i varen significar un progrés i un impuls econòmic molt important. Però canviaren la fesomia per a sempre. Per sort, els tarongers donen una imatge de paradís única, sense comptar quan estan en flor i tot fa olor de flor de taronger. Encara que hui en dia esta bellesa està en decadència. La gran quantitat d’horts erms fan que enyorem l’antiga imatge del poble, ja que no fa tant passàrem d’un tipus de cultiu a un altre, sacrificant les arrels que tenia i tota la cultura que allò portava, en pro d’una prosperitat. La jugada no ens va eixir
malament i la taronja ens ha aportat molt. El que no podem fer és ara donar l’esquena a este camp que ha canviat tant per a deixar-lo morir, lleig, erm, i sense productivitat. Una vegada sacrificàrem l’essència del poble i ens reinventarem en el que som ara. Hui hem de mirar cap al futur i tornar a reinventar-nos, però no podem deixar oblidada i maltractar la terra que ens ha aportat tant. Salvador Vercher i Talens, Reiet.
31
