Blaus_Vist per un forat

Vist per un forat

Classe dels Blaus

“El fet de veure es transformarà en mirar, que no és res més que aturar l’esguard en alguna cosa que valgui la pena; fins i tot, no se n’exclou, que una certa manera de mirar es converteixi en un observar, que és repetir una manipulació per tornar a mirar.”

Jorge Wagensberg

L’esquerda d’una mandíbula observada amb microscopi ens transporta de nou a l’obra “Globulocell”. Ens retrobem amb les seves formes i cavitats i passem de la visió ampliada que ens proposa l’artista, al detall que ens aporta el microscopi. Les dues mirades, però, ens transmeten la mateixa sensació: Com pot ser que una cosa aparentment fràgil sigui tan resistent?

Aquesta pregunta ens convida a parlar d’altres estructures, edificis i materials que ens generen la mateixa impressió. Entrem en diàleg amb una arquitecta i ens endinsem al món de la construcció. Amb ella, ens apropem a nous conceptes i iniciem l’experimentació amb diferents materials que tenim a l’abast: branques, escuradents, cartró... Construïm una estructura feta de paraules que expliquen tot allò que hem anat veient dels materials. Darrere de cada una d’elles, però, no hi ha un significat únic, ens adonem que hi ha molts matisos. Provem de treure-les del seu context i juguem amb les definicions. Veiem que no només ens parlen dels materials, també ens poden dir coses sobre nosaltres... i a poc a poc anem unint el que és material amb el que és intangible; el que és concret amb allò que és abstracte. És una crida a no passar per alt allò aparentment insignificant, fràgil, buit; i a mirar amb deteniment tot allò que ens envolta per veure el que s’amaga darrere dels forats.

Un dels primers dies de bosc ens vam proposar enterrar una mandíbula d’animal, possiblement de cabra, que teníem a l’espai científic. Volíem veure si es convertia en fòssil.

- Podríem enterrar un tros de la mandíbula que

tenim a la classe, només un, per poder compararlo amb l’altre.

- Podríem fer un forat i posar l’os.

- Jo crec que trigarà molts anys a fer-se fòssil.

Potser no hi serem.

- Podríem agafar un paper i fer un mapa del lloc per saber on està.

Enterrem una mandíbula al bosc de Can Roca

Al cap d’uns mesos, vam tenir curiositat per saber si ja es veuria algun canvi o no, i vam decidir desenterrar-la. Alguns creien que s’havia encongit, d’altres no hi veien cap diferència.

Teníem clar que no s’assemblava gens a un fòssil, encara.

Però mirada amb deteniment... ens vam fixar en una esquerda que ens deixava entreveure com era per dins.

- És com l’escultura dels forats! Però els forats de la mandíbula són més quadrats.

- Jo crec que són ovalats, que són com un cercle però aixafat.

- Jo diria que cap té la forma igual, tots són diferents.

- A mi també m’ha fet pensar en l’escultura perquè l’os és resistent, d’un sol cop no es trencaria. En canvi l’escultura es trencaria perquè els materials eren porexpan i tela.

- Jo si em mirava l’escultura des de lluny pensava que seria molt dura, però si la miraves d’aprop veies que era fràgil.

Com la veiem per dins i per fora...

Observar la mandíbula a través del microscopi ens desperta moltes incògnites sobre els ossos

De què estan fets? Com pot ser que quan som petits són més fràgils i a mesura que passen els anys són cada vegada més durs? Com se’ns fan grans? Quan se’ns comencen a formar? Com s’ajunten entre ells? Se’ns van gastant i per això ens fem més baixets quan som vells? Què passa quan es trenca un os?

- Trencar és que caus d’una quanta alçada. En canvi fisura vol dir que no s’ha trencat tan bé.

- Pots caure de la mateixa alçada i que no es trenqui. Depèn de com tinguis l’os o del cop i la força que facis.

- Em sembla que els ossos quan es trenquen, no s’ajunten més, sinó que surt una vena i quan passen els dies es converteix en os.

- Fan una fisura molt petita però per dins és molt gran.

- S’ajunten per les cèl·lules dels ossos. Reprodueixen el tros que s’ha trencat de l’os i s’ajunten. Les cèl·lules serien com mini organismes que si tu tens alguna “rotura” o et passa algo, són les coses que reparen.

Compartim hipòtesis, comparem esquelets d’animals i de persones mirant diferents radiografies i consultem llibres sobre el cos humà...

Convidem a dues mares de la classe perquè ens ajudin a resoldre els dubtes que ens han anat sorgint. L’Àngels, mare de l’Àxel i infermera, i la Victoria, mare de la Maria i fisioterapeuta, ens expliquen el que elles saben sobre els ossos.

Què és fràgil i resistent alhora?

D’altra banda, els forats de la mandíbula ens transporten de nou a l’escultura Globulocell. Ens recorda que, mirada de lluny, semblava molt resistent. Però en canvi, quan t’hi anaves apropant, podies apreciar la senzillesa dels materials amb què estava feta i la seva fragilitat. La dicotomia entre aquests dos conceptes ens fa pensar en altres estructures que coneixem, que ens transmeten aquesta mateixa sensació.

- La Torre de Pisa! Perquè sembla que caurà però no cau. Pel material i per l’estabilitat que té. És com els ossos per dins, que està inclinat però aguanta molt, és molt resistent.

- La torre Eiffel, que sembla que ha de caure perquè sembla que està recta però si la mires de prop o a baix quan fas fila sembla que ha de caure perquè és molt fineta. Si es trenqués una part potser cauria tota sencera. O potser perquè és de ferro i d’aquí uns anys es pot oxidar i fer malbé i caure.

- La Torre Agbar, que des de fora sembla que no caurà i que és resistent i quan estàs a dins sembla que caurà, fa por perquè tot és de vidre i no hi ha paret i sembla que caurà.

- Al bosc, que de vegades hi ha arbres inclinats, que sí que aguanten perquè de vegades han nascut així torçats i les arrels aguanten molt i no es trenquen, són fortes.

També sabem que a diferents llocs del món, es construeix de moltes maneres diferents.

- Hi ha unes cases que tenen unes pedres especials perquè nevi la neu faci com un tobogan i caigui. Les pedres especials agafen la calor.

- Són pedres pissarra.

- Aquí no cal que fem els sostres especials per la neu, perquè com que no neva no serviria de res.

- Al Pirineu com que neva més utilitzen la pissarra i a Esparreguera com que no neva no.

- A casa meva de la muntanya les parets també estan fetes de pedra.

- També hi ha cases fetes de canyes naturals.

- Les hauran de fer amb canyes súper gruixudes perquè aguanti el pes.

La Duna ens porta un llibre i veiem que hi ha molts tipus de cases!

Ens n’adonem que els edificis inclinats o fets amb materials que es van deteriorant amb el temps, ens donen més sensació de fragilitat. Per altra banda, coneixem construccions que fan els animals, amb materials molt més senzills i aparentment fràgils, que són resistents.

- Els nius dels ocells, perquè utilitzen branquetes i coses fràgils, però aguanten el seu pes.

- Les orenetes fan els nius de fang en una cantonada de la paret.

- El cau de les formigues està fet de terra, però és molt resistent.

- La casa del castor és de fusta i no cau, perquè ho ajunta molt bé com un trencaclosques.

- El ratolí de camp fa la casa com amb unes boles de palla. La palla és molt fràgil però construïda amb una casa és resistent.

- Els animals també es fan cases i es fan el plànol dins del cap. Qui s’encarrega de vetllar que un edifici no caigui? Com es trien els materials?

- Les persones que es miren molt bé els materials i miren que no caiguin els edificis són els arquitectes.

- Els arquitectes fan un dibuix abans de fer el pis o la casa i després ho construeixen. Fan el dibuix de com serà per fora i per dins.

La cosina de l’Abril és arquitecta!

Decidim posar-nos en contacte amb ella i li escrivim un correu, convidant-la a la classe per parlar de construccions, estructures i materials.

Hola som la classe dels Blaus de segon de primària de l’Escola el Puig.

Fa uns dies ens vam interessar per com es construïen les cases i l’Abril ens va explicar que ets arquitecta. Vam començar veient una mandíbula per dins i ens va semblar molt fràgil, però per fora era molt resistent, i vam començar a parlar d’estructures i edificis que per fora fossin resistents i per dins semblessin fràgils. Podries venir i explicar-nos com es construeixen les cases, quins materials utilitzen, com estan construïts els edificis arreu del món?…

Si et va bé venir algun dia ens ho pots dir. Gràcies!

Classe dels Blaus

Ja tenim resposta!

Hola Classe dels Blaus!

M'ha fet molta il·lusió el vostre missatge. Estaria molt contenta de venir a explicar-vos el que sé sobre els edificis i de respondre les vostres preguntes. Aquest divendres que aneu al bosc, podríem fins i tot anar a mirar alguna construcció i dibuixar-la i tocar-la. Què us sembla?

Coneixem alguna construcció al bosc que pogués ser interessant per ensenyar-li a la Marina i mirar com està construïda?

- La casa pels pagesos que està al costat de les Roques Blaves, l’aixopluc.

- La van construir perquè els que estaven pel bosc hi entressin quan plovia.

- Els pagesos, quan anaven amb les seves cabres i de cop plovia, entraven a l’aixopluc.

- Es diu aixopluc perquè els pastors s’aixoplugaven.

Ens veiem aviat, Marina

- Està fet de roques i pedres que eren molt resistents i les polien.

Anem fins a l’aixopluc amb la Marina

Hi entrem, l’observem de ben a prop i ens asseiem al seu davant...

Observant l’aixopluc, veiem clar com la forma de les pedres i el lloc on les posaven era clau per construir-lo. Ens segueix sorprenent que, sense utilitzar cap altre material que ajudés a enganxar les pedres entre elles, hagi durat tant de temps.

- Jo crec que està feta de pedres del bosc i fang perquè s’enganxin les unes amb les altres. Com si el fang fos ciment.

- Jo crec que no hi posaven fang i les han quadrat així.

- Quan he entrat a dintre, he vist que les pedres del sostre s’aguanten per les pedres que hi ha aquí. I perquè no caiguin les del mig, s’arrepengen amb les del costat.

- Si les pedres fossin rodones no podrien haver muntat l’aixopluc, perquè anirien caient.

- Les pedres del sostre són planes, si fossin rodones no es podrien equilibrar bé.

- No totes les pedres són iguals, jo crec que a baix és on hi ha més pes i a dalt menys, sinó cauria.

- Totes les pedres són com d’aquest tipus, les que hi ha aquí són vermelloses.

- Es diuen gresos.

- Jo crec que per fer l’aixopluc devien trigar molts dies. Potser un dia feien un trosset, un altre dia un altre... I amb moltes persones.

Les lletres i números que veiem escrites a la porta també ens sorprenen:

- I aquests números? Potser és l’any que la van construir.

- No ho sé, perquè hi posa CP abans.

Descobrim que les lletres corresponen a Cabana de Pastor o de Pedra i el número ens indica que és la número 34 d’aquesta zona.

Consultem el llibre Cabanes de Pedra Seca d’Esparreguera on hi ha un recull de les cabanes de pastor que hi ha per la zona. Veiem que n’hi ha 63! Però també veiem uns dibuixos al costat de cada cabana que ens criden l’atenció. Amb la Marina, mirem d’entendre què representen i per què serveixen.

- Ens ensenyen com construir-ho.

- O com és. Això és la porta, això és mirant com per dins i això és el sostre.

- El dibuix de la porta és fàcil perquè es veuen aquestes pedres grans i altres de petites, com aquí. És la forma de la porta.

- El de dalt seria com si féssim un tall per dalt a l’aixopluc. Veuríem això, com si fos una cova. Les parets i el sostre.

- I l’altre seria com tallar-ho pel mig, en horitzontal. Veuríem una forma rodona i com estan posades les pedres.

- Té relació amb la feina que fan els arquitectes. És com dibuixar-ho per baix, com partir-ho, i per dalt.

La Marina ens explica que els arquitectes fan servir aquests dibuixos que veiem al llibre per fer els plànols i que, a més, fan servir uns noms específics per referir-s’hi: planta i secció. La planta serveix per saber l’espai que hi haurà a l’interior de la construcció, com es reparteixen les habitacions... La secció és un dibuix vertical de l’edifici i ens permet apuntar-hi l’alçada.

El dilluns següent, recuperem el nom d’aquests dibuixos i en parlem a la classe.

- Hi havia tres dibuixos importants. El que es mirava des de dalt, el de costat i el de la porta.

- És com si féssim un tall. Per exemple, si talles així

(horitzontalment) la classe i la mires des de dalt.

- És com si ens ho miréssim des de dalt. Per exemple la porta ja no seria així, seria una línia.

- Com les finestres.

- La forma seria com un quadrat.

- Seria més com un rectangle, perquè hi ha uns costats més llargs que els altres.

- Sí, quan vam mesurar la serp vam veure que fins a l’altre costat hi havia 10 metres.

- També si miréssim una taula des de dalt no seria igual. Seria un rectangle.

- L’altre dibuix és si com si féssim un tall així (en vertical). Veuríem les parets i el sostre, com d’un costat.

Com podríem dibuixar la planta de la nostra classe?

En parelles o grups de tres, decidim com dibuixar la planta de la classe en un full. Tenim fulls de quadrats grans i petits, fulls blancs, cintes mètriques... Provem de buscar referències que ens ajudin a dibuixar la classe de la manera més exacta possible.

La planta de la nostra classe

El Biel ens porta els plànols de casa seva. Ens explica cada planta, les habitacions, la llegenda... però ens trobem amb un símbol que desconeixem: m2 .

- En un lloc posa m². Són metres?

- Vol dir metres quadrats, els metres que fa un quadrat. Bueno, no n’estic segur però no sé per què m’ha sonat aquesta paraula.

- El meu pare ho diu molt amb la construcció de la piscina, hem de saber bé quan ocupa, perquè no pot ocupar tot el jardí.

- Un metre quadrat pot ser la forma d’un espai. O per saber les mides.

- Jo crec que vol dir que si això és un metre i has de fer quatre m2 , repeteixen aquell metre 4 vegades. I si és un metre rodó, igual, però en rodona.

- Dos metres rodons o dos metres rectangulars no sonen bé.

- Vol dir que s’ha de repetir un metre quatre vegades.

- Has de fer un metre però horitzontal i vertical, perquè ha de ser un quadrat. Es fa quatre vegades perquè sigui quadrat.

- M² és un quadrat amb metres de llarg.

- És l’espai que hi ha a dins. Si un costat fa un metre, l’altre també hauria de fer un metre i tot lo de dins és el metre quadrat.

- Ha de ser un quadrat exacte.

- Aquest metre quadrat serà de 100 centímetres cada costat, que han de ser exactament iguals. Tot ha de fer un metre.

- Al costat de la m s’escriu un 2 petit, per fer els metres quadrats.

Construïm un metre quadrat...

Què hi podria cabre dins d’un m2?

- Quants Blaus hi cabem?

- Si ens posem ben arran de les cantonades també podrem ser més.

- De puntetes!

- 15 Blaus.

- I asseguts?

- 5.

- Moltes formigues, i si estiguessin apilades moltíssimes més.

- Moltes fulles.

- I un arbre, però les arrels es passarien.

- Una cadira.

- Una taula petita.

- Tres o quatre tomaqueres, com un mini hort.

- Un moble, un pastís i un joc de taula.

- Un gat, un gos i un hàmster.

- Una porta.

- Molts llapis.

- Uns castellers fent un pilar.

- 30 flors.

- Tots els ossos de l’esquelet.

- Arbres alts i prims.

- Una mini illa flotant.

“Hi havia una formiga en un metre quadrat i va veure un tomàquet. Va posar-se el casc i la pala i va fer un forat, va aprofitar el tomàquet com una casa i va dedicar-se a fer cases.”

“Hi ha una porta que s’obre i es tanca. Jo deixo passar al cuiner perquè vol entrar a la classe. Després tanco la porta.”

“Un hort! Sí, un hort. Hi viuen larves i papallones i escarbats i hi ha molts aliments com maduixes, pastanagues i molts tomàquets. I sabeu per què creixen tantes coses? Perquè hi plou molt!”

“Jo tinc una pregunta. Encara no entenc com és que en un plànol el dibuix és petit però a la vida real és gran i no falla res?”

El dia que vam convidar la Marina a veure l’aixopluc, ens vam quedar amb aquesta pregunta. Tornem a parlar amb ella i ens porta maquetes i plànols que potser ens ajuden a descobrir la resposta. Li ensenyem els dibuixos de la planta de la classe i li expliquem algunes de les estratègies que vam fer servir.

- Vam pensar de fer-ho amb rajoles. Anàvem fent els

mobles i comptàvem les rajoles del terra. Ens vam fixar que la porta començava a la meitat d’una rajola, doncs al full també. A l’espai científic n’hi havia 4.

- També vam veure que a sota la columna hi havia quatre rajoles però no es veien. Les comptàvem amb les que sortien.

- Cada quadradet del full era una rajola.

Descobrim l’escala

“Nosaltres, els arquitectes, tenim una cosa que es diu l’escala. L’escala és un pacte que fem entre els arquitectes i sempre són dos números.

Sempre, a tots els plànols que dibuixem, hem de posar aquests números. Poden ser 1/10, 1/50, 1/20000… 1/10, per exemple. L’1 és un centímetre en un dibuix i el 10 són 10 centímetres a la realitat. Si els tenim en un full i veiem aquests números, sabem com calcular les mesures a la realitat. Tenint això podem saber la proporció.

Vosaltres, per exemple, heu fet que un quadradet al dibuix sigui una rajola de la realitat. Això és una proporció.”

Dibuixem la planta de la classe a escala

Primer de tot volem saber les mides reals de la classe. Amb una cinta mètrica, mesurem quant fa de paret a paret.

Seguirem l’escala 1/50, per tant necessitem passar els metres a centímetres.

1.000 centímetres!

L’escala 1/50 vol dir que 1 centímetre del full representa 50 centímetres de la realitat. Si fossin 100 cm, veiem clar que hauríem de fer 2 cm al full.

Però hem d’arribar a 1.000 cm...

Comptem quants

50 hi ha... 20!

Els 10 metres de la classe seran 20 centímetres al full

Ja tenim la llargada de la classe!

L’amplada de la classe són 7 metres i 37 centímetres. Primer cal saber quants centímetres són.

Si cada 50 cm de la realitat hem de fer 1 cm al full... Hem de comptar quants 50 hi ha dins del 700.

N’hi ha 14! Dibuixem una línia de 14 cm, que representen els 700 cm d’amplada de la classe.

Ja hem trobat l’amplada!

Sabem, però, que és un càlcul aproximat perquè no hem calculat quants centímetres al full serien els 37 cm de la realitat.

Parlem sobre els materials

La Marina també ens porta la secció d’un edifici i ens fixem en les parets. Com és que hi ha tantes capes? Creiem que és perquè les coses que poden passar a l’exterior no entrin dins de casa: vent, pluja, neu, calor, fred... Ens n’adonem que cal conèixer molt bé el clima, els materials que es tenen a l’abast i el lloc on es construeix.

- Cada capa té una funció.

- La primera paret és més fina que la segona.

- Però què passa si estem a un lloc on hi plou o neva molt?

- Que la fusta es podreix. Podem posarhi pedres.

- I les teulades de pissarra, perquè rellisqui la neu i aguantin millor el pes.

- Hi ha com uns ganxos enganxats sota terra, per si fa una ventada que no tiri cap a dalt.

- Són fonaments, que enganxen les cases a terra.

- Jo he vist que quan construeixen cases fan forats a terra per posar els fonaments.

- Si el terra de casa nostra estigués fet de sorra cauria, perquè s’aniria enfonsant.

“Es pot construir amb tot?”

Després d’haver estat parlant de molts materials, ens va sorgir aquesta pregunta. I és que hem parlat de materials que es fan servir per construir edificis, però n’hi ha d’altres que ens servirien per construir altres estructures?

- Amb argila, com amb fang.

- Amb cartró.

- Amb cartes de joc, les vas enganxant.

- Amb paper i cola, com vam fer amb aquells quadres. I també ho podriem fer amb paper maché, que es fa una barreja i pots fer figures.

- Amb porexpan.

- Amb llibres, els llibres de baix han de ser més gran i tots iguals.

- Amb troncs i fusta.

- Es podrien fer servir cordes, fils més gruixuts i fils més prims, per lligar.

- Podriem fer la forma de la casa amb pals i després posar una tela.

- Amb palla, com ho fa un ocell.

Experimentem amb diferents materials...

- Una cosa difícil dels escuradents és que costa molt enganxar-los.

- Si li fiquem molt fang a dalt, té molt de pes.

- Potser si fem boles grans i petites, les més grans a baix i les que pesen menys a dalt perquè així no caurà i hi haurà més resistència. Jo he posat un tros de fang com si fos un fonament, però sense enterrar.

- He intentat fer com un triangle però al principi queia, perquè al terra de l’estructura només hi havia els escuradents. Li he posat més fang i ja s’aguntava.

- Jo crec que tenies una part més torta, i potser amb més pes, i per això queia.

- Si poguéssim foradar la taula potser s’aguantaria.

- A mi m’ha costat molt l’equilibri, perquè si posaves un pal i una bola, tenia més pes a dalt i queia.

- Amb el meu grup estàvem posant dos pals junts a cada banda i un pal a sobre com si fos una biga i era com el que feia de suport. Mentrestant la Maria i jo hem fet: pal, bola, pal, bola... Però petites, perquè no hi hagués pes.

Cartó

- El més difícil era encaixar els trossos, perquè primer hem provat de tallar una vegada per encaixar però el forat havia de ser més ample.

- També costava fer la forma que volies fer, perquè primer retalles i costa una mica però després ja retalles millor i et preocupes per la forma.

- El que costava era fer molts pisos. Queia perquè algunes parts tenien molt de pes.

- Primer, amb el meu grup vam decidir fer algo difícil però al final ens va costar una mica fer molts pisos. Com la Torre Eiffel, que és molt alta, ho vam intentar fer però quan vam posar el de la punta va caure. Cada vegada havíem d’anar amb més compte.

- Si fos al revés, de més petit a més gran no aguantaria. Ho han de fer sempre de més gran a més petit.

- També són difícils els equilibris, és difícil que s’aguantin els trossos de cartó, són prims i poden relliscar amb el terra.

Branques i boga

- Al nostre grup ens costava perquè primer havíem de posar algo resistent, com molts troncs.

- El que ens costava molt era lligar-los, perquè hi havia tants pals que era difícil lligar-los. Relliscava molt perquè era una planta.

- També volíem fer un vaixell i el que va passar era que havíem de fer les mides, perquè provàvem els pals i alguns no eren de les mides. Vam fer un quadrat i faltava un pal, però no era de la mida. Vam haver de buscar i buscar.

- Les cordes no es quedaven fixes a un lloc, sinó que es movien.

- Volia fer una estructura per no haver-la d’aguantar jo, i per aguantar un pal que era com una Y, vam fer com una estructura de triangle.

- Vam intentar fer una barca amb forma arrodonida, però era difícil que s’aguantés. El Jan va fer una estructura amb una X.

Pals de fusta i gomes

- Va costar molt lligar pal entre pal amb la goma, perquè les gomes eren tan elàstiques... i costaven molt.

- Em va costar fer que els pals estiguessin rectes, posaves la goma i els pals es movien. Havies de posar més pals i més gomes.

- Ens costava fer la forma perquè primer havíem de fer la forma i després ajuntarho amb les gomes.

... i acabem creant estructures

Per què es necessita cada material?

Amb la Marina vam començar una llista de paraules que ens serveixen per explicar com són els materials. Durant uns dies, i després d’haver experimentat amb diferents materials, l’anem ampliant fins que tenim una llista ben llarga!

- La pissarra la posem perquè és impermeable. En canvi la llana es mulla però no es trenca.

- Impermeable vol dir que fa que no passi l’aigua.

- També hi ha materials resistents.

- Les bigues són per aguantar el sostre. Al gimnàs n’hi ha moltes, de bigues.

- Si posessis cartró hauries de posar una altra capa perquè no passés l’aigua ni la temperatura.

Revisem la llista perquè tenim alguna paraula que no sabem si existeix. Per exemple, fangós, estirable... Les busquem al diccionari i veiem que moltes paraules tenen més d’un significat.

Com les podem ordenar?

- Podríem ordenar-ho per lletres, com un dicccionari.

- Es diu per ordre d’abecedari.

- També podem fer-ho amb els contraris.

Per exemple ajuntar tou i dur.

- Totes les paraules tenen un contrari?

- No totes, per exemple esponjós.

- Seria dur, resistent...

- Però no és ben bé això.

- També podem fer-ho de les dues

maneres i ajuntar les idees.

Definim el significat de cada paraula

... Construïm una estructura feta de paraules que expliquen tot allò que hem anat veient dels materials. Darrere de cada una d’elles, però, no hi ha un significat únic, ens adonem que hi ha molts matisos.

Provem de treure-les del seu context i juguem amb les definicions.

Veiem que no només ens parlen dels materials, també ens poden dir coses sobre nosaltres... i poc a poc anem unint allò material amb el que és intangible; el que és concret amb allò que és abstracte.

1. És una cosa que és molt delicada i es pot trencar molt fàcilment. Ho has de protegir, vol dir que no ho pots agafar i tirar al terra. Si ho fas, has d’anar amb compte. Alguns exemples: un got de vidre, un ou... 2. Quan una cosa és fràgil, no sempre és tova. Un llibre és dur però pot ser fràgil quan el trepitges. 3. Hi ha materials que són fràgils si els combines amb altres materials. Per exemple, el cartró o el paper poden ser fràgils quan els mulles. 4. Un instrument pot ser fràgil perquè si es trenca una part ja no funciona. Pot ser que alguns ho siguin més que d’altres. 5. L’estructura d’escuradents que hem construït és fràgil, perquè es desmunta fàcilment i es pot trencar amb un cop. 6. Les persones podem ser fràgils quan ens trenquem algun braç o alguna cama, aquella part ja no fa la seva funció; quan et fan mal amb les paraules, perquè quan plorem, no és que ens hàgim trencat, si no que et sents malament per dins; quan estàs malalt o cansat, perquè hi ha altres parts del cos que es veuen afectades; les persones grans i les més petites són fràgils.

1. Que pot aguantar molt el pes, com per exemple una cadira, perquè ens pot aguantar el nostre pes. Depèn del material, ha de ser una cosa que aguanti, que no se l’emporti el vent... Depèn de la forma. Ha de ser una estructura forta, no fina, que tingui equilibri perquè sinó pot caure. 2. També pot ser resistent a l’aigua, al vent, al foc... 3. Hi ha materials que potser no són resistents però combinats amb d’altres, ho són molt. Una corda és un fil, si ajuntem molts fils, ja és una corda i aguanta molt més. Un arbre també té les arrels que l’aguanten al terra, sinó en tingués potser d’una ventada cauria. Passa el mateix amb els fonaments d’una casa. 4. Les persones també podem ser resistents. Podem ser resistents per fora, quan ens fem mal però és com si no ens hagués passat res. També som resistents quan fa molt de vent i anem passejant, perquè seguim caminant. També podem ser resistents per dins, quan les coses no ens afecten tant. El temps ens pot fer resistents. Quan neixem no ho som tant i quan som vellets tampoc, però quan estem a la meitat sí.

1. És una cosa que t’impedeix que entri l’aigua i els líquids. Els plàstics són impermeables, quan es mullen no entra l’aigua. Els paraigües, el vidre... 2. Pot ser una peça de roba de plàstic, quan està plovent et toca l’aigua i no et mulles. L’impermeable fa fora l’aigua, per això estan fets, perquè no ens mullem. 3. La teulada d’una casa és impermeable, perquè si plou i estàs dins de casa no et mulles. 4. Impermeable no només vol dir que no deixi passar coses líquides. Vol dir que impedeix que alguna cosa traspassi als altres materials. 5. Si les persones fóssim impermeables, el sol no ens traspassaria la pell i estaríem blancs com un vampir perquè la vitamina D no ens podria passar al cos. Podríem pensar, però les idees de fora que volen entrar al nostre cervell no podrien. Si fóssim impermeables les coses que veiem no ens entrarien als ulls ni al cervell i les paraules lletges no les deixaríem passar perquè rebotarien.

1. És algo tovet que s’empassa tota l’aigua, també l’aire. Quan l’apretes surt tot el que té i es fa petit, si deixes d’apretar deixa entrar el que sigui i es fa gran. Vol dir que no és impermeable. Si el mires des de fora, veuràs que està molt foradat. Com per exemple una esponja, un nino de peluix, el cotó... 2. Hi ha coses que semblen esponjoses, però no ho són, els ulls t’enganyen, però quan ho toques veus que no és esponjós com tu creies. Per exemple els núvols, però en realitat són vapor. Els núvols de sucre també ho semblen. Potser els ossos per dins, perquè estan plens de forats. Les pedres volcàniques, perquè també tenen forats, sembla una esponja però és una pedra. 3. Una persona esponjosa, quan plogués, es banyés o entrés a la piscina no es podria aixecar perquè l’aigua li entraria per tots costats. També li passaria l’aire, potser s’hauria d’agafar a algú per poder caminar. Una esponja ho xucla tot, per tant, també li entrarien els virus i microbis. Tot li podria entrar. Li entrarien les idees en un moment però potser li sortirien de cop quan l’abracessin. A vegades estaries ple de coses i tot d’una, s’escaparien.

1. Que no pesa gens, com una ploma. L’aire s’ho pot emportar i aixecar. Un fil pot ser lleuger, la llana també. Però en canvi tot un rotlle de fil no. Els núvols també són lleugers, perquè són de vapor. Es poden desfer fàcilment i moure’s de lloc. En canvi, les coses que pesen estan quietes i no poden flotar. 2. L’estructura del Cosmocaixa seria lleugera, si no estigués enganxada al sostre, el vent se l’emportaria. Està feta de porexpan i mitja i no pesa. No depèn de si és gran o petit, sinó del material amb què està fet. 3. Una persona lleugera tindria molts forats als ossos, com els d’un ocell. Podria sortir volant, i per baixar de nou, un dia que no fes vent es podria tirar de cap a la terra, necessitaria pes. Una persona lleugera potser aniria fent saltirons, amb energia, però potser preocupat per si un cop de vent se l’emporta i es perd. Una persona lleugera caminaria com si no hi hagués allò que ens enganxa al terra... la gravetat.

1. Una cosa pesada pot ser una pedra. Les coses pesades tenen moltes mol·lècules juntes i no tenen forats per dins, per tant no té aire i per això pesa. El ferro és un material pesat però en canvi el suro és lleuger perquè té les mol·lècules separades. 2. Quan dius que un llibre és pesat, no vol dir que costi d’aixecar, sinó que costa de llegir perquè té moltes paraules. Potser voldries llegir més pàgines però mai te l’acabaries ni l’entendries... 3. Les coses pesades no són per tothom igual de pesades. Depèn de la persona o l’animal o el que sigui, hi ha coses que per molt que vulguis no podràs agafar. Tampoc depèn de si és una cosa petita o gran, sinó de com és per dins, de la teva força... 4. Una persona es pot sentir pesada quan està cansada. Quan has fet una cursa, per exemple, el teu cos et pesa. També et pot passar quan estàs malalt o molt adormit. Una persona pesada caminaria amb mandra, li costaria fer les passes i potser arrossegaria els peus.

Una cosa que es costa molt de trencar. Quan l'apretes no li passa res, el teu dit no s'enfonsa i el material no canvia la seva forma. Pot tenir moltes capes que el fan ser dur, o bé només tenir-ne una, però de molt gruixuda. Una cosa dura

Hi ha coses que si les deixes a l'aire o al sol s'endureixen. La plastilina o l'argila. 3. Pot ser que la duresa d'un material depengui de la temperatura. El ferro es pot arribar a desfer. El gel, que és dur, es pot desfer si Les persones tenim parts dures i parts més toves. Un os és més dur que la pell. 5. Si fóssim durs, ens quedaríem com dissecats. Si ens toqués alguna cosa, potser se'ns faria alguna esquerda; a les coses toves el cop torna a sortir, però a les dures no. Si el nostre cervell fos dur, no podríem pensar perquè no connectaria amb res.

1. Una cosa tova es pot estirar i aixafar, és sòlid, però es pot estirar. Pot ser gelatinós o no. Si ho apretes, el que hi ha a dins s'aixafa; es desfà la forma i torna a ser normal i corrent. El cotó és tou, una llaminadura, la pell. 2. Per saber si una cosa és tova, ha de ser sòlida perquè l'hem de tocar i pressionar. L'aigua o l'aire, per exemple, no podem saber si ho són. 3. Algunes coses toves es poden trencar, però no d'un cop. Potser si l'estires massa, es va fent prima i quan queda només un fil es trenca. O potser és

Si els ossos fossin tous, no es trencarien, serien com un núvol i pesaríem menys. També són el que ens fan moure i ens donen forma, com la clavícula... Si fossin tous, se'ns enfonsaria la pell quan algú ens toqués. Però com una ferida que es va recuperant al llarg del temps, la pell també tornaria a tenir la seva forma.

1. Una cosa sòlida pot ser una cosa dura, però no tot el que és sòlid ha de ser dur. També hi ha coses que són toves o molt fines, però alhora poden ser sòlides: la tela, l'esponja, el paper... 2. Les coses sòlides aguanten la seva forma. Com una pedra, que mai canviarà de forma si no la trenques. Si la tallem de forma quadrada, es quedarà quadrada. 3. Si les molècules estan molt juntes, estan totes enganxades i són sòlides. En un líquid, en canvi, es van separant. 3. Hi ha coses que no són sòlides com la fusta ni líquides com l'aigua. Són un entremig. Per exemple, el plàtan quan l'aixafes. 4. Una persona és sòlida perquè la pell, els ossos i altres capes que tenim ens aguanten el cos i ens fan ser una mica durs. Si la nostra sang fos sòlida, no es mouria, estaria dura com un tub que ens passaria per dins.

1. Un líquid, quan el toques, et mulla, et taca, t’embruta. No el pots agafar amb les mans, se t’escapa perquè es cola per tots els forats. L’aigua, l’oli, la llet... 2. Els líquids es queden amb la forma del recipient on estan. 3. Hi ha coses que es poden transformar de líquid a sòlid i de sòlid a líquid: el gel, la xocolata... 4. Si tot fos líquid, potser ens hauríem de moure nedant. Potser intentaríem fer la volta al món per trobar alguna cosa sòlida. Tindria coses bones i coses dolentes. El dia del nostre aniversari, a l’hora de bufar les espelmes, les apagaríem de cop perquè un foc petit es pot apagar amb l’aigua.

1. Una cosa rugosa és una cosa que té textura, com si tingués bonys o forats petits que mai se’n van. No és una cosa llisa. Quan toques una cosa rugosa, la teva mà ho va notant, potser puja, baixa, et pot rascar... Com una escorça d’un arbre; algunes teles; una pedra que hagin anat picant durant els anys; el paper mullat; els edificis, quan els estan construint, perquè el ciment quan el toques és rugós. 2. No només hi ha materials rugosos, algunes parts del paisatge també ho poden ser. Alguns terres, perquè si passéssim la mà trobaríem pedres, tipus de sorra... O una onada quan ve, perquè l’espuma que porta a sobre es veu rugosa. 3. Hi ha menjars que quan te’ls poses a la boca els pots notar rugosos: la pell del pollastre, el bròquil... 4. Quan ajuntes les celles perquè estàs enfadat, preocupat o sorprès, el teu front és rugós perquè està arrugat i la pell té textures. Això, però, no sempre és rugós, sinó que a vegades es torna llis. Quan et dutxes, les mans i els peus et queden rugosos. I quan et vas fent gran també tens la pell més rugosa.

1. Una cosa suau, quan la toques, et pot fer sentir a gust i còmode. La teva mà segueix llisa. Algunes teles, un coixí, una manta, la pell d'un animal... 2. Llis i suau no és el mateix. Una cosa llisa vol dir que no és ondulada ni arrugada. Una cosa suau pot estar arrugada, però el seu tacte no. 3. També existeixen els sons suaus, és un so que et relaxa, que ressona i es va apagant... Una llum suau també seria el mateix. El vent no té tacte, tot i que sempre ens pot tocar. Quan bufa i ens acaricia, sembla que sigui suau.

1. És un material que s'estira i et deixa fer-li la forma que tu vulguis. Quan l'estires, es va separant i es va fent més prim i més llarg. Pot ser que arribi un moment que es trenqui. 2. Un llit elàstic no s'estira i es fa llarg, sinó que s'abaixa o s'aixafa. Quan saltes, rebota la teva força, però no es queda marcada, baixa i torna a pujar amb força. 3. Hi ha coses que són resistents quan les estires, però d'un cop o una punxa es poden trencar. 4. Les persones podem ser una mica elàstiques. No vol dir que puguis estirar-te molt les cames, però que tens agilitat per fer coses com la roda, el pont, el pi... Si ets elàstic o flexible, entendries molt bé als altres perquè les idees et poden córrer més de pressa i es poden assemblar a les d'algú altre. 5. Si tot fos elàstic, podríem anar botant per tot arreu. Ho podries estirar tot. Fins i tot podríem saltar contra la paret i rebotaríem. Podríem practicar les tombarelles i la roda.

1. Una cosa rígida no es pot doblegar ni la pots torçar. Si fas molta força, pots arribar a trencar-la. Una roca, un fòssil, una paret. La Torre de Pisa sembla rígida perquè està recta i es va enfonsant sense doblegar-se. Els ossos són rígids, perquè no es poden doblegar. Es poden fer grans, però nosaltres no els podem estirar. coses es tornin rígides. La plastilina la pots aixafar fàcilment, però si és de fa temps s'asseca i llavors es trenca. Quan s'asseca ja no és flexible; és dura i rígida. Al fang també li passa un cop el poses al forn. 3. Una persona rígida seria una persona que està quieta, perquè si no et pots doblegar, vol dir que no et podries moure. Les seves idees també serien rígides, vol dir que no es podrien moure i que seria una persona molt tossuda.

1. Una cosa que no és llarga, les seves mides no arriben gaire lluny. Un llapis pot ser curt perquè no arriba al final de la taula, que és llarga. 2. Hi ha coses curtes que podem estirar perquè es facin més llargues. D'altres, al cap d'un temps, tornen a ser curtes. Per fer-les curtes, les podem tallar, picar o esborrar. 3. Potser hi ha coses que creiem que són curtes i per algú altre són llargues. Un camí pot ser curt, voldrà dir que no té gaires kilòmetres o que de seguida s'acaba. Però per un insecte, aquest mateix camí seria molt llarg.

El temps se'ns pot fer curt i llarg. L'hora del pati se'ns pot fer curta perquè quan estàs jugant et passa el temps més ràpid; en canvi, si estàs avorrit et passa molt lent. Quan estàs despert i te'n vas a dormir una estona, la nit et passa molt de pressa. Però si passes mala nit, se't fa llarga. 5. També existeixen sons curts o que podem escurçar. Quan sona una nota, si encara vibra, pots posar la mà per parar la vibració i fer més curt el so.

1. Una cosa llarga vol dir que té molts centímetres o que dura molt. El cel pot ser molt llarg perquè mesura tota la terra i no hi ha un punt on s'acaba. 2. Si alguna cosa dura dies, setmanes, mesos... També és llarg. Però a vegades, una hora també se't pot fer llarga: quan t'avorreixes, quan fas la mateixa cosa... 3. Un arbre pot ser alt, per tant, és llarg de dalt a baix, o curt si encara no ha crescut. Una cosa alta vol dir que la seva alçada és llarga, que fa 2 o 3 metres o més. 4. Un llibre que té moltes pàgines pot ser llarg. O un llibre que agafes sense pensar, sense mirar el títol. Quan el llegeixes a

La vida és llarga, però també és curta. De moment per

La paraula ample ens parla de l'amplada. Podem saber l'amplada d'una habitació perquè quan entres et fixes en les parets. Si hi ha un costat que és molt llarg, directament saps que és l'allargada; el costat més curt diem que és l'amplada.

Una cosa ampla és una cosa on potser hi caps. Si és prim, en canvi, no hi passaríem. 3. Una cosa pot ser curta i ampla, o llarga i ampla. 4. Les persones, encara que no ho sembli, som amples; sinó els nostres òrgans no ens hi cabrien. 5. Els espais poden ser amples. En un carrer ample, ens podem sentir lleugers, lliures. Si t'hi quedes sol, pots sentir molta tranquil·litat. L'espai, fins i tot, se't pot fer més gran. Al pati, quan tothom puja i et quedes dels últims, sembla que sigui un lloc molt més gran. També et pots sentir preocupat si aquell lloc no el coneixes o és un lloc on normalment hi ha molta gent i de sobte no hi ha ningú.

Una cosa prima o estreta que té molt poca amplada. Pot arribar a un punt que no existeix, perquè es pot fer tan petit i tan estret que no el veus. Un forat. Una fusta, la pots anar tallant i fent-la més prima. Hi ha materials que ens deixen canviar la seva

També pot passar el contrari, una cosa molt prima es pot anar eixamplant o separant i en

En els espais estrets pots tenir una sensació estranya: et pots sentir incòmode, apretat. Però si cada dia passéssim per carrers estrets, aleshores els carrers amples se'ns farien estranys. Ens passaria al revés. 4. Hi ha coses que són primes, però no ho notes. Un llibre, per exemple, pots veure que tingui poques pàgines o creus que serà ràpid de llegir. I, en canvi, potser t'estàs moltes

Ens trobem amb paraules que no tenen un contrari exacte. Veiem que, a vegades, necessitem més d’una paraula o fins i tot dir un exemple, per definir el seu contrari.

1. Una cosa enganxosa és que et costa de treure de les mans o de qualsevol lloc. S'enganxa per tot arreu: al vidre, a la paret, a terra... Es queda atrapat i sembla que no el puguis treure d'allà.

perquè ens ajuden a enganxar altres materials. Hi ha materials que són fàcils d'enganxar, d'altres que no. no és agradable tocar coses enganxoses, perquè ni amb aigua te les pots treure. Està tan enganxat que l'aigua no pot passar per sota. 4. Una cançó pot ser enganxosa, no de textura, sinó que se t'enganxa al cap i no pots parar de cantarla i pensar en ella. 5. No té una paraula que sigui el seu contrari, perquè una cosa que no és enganxosa has de dir que no ho és; no hi ha una sola paraula exacta per explicar-ho. Però sí que hi ha materials que no són enganxosos.

També hem trobat paraules que ens parlen del material amb què està fet, no de com és el material. Les paraules que venen a continuació en són exemple.

Metàl·lic

1. Ens parla del material que està fet, ve de la paraula metall.

2. Els objectes metàl·lics poden ser platejats, daurats o poden brillar una mica. 3. No es trenquen fàcilment, però quan estan a molta però molta temperatura, es poden desfer i amb uns guants especials els podries doblegar. Si el metall està molt calent, pots fer formes. Si està fred no, perquè és dur. 4. Depèn del material i de si és prim o no, el podràs doblegar més fàcilment. Un clip, un filferro. 5. Si dones un cop a un objecte metàl·lic i està buit per dins, la vibració va per dins i quan surt, fa un so. Perquè soni, necessiten un espai on poder ressonar. Depèn del material amb què ho piquis i de la mida del metall, sonarà diferent. Hi ha instruments de vent metall, com el trombó, la tuba, la trompeta... Vol dir que sonen quan els bufes i que estan fets de metall.

Ens diu que és un material fet de ceràmica. 2. Quan el material encara està tou, li pots canviar la forma i doblegar-lo. Si el mulles molt, et rellisca de les mans. Un cop s’asseca es pot trencar fàcilment.

Per passar de fang a ceràmica, cal tenir un forn que arribi a 1000 graus. 4. Els objectes ceràmics, quan són antics, poden ser valuosos. Si els decorem i els posem en una exposició, també es

1. És com una massa feta de gelatina. Les coses gelatinoses et rellisquen de les mans. Quan les mous, van d'aquí cap allà i no paren quietes. Hi ha menjars que no són gelatinosos, però que els podem transformar perquè ho siguin. Necessites aigua i una pols per fer la gelatina. Normalment són toves. Si cau a terra, potser no es trenca, però, en canvi, si l'aixafes sí.

Quins són els nostres fonaments?

Ens fem aquesta pregunta i pensem quines són les arrels que ens sostenen i ens donen estabilitat, talment com els fonaments d’una casa, que suporten la seva estructura.

“La meva família, perquè per exemple quan em faig mal o caic ells em pregunten si estic bé. I amb els meus amics, perquè si estic trist quan no vull jugar m’ajuden a estar content.”

El meu fonament és pintar, perquè quan pinto em sento relaxada i a vegades pinto per tranquil·litzar-me i pensar moltes coses. M’ajuda a estar contenta.

“Els meus fonaments són l’equilibri i els peus perquè el que fan és aguantar-me al terra. “

“El foc, perquè fa molta escalfor i m’hi sento a gust, s’està molt bé. Els seus colors m’agraden molt. També

m’ha recordat quan la mama em desperta i estic al llit tan calentó que no vull sortir.”

“El meu fonament és la natura, les flors, les plantes, la molsa... Perquè m’hi sento a gust i si vingués un vent molt fort m’hi quedaria plantada.”

“Ballar perquè a vegades quan estic trista em poso

a ballar o a cantar i em sento molt millor. També

quan sento música és com si el meu cos s’activés.”