Comunica 6è. Dossier. Llengua catalana

E L NGU

LATALANAA

dossier d’aprenentatge

Coordinació de l’àrea: Núria Murillo Autoria: Montse Munells Núria Murillo Núria Riera

6

Programa Comunica

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

C

Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Montse Ciprés Edició: Xavier Carulla Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra Maquetació: Ángeles Rodríguez Coordinació tècnica digital: Montse Cascales, Yuli Rivero Edició digital: Núria Algarra Il·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: César Barceló Fotografies: Alamy / Cordon Press, Album (EFE, marka / Universal Images Group), Arxiu Anaya (Ramón Ortega, P. - Fototeca de España; Martin, Joseph), @CCMA, Dreamstime / Quickimage, Getty Images, iStock / Getty Images, Photoaisa, 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova La imatge de la pàgina 73 correspon a l’espot de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, que formava part de la campanya de sensibilització i difusió de l’edició del 2016, dedicada a l’ictus i a les lesions medul·lars i cerebrals traumàtiques. (www.tv3.cat/ marato). © 2023, Montse Munells Verdiell, Núria Murillo Guerrero, Núria Riera i Fernàndez © 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2023 ISBN: 978-84-489-6035-3 DL B 6920-2023 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el dossier?

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

ENGUCAA L NA L L A A CATAL N

coneixement s

6 6 atge aprenent

d’ dossier

El Dossier s’estructura en 9 unitats didàctiques que es corresponen amb les unitats didàctiques del llibre de Coneixements. En cada unitat es omunica Programa C treballen els sabers Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària, Les llengües i els seus parlants i Alfabetització informacional.

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

El Dossier d’aprenentatge ofereix una proposta d’activitats que permet a l’alumnat posar en pràctica la seva competència en aquesta matèria i en aquest curs. L’alumnat trobarà en el llibre de Coneixements totes les informacions teòriques necessàries per fer les activitats.

LLETANAGUA

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

IA EDUCACIÓ PRIMÀR

El Programa Comunica de Llengua catalana de 6è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

Programa Comun ica

Icona que remet a un text enregistrat per fer l’activitat.

Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc. El saber Alfabetització informacional es treballa en aquestes activitats.

Activitat per avaluar per competències.

Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

La presentació de les activitats, adequadament contextualitzades, facilita el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat.

Comprensió lectora.

Activitats molt variades per analitzar els textos.

Pàg.

13

Aquesta icona remet a la pàgina del llibre de Coneixements on hi ha les informacions teòriques sobre el tema.

Espai perquè l’alumne hi escrigui el seu nom.

Tots els enregis traments dels textos per a la comprensió ora l i els dictats est an disponibles en l’espai personal del w eb www.barcanova .cat.

Educació literària. Pràctica dels principals recursos literaris i creació de nous textos a partir de pautes i models.

La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està integrada en els diferents sabers, de manera que sempre es treballa en contextos significatius per a l’alumnat.

Aquestes activitats estan indicades amb un codi de colors i una icona per identificar-les fàcilment.

ort

lèx

gram

Les llengües i els seus parlants.

Activitats per aprofundir en algun aspecte vinculat amb llengües i cultures diferents de la nostra. També s’incideix en el coneixement de les variants de la llengua pròpia.

Comunicació oral. Activitats de comprensió oral a partir de l’enregistrament de textos de caire molt divers. També es plantegen activitats perquè l’alumne aprengui a expressar-se oralment en diferents situacions.

Expressió escrita. Creació de textos nous de tipologia ben variada a partir d’imitació de models o d’organitzadors gràfics.

Treball de rutines i destreses de pensament.

Reflexiono i aprenc. Activitats de metacognició que fan reflexionar l’alumnat sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

Practico. Activitats d’ortografia, lèxic i gramàtica que es poden fer al llarg del curs per consolidar els continguts treballats.

Em poso a prova. Avaluació trimestral de 6 pàgines per valorar el grau de coneixement dels continguts treballats.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial

Un model adaptable i versàtil

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició • Enregistrament de textos

Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

les claus del projecte digital

MULTISUPORT

DESCARREGABLE

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

ESPAI PERSONAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

índex 1

Contalles d’arreu

2

Vols saber com es resol?

Comunicació oral La narració breu ................................. 9

Comprensió lectora Fem sudokus! .................................. 25

Comprensió lectora Ha Long: la badia més sorprenent. La mare Dragona i els seus fills. La llegenda de l’emperador de Jade.

La llegenda ................................... 10

Expressió escrita El text instructiu ............................... 28

Educació literària Faula «El simi i el timbal». La faula . 14 Expressió escrita El conte.............................................. 18 Les llengües i els seus parlants Expressions, dites i refranys ............ 23

Comunicació oral Instruccions amb suport visual ....... 33 Educació literària 182 dies i 12 hores ........................... 35 Les llengües i els seus parlants Llenguatge inclusiu ......................... 39 Reflexiono i aprenc ............. 40

Reflexiono i aprenc ............ 24

4

Parlem d’anuncis

Comunicació oral Memorització i recitació de poemes.

«El taronger» ................................ 41 Educació literària «El vent damunt la pell». «El nom».

El text poètic ................................ 42 Expressió escrita El haiku ............................................. 49 Comprensió lectora El capità. Les havaneres .................. 51 Les llengües i els seus parlants Poemes musicats en diverses llengües ........................................ 55

5

Em poso a prova ..................... 57

Com serà el futur?

Comprensió lectora Així seran els cotxes del futur ......... 79

Educació literària «Qui va inventar els texans?».

Descripció d’imatges ................... 66

Expressió escrita El text predictiu ................................ 83

Expressió escrita Tipus de publicitat ........................... 73

VIU LA POESIA

Reflexiono i aprenc ............. 56

Comunicació oral La publicitat a la ràdio ..................... 63

Comprensió lectora El text publicitari .............................. 70

3

Comunicació oral La predicció meteorològica ............ 85 Educació literària Corporació d’Alienígenes, SA ........ 88

Les llengües i els seus parlants El llenguatge no sexista .................. 77

Les llengües i els seus parlants Llengües minoritàries en perill d’extinció ...................................... 93

Reflexiono i aprenc ............. 78

Reflexiono i aprenc ............. 94

6

Dones d’ahir i d’avui

Comprensió lectora Pioneres ............................................ 95 Educació literària Una família amb cinc filles ............ 100 Comunicació oral Resolució dialogada de conflictes ............................... 102 Expressió escrita El text dialogat ............................... 105 Les llengües i els seus parlants Refranys i frases fetes en diverses llengües .................. 109 Reflexiono i aprenc ........... 110 Em poso a prova ................... 111

9

7

A l’abordatge!

Comprensió lectora Els pirates més famosos que van aterrir el Carib .............. 117 Comunicació oral El reportatge audiovisual .............. 122 Expressió escrita Elaboració d’un reportatge audiovisual .................................. 123 Educació literària «Cançó dels pirates de secà».

El vell pirata Dragut de Salou ...................................... 125 Les llengües i els seus parlants Varietats dialectals del català ....... 130

8

Una història en imatges

Comprensió lectora Pesquis i Baliga. El còmic .............. 133 Les llengües i els seus parlants Llengua original d’alguns personatges de còmic.

El manga ..................................... 137 Comunicació oral Lectura expressiva d’un còmic ..... 138 Educació literària Auca de la biblioteca .................... 141 Expressió escrita Elaboració d’una auca ................... 145 Reflexiono i aprenc ........... 148

Reflexiono i aprenc ........... 132

Viatgem pel món

Comprensió lectora Viatgers intrèpids. Els elements d’un blog .................................... 149 Expressió escrita Creació d’un blog de viatges ....... 154 Les llengües i els seus parlants Expressions útils per viatjar en diverses llengües ........................ 157 Comunicació oral Explicació oral d’un viatge ............ 158 Educació literària Els viatges de Gulliver ................... 160 Reflexiono i aprenc ........... 164 Em poso a prova ................... 165

practico ort lèx gram ..... 171 verbs irregulars .................. 177 sabers de l’àrea .................... 183

1 Pàg.

10

CONTALLES D’ARREU

COMUNICACIÓ ORAL

1.

De petit t’agradava que t’expliquessin contes? En recordes algun

?

Hi ha algun personatge o algun dels conflictes que s’hi explicaven

que et sorprengués? Tot seguit en podràs conèixer un bon grap ’

at!

Escolta la llegenda que explica com es va formar l’estany Pudent de For-

Llengua catalana • 6è

mentera i completa la taula següent: Qui? On té lloc?

Les protagonistes principals són

A l’illa de

Quin conflicte hi ha?

Com reaccionen les dues germanes?

Què succeeix un cop s’enfronten?

Com s’acaba?

compte els consells de la pàgina 10 del llibre.

UNITAT 1

2. Per parelles, prepareu-vos la llegenda per explicar-la oralment; tingueu en

9

Pàg.

11

COMPRENSIÓ LECTORA

3. Els fets de la llegenda La mare Dragona i els seus fills tenen lloc en un espai real o fictici?

4. Descriu com és aquest espai:

Tenen un paper principal

Tenen un paper secundari

6. Destria quins d’aquests elements de la llegenda podrien ser reals (R) i quins, ficticis (F): L’antic poble vietnamita va haver d’enfrontar-se

a uns poderosos invasors arribats per mar.

UNITAT 1

L’emperador de Jade va invocar els déus per demanar

ajuda.

10

Els dracs van llançar el seu alè sobre els vaixells.

Les penyes són maragdes gegantines que els dracs van escopir al voltant de la badia.

Llengua catalana • 6è

5. Quins personatges intervenen en la llegenda?

Pàg.

18

7.

lèx

En quin registre lingüístic està redactada la llegenda? Què t’ho ha fet

veure?

8.

En grups de quatre, busqueu informació de la badia de Ha Long i pre-

pareu una exposició sobre la seva situació, la geologia, la flora, la fauna i sobre

Llengua catalana • 6è

qualsevol altre aspecte que considereu destacable.

9.

Respon a les preguntes següents sobre les llegendes:

a) Com creus que s’origina una llegenda?

b) Creus que la llegenda de la badia de Ha Long ens dona una explicació real de la seva formació?

c) Com seria el final d’aquesta llegenda si s’expliqués des del punt de vista d’un dels invasors?

UNITAT 1 11

10.

lèx

En algunes illes de la badia hi ha pobles

de pescadors. A més, Ha Long rep cada cop més turistes l’any. Aquestes activitats generen alguns riscos per a aquest espai natural, com la desforestació i l’excés de l’explotació de recursos naturals.

Cerca quin significat tenen les dues expressions destacades.

Argumenta per què creus que cal preservar la badia de Ha Long. Des-

prés, dissenya un cartell per recordar als visitants que la badia és Patrimoni de la

UNITAT 1

Humanitat per la Unesco i cal tenir-ne cura.

12

Llengua catalana • 6è

11.

12.

lèx

Quin registre lingüístic utilitzaries per escriure…

a) una notícia d’un diari b) el text d’un còmic c) un missatge a un amic d) un article per a una revista mèdica e) les instruccions d’una aplicació de mòbil Pàg.

20

13.

gram

Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

Perquè hi hagi comunicació cal que l’emissor i el receptor s’entenguin.

Qui emet el missatge en l’acte comunicatiu és l’emissor.

Un missatge sempre es transmet a través de la paraula.

El llenguatge oral i escrit formen part de la comunicació no verbal.

Les llengües són les eines que utilitzem en la comunicació verbal.

En la comunicació no verbal la informació es transmet mitjançant imatges, gestos, canvis en el to de veu…

Pàg.

17

14.

ort

Classifica les paraules següents segons el nombre

de síl·labes i la posició de la síl·laba tònica:

presència

mite

atmosfèric

conte

bandoler

històric

Segons el nombre de síl·labes

Segons la posició que ocupa la síl·laba tònica Agudes

Trisíl·labes

Planes

Polisíl·labes

Esdrúixoles

UNITAT 1

Bisíl·labes

13

Pàg.

14

EDUCACIÓ LITERÀRIA

15. Qui són els protagonistes de la faula de la pàgina 14 del llibre?

16.

Cerca informació i explica amb les teves paraules

a què es dedicava un joglar:

17. Quin significat té l’expressió destacada?

La seva sorpresa va ser total, ja que el va trobar buit i ben buit. Se’n va tornar amb la cua entre cames i amb la lliçó apresa.

faula que has llegit? Encercla’l.

curiositat

enveja

solidaritat

prudència

desinterès

19. Indica en quin ordre es narren els fets en el text: A. S e’n va tornar amb la cua entre cames i amb la lliçó apresa: les aparences enganyen.

B. U n dia de vent, el timbal va començar a sonar amb força.

C. Un simi encuriosit es va acostar al timbal pensant que hi trobaria menges exquisides o coses de valor però el va

UNITAT 1

trobar buit.

14

D. U n joglar es va deixar el seu timbal penjat a la branca d’un arbre.

B-A-E-D

D-C-A-B

A-B-C-D

D-B-C-A

Llengua catalana • 6è

18. Quin d’aquests mots et sembla que defineix més bé l’actitud del simi en la

20.

Ara, classifica els esdeveniments de l’activitat anterior:

Plantejament

Nus

Llengua catalana • 6è

Desenllaç

Moralitat

21. Què en penses, de l’actuació del simi? T’has trobat mai amb una situació semblant?

22. Per què se sol dir que les faules ens fan reflexionar?

23. Pensa un altre desenllaç per a la faula del simi i el timbal.

UNITAT 1 15

24. Identifica quina característica se sol associar popularment a aquests animals i que podria servir per descriure la manera de ser i comportar-se de les persones: tortuga •

• astúcia

formiga •

• arrogància

mussol •

• fortalesa

guineu •

• lentitud

gall •

• festa

cigala •

• solitud

lleó •

• treball

25. Per parelles, escriviu algun valor positiu i algun valor negatiu de cada un d’aquests animals que solen ser protagonistes de faules: Animal

Valors positius

Valors negatius

guineu Llengua catalana • 6è

lleó llop llebre

26. Digues si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F): El joglar vivia en aquella vall i solia deixar el timbal a la branca.

El joglar estava de pas per la zona.

El simi va pensar que aquella veu tan potent venia d’algú que li proporcionaria bon menjar.

El simi s’acostà al timbal decidit i sense por.

El simi va aconseguir el que volia.

UNITAT 1

27.

16

lèx

Completa el text amb la paraula adient:

Un timbal és un

(objecte / instrument) de

(percussió / vent) que consisteix en una caixa metàl·lica hemisfèrica tancada a la base per una

(corda / pell) tibant.

28. Compara i contrasta: Llegenda

Faula En què s’assemblen?

En què es diferencien?

Llengua catalana • 6è

Autoria Què expliquen Personatges Finalitat

29.

gram

Omple els elements de la comunicació d’aquestes situacions:

1. L’Aina parla per telèfon amb l’àvia per dir-li que dimecres hi anirà a dinar.

2. La Carla llegeix al pati el Llibre de les bèsties de Ramon Llull.

1

Emissor:

2

Emissor: Receptor:

Missatge:

Missatge:

Codi:

Codi:

Canal:

Canal:

Context:

Context:

UNITAT 1

Receptor:

17

Pàg.

16

EXPRESSIÓ ESCRITA

30. Marca l’opció correcta: Per saber si un personatge és principal o secundari cal fixar-se en… l’edat i l’experiència que demostra amb les seves accions.

la importància que té la seva presència en el desenvolupament de l’argument. si presenta característiques pròpies de les fades, els gegants, les bruixes o els monstres.

31. Completa el text amb els mots següents: ANTAGONISTES ALIATS OBJECTIUS PRINCIPALS

SECUNDARIS ACCIONS HISTÒRIES OBSTACLES

terme la majoria d’

i els que duen a . Són el centre d’atenció de les

. Els sen

són els personatges que poals protagonistes perquè no aconsegueixin el que

s’havien proposat.

Els

són els personatges

que aju-

den els personatges principals a aconseguir els seus

32.

ort

.

El protagonista i l’antagonista d’un conte o una faula solen tenir ca-

racterístiques oposades. Al primer li solem adjudicar mots positius i al segon,

UNITAT 1

negatius. Fixa’t en els substantius següents i subratlla’n la síl·laba tònica.

18

Es consideren positius

Es consideren negatius

enginy, habilitat, solidaritat, prudència,

antipatia, avarícia, inconstància,

altruisme, benevolència, companyonia,

enveja, insolència, gelosia, egoisme,

estratègia, destresa

fanfarroneria, maldat

Llengua catalana • 6è

Els protagonistes són els personatges

33.

ort

Classifica les paraules de l’activitat anterior segons si són paraules agu-

des, planes o esdrúixoles:

Llengua catalana • 6è

Agudes

34.

ort

Planes

Esdrúixoles

Ara, escriu dues paraules de les anteriors en cada casella:

Bisíl·laba aguda Trisíl·laba plana Polisíl·laba esdrúixola

35.

lèx

Escriu la conversa sobre l’afer del timbal que podrien mantenir els per-

sonatges de la faula «El simi i el timbal» per un xat de correu electrònic. Tria si vols utilitzar un llenguatge formal o informal.

perquè

UNITAT 1

He utilitzat un llenguatge

19

36.

Escriu una faula al voltant del valor de la convivència i del respecte

vers els altres, sobretot aquells que són més vulnerables. Segueix els passos següents, omple la taula i escriu la faula en un full a part.

Pas 1

Tema

Pas 2

Missatge final o moralitat (Pots buscar una dita o refrany.)

Pas 3

Tria quins animals et poden servir de protagonistes.

Els noms dels animals poden ser el títol de la faula.

Pas 4

Plantejament. Presenta els protagonistes, descriu l’escenari, el temps i el lloc on transcorrerà la història.

Exposa el conflicte.

Desenllaç. Resol la faula: de quina manera s’han enfrontat al conflicte els protagonistes i com acaba la narració.

El protagonista és L’enemic és S’enfronten perquè

Llengua catalana • 6è

Nus. Explica com reaccionen i actuen els personatges davant del conflicte, els desafiaments, els esforços per aconseguir l’objectiu…

El valor de la convivència, el respecte vers els altres.

El protagonista és enginyós i aconsegueix vèncer

I a l’enemic què li passa?

UNITAT 1

Pas 5

20

Escriu la moralitat perquè es vegi clar quin ensenyament es desprèn de la faula.

!!

Els mites són relats tradicionals que expliquen històries sobrenaturals dels déus, els herois, els orígens d’un poble… (Teseu i el Minotaure, Prometeu i Pandora…).

En moltes cultures es troben relats mitològics sobre éssers monstruosos i

animals fantàstics.

El bestiari mitològic és extensíssim: centaures, quimeres, esfinxs, meduses, grifons, tritons, hidres, dracs…

Aquest bestiari fantàstic encara es manté viu en moltes manifestacions festives d’arreu de Catalunya: festa del Corpus, carnaval de Solsona, festes de la Mercè, Patum de Berga, Ball de l’Àliga a Badalona, la Cucafera de Tortosa…

Llengua catalana • 6è

37. Pinta del mateix color els noms dels éssers mitològics i la seva descripció:

Medusa

Sirena

Minotaure

Esfinx

Ciclop

Gegant amb un sol ull enmig del front. Ésser meitat dona, meitat peix.

Monstre amb cos humà i cap de brau. Ésser amb ales d’ocell de presa,

que converteix en pedra tot el que mira.

cos de lleó i rostre de dona.

UNITAT 1

Ésser amb serps en comptes de cabells

21

38.

39.

Relaciona cada heroi amb l’explicació corresponent:

Teseu

•

• Era rei d’Ítaca i va lluitar contra Troia.

Ulisses

•

• Va vèncer el minotaure.

Aquil·les

•

•

És un dels herois més coneguts de la guerra de Troia.

Cerca informació del fenghuang (en xinès,

), una mena d’ocell de la mi-

tologia xinesa i descriu com és físicament (com té el bec, el coll, el dors, la cua…):

UNITAT 1

Llengua catalana • 6è

22

Simbologia. El fenghuang té connotacions positives. Simbolitza la unió del yin i el yang. Apareix en temps pròspers de pau però desapareix quan s’acosten conflictes.

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS La llengua està plena d’expressions, dites i refranys que formen part de la saviesa popular. Solen ser enginyoses i enriqueixen el nostre llenguatge. És important que les coneguis i en facis ús en

EN CONEIXES

EL SIGNIFICAT?

els teus textos, ja que serviran per aportar-hi qualitat.

Hi ha diversos reculls de frases fetes i refranys, i normalment s’organitzen segons la temàtica. Per exemple: • Parts del cos humà (No tenir dos dits de front).

• Calendari (Octubre finit, raïm collit).

• Festes i tradicions (Per carnaval tot s’hi val).

• Menjar (Més val menjar poc i pair bé).

• Animals (La guineu quan no les pot haver diu

Llengua catalana • 6è

que són verdes).

40.

Per grups, busqueu informació sobre aquestes faules i relacioneu-les

amb la dita o el refrany corresponent:

1 «La guineu i el corb» 2 «La cigala i la formiga» 3

«La llebre i la tortuga»

4 «La guineu i la cigonya»

41.

Comporta’t amb els altres com t’agradaria

que els altres es comportessin amb tu.

El que puguis fer avui, no ho deixis per a demà.

Festes em fas i no me’n sols fer, o és que em

vols enganyar o és que m’has de menester.

A poc a poc anirem lluny.

Relaciona aquests refranys amb el seu significat:

1

Qui roba un ou, roba un bou.

2

Tal faràs, tal trobaràs.

Si actues malament en una cosa sense importància, pots acabar actuant malament en alguna cosa o acció més important.

UNITAT 1

Segons com et portis tu amb els altres, els altres es portaran amb tu.

23

reflexiono i aprenc

1. Dels textos que he treballat en aquesta unitat...

• El que m’ha costat més d’entendre ha estat...

Per què?

• El que m’ha fet gaudir més ha estat...

Per què?

2. Mentre escoltava o llegia els textos treballats, el que m’ha cridat més l’atenció ha estat… l’espai on tenien lloc els fets.

les maneres d’actuar dels personatges.

els colors corresponents: Sí No

UNITAT 1

Puc millorar-la

24

La moralitat s’adiu amb la faula?

He utilitzat algun refrany?

He escrit sobre el tema que em demanaven?

He posat títol?

Per exemple, el nom dels protagonistes o un refrany.

Han quedat clares He organitzat les característiques el text en paràgrafs? del protagonista L’argument i l’antagonista? es correspon amb la informació que he donat en l’activitat 36?

Llengua catalana • 6è

3. Reflexiona com te n’has sortit a l’hora d’escriure la faula. Respon pintant amb

Escolta la llegenda. Després, tria l’opció correcta en cada cas.

A El protagonista de la llegenda és… a) una donzella desapareguda. b) el narrador.

a) en primera persona, tot i que no intervé en la història.

c) un pagès menorquí.

b) ordenats i en tercera persona.

d) un nàufrag morisc.

c) en primera persona perquè és

B S’amaga… a) en un cova a la muntanya. b) en un estable.

el protagonista. d) desordenats i en tercera persona.

G Quina d’aquestes paraules és pla-

c) en una cova d’un penya-segat.

na i trisíl·laba?

d) al poble de Bienedris.

a) Descendent.

c) Freqüent.

b) Refugiar.

d) Naufragi.

C És descobert… a) mentre està robant en una casa.

H Quina oració pertany al registre

b) quan intenta segrestar una don-

lingüístic estàndard?

zella.

Llengua catalana • 6è

F El narrador explica els fets…

c) perquè deixa les seves petjades a la neu. d) mentre surt del seu amagatall.

D L’expressió «eren temps difícils» vol dir que era una època… a) en què es vivia malament. b) de grans oportunitats. c) en què no existien aparells per calcular el temps. d) molt innovadora.

a) El lladregot va pispar manduca i alguns trastos. b) El lladre va robar menjar i alguns mobles. c) El lladre va furtar aliments i algunes possessions. d) El quinqui va pispar menjar i algunes andròmines.

I Quin mot és sinònim de obertura? a) Bony.

c) Forat.

b) Desnivell.

d) Pendent.

J Quin és el subjecte de l’oració «Des del penya-segat, en Xoroi i el seu fill gran es van llançar al mar»? a) Al mar. b) En Xoroi i el seu fill gran. c) Des del penya-segat. d) En Xoroi.

1r TRIMESTRE

E El tema de la llegenda… a) són les accions heroiques d’un personatge. b) és l’origen d’un element de la natura. c) és la descripció d’un ésser fantàstic. d) tracta sobre els costums d’una època.

em poso a prova

1.

57

em poso a prova

2. Llegeix amb atenció el text següent:

Les avarques menorquines Un dels productes típics de Menorca són les avarques, un calçat que es remunta a l’època dels cartaginesos.

Els pagesos de l’illa se’l van fer seu i el van adaptar a les seves necessitats, ja que era fort i adequat per al camp menorquí. Inicialment, eren fetes de pell i roba de sac, però fa cent anys es va començar a utilitzar pneumàtic de cotxe per fer les soles.

Hi ha cinc trucs per saber reconèixer unes avarques menorquines autèntiques:

1r TRIMESTRE

•P es. Mira que la sola estigui feta de pneumàtic de cotxe reciclat. Aquest material fa que la sola pesi més i sigui molt més resistent que les d’imitació, de manera que serà més duradora i les dotarà d’una adherència excepcional.

58

•T ira posterior. Estira la tira que subjecta el peu per la part del taló per comprovar que és una mica flexible.

Aquesta tira, feta de pell, està reforçada amb goma pneumàtica trenada perquè no fregui la pell i no caigui.

Comprova que la tira està integrada i cosida directament al peu de l’avarca; si no ho està, et molestarà quan caminis. La majoria d’imitacions l’enganxen pels costats.

•P untades. Examina les puntades i assegura’t que estan cosides directament a la sola de pneumàtic. Aquesta feina manual fa que les avarques encara siguin més especials i duradores.

•A ssemblatge en motlle. Investiga si la pala, la tira del darrere i la sola de l’avarca han estat cosides sobre el motlle d’un número de peu concret. Aquest procediment fa que les sandàlies siguin més còmodes i els aporta qualitat.

•O rigen. Esbrina si les avarques han estat fabricades realment a Menorca. Busca el segell Avarca de Menorca, que t’ofereix la qualitat del producte i assegura el seu origen geogràfic.

Llengua catalana • 6è

Darrerament, les avarques s’han fet molt populars perquè són un calçat resistent, lleuger i còmode, fins al punt que han sortit molts imitadors i això fa que, a vegades, sigui difícil identificar les veritables avarques menorquines.

A Les avarques menorquines… a) són un calçat molt recent. b) no han patit canvis des de l’època dels cartaginesos. c) eren el calçat típic dels pagesos de Menorca. d) les usaven els nobles de l’illa.

Llengua catalana • 6è

B Aquest calçat és… a) impermeable i molt resistent. b) delicat i molt durador. c) molt exclusiu i lleuger. d) còmode, resistent i durador.

F En quina parella de mots la vocal de la síl·laba tònica és oberta? a) Goma i cotxe. b) Imitador i roba. c) Menorca i sola. d) Duradora i motlle.

G Quin mot és antònim de flexible? a) Rígid. b) Elàstic. c) Plegable. d) Atlètic.

H Quin tipus de llenguatge s’utilitza

C Les avarques autèntiques són… a) de tela i roba de sac. b) de pell i pneumàtic de cotxe. c) d’espart. d) de materials sintètics.

en el text? a) El llenguatge verbal oral. b) El llenguatge no verbal visual. c) El llenguatge verbal gestual. d) El llenguatge verbal escrit.

D Per evitar que enceti la pell, la

I Amb quin temps verbal comença

tira posterior… a) és feta de roba. b) està enganxada pels costats. c) està reforçada amb goma pneumàtica trenada. d) és feta de pneumàtic de cotxe.

cada un dels trucs? a) Present de subjuntiu. b) Imperatiu. c) Present d’indicatiu. d) Condicional.

J Quina d’aquestes oracions té un subjecte el·líptic? a) Aquestes avarques són típiques de Menorca. b) M’he comprat unes avarques menorquines. c) Les avarques de Menorca es venen fora de les illes. d) Les avarques autèntiques porten un segell de qualitat.

1r TRIMESTRE

E La lectura… a) vol animar la gent perquè compri aquest tipus de calçat. b) descriu les parts d’aquest calçat. c) informa sobre un dels productes típics de Menorca. d) explica com es poden reconèixer unes autèntiques avarques menorquines.

em poso a prova

3. Tria l’opció correcta en cada cas:

59

em poso a prova

4. Llegeix amb atenció aquest poema: La força seductora Sant Joan 2022 Despunta el dia amb força seductora i l’aire alena festa amb notes vives amb la llum de l’aurora dansarina mentre surt el sol en l’arca del balcó.

Adorns duen cavalls amb flocs i estrelles i els cavallers els menen orgullosos amb el fulgor que vessen dels seus cors que anhelen cobejar: Festa Major!

enyora els cants santjoaners dels joves i retrona en la vila encisadora com pregària al nostre Sant Patró.

El tambor i el flabiol fan un esclat que penetra en la fibra ciutadana i provoca un volcà de passió!

1r TRIMESTRE

Anna Maria Ticoulat https://poesies.wordpress.com

60

Llengua catalana • 6è

Per tot carrer de Ciutadella vella

A La poetessa dedica el poema… a) als cavallers. b) a la festa major de Ciutadella. c) a sant Joan. d) als joves que es diuen Joan.

B La poetessa viu la festa amb… a) por. b) alegria. c) tristesa. d) nostàlgia.

C Els protagonistes de la festa són… a) els veïns de la ciutat.

Llengua catalana • 6è

b) els músics. c) els joves. d) els cavalls i els cavallers.

D Qui s’ho passa més bé en la festa? a) El Sant Patró. b) Els joves. c) Les ballarines. d) Les persones grans.

E La festa major de Ciutadella comença… a) quan sonen el tambor i el flabiol. b) quan es fa clar. c) quan els santjoaners criden «Festa Major!» d) quan apareixen els cavallers a

sos. b) té rima consonant en l’últim vers de cada estrofa. c) no té rima. d) té rima assonant en els versos parells.

G Quina d’aquestes oracions té les paraules ben accentuades? a) Per a mí, les festes de Ciutadella són les millors del món. b) Per a mí, les festes de Ciutadella son les millors del mon. c) Per a mi, les festes de Ciutadella son les millors del món. d) Per a mi, les festes de Ciutadella són les millors del món.

H Quin d’aquests significats no correspon al mot estrella? a) Actor o esportista que destaca per damunt dels altres. b) Animal marí que té forma d’estrella. c) Cantant que destaca perquè té la veu molt aguda. d) Astre que brilla al cel amb llum pròpia.

I Tria el pronom fort d’aquesta oració: «D’ensaïmades, ella se’n va menjar dues per la festa major». a) la

b) n’

c) se

d) ella

1r TRIMESTRE

cavall.

F El poema… a) té rima assonant en tots els ver-

em poso a prova

5. Tria l’opció correcta en cada cas:

61

em poso a prova

6. Recorda el teu acte preferit de la festa major del teu barri o de la teva població i descriu en què consisteix i els sentiments que experimentes quan hi assisteixes o hi participes.

1r TRIMESTRE

Llengua catalana • 6è

62

p

ORTOGRAFIA 1. Completa les paraules següents amb a o e. Després, escriu una paraula de la mateixa família que tingui aquesta vocal en posició tònica: s

rpentí

matal enc

sser rclar

cal

ixera

encr

uament

p

narra

• Fes el mateix amb les vocals o i u: g

tera

pl

mall

h

rtalissa

s

car

h

menot

mad

resa

a c t i c

o ort

2. Escriu els accents en el text següent: Llengua catalana • 6è

r

lèx

Avui hem presentat un treball sobre el canvi climatic i la contaminacio de diferents ecosistemes. La imatge d’un tauro mastegant una bossa de plastic ha

gram

impactat molt. La fotografia del fum de les fabriques quimiques tenyint el cel de groc tambe ha impressionat molt. En Fermin ens ha dit que el treball estava molt be i ens ha demanat que l’anessim a exposar a cinque.

3. Busca deu paraules en aquesta sopa de lletres. Encercla-les segons el codi de colors i copia-les separades per síl·labes. Posa-hi els accents quan sigui necessari.

H

E

Q M

R

F

I

P

E

T

D

U

O

T

L

A

A

G

A

T

O

S

P

E

I

E

T

T

I

T

N

Y

U

A

L

A

I

L

A

B

L

M

U

L

I

E

B

O

I

N

A

Z

A

V

M

F

U

S

I

O

X

R

E

I

C

E

S

T

A

T

U

A

Diftongs:

Hiats:

171

p

r

a c t i c

4. Escriu al costat de cada definició la paraula corresponent.

El número que hi ha entre parèntesis indica el nombre de lle-

Totes les para ul tenen u es na h.

tres que té cada paraula.

– Dia que precedeix immediatament aquell en què som. (4) – Reglament de les hores de començament i acabament d’una activitat laboral, de les classes d’un centre docent, etc. (6) – Estació de l’any, entre la tardor i la primavera. (6) – Planta comestible que es conrea en els horts. (10) – Tota la gent. (6)

o 5.

Completa les paraules següents i escriu un mot de la mateixa família. Subrat-

lla els casos en què hi ha una alternança entre les consonants p/b, t/d, c/g. fan

llam

lèx

llo

ma

gram

salu

abri

den

fàsti

Llengua catalana • 6è

ort

6. Completa aquestes paraules amb l o l·l: a

èrgia

a

umini

mortade

se

ecció

e

aborar

mi mo

aquare

a

metà

ic

a

i

usió

ímetre

mi

ió

ècula

e

egant

7. Completa les oracions següents amb tan / tant o quan / quant: a)

vam arribar a les portes del teatre, l’Aina encara no havia arribat.

b)

la iaia fa la migdiada, dorm

profundament que no s’adona

de res. c) Té

barrets que cada dia en porta un de diferent.

d) És

ensucrat aquest pastís que només me’n menjaré un tros petit.

e) No sé

temps estarem sense internet a casa; espero que siguin

ràpids a reparar-ho com a instal·lar-ho.

172

p

LÈXIC 8. Encercla amb color verd els sinònims i amb color vermell, els antònims: destacar

realçar, emfatitzar, desvalorar, subratllar, rebaixar.

alentir

frenar, accelerar, apressar, retardar, demorar.

cridar

xiuxiuejar, bramar, vociferar, clamar, murmurar.

acusar

incriminar, culpar, exculpar, defensar, imputar.

9. Completa les oracions següents amb la paraula o l’expressió correcta: a)

sopar no vull mòbils a la taula! (A l’hora / Alhora)

b) No sé què

passa… Fa dies que dormo molt malament. (em / hem)

c) És la

vegada que t’ho dic: no posis els peus damunt la taula.

(darrere / darrera) Llengua catalana • 6è

d) Ja ha

a c t i c

o ort

més d’una hora i encara no ha acabat la feina. (pesat / passat)

e) Hem fet una construcció molt original amb f)

r

escuradents! (sent / cent)

anat a portar el gat al veterinari. (Em / Hem)

lèx

gram

10. Completa amb les paraules tabú dels eufemismes següents: Centre de repòs mental.

Institució penitenciària.

Lloc de repòs etern.

Fort intercanvi d’opinions.

Conflicte armat.

Sense sostre.

11. Escriu dues paraules derivades de les següents i subratlla’n els sufixos i els prefixos. Escriu al costat de cada derivat la categoria gramatical a què pertany. fort

fred

forn

valor

173

p

r

a c t i c

o

12. Completa els refranys següents. Pensa una situació en què els podries fer servir. a) A la

i al llit, al primer

b) Aigua passada no mou

. .

c) D’un

mal en surt un gran

.

d) No diguis

que no sigui al

, i encara ben lligat.

e) Qui no té feina el

pentina.

13. Escriu al costat de les següents sigles i acrònims el seu significat: AFA WWW MACBA

lèx

DOGC

gram

TIC

Llengua catalana • 6è

ort

OMS

14. Escriu al costat dels següents barbarismes la forma correcta en català: algo

vado

siesta

enseguida

quarto

sotan

bandeja

despreci

15. Quina paraula tenim en català per a aquests mots?

174

contactless

wireless

speaker

airbag

e-mail

hashtag

tablet

on line

e-book

fast food

p

GRAMÀTICA 16. Explica una situació amb els següents elements de la comunicació. Escriu el missatge. el pare

Emissor Codi

Receptor

llengua catalana

Canal

dos bessons

una nota

Missatge

17. Subratlla segons el codi de colors: SUBJECTE

PREDICAT

b) Al quiosc de la cantonada els avis compren llibres de segona mà. c) La Mabel i tu no teniu cap samarreta groga.

ort

Llengua catalana • 6è

d) Avui i demà els alumnes de sisè sortirem per la porta del darrere.

18. Completa les oracions canviant el sintagma subratllat pel pronom corresponent: L’Eloi

a c t i c

o

a) El jardí de casa és ple de criatures fantàstiques.

a) L’Eloi porta els plats a la cuina.

r

lèx

gram

porta a la cuina.

b) El pare prepara el llit de l’habitació petita a la cosina.

El pare

prepara

el llit de l’habitació petita. c) Demano les feines a la Mar. d) He regalat un llibre a l’Agnès. e) Regalaré una boina a l’avi.

demano a la Mar. ’he regalat a l’Agnès. regalaré una boina.

19. Subratlla el nucli del sintagma nominal i els complements i digues de quin tipus són: a) La biblioteca nova del barri s’inaugurarà demà passat. b) El jersei que em va fer la mare m’ha quedat petit. c) Els ulls blaus de la meva germana són com els de la iaia.

175

p

r

a c t i c

o

20. Completa les taules següents: CONJUGACIÓ 1a queia

3a

Present

Perfet

Imperfet

✗

Passat perifràstic

Futur

✗

van avisar hem deduït tens observarà perdíem

queia

lèx

van avisar

Infinitiu

Participi

Gerundi

caure

caigut

caient

hem deduït tens observarà perdíem

21. Subratlla els complements verbals de les oracions següents i digues de quin tipus són. a) A la fàbrica del poble fabriquen paper de molts tipus.

b) El cap de setmana vinent la mare i jo visitarem els avis a la masia del Lluçanès.

c) Hem acabat la feina ràpidament.

d) Farem un pastís de pastanaga per a la Susi.

176

Llengua catalana • 6è

ort

gram

✗

2a

TEMPS VERBAL

VERBS iRREGULARS Passat perifràstic vaig anar vas anar va anar vam anar vau anar van anar

Futur aniré aniràs anirà anirem anireu aniran

Condicional aniria aniries aniria aniríem aniríeu anirien

Perfet he anat has anat ha anat hem anat heu anat han anat

Plusquamperfet havia anat havies anat havia anat havíem anat havíeu anat havien anat

Passat anterior perifràstic vaig haver anat vas haver anat va haver anat vam haver anat vau haver anat van haver anat

Futur perfet hauré anat hauràs anat haurà anat haurem anat haureu anat hauran anat

Condicional perfet hauria anat hauries anat hauria anat hauríem anat hauríeu anat haurien anat

Mode subjuntiu

Present vagi vagis vagi anem aneu vagin

Imperfet anés anessis anés anéssim anéssiu anessin

Perfet hagi anat hagis anat hagi anat hàgim anat hàgiu anat hagin anat

Plusquamperfet hagués anat haguessis anat hagués anat haguéssim anat haguéssiu anat haguessin anat

ves (tu) vagi (ell o ella) anem (nosaltres) aneu (vosaltres) vagin (elles o ells)

Infinitiu

Participi

Gerundi

anar

anat anada anats anades

anant

Futur estaré estaràs estarà estarem estareu estaran

Condicional estaria estaries estaria estaríem estaríeu estarien

Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat

Plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat

Passat anterior perifràstic vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat

Futur perfet hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat

Condicional perfet hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

Present estigui estiguis estigui estiguem estigueu estiguin

Imperfet estigués estiguessis estigués estiguéssim estiguéssiu estiguessin

Perfet hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat

Plusquamperfet hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

estigues (tu) estigui (ell o ella) estiguem (nosaltres) estigueu (vosaltres) estiguin (elles o ells)

Formes no personals

Passat perifràstic vaig estar vas estar va estar vam estar vau estar van estar

Mode indicatiu

Imperfet estava estaves estava estàvem estàveu estaven

Infinitiu

Participi

Gerundi

estar

estat estada estats estades

estant

VERBS IRREGULARS

Present estic estàs està estem esteu estan

Mode subjuntiu

Model de la primera conjugació: ESTAR

Mode imperatiu

Llengua catalana • 6è

Formes no personals

Imperfet anava anaves anava anàvem anàveu anaven

Mode indicatiu

Present vaig vas va anem aneu van

Mode imperatiu

Model de la primera conjugació: ANAR

177

Passat perifràstic vaig ser vas ser va ser vam ser vau ser van ser

Futur seré seràs serà serem sereu seran

Condicional seria series seria seríem seríeu serien

Perfet he estat has estat ha estat hem estat heu estat han estat

Plusquamperfet havia estat havies estat havia estat havíem estat havíeu estat havien estat

Passat anterior perifràstic vaig haver estat vas haver estat va haver estat vam haver estat vau haver estat van haver estat

Futur perfet hauré estat hauràs estat haurà estat haurem estat haureu estat hauran estat

Condicional perfet hauria estat hauries estat hauria estat hauríem estat hauríeu estat haurien estat

Mode subjuntiu

Present sigui siguis sigui siguem sigueu siguin

Imperfet fos fossis fos fóssim fóssiu fossin

Perfet hagi estat hagis estat hagi estat hàgim estat hàgiu estat hagin estat

Plusquamperfet hagués estat haguessis estat hagués estat haguéssim estat haguéssiu estat haguessin estat

sigues (tu) sigui (ell o ella) siguem (nosaltres) sigueu (vosaltres) siguin (elles o ells)

Formes no personals

Imperfet era eres era érem éreu eren

Mode indicatiu

Present soc ets és som sou són

Mode imperatiu

Model de la segona conjugació: SER (o ÉSSER)

Infinitiu

Participi

Gerundi

ser (o ésser)

estat estada estats estades

sent (o essent)

Passat perifràstic vaig fer vas fer va fer vam fer vau fer van fer

Futur faré faràs farà farem fareu faran

Condicional faria faries faria faríem faríeu farien

Perfet he fet has fet ha fet hem fet heu fet han fet

Plusquamperfet havia fet havies fet havia fet havíem fet havíeu fet havien fet

Passat anterior perifràstic vaig haver fet vas haver fet va haver fet vam haver fet vau haver fet van haver fet

Futur perfet hauré fet hauràs fet haurà fet haurem fet haureu fet hauran fet

Condicional perfet hauria fet hauries fet hauria fet hauríem fet hauríeu fet haurien fet

Mode subjuntiu

Present faci facis faci fem feu fan

Imperfet fes fessis fes féssim féssiu fessin

Perfet hagi fet hagis fet hagi fet hàgim fet hàgiu fet hagin fet

Plusquamperfet hagués fet haguessis fet hagués fet haguéssim fet haguéssiu fet haguessin fet

Mode imperatiu

fes (tu) faci (ell o ella) fem (nosaltres) feu (vosaltres) facin (elles o ells)

VERBS IRREGULARS 178

Formes no personals

Imperfet feia feies feia fèiem fèieu feien

Mode indicatiu

Present faig fas fa fem feu fan

Infinitiu

Participi

Gerundi

fer

fet feta fets fetes

fent

Llengua catalana • 6è

Model de la segona conjugació: FER

Passat perifràstic vaig poder vas poder va poder vam poder vau poder van poder

Futur podré podràs podrà podrem podreu podran

Condicional podria podries podria podríem podríeu podrien

Perfet he pogut has pogut ha pogut hem pogut heu pogut han pogut

Plusquamperfet havia pogut havies pogut havia pogut havíem pogut havíeu pogut havien pogut

Passat anterior perifràstic vaig haver pogut vas haver pogut va haver pogut vam haver pogut vau haver pogut van haver pogut

Futur perfet hauré pogut hauràs pogut haurà pogut haurem pogut haureu pogut hauran pogut

Condicional perfet hauria pogut hauries pogut hauria pogut hauríem pogut hauríeu pogut haurien pogut

Mode subjuntiu

Present pugui puguis pugui puguem pugueu puguin

Imperfet pogués poguessis pogués poguéssim poguéssiu poguessin

Perfet hagi pogut hagis pogut hagi pogut hàgim pogut hàgiu pogut hagin pogut

Plusquamperfet hagués pogut haguessis pogut hagués pogut haguéssim pogut haguéssiu pogut haguessin pogut

pugues (tu) pugui (ell o ella) puguem (nosaltres) pugueu (vosaltres) puguin (elles o ells)

Infinitiu

Participi

Gerundi

poder

pogut poguda poguts pogudes

podent

Futur voldré voldràs voldrà voldrem voldreu voldran

Condicional voldria voldries voldria voldríem voldríeu voldrien

Perfet he volgut has volgut ha volgut hem volgut heu volgut han volgut

Plusquamperfet havia volgut havies volgut havia volgut havíem volgut havíeu volgut havien volgut

Passat anterior perifràstic vaig haver volgut vas haver volgut va haver volgut vam haver volgut vau haver volgut van haver volgut

Futur perfet hauré volgut hauràs volgut haurà volgut haurem volgut haureu volgut hauran volgut

Condicional perfet hauria volgut hauries volgut hauria volgut hauríem volgut hauríeu volgut haurien volgut

Present vulgui vulguis vulgui vulguem vulgueu vulguin

Imperfet volgués volguessis volgués volguéssim volguéssiu volguessin

Perfet hagi volgut hagis volgut hagi volgut hàgim volgut hàgiu volgut hagin volgut

Plusquamperfet hagués volgut haguessis volgut hagués volgut haguéssim volgut haguéssiu volgut haguessin volgut

vulgues (tu) vulgui (ell o ella) vulguem (nosaltres) vulgueu (vosaltres) vulguin (elles o ells)

Formes no personals

Passat perifràstic vaig voler vas voler va voler vam voler vau voler van voler

Mode indicatiu

Imperfet volia volies volia volíem volíeu volien

Infinitiu

Participi

Gerundi

voler

volgut volguda volguts volgudes

volent

VERBS IRREGULARS

Present vull vols vol volem voleu volen

Mode subjuntiu

Model de la segona conjugació: VOLER

Mode imperatiu

Llengua catalana • 6è

Formes no personals

Imperfet podia podies podia podíem podíeu podien

Mode indicatiu

Present puc pots pot podem podeu poden

Mode imperatiu

Model de la segona conjugació: PODER

179

Passat perifràstic vaig caber vas caber va caber vam caber vau caber van caber

Futur cabré cabràs cabrà cabrem cabreu cabran

Condicional cabria cabries cabria cabríem cabríeu cabrien

Perfet he cabut has cabut ha cabut hem cabut heu cabut han cabut

Plusquamperfet havia cabut havies cabut havia cabut havíem cabut havíeu cabut havien cabut

Passat anterior perifràstic vaig haver cabut vas haver cabut va haver cabut vam haver cabut vau haver cabut van haver cabut

Futur perfet hauré cabut hauràs cabut haurà cabut haurem cabut haureu cabut hauran cabut

Condicional perfet hauria cabut hauries cabut hauria cabut hauríem cabut hauríeu cabut haurien cabut

Mode subjuntiu

Present càpiga càpigues càpiga capiguem capigueu càpiguen

Imperfet cabés cabessis cabés cabéssim cabéssiu cabessin

Perfet hagi cabut hagis cabut hagi cabut hàgim cabut hàgiu cabut hagin cabut

Plusquamperfet hagués cabut haguessis cabut hagués cabut haguéssim cabut haguéssiu cabut haguessin cabut

cap (tu) càpiga (ell o ella) capiguem (nosaltres) cabeu (vosaltres) càpiguen (elles o ells)

Formes no personals

Imperfet cabia cabies cabia cabíem cabíeu cabien

Mode indicatiu

Present cabo caps cap cabem cabeu caben

Mode imperatiu

Model de la segona conjugació: CABER (o CABRE)

Infinitiu

Participi

Gerundi

caber

cabut cabuda cabuts cabudes

cabent

Passat perifràstic vaig saber vas saber va saber vam saber vau saber van saber

Futur sabré sabràs sabrà sabrem sabreu sabran

Condicional sabria sabries sabria sabríem sabríeu sabrien

Perfet he sabut has sabut ha sabut hem sabut heu sabut han sabut

Plusquamperfet havia sabut havies sabut havia sabut havíem sabut havíeu sabut havien sabut

Passat anterior perifràstic vaig haver sabut vas haver sabut va haver sabut vam haver sabut vau haver sabut van haver sabut

Futur perfet hauré sabut hauràs sabut haurà sabut haurem sabut haureu sabut hauran sabut

Condicional perfet hauria sabut hauries sabut hauria sabut hauríem sabut hauríeu sabut haurien sabut

Mode subjuntiu

Present sàpiga sàpigues sàpiga sapiguem sapigueu sàpiguen

Imperfet sabés sabessis sabés sabéssim sabéssiu sabessin

Perfet hagi sabut hagis sabut hagi sabut hàgim sabut hàgiu sabut hagin sabut

Plusquamperfet hagués sabut haguessis sabut hagués sabut haguéssim sabut haguéssiu sabut haguessin sabut

Mode imperatiu

sàpigues (tu) sàpiga (ell o ella) sapiguem (nosaltres) sapigueu (vosaltres) sàpiguen (elles o ells)

VERBS IRREGULARS 180

Formes no personals

Imperfet sabia sabies sabia sabíem sabíeu sabien

Mode indicatiu

Present sé saps sap sabem sabeu saben

Infinitiu

Participi

Gerundi

saber

sabut sabuda sabuts sabudes

sabent

Llengua catalana • 6è

Model de la segona conjugació: SABER

Passat perifràstic vaig treure vas treure va treure vam treure vau treure van treure

Futur trauré trauràs traurà traurem traureu trauran

Condicional trauria trauries trauria trauríem trauríeu traurien

Perfet he tret has tret ha tret hem tret heu tret han tret

Plusquamperfet havia tret havies tret havia tret havíem tret havíeu tret havien tret

Passat anterior perifràstic vaig haver tret vas haver tret va haver tret vam haver tret vau haver tret van haver tret

Futur perfet hauré tret hauràs tret haurà tret haurem tret haureu tret hauran tret

Condicional perfet hauria tret hauries tret hauria tret hauríem tret hauríeu tret haurien tret

Mode subjuntiu

Present tregui treguis tregui traguem tragueu treguin

Imperfet tragués traguessis tragués traguéssim traguéssiu traguessin

Perfet hagi tret hagis tret hagi tret hàgim tret hàgiu tret hagin tret

Plusquamperfet hagués tret haguessis tret hagués tret haguéssim tret haguéssiu tret haguessin tret

treu (tu) tregui (ell o ella) traguem (nosaltres) traieu (vosaltres) treguin (elles o ells)

Infinitiu

Participi

Gerundi

treure

tret treta trets tretes

traient

Futur veuré veuràs veurà veurem veureu veuran

Condicional veuria veuries veuria veuríem veuríeu veurien

Perfet he vist has vist ha vist hem vist heu vist han vist

Plusquamperfet havia vist havies vist havia vist havíem vist havíeu vist havien vist

Passat anterior perifràstic vaig haver vist vas haver vist va haver vist vam haver vist vau haver vist van haver vist

Futur perfet hauré vist hauràs vist haurà vist haurem vist haureu vist hauran vist

Condicional perfet hauria vist hauries vist hauria vist hauríem vist hauríeu vist haurien vist

Present vegi vegis vegi vegem vegeu vegin

Imperfet veiés veiessis veiés veiéssim veiéssiu veiessin

Perfet hagi vist hagis vist hagi vist hàgim vist hàgiu vist hagin vist

Plusquamperfet hagués vist haguessis vist hagués vist haguéssim vist haguéssiu vist haguessin vist

veges (tu) vegi (ell o ella) vegem (nosaltres) vegeu (vosaltres) vegin (elles o ells)

Formes no personals

Passat perifràstic vaig veure vas veure va veure vam veure vau veure van veure

Mode indicatiu

Imperfet veia veies veia vèiem vèieu veien

Infinitiu

Participi

Gerundi

veure

vist vista vistos vistes

veient

VERBS IRREGULARS

Present veig veus veu veiem veieu veuen

Mode subjuntiu

Model de la segona conjugació: VEURE

Mode imperatiu

Llengua catalana • 6è

Formes no personals

Imperfet treia treies treia trèiem trèieu treien

Mode indicatiu

Present trec treus treu traiem traieu treuen

Mode imperatiu

Model de la segona conjugació: TREURE

181

Passat perifràstic vaig tenir vas tenir va tenir vam tenir vau tenir van tenir

Futur tindré tindràs tindrà tindrem tindreu tindran

Condicional tindria tindries tindria tindríem tindríeu tindrien

Perfet he tingut has tingut ha tingut hem tingut heu tingut han tingut

Plusquamperfet havia tingut havies tingut havia tingut havíem tingut havíeu tingut havien tingut

Passat anterior perifràstic vaig haver tingut vas haver tingut va haver tingut vam haver tingut vau haver tingut van haver tingut

Futur perfet hauré tingut hauràs tingut haurà tingut haurem tingut haureu tingut hauran tingut

Condicional perfet hauria tingut hauries tingut hauria tingut hauríem tingut hauríeu tingut haurien tingut

Mode subjuntiu

Present tingui tinguis tingui tinguem tingueu tinguin

Imperfet tingués tinguessis tingués tinguéssim tinguéssiu tinguessin

Perfet hagi tingut hagis tingut hagi tingut hàgim tingut hàgiu tingut hagin tingut

Plusquamperfet hagués tingut haguessis tingut hagués tingut haguéssim tingut haguéssiu tingut haguessin tingut

té o tingues (tu) tingui (ell o ella) tinguem (nosaltres) teniu o tingueu (vosaltres) tinguin (elles o ells)

Formes no personals

Imperfet tenia tenies tenia teníem teníeu tenien

Mode indicatiu

Present tinc tens té tenim teniu tenen

Mode imperatiu

Model de la tercera conjugació: TENIR

Infinitiu

Participi

Gerundi

tenir

tingut tinguda tinguts tingudes

tenint

Passat perifràstic vaig venir vas venir va venir vam venir vau venir van venir

Futur vindré vindràs vindrà vindrem vindreu vindran

Condicional vindria vindries vindria vindríem vindríeu vindrien

Perfet he vingut has vingut ha vingut hem vingut heu vingut han vingut

Plusquamperfet havia vingut havies vingut havia vingut havíem vingut havíeu vingut havien vingut

Passat anterior perifràstic vaig haver vingut vas haver vingut va haver vingut vam haver vingut vau haver vingut van haver vingut

Futur perfet hauré vingut hauràs vingut haurà vingut haurem vingut haureu vingut hauran vingut

Condicional perfet hauria vingut hauries vingut hauria vingut hauríem vingut hauríeu vingut haurien vingut

Mode subjuntiu

Present vingui vinguis vingui vinguem vingueu vinguin

Imperfet vingués vinguessis vingués vinguéssim vinguéssiu vinguessin

Perfet hagi vingut hagis vingut hagi vingut hàgim vingut hàgiu vingut hagin vingut

Plusquamperfet hagués vingut haguessis vingut hagués vingut haguéssim vingut haguéssiu vingut haguessin vingut

Mode imperatiu

vine (tu) vingui (ell o ella) vinguem (nosaltres) veniu (vosaltres) vinguin (elles o ells)

VERBS IRREGULARS 182

Formes no personals

Imperfet venia venies venia veníem veníeu venien

Mode indicatiu

Present vinc vens ve venim veniu venen

Infinitiu

Participi

Gerundi

venir

vingut vinguda vinguts vingudes

venint

Llengua catalana • 6è

Model de la tercera conjugació: VENIR (o VINDRE)

• Comprensió d’un text instructiu.

• Comprensió d’una havanera: El capità.

• El text publicitari.

• Característiques dels cartells i els anuncis publicitaris.

• Comprensió d’un text sobre el futur.

• Memorització i recitació de poemes.

• Poema «El taronger».

• La publicitat a la ràdio: característiques dels anuncis radiofònics.

• Anàlisi de prediccions meteorològiques.

• Creació i explicació d’una predicció meteorològica.

Unitat 4.

Parlem d’anuncis

Unitat 5.

Com serà el futur?

Em poso a prova

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu

Unitat 3.

Viu la poesia

Unitat 2.

Vols saber com es resol?

Unitat 1.

Contalles d’arreu

• Pautes per fer un text instructiu amb suport visual.

• Explicació oral d’instruccions.

COMPRENSIÓ LECTORA • Comprensió de llegendes.

• La llegenda.

COMUNICACIÓ ORAL

• La narració breu.

• Com explicar una narració oral.

UNITAT

SABERS DE L’ÀREA

183

• L’accentuació.

• L’accent diacrític.

• Poemes musicats en diverses llengües.

• Lectura del text «Qui va inventar els texans?».

• Descripció d’imatges.

• Lectura del text Corporació d’Alienígenes, SA. • La ciència-ficció com a gènere que fa hipòtesis sobre el futur.

• Característiques del text predictiu.

• Escriptura d’una predicció meteorològica.

• Llengües minoritàries en perill d’extinció.

• Llenguatge verbal i visual no sexista en la publicitat.

Treballem les emocions • Treball de les emocions.

• Confecció d’un alfabet emocional.

• Foment dels missatges positius, d’ànim, etc.

• La dièresi.

• L’apòstrof.

• La contracció.

• Els diftongs i els hiats.

Els triftongs.

• Els sons vocàlics en posició tònica.

• El sons vocàlics en posició àtona: la vocal neutra, la o àtona.

• Identificació de las síl·laba tònica.

• Classificació de paraules segons el nombre de síl·labes i segons la posició de la síl·laba tònica.

• El sintagma nominal: el nucli i els complements.

• La coma i el punt i coma.

• El sintagma verbal: el nucli i els complements.

• Les paraules derivades: prefixos i sufixos.

• Les paraules compostes.

• Els pronoms personals forts i els pronoms personals febles.

• L’oració: el subjecte i el predicat.

• El subjecte el·líptic.

• Els elements de la comunicació.

• Diferències entre llengua oral i llengua escrita.

GRAMÀTICA

• El sentit propi i el figurat.

• Les paraules tabú i els eufemismes.

• L’homonímia, la polisèmia i la paronímia.

• Els sinònims i els antònims.

La precisió lèxica.

• Els registres lingüístics.

LÈXIC

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA ORTOGRAFIA

• Ús d’un llenguatge inclusiu.

• Altres textos de la nostra tradició oral: les dites i els refranys.

• La transmissió de sabers, creences i costums entre generacions.

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

TREBALL DE RECERCA

• Lectura dels poemes «El vent damunt la pell» i «El nom».

• El text poètic.

• Anàlisi de la mètrica i els recursos poètics.

• Lectura del text 182 dies i 12 hores.

• Lectura de la faula «El simi i el timbal».

• Característiques de la faula.

EDUCACIÓ LITERÀRIA

• Tipus de publicitat.

• Elaboració d’un cartell o un anunci publicitari.

• Anàlisi i escriptura de haikus.

• Característiques del text instructiu.

• Escriptura de normes i instruccions.

• Els textos narratius tradicionals: el conte, la llegenda, el mite i la faula.

• Característiques del conte.

• Escriptura d’una faula.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Llengua catalana • 6è

COMUNICACIÓ ORAL • Resolució dialogada de conflictes.

• Característiques del reportatge audiovisual.

• Comprensió d’un reportatge audiovisual.

• Lectura expressiva i representació d’un còmic.

• Representació del llenguatge no verbal en el còmic.

• Explicació oral d’un viatge.

COMPRENSIÓ LECTORA • Comprensió d’un text sobre dones pioneres.

• Comprensió d’un reportatge sobre pirates.

• Comprensió d’un còmic.

• Característiques formals del còmic.

• Comprensió d’un blog de viatges.

• Els elements d’un blog.

EXPRESSIÓ ESCRITA • El text dialogat.

• Escriptura d’un text narratiu dialogat.

EDUCACIÓ LITERÀRIA • Refranys i frases fetes en altres llengües.

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

Llengua catalana • 6è

• Lectura del text amb diàleg Una família amb cinc filles.

TREBALL LITERARI

• Lectura del poema «Cançó dels pirates de secà».

• Lectura de la llegenda El vell pirata Dragut de Salou.

• Lectura d’una imatge.

• Varietats dialectals del català.

• Els còmics en altres llengües.

• El manga.

• Expressions útils per viatjar en diferents llengües.

• Les locucions i les frases fetes.

• Els refranys.

LÈXIC

• Les preposicions.

• Les conjuncions.

• Els parèntesis.

• Els dos punts.

• El guió en els diàlegs.

GRAMÀTICA

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA ORTOGRAFIA • Ús de b i v.

• Ús de m i n.

• Ús de l·l.

• Ús de p / b, t / d, c / g.

• Les consonants mudes.

• Casos especials: tan / tant; quan / quant.

• Els camps semàntics.

• Els manlleus.

• Els barbarismes.

• Els falsos amics.

• Les abreviatures.

• Les sigles.

• Els acrònims.

• L’adverbi i les locucions adverbials.

• Els punts suspensius.

• Els complements del verb: directe, indirecte i adjunt (circumstancial).

Pronoms que substitueixen els complements.

• Les cometes.

• El verb: les perífrasis verbals.

Verbs copulatius i predicatius; transitius i intransitius; regulars i irregulars.

Fem un booktrailer • Creació d’un booktrailer.

• Anàlisi d’un llibre (títol, autor, argument, trama, personatges…).

• Pautes per crear un booktrailer (tria d’imatges i música, redacció del guió, edició del vídeo…).

• Característiques i estructura del reportatge audiovisual.

• Elaboració d’un reportatge audiovisual.

• Lectura d’una auca: Auca de la biblioteca.

• Lectura del text Els viatges de Gulliver.

• Anàlisi dels elements d’una auca.

• Elaboració d’una auca.

• Creació d’un blog de viatges.

TREBALL ODS Fem un escape room • Creació d’un escape room relacionat amb els ODS. • Anàlisi d’un escape room i passos per crear-ne un de nou.

SABERS DE L’ÀREA

UNITAT

Unitat 6.

Dones d’ahir i d’avui

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu Em poso a prova

Unitat 7.

A l’abordatge!

Unitat 8.

Una història en imatges

Unitat 9.

Viatgem pel món

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu

Practico

Em poso a prova

184