Amb ferro arc sant martí, 6 anys

Amb ferro clau: f. Peça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar , posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar.

Joan Brossa ha alliberat l’objecte de l’anonimat de la seva quotidianitat i això ens permet entrar en el joc de mirar-nos-el amb uns altres ulls.

Aquest poema visual d’en Joan Brossa obre la nostra conversa QUÈ POT OBRIR UNA CLAU QUE TÉ LLETRES? - un tresor, un tresor de lletres - sí, per quan necessites escriure - si no tinguéssim lletres no parlaríem - hauríem de parlar amb gestos - a mi em sembla que són unes claus antigues i obririen portes antigues - o també bústies - poden obrir tots els abecedaris, si no hi hagués lletres no parlaríem - tinc unes claus juntes amb un ferro i crec que són antigues i són marrons

-

a casa tinc unes claus que estan en una caixeta petita que ja no les fem servir fa 77 anys que van afusellar el lluís companys i aquesta clau pot ser d’aquella època tinc unes claus juntes amb un ferro i crec que són antigues i són marrons la meva iaia que és més gran que l’altra iaia té una clau com aquesta igual. la fa servir perquè quan es va casar amb el pare del meu pare ja tenia aquella clau. i l’altre dia va ser el seu aniversari i va fer 77 anys els meus avis tenen una clau així. obren dues portes, les del principi, les d’entrar a casa però la tenen amb lletres? no, sense lletres però amb aquesta forma

Posar-nos davant d’aquesta clau ens interpel·la i encén en cadascú un munt de preguntes que ens parlen de nosaltres i dels vincles que establim amb el món: qui l’ha fet? amb quin material? on l’has trobat? és dura? què obre? ho obre tot?

La cerca de claus amb història ens obre portes al passat i a relats i coneixements que descobrim a través d’objectes d’altres èpoques -no gaire llunyanes des de la perspectiva dels adults però prou “antigues” per un infant de sis anys-.

Tocar claus desperta l’interès pels materials i les seves propietats: com es fa una clau? amb quin material?

En el grup aviat trobem experts que ens desvetllen algunes incògnites.

Pares amb màquines per fer claus, avis i rebesavis ferrers ens acompanyen en les nostres recerques.

L’artista Àngels Freixanet ens apropa al món de l’art i ens diu: Tot artista té el seu material essencial. El meu és el ferro viscut.

Veure-la treballar remenant ferralla, soldant, doblegant el ferro… ens engresca a posar-nos-hi i com ella, no ho podem fer sols; demanem ajuda a pares experts en el treball amb ferro.

Busquem per golfes, magatzems i trasters ferros que ja han tingut una altra vida. Trossos rovellats, retalls, peces de màquines en desús...

Treballar a quatre mans fa possible tirar endavant el nostre repte de fer una escultura.

Claus amb història La cerca de claus amb història ens obre portes al passat i a relats i coneixements que descobrim a través d’objectes d’altres èpoques -no gaire llunyanes des de la perspectiva dels adults però prou “antigues” per un infant de sis anys-.

- aquestes claus són del cotxe del meu besavi Joanet, que era un 124 seat i amb aquest cotxe van aprendre a conduir el meu tiet Xavier, la meva iaia Rosa M. i el meu avi Toni. El camí que sempre feia era anar a Olesa, gairebé hi anava sol. Aquestes claus tenen 48 anys.

- aquesta clau és de fa 68 anys. ai!!! és de l’any 1968. no del 87. o potser fa 99 anys. No ho sé - si fa 99 anys fa més anys que afusellessin el Lluís Companys - ja m’apuntaré els números de l’any de la casa que obre aquesta clau. aquesta casa té una història: un pare, una mare i una filla que van anar a viure a una altra casa. I quan els seus pares ja eren avis, la seva filla va deixar la casa. La meva mare ja s’havia casat amb el meu pare i van venir a veure si podien comprar una casa a Abrera i van veure aquesta.

- aquesta foto està feta amb gris i negre. Vol dir que és molt vella

- aquesta clau fa molts anys que obríem portes que abans no es tancaven. No sé quants anys fa. Hi havia un penjador i les penjaven. I les portes estaven obertes. Aquella època dels avis no tancaven la porta. Me l’ha deixat la Teresa, una amiga dels meus pares - la meva àvia té una clau antiga i tanca totes les portes. Serveix per totes. ahir vaig anar a Sant Esteve a casa els avis i em van explicar que quan el meu pare i els seus germans anaven a l’escola, abans de marxar deixaven la clau en una botiga o amagada sota “l’alfombra” o al veí i quan arribaven de l’escola anaven a buscar la clau, obrien i així podien anar a berenar. Hi havia la seva àvia que tenia una clau molt grossa i pesava molt. Em va ensenyar una clau molt diferent, molt gran, que era la que obria les clavegueres.

-

-Aquesta clau és de casa la meva àvia. Ara jo visc a aquesta casa i ja fa temps que es va morir i ens la va deixar per nosaltres

- Aquesta clau és la del meu pis d’Esparreguera. Vaig canviar fa 2 anys de casa i vaig venir a l’escola “El Puig”.

Amb aquesta clau vaig començar una nova vida.

- A LA BOTIGA DE LA NOA FAN CLAUS - el meu papa un dia em va donar aquestes claus perquè ell en fa a la botiga, perquè li vaig preguntar al papa i m’ho va dir.

Primer ho tallen i ho posen en una màquina així de gran - pots agafar un martellet i fas la forma que té la casa per obrir - la forma de la ferradura - cada casa té una forma diferent - tenen punxes i diferents formes - jo he vist una màquina que és per fer la còpia de claus - doncs podem anar a la ferreteria de la Noa i que ens ensenyi la màquina de fer claus - li preguntaré a la meva mama i al meu papa quan hi podem anar

COM FUNCIONA LA MÀQUINA DE FER CLAUS DEL PARE DE LA NOA? - jo he vist que hi ha una serra - jo crec que fiquen “algo” perquè es mogui la serra - ho fan amb un motor. Apretes un botó i fa que s’engegui la serra - les que s’apreten amb botó són les serres que tenen un motor i fan soroll

- quan érem més antics no s’havien inventat algunes coses ...

La Vinyet ha portat una clau molt especial!

- la va fer el meu besavi, que era ferrer. Obria el desaigua - com la va fer?

- amb una massa i picant - i la forma, com la va fer?

- picant un ferro - però abans havia d’estar calent el ferro - li ha sortit llarga o ja volia que fos llarga?

- quan va fer la clau ja existies, Vinyet?

- no, perquè després de la guerra ja es va morir - quina guerra? la del timbaler del Bruc? la del Brossa? la del Lluís Companys? la dels Romans? la Guerra Civil?

- el meu besavi va anar a la guerra que hi havia el Franco - fa 77 anys que es va acabar la guerra i aquesta clau té més de 77 anys - Jo a Collbató vaig veure un ferrer. És una persona que fa eines de ferro i foc. El foc és per escalfar - fa més de 77 anys vivien en cases normals. Abans les cases no n’hi havia tantes i hi havia boscos

-jo he portat unes eines de quan el meu besavi era ferrer. Són unes tisores de podar, per tallar les branques dels arbres, també una llima, unes tenalles per arrencar claus i una serra que l’utilitzava per fer els detalls prims perquè té unes dents curtes. Ell la seva feina no era de fer coses amb el ferro, ho feia quan acabava la feina - les eines del besavi del Mäel les fan funcionar les mans - quan érem més antics no s’havien inventat algunes coses i quan vam canviar a que és ara, com per exemple els mòbils. Abans primer no es podia trucar i després es van inventar els telèfons però amb una cosa rodona que hi havia números, després els de tecles, després els que són com ara però amb la pantalla molt més petita - el que ha canviat són els cotxes perquè abans anaven amb cavall i carrossa i ara amb cotxe - els panys ara no són iguals. Per posar la clau abans eren més gruixudes - les claus d’ara no són tan llargues - ara les màquines tenen més detalls

-abans les fotos eren amb blanc i negre i ara són amb colors - les claus “ingleses” han canviat. Ara tenen una rosca per si les vols fer més amples o més estretes i abans no sé què tenien. Crec que han canviat - ara per podar fan servir la “motoserra” i abans les tisores de podar. Abans no anava ràpid. Abans havies de fer força i ara el motor té més força i ho fa anar més ràpid - abans no podien jugar amb coses electròniques, com un robot i cotxes teledirigits. El meu avi em va dir que jugaven amb llaunes i escuradents - la roba d’ara és diferent que la d’abans. No hi havia tantes botigues de roba. Es posaven la mateixa que tenien - No hi havia “tablets”. jugaven a “pilla-pilla”, a amagar-se...

- la roba fa molt de temps era molt elegant i tenien perruques que anaven de conjunt amb la roba

Com ho podríem fer per saber coses d’abans de nosaltres?

-

a vegades algú de la teva família et diu el que abans no hi era i ara hi és ho podem preguntar als besavis qui en tingui i a les iaies i els avis poden venir famílies a dir-nos com era la vida d’abans ho apuntem a la llibreta així: Hola família, volem saber coses d’abans i nosaltres no havíem nascut. només fa 6 anys o 5 que hem nascut. sabem que les coses eren diferents i alguns objectes també eren diferents.

Si us plau, teniu una cosa del passat per deixar-nos i explicar-nos com era? així si ho portem a l’escola en sabrem 25!!!

- jo he portat una foto molt vella, de quan la meva mare i el meu germà eren petits. Eren quatre germans. També tinc aquest telèfon que és molt bonic. De marbre - he portat un molinet de cafè - això és el cafè primer i llavors es posa a dintre, es tanca i mous el mànec i estàs molent el cafè. I queda així, tot fi - el cafè ara s’ha de posar en una tassa perquè és com un líquid - però primer el cafè és com una pedra i després és pols i després és el cafè

- he portat un telèfon de casa els meus avis. És antic i me l’han deixat els meus pares. Ara són diferents que abans. Tenien un cable en forma d’espiral i els d’ara no porten cable i tenen una pantalla i són més petits. Abans havies d’agafar l’auricular per parlar.

- un tamboret molt vell. El feia servir la meva àvia quan no existia la meva família. El feia servir per rentar roba a un safareig. El tenia a Salamanca i la meva “bisabuela” quan es va morir la meva àvia li va donar a la meva mare. Està fet amb fusta d’un castanyer i per això està molt forta

- he portat una cosa per mirar pel·lícules a casa. És de quan els meus pares eren petits. Es diu “super cinexin”. Va amb piles i la mà.

- he portat un estri que posaves un full, apretaves una tecla i es mou una lletra. Com que abans no hi havia els ordinadors hi havia aquesta màquina que servia per escriure

- he portat uns contes de l’àvia de la meva mare i també revistes del patufet. Hi ha vocabulari d’anys enrere.

- doncs jo sé una paraula que és “vos” i vol dir “tu”. Tinc un amic que parla així, diu les paraules una mica rares - crec que a la passió diuen aquesta paraula. perquè fan teatre d’una altra època - jo sé què significa “vos”, és rei. els cavallers li diuen vos al rei - els contes d’abans tenien dibuixos només amb negre i són unes altres paraules del català - els reis i les reines quan es volen casar també diuen “vos”, a les pel·lícules - perquè ara no existeixen

- jo també tinc una consola però té un joc que es diu tetris.

També he portat un carret per fer fotos. Al taller fem fotos amb unes càmeres que funcionen d’una manera semblant. També he portat un cassette.

- he portat una pel·lícula que no sé on es posava. Es diu vídeo.

També he portat uns disquets i pessetes - he portat una caixeta de música. Es va inventar al segle VIII

- he portat un cassette. Es feia servir per escoltar música. Es posava a una ràdio.

- una cosa per jugar que el meu pare quan era petit hi jugava. Es diu una consola. L’engegaves i sortia una imatge del joc a la pantalla. funciona amb piles. té un joc del Tom i Jerry.

- jo també he portat un disquet. És per guardar-hi la feina que has fet a l’ordinador - les pessetes es feien servir abans per comprar coses - són euros - són cèntims - són diners - jo també he portat un disquet. és per guardar-hi la feina que has fet a l’ordinador

- el cap de setmana vaig anar a la Puda i vaig entrar a aquest edifici que era antic i quan vaig entrar el vaig veure molt antic. Hi havia un safareig i no hi havia aigua i en un altre lloc vaig tocar aigua que estava una mica tèbia i feia mala olor. Aquesta aigua servia per curar les persones que es trobaven malament. Era un balneari

- he portat un videojoc i es veia el joc que hi havia. També un disquet que es posava en una zona de l’ordinador i podies veure tota la feina que havies fet en un altre ordinador. I un cassette i un walkman que s’hi posava a dintre i podies escoltar música amb els auriculars.

- he portat fotos de fa 20 anys. El meu pare va anar a ItĂ lia amb els de la seva feina i va sopar - una cĂ mera que fa 15 anys la utilitzava la meva mare per fer fotos amb un carret

Ferro roent És un estri que es feia servir abans per escalfar el ferro i poder-lo doblegar.Es feia escalfar amb aire i amb carbó mineral.

La Carolina té una notícia per explicar-nos...

- li vaig dir al meu avi si volia venir a l’escola a ensenyar-nos com es treballa el ferro.

Li fem una carta a l’avi Antonio

- l’avi Antonio ha fet la punta del ferro arrodonida - hem encès el foc amb carbó mineral, diaris i fustetes i aire i un llumí - quan freguem el llumí s’encén - cal esperar-se molta estona - posem la barra de ferro a les brases que és el carbó quan està vermell - quan el ferro està calent i vermell el piquem amb un martell a l’enclusa - per sota la fornal anem traient la “carbonilla” -quan el ferro està calent és una mica tou, es pot picar, doblegar, aixafar i després ho posem a l’aigua i es refreda i queda negre - l’avi Antonio va començar a treballar als 12 anys

Fem servir carbó mineral per escalfar el ferro a la fornal, perquè quan s’encén s’escalfa més

- quan pica el ferro està roent i aconsegueix la forma - quan el ferro està dins el carbó si tirem gotes d’aigua fa “xispes” - va dir que si tirem gotes d’aigua el foc s’alegra més - quan era jove torçava els ferros per fer una cadena per lligar els animals - també feia reixes a les finestres, baranes - i feia graelles per coure la carn - va aprendre a fer de ferrer netejant el taller i les carboneres. i aprenia a doblegar les barres

- les barres de ferro poden ser de 8 mil·límetres. vol dir com és de primet el ferro. també pot ser de 10 i de 1o 2 mil·límetres - el de 8 mm és més fàcil de doblegar perquè és més primet - va dir que per treballar bé necessita una enclusa de 10 quilos - enganxava el ferro a la punta de l’enclusa. si l’enclusa és més grossa aguanta més la força, pot picar més fort...

Us podeu imaginar què estava passant a dins del ferro quan estava entremig del carbó encès?

- potser a dins del ferro hi ha alguna cosa una mica transparent, que no es veu gaire - pot ser que a dins del ferro hi hagi foc - a mi em sembla que hi ha uns imants petitons o unes coses petites - té un mineral que es pot escalfar. és planet - s’està enganxant el ferro amb el foc.

- a dins del ferro em sembla que hi ha uns trossets de ferro transparents - potser hi ha pedres molt petitones - hi ha trossets de ferro més petits i es poden girar

Investiguem el ferro Es pot parlar d’uns altres gaudis de la ment, però jo en dic “gaudi Intel·lectual” del que passa en el momento exacte en què es produeix una nova comprensió o una nova intruïció … Educar potser només consisteix en ensenyar a gaudir de l’estímul, a gaudir de la conversai, sobretot, a gaudir de la comprensió.

Wagensberg, 2008

d’on deu sortir el ferro?

- de les coses...

- crec que pot ser que surti de les pedres, perquè les pedres són fortes i el ferro també ho és - pot ser que el ferro surtin d’una massa que sigui molt dura. La massa la fem amb aigua i fang - potser fiquen trossos de ferro petits a dintre la massa...

- o de carbó i de ferro que ho barregen, perquè si la clau és negre deu ser que està feta amb un material negre - pot ser que tingui minerals a dins - el meu pare em va dir que per fer les espases es necessiten minerals - el ferro és més fort que les pedres - i que la fusta - el ferro pot tallar

Els nois de la promociรณ Stephen Hawking ens expliquen on hi ha ferro.

Ens diuen que a la natura no trobem el ferro sol; el trobem barrejat amb altres minerals.

Si passem una llima per la pirrotina i fem sortir pols de la pedra, quan acostem un imant atrau el ferro i deixa la resta de minerals separats.

Mirem pols de ferro amb el microscopi

- jo m’imagino que a dintre hi ha un microbi o cinc microbis una mica separats - a dintre hi ha minerals que s’ajunten més quan s’escalfa - a dins del ferro hi ha un altre ferro - petites boles de ferro unes quantes per dalt i unes quantes per baix. es van movent i s’enganxen i es deixen anar - a dins hi ha mil minerals més petits que una formiga - uns quants minerals que quan el foc està molt calent els minerals s’escalfen i llavors quan ho treuen i ho piquen ho poden doblegar millor - jo crec que és un mineral fort que quan està al foc està vermell. a dins hi ha com unes pedretes petites. estan en ordre - hi ha pedres fogueres a dintre totes posades d’una manera - podem investigar...

- ho mirem amb una lupa Quan s’escalfen se’n van cap els costats els minerals - o amb un microscopi - però primer ho hem d’obrir per dintre - em sembla que hi ha ferros amb trossets petits i que brillen

- perquè volem saber com es fa una clau de ferro - i com es feien abans les claus?

- amb pasta que crema, que s’enganxa molt i ho posen a assecar i fan la forma - jo sé fer una clau antiga. es posa la massa en un motlle, ho posava al foc i picava amb el martell - el posem al foc perquè s’escalfi - està fet d’una pasta...com algo enganxós - com ciment especial, perquè si és gris...potser hi ha alguna cosa transparent - és una pasta que no es pot menjar - després s’hi posa aigua perquè es refredi i ja és ferro - abans era massa i després és ferro - es converteix en ferro perquè ho hem posat al foc. Hi ha petites molècules que van xocant i canvies de lloc - perquè primer fan la forma i després la deixen assecar al sol - també podria ser ferro fos i que ho remenen bé i fiquen aigua i fan la forma i ho deixen assecar - d’on deu sortir el ferro?

Així és com es mouen els piquets de ferro

O així és com es mouen els piquets de ferro

- de les coses...

- crec que pot ser que surti de les pedres, perquè les pedres són fortes i el ferro també ho és - pot ser que el ferro surtin d’una massa que sigui molt dura. la massa la fem amb aigua i fang - potser fiquen trossos de ferro petits a dintre la massa...

- o de carbó i de ferro que ho barregen, perquè si la clau és negre deu ser que està feta amb un material negre - pot ser que tingui minerals a dins - el meu pare em va dir que per fer les espases es necessiten minerals - el ferro és més fort que les pedres - i que la fusta - el ferro pot tallar

Amb un imant comprovem quines peces són de ferro i quines són d’altres materials.

L’artista Àngels Freixanet ens apropa al món de l’art i ens diu: Tot artista té el seu material essencial. El meu és el ferro viscut.

Veure-la treballar remenant ferralla, soldant, doblegant el ferro… ens engresca a posar-nos-hi i com ella, no ho podem fer sols; demanem ajuda a pares experts en el treball amb ferro.

Busquem per golfes, magatzems i trasters ferros que ja han tingut una altra vida. Trossos rovellats, retalls, peces de màquines en desús...

Treballar a quatre mans fa possible tirar endavant el nostre repte de fer una escultura.

Mirem un reportage de l’artista Àngels Freixanet i diu que necessita molts ajudants per fer les seves escultures i que li agrada fer-les amb ferro que ja està fet servir, que té una altra vida.

- Al seu taller té una cadena del mar, potser d’un vaixell, un dia potser la farà servir per fer una escultura. Té una idea, vol fer un jardí.

- I nosaltres també podem fer una escultura!

En teniu de ferros fets servir, a casa?

- a mi a casa em queden dos ferros, de la gàbia de les gallines.

- a vegades al carrer hi ha trossos de ferro.

- l’Àngels fa les escultures amb unes màquines - soldant i remenant la ferralla...

- la ferralla és el ferro vell - molts ferros vells en una pila - com l’habitació del Joan Brossa, que tenia piles de diaris i llibres i papers - i l’Àngels Freixanet també té els ferros apilats.

- jo conec el pare de l’Oriol de la classe dels cavalls que és ferrer - li hem de dir: - si us plau , Sergi, ens dones uns quants ferros per fer una escultura?

- i també li podem demanar si ens pot ajudar!

- fem una carta i li expliquem

Demanem si ens poden ajudar amb el Jordi i el Sergi. Ens trobem a la rotllana i els expliquen el nostre propòsit.

Recollim ferros vells. També hem buscat màscares i vidres per soldar i protegir-nos els ulls, guants per no fer-nos talls a les mans.

De cada ferro en sabem la seva història, les tenalles d’un lladre, la barana de l’hort de l’Anna on s’hi amagaven un munt de gats, el ganxo de la canonada de casa el avis...

El Sergi ens dona una cola especial per soldar ferros. Acabem els detalls de l’escultura.

Amb les històries viscudes de cada tros de ferro, imaginem la vida del personatge que s’amaga darrera la nostra escultura.