6 DIFERENTS ÈTIQUES

A l’antiga Grècia van rivalitzar dues escoles morals. Ambdues provaven de reduir el nostre sofriment. L’estoïcisme proposava que procuréssim controlar les nostres passions i acceptar el que el destí ens marcava. L’epicureisme afirmava que hem de buscar el plaer i evitar el dolor, encara que deixava ben clar que el plaer de què es parlava era el que pot ser prolongat i serè, com ara l’amistat.

Fa segles que la filosofia prova d’ajudar-nos a aclarir com seria millor que actuéssim, com hem de comportar-nos per procurar fer el màxim de bé i el mínim de mal.

Amb aquesta finalitat s’han proposat diferents teories ètiques, les quals han analitzat alguns dels aspectes més importants que tenim en compte quan hem de decidir què farem. Alguns d’aquests aspectes són els components socials i personals, les intencions i les conseqüències dels actes, les metes o els mitjans que elegim...

Les teories que parteixen de quins són els nostres objectius i com podem assolir-los s’anomenen ètiques materials. Per exemple, pot ser que desitgem ser feliços, però això ens obliga a fer-nos més preguntes.

La felicitat no consisteix solament a satisfer les necessitats vitals, que és una característica que tenim en comú amb els altres animals i que, per important que sigui, només ens permet sobreviure, però mai aconseguir l’autorealització. La felicitat, però, també consisteix en altres coses.

Per a Aristòtil, la felicitat humana està estretament relacionada amb la capacitat de raonar, que és específica de l’espècie humana. I com que aquesta capacitat només pot exercir-se en societat, per assolir la felicitat és necessari actuar virtuosament i aconseguir una convivència justa.

També hem d’adonar-nos que obtenir alguns plaers intensos i immediats pot provocar conseqüències indesitjades en el futur o que hem d’evitar deixar-nos arrossegar per passions negatives.

Des de l’utilitarisme es proposa de realitzar un càlcul de les conseqüències dels nostres actes per actuar de manera que generin el benefici més gran per a la quantitat de persones més gran possible.

Ara bé, aquesta proposta planteja dificultats quan pensem si seria legítim aconseguir el benestar de la majoria sacrificant un grup minoritari o, fins i tot, una sola persona.

Al costat de les teories anteriors, hi ha un altre tipus d’ètiques (ètiques formals) que consideren que no ens hem de fixar en els objectius que ens proposem d’assolir amb les nostres accions, sinó que la norma fonamental que hem de tenir en compte quan actuem és complir el nostre deure de manera constant i implacable, siguin quines siguin les conseqüències dels nostres actes.

Aquest és el cas de la proposta d’Immanuel Kant, que considerava que no podem utilitzar cap persona sota cap circumstància i que hem d’actuar sempre pensant com ens agradaria que raonessin altres persones si es trobessin en una situació similar a la nostra.

Així, per exemple, segons els principis coneguts com a «regla de plata» i «regla d’or», els deures es basen en la consideració de les persones com a éssers dignes de respecte.

Segons la «regla de plata», no hem de fer mai a ningú el que no ens agradaria que ens fessin a nosaltres; segons la «regla d’or», hem de tractar les altres persones tal com desitgem que elles ens tractin a nosaltres.

La «regla de plata» és menys valuosa, ja que només s’hi indica un aspecte negatiu; és a dir, el que no hem de fer o el que estaria malament que féssim, mentre que la «regla d’or» s’enuncia afirmativament i assenyala quin és el camí de l’actuació correcta.

En aquest tipus d’ètiques se situa, en primer pla, la importància de la intenció, de procurar fer sempre el que és correcte. Són estrictes en el sentit que no s’admeten excuses en el compliment del deure, fins i tot encara que les seves conseqüències puguin resultar perjudicials des del punt de vista personal.

Des de l’aparició de la reflexió ètica rigorosa a la Grècia antiga, es van apreciar les característiques que convertien certes conductes en valuoses per a la societat i que feien que alguns comportaments es consideressin admirables. Per exemple, a la ciutat d’Esparta es valorava, especialment, els qui contribuïen més al benefici comú.

Admirem la decisió de les persones que són capaces de sacrificar el seu propi interès per afavorir el conjunt, adoptant actituds exemplars. Per això reconeixem aquests comportaments com a virtuosos.

Per actuar, és molt important identificar l’opció més adequada i també mantenir la fermesa en la decisió d’obrar correctament per sobre d’altres comportaments que puguin semblar immediatament més avantatjosos.

Per exemple, mereix el nostre reconeixement una persona que és sincera fins i tot en aquelles situacions en les quals confessar un error pot comportar-li una sanció.

A més, aquesta actitud genera confiança i no tant sols és més valuosa per a la convivència, sinó que també representa un benefici més gran, encara que pot ser que no puguem gaudir-ne a curt termini.

1. Ordena els objectius següents que ens proposem els éssers humans segons la importància que creus que tenen en la teva vida:

Plaer Tranquil·litat

Amistat Salut

Fama Cultura

Aventura Diners

Esforç Família

Honradesa Alegria

La seva obra cabdal és la Divina Comèdia, que està dividida en tres parts: infern, purgatori i paradís.

A les portes de l’infern, Dante va escriure: «Abandoneu aquí tota esperança.» A l’infern són condemnades totes les persones que han pecat, segons la tradició cristiana.

1. Una ètica l’objectiu de la qual és la salvació, és material o formal? Per què?

2. Què et sembla que és millor en la vida: tenir clar l’objectiu i entossudir-se a aconseguir-lo o mantenir una actitud oberta i adaptar-se a les circumstàncies? Quina d’aquestes actituds s’assembla més a la teva?

3. Seria legítim perjudicar algú a posta perquè aquest comportament podria beneficiar una quantitat més gran de persones? Penseu en algun exemple i expliqueu què faríeu.

4. Interpreteu el proverbi següent, busqueu exemples que l’il·lustrin i opineu sobre el seu significat: «L’infern és ple de bones intencions».