formaven antenes parabòliques sense voler-ho nosaltres. El nostre company Guillem per protegir-se del vent es va estirar a terra i alguns de nosaltres el vam confondre amb una motxilla. Moltes gràcies Jordi, Esteve, Josep, Lídia, Jaume, nois i noies de la classe de Mestrança per haver-ho fet possible.

A la tarda a classe miràvem les fotografies amb goig i pensàvem que el nostre projecte s’havia fet realitat de debò. No és un projecte com tants d’altres. El nostre havia seguit tots els passos per fer-lo possible fins a la seva finalització entrant en acció i fent un benefici per a la societat.

Les imatges que venen a continuació mostren el treball realitzat en plena natura i en contra dels elements.

Posem la taula d’orientació a la Serra dels Gatells 409m.

Dilluns 21 de març de 2022

Mirador de la Serra dels Gatells vist des del final del camí empedrat

L’enhorabona a tots i totes!

Moltes gràcies Jordi , Esteve, Josep, Lídia

Codi QR instal·lat al mirador de la Serra dels Gatells.

Informarà sobre aspectes més aprofundits del paisatge, itineraris per arribar-hi, àudio per persones amb discapacitat funcional visual...

Coneixem a Perejaume Després de veure el programa amb Filosofia de TV3 dedicat als paisatges coneixem a Perejaume. És un artista de Barcelona que es centra en el paisatge com a eix conductor de les seves obres. Té una visió del paisatge com quelcom consumible. Ja ho diu la seva frase “un paisatge és una postal feta escultura”. Com a exemple gràfic d’aquesta cita, l’obra Postaler -la qual no és res més que això, un aparador de postals amb miralls- de manera que el paisatge es veu reflectit en ells. Per això, aquesta visió consumidora de paisatge

Enllaç al programa: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ambfilosofia/elpaisatge/video/4336250/

En Perejaume explica que el llenguatge del paisatge és el de la Filosofia. Les seves obres mostren els paisatges tal com són o bé a través de petites parts del paisatge per a explicar una idea o concepte. Després de contemplar la seva obra la nostra acció passa per recollir elements del bosc que de la mà de Perejaume ens ajudin a explicar els nostres paisatges que van més enllà dels paisatges de postal.

Carta a Perejaume...

Esparreguera a 31 de març de 2022 Benvolgut Perejaume T'escrivim les nenes i els nens de la classe de Mestrança de l'Escola Cooperativa el Puig d'Esparreguera al Baix Llobregat Nord perquè ens estem inspirant en el teu treball per poder fer el nostre. Tenim 10 anys.

Ens hem inspirat en les teves obres perquè el nostre mestre ens va ensenyar unes quantes de les teves obres. Com que ens va agradar la teva idea, vam estar dialogant tota la classe sobre què ens venia al cap en veure les teves realitzacions. Durant tot el curs hem estat investigant sobre el paisatge. Vam veure un vídeo del programa "Amb Filosofia" on parlaves dels paisatges i llegies alguns dels teus poemes prop de casa teva.

A classe ens vam fixar molt en una obra en la qual ens va semblar veure una escorça d'alzina surera formant les diferents formes del paisatge. No sabem si era el que pretenies que entenguéssim.

Veient les teves obres ens vam adonar que volies donar importància a coses que no es veuen a simple vista i que els paisatges ja són importants de contemplar tal com estan o després d'haver estat treballats per les persones.

D'aquesta manera vam voler fer unes imatges sobre paisatges que són al nostre interior i que no es veuen amb els ulls. Volíem expressar aspectes del grup de companys i companyes que fan que apareguin les nostres emocions d'una forma especial.

Per entrar en acció, vam fer un muntatge amb elements que vam recollir al bosc. Recollíem elements que ens van semblar que observant-los detingudament podríem veure algun paisatge reflectit en ells. Vam recollir escorces, branques, fulles, pedres, pinyes... Ens vam posar en grups i vam agafar diferents materials per agrupar-los o muntar-los de manera que poguéssim fer un escrit i posar-hi un títol de paisatge que ens pogués fer reflexionar molt.

Vam anar descrivint cada part de l'obra que havíem fet i vam anar explicant primer en un full què volia dir cada peça que hi havia al muntatge. Vam anar passant aquells textos a net, revisant quines paraules havíem d'usar per descriure totes i cada una de les parts que es veuen i també en què no es veuen. Preteníem relacionar les nostres obres una mica amb les emocions o sentiments que hi havia a la classe: benestar, cura, confiança... Hem estat treballant molt en aquestes obres.

Ens agradaria molt saber que has rebut aquesta carta i estaríem molt contents de saber que has contemplat els nostres treballs.

Moltes gràcies per la teva atenció Nois i noies i mestre del grup Mestrança de l'Escola Cooperativa el Puig d'Esparreguera.

Els nostres paisatges Amb elements del bosc trobats a la Serra dels Gatells i inspirant-nos en les obres de l’artista Perejaume hem fotografiat els nostres i hem fet una interpretació en referència a tots nosaltres.

Com quan, a ple dia, voltat de suros d’or, toco fons en una alzina, així la càvea enlluernada del poble on visc com si el sol el projectés, lúcid el sol i obscura la vida, I, encara, la dauradura que som d’aquell ull, davant els cims de mar i els múltiples bonys i la sorra que se’n rega.

Perejaume, Pagèsiques

Els nostres paisatges...

Els nostres paisatges calia concretar-los de forma conceptual. El llistat era important a la pissarra de la classe.

• Pau • Cura

• Coses positives

• Felicitat

• Respecte

• Sentiments

• Canvi

• Paisatge intern

• Paisatge del paisatge

• Estima

• Diferència

• Amics

• Confiança

• Dolor

• Ajut

• Idees

• Emoció

• Consciència

• Personalitat

• Sororitat

• Benestar

• Llibertat

• Aprenentatge

• Companys

• Compromís

Llibertat

Llibertat

El paisatge ens mostra com n'és d'important la llibertat.

Cada element que el compon ha anat a parar aquí lliurement. L'espai que ocupen tots no és ni massa gran ni massa petit. Tots els objectes mantenen la distància entre uns i altres i hi ha un gran respecte per molt diferents que siguin entre ells. Se senten lliures d'estar en aquesta posició. A la natura ningú els critica ni pensa que podrien estar situats d'una altra manera. Tots tenen formes diferents adequats a la funció que fan. Són tan lliures que fins i tot les pot fer canviar de lloc el vent. La pinya té les esquames separades. Lliurement ha escampat les llavors que volant, volant, han anat a qualsevol lloc on amb la llum solar i la humitat adequada faran possible el naixement d'un altre arbre. La part acolorida del paisatge ens fa pensar en la calma quan algú se sent lliure. També ens fa pensar en l'aprofitament del temps. La part menys acoloria podria representar la vida real perquè no sempre tot és bonic ni alegre. La llibertat és molt fàcil de perdre.

Cal pensar en ella per aconseguir-la.

Diferència

Diferència En el bosc, trobem convivint en pau moltes formes ben diverses. Totes juntes es complementen i no es retreuen les seves diverses aparences. Cada petita cosa ja té la seva importància per ella mateixa. Cada cosa és diferent. En aquest paisatge descobrim l’alzina, el pi, el llentiscle. Tots ells amb la seva forma de ser es vinculen i conviuen en un mateix lloc. L'aspecte extern d’aquests elements del paisatge és ben diferent com cadascun de nosaltres.

Mirats de ben a prop ens sorprenen en cas que ens donem temps per a observar els petits detalls que tenen.

Tal com els passa a les persones els elements sembla que canviïn per vergonya o per por de ser coneguts tal com realment són. Aquest paisatge ens mostra una cara dels elements, però queda al seu anvers la cara desconeguda de cada un que també pot ser interessant o misteriosa. En aquest paisatge la diferència és la normalitat i la uniformitat és l'excepció.

Felicitat

Felicitat Aquest paisatge complex està compost de la rampa de l'autoestima, la cova de les idees, l'altiplà de la pau, el refugi de la cooperació, el pic de la salut mental i l'altiplà del benestar.

La rampa de l'autoestima puja i baixa i quan s'anivella reps la sensació d'estar i viure bé i estar feliç. La cova de les idees està com desapareguda i ningú la coneix. Sembla que no hi hagi cap cova perquè ningú sap de la seva existència ben bé igual que les idees.

Quan no les tens, penses que no existeixen perquè encara no les has fet servir, però quan descobreixes la cova cada hora del dia està visitada.

Les idees quan les descobreixes no et paren de sorgir i és com si explotessin. Aquest és un lloc on poder caminar àmpliament, poder tranquil·litzar-te i sentir el vent que et toca la cara, el cabell i sentir-te en pau. En aquest indret també podries relaxar-te, estar feliç, parlar amb els teus amics i familiars tal com seria amb la pau. També seria un lloc on evadir-se dels problemes diaris i les etiquetes per estar molt bé. El refugi de la cooperació és un refugi que ha estat pensat i construït per moltes persones. El pic de la salut mental és molt difícil d'aconseguir com el pic d'una muntanya. Quan estàs a dalt estàs satisfet perquè has assolit el teu propòsit i estàs content perquè has aconseguit estar en equilibri mental. L'altiplà del benestar, és un lloc gran on pensar en tu mateix i poder equilibrar-te i obtenir el benestar. Qui l'obté se'l mereix perquè costa molt d'aconseguir. Seria un lloc ample on passejar per tranquil·litzar-te i assolir el difícil estat del benestar. Aquest altiplà està envoltat d'un precipici que és un lloc on no hauries d'estar. Un precipici, et fa baixar des d'on estàs i en aquest cas et faria baixar de la muntanya de la felicitat. Un lloc des d'on podries caure i fer-te moltíssim mal.

Amistat

Amistat Aquest paisatge és contrastat en els seus colors. En té de clars i de foscos. Té arrugues i llocs plans. Té punxes i llocs arrodonits i suaus. És un paisatge molt canviant. La part negra no sempre ha estat així. Ha arribat a ser fosca perquè ha adquirit tots els conflictes i males relacions entre els seus components. Per sort les parts clares ens recorden que una altra realitat és possible. La part clara ens recordaria que l'amistat es basa en el respecte i en la col·laboració entre tots els elements. La part fosca representaria la manipulació i la manca d'empatia. Tot aquest paisatge té uns colors ben forts perquè ens recorda la importància de l'amistat. Els seus perfils estan marcats i deixen veure's amb facilitat.

Benestar

Benestar Aquest paisatge és el paisatge de la consciència.

Aquesta muntanya té dos pics perquè té dues punxes com pics de muntanyes. El pic més alt es diu Xaloc i l'altre punt d'aquesta muntanya que és el més petit es diu Migjorn. En aquesta muntanya hi ha una gran cascada situada entre els dos pics. Aquest torrent d'aigua és tranquil, plàcid i fluid. La cascada representa un paisatge molt bonic i ens convida a quedar-nos-hi més prop seu perquè ens aporta calma, estabilitat i benestar. En aquesta muntanya hi ha molts tipus d'arbres i de plantes, per exemple: alzines, oliveres, pins, farigola, romaní, lavanda, menta i molsa. Les plantes acostumen a ser aromàtiques. És per això que també fan molt bona olor.

Per nosaltres el benestar té a veure amb el fet d'estar bé amb nosaltres mateixes i ens transmet la calma d'estar felices. Amb aquest benestar ens venen ganes d'estudiar, de treballar i d'estar bé amb nosaltres mateixes. En aquest moment la muntanya està molt neta, però la desconfiança de la gent pot fer que es descontroli, s'embruti i ja no estigui neta com sempre.

Confiança

Confiança L'arbrell està al final del camí de l'escorça i per nosaltres representa la confiança entre l'arbre i el sender. L'arbrissó ha de tenir molta seguretat en sí mateix perquè deixi les seves arrels al corriol. El viarany ha de tenir molta confiança perquè l'arbre deixa un petit tros d'ell a la vista.

"Nous camins vindran i nous somnis trobaran".

El camí podríem ser nosaltres i l'arbret és aquella persona entre nosaltres que necessita ajuda i la rep Quan algú necessita ajuda fa falta que no tingui por de demanar-la perquè pot arribar a salvar la seva vida. Si es vol guanyar la confiança d'algú, li han de demostrar que pot confiar en ell. El paisatge representa la seguretat que tenen els arbres del bosc amb la natura. Les arrels del sender representen els vincles que hi ha entre la gent. En aquest cas entre la que necessita ajuda i la que és allà per ajudar-los a superar aquell obstacle que pot semblar infranquejable i difícil de passar.

El paisatge fa pensar a actuar per guanyar la confiança tot treballant-hi i pensant-hi abans de fer alguna cosa perquè es pot ferir els sentiments d'algú.

La confiança costa molt d'aconseguir, però també és molt fàcil de perdre.

Cura

La cura El paisatge ens parla de la cura. Tots els elements que hi surten tenen un passat i un present que els ha provocat ferides o marques ben visibles. Uns més a prop els altres més lluny conviuen i viuen en plena llibertat per decidir com orienten les seves vides. La proximitat fa necessària la cura entre tots els elements per fer possible que ningú se senti exclòs. L'escorça representa una ferida oberta i les fulles de roure són les tiretes que l'ajuden a curar-se. A cada banda del paisatge, unes pinyes han deixat escampar llavors de cordialitat i de confiança que han de germinar fent créixer nous moments de benestar i bon tracte. Tots els elements del paisatge per diferents que siguin poden tenir el seu lloc i es poden sentir molt tranquils de tenir una missió que és la d'assolir o cercar la felicitat. El paisatge ens parla del pas del temps que ajuda a curar-ho tot si hi ha les condicions adequades per fer-ho possible.

En aquest paisatge el diàleg és molt important i ajuda a curar les diverses ferides. Fins i tot els elements que apareixen més lluny, tenen la possibilitat de vincular-se altra vegada i fer possible un creixement fèrtil i productiu.

Dolor

Dolor El paisatge és una muntanya. Tota la seva superfície la trobem serrada i per això ens fa pensar en el dolor. Les punxes ens fan mal només en veure-les. Si observeu molt bé es veuen unes línies que representen ferides que ha rebut a causa del pas del temps. La part de dalt de l'escorça és com un volcà molt perillós perquè talment com una persona pot ser molt perillosa. Pot fer mal o ferir a altres persones. La part més blanca és la de la tranquil·litat.

Quan les persones estem tranquil·les creiem que estem més propers al color blanc perquè el negre és el color de la maldat i el blanc el de les coses bones.

Si mirem per la part inferior la muntanya, veurem que és d'un color més suau i fa la sensació que les coses són més tranquil·les. Per nosaltres el significat del color blanc també és: la fredor, la pau, la positivitat, la puresa, la debilitat, la sinceritat, la calma, la perfecció i l'elegància. En molts aspectes comencem a assemblar-nos-hi o ens hi assemblem ara mateix. La part de dalt de l'escorça que és d'un color força fort, és el contrari de la part blanca, o sigui que la part fosca seria la negra i el seu significat és el que veiem més negatiu i proper a : la tristesa, l’avorriment, la formalitat, la resignació, la professionalitat, la maduresa.

El paisatge combina el fet positiu i el fet negatiu que formen part d'una mateixa realitat.

Emoció

Emoció El paisatge ens parla de les emocions. Cada racó d'aquest paisatge té molts detalls, racons, valls i muntanyes, zones clares i zones obscures com les emocions.

El cim del paisatge podria ser la tristesa. Seria un paisatge ennuvolat, amb muntanyes emboirades mentre plogués. Seria un lloc amb dos bancs per asseure's sola o acompanyada per veure el paisatge des d'allà i comprendre els sentiments que ens aporta.

Representaria un lloc per a reflexionar , un lloc per pensar en els moments i en els conflictes i veure d'alguna manera de solucionarlos. El cim de l'alegria seria un cim acolorit, amb molts arbres i plantes florides i vistoses. Amb ocellets cantant i un sol brillant com si estigués feliç. Seria un cim pla amb molts arbres fent ombra per poder seure tranquil·lament. Allà s'hi podrien fer menjars i pícnics o jocs per divertir-te mentre es gaudeix del paisatge florit. Es podria pensar en els moments alegres de la vida i en els records, en la confiança i en la sororitat...

El cim de la por seria tot negre i fosc. Els llops udolarien i s'escoltarien a la nit. Durant el dia s'amagarien. Entre els arbustos es veurien els ulls dels llops brillant i farien molta por. El cim seria pla i al seu davant hi hauria un barranc. Els llops, quan hi hagués lluna plena es posarien a la punta del barranc o del lloc on estarien per udolar.

Des d’aquest lloc, farien que tots i totes tinguéssim molta por. Al llarg del dia, mentre el sol brillés, no ens faria tanta por com durant la nit.

El cim de la confiança seria un lloc petit, però tranquil i còmode per estar amb les persones amb qui vius i tens més confiança per parlar de coses. Seria un lloc per estar tranquil amb la gent que confies i gaudir del paisatge i passar un dia alegre.

Pau

Pau Aquest paisatge parla de la pau. Els elements que hi ha s'han cremat i han patit el foc en algun moment de la seva existència. Ara que els podem observar amb calma encara veiem parts del seu cos que han resistit a les flames dels incendis que han patit. No veiem les seves arrels que ens parlarien del seu passat, però veiem el seu present silenciós, obscur i pacient. El foc no ha pogut acabar-los de cremar. Encara formen part del paisatge. Potser ens parlen del seu patiment i dels dies difícils que han passat. Ara estan en pau. Una pau trista, dolorosa, però que els manté amb l'esperança de seguir endavant.

Una pau que els farà evolucionar fins a fondre's amb el sol del bosc i tal vegada poder esdevenir un altre arbre en un futur. Per mantenir aquesta pau, cal un esforç, un esforç volgut, un esforç durador per tal que mai més es torni a encendre el foc que ho arrasa tot.

La recerca d’un títol com a habilitat per a resumir.

Títols per a la segona part del projecte:

• • • • • • • • • • •

Contemplant el paisatge Senzill Replicant el paisatge Per què estimes el paisatge?

Estimar un paisatge sense conèixer-lo?

El reflex del paisatge El paisatge ens dona vida El coneixes?

Tranquil·lament observem...

Petits paisatges Darrere d’una cosa hi ha un paisatge?

• Més que un altre • Ajudar a conèixer un paisatge.

• No pots estimar un paisatge sense conèixerlo • Coneix un paisatge i l’estimaràs • Conèixer per estimar • Conèixer i estimar • L’estimes si no el coneixes?

• Paisatge, que el coneixes?

• Només el coneixes?

• Amor per un paisatge Acordem per consens :

Coneix un paisatge i l’estimaràs.

El Tao i el paisatge Durant els mesos de febrer i març hem estat treballant en un diàleg entre les frases del TAO del Mestre Laozi i les nostres poesies.

Quan hem volgut representar-ho hem vinculat els nostres poemes amb fragments de vídeo que tenen com a rerefons els paisatges del bosc que cada dilluns visitem.

D’aquesta manera han resultat uns vídeopoemes vinculats a aquest lloc web. El paisatge que durant tot el projecte ja fet de fil conductor també ens ha servit per a poder expressar amb poesia reflexions sobre aquesta Filosofia oriental.

Aquest treball el compartirem amb els nois i noies del Casal Català de la ciutat de Nova York als Estats Units d’Amèrica.

El compartirem en forma de llibre i també en format digital.

El Tao i el paisatge Explicació del treball Aquest diàleg entre els fragments del vell llibre del Tao del Mestre Laozi i les nostres poesies tanka, són una mostra de la profunditat de les reflexions que la comprensió profunda dels textos ens ha reportat. Cada text del Tao ha estat llegit, comprès, reflexionat i dialogat en el si del grup de companys i companyes de la classe de cinquè de Primària de l’Escola Cooperativa El Puig d’Esparreguera. Fer poesia a l’estil oriental per dialogar amb les frases ha estat una idea consensuada dins del grup. També ho ha estat il·lustrar els poemes amb dibuixos que recorden l’estil japonès sumi-e. El format del llibre vol recordar el camí que el Mestre Laozi va emprendre per arribar a la frontera on va poder escriure les seves idees i reflexions abans d’enlairar-se núvols enllà.

El diàleg té aquest suport material en forma de llibre però també té un suport digital. A la darrera pàgina del llibre es pot enllaçar mitjançant un codi QR a un lloc web on hi ha vinculats quinze vídeo-poemes. Els sons i fons d’aquests vídeos, han estat enregistrats i editats per nosaltres els nois i noies oferint imatges dels entorns naturals del poble d’Esparreguera. Les frases del Tao estan molt vinculades amb la natura i per això creiem que els vídeo-poemes s’hi emmirallen molt bé.

Els nostres millors desitjos per les persones que rebreu aquest llibre singular, únic, original i poètic. Elaborant-lo pensem que hem anat de viatge sense sortir de casa i que els poemes ho expliquen gairebé tot amb poques paraules.

Enllaç al diàleg poètic en format digital.