En veure l’obra “Chantada” de Perejaume, els infants de la classe dels Cabirols, després de parlar-ne i pensar què hi estava passant, es comencen a interessar per la bufera.
-QUÈ ES MOU QUAN BUFEM?
-COM BUFEM?
-EL VENT TAMBÉ BUFA.
Com que això passa en una bastida al mig del bosc, s’imaginen que van a treballar i per tant la feina d’aquesta gent, consisteix en bufar:
- VAN A TREBALLAR
- ARREGLARAN…
- TREBALLARAN AMB LES MANS
- TREBALLEN BUFANT
- LA SEVA FEINA PRIMER ÉS MIRAR
- QUAN TIRAVEN LA PEDRA FEIA UN SOROLL
- QUAN PUJAVEN PEL FERRO FEIEN UN SOROLL FORT
- I TAMBÉ UN OCELL
- CAMINAVEN PEL FERRO D’UNA
ESCULTURA, AQUELLES PERSONES
- BUFAVEN I ES MOVIA…
- SI BUFO ES MOUEN ELS CABELLS
- LES FULLES ES MOVIEN PERQUÈ
FEIEN VENT BUFANT
- QUAN BUFEM A LA CLASSE ES MOUEN COSES:
- ELS CABELLS DEL GEGANT
- LES FULLES DE LA PLANTA
- ELS QUADRES
- EL CALENDARI
- EL GRONXADOR BUFANT ES MOVIA MÉS RÀPID
- NO,NO ES MOU, PERQUÈ PESA
- LA PISSARRA NO ES MOU
- EL TERRA TAMPOC ES MOU
- I TAMPOC LA PARET
- NI LES ESCALES
- NI LA CASETA
- LA SORRA SÍ QUE ES MOU QUAN LA BUFEM
- AL BOSC ES MOUEN LES FULLES.
- I LES PLANTES.
- I ELS ARBRES.
- EL VENT MOU TOTES LES COSES DEL BOSC.
- EL TRONC DELS ARBRES NO ES MOUEN.
- LES BRANQUES TAMPOC.
Al bosc posen en pràctica la bufera per veure quines coses es mouen i quines no!
Una acció tan quotidiana com el fet de bufar, representa un repte a l’hora de representar-ho damunt del paper, el dibuix dels infants d’aquesta edat encara són molt estàtics, però troben una simbologia fent una simple línia que explica el moviment de l’aire que els surt de la boca.
Un cop fets els dibuixos només en negre, amb un guix de color representen com els sembla que surt l’aire de la boca per poder moure les fulles dels arbres i de les plantes.
Intenten representar com es mouen les plantes amb la bufera. En dibuixar-ho tenen només en compte les parts necessàries: la boca ben oberta perquè surti aire, els ulls també oberts per veure com la planta es mou,
Després de fer-ne el dibuix se n’adonen que si bufen amb la boca oberta no surt vent, surt aire calent! I que per poder bufar i que es moguin les plantes, s’han d’inflar les galtes, posar la boca petita i a vegades fins i tot tancar els ulls.
Ens proposem ara doncs dibuixar la cara bufant. Amb un sol dibuix no va bé.
S’ha de fer amb dos dibuixos:
1: PRIMER OBRIM LA BOCA PER AGAFAR
AIRE
2: SE’NS INFLEN LES GALTES I POSEM LA BOCA PETITA. TÉ UN FORADET PER ON
SURT L’AIRE
Definició del diccionari del verb bufar:
Fer sortir de la boca l’aire vencent la resistència dels llavis closos.
Aquí veiem el procés de bufar: l’ÀLEX obre la boca per agafar aire i després infla les galtes i posa la boca de manera que surti l’aire i pugui moure la planta, i després torna al seu estat inicial.
Dibuixar una cara de perfil té la seva dificultat però amb molta observació i paciència aconsegueixen poder-ho fer.
Entre tots fan el disseny d’una estructura que necessita de la bufera perquè es mogui: hi pengen robes, plàstics, papers... i de nom li posen: “VOLADER”.
“VOLADER”