LA “SOCIEDAD CASINO DE TABERNES DE VALLDIGNA” Ara fa exactament un any i en aquest mateix llibre de festes, fèiem esment de la gran quantitat d’associacions que hi havia a principis del S XX a Tavernes de la Valldigna.1
En aquest sentit, URIA (1996) assenyala per la seua part com: La ecuación ocio, sociabilidad formal y burguesía, se hace realidad en el casino como ámbito idóneo [...] Es pues, una creación burguesa [...] hasta que, por el impulso, bien de fuerzas democráticas, bien de la Iglesia católica, se vayan constituyendo sus réplicas obreras o populares.3 La paraula casino és d’origen italià, aplicat com a diminutiu a les xicotetes construccions de camp o esplai. Aquesta paraula acabarà convertint-se en la denominació més habitual davant de club o circulo, tot i que circulo4 i casino acabaren esdevenint vocables sinònims. Pel que fa a la seua tipologia, SANTANA (2001) diferencia aquells sense cap vinculació política directa d’aquells que pertanyien a alguna de les organitzacions polítiques existents.5 És a aquestes entitats, els casinos, a les quals volem, doncs, referir-nos en aquest article. Ara bé, tot i que al voltant del moment en què es declara ciutat Tavernes de la Valldigna, hi havia un casino, de nom La Unión, diversos círculos, círculos recreativos, de Ynstrucción y Recreo o un Centro Ynstructivo Republicano, en aquest article ens centrarem en la Sociedad Casino de Tabernes de Valldigna, la qual cal emmarcar cronològicament bastant abans dels que abans fèiem esment, en concret l’any 1867. Potser és interessant remarcar que, precisament, entre 1861 i 1867 els casinos o societats semblants de caràcter recreatiu eren la modalitat associativa més nombrosa de les que existien a Espanya. Posteriorment, la revolució de 1868 va permetre participar en la vida política als sectors obrers, els quals pogueren canalitzar les seues reivindicacions mitjançant societats obreres i cooperatives de consum. D’aquesta manera, tant el republicanisme com el socialisme trobaren en els casinos un mecanisme d’inserció popular força important.
Recordem que per aquelles dates -el 25 de desembre de Estatuts del la Societat Casino de Tavernes de la Valldigna.
1916- s’acabava de nomenar ciutat Tavernes de la Valldigna. I és en el marc de la commemoració d’eixa declaració que aquell article i el que ara us presentem cobren tot el seu sentit. Perquè, com ja declaràvem aleshores, ens interessava, per sobre de tot, destacar el desenvolupament del concepte de ciutadania. Un concepte que, tal com afirmàvem, anava lligat a l’exigència d’un seguit de drets entre els quals destacàvem el d’associació. Però, juntament amb aquesta exigència, una altra anava també obrint-se pas. Ens referim a tot allò que tenia a veure amb el temps d’oci i com fruir-ne. Com afirmen Villena i López (2003): Hay que entender por tiempo de ocio una categoría diferenciada de la de tiempo libre, pues aquella debe vincularse a la sociedad contemporánea y surge entre la burguesía antes que entre las clases populares, dada la tardía regulación de la jornada laboral.2 Societat Recreativa L’Agricultura. Sueca. 1 Paga la pena recordar quines eren: Centro Obrero Socialista, Sociedad de Obreras “La Emancipación” de Tabernes de Valldigna, Sociedad Humanitaria de Tabernes de Valldigna, Cooperativa de consumo “La Protectora” o Sociedad “La Protectora” o Protectora UnionAgricola de Tabernes de Valldigna, Circulo “El Progreso” de Tabernes de Valldigna, Circulo Recreativo de Tabernes de Valldigna, Circulo de Ynstruccion y Recreo, Casino “La Unión”, Centro Artístico Musical, Banda Primitiva, Centro YnstructivoRepublicano, posteriorment Centro Unión Republicana i finalment Centro Republicano Tabernes de Valldigna. En aquell article ens centrarem en una d’elles, laSociedad de Obreras “La Emancipación” de Tabernes de Valldigna. CISCAR, J. (2017): L’associacionisme a Tavernes de la Valldigna a principis del S XX. LLibre de Festes de Tavernes de la Valldigna. Ajuntament de Tavernes de la Valldigna. 2 VILLENA, R. i LÓPEZ, A.L.: “Espacio privado, dimensión pública: hacia una caracterización del casino en la España contemporánea”. Revista Hispania. 2003. LXIII/2, núm. 214. 3 URIA, J. Una historia social del ocio. Asturias, 1898-1914, Madrid: UGT, 1996. 4 Sovint apareixen les variants circulo cultural o circulo recreativo. 5 SANTANA, M. “Els casinos i ateneus: esbarjo, política, educació i cultura a Mallorca a finals dels S XIX. BSAL, pg. 57 221-236.
21
