4 PRENDRE DECISIONS

Un món feliç?

Llegiu la novel·la Un món feliç, escrita per Aldous Huxley, i imagineu una societat en la qual s’eliminés el sofriment humà a canvi de perdre llibertat. Valdria la pena viure-hi?

Prenem decisions, elegim. I també preferim; és a dir, distingim entre diferents opcions, unes que ens semblen millors i unes altres que considerem pitjors. Per exemple, si he de fer dues activitats que m’agraden igual, probablement em resultarà indiferent fer l’una o l’altra; tanmateix, de vegades he de fer alguna cosa, però trobo obstacles, com quan sé que algú està patint assetjament a classe i dubto si ho he d’impedir, denunciar-ho o callar.

En la nostra vida, no donem respostes automàtiques al que ens succeeix. Potser les algues depenen exclusivament de les condicions del seu entorn marí, però la nostra situació és molt diferent. A diferència de les algues, pensem sobre les nostres possibilitats d’actuar i sobre les seves conseqüències, avaluem què és preferible. Però, de vegades, tenim por o considerem més avantatjós no actuar.

Ens sentim bé quan fem el que és correcte i admirem els qui ho elegeixen més sovint, mentre que actuar malament o no actuar quan caldria que ho féssim ens causa insatisfacció i provoca rebuig.

En aquesta capacitat consisteix la moralitat: gràcies a la nostra llibertat podem ser millors, ajudar i contribuir a crear un món millor.

Sovint no tenim clar com hem d’actuar. Sembla que parlem mentalment i que argumentem, des de diferents punts de vista, per prendre una decisió: d’una banda, mitjançant la raó reconeixem les nostres obligacions, però, de l’altra, la passió ens empeny a realitzar els nostres desitjos. En aquests casos, ens trobem en un estat de conflicte que convé que resolguem adequadament per mantenir l’equilibri i per fer el que és correcte.

SABIES QUE…?

L’adquisició de valors ètics

Els valors ètics concrets no són innats. Evidentment, igual que naixem amb la capacitat d’aprendre a parlar, també naixem amb la capacitat d’arribar a preferir i a valorar. Però els nostres criteris es formen en un ambient i en una societat determinats, en els quals rebem la influència dels diferents agents de socialització: la família, l’entorn escolar, les amistats, els mitjans de comunicació…

1. Creus que els teus valors serien els mateixos si haguessis nascut en un altre lloc o en una altra època? Argumenta la teva opinió.

2. Tria una altra època i descriu com creus que series.

Aquests diàlegs no són un símptoma del fet que patim cap trastorn, sinó que formen part natural de la nostra condició humana. No sempre ens ve de gust complir les nostres obligacions; el, voler, i, l’haver, de s’allunyen de vegades i cal resoldre el conflicte recuperant l’harmonia interior i exterior.

La nostra capacitat racional i la nostra consciència permeten que alguns dels nostres actes siguin voluntaris; és a dir, que els realitzem després d’haver comparat diverses possibilitats d’acció i d’haver meditat sobre les conseqüències de cada opció.

Si, després de dur a terme l’avaluació, unes conductes ens semblen millors que unes altres, estem realitzant un judici moral. Ens trobem davant la dualitat del que és bo i el que és dolent. Es tracta d’una decisió complexa, i quan reflexionem sobre les nostres possibilitats, ens endinsem en el camp de l’ètica: bo i dolent segons qui? Qui es beneficia del nostre comportament? Hem de considerar més valuós el benefici de la majoria o el de les persones més pròximes? Què passa amb el que a mi m’agrada? Fins a quin punt he de tenir en compte el mal que pugui produir-se a llarg termini?

No sempre podem plantejar-nos tantes preguntes, ja que, si cada vegada estudiéssim en profunditat totes les opcions, no faríem mai res. Però això no vol dir que no hàgim de pensar, habitualment, sobre la nostra conducta, i l’adolescència és un període de la nostra vida en què la reflexió es fa més important.

Les persones responem de les decisions que prenem lliurement i voluntàriament. A diferència del que passa quan ens succeeix alguna cosa, la possibilitat de reflexionar i d’elegir comporta responsabilitat.

Si ensopego i, en caure, colpejo algú, em disculpo i explico que ha estat «sense voler». Tothom entén que és un comportament molt diferent del que passa quan agredeixo una persona perquè no he estat capaç de controlar el meu enuig.

La responsabilitat humana creix amb l’edat. No podem esperar que els nadons tinguin gaire consciència ni que reflexionin, però, en l’adolescència, l’exigència d’aquesta responsabilitat és molt més gran. En la joventut, s’incrementarà, i en la maduresa haurà de reflectir-se en una conducta moralment exemplar.

Els qui es limiten a complir ordres o a seguir les normes dictades per altres persones manquen d’autonomia. L’ésser humà només assoleix la seva plenitud quan és capaç de reflexionar sobre els seus actes i sobre les seves conseqüències, per prendre les millors decisions.

La maduresa moral és un camí que porta de l’heteronomia a l’autonomia moral; és a dir, de fer el que ens diuen a actuar d’acord amb el que decidim racionalment que és correcte.

1. En la psicologia evolutiva s’ha estudiat com madurem moralment. En algunes propostes s’han distingit tres períodes: preconvencional, conven-

Responsabilitat i autonomia Diferents societats estableixen la majoria d’edat en diferents moments. Amb això determinen límits per a alguns drets i deures, com la possibilitat de conduir legalment.

1. Què significa la majoria d’edat en la nostra societat?

2. Creieu que té sentit que s’estableixi una edat concreta com a majoria d’edat?

3. Us sembla que divuit anys és una edat adequada?

cional i postconvencional. Llegeix les característiques d’aquestes fases i valora en quines edats et sembla que es passa d’un període a l’altre:

Nivell Atén interessos Jutja com a bo El seu objectiu

Preconvencional Propis El que li convé Aconseguir premis i evitar càstigs

Convencional Els de la seva societat El que és admès socialment Aconseguir el reconeixement social

Postconvencional Els de la humanitat El millor per a la humanitat Actuar correctament  2. A mesura que creixem, ens influeixen diferents persones. Puntua de l’u al deu la influència dels següents agents de socialització en les diferents edats:

Socialització Família Escola Amistats Societat Raonament propi

2 anys […] […] […] […] […]

8 anys […] […] […] […] […]

14 anys […] […] […] […] […]

20 anys […] […] […] […] […]

40 anys […] […] […] […] […]

80 anys […] […] […] […] […]

3. Creus que has assolit la maduresa moral? Per què?

4. Esbrina què és el determinisme i argumenta si som lliures o no.