1 minute read
El xai que va dir prou
Les ovelles del ramat vivíem, des de sempre, en aquell prat.
Advertisement
El sol sortia i es ponia, des de sempre, sobre els nostres lloms.
Tot i així, un vespre, un llop va rondar prop del ramat.
Hauríem hagut de desconfiar i de fer-hi alguna cosa. Només que, vet-ho aquí, vivíem amb el cap jup des de sempre, pastura que pasturaràs, i així vam continuar!
Una nit va passar el que semblava impossible.
El llop va entrar dins la cleda i va devorar el primer be que va trobar.
Bé, al cap i a la fi, aquell ja estava molt malalt, així que…
I altre cop el sol va sortir i es va pondre sobre els nostres lloms.
La vida va seguir el seu curs i aviat vam oblidar aquell pobre moltó.
