QUÈ SOC? QUI SOC? 2

Vuit de cada deu persones (83,7 %) d’entre 15 i 69 anys tenen un nivell d’activitat física saludable.

Les persones de la classe social menys afavorida són les que tenen el percentatge més baix d’activitat física saludable (81,4 %).

La prevalença d’activitat física saludable augmenta des del 2010 fins al 2016 i, els anys següents, s’estabilitza. No s’han trobat diferències estadísticament significatives entre el 2020 i el 2021 ni tampoc entre el 2019 i el 2021. L’estat de salut, els comportaments relacionats amb la salut i l’ús de serveis sanitaris a Catalunya, 2021.

1. Quant temps dediqueu a l’activitat física saludable? Creieu que els vostres hàbits en el temps de lleure són bons per al vostre desenvolupament?

«Qui soc?» és una pregunta personal que té una resposta individual, perquè, més enllà de pertànyer a una espècie animal i d’assemblar-nos als nostres congèneres, cada ésser humà és diferent. Tenim pensaments similars, problemes comuns i sentiments semblants, però som éssers concrets, i el que ens passa ens succeeix en les nostres vides, que són particulars i úniques.

Empatitzem amb el dolor aliè i som capaços de comunicar mitjançant el llenguatge les nostres idees, però tant els pensaments com els sentiments són propis de cadascú: els meus són només meus. Com a membres de l’espècie, pertanyem a un conjunt d’éssers amb els qui tenim molts trets en comú; ara bé, jo soc jo, una persona que, per més que m’assembli a d’altres, soc un subjecte particular i concret. Aquest significat s’expressa mitjançant el terme «individu».

Però en el cas dels éssers humans, es produeix una altra circumstància: no tenim una essència definitiva, sinó que varia amb el temps, ja que tot allò que cada individu va fent contribueix a fer que sigui d’una manera o d’una altra, que la seva vida concreta transcorri d’una manera o d’una altra. Jo soc la mateixa persona que fa deu anys; ara bé..., he canviat molt en aquest temps!

Si mirem al nostre voltant, a classe podem distingir entre objectes i persones, i, al seu torn, entre les persones reconeixem diferències, com, per exemple, la que hi ha entre docents i estudiants.

Així, doncs, jo em sento part d’un món, però també diferent d’ell, amb les meves característiques individuals, amb les meves pròpies pors i amb les meves esperances particulars.

A més, vivim en el present, però ens projectem cap al futur. Ens poden passar multitud de coses i en podem fer moltes altres. Així que, encara que som d’una manera determinada i tenim unes característiques peculiars, inevitablement, amb el temps, anirem canviant i construint la nostra pròpia identitat.

Aquesta característica humana fa possible que puguem superar-nos amb el nostre esforç: mitjançant l’entrenament sorgeixen grans atletes, gràcies a l’estudi ens convertim en individus cultes i per mitjà de la reflexió ens fem millors persones.

Aquesta projecció cap al futur provoca que ens preguntem com serà la nostra vida i que ens assaltin diferents temors i ens il·lusionin alguns projectes. Ens proposem objectius, per la qual cosa ens situem davant de la possibilitat tant de l’èxit com del fracàs, però sense aquestes metes cauríem en l’estancament.

L’adolescència és una etapa en què aquesta incertesa adquireix una gran importància, ja que deixem enrere la innocència i la protecció que ens ha dispensat la nostra família durant la infantesa, i experimentem, per primera vegada, tant els avantatges com els inconvenients de l’edat adulta.

Ens sentim especials. Ens adonem de qui som i que tenim una vida per endavant, que, en bona mesura, dependrà de les nostres decisions. Per això és tan important que prenguem les decisions correctes.

Constantment ens trobem en circumstàncies en les quals hem d’escollir entre diverses alternatives, per la qual cosa tenim consciència de la situació i raonem; calculem els avantatges i els inconvenients, els perjudicis i els beneficis de la nostra decisió, i elegim.

La conseqüència de la nostra llibertat d’elecció és que assumim una responsabilitat. Si actuem correctament, sentirem satisfacció i obtindrem el reconeixement dels qui ens envolten, mentre que quan ens comportem de forma inadequada som objecte de crítica i fins i tot pot ser que rebem un càstig.

Així, doncs, els éssers humans tenim deures. Reconeixem el bé i el mal, i aquesta capacitat ens obliga a triar el que és bo. A diferència de les persones, altres éssers no tenen obligacions. Per exemple, a ningú no se li ocorre posar una multa a un arbre perquè un automòbil hagi sortit de la carretera i s’hi hagi estavellat. L’arbre no és una persona, no té deures.

En canvi, a les persones se’ns pot exigir que assistim a classe i que estudiem, que acceptem el reglament del centre educatiu, que col·laborem a casa i que respectem la llei. A canvi, que complim les nostres obligacions, podem reclamar els nostres drets, uns drets que posseïm com a éssers humans, com a menors, com a estudiants..., com les persones que som.

Els deures són l’altra cara moral dels drets, que, des de la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans, es declaren i es reconeixen com una condició irrenunciable de tots els membres de la nostra espècie.

Factors que condicionen la identitat personal

La persona no és una cosa tancada i acabada, sinó que cada individu es construeix a si mateix. No obstant això, en la nostra manera de ser influeixen factors naturals, com els nostres gens; ambientals, com els ensenyaments que rebem durant la nostra infantesa, i també les nostres pròpies decisions, que prenem lliurement. Per això és tan important triar bé, traçar un projecte que ens ajudi a ser feliços.

1. Explica el significat dels termes individu i persona

2. Intenteu posar-vos d’acord sobre quines característiques tenim en comú tots els éssers humans i quins trets ens distingeixen i ens caracteritzen com a individus.

3. Esbrina què és una «persona jurídica» i explica en quin sentit es considera que aquestes entitats són persones.

4. Fes una llista amb les teves principals obligacions i amb els teus drets que més valores. Creus que compleixes adequadament els teus deures? Et sembla que se’t respecta com mereixes? T’agradaria canviar alguna cosa?

5. Observa les imatges següents i explica si et sembla que, darrere les realitats que representen, hi ha obligacions o manca de responsabilitat.

1. Quina importància doneu en la vostra identitat personal a cada un d’aquests factors: el genètic, l’ambiental i les vostres decisions?