ADOBE M I
Classe dels Blaus -7 anys
FEM CRÈIXER
−
−
Conversem al voltant de què hi ha dins de la galleda...
Crec que és un excrement.
Els fems són caques que es fan servir per a les plantes.
−
Quan aneu amb cotxe a algun lloc hi ha alguns camps que tenen com aquestes boles i són els fems perquè així creixin millor les plantes.
− Pot ser de les vaques, dels bous, dels cavalls
−
Està seca i no fa pudor, perquè s’ha assecat amb el sol.
El fem era tota una artesania, el femer el remenaven [els pagesos d’abans] tres o quatre vegades, els cuidaven els fems, en tenien pocs però els arreglaven. Al femer els apilaven i els giraven amb lluna vella, perquè es coguessin més, s’acabessin de podrir i confitar. Després els escampaven amb la forca i, normalment, si era una casa que poguessin, quan els bous eren al camp [a llaurar] els homes els escampaven, perquè no s’assequessin gota.
Joan Lleopart, 1991.
−
Els pagesos ho fan servir per posar-ho a les plantes.
−
S’asseca semblant als fruits secs, ho deixen en un lloc al sol i després les van a recollir.
−
Fan una pila que es diu femer
Visualitzar el Femer de Perejaume, ens apropa a conèixer aquest adob orgànic resultat de la feina d’uns pagesos i pageses que recullen cada dia els fems i orins i els barregen amb la palla dels corrals del bestiar. Conversem al voltant del seu ús i compartim experiències properes de familiars i coneguts que en tenen als seus horts i camps. Tot observant aquesta obra, es qüestionen per què aquelles persones recobreixen el femer.
−
Tots aquests nois i noies estan posant una espècie de paper per fer millor la terra.
− Crec que ho fan per protegir la terra. Potser són excrements que no volen que s’assequin.
− Crec que ho fan perquè els fems diria que necessiten que s’assequin.
−
Investiguen. Potser una mica les coordenades, potser són alguns científics que els ha tocat fer aquesta feina, perquè van amb bata blanca i pantalons i sabates.
−
Pot ser que investiguin alguna cosa que té dintre. Crec que l’estan tapant perquè estigui seca
− És el sol, el que fa que s’assequi.
−
−
Descobrim que posen “pa d’or” sobre els fems...
El mineral d’or val molt
Per què recobreixen el femer amb aquest material que val tants diners si és d’or?
−
Aquest or és per ajudar els fems perquè quan els posem a les plantes creixin millor.
−
Crec que aquest paper li posen un insecticida amb un pot que fa “fsfsfsfsf” i és perquè no s’ho mengin les formigues.
− A vegades les coses daurades no vol dir que siguin de veritat d’or, perquè estan pintades.
−
−
−
Potser ens volen dir alguna cosa…
L’or és un mineral i la terra necessita minerals.
La meva àvia el meu aniversari em va regalar unes arracades d’or i em va dir que eren molt cares.
−
Diria que és perquè a dins hi ha una cosa molt valuosa i primer hi posen aquest paper d’or.
−
Potser fiquen aquest material d’or tan valuós perquè tinguin més qualitat les plantes.
Pau Llibre)
Detall del femer (fotografia:
−
Qui és l’artista?
Aquesta gent no són ni pagesos ni arqueòlegs ni científics. Diria que són unes persones que tenen una mica d’experiència treballant amb els fems.
−
Hi ha una persona que és especial, que porta estris més difícils. Té el braç trencat i porta un pinzell i un esprai.
−
És el que decideix les coses, el director.
− És l’artista
−
Perquè la feina que estan fent, per ells, és una obra d’art. I per altres només és una pila de fems amb pa d’or
És una obra feta de fems i de pa d’or −
−
És la primera vegada que veig una obra d’art així
−
Ens està fent mirar, xerrar, tenir paciència, pensar, investigar…
−
L’artista ha reunit tots els seus amics i l’ajuden.
En què ens vol fer pensar?
En aquest mirar, parlar, tenir paciència, investigar i pensar que ens produeix aquest artista, comencem a imaginar a on podrien posar un grapat de fems per fer créixer alguna cosa.
- Jo posaria els fems a tot el planeta Terra perquè creixi i hi hagi més països.
- Perquè hi pugui haver més insectes fulla i insectes pal.
- Vull que creixi perquè el gel no es desfaci tan ràpid i que hi hagi més aigua. Volem que hi hagi aigua, perquè sense aigua no hi ha vida. Que hi hagi un lloc on tirar fems, per exemple un riu, i que el riu mai s’acabi, que sempre tingui aigua.
- A cada moment hi ha algú que està tenint un fill. Al món, cada dia hi ha
Connectem aquesta idea de fer créixer el planeta amb la notícia sobre el naixement de l’infant que farà que siguem 8.000 milions de persones. Entre tots intentem escriure aquest número.
Conscients de les conseqüències que està produint el creixement de la població sobre l’acabament dels recursos naturals plantegem la idea de fer-lo créixer perquè hi càpiga més éssers.
-
Doncs si el planeta es fa més gran, hi cabran més persones i animals i plantes.
De mica en mica, aquestes idees que volem adobar comencen a vincularse cap a un món més abstracte i immaterial. En aquestes propostes, hi van apareixent les il·lusions, preocupacions i interessos de cadascú. Relacionem aquelles que poden estar connectades i anem concretant les que són de més valor per nosaltres. A la vegada, anem pensant com les representaríem per explicar-les als altres.
- Jo faria créixer la MÀGIA! Així podríem tenir més coses necessàries, científiques, coses per poder-nos curar, la química…Jo crec moltíssim en la màgia i m’agradaria que creixés la màgia perquè hi hagi éssers màgics i bruixes.
- Fer créixer l’AMOR, per estimar-nos més els uns als altres i sobretot entre països, així no hi haurà guerres.
-Fer gran la VIDA perquè així nosaltres sempre existíssim, i els animals també. Que no s’acabi mai la cadena que fa que els humans naixem i morim i en neixin…
-
Vull fer créixer la IMAGINACIÓ, perquè
crec que la imaginació és fonamental pels nens i per les persones grans també. Així hi haurà més personatges a les històries i faríem créixer les històries inventades. -
Posaria un grapat de fems en un rusc perquè les ABELLES creixin sanes i puguin tenir força per vèncer les vespes asiàtiques.
-
Posaria un grapat de fems a la NIT perquè durés més i així dormiríem més i tindríem més somnis, i que no ens quedin somnis a mitges.
-
Jo faria créixer el SILENCI per poder escoltar més bé, per tenir la calma.
Com podríem representar les nostres idees?
Tal com fem amb les plantes, proposem plantar les nostres idees en torretes.
Per fer-ho, a casa hem de buscar torretes que facin entre 10 i 16 centímetres de diàmetre.
Tot conversant, ens aproximem a la idea de diàmetre...
−
−
−
Diàmetre té la paraula dia
Té la paraula metre
Potser a la cinta mètrica hi ha una paraula que digui diàmetre, així sabrem el que vol dir.
−
−
−
Crec que diàmetre es mesura l’amplada de la boca.
La boca és la part de dalt de la torreta
Té forma rodona
− Es mesura com si fessis un pont.
−
−
−
A la part del mig és més ampla. Es fa de gran a petit.
Si vas amunt o avall es fa més estret.
Si és ovalat i poséssim el regle hi hauria un més llarg i l’altre més curt.
− El 0 sempre ha d’estar a la punta de la rodona, perquè sinó el resultat no seria correcte.
−
Aquesta torreta fa 16 centímetres.
Provem de mesurar-ho amb una de les torretes que tenim a la classe.
−
Poden fer 10, 11, 12, 13, 14, 15 o 16 centímetres.
Com ho podem saber si les torretes que tenim a casa tenen aquest diàmetre?
− Podem mesurar el nostre pam i quan arribem a casa així sabrem els centímetres del nostre pam amb la torreta.
−
Podem repassar la mà d’algú i mirar quan fa.
−
La mà del Roc fa 13 centímetres
− Hi ha un problema, tots no tenim la mateixa mà.
Decidim repassar la “boca” de les torretes que tenim a la classe pel voltant i així aconseguir diferents mides de torreta: una de 10 centímetres, una de 13 centímetres i l’altre de 16 centímetres.
Ens podrem emportar aquests cercles a casa per poder comprovar si les torretes que tenim són d’aquesta mida.
Construïm les nostres idees
- Voldríem saber... Per què les plantes del camp
necessiten els fems i les dels boscos no?
Un dia de camí al bosc, ens fixem que al camp d’oliveres hi ha una pila de fems i ens apropem per veure’ls i observar-los.
- Una part de la pila estava feta de restes de plantes, fulles triturades i l’altra part era de caca de cavall, de porc, de cabra, de burro, de vaca, de conill, de gallina... Podia ser d’animals de granja.
Endinsats al bosc, seiem sota un pi amb l’encàrrec de fer-li la pregunta a la Lídia. Després de parlar-ne, intentem explicar-ho amb les nostres paraules conjuntament.
Els arbres del bosc fan un cicle. Els arbres necessiten aigua, CO2, minerals i Sol. Ens hem fixat en un arbre que li queia la pinassa i feia un cicle: cau la pinassa verda, es podreix amb l’ajuda de l’aigua i fa sortir els bacteris i els fongs i l’arbre agafa el podrit i puja pel seu cos. I així li tornen els nutrients que ha perdut quan li ha caigut la pinassa.
Als arbres del camp nosaltres els podem i els traiem els fruits i els traiem una part dels seus aliments. Els posen fems perquè tenen minerals.
Fem un esquema d’aquest cicle.
Ens ajuda a connectar els diferents conceptes importants d’aquest procés i poder-los comparar. Decidim conjuntament com ho podríem fer per construir-lo a la classe.
Quan descobrim el cicle de vida que fan els arbres, entenem que els fems aporten als arbres del camp allò que nosaltres, les persones, els hi traiem quan collim els fruits i els podem. Així, prenem consciència de la importància de l’adob en aquest procés i poden donar resposta a la pregunta que aquesta obra ens havia suggerit: - Perejaume va posar l’or sobre els fems per dir-nos que són molt importants pel camp.
−
Gràcies, Perejaume, ens estàs fent entrenar les
neurones!
