5 MORAL I VALORS

La granota i l’escorpí

Imaginem que no tinguéssim la capacitat d’elegir; en aquest cas, mai no ens equivocaríem, només faríem el que ens correspon. Llegiu aquesta faula i contesteu les preguntes:

Un escorpí estava arraconat en un petit illot. Llavors s’hi va acostar una granota.

—Puc enfilar-me a la teva esquena per travessar el riu? —va dir l’escorpí.

—Ni parlar-ne! —va dir la granota—. Em picaràs i el teu verí em matarà.

—Per què hauria de fer això? Si ho fes, ens ofegaríem tots dos —va sentenciar l’escorpí.

La granota va fer jurar, a l’escorpí, que no la picaria. Aquest va fer el jurament i va pujar a cavall de la granota. Però a la meitat del recorregut, la granota va sentir una forta punxada i va notar com el cos se li paralitzava. De seguida van començar a enfonsar-se.

—Per què m’has picat? —es va queixar la granota—. Ara morirem tots dos.

—No tenia més remei —va dir l’escorpí—. És la meva naturalesa —va explicar mentre s’enfonsaven a l’aigua.

1. La nostra vida, seria millor si actuéssim d’acord amb la nostra naturalesa i no poguéssim triar? I pitjor?

2. Escriviu una història explicant com seria la vida sense la possibilitat de triar.

Com hem vist, l’ésser humà pot actuar voluntàriament, elegint entre opcions que li semblen millors o pitjors, i això el converteix en un ésser moral. Però, a més, pot reflexionar sobre això, preguntar-se per què considerem que una cosa és bona o dolenta, què són els valors. Llavors ja entrem en el camp de l’ètica, que és la disciplina en la qual es reflexiona sobre la moral.

No n’hi ha prou que ens diguin que ajudar a qui ho necessita és preferible a aprofitar-nos de la seva situació; a més, és important que entenguem per què la col·laboració és millor que la violència. Volem saber per què, i per això ens preguntem quins són els trets dels valors. En el món humà, la realitat no sempre és neutral, sinó que hi ha accions i persones que ens semblen més valuoses que d’altres. Els valors s’estableixen sempre enfront d’un pol oposat negatiu. Així, per exemple, si pensem en el que ens agrada de l’amistat, també reconeixem el que ens disgusta: la lleialtat enfront de la deslleialtat, la sinceritat contra la falsedat...

Una altra peculiaritat dels valors és que els uns ens semblen més importants que els altres, i, quan ens veiem en l’obligació d’elegir, apliquem la nostra escala de valors.

A més de la polaritat i de la jerarquització, en el món dels valors també són imprescindibles un subjecte que valora i un objecte que és apreciat.

Podem imaginar un planeta ple de vida i, fins i tot, amb màquines intel·ligents, però sense consciència, en el qual res no és millor ni pitjor. En un lloc així no hi hauria ningú que pogués opinar que ni pogués triar res. Des d’aquest punt de vista, els valors tenen un aspecte subjectiu; és a dir, són valors perquè hi ha algú que aprecia alguna cosa.

Però també tenen un aspecte objectiu: l’aigua sadolla la set i sense aigua no podríem viure; els aliments són necessaris per sobreviure; el lleixiu no es pot beure, però serveix per desinfectar... En fi, diferents objectes tenen utilitats concretes en les nostres vides.

També existeix el valor econòmic, però no totes les coses es poden reduir als diners. Ni tan sols són el valor més determinant, ja que preferim la salut i l’alegria, per exemple.

Allà on hi ha éssers humans hi ha moral. En aquest sentit, diem que la moral és universal: no es tracta que es trobi en tot l’univers, però sí que condiciona tots els nostres actes.

Hi ha coses que ens agraden i n’hi ha d’altres que ens disgusten, que ens agraden o que ens desplauen, que ens produeixen tendresa o rebuig... I n’hi ha que ens semblen moralment desitjables i bones, mentre que en reprovem d’altres. Els éssers humans fem valoracions, però varien molt en funció de les èpoques, dels llocs, de les societats, dels individus i, fins i tot, canvien al llarg de la vida. Així, doncs, la capacitat de valorar és universal, però els valors són plurals.

Ara bé, la diversitat d’opinions no significa que totes siguin igualment encertades; per exemple, defensar els privilegis d’un grup humà mitjançant la submissió injusta d’un altre és contrari a una reflexió ètica racional i rigorosa.

La Declaració Universal dels Drets Humans és un intent d’assolir un acord sobre uns valors morals en els quals tota la humanitat pugui coincidir, amb l’objectiu que es reconeguin en tots els llocs i que es garanteixin de manera igual a tots els éssers humans.

La presa de consciència i l’apreciació dels valors no són actes exclusivament individuals, sinó que són fets compartits en una societat. Per això els valors tendeixen a condensar-se en els costums i en les lleis, en normes que poden estar escrites o no i que recullen el que es considera adequat.

Per descomptat, aquestes normes també tenen un caràcter moral personal, ja que cada individu ha d’assumir, per exemple, la importància de no mentir o de complir la seva paraula.

Els qui ajusten la seva conducta a les normes d’una societat respectuosa amb els drets humans obtenen un reconeixement general com a persones exemplars i virtuoses. Aquesta admiració, com també el rebuig que es produeix en el cas contrari, torna a tenir un caràcter tant a nivell públic com privat, social i personal.

Desitgem l’estima dels qui ens envolten i ens sentim bé quan la percebem; en canvi, el rebuig ens avergonyeix i ens fa sentir malament. La característica principal de la nostra consciència moral és que ens assenyala què és el correcte i que ens reconforta quan ho triem davant el seu oposat, per molt que allò incorrecte ens atregui. Igualment, ens desagrada no ser capaços de resistir les temptacions que ens porten a realitzar actes dels quals després ens penedim i que ens provoquen malestar.

La piràmide de Maslow

El psicòleg Abraham Maslow va organitzar i va jerarquitzar les necessitats humanes utilitzant el criteri de l’autorealització.

1. La meritocràcia és la idea segons la qual s’ha de premiar les persones en funció dels seus mèrits. Diríeu que s’aplica, això, en la nostra societat o que es reconeixen més un altre tipus de valors? Poseu-ne algun exemple.

2. En què consisteix la consciència moral? Pensa en alguna vegada en què hagis sentit la temptació de fer una cosa que consideraves incorrecta. Què vas fer? Explica per què et vas comportar d’aquella manera. Com et vas sentir després?

3. Observa les imatges següents sobre diferents professions i argumenta per què les tasques que fan aquestes persones són valuoses.

1. En la teva situació actual, compara la teva escala de valors amb l’ordre proposat en la piràmide de Maslow. Coincideixes amb ell? Què és el que més valores?