El xai que va dir prou

Per a Marianne i Yves

Moltes gràcies a Sylvie i Mauricette per les seves assenyades observacions.

Amb el suport de:

Títol original: L’agneau qui ne voulait pas être un mouton

Text i il·lustracions: Didier Jean i ZAD

© 2008, Éditions Syros, Sejer, París, França

© D’aquesta traducció: Teresa Duran, 2023

© D’aquesta edició: Editorial entreDos S.L., 2023 www.editorialentredos.com

Disseny i maquetació: Grafime Digital S.L.

Correcció: Inca Vallès

Primera edició: novembre 2023

ISBN: 978-84-18900-61-7

Dipòsit legal: GI 1079-2023

Imprès per Novoprint

Imprès a Espanya

Tots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial d’aquest llibre per qualsevol mitjà o procediment, inclosos la reprografía i el tractament informàtic, la fotocòpia o la gravació, sense el permís dels titulars del copyright.

El xai que va dir prou

Traducció de Teresa Duran

Les ovelles del ramat vivíem, des de sempre, en aquell prat.

El sol sortia i es ponia, des de sempre, sobre els nostres lloms.

Tot i així, un vespre, un llop va rondar prop del ramat.

Hauríem hagut de desconfiar i de fer-hi alguna cosa. Només que, vet-ho aquí, vivíem amb el cap jup des de sempre, pastura que pasturaràs, i així vam continuar!

Una nit va passar el que semblava impossible.

El llop va entrar dins la cleda i va devorar el primer be que va trobar.

Bé, al cap i a la fi, aquell ja estava molt malalt, així que…

I altre cop el sol va sortir i es va pondre sobre els nostres lloms.

La vida va seguir el seu curs i aviat vam oblidar aquell pobre moltó.