LLENGUA N CA A A A L T
dossier d’aprenentatge
Programa Comunica
Núria Murillo
Autoria:
Montse Munells
Núria Murillo
Núria Riera
Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial i edició: Montse Ciprés
Edició: Xavier Carulla
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra
Maquetació: Ángeles Rodríguez
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales, Yuli Rivero
Edició digital: Núria Algarra
Il·lustració de la coberta: Martuka
Il lustracions: César Barceló
Fotografies: Alamy / Cordon Press, Album (EFE, marka / Universal Images Group), Arxiu Anaya (Ramón Ortega, P. - Fototeca de España; Martin, Joseph), @CCMA, Dreamstime / Quickimage, Getty Images, iStock / Getty Images, Photoaisa, 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova
La imatge de la pàgina 73 correspon a l’espot de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, que formava part de la campanya de sensibilització i difusió de l’edició del 2016, dedicada a l’ictus i a les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. (www.tv3.cat/ marato).
© 2023, Montse Munells Verdiell, Núria Murillo Guerrero, Núria Riera i Fernàndez © 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: març de 2023
ISBN: 978-84-489-6035-3 DL B 6920-2023
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el dossier?
El Programa Comunica de Llengua catalana de 6è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.
El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.
El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es treballen els sabers Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària, Les llengües i els seus parlants i Alfabetització informacional.
Programa Comunica
Programa Comunica
Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
La presentació de les activitats, adequadament contextualitzades, facilita el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat.
Comprensió lectora. Activitats molt variades per analitzar els textos.
Pàg. 13
Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.
Espai perquè l’alumne hi escrigui el seu nom.
Tots els enregistraments dels textos per a la comprensió oral i els dictats estan disponibles en l’espai personal del web www.barcanova.cat
Educació literària. Pràctica dels principals recursos literaris i creació de nous textos a partir de pautes i models.
La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està integrada en els diferents sabers, de manera que sempre es treballa en contextos significatius per a l’alumnat.
Aquestes activitats estan indicades amb un codi de colors i una icona per identificar-les fàcilment.
ort lèx gram
Les llengües i els seus parlants. Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra. També s’incideix en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.
Comunicació oral. Activitats de comprensió oral a partir de l’enregistrament de textos de caire molt divers. També es plantegen activitats perquè l’alumne aprengui a expressar-se oralment en diferents situacions.
Reflexiono i aprenc. Activitats de metacognició que fan reflexionar l’alumnat sobre el seu propi procés d’aprenentatge.
Expressió escrita. Creació de textos nous de tipologia ben variada a partir d’imitació de models o d’organitzadors gràfics.
Treball de rutines i destreses de pensament
Practico. Activitats d’ortografia, lèxic i gramàtica que es poden fer al llarg del curs per consolidar els continguts treballats.
Em poso a prova. Avaluació trimestral de 6 pàgines per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’ EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
• Enregistrament de textos
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Un model adaptable i versàtil
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral
Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
MULTISUPORT
S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius. les claus del projecte digital
UNIVERSAL
SENZILL I INTUÏTIU
Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.
DESCARREGABLE
Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.
ESPAI PERSONAL
En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.
SINCRONITZACIÓ
Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.
Contalles d’arreu 1
Comunicació oral
La narració breu 9
Comprensió lectora
Ha Long: la badia més sorprenent. La mare Dragona i els seus fills. La llegenda de l’emperador de Jade
La llegenda 10
Educació literària
Faula «El simi i el timbal». La faula 14
Expressió escrita
El conte 18
Les llengües i els seus parlants
Expressions, dites i refranys 23
Reflexiono i aprenc 24
4
Parlem d’anuncis
Comunicació oral
La publicitat a la ràdio 63
Educació literària
«Qui va inventar els texans?».
Descripció d’imatges 66
Comprensió lectora
El text publicitari 70
Expressió escrita
Tipus de publicitat 73
Les llengües i els seus parlants
El llenguatge no sexista 77
Reflexiono i aprenc 78
Vols saber com es resol? 2
Comprensió lectora
Fem sudokus! 25
Expressió escrita
El text instructiu 28
Comunicació oral
Instruccions amb suport visual 33
Educació literària
182 dies i 12 hores 35
Les llengües i els seus parlants
Llenguatge inclusiu 39
Reflexiono i aprenc 40
VIU LA POESIA 3
Comunicació oral
Memorització i recitació de poemes. «El taronger» 41
Educació literària
«El vent damunt la pell». «El nom». El text poètic 42
Expressió escrita
El
Comprensió lectora
49
. Les havaneres 51
Les llengües i els seus parlants
musicats en diverses
i aprenc
Em poso a prova 57
Com serà el futur? 5
Comprensió lectora
Així seran els cotxes del futur
Expressió escrita
El text predictiu
Comunicació oral
La predicció meteorològica
Educació literària
Corporació d’Alienígenes, SA
Les llengües
i els seus parlants
Llengües minoritàries en perill d’extinció
Reflexiono i aprenc
Dones d’ahir i d’avui 6
Comprensió lectora
Pioneres 95
Educació literària
Una família amb cinc filles 100
Comunicació oral
Resolució dialogada de conflictes 102
Expressió escrita
El text dialogat 105
Les llengües i els seus parlants
Refranys i frases fetes en diverses llengües 109
Reflexiono i aprenc 110
Em poso a prova 111
Comprensió lectora
Els pirates més famosos que van aterrir el Carib 117
Comunicació oral
El reportatge audiovisual 122
Expressió escrita
Elaboració d’un reportatge audiovisual 123
Educació literària
«Cançó dels pirates de secà». El vell pirata Dragut de Salou 125
Les llengües i els seus parlants
Varietats dialectals del català 130
Reflexiono i aprenc 132
Comprensió lectora
Viatgem pel món 9
Comprensió lectora
Viatgers intrèpids. Els elements d’un blog 149
Expressió escrita
Creació d’un blog de viatges 154
Les llengües i els seus parlants
Expressions útils per viatjar en diverses llengües 157
Comunicació oral
Explicació oral d’un viatge 158
Educació literària
Els viatges de Gulliver 160
Reflexiono i aprenc .......... 164
Em poso a prova 165
Una història en imatges 8 A l’abordatge! 7 practico ort lèx gram 171 verbs irregulars 177 sabers de l’àrea 183
Pesquis i Baliga. El còmic 133
Les llengües i els seus parlants
Llengua original d’alguns personatges de còmic.
El manga 137
Comunicació oral
Lectura expressiva d’un còmic 138
Educació literària
Auca de la biblioteca 141
Expressió escrita
Elaboració d’una auca 145
Reflexiono i aprenc .......... 148
CONTALLES D’ARREU 1
De petit t ’agradava que t ’expliquessin contes? En recordes algun? Hi ha algun personatge o algun dels conflictes que s ’hi explicaven que et sorprengués? Tot seguit’ en podràs conèixer un bon grapat!
1. Escolta la llegenda que explica com es va formar l’estany Pudent de Formentera i completa la taula següent:
Les protagonistes principals són
Qui?
On té lloc? A l’illa de
Quin conflicte hi ha? Com reaccionen les dues germanes?
Què succeeix un cop s’enfronten?
Com s’acaba?
2. Per parelles, prepareu-vos la llegenda per explicar-la oralment; tingueu en compte els consells de la pàgina 10 del llibre.
3. Els fets de la llegenda La mare Dragona i els seus fills tenen lloc en un espai real o fictici?
4. Descriu com és aquest espai:
5. Quins personatges intervenen en la llegenda?
Tenen un paper principal
Tenen un paper secundari
6. Destria quins d’aquests elements de la llegenda podrien ser reals (R) i quins, ficticis (F):
L’antic poble vietnamita va haver d’enfrontar-se a uns poderosos invasors arribats per mar.
L’emperador de Jade va invocar els déus per demanar ajuda.
Els dracs van llançar el seu alè sobre els vaixells.
Les penyes són maragdes gegantines que els dracs van escopir al voltant de la badia.
Llengua catalana • 6è
7. lèx En quin registre lingüístic està redactada la llegenda? Què t’ho ha fet veure?
8. En grups de quatre, busqueu informació de la badia de Ha Long i prepareu una exposició sobre la seva situació, la geologia, la flora, la fauna i sobre qualsevol altre aspecte que considereu destacable.
9. Respon a les preguntes següents sobre les llegendes:
a) Com creus que s’origina una llegenda?
b) Creus que la llegenda de la badia de Ha Long ens dona una explicació real de la seva formació?
c) Com seria el final d’aquesta llegenda si s’expliqués des del punt de vista d’un dels invasors?
Llengua
10. lèx En algunes illes de la badia hi ha pobles de pescadors. A més, Ha Long rep cada cop més turistes l’any. Aquestes activitats generen alguns riscos per a aquest espai natural, com la desfores tació i l’excés de l’explotació de recursos naturals Cerca quin significat tenen les dues expressions des tacades.
11. Argumenta per què creus que cal preservar la badia de Ha Long. Després, dissenya un cartell per recordar als visitants que la badia és Patrimoni de la Humanitat per la Unesco i cal tenir-ne cura.
Llengua catalana
12. lèx Quin registre lingüístic utilitzaries per escriure…
a) una notícia d’un diari
b) el text d’un còmic
c) un missatge a un amic
d) un article per a una revista mèdica
e) les instruccions d’una aplicació de mòbil
13. gram Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):
Perquè hi hagi comunicació cal que l’emissor i el receptor s’entenguin.
Qui emet el missatge en l’acte comunicatiu és l’emissor.
Un missatge sempre es transmet a través de la paraula.
El llenguatge oral i escrit formen part de la comunicació no verbal.
Les llengües són les eines que utilitzem en la comunicació verbal.
En la comunicació no verbal la informació es transmet mitjançant imatges, gestos, canvis en el to de veu…
14. ort Classifica les paraules següents segons el nombre de síl·labes i la posició de la síl·laba tònica: bandoler presència mite
històric atmosfèric conte
Segons el nombre de síl·labes
Segons la posició que ocupa la síl·laba tònica
Bisíl·labes Agudes
Trisíl·labes Planes
Polisíl·labes Esdrúixoles
15. Qui són els protagonistes de la faula de la pàgina 14 del llibre?
16. Cerca informació i explica amb les teves paraules a què es dedicava un joglar:
17. Quin significat té l’expressió destacada?
La seva sorpresa va ser total, ja que el va trobar buit i ben buit. Se’n va tornar amb la cua entre cames i amb la lliçó apresa.
18. Quin d’aquests mots et sembla que defineix més bé l’actitud del simi en la faula que has llegit? Encercla’l.
curiositat enveja solidaritat prudència desinterès
19. Indica en quin ordre es narren els fets en el text:
A. Se’n va tornar amb la cua entre cames i amb la lliçó apresa: les aparences enganyen.
B. Un dia de vent, el timbal va començar a sonar amb força.
C. Un simi encuriosit es va acostar al timbal pensant que hi trobaria menges exquisides o coses de valor però el va trobar buit.
D. Un joglar es va deixar el seu timbal penjat a la branca d’un arbre.
Llengua catalana • 6è
20. Ara, classifica els esdeveniments de l’activitat anterior:
Plantejament
Nus
Desenllaç
Moralitat
21. Què en penses, de l’actuació del simi? T’has trobat mai amb una situació semblant?
22. Per què se sol dir que les faules ens fan reflexionar?
23. Pensa un altre desenllaç per a la faula del simi i el timbal.
24. Identifica quina característica se sol associar popularment a aquests animals i que podria servir per descriure la manera de ser i comportar-se de les persones:
tortuga • • astúcia
formiga • • arrogància
mussol • • fortalesa
guineu • • lentitud
gall • • festa
cigala • • solitud
lleó • • treball
25. Per parelles, escriviu algun valor positiu i algun valor negatiu de cada un d’aquests animals que solen ser protagonistes de faules:
Animal
guineu lleó llop llebre
Valors positius
Valors negatius
26. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):
El joglar vivia en aquella vall i solia deixar el timbal a la branca.
El joglar estava de pas per la zona.
El simi va pensar que aquella veu tan potent venia d’algú que li proporcionaria bon menjar.
El simi s’acostà al timbal decidit i sense por.
El simi va aconseguir el que volia.
27. lèx Completa el text amb la paraula adient:
Un timbal és un (objecte / instrument) de (percussió / vent) que consisteix en una caixa metàl·lica hemisfèrica tancada a la base per una (corda / pell) tibant.
Llengua catalana • 6è
28. Compara i contrasta:
Llegenda
En què s’assemblen?
En què es diferencien?
Faula
Què expliquen
Personatges
Finalitat
29. gram Omple els elements de la comunicació d’aquestes situacions:
1. L’Aina parla per telèfon amb l’àvia per dir-li que dimecres hi anirà a dinar.
2. La Carla llegeix al pati el Llibre de les bèsties de Ramon Llull.
Emissor:
Receptor:
Missatge:
Codi:
Canal:
Context:
Emissor:
Receptor:
Missatge:
Codi:
Canal:
Context:
30. Marca l’opció correcta:
Per saber si un personatge és principal o secundari cal fixar-se en… l’edat i l’experiència que demostra amb les seves accions.
la importància que té la seva presència en el desenvolupament de l’argument.
si presenta característiques pròpies de les fades, els gegants, les bruixes o els monstres.
31. Completa el text amb els mots següents:
ANTAGONISTES ALIATS OBJECTIUS PRINCIPALS
SECUNDARIS ACCIONS HISTÒRIES OBSTACLES
Els protagonistes són els personatges i els que duen a terme la majoria d’ . Són el centre d’atenció de les . Els són els personatges que posen als protagonistes perquè no aconsegueixin el que s’havien proposat.
Els són els personatges que ajuden els personatges principals a aconseguir els seus
32. ort El protagonista i l’antagonista d’un conte o una faula solen tenir característiques oposades. Al primer li solem adjudicar mots positius i al segon, negatius. Fixa’t en els substantius següents i subratlla’n la síl·laba tònica.
Es consideren positius Es consideren negatius enginy, habilitat, solidaritat, prudència, altruisme, benevolència, companyonia, estratègia, destresa antipatia, avarícia, inconstància, enveja, insolència, gelosia, egoisme, fanfarroneria, maldat
catalana • 6è
Llengua
Llengua catalana • 6è
33. ort Classifica les paraules de l’activitat anterior segons si són paraules agudes, planes o esdrúixoles:
Agudes
Planes Esdrúixoles
34. ort Ara, escriu dues paraules de les anteriors en cada casella:
Bisíl·laba aguda
Trisíl·laba plana
Polisíl·laba esdrúixola
35. lèx Escriu la conversa sobre l’afer del timbal que podrien mantenir els personatges de la faula «El simi i el timbal» per un xat de correu electrònic. Tria si vols utilitzar un llenguatge formal o informal.
He utilitzat un llenguatge perquè
36. Escriu una faula al voltant del valor de la convivència i del respecte vers els altres, sobretot aquells que són més vulnerables. Segueix els passos següents, omple la taula i escriu la faula en un full a part.
Pas 1 Tema El valor de la convivència, el respecte vers els altres.
Pas 2 Missatge final o moralitat (Pots buscar una dita o refrany.)
Pas 3 Tria quins animals et poden servir de protagonistes. Els noms dels animals poden ser el títol de la faula.
Pas 4 Plantejament. Presenta els protagonistes, descriu l’escenari, el temps i el lloc on transcorrerà la història. Exposa el conflicte.
El protagonista és
L’enemic és
S’enfronten perquè
Nus. Explica com reaccionen i actuen els personatges davant del conflicte, els desafiaments, els esforços per aconseguir l’objectiu…
Desenllaç. Resol la faula: de quina manera s’han enfrontat al conflicte els protagonistes i com acaba la narració.
Pas 5 Escriu la moralitat perquè es vegi clar quin ensenyament es desprèn de la faula.
El protagonista és enginyós i aconsegueix vèncer
I a l’enemic què li passa?
Llengua
catalana
• 6è
Els mites són relats tradicionals que expliquen històries sobrenaturals dels déus, els herois, els orígens d’un poble… (Teseu i el Minotaure, Prometeu i Pandora…).
En moltes cultures es troben relats mitològics sobre éssers monstruosos i animals fantàstics.
El bestiari mitològic és extensíssim: centaures, quimeres, esfinxs, meduses, grifons, tritons, hidres, dracs…
Aquest bestiari fantàstic encara es manté viu en moltes manifestacions festives d’arreu de Catalunya: festa del Corpus, carnaval de Solsona, festes de la Mercè, Patum de Berga, Ball de l’Àliga a Badalona, la Cucafera de Tortosa…
37. Pinta del mateix color els noms dels éssers mitològics i la seva descripció:
Ésser meitat dona, meitat peix. Monstre amb cos humà i cap de brau. Gegant amb un sol ull enmig del front.
Ésser amb serps en comptes de cabells que converteix en pedra tot el que mira.
Ésser amb ales d’ocell de presa, cos de lleó i rostre de dona.
Sirena
Minotaure
Ciclop
Esfinx
Medusa
Llengua
catalana
38. Relaciona cada heroi amb l’explicació corresponent:
Teseu
Ulisses
Aquil·les
Era rei d’Ítaca i va lluitar contra Troia.
Va vèncer el minotaure.
És un dels herois més coneguts de la guerra de Troia.
39. Cerca informació del fenghuang (en xinès, ), una mena d’ocell de la mitologia xinesa i descriu com és físicament (com té el bec, el coll, el dors, la cua…):
Simbologia. El fenghuang té connotacions positives. Simbolitza la unió del yin i el yang. Apareix en temps pròspers de pau però desapareix quan s’acosten conflictes.
Llengua catalana
• 6è
LES LLENGÜES
La llengua està plena d’expressions, dites i refranys que formen part de la saviesa popular. Solen ser enginyoses i enriqueixen el nostre llenguatge. És important que les coneguis i en facis ús en els teus textos, ja que serviran per aportar-hi qualitat.
Hi ha diversos reculls de frases fetes i refranys, i normalment s’or ganitzen segons la temàtica. Per exemple:
• Parts del cos humà (No tenir dos dits de front).
• Calendari (Octubre finit, raïm collit).
• Festes i tradicions (Per carnaval tot s’hi val).
• Menjar (Més val menjar poc i pair bé).
• Animals (La guineu quan no les pot haver diu que són verdes).
EN CONEIXES EL SIGNIFICAT?
40. Per grups, busqueu informació sobre aquestes faules i relacioneu-les amb la dita o el refrany corresponent:
«La guineu i el corb» 1
«La cigala i la formiga» 2
«La llebre i la tortuga» 3
«La guineu i la cigonya» 4
Comporta’t amb els altres com t’agradaria que els altres es comportessin amb tu. El que puguis fer avui, no ho deixis per a demà.
Festes em fas i no me’n sols fer, o és que em vols enganyar o és que m’has de menester. A poc a poc anirem lluny.
41. Relaciona aquests refranys amb el seu significat: Segons com et portis tu amb els altres, els altres es portaran amb tu. Si actues malament en una cosa sense importància, pots acabar actuant malament en alguna cosa o acció més important
Qui roba un ou, roba un bou. 1 Tal faràs, tal trobaràs. 2
Llengua catalana
6è
1. Dels textos que he treballat en aquesta unitat...
• El que m’ha costat més d’entendre ha estat...
Per què?
• El que m’ha fet gaudir més ha estat...
Per què?
2. Mentre escoltava o llegia els textos treballats, el que m’ha cridat més l’atenció ha estat…
l’espai on tenien lloc els fets.
les maneres d’actuar dels personatges.
3. Reflexiona com te n’has sortit a l’hora d’escriure la faula. Respon pintant amb els colors corresponents:
Sí No
Puc millorar-la
La moralitat s’adiu amb la faula?
He utilitzat algun refrany?
He organitzat el text en paràgrafs?
He escrit sobre el tema que em demanaven?
He posat títol?
Per exemple, el nom dels protagonistes o un refrany. Han quedat clares
L’argument es correspon amb la informació que he donat en l’activitat 36?
les característiques del protagonista i l’antagonista?
Llengua
1. Escolta la llegenda. Després, tria l’opció correcta en cada cas.
A El protagonista de la llegenda és…
a) una donzella desapareguda.
b) el narrador.
c) un pagès menorquí.
d) un nàufrag morisc.
B S’amaga…
a) en un cova a la muntanya.
b) en un estable.
c) en una cova d’un penya-segat.
d) al poble de Bienedris.
C És descobert…
a) mentre està robant en una casa.
b) quan intenta segrestar una donzella.
c) perquè deixa les seves petjades a la neu.
d) mentre surt del seu amagatall.
D L’expressió «eren temps difícils»
vol dir que era una època…
a) en què es vivia malament.
b) de grans oportunitats.
c) en què no existien aparells per calcular el temps.
d) molt innovadora.
E El tema de la llegenda…
a) són les accions heroiques d’un personatge.
b) és l’origen d’un element de la natura.
c) és la descripció d’un ésser fantàstic.
d) tracta sobre els costums d’una època.
F El narrador explica els fets…
a) en primera persona, tot i que no intervé en la història.
b) ordenats i en tercera persona.
c) en primera persona perquè és el protagonista.
d) desordenats i en tercera persona.
G Quina d’aquestes paraules és plana i trisíl·laba?
a) Descendent. c) Freqüent.
b) Refugiar. d) Naufragi.
H Quina oració pertany al registre lingüístic estàndard?
a) El lladregot va pispar manduca i alguns trastos.
b) El lladre va robar menjar i alguns mobles.
c) El lladre va furtar aliments i algunes possessions.
d) El quinqui va pispar menjar i algunes andròmines.
I Quin mot és sinònim de obertura?
a) Bony. c) Forat.
b) Desnivell. d) Pendent.
J Quin és el subjecte de l’oració «Des del penya-segat, en Xoroi i el seu fill gran es van llançar al mar»?
a) Al mar.
b) En Xoroi i el seu fill gran.
c) Des del penya-segat.
d) En Xoroi.
2. Llegeix amb atenció el text següent:
Les avarques menorquines
Un dels productes típics de Menorca són les avarques, un calçat que es remunta a l’època dels cartaginesos. Els pagesos de l’illa se’l van fer seu i el van adaptar a les seves necessitats, ja que era fort i adequat per al camp menorquí. Inicialment, eren fetes de pell i roba de sac, però fa cent anys es va començar a utilitzar pneumàtic de cotxe per fer les soles.
Darrerament, les avarques s’han fet molt populars perquè són un calçat resistent, lleuger i còmode, fins al punt que han sortit molts imitadors i això fa que, a vegades, sigui difícil identificar les veritables avarques menorquines.
Hi ha cinc trucs per saber reconèixer unes avarques menorquines autèntiques:
• Pes. Mira que la sola estigui feta de pneumàtic de cotxe reciclat. Aquest material fa que la sola pesi més i sigui molt més resistent que les d’imitació, de manera que serà més duradora i les dotarà d’una adherència excepcional.
• Tira posterior. Estira la tira que subjecta el peu per la part del taló per
Comprova que la tira està integrada i cosida directament al peu de l’avarca; si no ho està, et molestarà quan caminis. La majoria d’imitacions l’enganxen pels costats.
• Puntades. Examina les puntades i assegura’t que estan cosides directament a la sola de pneumàtic. Aquesta feina manual fa que les avarques encara siguin més especials i duradores.
• Assemblatge en motlle. Investiga si la pala, la tira del darrere i la sola de l’avarca han estat cosides sobre el motlle d’un número de peu concret. Aquest procediment fa que les sandàlies siguin més còmodes i els aporta qualitat.
• Origen. Esbrina si les avarques han
Llengua catalana
3. Tria l’opció correcta en cada cas:
A Les avarques menorquines…
a) són un calçat molt recent.
b) no han patit canvis des de l’època dels cartaginesos.
c) eren el calçat típic dels pagesos de Menorca.
d) les usaven els nobles de l’illa.
B Aquest calçat és…
a) impermeable i molt resistent.
b) delicat i molt durador.
c) molt exclusiu i lleuger.
d) còmode, resistent i durador.
C Les avarques autèntiques són…
a) de tela i roba de sac.
b) de pell i pneumàtic de cotxe.
c) d’espart.
d) de materials sintètics.
D Per evitar que enceti la pell, la tira posterior…
a) és feta de roba.
b) està enganxada pels costats.
c) està reforçada amb goma pneumàtica trenada.
d) és feta de pneumàtic de cotxe.
E La lectura…
a) vol animar la gent perquè compri aquest tipus de calçat.
b) descriu les parts d’aquest calçat.
c) informa sobre un dels productes típics de Menorca.
d) explica com es poden reconèixer unes autèntiques avarques menorquines.
F En quina parella de mots la vocal de la síl·laba tònica és oberta?
a) Goma i cotxe.
b) Imitador i roba.
c) Menorca i sola
d) Duradora i motlle
G Quin mot és antònim de flexible?
a) Rígid.
b) Elàstic.
c) Plegable.
d) Atlètic.
H Quin tipus de llenguatge s’utilitza en el text?
a) El llenguatge verbal oral.
b) El llenguatge no verbal visual.
c) El llenguatge verbal gestual.
d) El llenguatge verbal escrit.
I Amb quin temps verbal comença cada un dels trucs?
a) Present de subjuntiu.
b) Imperatiu.
c) Present d’indicatiu.
d) Condicional.
J Quina d’aquestes oracions té un subjecte el·líptic?
a) Aquestes avarques són típiques de Menorca.
b) M’he comprat unes avarques menorquines.
c) Les avarques de Menorca es venen fora de les illes.
d) Les avarques autèntiques porten un segell de qualitat.
Llengua
4. Llegeix amb atenció aquest poema:
La força seductora
Sant Joan 2022
Despunta el dia amb força seductora i l’aire alena festa amb notes vives amb la llum de l’aurora dansarina mentre surt el sol en l’arca del balcó.
Adorns duen cavalls amb flocs i estrelles i els cavallers els menen orgullosos amb el fulgor que vessen dels seus cors que anhelen cobejar: Festa Major!
Per tot carrer de Ciutadella vella enyora els cants santjoaners dels joves i retrona en la vila encisadora com pregària al nostre Sant Patró.
El tambor i el flabiol fan un esclat que penetra en la fibra ciutadana
i provoca un volcà de passió!
Anna Maria Ticoulat https://poesies.wordpress.com
Llengua
5. Tria l’opció correcta en cada cas:
A La poetessa dedica el poema…
a) als cavallers.
b) a la festa major de Ciutadella.
c) a sant Joan.
d) als joves que es diuen Joan.
B La poetessa viu la festa amb…
a) por.
b) alegria.
c) tristesa.
d) nostàlgia.
C Els protagonistes de la festa són…
a) els veïns de la ciutat.
b) els músics.
c) els joves.
d) els cavalls i els cavallers.
D Qui s’ho passa més bé en la festa?
a) El Sant Patró.
b) Els joves.
c) Les ballarines.
d) Les persones grans.
E La festa major de Ciutadella comença…
a) quan sonen el tambor i el flabiol.
b) quan es fa clar.
c) quan els santjoaners criden
«Festa Major!»
d) quan apareixen els cavallers a
F El poema…
a) té rima assonant en tots els versos.
b) té rima consonant en l’últim vers de cada estrofa.
c) no té rima.
d) té rima assonant en els versos parells.
G Quina d’aquestes oracions té les paraules ben accentuades?
a) Per a mí, les festes de Ciutadella són les millors del món.
b) Per a mí, les festes de Ciutadella son les millors del mon.
c) Per a mi, les festes de Ciutadella son les millors del món.
d) Per a mi, les festes de Ciutadella són les millors del món.
H Quin d’aquests significats no correspon al mot estrella?
a) Actor o esportista que destaca per damunt dels altres.
b) Animal marí que té forma d’estrella.
c) Cantant que destaca perquè té la veu molt aguda.
d) Astre que brilla al cel amb llum pròpia.
I Tria el pronom fort d’aquesta oració: «D’ensaïmades, ella se’n va menjar dues per la festa major».
a) la b) n’ c) se d) ella
6. Recorda el teu acte preferit de la festa major del teu barri o de la teva població i descriu en què consisteix i els sentiments que experimentes quan hi assisteixes o hi participes.
Llengua catalana
6è
Llengua catalana • 6è
ORTOGRAFIA
1. Completa les paraules següents amb a o e. Després, escriu una paraula de la mateixa família que tingui aquesta vocal en posició tònica:
s rpentí cal ixera
matal sser encr uament
enc rclar p narra
• Fes el mateix amb les vocals o i u:
g tera pl mall
h rtalissa
s car
h menot mad resa
2. Escriu els accents en el text següent:
Avui hem presentat un treball sobre el canvi climatic i la contaminacio de diferents ecosistemes. La imatge d’un tauro mastegant una bossa de plastic ha impactat molt. La fotografia del fum de les fabriques quimiques tenyint el cel de groc tambe ha impressionat molt. En Fermin ens ha dit que el treball estava molt be i ens ha demanat que l’anessim a exposar a cinque.
3. Busca deu paraules en aquesta sopa de lletres. Encercla-les segons el codi de colors i copia-les separades per síl·labes. Posa-hi els accents quan sigui necessari.
H E Q M R F I P E
T D U O T L A A G A T O S P E I E T T I T N Y U A L A I L A B L M U L I E B O I N A Z A V
M F U S I O X R E
I C E S T A T U A
Diftongs:
Hiats:
ort lèx gram
4. Escriu al costat de cada definició la paraula corresponent. El número que hi ha entre parèntesis indica el nombre de lletres que té cada paraula.
– Dia que precedeix immediatament aquell en què som. (4)
Totes lesparaules tenen una h .
– Reglament de les hores de començament i acabament d’una activitat laboral, de les classes d’un centre docent, etc. (6)
– Estació de l’any, entre la tardor i la primavera. (6)
– Planta comestible que es conrea en els horts. (10)
– Tota la gent. (6)
5. Completa les paraules següents i escriu un mot de la mateixa família. Subratlla els casos en què hi ha una alternança entre les consonants p/b, t/d, c/g.
fan llam
llo ma
salu abri
den fàsti
6. Completa aquestes paraules amb l o l·l:
a èrgia a umini mortade a i usió
se ecció e aborar mi ímetre mi ió
aquare a metà ic mo ècula e egant
7. Completa les oracions següents amb tan / tant o quan / quant:
a) vam arribar a les portes del teatre, l’Aina encara no havia arribat.
b) la iaia fa la migdiada, dorm profundament que no s’adona de res.
c) Té barrets que cada dia en porta un de diferent.
d) És ensucrat aquest pastís que només me’n menjaré un tros petit.
e) No sé temps estarem sense internet a casa; espero que siguin ràpids a reparar-ho com a instal·lar-ho.
Llengua
LÈXIC
8. Encercla amb color verd els sinònims i amb color vermell, els antònims:
destacar realçar, emfatitzar, desvalorar, subratllar, rebaixar. alentir frenar, accelerar, apressar, retardar, demorar.
cridar xiuxiuejar, bramar, vociferar, clamar, murmurar. acusar incriminar, culpar, exculpar, defensar, imputar.
9. Completa les oracions següents amb la paraula o l’expressió correcta:
a) sopar no vull mòbils a la taula! (A l’hora / Alhora)
b) No sé què passa… Fa dies que dormo molt malament. (em / hem)
c) És la vegada que t’ho dic: no posis els peus damunt la taula. (darrere / darrera)
d) Ja ha més d’una hora i encara no ha acabat la feina. (pesat / passat)
e) Hem fet una construcció molt original amb escuradents! (sent / cent) f) anat a portar el gat al veterinari. (Em / Hem)
10. Completa amb les paraules tabú dels eufemismes següents:
Centre de repòs mental.
Institució penitenciària.
Lloc de repòs etern.
Fort intercanvi d’opinions.
Conflicte armat.
Sense sostre.
11. Escriu dues paraules derivades de les següents i subratlla’n els sufixos i els prefixos. Escriu al costat de cada derivat la categoria gramatical a què pertany.
fort fred forn valor
ort lèx gram
12. Completa els refranys següents. Pensa una situació en què els podries fer servir.
a) A la i al llit, al primer .
b) Aigua passada no mou .
c) D’un mal en surt un gran
d) No diguis que no sigui al , i encara ben lligat.
e) Qui no té feina el pentina.
13. Escriu al costat de les següents sigles i acrònims el seu significat:
DOGC TIC
OMS
14. Escriu al costat dels següents barbarismes la forma correcta en català: algo vado siesta enseguida quarto sotan bandeja despreci
15. Quina paraula tenim en català per a aquests mots?
contactless wireless speaker airbag
e-mail hashtag tablet on line
e-book fast food
Llengua
GRAMÀTICA
16. Explica una situació amb els següents elements de la comunicació. Escriu el missatge.
Emissor el pare
Codi llengua catalana
Missatge
Receptor dos bessons
Canal una nota
17. Subratlla segons el codi de colors:
SUBJECTE PREDICAT
a) El jardí de casa és ple de criatures fantàstiques.
b) Al quiosc de la cantonada els avis compren llibres de segona mà.
c) La Mabel i tu no teniu cap samarreta groga.
d) Avui i demà els alumnes de sisè sortirem per la porta del darrere.
18. Completa les oracions canviant el sintagma subratllat pel pronom corresponent:
a) L’Eloi porta els plats a la cuina. L’Eloi porta a la cuina.
b) El pare prepara el llit de l’habitació petita a la cosina El pare prepara el llit de l’habitació petita.
c) Demano les feines a la Mar. demano a la Mar.
d) He regalat un llibre a l’Agnès. ’he regalat a l’Agnès.
e) Regalaré una boina a l’avi regalaré una boina.
19. Subratlla el nucli del sintagma nominal i els complements i digues de quin tipus són:
a) La biblioteca nova del barri s’inaugurarà demà passat.
b) El jersei que em va fer la mare m’ha quedat petit.
c) Els ulls blaus de la meva germana són com els de la iaia.
ort lèx gram
20. Completa les taules següents:
CONJUGACIÓ
TEMPS VERBAL
1a 2a 3a Present Perfet Imperfet Passat perifràstic Futur
queia van avisar
hem deduït tens observarà perdíem
queia caure caigut caient van avisar
hem deduït tens observarà perdíem
21. Subratlla els complements verbals de les oracions següents i digues de quin tipus són.
a) A la fàbrica del poble fabriquen paper de molts tipus.
b) El cap de setmana vinent la mare i jo visitarem els avis a la masia del Lluçanès.
c) Hem acabat la feina ràpidament.
d) Farem un pastís de pastanaga per a la Susi.
Llengua catalana
VERBS iRREGULARS
Model de la primera conjugació: ANAR
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Mode imperatiu
Present vaig vas va anem aneu van
Perfet he anat has anat ha anat hem anat heu anat han anat
Present vagi vagis vagi anem aneu vagin
ves (tu) vagi (ell o ella) anem (nosaltres) aneu (vosaltres) vagin (elles o ells)
Imperfet anava anaves anava anàvem anàveu anaven
Plusquamperfet havia anat havies anat havia anat havíem anat havíeu anat havien anat
Imperfet anés anessis anés anéssim anéssiu anessin
Formes no personals
Mode indicatiu
Present estic estàs està estem esteu estan
Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat
Mode subjuntiu
Passat perifràstic vaig anar vas anar va anar
vam anar vau anar van anar
Passat anterior perifràstic vaig haver anat vas haver anat va haver anat vam haver anat vau haver anat van haver anat
Perfet hagi anat hagis anat hagi anat hàgim anat hàgiu anat hagin anat
Infinitiu
Futur aniré aniràs anirà anirem anireu aniran
Futur perfet hauré anat hauràs anat haurà anat haurem anat haureu anat hauran anat
Plusquamperfet hagués anat haguessis anat hagués anat haguéssim anat haguéssiu anat haguessin anat
Participi
Condicional aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien
Condicional perfet hauria anat hauries anat hauria anat hauríem anat hauríeu anat haurien anat
Gerundi anar anat anada anats anades anant
Model de la primera conjugació: ESTAR
Imperfet estava estaves estava estàvem estàveu estaven
Plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat
Present estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin Imperfet estigués estiguessis estigués estiguéssim estiguéssiu estiguessin
Mode imperatiu estigues (tu) estigui (ell o ella) estiguem (nosaltres) estigueu (vosaltres) estiguin (elles o ells)
Passat perifràstic vaig estar vas estar va estar vam estar vau estar van estar
Passat anterior perifràstic vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat
Perfet
hagi estat hagis estat hagi estat
hàgim estat
hàgiu estat hagin estat
Infinitiu
Futur estaré estaràs estarà estarem estareu estaran
Futur perfet hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat
Plusquamperfet hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat
Participi
Condicional estaria estaries estaria estaríem estaríeu estarien
Condicional perfet hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat
Gerundi estar estat estada estats estades estant
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Present soc ets és som sou són
Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat
Present sigui siguis sigui siguem sigueu siguin
Mode imperatiu sigues (tu) sigui (ell o ella) siguem (nosaltres) sigueu (vosaltres) siguin (elles o ells)
Model de la segona conjugació: SER (o ÉSSER)
Imperfet era eres era érem éreu eren
Plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat
Imperfet fos fossis fos fóssim fóssiu fossin
Passat perifràstic vaig ser vas ser va ser vam ser vau ser van ser
Passat anterior perifràstic vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat
Perfet
hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Present faig fas fa fem feu fan
Perfet he fet has fet ha fet hem fet heu fet han fet
Present faci facis faci fem feu fan
Futur seré seràs serà serem sereu seran
Futur perfet hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat
Plusquamperfet hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat
Condicional seria series seria seríem seríeu serien
Condicional perfet hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat
Infinitiu Participi Gerundi ser (o ésser) estat estada estats estades sent (o essent)
Model de la segona conjugació: FER
Imperfet feia feies feia fèiem fèieu feien
Plusquamperfet havia fet havies fet havia fet havíem fet havíeu fet havien fet
Imperfet fes fessis fes féssim féssiu fessin
Mode imperatiu fes (tu) faci (ell o ella) fem (nosaltres) feu (vosaltres) facin (elles o ells) Formes no personals
Passat perifràstic vaig fer vas fer va fer vam fer vau fer van fer
Passat anterior perifràstic vaig haver fet vas haver fet va haver fet vam haver fet vau haver fet van haver fet
Perfet hagi fet hagis fet hagi fet hàgim fet hàgiu fet hagin fet
Infinitiu
Futur faré faràs farà farem fareu faran
Futur perfet hauré fet hauràs fet haurà fet haurem fet haureu fet hauran fet
Plusquamperfet hagués fet haguessis fet hagués fet haguéssim fet haguéssiu fet haguessin fet
Participi
Condicional faria faries faria faríem faríeu farien
Condicional perfet hauria fet hauries fet hauria fet hauríem fet hauríeu fet haurien fet
Gerundi fer fet feta fets fetes fent
Llengua
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Present puc pots pot podem podeu poden
Perfet he pogut has pogut ha pogut hem pogut heu pogut han pogut
Present pugui puguis pugui puguem pugueu puguin
Mode imperatiu pugues (tu) pugui (ell o ella) puguem (nosaltres) pugueu (vosaltres) puguin (elles o ells)
Model de la segona conjugació: PODER
Imperfet podia podies podia podíem podíeu podien
Plusquamperfet havia pogut havies pogut havia pogut havíem pogut havíeu pogut havien pogut
Imperfet pogués poguessis pogués poguéssim poguéssiu poguessin
Formes no personals
Passat perifràstic vaig poder vas poder va poder vam poder vau poder van poder
Passat anterior perifràstic vaig haver pogut vas haver pogut va haver pogut vam haver pogut vau haver pogut van haver pogut
Perfet
hagi pogut
hagis pogut
hagi pogut
hàgim pogut
hàgiu pogut
hagin pogut
Infinitiu
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Mode imperatiu
Present vull vols vol volem voleu volen
Perfet he volgut has volgut ha volgut hem volgut heu volgut han volgut
Present vulgui vulguis vulgui vulguem vulgueu vulguin
vulgues (tu)
vulgui (ell o ella) vulguem (nosaltres) vulgueu (vosaltres) vulguin (elles o ells)
Futur podré podràs podrà podrem podreu podran
Futur perfet hauré pogut hauràs pogut haurà pogut haurem pogut haureu pogut hauran pogut
Plusquamperfet hagués pogut haguessis pogut hagués pogut haguéssim pogut haguéssiu pogut haguessin pogut
Condicional podria podries podria podríem podríeu podrien
Condicional perfet hauria pogut hauries pogut hauria pogut hauríem pogut hauríeu pogut haurien pogut
Participi Gerundi poder pogut poguda poguts pogudes podent
Model de la segona conjugació: VOLER
Imperfet volia volies volia volíem volíeu volien
Plusquamperfet havia volgut havies volgut havia volgut havíem volgut havíeu volgut havien volgut
Imperfet volgués volguessis volgués volguéssim volguéssiu volguessin
Passat perifràstic vaig voler vas voler va voler
vam voler vau voler van voler
Passat anterior perifràstic vaig haver volgut vas haver volgut va haver volgut vam haver volgut vau haver volgut van haver volgut
Perfet
hagi volgut hagis volgut hagi volgut
hàgim volgut hàgiu volgut hagin volgut
Infinitiu
Futur voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran
Futur perfet hauré volgut hauràs volgut haurà volgut haurem volgut haureu volgut hauran volgut
Plusquamperfet hagués volgut haguessis volgut hagués volgut haguéssim volgut haguéssiu volgut haguessin volgut
Participi
Condicional voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien
Condicional perfet hauria volgut hauries volgut hauria volgut hauríem volgut hauríeu volgut haurien volgut
Gerundi voler volgut volguda volguts volgudes volent
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Mode imperatiu
Present cabo caps cap cabem cabeu caben
Perfet he cabut has cabut ha cabut hem cabut heu cabut han cabut
Present càpiga càpigues càpiga capiguem capigueu càpiguen
Model de la segona conjugació: CABER (o CABRE)
Imperfet cabia cabies cabia cabíem cabíeu cabien
Plusquamperfet havia cabut
havies cabut
havia cabut
havíem cabut
havíeu cabut havien cabut
Imperfet cabés cabessis cabés cabéssim cabéssiu cabessin
cap (tu) càpiga (ell o ella) capiguem (nosaltres) cabeu (vosaltres) càpiguen (elles o ells)
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Mode imperatiu
Present sé saps sap sabem sabeu saben
Perfet he sabut has sabut ha sabut hem sabut heu sabut han sabut
Present sàpiga sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen
sàpigues (tu) sàpiga (ell o ella) sapiguem (nosaltres) sapigueu (vosaltres) sàpiguen (elles o ells)
Passat perifràstic vaig caber
vas caber
va caber
vam caber
vau caber
van caber
Passat anterior perifràstic
vaig haver cabut
vas haver cabut
va haver cabut
vam haver cabut
vau haver cabut
van haver cabut
Perfet
hagi cabut
hagis cabut
hagi cabut
hàgim cabut
hàgiu cabut
hagin cabut
Futur cabré cabràs cabrà cabrem cabreu cabran
Futur perfet hauré cabut
hauràs cabut haurà cabut haurem cabut haureu cabut hauran cabut
Plusquamperfet hagués cabut haguessis cabut hagués cabut haguéssim cabut haguéssiu cabut haguessin cabut
Condicional cabria cabries cabria cabríem cabríeu cabrien
Condicional perfet hauria cabut hauries cabut hauria cabut hauríem cabut hauríeu cabut haurien cabut
Infinitiu Participi Gerundi caber cabut cabuda cabuts cabudes cabent
Model de la segona conjugació: SABER
Imperfet sabia sabies sabia sabíem sabíeu sabien
Plusquamperfet havia sabut havies sabut havia sabut havíem sabut havíeu sabut havien sabut
Imperfet sabés sabessis sabés sabéssim sabéssiu sabessin
Passat perifràstic vaig saber vas saber va saber vam saber vau saber van saber
Passat anterior perifràstic vaig haver sabut vas haver sabut va haver sabut vam haver sabut vau haver sabut van haver sabut
Perfet
hagi sabut
hagis sabut
hagi sabut
hàgim sabut
hàgiu sabut hagin sabut
Futur sabré sabràs sabrà sabrem sabreu sabran
Futur perfet hauré sabut hauràs sabut haurà sabut haurem sabut haureu sabut hauran sabut
Plusquamperfet hagués sabut haguessis sabut hagués sabut haguéssim sabut haguéssiu sabut haguessin sabut
Condicional sabria sabries sabria sabríem sabríeu sabrien
Condicional perfet hauria sabut hauries sabut hauria sabut hauríem sabut hauríeu sabut haurien sabut
Gerundi saber sabut sabuda sabuts sabudes sabent
Llengua
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Present trec treus treu traiem traieu treuen
Perfet he tret has tret ha tret hem tret heu tret han tret
Present tregui treguis tregui traguem tragueu treguin
Model de la segona conjugació: TREURE
Imperfet treia treies treia trèiem trèieu treien
Plusquamperfet havia tret
havies tret
havia tret
havíem tret havíeu tret havien tret
Imperfet tragués traguessis tragués traguéssim traguéssiu traguessin
Mode imperatiu treu (tu) tregui (ell o ella) traguem (nosaltres) traieu (vosaltres) treguin (elles o ells) Formes no personals
Passat perifràstic vaig treure vas treure va treure vam treure vau treure van treure
Passat anterior perifràstic vaig haver tret vas haver tret va haver tret vam haver tret vau haver tret van haver tret
Perfet
hagi tret
hagis tret
hagi tret
hàgim tret
hàgiu tret
hagin tret
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Present veig veus veu veiem veieu veuen
Perfet he vist has vist ha vist hem vist heu vist han vist
Present vegi vegis vegi vegem vegeu vegin
Mode imperatiu veges (tu) vegi (ell o ella) vegem (nosaltres) vegeu (vosaltres) vegin (elles o ells)
Futur trauré trauràs traurà traurem traureu trauran
Futur perfet hauré tret hauràs tret haurà tret haurem tret haureu tret hauran tret
Plusquamperfet hagués tret haguessis tret hagués tret haguéssim tret haguéssiu tret haguessin tret
Condicional trauria trauries trauria trauríem trauríeu traurien
Condicional perfet hauria tret hauries tret hauria tret hauríem tret hauríeu tret haurien tret
Infinitiu Participi Gerundi treure tret treta trets tretes traient
Model de la segona conjugació: VEURE
Imperfet veia veies veia vèiem vèieu veien
Plusquamperfet havia vist havies vist havia vist havíem vist havíeu vist havien vist
Imperfet veiés
veiessis veiés veiéssim veiéssiu veiessin
Passat perifràstic vaig veure vas veure va veure
vam veure vau veure van veure
Passat anterior perifràstic vaig haver vist vas haver vist va haver vist vam haver vist vau haver vist van haver vist
Perfet
hagi vist
hagis vist
hagi vist
hàgim vist
hàgiu vist
hagin vist
Infinitiu
Futur veuré veuràs veurà veurem veureu veuran
Futur perfet hauré vist hauràs vist haurà vist haurem vist haureu vist hauran vist
Plusquamperfet hagués vist haguessis vist hagués vist haguéssim vist haguéssiu vist haguessin vist
Participi
Condicional veuria veuries veuria veuríem veuríeu veurien
Condicional perfet hauria vist hauries vist hauria vist hauríem vist hauríeu vist haurien vist
Gerundi veure vist vista vistos vistes veient
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Mode imperatiu
Present tinc tens té tenim teniu tenen
Perfet he tingut has tingut ha tingut hem tingut heu tingut han tingut
Present tingui tinguis tingui tinguem tingueu tinguin
té o tingues (tu) tingui (ell o ella) tinguem (nosaltres) teniu o tingueu (vosaltres) tinguin (elles o ells)
Model de la tercera conjugació: TENIR
Imperfet tenia tenies tenia teníem teníeu tenien
Plusquamperfet havia tingut havies tingut havia tingut havíem tingut havíeu tingut havien tingut
Imperfet tingués tinguessis tingués tinguéssim tinguéssiu tinguessin
Passat perifràstic vaig tenir
vas tenir va tenir
vam tenir vau tenir van tenir
Passat anterior perifràstic vaig haver tingut vas haver tingut va haver tingut vam haver tingut vau haver tingut van haver tingut
Perfet
hagi tingut hagis tingut hagi tingut hàgim tingut hàgiu tingut hagin tingut
Futur tindré tindràs tindrà tindrem tindreu tindran
Futur perfet hauré tingut hauràs tingut haurà tingut haurem tingut haureu tingut hauran tingut
Plusquamperfet hagués tingut haguessis tingut hagués tingut haguéssim tingut haguéssiu tingut haguessin tingut
Condicional tindria tindries tindria tindríem tindríeu tindrien
Condicional perfet hauria tingut hauries tingut hauria tingut hauríem tingut hauríeu tingut haurien tingut
Infinitiu Participi Gerundi tenir tingut tinguda tinguts tingudes tenint
Model de la tercera conjugació: VENIR (o VINDRE)
Mode indicatiu
Mode subjuntiu
Mode imperatiu
Present vinc vens ve venim veniu venen
Perfet he vingut has vingut ha vingut hem vingut heu vingut han vingut
Present vingui vinguis vingui vinguem vingueu vinguin
vine (tu) vingui (ell o ella) vinguem (nosaltres) veniu (vosaltres) vinguin (elles o ells)
Imperfet venia venies venia veníem veníeu venien
Plusquamperfet havia vingut havies vingut havia vingut havíem vingut havíeu vingut havien vingut
Imperfet vingués vinguessis vingués vinguéssim vinguéssiu vinguessin
Passat perifràstic vaig venir vas venir va venir vam venir vau venir van venir
Passat anterior perifràstic vaig haver vingut vas haver vingut va haver vingut vam haver vingut vau haver vingut van haver vingut
Perfet hagi vingut hagis vingut hagi vingut hàgim vingut hàgiu vingut hagin vingut
Futur vindré vindràs vindrà vindrem vindreu vindran
Futur perfet hauré vingut hauràs vingut haurà vingut haurem vingut haureu vingut hauran vingut
Plusquamperfet hagués vingut haguessis vingut hagués vingut haguéssim vingut haguéssiu vingut haguessin vingut
venir vingut vinguda vinguts vingudes
Condicional vindria vindries vindria vindríem vindríeu vindrien
Condicional perfet hauria vingut hauries vingut hauria vingut hauríem vingut hauríeu vingut haurien vingut
Llengua
REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA ORTOGRAFIA LÈXIC GRAMÀTICA
EDUCACIÓ LITERÀRIA LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS
• Els elements de la comunicació.
• Diferències entre llengua oral i llengua escrita.
• Els registres lingüístics.
• Identificació de las síl·laba tònica.
• Classificació de paraules segons el nombre de síl·labes i segons la posició de la síl·laba tònica.
• Altres textos de la nostra tradició oral: les dites i els refranys.
• Lectura de la faula «El simi i el timbal».
EXPRESSIÓ ESCRITA
COMPRENSIÓ LECTORA
COMUNICACIÓ ORAL
UNITAT
• L’oració: el subjecte i el predicat.
• Els sinònims i els antònims. La precisió lèxica.
• Els sons vocàlics en posició tònica.
• La transmissió de sabers, creences i costums entre generacions.
• Característiques de la faula.
• Els textos narratius tradicionals: el conte, la llegenda, el mite i la faula.
• Característiques del conte.
• Escriptura d’una faula.
• Comprensió de llegendes. • La llegenda.
• La narració breu. • Com explicar una narració oral.
Unitat 1. Contalles d’arreu
• El subjecte el·líptic.
• El sons vocàlics en posició àtona: la vocal neutra, la o àtona.
• Ús d’un llenguatge inclusiu.
• Lectura del text 182 dies i 12 hores
• Característiques del text instructiu.
• Escriptura de normes i instruccions.
• Comprensió d’un text instructiu.
• Pautes per fer un text instructiu amb suport visual.
Unitat 2. Vols saber com es resol?
• Els pronoms personals forts i els pronoms personals febles.
• L’homonímia, la polisèmia i la paronímia.
• L’accentuació.
• L’accent diacrític.
• Poemes musicats en diverses llengües.
• Lectura dels poemes «El vent damunt la pell» i «El nom».
• Anàlisi i escriptura de haikus.
• Comprensió d’una havanera: El capità .
• Explicació oral d’instruccions.
• Memorització i recitació de poemes.
• El sintagma nominal: el nucli i els complements.
• El sentit propi i el figurat.
• La coma i el punt i coma.
• Les paraules tabú i els eufemismes.
• Els diftongs i els hiats. Els triftongs.
• El sintagma verbal: el nucli i els complements.
• Les paraules derivades: prefixos i sufixos.
• Les paraules compostes.
• La dièresi.
• L’apòstrof. • La contracció.
• El text poètic.
• Anàlisi de la mètrica i els recursos poètics.
TREBALL DE RECERCA
Treballem les emocions
• Treball de les emocions.
• Confecció d’un alfabet emocional.
• Foment dels missatges positius, d’ànim, etc.
• Llenguatge verbal i visual no sexista en la publicitat.
• Lectura del text
« Qui va inventar els texans?
»
• Descripció d’imatges.
• Llengües minoritàries en perill d’extinció.
• Lectura del text Corporació d’Alienígenes, SA • La ciència-ficció com a gènere que fa hipòtesis sobre el futur.
• Tipus de publicitat.
• El text publicitari.
• Poema «El taronger».
Unitat 3. Viu la poesia
Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu
Em poso a prova
• Elaboració d’un cartell o un anunci publicitari.
• Característiques dels cartells i els anuncis publicitaris.
• La publicitat a la ràdio: característiques dels anuncis radiofònics.
Unitat 4. Parlem d’anuncis
• Característiques del text predictiu. • Escriptura d’una predicció meteorològica.
• Comprensió d’un text sobre el futur.
• Anàlisi de prediccions meteorològiques.
• Creació i explicació d’una predicció meteorològica.
Unitat 5. Com serà el futur?
SABERS DE L’ÀREA
Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu
• Anàlisi d’un escape room i passos per crear-ne un de nou.
• Creació d’un escape room relacionat amb els ODS.
Fem un escape room
TREBALL ODS
Unitat 9. Viatgem pel món
• Explicació oral d’un viatge.
• Els elements d’un blog.
• Comprensió d’un blog de viatges.
• Creació d’un blog de viatges.
• Lectura del text Els viatges de Gulliver.
• Expressions útils per viatjar en diferents llengües.
• Casos especials: tan / tant ; quan / quant
• Les consonants mudes.
• Els camps semàntics.
Unitat 8. Una història en imatges
• Representació del llenguatge no verbal en el còmic.
• Lectura expressiva i representació d’un còmic.
• Característiques formals del còmic.
• Elaboració d’una auca.
• Comprensió d’un còmic.
• Anàlisi dels elements d’una auca.
• Lectura d’una auca: Auca de la biblioteca .
• El manga.
• Els còmics en altres llengües.
• Ús de p / b , t / d , c / g .
• Els falsos amics.
• Els barbarismes.
• Els manlleus.
• Els punts suspensius.
• L’adverbi i les locucions adverbials.
• Les cometes.
Unitat 7. A l’abordatge!
• Comprensió d’un reportatge audiovisual.
• Elaboració d’un reportatge audiovisual.
• Lectura d’una imatge.
• Lectura de la llegenda El vell pirata Dragut de Salou .
Em poso a prova
• Característiques del reportatge audiovisual.
• Comprensió d’un reportatge sobre pirates.
• Característiques i estructura del reportatge audiovisual.
• Lectura del poema «Cançó dels pirates de secà».
• Varietats dialectals del català.
• Ús de l·l .
• Pautes per crear un booktrailer (tria d’imatges i música, redacció del guió, edició del vídeo…).
Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu TREBALL LITERARI
• Anàlisi d’un llibre (títol, autor, argument, trama, personatges…).
• Creació d’un booktrailer
Fem un booktrailer
Unitat 6. Dones d’ahir i d’avui
• Resolució dialogada de conflictes.
• Comprensió d’un text sobre dones pioneres.
• Escriptura d’un text narratiu dialogat.
• El text dialogat.
• Lectura del text amb diàleg Una família amb cinc filles .
• Refranys i frases fetes en altres llengües.
• Ús de m i n
• Ús de b i v .
• Els acrònims.
• Les sigles.
• Les abreviatures.
• Els complements del verb: directe, indirecte i adjunt (circumstancial). Pronoms que substitueixen els complements.
• El verb: les perífrasis verbals. Verbs copulatius i predicatius; transitius i intransitius; regulars i irregulars.
• Els refranys.
• Les locucions i les frases fetes.
• El guió en els diàlegs.
• Els dos punts.
• Els parèntesis.
• Les conjuncions.
• Les preposicions.
• 6è
Llengua catalana