Maria Pi i Sunyer 3r. Socials. Mostra

Page 1

M.BURGOS

M.C.MUÑOZ-DELGADO T.LLACAY(COL·LABORADOR)

SOCIAL

S DOSSIER 3 ESO

Programa Maria Pi i Sunyer

PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA

Els continguts competencials del Programa Maria Pi i Sunyer corresponents a Socials de 3r d’ESO s’estructuren en 12 unitats. Cada unitat consta dels apartats següents:

OBERTURA DE LA UNITAT

• Sabers

• Inicia un nou aprenentatge

• Juga amb el temps / Juga amb l’espai

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

• Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat dels continguts

• Activitats competencials

A més, al llarg del llibre s’inclouen 3 situacions d’aprenentatge

OBERTURA DE LA UNITAT

INICIA UN NOU APRENENTATGE

Breu introducció dels continguts de la unitat.

Blocs. Indicació dels sabers que es tracten en la unitat.

Indica si la unitat inclou els apartats Tècniques i Repte, que es troben en l’espai personal del web www.barcanova.cat

DESENVOLUPAMENT DELS CONTINGUTS

Conceptes destacats en blau. Paraules que l’alumne pot consultar en el VOCABULARI que hi ha al final del llibre.

S’exploren idees prèvies i s’introdueixen les primeres tasques

TANCAMENT DE LA UNITAT

• Posa a prova el teu aprenentatge

• Posa a prova les teves competències

Blocs. Indicació dels sabers que es tracten en la unitat.

En la doble pàgina inicial d’unitat hi trobem informació gràfica significativa (fotografies, mapes, eixos cronològics, etc.).

JUGA AMB EL TEMPS / JUGA AMB L’ESPAI

S’exploren idees prèvies i s’introdueixen les primeres tasques

Indica les activitats que s’han de fer en grups reduïts, de manera cooperativa.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Activitats de tipologia ben diversa.

Indica les activitats més competencials.

Indica les activitats en què l’alumne ha de consultar internet.

Indica les activitats que tracten alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU.

»

TANCAMENT DE LA UNITAT

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

Activitats en què l’alumne comprova el que ha après.

SITUACIONS D’APRENENTATGE

Per fer en equip, a partir d’una situació real, que implica un repte en forma de preguntes o problemes al qual cal donar resposta o sobre el qual s’ha d’intervenir.

TÈCNIQUES

REPTES

Inicia l’alumnat en destreses de Ciències socials, amb exemples i activitats per posar-les en pràctica. Les trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat

DADES ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES

Aquest apartat el trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat

POSA A PROVA

LES TEVES COMPETÈNCIES

Activitats competencials en què l’alumnat comprova l’adquisició de les competències específiques

Activitats competencials per desenvolupar la comprensió lectora, l’expressió escrita i les TIC.

Tractament exhaustiu, progressiu i estructurat del contingut, presentat de manera gràfica, que ha de permetre a l’alumnat tenir una base per resoldre les activitats plantejades com a repte. Els trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat

PROJECTE DIGITAL

Una resposta global per a un entorn educatiu divers

La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un entorn educatiu divers i dinàmic.

A partir d’un entorn senzill i intuïtiu, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza a totes les plataformes i a tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Integració a totes les plataformes i entorns EVA.

Compatibilitat i sincronització amb qualsevol dispositiu.

Gestió en línia de les activitats i tasques assignades als alumnes.

»
Continguts i eines per treballar on-line i off-line Amb suport paper o sense.

Les claus del projecte digital

VERSÀTIL

El projecte, adaptat a diferents enfocaments i necessitats, es pot utilitzar com a complement del llibre imprès o bé com a model autònom per a les aules més digitalitzades.

ENTORN SENZILL I INTUÏTIU

Des d’on poder accedir i treballar amb continguts digitals.

INTEGRACIÓ I SINCRONITZACIÓ

Els canvis que fa l’usuari se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb què es treballa.

ON-LINE I OFF-LINE

Són descarregables per poder treballar també sense connexió a la xarxa.

MULTISUPORT I UNIVERSAL

Són responsive i ajusten el seu contingut a qualsevol dispositiu: mòbil, tauleta, ordinador...

Tots els projectes digitals de Barcanova s’adapten i es visualitzen a totes les plataformes i a tots els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA).

DIVERSITAT I RIQUESA DE RECURSOS

Per millorar la comprensió dels continguts: activitats interactives traçables, vídeos, presentacions, imatges interactives, suggeriments didàctics, enllaços, ludificació i... molt més!

EL SEGLE XVIII. L’ÈPOCA DE LA IL·LUSTRACIÓ

L’ERA DE LES REVOLUCIONS (1770-1871)

1. Antic Règim i Il·lustració 12 2. Canvis polítics 14 3. Canvis econòmics (I) 16 4. Canvis econòmics (II) 18 5. El segle xviii a Espanya (I). Els Borbó ................. 20 6. El segle xviii a Espanya (II). Les reformes borbòniques 22 7. La cultura i l’art 24 8. Catalunya en el segle xviii 26 Posa a prova el teu aprenentatge 28 Posa a prova les teves competències .................... 29 1
1. Els processos revolucionaris .......................... 32 2. La revolució dels Estats Units 34 3. La Revolució Francesa (1789-1799) 36 4. L’evolució de la Revolució Francesa 38 5. L’Europa napoleònica (1799-1814) 40 6. L’època de la Restauració 42 7. Liberalisme i nacionalismes 44 Posa a prova el teu aprenentatge 46 Posa a prova les teves competències .................... 47 2 LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL 1. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (I) 50 2. Les bases de la Revolució Industrial a la Gran Bretanya (II) 52 3. La mecanització de la indústria. La fàbrica ............ 54 4. Les conseqüències econòmiques de la Revolució Industrial 56 5. Les conseqüències socials de la Revolució Industrial 58 6. El moviment obrer 60 7. La cultura i l’art 62 Posa a prova el teu aprenentatge 64 Posa a prova les teves competències 65 3 Situació d’aprenentatge 1: Commemorem el Dia Mundial contra el Treball Infantil 66 » ÍNDEX

ESPANYA. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

ACTIVITATS ECONÒMIQUES I ESPAIS GEOGRÀFICS 1. L’activitat econòmica. Components i sectors 92 2. Els agents econòmics i les seves relacions 94 3. Factors de producció. Recursos, capital, tecnologia i feina 96 4. Els sistemes econòmics ............................... 98 5. Tendències econòmiques actuals. La globalització 100 6. Les àrees geoeconòmiques 102 Posa a prova el teu aprenentatge 104 Posa a prova les teves competències 105 5 EL SECTOR PRIMARI. ELS ESPAIS AGRARIS 1. Els espais agraris ................................... 108 2. L’activitat agrària (I). Els factors físics 110 3. L’activitat agrària (II). Els factors humans 112 4. L’agricultura (I). Diversitat i tipus 114 5. L’agricultura (II). Sistemes agraris tradicionals i avançats 116 6. La ramaderia. Formes d’explotació i models 118 7. L’explotació forestal i la pesca 120 Posa a prova el teu aprenentatge 122 Posa a prova les teves competències .................... 123 6
1. La crisi política. Carles IV i la França revolucionària 72 2. La guerra de la Independència i la revolució liberal (1808-1814) 74 3. El regnat de Ferran VII. Absolutistes enfront de liberals . 76 4. La consolidació liberal (1833-1874) 78 5. La transformació demogràfica i econòmica 80 6. La societat de classes 82 7. La cultura i l’art. Goya, el Romanticisme i el realisme 84 8. Catalunya durant la crisi de l’Antic Règim ............. 86 Posa a prova el teu aprenentatge 88 Posa a prova les teves competències 89 4

EL SECTOR SECUNDARI. ELS ESPAIS INDUSTRIALS

EL SECTOR TERCIARI. ESPAIS I ACTIVITATS

LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES
EUROPA. ELS TRES SECTORS 1. El sector primari 170 2. El sector secundari .................................. 172 3. El sector terciari 174 Posa a prova el teu aprenentatge 176 Posa a prova les teves competències 177 9
A
1. Els espais terciaris 150 2. El transport (I). Xarxes i situació actual 152 3. El transport (II). Els sistemes de transport 154 4. El turisme (I). Modalitats i espais turístics ............. 156 5. El turisme (II). Efectes i polítiques turístiques 158 6. Les activitats comercials 160 7. El comerç interior 162 8. El comerç exterior 164 Posa a prova el teu aprenentatge 166 Posa a prova les teves competències 167 8
1. El sector secundari 126 2. Bases de l’activitat industrial (I). Les matèries primeres 128 3. Bases de l’activitat industrial (II). Les energies tradicionals 130 4. Bases de l’activitat industrial (III). Les energies alternatives 132 5. L’energia al món. L’estalvi energètic 134 6. Evolució de la indústria i dels seus paisatges 136 7. Indústria i globalització (I). Tipus i factors de localització 138 8. Indústria i globalització (II). Les àrees industrials del món 140 Posa a prova el teu aprenentatge 142 Posa a prova les teves competències 143 7 Situació d’aprenentatge 2: SOS Àfrica: la guerra pel coltan 144 » ÍNDEX

ECONÒMIQUES A

DESIGUALTATS SOCIOECONÒMIQUES

Els apartats TÈCNIQUES i REPTE, que hi ha en algunes unitats, i les DADES ESTADÍSTIQUES BÀSIQUES els trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat

RECURSOS NATURALS I IMPACTES MEDIAMBIENTALS 1. El medi i els recursos naturals 198 2. L’ésser humà i el medi ambient 200 3. Els problemes del relleu i del sòl 202 4. Els problemes de l’aigua i de l’atmosfera .............. 204 5. La desforestació i la pèrdua de la biodiversitat 206 6. Els problemes mediambientals a Espanya i a Catalunya 208 Posa a prova el teu aprenentatge 210 Posa a prova les teves competències 211 11
I CONFLICTES MUNDIALS 1. Com es mesuren les desigualtats? 218 2. Els graus de desenvolupament 220 3. Les causes del desenvolupament desigual 222 4. Evolució recent de les desigualtats mundials 224 5. Les desigualtats socioeconòmiques a Europa 226 6. Les desigualtats socials i regionals a Espanya 228 7. Reptes pendents del desenvolupament humà (I) 230 8. Reptes pendents del desenvolupament humà (II) ...... 232 9. Conflictes bèl·lics i desigualtats 234 Posa a prova el teu aprenentatge 236 Posa a prova les teves competències 237 12
ESPANYA I A CATALUNYA 1. El sector primari a Espanya. Els paisatges agraris i la pesca 180 2. El sector secundari a Espanya. Mineria i indústria ...... 182 3. El sector terciari a Espanya (I). Comerç i transport 184 4. El sector terciari a Espanya (II). El turisme 186 5. El sector primari a Catalunya 188 6. El sector secundari a Catalunya 190 7. El sector terciari a Catalunya ......................... 192 Posa a prova el teu aprenentatge 194 Posa a prova les teves competències 195 10 APÈNDIX Vocabulari 240 Diccionari visual de termes artístics 244
LES ACTIVITATS
Situació d’aprenentatge 3: Amb el clima no s’hi juga, o potser sí? 212

U N I T A T

3 LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Inicia un nou aprenentatge

A partir del 1780 es va iniciar a la Gran Bretanya la Revolució Industrial. S’hi van produir transformacions tècniques i canvis en l’organització del treball que van suposar la substitució dels tallers artesanals per fàbriques i el pas d’una economia agrària a una altra d’industrial i urbana.

SOCIETATS I TERRITORIS COMPROMÍS CÍVIC LOCAL I GLOBAL

Gravat d’una indústria d’acer a Sheffield.
Noves ideologies Difusió de la Revolució Industrial
Espai i temps Protagonistes i innovacions Nova societat de classes
48

1. Descobreix, en els continguts de la unitat, què va passar en aquestes dates i fes les unions corresponents.

• Carta del Poble

• Exposició Universal de Londres

• Associació Internacional de Treballadors

• Enclosure Acts

• Inici de la construcció del canal de Suez

• Locomotora Rocket de George Stephenson

• Aplicació de la màquina de vapor a la navegació

• Màquina de vapor de James Watt

• Màquina de filar de Richard Roberts

2. Observa la il·lustració de Sheffield. De quin tipus de fàbrica es tracta? Quina mena d’energia fa servir?

1769 • 1830 • 1845 • 1807 • 1859 • 1851 • 1829 • 1838 • 1864 •
JUGA AMB
TEMPS 49 Els apartats TÈCNIQUES i REPTE els trobareu en l’espai personal del web www.barcanova.cat
EL

1. LES BASES DE LA REVOLUCIÓ

INDUSTRIAL A LA GRAN BRETANYA (I)

1.1 El concepte de Revolució Industrial

En sentit estricte, s’entén per Revolució Industrial el conjunt de canvis esdevinguts en la producció i el consum de béns com a resultat de la incorporació de màquines a la fabricació industrial.

Aquestes transformacions van succeir al llarg d’un procés lent i continuat, van afectar els altres sectors i van ocasionar un canvi radical en l’economia i en la societat anteriors. L’inici d’aquests canvis va tenir lloc a la Gran Bretanya cap al 1780, gràcies a la coincidència de factors econòmics i demogràfics favorables.

1.2 La revolució agrària

Les activitats agràries van experimentar transformacions importants, conegudes com a «revolució agrària», en les quals la Gran Bretanya va ser pionera. Van consistir en progressos tècnics i en canvis en el sistema de propietat de la terra.

Els progressos tècnics

Es va substituir el sistema de cultiu basat en la rotació triennal pel sistema Norfolk, de rotació contínua, que incloïa farratges per al bestiar. Amb això es va incrementar la ramaderia, que va aportar més fems per fertilitzar la terra i carn i llet que van millorar l’alimentació.

Altres millores agràries van ser la difusió de cultius com el blat de moro i les patates, l’ús de màquines sembradores i recol·lectores mogudes per cavalls, l’inici de la selecció de llavors i de races ramaderes i el començament de l’ús de fertilitzants químics.

Els canvis en el sistema de propietat de la terra

El sistema antic de l’openfield o camps oberts explotats en comunitat era poc productiu. Per això, els grans propietaris anglesos van promoure lleis de tancament (Enclosure Acts, 1845) per substituir les terres comunals per propietats privades, les quals era obligatori tancar.

Amb això, molts pagesos pobres van haver de vendre la terra a aristòcrates, burgesos i pagesos rics i es van convertir en assalariats o bé van emigrar a les ciutats per buscar feina en la indústria.

Les conseqüències de la revolució agrària

Les principals conseqüències de la revolució agrària van ser l’increment de la producció agrícola, la millora de l’alimentació, la concentració de la propietat de la terra i la reducció del nombre de pagesos i l’ascens de les rendes agràries. Els beneficis van afavorir la millora de les explotacions agràries i la inversió en la indústria incipient.

Les lleis de tancament

L’oposició als tancaments dels propietaris petits

«Els demandants demanen poder exposar a la Cort de justícia basant-se en els fets següents: Que amb el pretext de fer millores a les terres [...] es privarà els pagesos de l’indispensable privilegi del qual actualment gaudeixen, és a dir, que els bous, vedells i ovelles puguin pasturar de banda a banda d’aquestes terres (comunals). Aquest privilegi no sols els permet mantenir-se a ells i mantenir les famílies, sinó que també els permet lliurar als ramaders partides d’animals joves i prims a un preu raonable. [...] Per l’empenta de la necessitat i de la mancança de feina, es veuran obligats a emigrar en massa cap a les ciutats industrials, on la naturalesa mateixa de la feina al teler o a la farga en reduirà ben aviat el vigor.»

A Raunds, Northamptonshire. Commons Journal, del 19 de juliol de 1797.

Evolució dels tancaments a Anglaterra, 1727-1815 Mitjana anual en cada període (km2) Anys 0 50 100 150 200 250 1727-1760 300 1.900 1.100 2.960 1761-1792 1793-1801 1802-1815 300 Total de superfície tancada en cada període (km2)
50 UNITAT 3 » LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Les transformacions agràries

El sistema Norfolk

El vescomte de Townshend va ser l’inventor de l’anomenat sistema Norfolk, un sistema de rotació contínua El terreny es dividia en parcel·les en les quals s’alternaven de manera contínua, blat, que proporcionava pa; naps, que regeneraven el sòl i servien per a l’alimentació del bestiar; ordi o civada, que subministraven cervesa, farina i aliment per als animals, i farratges (alfals, trèvol), amb els quals es nodria el bestiar.

La producció d’aliments per al bestiar va fer créixer la ramaderia. Aquesta proporcionava adobs, que feien augmentar els rendiments de les parcel·les dedicades als cereals, i aportava carn i llet, que van millorar l’alimentació humana.

La màquina sembradora

Plantes farratgeres per a l’alimentació animal.

Cereals panificables, principalment blat.

La màquina sembradora de Jethro Tull, dissenyada el 1730, permetia sembrar ràpidament i realitzava en un dia, amb només dos homes, la feina de 70 persones. Era arrossegada per cavalls (A). Tenia relles (B) per fer solcs, que permetien sembrar les llavors (C) a una determinada profunditat, i un rastell (D) que després les tapava amb terra per protegir-les dels ocells i del vent.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Comprendre textos escrits

1. Quines conseqüències pensaven els pagesos anglesos que tindria el tancament de les terres comunals? Creus que s’equivocaven?

Comprendre informacions

2. Quins avantatges tenia el sistema Norfolk respecte de la rotació triennal?

Treballar amb imatges

3. Quins avantatges tenia l’ús de màquines com la sembradora de Jethro Tull en les tasques agrícoles?

Ordi o civada, cereal per a l’alimentació humana i animal. Naps per alimentar el bestiar.
A B C D
51

2. LES BASES DE LA REVOLUCIÓ

INDUSTRIAL A LA GRAN BRETANYA (II)

2.1 La revolució demogràfica

La població d’Europa, en general, i la britànica, en particular, van créixer, durant el segle xviii i durant la Revolució Industrial, arran de l’inici de l’anomenada «revolució demogràfica».

La causa principal d’aquest creixement va ser el descens de la mortalitat. Va estar motivat inicialment per la millora de l’alimentació, gràcies als progressos agraris, i per la disminució de les grans epidèmies i, més endavant, per un determinat progrés en la higiene urbana i en la medicina. La natalitat, en canvi, es va mantenir alta, la qual cosa va provocar un creixement natural elevat de la població.

Com a conseqüència de la revolució demogràfica, es va incrementar la mà d’obra disponible per treballar, va créixer la demanda de productes, es van estimular les innovacions agràries i industrials per satisfer-la i va augmentar l’emigració a altres continents.

2.2 Altres factors bàsics

Altres factors que van influir en la Revolució Industrial anglesa van ser:

• La modernització dels transports i de les vies de comunicació El comerç interior es va intensificar gràcies a la millora del ferm dels camins i a la construcció de canals. El comerç exterior va aportar a la indústria capitals, matèries primeres com el cotó i mercats de venda per als productes.

• El creixement dels mitjans financers. Els beneficis van finançar la mineria i les indústries tèxtil i siderúrgica. També va augmentar, de manera considerable, el nombre de bancs.

• La disponibilitat de fonts d’energia i de matèries primeres. A la Gran Bretanya, la Revolució Industrial va disposar de l’existència de recursos energètics com l’hulla o carbó mineral i de matèries primeres, com el cotó i el ferro. Va ser possible aprofitar-los gràcies a un seguit d’invents, entre els quals hem de destacar la màquina de vapor, patentada el 1769 per James Watt.

SABIES QUE…?

Sarah Guppy (1770-1852) va ser una inventora britànica que va dissenyar una nova manera de construir ponts i ferrocarrils sense arcs, fent servir pilones segures, que són l’antecedent dels moderns ponts penjants. Tanmateix, les dones no podien registrar les patents o invents amb el seu nom, per la qual cosa va haver de patentar-la el seu marit en nom de la família Guppy.

Evolució de la població

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Treballar amb gràfics

1. Com van evolucionar els indicadors demogràfics a la Gran Bretanya?

A Europa A la Gran Bretanya 100 90 80 70 60 50 40 30 20 10 1750 1800 1850 0 Milions Anglaterra-Gal·les Espanya França Estats italians Rússia Estats alemanys Anys 40 35 30 25 20 15 10 5 1701-1750 1751-1780 1781-1800 1801-1830 0 ‰ Taxa natalitat Taxa mortalitat Anys
52 UNITAT 3 » LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Altres transformacions associades a la Revolució Industrial

La màquina de vapor

Comprendre textos escrits

2. Per què el creixement demogràfic va ser un estímul de l’activitat econòmica?

Treballar amb textos i imatges

3. Descriu en 10 línies el funcionament de la màquina de vapor.

L’inventor de la primera màquina de vapor útil va ser l’anglès Thomas Newcomen (1663-1729), que va fabricar una bomba de vapor per extreure l’aigua de les mines (A) Posteriorment, l’escocès James Watt va perfeccionar el sistema el 1765 i va patentar la màquina de vapor (B), que va funcionar primer amb fusta i després amb carbó mineral.

El funcionament de la màquina de vapor és senzill (C). El carbó, cremat en un forn, escalfa l’aigua d’una caldera i la converteix en vapor.

El vapor, mitjançant mecanismes diversos, aconsegueix el moviment continu d’una roda i fa girar un arbre de transmissió, que mou, al seu torn, les rodes de les màquines que té connectades.

Planificar treballs

4. En grup, planifiqueu un treball sobre la màquina de vapor: antecedents, aplicacions i conseqüències del seu ús.

Vapor Caldera Forn Roda Aigua Vàlvula d’entrada Pistó Vàlvula de sortida Aigua de refrigeració Cilindre Condensador
A C B
53

3. LA MECANITZACIÓ DE LA INDÚSTRIA. LA FÀBRICA

3.1 Del taller artesanal a la fàbrica

Amb la Revolució Industrial, els tallers artesanals van iniciar el declivi i les fàbriques van ocupar el lloc d’aquests. Eren grans edificacions on es concentraven els obrers i les màquines mogudes per una mateixa instal·lació energètica.

• Les noves tècniques van consistir a substituir la feina a mà per la feina amb màquines, que es movien mitjançant fonts d’energia potents: de primer l’aigua i després el vapor, obtingut cremant hulla.

• La nova divisió del treball va consistir a dividir el procés de feina en diferents fases o tasques simples i assignar cada tasca a un treballador. Així, les diferents labors podien ser fetes per persones sense qualificació professional, amb l’ajuda de les màquines. Aquestes transformacions van permetre una producció més ràpida, abundant i barata, i la substitució de la feina qualificada i creativa per la feina no qualificada i rutinària.

3.2 La indústria tèxtil

Les tècniques innovadores en el sector tèxtil es van veure impulsades per l’increment de la demanda de teixits de cotó.

• Al principi, per respondre a la demanda creixent, es van adoptar màquines hidràuliques que exigien situar les fàbriques al costat dels rius. Els teixidors van aconseguir augmentar la velocitat del teixit i l’amplària de les peces i els filadors van poder fer diverses bobines al mateix temps.

• Finalment, es van emprar màquines mogudes per vapor, com el teler mecànic i la primera màquina de filar automàtica, coneguda com a selfactina.

Les grans dimensions d’aquestes màquines van consolidar definitivament les fàbriques (factory system), i l’aplicació del vapor en va facilitar la localització a les ciutats. A més, els teixits de cotó van superar els de lli i llana, i la producció britànica va créixer.

3.3 La indústria siderúrgica

La indústria siderúrgica proporcionava ferro. Fins aleshores es fonia en forns, usant fusta i manxes manuals o hidràuliques.

La fusta es va substituir per carbó mineral gràcies a l’ús de bombes de vapor que permetien extreure les filtracions d’aigua de les mines (1776), i es van emprar màquines per moure les manxes que injectaven aire a l’alt forn. Després, Henry Cort va millorar el treball del ferro, amb la invenció de tècniques per fer-lo més resistent (pudelació) i per modelar-lo més bé (laminació).

Algunes màquines tèxtils

Teler mecànic

Patentat per Edmund Cartwrigth el 1785, va permetre sincronitzar els processos de fabricació dels teixits. El més senzill va ser l’anomenat «teler de garrot».

Màquina

de filar automàtica

El 1830, Richard Roberts va desenvolupar la primera màquina de filar automàtica, dotada d’un moviment d’avanç i retrocés que permetia a una sola persona filar amb molts fils de manera simultània.

Procés d’explotació del ferro

Per a la producció de ferro es necessiten mineral de ferro i calcària rentats, esmicolats i garbellats, i coc o carbó refinat i escalfat.

A. Alt forn.

B. Manxes per injectar aire al carbó usat com a combustible.

C. Motlles on s’abocava el ferro colat o lingot de ferro i es deixava refredar.

D. Escòria o material de rebuig.

D B C A Fe + CaCO C Fe + CaCO3 C A B C D 54 UNITAT 3 » LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

2. Analitza el mapa i contesta:

a) A quins països o regions d’Europa estava més estesa la Revolució Industrial en la segona meitat del segle xix?

b) Digues quatre estats actuals que anaven molt endarrerits.

c) Per quin fet destacava Catalunya en el context espanyol?

La Revolució Industrial a Europa Conca carbonífera Mines de ferro Indústries siderúrgiques i metal·lúrgiques Indústria tèxtil Principals regions industrials Ciutats industrials Principals centres nancers 0 250 500 km Mar del Nord Mar Bàltica OCEÀ ATLÀNTIC Mar Mediterrània Glasgow Edimburg Newcastle Liverpool Birmingham Londres Lille-Roubaix-Tourcoing Hamburg Lieja Munic Zuric Barcelona Berlín Varsòvia París Madrid Lió Le Creusot Milà Torí Marsella Gènova Viena Colònia Praga Manchester Bohèmia Saxònia Ruhr Midlands Gal·les Escòcia Silèsia
55
AVANÇA EN COMPETÈNCIES

4. LES CONSEQÜÈNCIES

ECONÒMIQUES DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

4.1 La revolució dels transports

L’aplicació de la màquina de vapor als transports va permetre l’aparició del vaixell de vapor i del ferrocarril. Així, el trasllat de mercaderies i de persones va ser més ràpid i més barat.

• El vaixell de vapor va néixer el 1807, quan Robert Fulton va incorporar la màquina de vapor a la navegació. Els primers vaixells de vapor es van moure pels rius, usant grans rodes de pales. Però l’ús en el transport marítim no es va imposar fins a la invenció del buc de ferro i de l’hèlice (1830-1860). Es van condicionar els ports i construir canals com el de Suez (1859-1869) per escurçar el temps de navegació.

• El ferrocarril va sorgir quan es va inventar la locomotora. Els primers ferrocarrils van circular per la Gran Bretanya, transportant mercaderies entre les mines i els ports en trajectes molt curts i plans. El nou transport no es va imposar fins que George Stephenson va dissenyar la Rocket (1829), una locomotora capaç de circular per terrenys en pendent que va funcionar per primera vegada el 1830 en la línia Manchester-Liverpool.

El comerç interior i exterior es va veure afavorit per l’augment de la demanda i de la producció i pels nous mitjans de transport.

El creixement dels intercanvis va garantir l’abastament d’aliments a la població. Va permetre, a la indústria, el proveïment de matèries primeres i la venda dels productes.

4.2 El desenvolupament del capitalisme

La industrialització va impulsar una altra fase del capitalisme, el capitalisme industrial, que va substituir gradualment l’anterior capitalisme comercial.

Les primeres indústries eren petites i es van finançar amb capital individual o familiar; però, quan van créixer, van exigir més inversions. Per obtenir-ne, s’impulsaren les societats comanditàries, en les quals uns socis aportaven el capital i uns altres les administraven, i les societats anònimes, el capital de les quals es dividia en participacions petites, anomenades accions.

L’augment del nombre d’aquestes companyies va donar lloc a la creació de borses, en què es compraven i venien les accions, i a la multiplicació de bancs, que invertien els dipòsits dels clients quan concedien crèdits a les empreses a negocis i a comprar accions de les indústries.

La generalització d’aquests establiments durant el primer terç del segle xix va originar l’anomenat capitalisme financer, basat en la compravenda d’accions, productes financers i valors.

El vaixell de vapor

Vaixell de vapor «Clermont»

El 1807, el nord-americà Robert Fulton va avarar el seu vaixell de vapor de paletes i va recórrer pel riu Hudson els 240 km que separen Nova York d’Albany.

Ben aviat, el servei de navegació es va estendre per altres rius (Mississipí, Elba, Rin) i a la navegació marítima (1819).

Organitzar informació

1. Quan van funcionar la primera locomotora i el primer vaixell de ferro? Gràcies a quins inventors? Quines infraestructures eren necessàries?

COMPETÈNCIES 56 UNITAT 3 » LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
AVANÇA EN

El ferrocarril

1. Reconstrucció d’un tren de mitjan segle xix

Els trens constaven d’una locomotora (A), al costat de la qual se situava un gran barril amb l’aigua necessària per a la màquina de vapor (B), i un nombre variable de cotxes o vagons. Els de primera classe (C) eren tancats i els de segona i tercera (D i E) solien ser descoberts. Els vagons de mercaderies (F) també eren descoberts.

2. La difusió del ferrocarril a Europa

A l’era industrial, el ferrocarril va estimular el creixement econòmic i el consum de ferro i acer, materials amb què es construïen les locomotores, els vagons i els raïls.

2. Amb l’ajut del mapa, digues quins països tenien una xarxa ferroviària més desenvolupada. Digues-ne tres amb poques vies fèrries.

Treballar amb textos i imatges

3. Quina relació hi ha entre aquest mapa i el de la pàgina 55?

0 5 10 15 20 25 Gran Bretanya Bèlgica França Estats alemanys 2.390 21.558 334 2.879 497 15.544 469 18.876 Milers de km Longitud de la xarxa ferroviària 1840 1870 Mar del Nord Mar Bàltica Mar Negra
Mar Mediterrània Amsterdam Liverpool Manchester Birmingham Londres Hamburg Colònia Brussel·les Lille Frankfurt París Estrasburg Stuttgart Basilea Lió Bordeus Milà Praga Munic Florència Barcelona València Roma Lisboa Madrid Viena Copenhaguen Varsòvia Moscou Sant Petersburg Berlín Glasgow
OCEÀ ATLÀNTIC
1 2 A B C D E F
Participar en l’aprenentatge
57

5. LES CONSEQÜÈNCIES SOCIALS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Les revolucions polítiques i la Revolució Industrial van imposar una nova societat de classes, en què les diferències socials es basaven en el mèrit personal mesurat per la riquesa. En aquesta societat, la classe dominant incloïa la burgesia i l’antiga noblesa, que va mantenir les propietats, i la classe dominada, el proletariat (obreres i obrers industrials) i la pagesia.

5.1 L’auge de la burgesia

La burgesia va ascendir com a grup social. Va accedir al poder polític,es va enriquir amb les activitats econòmiques, va formar part de l’elit cultural, gràcies als estudis mitjans i universitaris, i va imposar la ideologia basada en la valoració de la feina, l’èxit personal, la família i les formes refinades.

• La gran burgesia comercial i industrial se situava en el cim d’aquest grup social. La riquesa que tenien procedia de les manufactures (empreses industrials i mines), dels negocis (bancs, companyies asseguradores, finançament dels ferrocarrils, especulació amb el sòl urbà, etc.) i de les explotacions agràries.

• La petita burgesia o classe mitjana estava formada per petits comerciants i industrials, funcionaris i membres de les professions liberals, com ara metges i advocats.

A les ciutats europees, la burgesia va ocupar, en general, el centre de la ciutat o es va assentar en barris residencials allunyats de les fàbriques i dotats de bones infraestructures: àmplies avingudes pavimentades, clavegueram i enllumenat, botigues, cafès, teatres, zones verdes, etc.

5.2 El naixement del proletariat

Les obreres i els obrers de la indústria van constituir un nou grup social, el proletariat, compost pels pagesos emigrats a les ciutats o per antics artesans arruïnats per la mecanització industrial.

Era mà d’obra barata, sense gaire qualificació professional i fàcil d’acomiadar, que va haver de suportar condicions de feina molt dures: llargues jornades laborals, de 14 a 16 hores; salaris molt baixos per hora treballada o en funció del rendiment; soroll intens i permanent de la maquinària; calor a l’estiu i fred a l’hivern, etc. Aquesta mà d’obra industrial estava formada, entre un 30 % i un 75 %, per dones i infants que treballaven des de molt petits.

No tenien assegurances d’accidents, malaltia, acomiadament o jubilació, i a les fàbriques estaven sotmesos a una dura disciplina laboral, que sancionava l’abandonament de la màquina o el mer fet de conversar durant la jornada laboral.

A les ciutats, el proletariat vivia amuntegat en barris situats al costat de les fàbriques o dels ports, amb condicions higièniques mínimes.

Classes socials a la ciutat

En els inicis de la industrialització, a les grans ciutats europees la burgesia i el proletariat van conviure als mateixos barris i a les mateixes llars.

Els pisos més bons eren ocupats per les classes benestants, i els pitjors i els porxos, per les assalariades. Després, quan el creixement urbà va obligar a enderrocar les muralles d’origen medieval, la ciutat es va expandir, i les diferents classes socials van ocupar barris separats, les característiques dels quals reflectien més o menys la riquesa del propietari.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació

1. En què es basava la societat de classes? En què es diferenciava de l’anterior societat estamental? Dibuixa una piràmide social en el teu quadern.

58 UNITAT 3 » LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

La vida quotidiana de la burgesia i del proletariat

La burgesia El proletariat

La burgesia valorava molt la vida familiar i social, que s’establia en reunions, balls i concerts. Residia en llars espaioses, ricament decorades amb cortinatges, llums i mobles d’estil.

Treballar amb imatges

El proletariat vivia en cases míseres i insalubres, on les famílies s’amuntegaven en espais reduïts. Moltes no tenien mobles i tota la família dormia a terra damunt un matalàs de palla o màrfega.

2. Amb l’ajuda de les il·lustracions, compara la forma de vida de la burgesia i la del proletariat industrial, en concret, com vivien els infants.

Reconèixer drets

3. Penses que tothom té dret a l’alimentació, a l’educació i a la sanitat? Estan garantits aquests drets en el món actual? Parleu-ne en grups i feu un breu resum de les conclusions a què heu arribat.

59

6. EL MOVIMENT OBRER

6.1 De la protesta al sindicalisme

La misèria del proletariat, la marginació política i la falta de legislació laboral van originar el moviment obrer.

• En els inicis, el moviment obrer es va manifestar amb actes de protesta contra la mecanització, consistents en la destrucció de les noves màquines (luddisme).

La classe obrera va crear societats de socors mutus, els integrants de les quals pagaven una quota i rebien una ajuda en cas d’accident o d’acomiadament. Aquestes van fer nombroses «peticions al Parlament» perquè posés fi als abusos de la patronal.

• En dates posteriors, es van crear sindicats o associacions obreres reivindicatives. Tenien com a objectius millorar les condicions laborals: reducció de la jornada de treball, augment dels sous, guany de determinats drets polítics (associació, sufragi universal) i organització de les mesures de lluita, com ara la negociació, les manifestacions i la vaga. Les primeres associacions obreres o Trade Unions van ser legalitzades a la Gran Bretanya el 1825.

6.2 La lluita política. Cartisme, socialisme i anarquisme

De manera simultània al desenvolupament dels sindicats, les obreres i els obrers van iniciar la lluita política per la igualtat de drets.

• El cartisme deu el nom a l’anomenada Carta del Poble, un document enviat al Parlament britànic el 1838 per l’Associació de Treballadors de Londres. Aquest moviment reclamava el vot secret, el sufragi universal masculí i la convocatòria d’eleccions anuals.

• El socialisme va ser formulat per Karl Marx i Friedrich Engels. Tenia l’objectiu de posar fi a la propietat privada, causant de la divisió entre la burgesia, propietària dels mitjans de producció, i el proletariat, que havia de vendre la seva força de treball a canvi d’un salari.

Per aconseguir el seu objectiu, el marxisme proposava una revolució dirigida pel partit socialista que dugués el proletariat al poder. Una vegada aconseguit, s’establiria una dictadura transitòria (dictadura del proletariat) mentre s’implantaven la propietat col·lectiva i una societat sense classes i sense Estat burgès.

• L’anarquisme va ser exposat, entre d’altres, per Pierre-Joseph Proudhon i Mikhaïl Bakunin. Tenia l’objectiu d’aconseguir la màxima llibertat individual, eliminant tot allò que la limités: l’Estat, la propietat privada o les creences religioses.

Per aconseguir-ho, Bakunin proposava una revolució protagonitzada per la pagesia i el proletariat. Després del triomf, s’aboliria l’Estat i se substituiria per comunitats igualitàries.

L’actuació sindical

En els inicis

En dates posteriors

En un primer moment, la protesta del moviment va consistir en la destrucció de les màquines, ja que els obrers consideraven que eren la causa de la situació que patien (A) Més tard, els sindicats obrers van usar les manifestacions i les vagues (B) com a mesures de lluita per aconseguir els seus objectius.

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Diferenciar idees essencials

1. Marca les frases correctes.

a) Marx i Engels van formular el socialisme i l’anarquisme.

b) Tant els socialistes com els anarquistes volien eliminar l’Estat burgès.

c) Els anarquistes i els socialistes estaven en contra de la propietat privada.

d) Socialistes i anarquistes compartien objectius i es van ajudar sempre.

A
B
60 UNITAT 3 » LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

El moviment obrer i la Primera Internacional

Dates clau de l’inici del moviment obrer

Es constitueix a Londres la Primera Internacional.

La Primera Internacional

Preàmbul de la Primera Internacional (1864)

«Considerant:

Que l’emancipació dels treballadors ha de ser obra d’ells mateixos [...], Que el sotmetiment del treballador al capital és la font de tota servitud: política, moral, material. Que, per aquesta raó, l’emancipació econòmica dels treballadors és el gran objectiu a què s’ha de subordinar tot moviment polític.

Que tots els esforços realitzats fins ara han fracassat per falta de solidaritat entre els obrers de les diverses professions a cada país i d’una unió fraternal entre els treballadors de diverses regions. Que l’emancipació dels treballadors no és un problema simplement local o nacional, sinó que, al contrari, interessa a totes les nacions civilitzades [...].

Els sotasignats, membres del Consell elegit per l’assemblea celebrada el 28 de setembre de 1864 a Saint Martin’s Hall, a Londres, han pres les mesures necessàries per fundar l’Associació Internacional de Treballadors.»

Obtenir informació

2. Què tenen en comú les dues il·lustracions de la pàgina anterior?

Comprendre textos escrits

El 1864, el desig de lluitar contra el capitalisme a nivell internacional va fer que es fundés a Londres l’Associació Internacional de Treballadors (AIT), o Primera Internacional. S’hi van integrar els sindicats d’uns quants països: els socialistes i els anarquistes. Tanmateix, les disputes internes entre marxistes i anarquistes van portar a la dissolució, el 1876, de la Primera Internacional.

3. Llegeix el document de la Primera Internacional i resumeix en una frase els arguments amb què es justifica la creació de l’AIT.

Participar en l’aprenentatge

4. Esbrina el nom de l’autora del lema «Proletaris del món, uniu-vos!».

Les Trade Unions són legalitzades pel Parlament britànic. Llei de Fàbriques. Va posar límits legals a les hores de treball de nens i de joves. Carta del Poble. S’inicia el moviment cartista, que reclama el sufragi universal masculí i el vot secret. Llei de Mines. Va prohibir el treball subterrani de les dones i dels infants menors de 10 anys. Es redueix la jornada laboral femenina a 12 hores. Llei de les Deu Hores. Limitava el treball diari de les dones i els menors a les fàbriques tèxtils.
1825 1842 1847 1833 1840 1830 1850 1860 1838 1848 1864
Marx i Engels fan públic El manifest comunista.
61

7. LA CULTURA I L’ART

7.1 La cultura, la ciència i la tècnica

• La cultura de l’època es va caracteritzar per la secularització o disminució de la influència religiosa, per la implantació de l’ensenyament primari obligatori i gratuït, que va incloure per primera vegada les dones; i per la influència creixent de la premsa.

• La literatura va desenvolupar dos corrents. El Romanticisme va cultivar gèneres variats, com la poesia (Lord Byron), el teatre (Johann Wolfgang von Goethe) i la novel·la (Victor Hugo). El realisme va reflectir els problemes ocasionats per la industrialització, com ara les novel·les de Stendhal i de Charles Dickens.

• Les ciències van progressar notablement, sobretot la física, la química i també les ciències naturals, amb la revolucionària teoria de l’evolució de les espècies formulada per Charles Darwin. I la tècnica va mostrar al públic els èxits que assolia en les exposicions universals, com la celebrada a Londres el 1851.

7.2 L’expressió artística

El Romanticisme va aconseguir l’auge durant la primera meitat del segle xix com a reacció al neoclassicisme. Va defensar la imaginació, la creativitat, la fantasia i l’expressió dels sentiments.

• L’arquitectura es va inspirar en els estils del passat. L’estil historicista va construir edificis neoromànics (catedral de Marsella), neogòtics (Parlament britànic) i neobarrocs (òpera de París). I l’estil eclèctic va combinar diversos estils històrics en un mateix edifici. L’única innovació va ser l’ús del ferro i el vidre, dos materials nous proporcionats per la indústria usats en estacions de ferrocarril o en la construcció del Crystal Palace de Londres (1851).

• L’escultura es va caracteritzar pel moviment i l’expressivitat dels rostres. Com en el relleu de La Marsellesa, de François Rude.

• La pintura va concedir molta importància al color, a la llum, al moviment i a l’expressivitat. Els temes preferits van ser imatges del present i del passat, escenes costumistes i exòtiques, temes amorosos i passionals, desastres i tragèdies i paisatges.

A França van destacar Théodore Géricault, amb El rai de la «Medusa», i Eugène Delacroix, amb La Llibertat guiant el poble

En el Regne Unit, van destacar John Constable i William Turner

El realisme es va desenvolupar entre la revolució de 1848 i la dècada de 1870 a França i es va caracteritzar per la inspiració en la realitat i la representació de temes de la vida quotidiana protagonitzats pel poble. Els autors més destacats pertanyen al camp de la pintura Jean-François Millet va reflectir la vida dels pagesos tradicionals en L’Àngelus o en Les espigolaires; Gustave Courbet va mostrar la duresa de la feina de les classes populars en Els picapedrers, i Honoré Daumier va pintar moments de la vida quotidiana en El vagó de tercera classe i La bugadera.

Els progressos de l’educació i de la tècnica

L’ensenyament obligatori

Escola rural, d’Albert Anker.

Durant la segona meitat del segle xix, alguns països europeus, com la Gran Bretanya i França, van aprovar lleis que establien l’ensenyament primari universal, gratuït i obligatori.

Les exposicions universals

Crystal Palace, Londres, 1851.

El primer gran edifici construït amb els nous materials aportats per la indústria va ser el Crystal Palace de Londres, obra de Joseph Paxton, que va resultar guanyador en el concurs convocat per edificar el pavelló de l’Exposició Universal de Londres del 1851.

SABIES QUE…?

El 1792 l’escriptora anglesa Mary Wollstonecraft va publicar la Vindicació dels drets de la dona. En l’obra defensava la igualtat dels homes i les dones, que haurien de tenir drets fonamentals idèntics i que haurien de rebre la mateixa educació.

62 UNITAT 3 » LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

L’art de l’època industrial

AVANÇA EN COMPETÈNCIES

Organitzar informació

1. Fes en el teu quadern un esquema sobre la cultura, la ciència i la tècnica de l’època industrial.

Valorar aportacions culturals

2. Explica com va influir la Revolució Industrial en l’arquitectura de l’època. Posa com a exemple un edifici de Catalunya.

Analitzar estils

3. Anota dues característiques de cada quadre que permetin identificar-lo com a romàntic o realista.

Participar en l’aprenentatge

4. Què pensava Mary Wollstonecraft sobre l’educació dels nens i les nenes?

El rai de la «Medusa», de Théodore Géricault. El vagó de tercera classe, de Honoré Daumier.
El Romanticisme El realisme
63

POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE

1. Busca en aquesta sopa de lletres el cognom de cinc inventors relacionats amb la Revolució Industrial:

3. Llegeix el text i anota els avantatges i els inconvenients de la industrialització.

«D’ençà que es va calmar l’oposició del populatxo a l’ús de màquines per abreujar el treball i es varen convèncer de la utilitat que tenien, s’han instal·lat filadores en tots els camps de les proximitats de Bolton, sobretot on hi ha abundància d’aigua [...].

[A Dukinfield] aquesta elaboració del cotó, alhora que dona feina a gent de totes les edats, també ha debilitat moltes persones, o n’ha retardat el creixement, cosa que ha provocat un augment de la mortalitat alarmant. Les causes d’això en gran part s’han d’atribuir al costum nefast, justament desaprovat pel doctor Percival i per altres metges, d’obligar els infants a treballar nit i dia a les indústries.»

John Aikin. A description of the country from thirty to forty miles round Manchester. Londres. 1795.

2. Amb quina

4. Diferencia entre causes i conseqüències de la Revolució industrial: a) Auge de la burgesia. b) Maquinisme. c) Naixement del proletariat. d) Avenços científics. e) Expansió urbana. f) Innovacions agràries.

Causes:

Conseqüències:

5. En quin moviment artístic enquadraries aquestes imatges i per què? Explica-ho en el teu quadern.

UNITAT 3 » POSA A PROVA EL TEU APRENENTATGE
S U K A R N I T I N T U L L A R T O C A A S T R E B O R U L F A B E R O T W A S U E S T E F F A N O L I M E T O S T I W T I R I T I T R A U O R A D U R S U R G N U N S U E D E N A A B E Z E S X B E O
indústria relacionaries
gràfic? 2.400 2.200 2.000 1.800 1.600 1.400 1.200 1.000 800 600 400 200 1720 1755 1790 1795 1805 1825 1830 1840 1850 0 Milers de tones Producció de ferro colat a la Gran Bretanya Anys
tendència s’hi observa i a què es deu?
el
Quina
2 1 64

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES

El treball infantil en el món actual

La Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant (CRC) i l’Organització Internacional del Treball (OIT) distingeixen diverses formes de treball infantil al món: els infants que treballen, el treball infantil i el treball perillós i altres formes pitjors d’ocupació.

Els infants que treballen són els que participen en alguna activitat econòmica durant almenys una hora en un període concret. Inclou totes les formes de feina, tant en l’economia formal com en la informal, dins i fora del context familiar, i la feina per una remuneració o benefi-

ci en efectiu o en espècie, a temps parcial o temps complet, o com a treballador domèstic fora de la pròpia llar.

El treball infantil nclou tant les pitjors formes de treball infantil, com els infants que treballen per sota de l’edat mínima.

El treball perillós (altres formes pitjors) es defineix com qualsevol activitat o ocupació que, per la naturalesa o pel tipus de treball, té efectes adversos en la seguretat de l’infant, la seva salut o el seu desenvolupament moral.

1. Escriu en el lloc corresponent de la figura les tres formes de treball infantil.

a) El treball nocturn.

b) La feina amb nivells de soroll o vibracions perjudicials.

c) La feina sota terra o sota l’aigua.

d) L’ajuda en el negoci familiar.

e) El transport manual de càrregues pesants.

2. Aquestes frases sobre el treball infantil, són vertaderes (V) o falses (F)?

a) Exclou aquells infants que treballen només unes quantes hores a la setmana.

b) Afecta més els nens que les nenes.

c) No hi ha treball infantil a Europa.

3. A continuació hem aplegat possibles formes de treball infantil. Quines inclouries en la categoria de treball infantil perillós? Assenyala-les.

4. Analitza les dades estadístiques i contesta:

a) En què treballaven el 2020 la majoria dels infants?

b) A quines regions de la Terra hi havia més infants que treballaven?

POSA A PROVA LES TEVES COMPETÈNCIES « UNITAT 3
TREBALL INFANTIL PER REGIONS (% del total d’infants) Àfrica 21,6 % Àsia i el Pacífic 5,6 % Amèrica 4,3  % Europa i Àsia central 5,7 % Països àrabs 5,8 % TREBALL INFANTIL PER EDATS I SECTORS (total: 152 milions, 2016) % per edats Gènere Sector econòmic 58 % 88 milions 42 % 64 milions 55 % Entre 5 i 11 anys 70 % Agricultura 22 % Entre 12 i 14 anys 10,3 % Indústria 21 % Entre 15 i 17 anys 19,6 % Seveis 65

COMMEMOREM EL DIA MUNDIAL

CONTRA EL TREBALL INFANTIL

Des del 2002, per iniciativa de l’Organització Internacional del Treball (OIT), cada 12 de juny se celebra el Dia Mundial contra el Treball Infantil. Tot i que pot semblar que el temps en què molts infants es veien obligats a treballar pertany al passat, les xifres ho desmenteixen: segons l’Organització de les Nacions Unides (ONU), avui dia uns 160 milions de nens i nenes d’entre cinc i disset anys, això és, un de cada deu infants del planeta, treballen.

L’objectiu d’aquesta situació d’aprenentatge és que organitzeu un acte commemoratiu amb motiu de la celebració d’aquest dia per difondre els seus objectius i, alhora, contribuir a posar fi a aquesta xacra social.

La commemoració del Dia Mundial contra el Treball Infantil s’inclou en els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) creats per l’ONU el 2015, que es materialitzen en l’Agenda 2030; en concret, en els ODS número 8 (Treball digne i creixement econòmic) i 16 (Pau, justícia i institucions sòlides).

A grans trets, aquests ODS es proposen prohibir i eliminar totes les formes de treball infantil, incloent-hi el reclutament i la utilització d’infants soldats, i posar fi al maltractament, l’explotació, el tràfic, la tortura i totes les formes de violència contra els infants.

QUÈ HEM DE FER?

1. Triar una acció. Tenint en compte els mitjans de què disposeu, el lloc on viviu i el nombre de persones que sou, decidiu quina activitat, que tingui la màxima repercussió, podeu organitzar per commemorar el Dia Mundial contra el Treball Infantil.

2. Documentar-vos. Cerqueu informació sobre l’explotació laboral dels infants des de l’època de la Revolució Industrial fins als nostres dies. Per donar a conèixer aquesta realitat, cal que abans n’estigueu ben assabentats.

3. Planificar l’activitat, fer-ne difusió i organitzar-la. Preveieu tots els aspectes que caldrà que tingueu preparats per dur a terme l’activitat amb garanties d’èxit. Com més acurada sigui la planificació, més bé sortirà.

SITUACIÓ
SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1 66 SITUACIÓ D’APRENENTATGE

COM HO HEM DE FER?

Es tracta que desenvolupeu una situació d’aprenentatge en grups de cinc o sis alumnes. Aquesta vegada podeu treballar tots els grups en un mateix projecte de dimensions més grans, de manera que cadascun assumeixi una de les tasques que s’han de fer, que són les següents:

1. La tria de l’activitat

Es tracta que feu conèixer a tanta gent del vostre entorn com sigui possible la problemàtica del treball infantil des d’un punt de vista històric o actual. Així doncs, heu d’escollir un esdeveniment que sigui prou atractiu per al públic, però que alhora us permeti sensibilitzar-lo sobre una qüestió tan delicada. Per exemple, podeu organitzar una fira de productes de comerç just, preparar una lectura dramatitzada a partir de testimonis escrits que ens han arribat de nenes i nens que es van veure obligats a treballar, muntar un cicle de pel·lícules i documentals sobre el tema…

2. El procés de documentació

Si voleu transmetre informació de manera fiable, cal que abans us convertiu en petits experts sobre el tema. Per a això, us heu de documentar a fons llegint textos o mirant reportatges sobre el treball infantil. En primer lloc, cal que us feu una idea general sobre el treball infantil. Després, podeu cercar informació relacionada amb l’acte que voleu organitzar.

També cal que decidiu quin format donareu a aquesta informació: una exposició oral en directe o enregistrada, una sèrie de plafons amb explicacions escrites, una projecció de dades a les parets… Per exemple, si organitzeu una fira de comerç just, podeu preparar un díptic que expliqui quina mena de productes poden provenir del treball infantil o com se certifica que els que veneu a la vostra fira no han estat elaborats per infants.

3. La difusió de l’activitat

Perquè la gent sàpiga que organitzeu una activitat, cal que en feu publicitat. Us proposem que enregistreu una falca publicitària per emetre-la a la ràdio. Ha de ser un text breu en què expliqueu l’objectiu de l’esdeveniment i en què doneu tota la informació essencial (lloc on se celebrarà, dia i hora en què es farà…).

4. L’organització de l’activitat

Les tasques que haureu de fer en aquest punt dependran del tipus d’activitat que prepareu. A gran trets, cal que tingueu en compte els aspectes següents:

• L’horari i la durada de l’esdeveniment.

• L’adequació de l’espai on tindrà lloc.

• Els requisits tècnics (punt de llum, aparells electrònics, serveis…).

• La gestió dels residus.

D’APRENENTATGE
67
En l’espai personal del webhiwww.barcanova.cat trobareu més instruccions, models i enllaços d’interès.

SITUACIÓ

MODELS I MATERIAL COMPLEMENTARI

L’activitat Biciruta del treball infantil a Barcelona consisteix en un recorregut en bicicleta per diversos llocs de Barcelona relacionats amb el treball infantil en l’època de la industrialització de la ciutat (segles xviii, xix i xx). Cada participant rep un full volant amb un plànol de la ruta i algunes dades i en cada parada el guia llegeix un text explicatiu.

EL FULL VOLANT

• A la Barcelona dels segles xviii i xix es pensava que el treball infantil era una solució per acabar amb la pobresa

• Les autoritats, els pedagogs i l’Església de l’època consideraven que els nens i les nenes podien treballar a partir dels set anys

• A començaments del segle xx aquestes creences van començar a canviar, tot i que encara van perdurar durant uns quants anys.

• En algunes fàbriques del sector tèxtil la mà d’obra infantil podia arribar a representar el 70 % del total dels treballadors.

• Els infants rebien un salari inferior al dels adults. Habitualment cobraven per l’edat que tenien, no pas pel tipus de feina que feien o per la seva capacitació.

1. Carrer de la Diputació, 246: Casa Berenguer. 2. Carrer dels Tallers, 22: Casa fàbrica Magarola. 3. Carrer de les Ramelleres, 17: Casa de la Misericòrdia.
68
4. Carrer del Doctor Ibáñez, 38: Cristalleria Planell.

ELS TEXTOS EXPLICATIUS

Presentació

De vegades tendim a pensar que el treball infantil es duia a terme en temps remots i en llocs llunyans, però ens equivoquem doblement. Quant a la temporalitat, segons l’ONU actualment hi ha uns 160 milions d’infants explotats laboralment. I pel que fa a l’espai geogràfic, el treball infantil va ser habitual a moltes fàbriques de Barcelona des del final del segle xviii fins ben entrat el segle xx

1. Casa Berenguer. Aquest edifici d’estil modernista va ser construït entre els anys 1907 i 1908 per iniciativa d’una empresa tèxtil, Sobrinos Berenguer. Un dels elements decoratius de la façana representa una escena en què una dona fa anar un teler i tres infants carreguen embalums pesants. Aquesta escena indica que el treball infantil era habitual a la Barcelona de començaments del segle xx

2. Casa fàbrica Magarola. Els germans Fèlix i Francesc Magarola van fer construir aquest immoble l’any 1779 per allotjar-hi una fàbrica d’indianes.

Barcelona concentrava molts establiments fabrils a finals del segle xviii: una vuitantena de fàbriques que donaven feina a uns 12.000 treballadors. Molts d’aquests treballadors eren infants. Segons la correspondència del 1790, a la fàbrica dels germans Magarola hi treballaven «cincuenta muchachos para pincelar las piezas», «ochenta y dos muchachos para ayudar a los pintadores» i «cuatro muchachos ocupados en bruñir». També se sap per aquestes cartes que la presència de nenes en aquesta fàbrica era considerable.

3. Casa de la Misericòrdia. Aquesta institució benèfica d’origen medieval i caràcter religiós acollia nenes i noies pobres. A partir dels set anys, les nenes havien de començar a treballar, no tan sols a l’hospici, on solien fer feines relacionades amb les filatures, sinó també com a minyones en domicilis particulars.

La Casa de la Misericòrdia posava com a condició perquè anessin a treballar a les cases que els paguessin un salari que havia d’anar creixent amb el pas dels anys. També establia que «ni los amos ni las amas debían tomarse la licencia de castigar a sus criadas: podrán reprender sus defectos; y si esto no bastare, deberán llevarlas al Hospicio para que se les dé la mortificación que merecieran».

La imposició d’aquestes condicions, que de vegades dificultava que poguessin trobar una casa on treballar, ens dona una idea de les condicions que havien de suportar les nenes que no provenien d’aquesta institució benèfica i que treballaven com a minyones.

4. Cristalleria Planell. Al segle xx, concretament l’any 1925, el treball infantil encara perdurava en alguns sectors, com en el del vidre. Els infants hi entraven a treballar com a aprenents a partir dels nou anys, i havien de començar cada dia una hora abans per encendre els forns i fer la neteja de les instal·lacions.

Aquestes condicions van provocar que els nens de la Cristalleria Planell es declaressin en vaga i s’enfrontessin als seus patrons, a les forces de l’ordre i als seus propis pares, preocupats perquè els sous no arribaven a casa durant els dies que va durar el conflicte. La protesta, encapçalada per Francesc Pedra, de només onze anys, es va acabar amb l’acceptació per part del propietari d’incloure el temps de la neteja dins la jornada laboral i de retribuir el temps necessari per a l’encesa dels forns.

D’APRENENTATGE
69 SITUACIÓ D’APRENENTATGE 1

APÈNDIX

» VOCABULARI

» DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS

Abraçada de Bergara (29 d'agost de 1839). Acord, plasmat en l'abraçada que es van fer el general isabelí Espartero i el general carlí Maroto, amb el qual va finalitzar la primera guerra carlina (1833-1839). En l'acord, els carlins es comprometien a lliurar les armes i a acatar la Constitució del 1837. A canvi, mantenien l'ocupació i el grau, o sol·licitaven el retir amb el sou íntegre.

Acidesa o basicitat. Referit al sòl, es considera que hi predomina l’acidesa si el valor del seu potencial d’hidrogen (pH) és més baix que 6,5 i que hi domina la basicitat si el pH és més alt que 7. Un valor entre 6,5 i 7 indica que el sòl és neutre. Els sòls excessivament àcids o bàsics no són aptes per al cultiu.

Al·luvials (planes). Àrees de relleu pla travessades per un riu les quals poden quedar inundades si hi ha un augment de cabal del riu.

L’aqüicultura intensiva intervé en tot el procés vital de l’espècie.

Biocombustible. Combustible obtingut mitjançant el tractament físic o químic de matèria vegetal o de residus orgànics.

BRICS. Sigla que fa referència a cinc països d'economia emergent: el Brasil, Rússia, l'Índia, la Xina i Sud-àfrica. Les inicials de la sigla corresponen a la primera lletra en anglès dels noms d'aquests països.

Arc Alpí. Espai geogràfic que comprèn el sud d’Alemanya, l’est de França, Suïssa, Àustria i el nord i el centre d’Itàlia.

Arc Tecnològic Mediterrani. Comprèn l’àrea situada entre el nord d’Itàlia, el sud de França i el llevant de la península Ibèrica.

Arrendament. Contracte pel qual el propietari d’un bé cedeix el seu aprofitament a una altra persona a canvi d’un pagament en diners.

Colònies americanes. Territoris dependents d’una metròpolis situats al continent americà.

Aqüicultura. Cria en captivitat o en un ambient controlat de mol·luscs, crustacis i peixos, com el llobarro, l’orada o el llenguado. L’aqüicultura extensiva només interfereix en algunes fases de la producció o l’alimentació.

Benefici econòmic. Diferència entre el preu de venda d’un producte i el preu de cost. Es calcula restant al preu de venda el cost dels recursos utilitzats per produir-lo i el pagament dels impostos. Per augmentar els beneficis, les empreses poden incrementar la producció, apujar els preus o reduir els costos (rebaixant el preu pagat pels recursos o els salaris).

Béns propis. Propietats municipals llogades per l’ajuntament a particulars per tal d’obtenir ingressos per al municipi.

Companyies comercials. Societats comercials que obtenen el capital necessari per a les seves activitats emetent accions. Aquestes són participacions que converteixen els compradors en propietaris de la companyia en proporció al nombre d’accions que tenen. Si la companyia va malament, es perd el capital invertit; si va bé, es reparteixen beneficis proporcionalment al nombre d’accions posseïdes. La compravenda d’accions es duu a terme a la borsa o mercat de valors.

 A
B
C
240 APÈNDIX » VOCABULARI

Contenidor. Caixa estàndard que s'utilitza per transportar mercaderies en els vaixells i els ferrocarrils des que un transportista nord-americà la va fer servir per primera vegada l'any 1956. Aquest sistema va revolucionar el comerç mundial.

Crioll. Persona d’origen europeu nascuda al continent americà.

D

Datàfon. Aparell que permet pagar amb targeta de crèdit en un comerç o un punt de venda concret.

Estat del benestar. Model d’Estat o de societat en el qual l’Estat garanteix a la totalitat de la població l’accés als serveis bàsics, com la sanitat o l’educació.

 F

Fons de Compensació Interterritorial. Ingressos procedents dels Pressupostos Generals de l’Estat destinats a les comunitats autònomes la renda per càpita de les quals és inferior a la mitjana nacional.

Furs. Estatuts jurídics d’origen medieval, atorgats pel rei o per un senyor feudal a un municipi, que incloïen els privilegis i les normes per les quals havia de regir-se.

Guerrilla. Forma de lluita constituïda per partides armades de civils, que no presenten una batalla formal a l’enemic, sinó que fan servir el coneixement del terreny per inflingir atacs per sorpresa i dificultar el domini del territori.

 I

Índex de fecunditat. Indica la mitjana de fills per dona. Una mitjana de 2,1 fills per dona és considerada com a taxa de reemplaçament poblacional.

Efecte d'hivernacle. Procés pel qual alguns gasos presents a l'atmosfera absorbeixen una part de l'energia solar i la tornen a irradiar, de manera que provoquen un augment global de la temperatura mitjana del planeta. L'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle fruit de l'activitat humana, com la crema massiva de combustibles fòssils, provoca l'efecte hivernacle i afecta l'equilibri tèrmic del planeta.

Equipament. Conjunt d’instal·lacions necessàries per al funcionament d’una activitat o servei, com, per exemple, una indústria, un hospital, etc.

G

G20. Fòrum de cooperació i consulta que té com a objectiu mantenir l’estabilitat econòmica mundial. És format pel G7 (Alemanya, el Canadà, els Estats Units d’Amèrica, França, Itàlia, el Japó i el Regne Unit), dotze països emergents (Rússia, l’Aràbia Saudita, l’Argentina, Austràlia, el Brasil, la Xina, l’Índia, Indonèsia, Mèxic, la República de Corea, Sudàfrica i Turquia) i la Unió Europea com a bloc.

Jaciment. Lloc on es concentra significativament un cert recurs natural, com una roca, un mineral o un producte energètic.

 L

Llavors transgèniques. Llavors transformades genèticament per dotar el cultiu de certes propietats, com, per exemple, més resistència a plagues, herbicides, temperatures extremes, gelades, sequeres, etc.

Especulació. Operació comercial consistent a adquirir terra o immobles, que s’espera que es revaloraran, per obtenir beneficis un cop venuts.

 E
J
241

Mans mortes. Béns que no es podien comprar, canviar o vendre pel fet que no ho permetien les regles de les institucions a què pertanyien o per les condicions en què s’havien llegat (l’herència d’un benefactor ja mort la voluntat del qual no es podia alterar). El terme s’aplicava especialment als béns de l’Església, per procedir en molts casos de donacions fetes per particulars després de morir-se.

Mercat central. Establiment que concentra les mercaderies d’empreses a l’engròs per proveir els comerços minoristes. Sol localitzar-se als afores de la ciutat, perquè requereix grans espais i bones comunicacions amb els centres de producció i de consum. Els grans mercats centrals disposen de naus especialitzades per concentrar els diversos tipus de productes i varietat de serveis per als comerciants, com, per exemple, la central de compres, els locals comercials, els hotels, els restaurants, els aparcaments, etc.

Monsònic (clima). Varietat de clima tropical, característic del sud i del sud-est d’Àsia, determinada per la influència dels vents monsònics. A l’estiu, aquests vents bufen de sud a nord, entre l’oceà i el continent, per la qual cosa són càlids i humits i causen precipitacions importants.

Parceria. Contracte pel qual el propietari de la terra cedeix la seva explotació a una altra persona i obté com a pagament un percentatge de la collita.

Parcs tecnològics. Espais destinats a allotjar indústries d’alta tecnologia. Se situen en àrees d’alta qualitat ambiental i disposen de bones infraestructures de transport i comunicacions i serveis avançats.

Metròpoli. Ciutat fundadora d’una colònia, amb què manté habitualment una relació de superioritat política, econòmica, social i cultural.

Multiculturalisme. Coexistència de diferents cultures en un territori determinat.

Pluja àcida. Precipitació que té un grau d’acidesa superior al normal. Es produeix quan certes substàncies, com, per exemple, el diòxid de sofre i els òxids de nitrogen alliberats per certes indústries i instal·lacions energètiques, es barregen amb el vapor i cauen a la superfície terrestre. Com que té efectes corrosius, ocasiona danys en la vegetació, les aigües, el terra i els edificis.

Neocolonialisme. Forma actual de colonialisme que consisteix a exercir un domini econòmic sobre un país políticament independent, habitualment una antiga colònia.

Primogenitura. Conjunt de béns pertanyents a la noblesa que estaven vinculats entre ells i no podien dividir-se ni vendre’s.

Professions liberals. Activitats que requereixen una formació intel·lectual i que s’exerceixen de manera personal, lliure i independent. Per exemple, l'exercici de la medicina i de l'advocacia.

 M
 N
P
242 APÈNDIX » VOCABULARI

Províncies Unides. Conjunt format per les set províncies que van constituir els antics Països Baixos del nord. Després d’independitzar-se d’Espanya en la pau de Westfàlia (1648), es van organitzar com una república, en la qual cada una de les set províncies tenia parlament propi. D’aquestes set províncies, la més important era Holanda.

Semiextensius (sistemes). Règims de cultiu o de cria de bestiar. Combinen pràctiques extensives (com l’ús de grans superfícies de terreny i de sistemes naturals per conrear o alimentar el bestiar) amb pràctiques intensives (com l’ús limitat d’avenços tècnics o el complement de l’alimentació natural del bestiar amb pinsos).

Senyorius. Territoris que es troben sota la potestat d’un senyor.

Vaixells factoria. Grans embarcacions en les quals se sotmet el peix a certes pràctiques industrials, com la selecció, la neteja, la congelació i l’envasament.

Renovables (recursos). Materials presents en la natura que es poden reposar de forma natural a un ritme superior al del consum pels éssers humans.

Subsol. Capa del terra profunda, situada per sota de la capa superficial.

Vol xàrter. Servei aeri no regular que adapta les seves rutes i els seus preus a les necessitats de la demanda.

República federal. Forma d’Estat encapçalada per un president triat per votació i constituïda per l’associació de territoris (estats o regions) amb un elevat grau d’autonomia o capacitat d’autogovern, excepte en determinades matèries que són competència del Govern federal.

TTecnòpolis. Àrea de grans dimensions on es concentren les activitats i els serveis relacionats amb l’alta tecnologia, la innovació i els avenços científics.

Terres comunals. Territoris municipals explotats conjuntament per tots els veïns del municipi sota unes normes establertes.

Zona franca. Territori delimitat dins d’un país on les empreses que s’instal·len gaudeixen de beneficis especials, com, per exemple, l’exempció de certs impostos o del pagament d’aranzels comercials. La seva finalitat és atreure inversions exteriors.

Sans-culottes. Terme despectiu que significa ‘sense calçons’. Va ser usat pels grups acomodats durant la Revolució Francesa per designar els grups populars urbans.

Tribunal Internacional de Justícia de la Haia. Òrgan judicial principal de l’ONU que s'encarrega de decidir, d’acord amb el dret internacional, les controvèrsies d’ordre jurídic entre estats.

R
 S
 V
 Z
243

Arquitectura (I). Aspectes generals

L’arquitectura és l’art i la tècnica de dissenyar edificis; és a dir, construccions destinades a qualsevol activitat humana. Al llarg de la història, s’han construït edificis religiosos i civils. A l’edat contemporània han predominat les edificacions civils de marcat caràcter funcional o utilitari, com ara estacions de ferrocarril i de metro, ponts, fàbriques, mercats, hivernacles, torres, etc. Tots els edificis estan construïts amb uns materials característics i consten d’elements sustentadors, elements sustentats o coberta i elements decoratius.

Exemples de materials constructius

El ferro permet cobrir amplis espais amb molt pocs suports. El vidre proporciona lleugeresa i lluminositat. I el formigó, al qual es va incorporar més tard una xarxa metàl·lica (formigó armat), s’aplica als fonaments i a l’estructura dels edificis, i en permet elevar considerablement l’altura.

Ferro colat Ferro i vidre Acer Formigó armat Torre Eiffel (París). Ciutat de les Arts i les Ciències (València). Coberta de ferro i vidre del Museu d’Orsay, antiga estació de tren de París. Varetes d’acer
244 APÈNDIX » DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS
Formigó armat

Exemples d’elements arquitectònics

Els elements arquitectònics defineixen l’estructura d’un edifici. Els principals són:

• El mur. És una obra o estructura d’obra vertical que tanca la construcció. Pot complir dues funcions: de sosteniment, si suporta el pes de l’estructura superior, o de tancament, si s’usa per delimitar un espai.

• Els suports. Són qualsevol peça que en suporta una altra. Els més freqüents són la columna i el pilar.

• La coberta. És el tancament superior d’un edifici. Pot ser plana o voltada.

Per analitzar-los, se sol acudir a dibuixos o a imatges, com la planta, l’alçat i les vistes o imatges exteriors i interiors.

Capella de Notre-Dame du Haut, a Ronchamp (França). Le Corbusier. Casa sobre la cascada, a Pennsilvània (EUA). Frank Lloyd Wright. Vista exterior Vista interior Coberta Basílica de Nostra Senyora de la Guàrdia. Marsella. Mur Volta Planta Capella de Notre-Dame du Haut. Alçat Casa sobre la Cascada. Pilar Arc
245
Motllura

Arquitectura (II). Evolució estilística. El segle xix

Historicismes

L’arquitectura del segle xix és filla del Romanticisme i de la Revolució Industrial. El Romanticisme va originar una arquitectura historicista que va ressuscitar els estils anteriors. El resultat van ser els estils neogòtic (1), neoclàssic (2) i neoromànic (3 i 4), entre altres.

2. Palau del Congrés, de Narcís Pascual i Colomer. Madrid, 1843-1850. Calcària i granit.

3. i 4. Exterior i interior del santuari de Santa María la Real de Covadonga, de Frederic Aparici i Soriano. Covadonga (Astúries), 1877-1901. Calcària rosa.

1. Parlament Britànic, de Charles Barry i Augustus Pugin. Londres, 1840-1865. Pedra calcària.
1 2 4 3 246 APÈNDIX » DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS

Escultura (I). Aspectes generals

L’escultura és l’art de modelar, tallar i esculpir persones, animals o objectes en les tres dimensions de l’espai. Les escultures es fan a partir de materials diversos; disposen de determinats valors formals que es poden analitzar (tema, composició, volum, llum, color, execució, moviment) i es conceben amb una funció determinada: decorativa, estructural, exempta en funció de l’urbanisme, etc.

N’hi ha de dos tipus fonamentals: l’escultura exempta o de ple volum, que permet a l’espectador desplaçar-se al voltant, i el relleu, que es denomina alt, baix i mig relleu, segons que ressalti més o menys sobre la superfície en què està executat.

Exemples de valors formals

Tema. Retrat

1. Retrat de Jules Dalou, d’Auguste Rodin. 1883.

2. Gran arabesc, d’Edgar Degas. 1885-1890.

3. Arc de Triomf de París. 1806-1836.

4. La porta de l’Infern (detall), d’Auguste Rodin. 1880-1917.

5. Pedro Antonio de Alarcón, de Miguel Barranco. 2010.

6. La Pinta del Vent, d’Eduardo Chillida. 1976.

Figurativa Abstracta

Escultura (II). Evolució estilística. Els segles xix i xx

El segle xix. Romanticisme i impressionisme

El romanticisme escultòric (1 i 2) va triomfar cap al 1830 com a reacció contra les normes acadèmiques imposades per l’art neoclàssic. Però la ruptura definitiva amb l’academicisme la va dur a terme Auguste Rodin (3)

1. La Marsellesa, de Françoise Rude. París, 1832.

2. Estàtua Simón de Rojas Clemente, de José Grajera. Madrid, 1865.

3. El pensador, d’Auguste Rodin. París, 1904.

1 Moviment 2 5 Alguns tipus d’escultures Relleu monumental 3 4 6
1 2 3 247

Pintura (I). Aspectes generals

La pintura és l’art de representar persones, objectes o idees usant tres elements bàsics: el suport sobre el qual es pinta, que sol ser el mur, la taula, el llenç, el metall i el paper; els pigments, o substàncies naturals en pols que aporten el color, i els aglutinants i els diluents, que fixen els pigments entre ells i amb el suport.

Les tècniques pictòriques resulten de la combinació dels diversos materials usats i del medi en què aquests es dilueixen. Les més usades al llarg de la història han estat el fresc, el tremp i l’oli. A partir del segle xix, també s’han usat el guaix o aiguada, l’aquarel·la, el tremp, el pastel, l’encàustica, la tinta i els acrílics; també s’han barrejat diverses tècniques de les anteriors per originar un collage o una tècnica mixta.

Exemples de materials i tècniques pictòriques

Tècnica de pintura mural que usa pigments i aigua de calç aplicats sobre una paret emblanquida amb estuc mentre aquest està encara humit.

Tècnica pictòrica «inventada» en el segle xv. Els colors es dilueixen en olis vegetals, la qual cosa permet pintar en diversos suports com la taula i, més generalment, el llenç o tela preparada.

Pintura acrílica

Pintura plàstica fabricada amb resines sintètiques. De vegades s’usa per retocar serigrafies.

Els pigments es dilueixen en aigua o en aigua i goma.

Cúpula de Miquel Barceló. Sala XX del Palau de les Nacions. Ginebra, 2008. Fresc El dinar campestre, d’Édouard Manet. Museu d’Orsay (París), 1863. Oli Marilyn, d’Andy Warhol. 1964 Al Moulin Rouge: la dansa, d’Henri de ToulouseLautrec. 1890. Guaix o aiguada La banyera, d’Edgar Degas. Farmington (Estats Units), 1886. Pastel
APÈNDIX » DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS 248
Pintura realitzada amb clarions de colors. El suport més habitual és el paper.

Aquarel·la

Els pigments es dilueixen en aigua, usant com a aglutinant la goma aràbiga. Com a suport s’usa el paper o la cartolina.

És una tècnica mixta que usa l’oli i l’encolatge d’objectes diversos, com ara fotografies, revistes o periòdics.

Alguns aspectes formals de la pintura

el color La llum

Es pot distribuir de manera homogènia o usar-se per destacar parts del quadre.

Façana de la Catedral de Rouen, de Claude Monet. 1894.

Són els dos elements essencials d’una pintura. El dibuix és un traç lineal o de figura fet sobre el suport i, normalment, és el que defineix les formes. Els colors transmeten sensacions i provoquen diferents emocions estètiques segons que siguin càlids (vermell i groc) o freds (blau i verd).

La dansa, d’Henri Matisse. Museu de l’Hermitage (Rússia), 1909.

La pintura representa l’espai a través de la perspectiva, que és la tècnica per crear la sensació de la tercera dimensió, i de la composició i l’ordenació harmònica de tots els elements presents en el quadre.

Primera aquarel·la abstracta, de Vassili Kandinski. Neully sur Seine (França), 1910. La línia o dibuix i Le Journal, de Juan Gris. 1916. Collage El cafè nocturn, de Vincent van Gogh. 1888. L’espai. Perspectiva i composició
249
Parau Api (Què hi ha de nou?), de Paul Gauguin. 1892.

Pintura (II). Evolució estilística. El segle xix. Goya. Romanticisme i realisme

A final del segle xviii i principi del xix va desenvolupar la seva tasca Francisco de Goya, un pintor difícil d’encasellar. Algunes de les seves obres es consideren un avançament de moviments pictòrics posteriors, com el Romanticisme, per l’anàlisi psicològica dels personatges (1) o la importància que va concedir a la massa anònima (2); el surrealisme i l’expressionisme, perquè va sacrificar la forma a l’expressió (3), i l’impressionisme, pel tractament de la llum (4)

1. La família de Carles IV, 1800-1801. Oli sobre llenç.

2. El tres de maig o «Els afusellaments», 1814. Oli sobre llenç.

3. Saturn devorant un fill, 1819-1823. Oli traslladat a llenç.

4. La lletera de Bordeus, 1825-1827. Oli sobre llenç.

Romanticisme i realisme

A principi del segle xix es van succeir el Romanticisme i el realisme, dos moviments artístics que van posar de manifest el desig d’originalitat regnant a l’època i en els artistes, i que va tenir el centre a París.

Romanticisme

El Romanticisme va triomfar cap al 1830. Els temes característics van ser la mort, l’exotisme oriental, el fantàstic, l’època medieval com a origen d’històries i llegendes nacionals, i la naturalesa entesa amb un sentit transcendent.

5. El rai de la Medusa, de Théodore Géricault. Museu del Louvre (París), 1818-1819. Oli sobre llenç.

6. La llibertat guiant el poble, d’Eugène Delacroix. Museu del Louvre (París), 1830. Oli sobre llenç.

Goya
1 4 3 2 5 6 250 APÈNDIX » DICCIONARI VISUAL DE CONCEPTES ARTÍSTICS

7. Sermó a les màscares, d’Eugenio Lucas. Museu del Prado (Madrid), 1855. Oli sobre làmina de coure.

8. Amalia de Llano y Dotres, comtessa de Vilches, de Federico de Madrazo. Museu del Prado (Madrid), 1853. Oli sobre llenç.

Realisme

El realisme es va desenvolupar a partir de 1848, i hi van aparèixer nous temes com el món del treball, les classes baixes i, al Regne Unit, una escola de paisatgistes.

A Espanya, el realisme es va centrar en la pintura d’història, que narrava fets del passat (12) o contemporanis (13). També van sovintejar els retrats.

9. Enterrament a Ornans, de Gustave Courbet. Museu d’Orsay (París), 1849-1850. Oli sobre llenç.

10. Les espigoladores, de François Millet. Museu d’Orsay (París), 1857. Oli sobre llenç.

11. La catedral de Salisbury vista des del jardí del palau del bisbe, de John Constable. Victoria and Albert Museum (Londres), 1823. Oli sobre tela.

12. Isabel la Catòlica dictant el seu testament, d’Eduardo Rosales. Museu del Prado (Madrid), 1864. Oli sobre llenç.

13. L’afusellament de Torrijos i els seus companys a la platja de Màlaga, d’Antoni Gisbert. Museu del Prado (Madrid), 1888. Oli sobre llenç.

7 8 11 13 9 10 12 251
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.