3 PENSAR ABANS D’ACTUAR

SABIES QUE…?

Qualitats especials

Algunes serps tenen un sentit que els éssers humans no tenim: la fosseta loreal, que els permet detectar les preses per la seva calor corporal.

La vida és sorprenent, i ho és en els organismes més simples però també en el més complexos. Podria no existir, i, de fet, hi ha molts llocs de l’univers on no n’hi ha. Tanmateix, al nostre planeta la vida és abundant i adopta formes molt diverses, des dels diminuts microorganismes, com els bacteris, fins a les enormes balenes, i habita des dels abismes marins fins al cel.

Cada cas és sorprenent. Què és el que fa que cada ésser tingui vida? Com aconsegueixen conservar-la? Els diferents éssers tenen diferents capacitats que permeten que això passi: per exemple, la fotosíntesi és un mecanisme complex gràcies al qual alguns bacteris, les algues i les plantes utilitzen la llum per nodrir-se.

Molts animals disposen de sentits que ens resulten estranys i que els serveixen per evitar perills o per alimentar-se i que demostren una conducta intel·ligent que els permet resoldre problemes de diversos tipus. Entre totes aquestes qualitats sorprenents, la nostra espècie disposa d’una característica singular: la capacitat de raonar, de parlar i de fer-nos preguntes.

Per què existeix la vida? Quin sentit té? Com hem de comportar-nos?… Podem formular aquestes preguntes gràcies a la raó. De fet, es dona una circumstància estranya i interessant: hem començat dient que la vida és sorprenent, però només ho és per a un ésser que és capaç de sorprendre’s.

Els éssers humans pensem, reflexionem sobre la realitat, sobre el nostre entorn, sobre el que existeix i sobre el que no, sobre el que està bé i sobre el que potser podria ser millor; filosofem.

L’ètica, que és una part de la filosofia, estudia l’acció humana, reflexiona sobre els nostres costums, sobre com ens comportem i, en particular, sobre com ho hauríem de fer. A partir d’aquesta disciplina, es destaca la importància de la nostra capacitat racional: no només coneixem la realitat tal com és, sinó que també som capaços d’imaginar-ne una altra de diferent amb l’objectiu de millorar-la.

Aquesta capacitat és estranya: jo conec el món que existeix, el que hi ha, la realitat. Veig, per exemple, persones que pateixen perquè les han assetjat; tanmateix, també penso que aquest comportament està malament, que les coses anirien millor si aquests fets no haguessin succeït. És a dir, imagino altres possibilitats, les comparo i decideixo quines em semblen millors. Accedeixo a un món que no existeix, a una realitat que no ho és! Distingim entre l’ésser i l’haver d’ésser.

De vegades, la nostra opinió és clara i reconeixem sense dificultats que alguna cosa és injusta: quan es produeix un abús, quan algú és maltractat, quan es menteix... Però hi ha altres vegades en què ens resulta més difícil saber què és allò correcte, què és millor o què caldria fer. En alguns casos podem trobar-nos amb autèntics dilemes morals, amb situacions en les quals hem de triar entre dues opcions que tenen inconvenients, i intentem seleccionar el mal menor.

Sovint, malauradament, mitjançant l’ètica no podem trobar una resposta perfecta als problemes. El que sí que podem esperar és que ens ajudi a entendre que potser no existeix aquesta solució o que no es pot trobar i per què.

Per mitjà de l’ètica aprenem a raonar amb rigor, coneixem què van proposar altres persones en situacions similars, descobrim quan actuem de forma conseqüent o quan estem sent incoherents. Podrem perdonar-nos si ens confonem, però no si no intentem pensar i actuar correctament. Hem de procurar raonar sempre i el millor possible per intentar que algun dia el món real s’assembli més a aquest altre món ideal que imaginem.

Sovint, ens limitem a fer les nostres activitats quotidianes, sense haver de prendre decisions importants. En altres casos, hem d’elegir entre diverses opcions. De vegades, la decisió és fàcil, però altres vegades resulta complicada. Per exemple, és difícil prendre una decisió quan el que ens agradaria fer i el que hem de fer no coincideixen i fins i tot s’oposen.

Aquestes situacions no impliquen dilemes morals, ja que és clar què és el correcte. El problema sorgeix quan els avantatges i els inconvenients, les implicacions i les conseqüències morals de cada opció es compensen entre elles d’una manera que ens provoquen inseguretat sobre la decisió que hem de prendre. Quan dues opcions s’equilibren, quan els seus avantatges i els seus inconvenients són similars, ens trobem davant d’un dilema moral, que és una situació molt interessant en el camp de l’ètica.

1. Jugant a classe, s’ha espatllat una persiana. Tothom sap qui l’ha malmesa, però la persona que ho ha fet tem el càstig i demana a les altres que no diguin res. La direcció del centre escolar considera que la reparació l’han de pagar entre tots els alumnes de la classe.

Avalueu les diverses opcions per actuar que es presenten en la situació anterior i debateu sobre què s’hauria de fer i sobre qui hauria d’assumir la responsabilitat: la persona que ha espatllat la persiana, tota la classe o l’equip directiu. En quins casos es planteja un dilema?

2. Esbrineu en què consisteixen el dilema del tramvia i el del bombardeig de Coventry. Què faríeu en aquests casos?

3. L’expressió «el fi justifica els mitjans» s’utilitza per justificar que puguem fer coses dolentes sempre que la finalitat que es persegueixi en fer-les sigui beneficiosa. Per exemple, es pot fer servir la violència per aconseguir la pau o mentir per aconseguir els nostres objectius? Què en penseu?

Treball decent i creixement econòmic

D’aquí al 2030, aconseguir l’ocupació plena i productiva, i el treball decent per a totes les dones i els homes, inclosos els joves i les persones amb discapacitat, així com la igualtat de remuneració per treball d’igual valor.

Objectius de desenvolupament sostenible, meta 8.5.

1. Com entens que hauria de ser un «treball decent»?

2. Que el treball sigui «decent», és una opció econòmica o ètica? Raona la teva resposta.

Maquiavel (1469-1527)

Diplomàtic i escriptor florentí. La seva obra fonamental, titulada El príncep, és un tractat polític sobre com aconseguir el poder i sobre com conservar-lo. Se li atribueix l’expressió «el fi justifica els mitjans», que no apareix en la seva obra, encara que expressa bé el seu pensament.

1. Busqueu en el diccionari el significat del terme maquiavèl·lic

2. Heu actuat alguna vegada de forma «maquiavèl·lica»?