Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Montse Ciprés
Edició: Xavi Carulla, Mariajosep Sintes
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra
Maquetació: Míriam Mimó
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Marta Biel Tres
Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5624-0 DL B 6139-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Comunica de Llengua catalana de 5è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.
El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.
Tots els enregistraments de les lectures estan disponibles en l’espai personal del web www.barcanova.cat
LLENGUA N CAA A A L T
coneixements
Programa Comunica
NGUA
Programa Comunica
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària i Reflexió sobre la llengua, en el llibre; i Les llengües i els seus parlants i Alfabetització informacional, en el dossier.
Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals.
Pàg. 15
Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.
Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.
Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris.
Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos.
Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions.
Conceptes importants que cal recordar.
Organització gràfica i visual de la informació.
La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat. Cada apartat té assignat un color que l’identifica.
ort
Ortografia. Es presenten les normes de l’ortografia arbitrària, les excepcions ortogràfiques més usuals i l’accentuació.
Lèxic. S’analitzen els mecanismes de formació de paraules i s’insisteix en la millora de la precisió lèxica i l’increment del vocabulari.
gram
Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja un treball grupal (de recerca, sobre els ODS o literari) en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.
Gramàtica. Es presenten les diverses categories gramaticals i s’incideix especialment en la correcta construcció d’oracions i en l’ús adequat dels signes de puntuació.
Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.
Lectures. Recull de les referències bibliogràfiques de tots els textos que han aparegut en les unitats.
lèx
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC , un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
• Enregistrament de textos
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Un model adaptable i versàtil
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral
Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
les claus del projecte digital
MULTISUPORT
S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
DESCARREGABLE
Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.
UNIVERSAL
És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.
SENZILL I INTUÏTIU
Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.
ESPAI PERSONAL
En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.
SINCRONITZACIÓ
Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.
records i vivències
Educació literària
El diari de la Raquel 10
Comunicació oral
Vivències personals 12
Comprensió lectora
La cerca del tresor: l’agulla d’en Flint 13
La narració en primera persona 15
Expressió escrita
El diari personal 16
reflexió sobre la llengua ORTOGRAFIA
• La síl·laba tònica 17 LÈXIC
• La derivació 18
• Les paraules compostes 19 GRAMÀTICA
• La comunicació 20
• El llenguatge 21
• La llengua 21
1 cultures llunyanes
Comunicació oral
El text instructiu 22
Comprensió lectora Juguem! 23
Expressió escrita
La redacció de textos instructius 25
Educació literària
L’extraordinària màquina empaquetapares 26 reflexió sobre la llengua
• Els dígrafs
4 anem al teatre 3 t’explico com funciona?
Comprensió lectora
Dones girafa 50
El text expositiu 51
Educació literària
A la cort del Gran Kan 52
Expressió escrita
Els nens peix 54
Preparació d’un text expositiu 55
Comunicació oral
La miniconferència 56
reflexió sobre la llengua
• Les vocals tòniques 57
• L’accent diacrític 58
• Els sinònims i els antònim 59 GRAMÀTICA
• L’adjectiu 60
• Barbarismes i manlleus 30
• El nom 31
2 t’explico com és?
5
Expressió escrita
El text descriptiu 62
Educació literària
La descripció literària 64
Comprensió lectora
La descripció tècnica 66
Comunicació oral
La descripció oral 67 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• La vocal neutra 69
• Les vocals o i u en síl·laba àtona 70
LÈXIC
• El sentit propi i el sentit figurat 71 GRAMÀTICA
• Els determinants 73
escrita
sobre la llengua
Comunicació oral
Recitació de poemes 74
Comprensió lectora
«Camins» 75
La poesia 76
Expressió escrita
Creació d’un text poètic 77
Educació literària
«Cançó de fer camí» 78
Recursos estilístics i figures retòriques 79
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la b i la v 80
• Ús de la h 81
LÈXIC
• La comparació i la metàfora 82
GRAMÀTICA
• El verb 83
• Els dos punts 85
treball cooperatiu.
TREBALL de recerca
Juguem amb la llengua! 86
què dius, ara!
Comunicació oral
Comprensió lectora
Educació literària
El gorg negre 90
L’origen del Pirineu 91
Què és una llegenda? 92
Comunicació oral
La llegenda 93
Comprensió lectora
La cançó de les balances 94
El pont del Diable 95
Expressió escrita
El Mariner de Sant Pau 96
Escriure una llegenda 97 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la s, la z, la ss, la c i la ç 98
LÈXIC
• El camp semàntic 100 GRAMÀTICA
• El sintagma verbal 101
Comprensió lectora
«Els boscos catalans es moren de set» 102
Expressió escrita
La notícia 104
Comunicació oral
Notícies a la televisió i a la ràdio 105
Educació literària
El petó de Lili Marleen 106
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la g i la j 108
• Ús de x i del grup ix 109
• Ús dels grups tx i ig 109
• L’homonímia 110 GRAMÀTICA
• L’adverbi i les locucions adverbials 112
• Els punts suspensius 113
Els registres lingüístics 114
On dorm un, en dormen cinc 115
Expressió escrita
L’estil directe i l’estil indirecte 117
Educació literària
Donetes 119
reflexió sobre la llengua ORTOGRAFIA
• Ús de p/b, t/d, c/g a final de paraula 121 LÈXIC
• Les frases fetes, les locucions i els refranys 122 GRAMÀTICA
• Paraules que fan d’enllaços 124
• Les preposicions 124
• Les conjuncions 125
• El guió llarg o guió de diàleg 125
treball cooperatiu. TREBALL ODS
Persones per la pau 126 visca la poesia!
RECORDS I VIVÈNCIES 1
El diari de la RaqueL
Dijous, 29
Ja no fa temps de piscina, i després de l’escola en David ha vingut a casa a passar la tarda.
Als meus pares els ha semblat molt educat. La Sandra, la meva germana gran, com que és ximpleta, no l’ha saludat ni res.
En David m’ha dit que als seus avis els he caigut genial i que volen convidar-me al dinar que han organitzat divendres per la seva jubilació.
Als meus pares els ha semblat bé, perquè ja coneixen la mare d’en David. Com em va dir en Curro, és molt guapa i té els cabells arrissats, negres i llarguíssims. No curts, com me’ls deixen a mi. A més, sembla molt alegre i afectuosa. Vam saber que té un germà que viu en un lloc que es diu «Telavit», o alguna cosa així, que és a Israel.
Després en David m’ha dit que s’escriu així: Tel-Aviv.
Bé, demà continuaré explicant més coses al diari.
Els avis d’en David han celebrat avui el dinar familiar per la seva jubilació i també per festejar l’any nou jueu. Ells l’anomenen «Rosanna…» o alguna cosa així.
El primer que hem menjat han estat unes pomes amb mel i magranes. És una manera de desitjar que l’any que comença sigui dolç per a tothom. Un cop ens hem acabat aquesta delícia, l’ àvia Marian s’ha posat dreta, ha demanat silenci i ha dit mirant la seva filla i els seus nets:
—Moltes gràcies a tots pel vostre suport i comprensió al llarg de tots aquests anys. No hem estat uns pares i uns avis gaire normals. Les nostres professions ens han portat amunt i avall arreu del món. Us prometem quedar-nos quiets d’ara endavant.
Aleshores s’ha aixecat l’avi Simó, s’ha escurat la gola amb un glop d’aigua i ha dit mirant en David:
—Tenim una feina per a tu perquè ets el net gran i perquè dius que vols estudiar periodisme. David, durant gairebé quaranta anys la teva àvia Marian i jo hem recorregut el món obligats per les nostres professions respectives. Ella, com a arqueòloga i antropòloga, sempre amb la càmera fotogràfica a punt per retratar les restes d’antigues civilitzacions o l’home més primitiu del món si li sortia al pas. Jo, com a biòleg i naturalista que soc, estudiant, enregistrant i dibuixant animals i plantes.
De tots aquests anys guardem piles de llibretes amb apunts, cròniques, fotografies, vídeos, pel·lícules, fullets, postals i no sé què més. La teva àvia i jo hem pensat que podries venir els diumenges a endreçar tot aquest material. Ens servirà en un futur per escriure les nostres memòries. Ho acceptes, estimat David? I tu, Raquel, estaries disposada a ajudar-lo?
Abans que en David pogués badar boca, la seva germana Alèxia s’hi ha ficat:
—Suposo que li pagareu uns dinerets al meu germà, oi, avi?
Quina nena tan divertida!
M’ha semblat un pla fantàstic per als diumenges a la tarda, que normalment són molt avorrits. vocabulari
festejar: Celebrar. delícia: Cosa que provoca gran plaer. antropòloga: Que estudia l’espècie humana i es fixa en el comportament i la cultura de diferents civilitzacions. naturalista: Que és especialista en l’estudi de les ciències naturals. rodamon: Vagabund.
—És clar que sí, Alèxia. I si estalvia, podrà viatjar on vulgui quan sigui gran i demostrar que és un bon hereu dels seus avis rodamons. Al cap i a la fi, també porta el cognom Serfaty.
En David ha dit que sí encantat. I jo, també!
VIVÈNCIES PERSONALS
En l’explicació d’una vivència personal, la persona que parla exposa uns fets que ha viscut i que l’han afectat d’una manera determinada.
A l’hora de narrar una vivència personal, cal seguir aquests passos:
Aspecte
Vivència
Informació més destacada
Classificació de la informació
Públic
Vocabulari
Exposició oral
Què cal fer?
Triar una anècdota o un fet viscut breu i interessant: un record, una experiència positiva o negativa, un canvi en la vida, etc.
Seleccionar les parts més interessants amb l’ajut de les preguntes següents: – Com va començar tot? Plantejament. – Què va passar? Nus.
– Com va acabar? Desenllaç.
Fer una llista amb els fets que es volen explicar i una altra amb els pensaments, els sentiments o les opinions que aquests fets van provocar.
Començar la història amb una oració que capti l’atenció del públic: Aquell dia res no va sortir com esperava…
Evitar repetir paraules com llavors, després… i alternar-les amb altres com a continuació, tot seguit…, al final, per acabar…
• Acompanyar l’explicació amb gestos i canvis del to de veu per fer-la més interessant.
• Practicar, abans d’explicar l’experiència en públic, amb algú de la família o amb algun amic o alguna amiga perquè ens faci comentaris o suggeriments de millora.
El text que llegiràs a continuació és un fragment de L’illa del tresor, de Robert Louis Stevenson. El protagonista d’aquesta novel·la és el jove Jim Hawkins, que narra les seves peripècies amb els pirates i la seva evolució des de la infantesa fins a l’edat adulta.
La cerca del tresor: l’agulla d’en Flint
Després d’ equipar-nos amb pics i pales i provisions per al dinar, armats fins a les dents, ens vam posar en marxa i vam avançar desordenadament fins a la platja, on ens esperaven els bots. Jo anava lligat de la cintura i seguia obedientment el cuiner, que sostenia l’altre extrem de la corda unes vegades amb la mà lliure i unes altres vegades amb les dents.
Ens vam dividir en dos grups per emportar-nos els dos bots i tenir més seguretat. Quan van començar a remar, es va iniciar una discussió sobre el mapa. La creu era, sens dubte, massa grossa per indicar el punt exacte, i les paraules escrites al darrere creaven una certa ambigüitat. Deien, com el lector recordarà, així:
Arbre alt, falda de la Ullera de Llarga Vista, una quarta al N del NNE.
Illa de l’Esquelet ESE i una quarta a l’E.
Deu peus.
Un arbre alt era, doncs, el senyal principal. Ara bé, la falda meridional de la Ullera de Llarga Vista s’unia a un altiplà de dos-cents a tres-cents peus d’altura que estava densament poblat de pins. De tant en tant, un d’una espècie diferent sobresortia quaranta o cinquanta peus per sobre dels seus veïns. Quin d’ aquells era concretament l’«arbre alt» del capità Flint només es podia saber allà mateix fent servir la brúixola. No obstant això, cada home havia triat el seu favorit abans que arribéssim a la meitat del camí.
vocabulari ambigüitat: Incertesa.
falda: Part inferior d’una muntanya, d’una serralada.
meridional: Del sud.
altiplà: Elevació del terreny amb una superfície plana.
peu: Mesura de longitud que correspon aproximadament a la llargada del peu humà.
Després d’una travessia bastant llarga, vam desembarcar a la desembocadura del segon riu, el que baixava per un barranc de la Ullera de Llarga Vista. Des d’ allà vam començar a pujar per la falda cap a l’altiplà. Així vam continuar durant mitja milla aproximadament. Ens estàvem acostant a la vora de l’ altiplà, quan l’home que anava més a l’esquerra va començar a fer uns crits terribles. Al peu d’un pi força gros hi havia un esquelet humà, que ens va estremir a tots un instant.
Aquell home estava perfectament estirat, amb els peus apuntant en una direcció i les mans alçades per sobre del cap, en la direcció oposada.
—Se m’ està acudint una idea —va observar en Silver—. Crec que aquesta és l’agulla. Allà hi ha el cim de l’illa de l’Esquelet. Voleu prendre el rumb seguint la línia dels ossos?
Així ho van fer. El cos assenyalava directament cap a l’illa i la brúixola indicava, com calia esperar, ESE i una quarta a l’E.
—M’ho suposava! —va cridar el cuiner—. Aquesta és l’agulla, que ens porta a l’ estrella polar i als beneïts doblons. Però, mal llamp em mati!, tinc calfreds només de pensar en en Flint. Aquesta és una de les seves bromes, sens dubte. Ell va ser aquí només amb els altres sis; els va matar un a un i a aquest el va arrossegar fins aquí perquè servís de brúixola… Si en Flint fos viu, aquest seria un lloc perillós. Eren sis, i sis som nosaltres.
—Jo el vaig veure mort amb aquests ulls —va dir en Morgan—. En Billy em va portar a veure’l.
—Estic segur que és mort i enterrat —va dir un altre—, però si hi ha algun esperit que pogués tornar, aquest seria el d’en Flint. Quina mala mort que va tenir!
—Vinga, vinga —va dir en Silver—, prou de xerrar. És mort i els morts no caminen, almenys no caminen de dia.
milla: Mesura de longitud que equival aproximadament a 1.609 metres. estremir: Espantar, esgarrifar. dobló: Tipus de moneda.
El terror del bucaner mort havia sobresaltat els seus esperits. vocabulari
Els pirates van continuar la cerca, però es van mantenir junts i parlaven en veu baixa.
Robert L. Stevenson
LA NARRACIÓ EN PRIMERA PERSONA
Una narració és una història que explica uns fets que passen a uns personatges en un lloc i un temps determinats. La història pot ser real o imaginària.
Hi ha diferents tipus de textos narratius: un conte, una faula, un diari personal, una llegenda, un guió d’una pel·lícula, un còmic o fins i tot la lletra d’una cançó.
A vegades, el narrador és un dels personatges de la història, com en el cas d’en Jim, el protagonista de L’illa del tresor. A més d’explicar els fets viscuts, també exposa les seves emocions, els seus sentiments, les seves opinions… Aquest tipus de narració s’anomena narració en primera persona.
Si volem saber si una narració està escrita en primera persona, ens hem de fixar en els pronoms, els determinants possessius i la persona verbal:
El cuiner caminava al meu davant i jo el seguia.
possessiu de 1a persona pronom personal de 1a persona verb en 1a persona del singular
EL DIARI PERSONAL
OCTUBRE 22
Dijous, 22
Avui començo aquest diari. Tinc amigues que ja ho fan i escriuen cada dia el que els passa. A mi sempre m’havia semblat una bestiesa, però aquesta tarda he comprès que no.
La culpa l’ha tingut un nen que he conegut fa una estona. És bufó (per dir alguna cosa), ni alt ni baix, ni gras ni prim, però amb una cara simpàtica, malgrat les ulleres i el serrell. Deu tenir més o menys la meva edat, onze anys.
Aquest text pertany a El diari de la Raquel. En aquest diari personal, la Raquel hi relata la seva relació amb en David, un noi jueu que ha vingut a viure a la seva urbanització i a qui decideix incorporar a la seva colla. Gràcies a en David i als seus avis, la Raquel descobrirà tradicions jueves i la seva meravellosa cuina. Però també coneixerà en Llop, un noi que va deixar l’escola fa temps i que es dedicarà a fer la vida impossible a la Raquel.
Un diari personal és un tipus de text en què una persona explica fets que ha viscut. De vegades també hi exposa les seves emocions i sentiments.
Els fets i les situacions viscudes formen part de la part objectiva , allò que va passar.
Les emocions i els sentiments són la part subjectiva ; és a dir, la manera com ho ha viscut la persona que ho explica.
Algunes de les característiques del diari personal són les següents:
• Està escrit en primera persona.
• S’acostuma a encapçalar cada entrada amb la data.
• S’hi expliquen els fets més importants de la vida, sovint en l’ordre en què van passar.
• Els fets i les anècdotes que s’hi exposen són reals.
ORTOGRAFIA
La síl·laba tònica
Segons el nombre de síl·labes, les paraules poden ser:
• Monosíl·labes: tenen una síl·laba (nen).
• Bisíl·labes: tenen dues síl·labes (Ra-quel).
• Trisíl·labes: tenen tres síl·labes (di-a-ri).
• Polisíl·labes: tenen més de tres síl·labes (sim-pà-ti-ca).
Les paraules de dues o més síl·labes tenen una síl·laba que es pronuncia amb més intensitat que les altres: és la síl·laba tònica (Ra-quel, di-a-ri, sim-pà-ti-ca).
La resta de síl·labes s’anomenen àtones (Ra-quel, di-a-ri, sim-pà-ti-ca).
Tipus de paraules segons la posició de la síl·laba tònica
Segons la posició de la síl·laba tònica, les paraules poden ser agudes , planes o esdrúixoles.
AGUDES
La síl·laba tònica és l’última.
TIPUS DE PARAULES
PLANES
La síl·laba tònica és la penúltima.
La síl·laba tònica és l’antepenúltima.
S’accentuen quan acaben en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in:
bu-fó, des-prés, en-tén, em-bús
S’accentuen quan no acaben en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in:
bi-ò-leg, fan-tàs-tic, sím-bol
S’accentuen sempre: sim-pà-ti-ca, de-lí-ci-a
LÈXIC
La derivació
Llegeix aquest fragment de L’illa del tresor i fixa’t en les paraules destacades:
Totes les paraules destacades són paraules derivades.
La derivació consisteix a formar paraules noves afegint prefixos o sufixos a l’arrel d’una paraula. D’aquestes paraules en diem derivats.
• L’arrel és la part de la paraula que no varia i que dona significat a la paraula.
• Els prefixos i els sufixos són les parts de la paraula derivada que varien i que permeten crear paraules noves. Els prefixos s’afegeixen al davant de l’arrel, i els sufixos, al darrere.
La paraula primitiva és la paraula a partir de la qual es formen les paraules derivades d’una mateixa família.
Havia creuat una zona pantanosa i havia arribat a la vora d’un terreny obert, ondulat i sorrenc, d’una milla de llargada aproximadament, esquitxat d’alguns pics amb molts arbres retorçats, no gaire diferents, pel que fa a la forma, del roure, però de fullatge blanquinós, com els salzes. Prefix
Primitiu
Derivats
Arrel (part comuna) Sufix
sorra
Conjunt de petits grans despresos de la roca.
sorr- -enc Ple de sorra.
sorr- -al Lloc cobert de sorra. en- sorr- -ar Enfonsar dins la sorra.
Les paraules compostes
Llegeix aquesta oració: Era un pirata camallarg i cellajunt.
Les paraules camallarg i cellajunt consten de dues paraules: cama + llarg camallarg, cella + junt cellajunt
Les paraules compostes estan formades per dues o més paraules simples i tenen significat propi.
A vegades, per formar una paraula composta cal fer alguns canvis en les paraules simples que les formen: plorar + mica ploramiques.
Les paraules compostes poden ser:
Noms: coliflor, paraigua, penya-segat…
Adjectius: barbablanc, primmirat, agredolç…
Verbs: malparlar, capgirar, migpartir…
Algunes paraules compostes s’escriuen amb un guionet Escrivim guionet en els casos següents:
• En els nombres, entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes.
• En els nombres que van del 21 al 29 (s’escriuen amb dos guionets).
Quan la segona paraula comença amb r-, s- o x-.
RECORDA LA PARAULA D-U-C (DESENA-UNITAT-CENTENA)
En les combinacions de punts cardinals. vuitanta-un, dos-cents, vint-i-tres, vint-i-vuit pit-roig, gira-sol, para-xocs sud-oest, nord-sud
GRAMÀTICA
La comunicació
La comunicació consisteix a donar i rebre informació. Les persones ens comuniquem, és a dir, expressem als altres el que sentim, pensem, percebem o desitgem mitjançant sons, paraules, gestos o imatges. Per exemple:
Abans de ficar-me al llit, escric un missatge a en David amb el mòbil de la mare per dir-li si vol que ens veiem demà.
Imagina la situació que descriu la Raquel. Els elements que intervenen en aquest acte comunicatiu són els següents:
CODI
Conjunt de signes que es fan servir per enviar la informació.
(La llengua en què es comuniquen la Raquel i en David.)
EMISSOR
Qui emet el missatge. Pot ser una persona, un grup de persones, un animal, etc.
(La Raquel.)
MISSATGE
Informació que l’emissor envia al receptor.
(El text que hi ha escrit en el missatge de mòbil.)
CANAL
RECEPTOR
Qui rep el missatge. (En David.)
Mitjà pel qual circulen els missatges; pot ser oral —l’aire, si parlem— escrit —el paper o un dispositiu electrònic, si escrivim—. (El mòbil.)
CONTEXT
Situació en què es produeix la comunicació; ajuda a entendre el missatge. (La Raquel i en David són amics.)
El llenguatge
El llenguatge és la capacitat que tenim les persones de comunicar-nos fent servir uns signes determinats, com ara sons, paraules, gestos o imatges.
El llenguatge pot ser verbal o no verbal , segons el codi que es faci servir. Fixa’t en la taula següent:
Tipus de llenguatge Codi Exemples
Verbal Fa servir les paraules.
No verbal Fa servir altres codis que no són les paraules.
La llengua
Oral, si fa servir la parla. Un avís per megafonia. Una conversa telefònica.
Escrit, si fa servir l’escriptura.
Una nota a l’agenda. Un correu electrònic.
Gestual, si fa servir els gestos. La mà alçada per saludar.
Visual, si fa servir les imatges. Els senyals de trànsit.
Musical, si fa servir la música. La melodia d’un mòbil quan algú rep una trucada.
Les persones fem servir el llenguatge per comunicar-nos, però no totes utilitzem la mateixa llengua.
Una llengua és un codi verbal (un conjunt de sons, paraules i regles gramaticals) que coneixen els habitants d’un mateix territori i que utilitzen per comunicar-se.
Actualment, al món es parlen unes 6.000 llengües. Les llengües més parlades són el xinès mandarí, l’anglès i l’espanyol. A l’estat espanyol s’hi parlen quatre llengües oficials: el castellà (o espanyol), el català, el basc i el gallec. A Catalunya, a més del català i el castellà, també és llengua oficial l’aranès, a l’Aran.
T’EXPLICO COM FUNCIONA? 2
COMUNICACIÓ
EL TEXT INSTRUCTIU
És ben habitual que, en el dia a dia, rebem o donem pautes i truccions que indiquen com s’han de fer determinades activitats: com es fa un exercici o un experiment, com es juga a un joc, com funciona un aparell electrònic, com es va a un lloc determinat...
Un navegador GPS, per exemple, és capaç de guiar-nos a un lloc concret a partir de les indicacions verbals i visuals que ens facilita.
Els textos instructius tenen com a finalitat donar les instruccions precises perquè puguem aprendre a fer una cosa seguint, de manera ordenada, tots els passos necessaris. També indiquen si ens cal algun material: objectes, ingredients...
Característiques dels textos instructius:
• La informació ha de ser clara i ha d’estar ordenada.
• Les oracions han de ser curtes i precises.
• Els passos que cal seguir s’han d’introduir amb connectors ( primerament , a continuació, al final...) o bé fent servir ordinals (primer, segon, tercer
• Els verbs han d’anar en imperatiu ( gira, gireu, retalleu formes d’obligació (heu de girar, cal que retalleu...).
Juguem!
El marro és un joc de taula l’objectiu del qual és arribar a posar tres peces sobre un tauler (de 3 3 3) de manera que quedin en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal).
Nombre de jugadors: Dos.
Material necessari:
Un tauler o un dibuix amb nou caselles.
Tres peces de color blau en forma de cercle. Tres peces de color vermell en forma de cercle.
Primer, qui inicia el joc ha de col·locar una de les seves peces, de color blau, just en el centre del tauler.
REGLES DEL JOC
A continuació, el segon jugador ha de posar una de les seves peces, de color vermell, en qualsevol de les vuit caselles restants.
Seguidament, els jugadors han d’anar posant o movent, de manera alternativa, les peces que té cada un. 2 3 4
Finalment, el joc acaba quan un dels jugadors ha aconseguit tenir les tres peces en línia recta (horitzontal, vertical o diagonal).
El joc dels vaixells o d’enfonsar la flota és un joc de taula. El seu objectiu és endevinar la situació dels vaixells del contrincant i enfonsar-los dient les coordenades de cada un.
Nombre de jugadors: Dos. Material necessari: Llapis i paper.
(A1) (B1) (C1)
(B4)
A B C D E F G H I J
Portaavions (H1) (H2) (H3) (H4) (H5)
de salvament (A7) (A8) (A9) (A10)
Funcionament del joc:
1r. Dibuixa dues quadrícules de coordenades, una per col·locar-hi els teus vaixells i l’altra per anotar-hi els resultats dels encerts que fas.
2n. Col·loca en una de les quadrícules els vaixells següents, en posició horitzontal o vertical, respectant una franja de quadres en blanc al voltant: un portaavions de cinc caselles, un vaixell de salvament de quatre caselles, dues fragates de tres caselles, dos velers de dues caselles i un submarí d’una sola casella.
3r. Decidiu a la sort qui inicia el joc. Si et toca començar, digues les coordenades en què creus que el rival hi ha situat un vaixell. Per exemple, B4.
4t. Si ets el jugador adversari, comprova què hi ha en la casella B4 escollida:
– Si la casella és en blanc, respon «aigua».
– Si en la casella hi ha una part d’un vaixell, contesta «tocat».
– Si en la casella hi ha un vaixell que ocupa tot un quadre o l’última part d’un vaixell ja tocat, respon «enfonsat».
5è. Cada vegada que sigui el teu torn, anota els resultats en una de les teves quadrícules. Si la resposta és «aigua», marca-hi un punt; si és «tocat» o «enfonsat», posa-hi una creu.
6è. Guanya qui aconsegueix enfonsar abans la flota de l’altre.
Vaixell
Veler (F8) (G8)
LA REDACCIÓ DE TEXTOS INSTRUCTIUS
Un text instructiu ens indica, de manera ordenada, els passos que s’han de seguir per dur a terme una activitat.
Trobem textos instructius en:
• Normes de funcionament de màquines i aparells.
• Regles dels jocs.
• Reglaments esportius.
• Receptes de cuina.
• Normatives, ordres o consells.
Indica, de manera ordenada, els passos que cal seguir i el material que es necessita per portar a terme l’activitat. Divideix la informació en paràgrafs
Pots incloure-hi il·lustracions.
TEXT INSTRUCTIU
Fes servir les formes verbals que indiquen ordres i prohibicions.
Utilitza connectors per indicar els passos.
També pots fer servir punts, guions o nombres.
Ordres: Heu de col·locar / Cal col·locar / Col·loca / Col·loqueu / Obre / Obriu / Endolla / Endolleu…
Prohibicions (no + subjuntiu): No jugueu / No trepitgeu / No treguis / No encenguis…
En primer lloc…
A continuació...
Finalment...
Els teus pares no sempre et deixen fer el que vols, oi? Molts cops has de menjar el que no t’agrada? Has tingut mai ganes d’empaquetar-los perquè et deixin d’empipar? Doncs exactament això és el que pot fer l’extraordinària màquina empaquetapares del gran inventor Helmut von Enreden. Llegeix amb atenció com se les empesca en von Enreden per captar clients en L’extraordinària màquina empaquetapares.
L’extraordinària màquina empaquetapares
—Benvinguts, estimats nens i nenes! Soc el doctor Helmut von Enreden, inventor —i va saludar fent una reverència ampul·losa. El cavaller era alt com un sant Pau, prim com un fideu i lluïa un bigoti llarg, prim i engominat que es bellugava al ritme dels seus llavis—. I he viatjat des de les fredes muntanyes de la Terra de Més Enllà per presentar-vos el meu fabulós invent! Però, abans, contesteu-me aquesta pregunta: hi ha algú entre els presents que estigui fart i tip dels seus pares? Silenci.
—No tingueu por, podeu parlar sense embuts. Aquí a prop no hi veig cap pare...
—Jo n’ estic fart! No em deixen menjar res del que m’agrada! Són vegetarians i només em deixen menjar aliments de color verd. Conec tots els tons de verd que té un enciam!
vocabulari reverència: Inclinació que es fa amb el cos per saludar.
ampul·losa: Grandiloqüent, pomposa, ostentosa.
—I jo! No es cansen mai de renyar-me per qualsevol cosa!
—I jo també n’ estic tip!
—Doncs mira que jo!
—No tant com jo!
—I jo!
—I JOOOOOO!
—Ja m’ho imaginava —assentí el doctor amb un somriure satisfet—. Doncs esteu de sort, perquè la meva extraordinària màquina els pot EM-PA-QUE-TAR. I us permetrà deslliurar-vos dels vostres pares per sempre més!
—Això és MASSA! Impossible! No m’ho crec! Com s’ho fa, eh?
—Paciència, criatura insolent. Ara us ho explicaré! L’ empaquetat és molt ràpid i no fa cap gota de mal. El meu mètode es basa en un procediment únic, innovador i trencador: el procés xuclencongimental centrifurefredístic!
—QUÈÈÈÈÈÈÈ? —van fer els nens a una sola veu.
—Immediatament, us n’ explicaré fins al més ínfim dels detalls.
»PRIMER, els pares són xuclats per un potentíssim engolidor que funciona amb un motor de reacció ultralleuger.
»SEGON, els pares són inserits en una centrifugadora que els encongeix de cap a peus.
»TEEEERCER —va seguir en Helmut von Enreden alçant els llarguíssims dits gros, índex i del mig—, automàticament s’ inicia el sofisticat procés de congelació.
»I, FINALMENT, els pares són encaixats de manera immediata en moderníssimes microcapsetes refrigerades decorades a posta per la Renata!
Mentre deia això, va obrir la capseta d’una revolada i en va mostrar el contingut: una parella de pares petrificats, rígids i congelats, que no feien més d’un pam de llarg.
Marta Romera
vocabulari insolent: Que usa paraules no respectuoses, descarat, atrevit. ínfim: Insignificant, poc important.
ORTOGRAFIA
Els dígrafs
Fixa’t en els mots destacats d’aquests dos fragments de L’extraordinària màquina empaquetapares:
I he viatjat des de les fredes muntanyes de la Terra de Més Enllà per presentarvos el meu fabulós invent!
I, FINALMENT, els pares són encaixats de manera immediata en moderníssimes microcapsetes refrigerades decorades...
Tots aquests mots tenen un dígraf; és a dir, un grup de dues lletres que representen un sol so.
Alguns d’aquests dígrafs s’han de separar quan fem la partició sil·làbica i altres, no. Fixa’t en la taula següent:
Separem en síl·labes diferents No separem
ss pes-sic tg met-ge qu a-quí
rr car-ro tx cot-xe gu or-gue
sc pis-cina tz at-zar ny pe-nyal
ix dei-xat l·l col-legi ll co-lla
tj plat-ja ig safa-re
Quan una paraula no cap sencera en una mateixa línia, l’hem de partir amb un guionet (-) i continuar l’escriptura en la línia següent. Conèixer les normes de la partició sil·làbica t’ajudarà a fer-ho correctament. Tingues en compte que:
• No separem en síl·labes diferents els dígrafs qu, gu, ny, ll, ig.
Els altres dígrafs sí que els hem de separar.
• No separem els diftongs.
• No deixem cap lletra sola ni a final ni a començament de línia.
L’apòstrof
L’apòstrof és un signe gràfic (’) que utilitzem per indicar que s’ha suprimit una vocal.
Hem d’apostrofar en els casos següents:
• Alguns pronoms febles (em, et, es…) davant un verb començat en vocal o h:
No em deixen menjar res del que m’agrada!
• Els articles el i la davant una paraula començada en vocal o h
L’empaquetat és molt ràpid i no fa cap gota de mal
És excepció d’aquesta norma l’article la davant de i, u, hi o hu àtones: la informació, la utilitat, la història, la humanitat…
• La preposició de, quan la paraula següent comença per vocal o
D’ara en endavant… Es tracta d’un joc d’estratègia…
La contracció
La contracció es produeix quan les preposicions a, de i per entren en contacte amb els articles masculins el o els i formen una única síl·laba. Per exemple:
El joc acaba quan un dels jugadors ha aconseguit tenir les tres peces en línia.
Cal tenir en compte que, en el cas de l’article singular el, la contracció es desfà i l’article s’apostrofa quan la paraula que segueix comença amb vocal o h:
El joc és del meu germà. El joc és de l’Enric.
En català, les contraccions són les següents:
a + el = al al vespre a + els = als als vespres de + el = del del pare de + els = dels dels pares per + el = pel pel carrer per + els = pels pels carrers
LÈXIC
Barbarismes i manlleus
En una societat amb dues llengües oficials és habitual que en parlar una llengua es facin servir mots que provenen de l’altra.
Barbarismes: mots incorrectes per influència d’altres llengües
Un barbarisme és una paraula o expressió d’origen estranger que no es considera adaptada a la llengua pròpia i cal mirar d’evitar.
Fixa’t en aquestes oracions:
- Vale, pues ojalá puguis venir.
- Et veig algo diferent. És el flequillo?
- I, ademés, m’ha emputxat
Manlleus: mots integrats provinents d’altres llengües a més a més
empès serrell D’acord / Entesos tant de bo doncs alguna cosa
La millor manera de saber si un mot és correcte o es tracta d’un barbarisme és comprovar si apareix en el diccionari. A la biblioteca pots trobar diccionaris en paper, i també n’hi ha que es poden consultar en línia, com el de l’Institut d’Estudis Catalans. Si et cal més informació, pots entrar en el web de consultes lingüístiques Optimot.
Els manlleus o estrangerismes són mots que han passat d’una llengua a una altra, han estat acceptats i s’hi han integrat. Per tant, figuren en el diccionari.
Per exemple, en català tenim:
De l’anglès
tenis, futbol, handbol
Del francès menú, consomé, boutique
De l’italià ravioli, attrezzo, bravo
El TERMCAT és el centre que s’encarrega de fer la proposta d’introducció i d’adaptació de paraules noves.
Trobaràs els enllaços a aquests webs de consulta en l’espai personal del web www.barcanova.cat.
GRAMÀTICA
El nom
Fixa’t en les paraules destacades en verd i blau d’aquest fragment:
—Benvinguts, estimats nens i nenes! Soc el doctor
Helmut von Enreden, inventor— i va saludar fent una reverència ampul·losa—. El cavaller era alt com un sant Pau...
Les paraules destacades en verd són noms comuns, mentre que les destacades en blau són noms propis
El nom o substantiu és la paraula que serveix per designar éssers, llocs, objectes o idees.
• El nom és el nucli del sintagma nominal (SN), dins del qual pot aparèixer tot sol o amb determinants i complements. Un pronom pot fer el mateix paper que un nom i, per tant, també pot ser el nucli d’un sintagma nominal.
• Entre tots els elements que formen el sintagma nominal hi ha d’haver concordança de gènere i nombre: un gran inventor uns gran inventores.
Classes de noms
NOMS
COMUNS
Serveixen per anomenar una persona (trapezista), un animal (lleó) o una cosa en general (taula, teatre).
Abstracte: designa coses que no podem veure ni tocar, com ara emocions, idees, sentiments… (felicitat, revenja, il·lusió).
Individual: designa un sol element (nen, arbre, armari).
Col·lectiu: designa un conjunt de persones, animals o coses (públic, ramat, ram).
Concret: designa una cosa palpable, que podem tocar (caixa, balcó).
PROPIS
Serveixen per distingir una persona (Martí), una mascota (Mixa) o un lloc concret (Pedraforca, Llobregat). S’escriuen sempre amb majúscula
• Reflexió sobre la llengua
2
El gènere del nom
• Alguns noms tenen una terminació per al masculí i una altra per al femení: l’escriptor l’escriptora el mestre la mestra
• N’hi ha d’altres que tenen la mateixa forma per al masculí i el femení. dentista (el dentista i la dentista)
• I encara n’hi ha d’altres que tenen una forma diferent per a cada gènere:
Femení Masculí
mestressa amo dona home euga cavall
• Hi ha noms que tenen significats diferents segons el gènere:
Femení Masculí
la llum (claror, corrent elèctric) la Terra (el planeta) la clau (per obrir portes)
el llum (aparell elèctric) el terra (sòl, paviment) el clau (de clavar)
• El gènere d’alguns substantius catalans no coincideix amb el d’altres llengües.
Són femenins una anàlisi, una resplendor, una remor, una olor, una aroma, una claror, la suor, una dent, una allau, les postres
Són masculins
El nombre
els afores, el front, un senyal, un costum, un pendent, un corrent, un dubte, els llegums, el pebre, un titella
Els noms també varien pel que fa al nombre, que pot ser singular o plural. el teatre els teatres l’aparell els aparells
Hi ha, però, uns quants noms que són invariables; és a dir, que tenen una mateixa forma tant per al singular com per al plural: croquis, focus, tipus, atles, dilluns, dimarts...
El punt
El punt (.) és el signe que s’utilitza al final de les oracions. Marca una pausa, en el text, més llarga que la coma (,). Després de punt cal escriure sempre majúscula.
• El punt i seguit separa les oracions que hi ha en un mateix paràgraf i que parlen d’una mateixa idea. Després d’un punt i seguit cal continuar en la mateixa línia.
• El punt i a part serveix per separar les oracions que parlen d’idees diferents dins del mateix text. Després d’un punt i a part, iniciem un nou paràgraf.
• El punt final, com el seu nom indica, marca l’acabament d’un text.
Punt i seguit
Punt i a part Punt final . . . 1 2
UN NADAL DE CATÀLEG
Els catàlegs són registres ordenats de productes, objectes, obres d’art…
En els catàlegs de les editorials, per exemple, hi trobem els seus llibres ordenats seguint diferents criteris:
• Edat dels lectors.
• Col·leccions.
• Gèneres.
• Temes.
En el cas dels llibres de lectura per a infants i joves, algunes editorials també informen de si l’autor o l’autora o l’il·lustrador o la il·lustradora poden anar a visitar els centres escolars.
• Comenteu quins altres tipus de catàlegs coneixeu i quina informació donen.
En aquest primer treball cooperatiu del curs us proposem de crear un catàleg de llibres nadalencs.
1. Formeu grups de quatre alumnes.
2. Feu una llista de les tasques que cal fer per dur a terme un bon treball de grup. Al costat de cada tasca, anoteu-hi quin alumne o quins alumnes seran els que s’encarregaran de tirar-la endavant. Podeu fer una taula com aquesta:
3. Consulteu catàlegs en línia de diverses editorials o demaneu al vostre mestre o a la vostra mestra si tenen catàlegs en paper. Feu una llista de les informacions que incorporen aquests catàlegs sobre un determinat llibre. N’hi afegiríeu cap més?
Quina? Per què?
Primer, feu aquesta anàlisi de manera individual i, posteriorment, feu-ne una posada en comú.
4. Recolliu les aportacions de tots els membres del grup i feu la llista definitiva de la informació que voleu que surti en el vostre catàleg.
Tasques que cal fer Alumne o alumnes responsables
5. Establiu com serà el format i el disseny del vostre catàleg:
• Quina tipografia fareu servir: quants tipus de lletra tindreu, en quins casos utilitzareu cada tipus de lletra, de quins colors seran les lletres…
• Quines icones hi haurà i quin significat tindran?
• Quines imatges acompanyaran la informació?
• Hi haurà requadres? Quina informació contindran?
• Com quedarà distribuïda la informació a la pàgina?
6. Feu una llista de llibres relacionats amb el Nadal Podeu consultar diferents fonts per informar-vos dels diversos títols nadalencs; aquí us en proposem algunes:
• Els catàlegs de les editorials.
• Les llibreries.
• Les biblioteques.
• Els amics, la família, els mestres…
7. Un cop hàgiu escollit els títols, cerqueu la informació que necessiteu de cada llibre. (Aquestes dades són les que heu establert en el punt 4.)
8. Busqueu imatges de la coberta i de la contracoberta dels llibres. Si no en trobeu, podeu fer les fotografies vosaltres mateixos.
En resum, el procés que heu de seguir és el següent:
Cercar títols de llibres nadalencs.
Aplegar la informació necessària de cada llibre.
Buscar fotografies de la coberta i de la contracoberta dels llibres o fer les fotos.
I ja podeu confeccionar el vostre catàleg nadalenc! Per fer-ho, seguiu els passos següents:
Decidiu si el fareu en paper, per poder-lo imprimir, o en format digital, per penjar-lo al web de l’escola i fer-lo córrer per les xarxes socials.
Feu un esborrany de com distribuireu la informació que voleu incloure en cada full del catàleg.
Ordeneu els llibres segons l’edat dels lectors als quals van dirigits.
Escriviu la informació tenint en compte el que heu decidit pel que fa al disseny i al format.
Col·loqueu la imatge corresponent de la coberta i de la contracoberta de cada llibre.
Afegiu-hi les icones que heu decidit que hi posareu. Cal que tingueu cura de l’aspecte visual.
Penseu un títol ben original i...
Ja teniu a punt el vostre catàleg de llibres nadalencs! Un cop enllestit, és el moment de fer-ne difusió. Doneu-lo a conèixer a les famílies, als mestres, als companys i a les companyes de l’escola. Poseu la màgia del Nadal a l’abast de tothom!
