Comunica 3r. Coneixements. Llengua catalana

E L NGU

LATALANAA C

coneixements

Autoria: Laura Martín Marc Martín Núria Murillo

Programa Comunica

3

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Coordinació de l’à rea: Núria Murillo

Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial: Montse Ciprés Edició: Xavier Carulla Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Mercedes F. Bravo Maquetació: LolaBooks Coordinació tècnica digital: Montse Cascales Il·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: Rosa Sández Fotografies: Dreamstime/Quick Images/Pavel Konovalov, Getty Images, iStock/Getty Images, Photoaisa, 123 RF, Arxiu Barcanova

© 2022, Laura Martín Aguilar, Marc Martín Camp, Núria Murillo Guerrero © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5614-1 DL B 5996-2022 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Comunica de Llengua catalana de 3r d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.

LLETANAGUA

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

ENGUA L L A A CATAL N

CA L NA

dossier d’a prenentatge

3 3 ents

IA EDUCACIÓ PRIMÀR

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

coneixem

les Tots els enregistraments de spai l’e en lectures estan disponibles rcanova.cat. personal del web www.ba

Programa Comun ica

unica

om Programa C

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària i Reflexió sobre la llengua, en el llibre; i Les llengües i els seus parlants i Alfabetització informacional, en el dossier.

Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI).

Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

2

Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals.

Pàg.

9

Pàg.

25

Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.

Aquesta és la recep ta del pastís de poma i canyella que prepara la mare d’en Biel:

pastís de poma i canyella

comprensió lectora

l’home del rell otge

UNITAT 2

casa tothom està enfein at. La mare és a la cuina.

Per la flaire que s’escola per la porta, el Biel s’e nsuma que prepara un de poma amb molta pastís canyella. El seu preferi t. Mmm! El pare passa l’aspiradora per la catifa del menja dor. No fa gaire soroll.

—Bon dia, milhomes —el saluda la mare en veure’l entrar a la cuina—. Ja t’has despertat?

El Biel li respon amb un badall.

—Bufa, quina respos ta! —diu la mare rient, sense perdre de vista forn, no fos cas que se el li cremés el pastís de poma amb canyella—. tindrem postres especi Avui als. Au, seu i esmorza —li diu, i el Biel agafa seu bol d’esmorzar i s’asseu el a la taula de la cuina.

La mare obre l’armar i i li allarga el paquet de cereals que, quan llet per sobre, s’inflen hi tira com un globus i tenyeix en la llet de color xocola Al Biel li encanta, la xocola ta. ta. En menjaria sempre. A tota hora.

De dilluns a diumenge.

Llàstima que les setman vocabulari es només tinguin set dies! flaire: Olor, aroma.

Víctor Aldea

milhomes: Home petit que pretén poder fer qualsev ol

cosa.

2 cullerades de canyella en pols 1 cullerada petita de

llevat

200 g de farina

És dissabte al matí i a

22

2 pomes i mitja Golden

INGREDIENTS (Per a quatre persones)

200 g de mantega

PREPARACIÓ

3 ous

200 g de sucre

1 cullerada petita de sucre amb gust de vainilla

Sucre de llustre

1. Barreja, en un bol

gros, la mantega i el sucre.

Afegeix-hi els ous i remen bé fins que quedi tot a-ho ben lligat.

2. Afegeix-hi la farina i el llevat i continua remen ant fins que es formi uniforme. una pasta 3. Pela dues pomes i talla-les.

4. Incorpora, a la massa, el sucre amb gust de vainilla, una culleradeta en pols i, al voltant, col·loc de canyella a-hi els talls de poma.

5. Agafa un motlle, unta’l amb mantega i enfarin a’l una mica. Després, la massa del bol. aboca-hi 6. Escalfa el forn a 180º.

Fica-hi el pastís durant uns 40 minuts o fins que està una mica daurat que vegis per la part superior.

7. Pela la mitja poma i ratlla-la per sobre del pastís.

8. Per últim, barreja el sucre de llustre amb la canyella en pols i escam sobre del pastís. pa-ho per

UNITAT 2

Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.

Per llepar-se’n els dits!

23

ctats al món I els pobles? pobles estaran conne acions i a internet, els çaments.

Gràcies a les telecomunic ica, sense grans despla més natural i ecològ real. Oferiran una vida per gaudir Els habitatges -hi treballar, però també n dissenyades per poder disposin de Les llars del futur estara verdes, encara que no s incorporaran zones t dels del temps lliure. Molte inar el funcionamen coord trà perme ial gència artific tiques. gaire espai. La intel·li grapat de tasques domès alliberarà d’un bon electrodomèstics i ens

Pàg.

88

electrodomèstics: Entreteniment a casa part dels mobles i els interactuar amb la major s naturals.

En el futur podrem aran diferents entorn les gegants que mostr ens semblarà que • Les parets seran pantal a t virtual, de maner n entorns de realita • Els videojocs creara joc. del ativa. que ens trobem dins ències de realitat altern es convertiran en experi • El cinema i els llibres nautes, l’habitació es llegeixis un llibre d’astro Així, per exemple, quan al. espaci convertirà en una nau i robots domèstics voluparan tasques Assistents artificials t, però en el futur desen ials ja són una realita important a les Els assistents artific un lloc cada cop més domèstics ocuparan s concretes. Els robots . Algunes de les tasque tiques domès feines les iran moltes de nostres llars i assum ts: s robots seran les següen aquest fer n podra que forn.

• Ficar el menjar al • Omplir la nevera.

• Donar menjar al gat.

• Rentar la roba.

ur inventant el fut

Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris.

a tendència món, i sembla que aquest de créixer arreu del podríem fer més Les ciutats no paren ciutats del futur? Les s anys. T’imagines les continuarà els pròxim ibles. agradables i sosten Transport sostenible hi haurà autobusos que el privat. Potser serà més important El transport públic gers. n transportar més passat etes o patinets) i expansibles que podra vehicles ecològics (bicicl servir faran es privat Per al transport ques que cotxes compartits. ueixen carreteres elèctri podrà reduir si es constr La contaminació es e hi circulen. es dels vehicles mentr recarreguin les bateri Parcs verticals rts de vegetació seran Els gratacels recobe . ntar les zones verdes una solució per augme exemples, com ara Avui dia en tenim alguns Nuova, a la ciutat les dues torres de Porta estan recobertes per italiana de Milà, que os diferents, 5.000 arbust 800 arbres de mides i 1.500 plantes.

66

UNITAT 5

c Ciutats a l’espai còsmi es convençudes que Hi ha moltes person c, ciutats a l’espai còsmi en el futur existiran uns habitatges que amb zones verdes i 1.000 entre acollir a r arriba podrien vocabulari ic altera l’equilibri ecològ mantindran en sostenible: Que no i 2.000 habitants. Es el medi ambient. i és respectuós amb t de la Terra. en el per un cos celeste òrbita girant al voltan òrbita: Camí seguit d’un altre. aran l’energia voltant utilitz al ent ciutats tes movim seu Aques solar per abastir-se.

Ana Alonso

UNITAT 5

•…

EDUCACIÓ literària

65

Conceptes importants que cal recordar.

Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos.

expressió escrita

Pàg.

51

CREACIÓ D’UN POEMA A continuació t’expliquem els passos

Pàg.

35

per crear el teu propi poema:

Nadal, Pensa possibles temes: l’hivern, el les flors… la família, l’amistat, la solidaritat,

EL TEXT INSTRUCTIU

Tria’n un.

s, frases… relacionades amb el Fes una pluja de paraules, expression tema que has triat. Pensa i anota: escrit? a alguna de les paraules que has – Comparacions: a què s’assembl ies alguna paraula o idea?

– Metàfores: amb què identificar alguna tenir podria humana ica – Personificació: quina característ d’aquestes paraules?

Selecciona les paraules o idees de anterior i busca mots que hi rimin.

Escriu els versos que formaran el

A l’inici d’aquesta unitat has llegit la recepta dels dos pastissos prefer Les receptes de cuina its d’en Biel. són textos instructius.

El text instructiu prese nta les instruccions que cal seguir, pas per poder complir a pas, un objectiu.

Són exemples de textos

instructius les recep tes de cuina, les instruccions d’un joc de taula, d’un electr odomèstic, els passo que s’han de seguir s per fer una manualitat…

En aquesta unitat trebal larem la recepta de cuina.

la llista

teu poema.

LA RECEPTA DE CUIN

A

Ingredients Aliments i quantitats

segons el nombre de persones. per Llegeix-lo en veu alta diverses vegades llegir a escoltar com sona. També el pots algú altre!

Passa’l en net i posa-hi un títol.

UNITAT 3

Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions.

expressió escrita

JA HAURÀS CREAT EL TEU POEMA!

seguir.

Han d’anar numerats.

Cal que comencin amb un verb que expressi una ordre.

1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegei x-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat.

2. Afegeix-hi la farina i el llevat, i continua remenant fins que es formi una pasta uniform e.

3. Pela dues pomes i talla-l es.

4. …

UNITAT 2

40

• 2 pomes i mitja Golden • 200 g de farina • 200 g de mantega • 200 g de sucre • 3 ous • 1 cullerada petita de llevat • Sucre de llustre •…

Instruccions Els passos que cal

27

Pàg.

45

En els textos narratius, els escriptors ens perquè ens descriuen els fem una ima personatges tge mental d’ells. descripció de persones, en compte cal tenir els aspecte s següents: Per fer una

comunicació oral

RECITACIÓ DE POEMES

llegir una narració en veu alta o Recitar un poema no és el mateix que l’expressió corporal són molt importants. explicar una vivència. El to de la veu i aquests passos: segueix èxit, amb poema un Per recitar • Llegeix el poema i memoritza’l. la veu i gesticula sense • Actua amb tranquil·litat, vocalitza, modula exagerar. Posa-hi passió i sentiment!

ASPECTE FÍSIC

• Fes les pauses i els silencis quan toqui. disminueix el ritme quan calgui.

• Fixa’t bé en les rimes i augmenta o Memoritzar un poema pot semblar difícil. tècniques per fer-ho!

Tot seguit t’expliquem algunes Associar

DESCRIPCIÓ DE PERSONES

paraules

Resumir

Crear

el contingut del poema

imatges

mentals

el poema amb

Entendre

de les paraules desconegudes

UNITAT 1

altres poemes

el significat

UNITAT 3

ALTRES

Comparar

Fixar-se

en l’ordre

de les idees

36

CARÀCTER

16

General: alt, prim, muscula t…

Ulls: blaus, foscos, alla rgats…

Cabells: curt s, llargs, rinxolats, mo rens, tenyits …

Altres: celles espesses, llav is fins...

Seriós, dive rtit, tímid, obe rt, simpàtic, anti pàtic…

Aficions: juga r a bàsquet, llegir, ballar…

Roba: esporti va, acolorid a…

Altres: ser el fill d’un ami c de la mare, viur e a l’escala del costat...

Per fer una bona descrip ció d’una per • Fixar-se en sona és imp els detalls. ortant: • Conèixer el caràcter de la person • Explicar algu a i saber què na anècdota li agrada fer. que li hagi passat.

Organització gràfica i visual de la informació.

La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat. Cada apartat té assignat un color que l’identifica. gram

ort Ús de la C i la

GRAMÀTICA ps QU i QÜ

K. Ús dels gru

cada del que representa Llegeix el nom intrusa? a és la paraula en negreta. Quin

contenidor

porcellana l. ll la c sona igua

quitrà

parts: el subjecte (de qui o de què parlem?)

i el predicat (què fa?, com està?).

Hi ha oracions que donen

poca informació: L’Anna

Podem afegir grups de paraules L’Anna

escolta.

per donar més informació

i enriquir l’oració:

escolta [què?] les notícies .

L’Anna

escolta [què?] les notícies [on?] a la ràdio.

L’Anna

escolta [què?] les notícies [on?] a la ràdio [quan?] al vespre.

!!

Els grups de paraules que aporten informació o enriqueixen una frase són els complements.

LÈXIC La polisèmia Hi ha paraules que s’escriue n i es pronuncien igual però tenen un significat diferent… Fixa-t’hi!

• UNITAT 6

i cube contenidor, cartó • Fixa’t que en diferent. de porcellana sona ues • En canvi, la c ules: cartó, closq es d’aquestes para acad síl·labes dest Ara, fixa’t en les qu sonen igual. la i c La à. i quitr qu davant e i i. nt a, o i u i amb riu amb c dava zena…

El so de la c s’esc ra, queixal, quin erol, corona, culle Exemples: camp

Com ja saps, l’oració té dues

lèx

Reflexió sobre la llengua

closques

cubell

cartó

L’ampliació de l’oració

Lèxic. S’analitzen els mecanismes de formació de paraules i s’insisteix en la millora de la precisió lèxica i l’increment del vocabulari.

ba

el so de la síl·la imatge i fixa’t en

81

TERRA

ESTRELLA

Qui o què?

UNITAT 3 • Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

Què fa?

Què?

La poeta

escriu

un poema

El ninotaire

va dibuixar

uns personatges

A qui?

Quan?

On? a casa.

divendres passat

L’Adrià

regalarà

una samarreta

a la Laia

La meva cosina

ha dedicat

una cançó

als bombers.

—

Farà

molt fred

a l’estudi.

pel seu aniversari.

el cap de setmana.

44

PLOMA

561

INDICATIU

Present fujo fuges fuig fugim fugiu fugen

full

SUBJUNT

Present fugi fugis fugi fugim fugiu fugin

IU

ESTRELLA

PLOMA

Gramàtica. Es presenten les diverses categories gramaticals i s’incideix especialment en la correcta construcció d’oracions i en l’ús adequat dels signes de puntuació.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 6

Ortografia. Es presenten les normes de l’ortografia arbitrària, les excepcions ortogràfiques més usuals i l’accentuació.

FUGIR

riques i ejar alfan taules i s'ord umèriques que es ruta a. Doc enen per files i colu disposen en a ument en mne i les incid què s'anoten s. full de ènci els deta de mercade es d'un viatge o d'un tran lls b sport les accions ries. b. Pla en què estratègiq s'estable per acon ixen ues que cal Imperfet seguir un dur a term c objectiu B girar Les paraules fugia e polític. polisèmiquesImpe full Decidir rfet són fugies conv oblidar el fugís aquelles que tenen ersa diferent o s passat o una fugia d ts fugissis després d'aq una història concsignifica relacionats entre fugíem si i que reta uella relac fugís s’escriue n i es pronunc mençar de ió vaig girar del passat: fugíeu ien nou.igual. fugíssim full i vaig NOTA És e fugien *passar pàgi cofugíssiu na perquè incorrecta l'expressi OBS No Passat simp és un calc fugissin ó s’ha del caste le fugí f plantes que de confondre amb llà. fulla creix a les fugires IMPERATI DER fulle branques’). (‘òrgan de les U jar, fugí fulle fuig t, fulletó. fulla n. f. g fugírem 1 Òrg fugi les branques an de les plan fugíreu fugim tes fugiren verd, lleug o a la tija, generalm que creix a h fugiu er, pla i prim ent de colo fugin Futur ses form , que pot r es fugiré què pertanyidepenent de l'esp tenir diveri ècie fugiràs FORMES En el dicciona a la tardor la planta. fulla cadu vegetal a NO PERS fugirà ri trobaràs els perd el colo ca ONALS Fulla planta. fulla que r verd, mor fugirem j Infinitiu i cau de Gerundi fugireu de la plan perenne Fulla que diferents significa fugir ta ts d’una no mor ni la fugint fugiran renova grad quan arriba la tard cau Participi k or, Condicio de les flors ualment al llarg de sinó que es fugit paraula polisèm nal ica numerat : l'any. 2 Pèta fugiria fugida s 3 Làmina la margarida té les l l de metall fulles blan fugiries fugits ques. d'un instr que form en una mateixa fugiria a ument: la entradafugid . es fulla d'un la part tallant d'afaitar. fugiríem gani 4 Part d'un m fugiríeu que està a porta o vet; una fulla subjecta d'una fines fugirien al marc que s'ob tra amb re n fulles de la i es tanca: obre nomé frontisses i finestra. SIN s una de OBS No batent. les s’ha fulard n. o m. de paper’). de confondre amb full (‘làmina roba lleug Mocador de seda o tros DER esful era: duia o d'una lar, fullam, un fulard joc amb els altra p molt bonic fullam n. fullaraca, fullat, que feia fulcre n. guants. m. m. Punt de han caigut 1 Gran quantitat fullatge. suport, gene alçaprem a terra: m'ag de fulles q fullam. 2 que ralment d'un rada trepi fulgent . tjar tot aque fullaracaFullatge d'un arbre adj. Que st brilla mol o d'un SIN resp n. lendent. t: estrella r han caigut f. 1 Conjunt de fulle a planta. fulgent. fulgor n. dels arbr s seques m. o f. Resp es ra: el jardi que lendor d'un ner va recol i que cobreixen vam veure el s 2 Conjunt el fulgor d'un lir la fulla cos lluminós raca del pass terDER fulge de coses llamp. : nt, que es fan o de farci eig. fulgurar fulgurar. men serv v. intr. Brill importància t i que tenen poc ir d'adorn t ar sitat: els valor i poca per la seva estels fulgu o resplendir amb contingu naturales full n. m. ren en la intent: a o pel seu nit. fullat, -adla major part del llibre 1 Làmina u de paper d'un llibr era fullaraca. eo que form moltes fulle a adj. 1 [arbre, a part planta] Que de pergamí d'un quadern. 2 s. 2 Que Tros fulls es de té compon : pasta v re-hi. 3 Làm forma rectangul de paper o de diferents fullatge fullada. ar n. que es divid ina que forma part per escriudels arbr m. Conjunt de fulle d'una mas w es o de les jat una pasta eix en capes: per s i branques sa esmorzar plantes. da. de full. full he menSIN bros formàtic de càlcul ta, fronfullejar que perm x v. tr. et gestiona Programa inrevista, d'un Passar els fulls d'un r dades num èmanera ràpidllibre o d'una altra diari, d'una y publicaci a, observan ó de t-ne o llegi nt-ne el z

TERRA

83

VOX_ESCO

Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja un treball grupal (de recerca, sobre els ODS o literari) en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.

LAR_CATA

treball literari

ls? quin llibre vo

ures… De llibres nació, misteris, avent de fantasia, imagi i? e un que ens agrad Els llibres estan plens podem fer per triar-n però… com ens ho n’hi ha pertot arreu, llibre? un triar per I tu, en què et fixes • En l’editorial.

• En la coberta. s.

• En les il·lustracion • En l’autor. pàgines.

• En el nombre de • En el títol. amb la resta Comenta quin és un altre aspecte…

O potser et fixes en de la classe.

Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.

LA_F_(0512

-0565).indd

561

23/1/18

6:11

Lectures. Recull de les referències bibliogràfiques de tots els textos que han aparegut en les unitats.

lectures

teca per triar llibreria o a una biblio Quan anem a una en el seu r que ens fixem és un llibre, en el prime aspecte exterior. r en un llibre ació podem troba Però quina inform t treball o a llegir? Amb aques ir-lo! abans de començar-l llibre abans d’obr podem saber d’un brirem tot el que cooperatiu desco de cinc companys

Unitat 1 • Pàgina 10. Enric LLuch: Jo també seré mag!. Barcanova, col·lecció «Sopa de Llibres». Barcelona, 2016.

anyes. Trieu un nom

• Pàgina 13. JosEp Gòrriz : Pinyons de maduixa. Barcanova, col·lecció «Pluja de Llibres». Barcelona, 2003.

• Pàgina 15. JosEp Gòrriz : Pinyons de maduixa. Barcanova, col·lecció «Pluja de Llibres». Barcelona, 2003.

i comp

1. Organitzeu-vos en grups i relacionat amb els llibres.

que estigu nt: per al vostre grup r el procediment següe nom podeu segui Per fer la tria del en un full en propostes i les escriu del grup pensa dues • Cada component blanc. Per exemple:

Pinyons de maduixa

Unitat 2 • Pàgina 22. Víctor ALdEA : L’Home del rellotge (adaptació). Barcanova , col·lecció «Pluja de Llibres». Barcelona , 2019.

• Pàgina 26. MiquEL MArtí i poL: «Pa amb tomàquet» i «Pa torrat amb mantega», dins Bon profit!. Barcanova, col·lecció «Sopa de Llibres». Barcelona, 1999.

L’home del rellotge

TREBALL COOPERATIU 86

més cobertes t’ha cridat Quina d’aquestes amb els Comenta la teva tria l’atenció? Per què? a prop teu seuen que anyes companys i les comp han fet ells? idit amb la tria que a l’aula. Has coinc els diferents valorat? Compareu Quins aspectes han semblat atractius. elements que us han

L’home del rellotge

el nom del vostre i més gomets serà • El nom que tingu a votar per desfer-lo. haureu de tornar

allar!

I ja podeu començar a treb

pat,

grup. En cas d’em

TREBALL COOPERATIU

Pinyons de maduixa

87

LECTURES

res. ts a cadascun de vosalt a us donarà dos gome grup i enganxeu • El mestre o la mestr i les companyes del stes dels companys • Llegiu les propo exemple: agradin més. Per us que noms un gomet en els dos

130

Unitat 3 • Pàgina 34. LoLA cAsAs: «La pluja canta mentre estima la terra», «Fred» i «Vent», dins Al cel cabretes… Meteorolo gia i Poesia. Barcanova. Barcelona , 2016.

• Pàgina 35. JoAnA rAspALL : «La tempesta» i «La pluja», dins Petits poemes per a nois i noies. Barcanova. Barcelona , 2017.

• Pàgina 35. LoLA cAsAs: «Plugim», dins Al cel cabretes… Meteorologia i Poesia.

Barcanova. Barcelona, 2016.

• Pàgina 37. rAMon BEsorA : «L’arc de sant Martí», dins Laberint roig.

Barcanova.

Barcelona, 2020.

• Pàgina 37. LoLA cAsAs: «Arc de sant Martí», dins Al cel cabretes… Meteorolo gia i Poesia. Barcanova. Barcelona , 2016.

• Pàgina 37. JoAnA rAspALL : «Núvols», dins Petits poemes per a nois i noies. Barcanova.

Barcelona, 2017 • Pàgina 38. rAMon BEsorA : «Papallones blanques», dins Laberint roig.

Barcanova.

Barcelona, 2020.

• Pàgina 41. LoLA cAsAs: «Calor», dins Al cel cabretes… Meteorologia i Poesia.

Barcanova. Barcelona, 2016.

• Pàgina 42. LoLA cAsAs: «Rosada», dins Al cel cabretes… Meteorologia i Poesia.

Barcanova. Barcelona, 2016.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició • Enregistrament de textos

Un model adaptable i versàtil Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

les claus del projecte digital

MULTISUPORT

DESCARREGABLE

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

ESPAI PERSONAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

índex 1

som com som

2

per llepar-se’n els dits!

3

cabretes i pastetes!

Comprensió lectora Jo també seré mag! ........................... 10

Comprensió lectora L’Home del rellotge ............................ 22

Comprensió lectora Poemes del temps .............................. 34

Comunicació oral La presentació...................................... 12

Comunicació oral Explicació d’una recepta .................... 25

Comunicació oral Recitació de poemes .......................... 36

Educació literÀria Pinyons de maduixa............................ 13

Educació literÀria Anàlisi de poemes............................... 26

Expressió escrita La descripció de persones ................. 15

Expressió escrita El text instructiu .................................. 27

Educació literÀria L’arc de Sant Martí, Arc de Sant Martí, Núvols ................................... 37 Papallones blanques .......................... 38 El llenguatge poètic ........................... 39

reflexió sobre la llengua

reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

ORTOGRAFIA

• La síl·laba .......................................... 17

• Les paraules agudes, planes i esdrúixoles......................... 28 • L’accentuació..................................... 29

LÈXIC • L’alfabet ............................................ 18 • La definició del diccionari ............... 19

GRAMÀTICA • El text, el paràgraf, l’oració i la paraula ...................................... 20 • El punt i seguit, el punt i a part i el punt final .................................... 21

4

animalades africanes

LÈXIC • Les locucions..................................... 30 • Les frases fetes.................................. 30 • Els refranys........................................ 31

ORTOGRAFIA • Ús de la vocal neutra........................ 41 • Ús de la O àtona............................... 42

LÈXIC • El sentit propi i el sentit figurat....... 43

GRAMÀTICA

• Els elements de l’oració .................. 32 • Tipus d’oracions .............................. 33

• L’ampliació de l’oració ..................... 44 • La coma ............................................ 45

5

mirem el futur!

Comprensió lectora A casa dels avis! .................................. 62

Comprensió lectora Els ximpanzés ...................................... 52

Comunicació oral La previsió meteorològica ................. 64

Comunicació oral L’organització de la informació .......... 54

Educació literÀria Inventant el futur ................................. 65

Expressió escrita La descripció d’animals ...................... 55

Expressió escrita El text predictiu ................................... 67

reflexió sobre la llengua

reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

ORTOGRAFIA

• Ús de la R i la RR............................... 57 • Ús de la H.......................................... 58

• Ús de la B.......................................... 68 • Ús de la V........................................... 69

LÈXIC

LÈXIC

• El camp semàntic.............................. 59

• Els sinònims....................................... 70 • Els antònims...................................... 71

• El nom ............................................... 60

reflexió sobre la llengua

GRAMÀTICA

Educació literÀria Les endevinalles .................................. 50

GRAMÀTICA

Expressió escrita Creació d’un poema ........................... 40

GRAMÀTICA • L’adjectiu .......................................... 72

treball cooperatiu.

TREBALL ODS Fem guarniments de Nadal sostenibles ...................... 46

6

tinguem cura del planeta

7

dracs, dracs i més dracs

Comprensió lectora Els mars són plens de vida ................. 74 El cartell informatiu ............................. 75

Comprensió lectora Compte amb la bruixa de l’escombra verda! ...................... 90

Expressió escrita Elaboració d’un cartell informatiu ..... 76

Educació literÀria La llegenda de sant Jordi .................. 92 Els elements del conte i la llegenda . 94

Comunicació oral Les falques de ràdio ........................... 78

8

música, mestre!

Comprensió lectora Un concert desconcertant ................ 102 Expressió escrita Entrevista al grup Txarango ............. 104 L’entrevista periodística .................... 106

Expressió escrita Estructura del conte ........................... 95

Comunicació oral L’entrevista periodística a la televisió ................................... 107

Comunicació oral Explicar un conte ................................ 96

Educació literÀria Trepitja fort ........................................ 108

ORTOGRAFIA

reflexió sobre la llengua

reflexió sobre la llengua

• Ús de la C i la K. Ús dels grups QU i QÜ .................... 81

ORTOGRAFIA

ORTOGRAFIA

• Ús de la G i la J. Ús dels grups GU i GÜ..................... 97

• El so de la S sorda i el de la S sonora........................... 109

LÈXIC

LÈXIC

• Les famílies de paraules................... 99

• La derivació..................................... 111

GRAMÀTICA

GRAMÀTICA

• El verb ............................................. 100 • Els temps verbals ........................... 101

• Les formes verbals: persona i nombre .......................... 112 • Els dos punts .................................. 113

Educació literÀria El misteri del tap blau ........................ 79 reflexió sobre la llengua

LÈXIC • La polisèmia...................................... 83

GRAMÀTICA • Els determinants .............................. 84 treball cooperatiu.

TREBALL literari Quin llibre vols? .................................. 86

9

amunt el teló!

Comprensió lectora La nit de les joguines ........................ 114 Educació literÀria Poemes sobre el món del teatre ..... 116 Algunes paraules teatrals ................. 118 Expressió escrita El text teatral ..................................... 119 Comunicació oral La representació teatral ................... 121 reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Ús de X i IX ..................................... 122 • Ús de TX i IG................................... 123

LÈXIC • La composició................................. 124

GRAMÀTICA • Els pronoms .................................... 125 treball cooperatiu.

TREBALL de recerca Juguem! ............................................ 126

lectures ........................................ 130 sabers de l’àrea ....................... 132

1 Pàg.

9

som com som

comprensió lectora

Jo també seré mag!

Per celebrar l’aniversari de l’Arnau, ell i la seva família assisteixen a l’actuació del gran mag Magalín.

A les set en punt de la tarda s’apaguen els llums i una veu anuncia: —Amb tots vostès, vingut directament del país de la Màgia, el gran, l’únic, el fabulós mag Magalín!

De seguida s’encén un focus i apareix a l’escenari un home prim amb una jaqueta negra arromangada.

No diu ni una sola paraula. Treu una corda, la talla amb unes tisores, fa un nus amb els trossos, els llança enlaire i torna a aparèixer la corda sencera. A continuació,

UNITAT 1

agafa una de les puntes,

10

la mou tres o quatre vegades i la corda es converteix en un bastó negre. Per acabar, llança el bastó cap amunt i, quan el recull, torna a ser la mateixa corda del principi.

Mentre el públic exclama «bravo!», «molt bé!», «genial!» i, alhora, aplaudeix d’allò més, el mag Magalín s’apropa a l’Arnau i li dona la corda.

—És per a tu —diu.

El nen la mira un instant i, a continuació, se la guarda a sota del jersei i l’estreny amb les mans, com si protegís el tresor més valuós del món.

El pare li passa una mà per les espatlles i xiuxiueja: —T’agrada o no?

I l’Arnau contesta tot seguit: —És molt xuli.

Enric Lluch

UNITAT 1 11

Pàg.

13

comunicació oral

LA PRESENTACIÓ La Mireia està a punt de fer vuit anys. És pèl-roja i pigada, com el pare, i té el nervi de la mare. Fa tercer de Primària en una escola molt petita.

Té un germà petit, en Marc, que gairebé és tan alt com ella. És tossut com una mula! A la Mireia li agrada fer esport, xerrar amb les amigues i dibuixar.

Amb en Marc hi juga sovint. El que més els agrada és fer trucs de màgia!

En una presentació, cal explicar detalls de la vida de la persona que presentem, el seu aspecte físic, els seus gustos i aficions…

A vegades, som nosaltres mateixos els qui fem la nostra presentació:

mateixa escola Hola! Em dic Iu i tinc gairebé vuit anys. Vaig a la una mascota que es que la Mireia. Jo no tinc germans, però sí que tinc agafar de la gossera. vam que il nqu tra i it pet lt mo gos un És t.

Nex diu lt alt, sempre faig M’agrada molt jugar a handbol i, com que soc mo de porter. jeure al meu llit Quan soc a casa, no hi ha res que m’agradi més que amb un bon llibre i el Next al meu costat!

UNITAT 1

Consells per fer una presentació oral

12

• Usar un to de veu adequat perquè tothom la pugui sentir.

• Pronunciar bé tots els mots.

• No parlar gaire de pressa.

Pàg.

15

educació literària

pinyons de maduixa En Bernat i l’Helena decideixen sortir a passejar pel bosc, però aquesta passejada els portarà a un castell on hi ha uns presoners ben curiosos…

Enfonsat en una sofà d’orelles, hi havia un mag amb un barret de paperina, una túnica blava amb estrelles blanques, i els ulls clavats en una vareta màgica torta i escarransida.

Al costat, asseguda en una taula rodona, una bruixa molt bonica, amb un vestit verd fins als peus, s’arreglava les celles.

Cap al fons, aclofada en una banyera gran com mitja piscina, una sirena pleneta devorava pastissets de nata.

Finalment, penjant del llum gris del sostre, hi havia un fantasma petitó amb ulls trapelles.

vocabulari escarransida: Esquifida, molt prima. aclofada: Escarxofada, acomodada.

UNITAT 1 13

El fantasma va baixar lentament del llum gris i els va mirar amb tanta curiositat com els miraven els altres, tret del mag, que no treia els ulls de la vareta.

L’Helena i en Bernat no sabien si fugir corrents o quedar-se en aquell lloc tan gris i que fos el que Déu volgués.

—No tingueu por —va fer l’ogre—, són amics meus.

Els nois, més confiats, els van examinar atentament i no els van veure l’espurna d’alegria o malícia que aquells personatges tenien en els contes.

L’Helena es va adonar que tots cinc eren pre­soners de ves a saber qui, i va fer cara de pena.

—Qui us hi ha tancat, al castell de «Hi entra­ràs, però no en sortiràs»?

—va preguntar.

—Un savi boig —va contestar la bruixa.

—I per què ho ha fet? —va insistir en Bernat.

—Deu tenir por —va suposar l’ogre.

—De vosaltres? —se’n va estranyar l’Helena—. Sembleu bona gent.

UNITAT 1

Josep Gòrriz

14

Pàg.

19

expressió escrita

LA DESCRIPCIÓ DE PERSONES Llegeix el moment en què l’Helena i en Bernat coneixen l’ogre del castell.

L’ombra era propietat d’un gegant tan alt que tocava el sostre amb els cabells.

—És… és… un ogre! —va exclamar l’Helena, que havia vist aquella cara en algun llibre.

—Un o… o… gre? —en Bernat va quequejar—. No es mengen nens com si fossin hamburgueses?

—Jo no. —L’ogre va fer una ganyota, com si les hamburgueses no li agradessin gota, i va treure una col del sac que duia a l’esquena—. Soc vegetarià.

—Quin ensurt! —En Bernat va respirar.

—Què hi feu, aquí, vosaltres? —els va preguntar l’ogre, encuriosit.

Podia ser alt i gros com un gegant, l’ogre, però feia cara de bona persona, inspirava confiança.

Josep Gòrriz

UNITAT 1 15

En els textos narratius, els escriptors ens descriuen els personatges perquè ens fem una imatge mental d’ells.

Per fer una descripció de persones, cal tenir en compte els aspectes següents:

General: alt, prim, musculat…

Ulls: blaus, foscos, allargats…

ASPECTE FÍSIC

Cabells: curts, llargs, rinxolats, morens, tenyits…

Altres: celles espesses, llavis fins...

DESCRIPCIÓ DE PERSONES

CARÀCTER

Seriós, divertit, tímid, obert, simpàtic, antipàtic…

Aficions: jugar a bàsquet, llegir, ballar…

ALTRES

Roba: esportiva, acolorida…

Altres: ser el fill d’un amic de la mare, viure a l’escala del costat...

UNITAT 1

Per fer una bona descripció d’una persona és important:

16

• Fixar-se en els detalls.

• Conèixer el caràcter de la persona i saber què li agrada fer.

• Explicar alguna anècdota que li hagi passat.

ORTOGRAFIA La síl·laba Llegeix, en veu alta, el nom d’aquests personatges fantàstics:

O-GRE

FAN-TAS-MA

MAG

BRUI-XA

SI-RE-NA

Les paraules estan separades per síl·labes.

Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba.

Les paraules poden ser: • Monosíl·labes: tenen una síl·laba (mag).

• Polisíl·labes: tenen dues o més síl·labes (o-gre, fan-tas-ma).

En les paraules que tenen més d’una síl·laba sempre n’hi ha una que sona més fort que la resta: són síl·labes àtones.

O-GRE SI-RE-NA tònica

tònica

Quan una paraula porta accent, aquest sempre correspon a la síl·laba tònica.

A la paret del castell hi havia una inscripció que deia: HI EN-TRA-RÀS, PE-RÒ NO EN SOR-TI-RÀS.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

és la síl·laba tònica; les altres

17

LÈXIC L’alfabet L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres d’una llengua.

L’alfabet català té 26 lletres: A

B

C

D

E

F

G

H

I

a

be

ce

de

e

efa

ge

hac

i

J

K

L

M

N

O

P

Q

R

jota

ca

ela

ema

ena

o

pe

cu

erra

S

T

U

V

W

X

Y

Z

essa

te

u

ve baixa

ve doble

ics o xeix

i grega

zeta

L’ordre alfabètic és una manera útil i eficaç d’ordenar paraules

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

per poder-les trobar amb més facilitat.

18

A l’hora d’ordenar paraules que comencen amb la mateixa lletra, ens hem de fixar en les lletres que venen després: ANNA, BERTA, CARLES, LAIA, LAURA, LIA, LLUC, MANEL.

És molt útil saber-se l’alfabet de memòria per poder localitzar més de pressa una paraula en una llista que estigui ordenada alfabèticament.

!!

La definició del diccionari Fixa’t en aquestes definicions d’un diccionari: bruixa f Dona que practica la bruixeria. gènere femení

fantasma m Espectre. gènere masculí

L’entrada és cadascuna de les paraules que es defineixen en un diccionari.

Per trobar les paraules en el diccionari utilitzem l’ordre alfabètic.

Les definicions del diccionari ens detallen el gènere de les paraules. m: paraules de gènere masculí. f: paraules de gènere femení.

De vegades, una mateixa paraula pot tenir gènere masculí i femení: mag, -a 1. m i f Persona que fa màgia. 2. m i f Il·lusionista. masculí i femení

masculí i femení

Hi ha paraules amb més d’un significat.

Cadascun dels significats s’anomena accepció.

castell 1. m Edifici o conjunt d’edificis fortificats que servien d’estada al senyor.

2. m Torre formada per castellers enfilats els uns damunt les espatlles dels altres. segona accepció

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

primera accepció

19

GRAMÀTICA El text, el paràgraf, l’oració i la paraula Els follets són éssers fantàstics en forma humana però

TEXT

de mida ben petita. És molt difícil trobar-los i veure’ls.

Qui els ha vist diu que tenen unes orelles grosses, allargades i acabades en punxa. La seva pell és d’un to verdós o marronós; així es poden camuflar entre

PARÀGRAF

les fulles, l’herba o les pedres.

Alguns viuen al bosc i tenen cura de la natura; però també hi ha follets que viuen a les cases, amb la gent.

Els follets són bromistes i una mica tramposos. Els

ORACIÓ

agrada ser una mica trapelles i originen petits desastres en el lloc on viuen. Així que, si perds coses contínuament o les trobes canviades de lloc… mira bé per tots els racons! Potser tens a prop una colla d’amics follets fent de les seves!

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

PARAULA

20

Els follets poden viure llargament. Alguns tenen més de cinc-cents anys!

PARAULA + PARAULA + PARAULA + PARAULA = ORACIÓ

ORACIÓ + ORACIÓ + ORACIÓ = PARÀGRAF PARÀGRAF + PARÀGRAF + PARÀGRAF =

TEXT

El punt i seguit, el punt i a part i el punt final El punt (.) és el signe que ajuda a organitzar els textos.

TEXT: conjunt ordenat de paràgrafs que parlen d’un tema concret.

Acaba en PUNT FINAL.

PARÀGRAF: conjunt ordenat d’oracions que expliquen un aspecte concret del tema del text.

Punt i seguit Punt i a part Punt final

Acaba en PUNT I A PART.

ORACIÓ O FRASE: conjunt de paraules ordenades que expressen una idea.

Acaba en PUNT I SEGUIT.

PARAULA: unitat mínima amb es poden formar oracions.

El paràgraf següent està format per tres oracions; la primera oració té setze paraules. En el paràgraf hi ha dos punts i seguit i un punt final.

En un cantó de la sala hi havia una escala de cargol amb uns esglaons altíssims.

Els van pujar a poc a poc i mirant a terra. Van fer unes quantes voltes de cargol i, quan ja arribaven a dalt, van veure un fil de llum grisa que marejava.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

significat, a partir de la qual

21

2 Pàg.

25

Per llepar-se’n els dits!

comprensió lectora

l’home del rellotge És dissabte al matí i a casa tothom està enfeinat. La mare és a la cuina.

Per la flaire que s’escola per la porta, el Biel s’ensuma que prepara un pastís de poma amb molta canyella. El seu preferit. Mmm! El pare passa l’aspiradora per la catifa del menjador. No fa gaire soroll.

—Bon dia, milhomes —el saluda la mare en veure’l entrar a la cuina—. Ja t’has despertat?

El Biel li respon amb un badall.

—Bufa, quina resposta! —diu la mare rient, sense perdre de vista el forn, no fos cas que se li cremés el pastís de poma amb canyella—. Avui tindrem postres especials. Au, seu i esmorza —li diu, i el Biel agafa el seu bol d’esmorzar i s’asseu a la taula de la cuina.

La mare obre l’armari i li allarga el paquet de cereals que, quan hi tira llet per sobre, s’inflen com un globus i tenyeixen la llet de color xocolata.

UNITAT 2

Al Biel li encanta, la xocolata. En menjaria

22

sempre. A tota hora. De dilluns a diumenge.

Llàstima que les setmanes només tinguin set dies!

Víctor Aldea

vocabulari flaire: Olor, aroma. milhomes: Home petit que pretén poder fer qualsevol cosa.

Aquesta és la recepta del pastís de poma i canyella que prepara la mare d’en Biel:

pastís de poma i canyella INGREDIENTS

2 pomes i mitja Golden

2 cullerades de canyella en pols 1 cullerada petita de llevat

(Per a quatre persones) 200 g de farina 200 g de mantega

3 ous

200 g de sucre

1 cullerada petita de sucre amb gust de vainilla

Sucre de llustre

PREPARACIÓ 1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat.

2. Afegeix-hi la farina i el llevat i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme.

3. Pela dues pomes i talla-les.

4. Incorpora, a la massa, el sucre amb gust de vainilla, una culleradeta de canyella en pols i, al voltant, col·loca-hi els talls de poma.

5. Agafa un motlle, unta’l amb mantega i enfarina’l una mica. Després, aboca-hi la massa del bol.

6. Escalfa el forn a 180º. Fica-hi el pastís durant uns 40 minuts o fins que vegis que està una mica daurat per la part superior.

7. Pela la mitja poma i ratlla-la per sobre del pastís. sobre del pastís.

UNITAT 2

8. Per últim, barreja el sucre de llustre amb la canyella en pols i escampa-ho per

23

A en Biel també li agrada molt la xocolata, sobretot el pastís de xocolata de la seva àvia. Aquí tens la recepta:

PASTI S DE XOCOLATA PREPARACIÓ INGREDIENTS (Per a quatre persones) % de cacau • 2 00 g de xocolata de 60 • 2 00 g de mantega • 2 50 g de sucre

• 5 ous • 1 cullerada de farina vat • 1 cullerada petita de lle ncenalls de xocolata •E

1. Col·loca, en un cassó, la xocolata i la mantega; després fica-ho al foc fins que quedi tot ben fos.

2. Aboca el contingut en un bol i afegeixhi el sucre. Barreja-ho bé i després deixa que es refredi una mica.

3. Afegeix els ous a la barreja de xocolata i remena-ho bé perquè quedi una mescla homogènia.

4. Finalment, afegeix la farina i el llevat a la mescla de xocolata.

5. Unta un motlle amb mantega i enfarina’l una mica. Aboca-hi la barreja del bol.

6. Escalfa el forn a 190°. Cou el pastís durant uns 20 o 25 minuts.

UNITAT 2

7. Quan el pastís s’hagi refredat, escampa-

24

hi, per sobre, els encenalls de xocolata.

Pàg.

29

comunicació oral

EXPLICACIÓ D’UNA RECEPTA Els programes de cuina ens ensenyen a cuinar plats. Els presentadors ens mostren els ingredients i, amb un llenguatge senzill i planer, ens expliquen què fan en cada moment.

Utilitzen un lèxic propi de la cuina. Aquí en tens una mostra: ACCIONS Abocar, amanir, arrebossar, barrejar, batre, bullir, caramel·litzar, colar, coure, enfarinar, enfornar, escaldar, esprémer, fregir, pelar, picar, ratllar, remenar, rentar, sofregir, tallar, torrar, triturar…

ESTRIS Agafador, bol, cassola, colador, corró, cullera de fusta, cullerot, embut, escumadora, flamera, forquilla, ganivet, motlle, morter, olla, paella, plat, tisores, ratllador, safata, setrill, tamís, tirabuixó…

ELECTRODOMÈSTICS Batedora, congelador, espremedora, forn, fregidora, liquadora, microones, nevera…

EXPRESSIONS Al bany maria, a la bolonyesa, a la carbonara, a la cassola, a la juliana, a la llosa, a la marinera, a la noruega, a la romana, al vapor, amb fines de neu, a punt de cocció…

UNITAT 2

herbes, amb vinagreta, a foc lent / viu, a punt

25

Pàg.

31

EDUCACIÓ literària

ANÀLISI DE POEMES Miquel Martí i Pol té molts poemes amb els aliments com a protagonistes; en alguns, fins i tot ens explica com podem preparar-los.

pa amb tomàquet

pa torrat amb mantega

Déu ens do ser catalans

El pa torrat i la mantega

per menjar bon pa amb tomàquet

solen anar sovint plegats

amb un raig d’oli discret

i ens els mengem de bona gana,

i un pols de sal si fa falta;

molt més si són ben ensucrats.

pa de pagès si pot ser que és més saborós que els altres

Tenen un gust que, en barrejar-se,

i tomàquet ben madur,

resulta encara més plaent,

però que no ho sigui massa.

tant és així que cada dia en menja arreu qui sap la gent.

Déu ens do un tall de pernil o llonganissa ben ampla

Per esmorzar van de primera,

perquè acompanyi el pa

ja no cal dir per berenar,

ben sucadet amb tomàquet;

i a totes hores sempre donen

pernil de bon mastegar,

plaer complet al paladar.

llonganissa de la Plana, que els osonencs en això

UNITAT 2

tenim molta anomenada.

26

vocabulari osonenc: Persona procedent de la comarca d’Osona. La seva capital és Vic.

Pàg.

35

expressió escrita

EL TEXT INSTRUCTIU A l’inici d’aquesta unitat has llegit la recepta dels dos pastissos preferits d’en Biel.

Les receptes de cuina són textos instructius.

El text instructiu presenta les instruccions que cal seguir, pas a pas, per poder complir un objectiu.

Són exemples de textos instructius les receptes de cuina, les instruccions d’un joc de taula, d’un electrodomèstic, els passos que s’han de seguir per fer una manualitat…

En aquesta unitat treballarem la recepta de cuina.

LA RECEPTA DE CUINA Ingredients

Instruccions

Aliments i quantitats

Els passos que cal seguir.

segons el nombre de

Han d’anar numerats.

persones.

Cal que comencin amb un verb que expressi una ordre.

• 2 pomes i mitja Golden • 200 g de farina • 200 g de mantega • 200 g de sucre • 3 ous • 1 cullerada petita de llevat • Sucre de llustre • …

UNITAT 2

1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat.

2. Afegeix-hi la farina i el llevat, i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme.

3. Pela dues pomes i talla-les.

4. …

27

ORTOGRAFIA Les paraules agudes, planes i esdrúixoles Recorda: • Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba.

• La síl·laba que sona més forta és la síl·laba tònica; les altres són síl·labes àtones.

SU - CRE PAS - TÍS XO - CO - LA - TA SÍL·LABA TÒNICA

SÍL·LABA TÒNICA

SÍL·LABA TÒNICA

Fixa’t en aquestes tres paraules: meló tomàquet

tòfona

La síl·laba tònica és en posicions diferents. Segons la posició en què es

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

troba la síl·laba tònica, la paraula és aguda, plana o esdrúixola.

28

En les paraules agudes, la síl·laba tònica és en l’última posició: mer-cat

ba-ca-llà

co-la-dor

ga-ni-vet

bu-llir

En les paraules planes, la síl·laba tònica és en la penúltima posició: for-qui-lla

plà-tan

lit-xi

for-mat-ge

cas-so-la

En les paraules esdrúixoles, la síl·laba tònica és en l’antepenúltima posició: sín-dri-a

en-dí-vi-a

tà-pe-ra

es-pà-tu-la

sí-pi-a

L’accentuació Fixa’t en les paraules destacades de les oracions següents: – El pare treballa en una fàbrica d’alimentació.

– La mare fabrica envasos per a aliments.

– L’any passat l’empresa del meu oncle fabricà tones d’embotits.

Tot i tenir les mateixes lletres, no es pronuncien igual perquè la seva síl·laba tònica es troba en posicions diferents: • fàbrica: és una paraula esdrúixola.

• fabrica: és una paraula plana.

• fabricà: és una paraula aguda.

Algunes paraules porten un signe per indicar la síl·laba tònica: és l’accent. Hi ha dos tipus d’accents: • obert ( ` ): safrà, cafè, arròs.

• tancat ( ´ ): puré, líquid, salmó, menú.

Per saber si una paraula s’accentua, cal aplicar les normes d’accentuació: • Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en: vocal

fabricà, puré, salmó

• Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en: vocal

dàtil, líquid, plàstic

vocal + -s tomàquet, pèsol

-en, -in

-en, -in

encén, Benín

àpat, plàtan, telèfon

• Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre: tòfona, espècia, àcida, ètnies, màquina, família, fàbrica, elegància

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

vocal + -s arròs, espès

29

LÈXIC Les locucions Fixa’t en les paraules destacades d’aquestes frases: Un pastís per llepar-se’n els dits. El mercat era ple de gom a gom.

Són grups de paraules que tenen un sol significat i que, de vegades, es poden substituir per una altra paraula: per llepar-se’n els dits de gom a gom

‘molt bo’, ‘molt gustós’

‘molt’, ‘completament’

Una locució és un grup de paraules fixes que actuen com si fossin un sol mot, amb un significat de conjunt.

Exemples: – Repartien caramels a tort i a dret. (‘pertot arreu’) – Va haver de fer el sopar a correcuita. (‘ràpidament’) – A l’amanida, posa-hi un fil d’oli. (‘molt poc’)

Les frases fetes

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

Què entens quan et diuen «a aquesta hora l’avi fa estona que ha dinat i segur

30

que ja pesa figues»?

a) L’avi fa una becaina.

b) L’avi pesa figues amb una bàscula.

Una frase feta és una expressió o un conjunt de paraules fixes amb sentit figurat; és a dir, amb un sentit diferent del que tindrien, per si mateixes, les paraules que la formen. Les frases fetes són pròpies de cada llengua i són molt difícils de traduir.

Exemples: –H em suat la cansalada per tenir-ho tot a punt per a la festa! (‘esforçar-se molt’) – Després de fer dissabte prepararem un dinar ràpid i lleuger: una bona amanida! (‘fer neteja general’)

Els refranys Has sentit mai aquestes frases?

A falta de pa, bones són coques.

D’oliva , oliveta no pass is de do , tzeneta .

SENSE TRENCAR OUS NO ES FAN TRUITES.

BON BLAT FA BON PA.

popular. Serveixen per explicar fets de la vida quotidiana i coneixements o donar consells.

Exemples: –S i l’oreneta vola baix, aigua recela.

–P er Nadal, capons, neules i torrons.

–T ronada d’abril, fruites mil.

–H ivern fred, estiu calent.

–O velles ximples, on va una van totes.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

Els refranys són frases que provenen de la cultura

31

GRAMÀTICA Els elements de l’oració Fitxa’t en aquesta oració: En Biel

menja pastís de canyella.

Les oracions tenen dues parts: • El subjecte és la part que ens diu qui fa l’acció expressada pel verb i de qui o de què parlem.

• El predicat és la part que indica què fa, què li passa, com és o com està el subjecte.

Exemples: [qui?] La pastissera [què fa?] prepara molts pastissos diferents. [què?] El mercat del poble [com és?] és ple d’aliments bons.

Les paraules en verd són noms. Les paraules en blau són verbs.

UNITAT 2 • Reflexió sobre la llengua

La paraula més important del subjecte és un nom i la paraula més important

32

del predicat és un verb.

De vegades, el subjecte no surt en l’oració però se sobreentén; altres vegades, no en té: [qui?] (Jo) [què fa?] Pelo cebes. [qui?] — [què passa?] Hi ha boira.

Avui plou.

Però una oració sempre ha de tenir un verb. Fixa-t’hi: Escriu.

La mare una recepta.

La mare escriu una recepta.

PERFECTE !

Tipus d’oracions

I TU QUÈ PRENDRÀS??

JO EM QUEDARÉ

AMB EL IOGURT..

JO VULL LITXIS !

• La frase del pare és una explicació.

• La primera frase de la cambrera expressa emoció i la segona és una pregunta.

• La frase del fill expressa emoció.

• Les oracions interrogatives plantegen preguntes i acaben amb un interrogant (?).

• Les oracions exclamatives expressen emocions, sorpresa, espant, ordres, etc., i acaben amb un signe d’exclamació (!). És a dir: Oració declarativa (.)

Jo em quedaré amb el iogurt.

Oració interrogativa (?)

I tu què prendràs?

Oració exclamativa (!)

Perfecte!

Jo vull litxis!

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 2

• Les oracions declaratives expliquen alguna cosa i acaben amb un punt (.).

33

treball ODS

FEM GUARNIMENTS DE NADAL SOSTENIBLES Aprenem a treballar en equip!

Què és el treball cooperatiu?

El treball cooperatiu és una eina d’aprenentatge que consisteix a organitzar-se en petits grups per treballar junts i aconseguir uns objectius comuns.

En aquest tipus de treball, la mestra o el mestre serà al vostre costat com a guia, però haureu de ser vosaltres, l’equip, els qui us organitzeu: cada un de vosaltres s’haurà de responsabilitzar d’unes tasques concretes.

Fixa’t en aquestes habilitats. Quines et sembla que són necessàries per treballar en equip? Comenta-les amb els companys i les companyes.

ESCOLTA IMPLICACIÓ

SOLIDARITAT

TREBALL COOPERATIU

COOPERACIÓ

46

NE GO CI A CI Ò

COORDINACIÓ

PASSIVIT AT

R E S P O N S A B IL IT A T

COMPE TICIÓ

EGOISME

RESPECTE

En un equip, TOTS els membres són importants: sense una implicació individual, no hi ha resultat col·lectiu. Hem d’aprendre a valorar la feina dels companys. I hem d’analitzar el funcionament del grup per detectar els punts forts i els punts febles.

neixes què és Ara que ja co ip… posem-lo u q e n e ll a b e el tr en pràctica!

Un dels objectius que tots els països del món volen assolir de cara a ’l any 2030 està

relacionat amb el consum i la producció sostenibles al nostre planeta.

Us proposem de crear guarniments de Nadal utilitzant material reaprofitat. D’ aques ta manera, produirem una decoració que serà econòmica i sostenible alhora. Som-h i!

1. Formeu un equip de treball de quatre companys o companyes i, entre tots, penseu un nom per a l’equip.

2. Decidiu quines tasques i quines responsabilitats seran necessàries perquè el treball funcioni i repartiu-vos-les entre els components del grup (coordinador o coordinadora, responsable del material…).

3.

Cerqueu a internet propostes per fer ornaments amb material reciclat.

Feu-ho de manera individual i anoteu-les en una graella com aquesta: Ornament

Boles per a l’arbre de Nadal

Imatge Material reutilitzat que es necessita

Cartró i llanes de diferents colors

Altre tipus de material

Boletes de plàstic

Estris

Tisores, llapis i regle

4. Presenteu les vostres propostes als altres components del grup i decidiu guarniments, podeu fer servir una graella com aquesta: Boles per a l’arbre de Nadal

Arbre de Nadal de cartró

Arbre de Nadal de cotó i llana

TREBALL COOPERATIU

què fabricareu. Per tal que tots els components pugueu valorar els

47

5. Feu una llista amb el material reutilitzat i els estris que necessitareu per fer els vostres ornaments nadalencs. Organitzeu-vos entre tots per aconseguir el material.

6. Abans d’elaborar els guarniments, feu-ne un de prova i anoteu tots els passos que heu seguit per crear-lo. Podeu dibuixar esquemes per acompanyar les instruccions.

Llegiu l’exemple següent: ides. podeu fer de diferents m Els . rtó ca de es rcl ce eu 1. Tall als i marqueu, ixin el cercle en parts igu ide div e qu ies lín es un 2. Dibuixeu amb llapis l cercle, tal uns 2 cm de la vora de a nt pu un , ies lín s ste en aque com mostra la figura. punts sobre la de la vora del cercle als gin va e qu lls ta s un eu 3. F mateixa els talls han de ser de la ts To t. ca ar m u he e qu línia longitud.

mpre ltre del cercle, fent-ho se l’a a t sta co n d’u fils t 4. Aneu passan erents. u utilitzar fils de colors dif per la part central. Pode ent a l’arbre servirà per lligar l’ornam e qu nt nja pe fil un eu 5. Deix de Nadal.

TREBALL COOPERATIU

I ja està!

48

Ja podeu come nçar a fabricar els vostres guarnim ents sostenibles!

Decorem la classe i l’escola Amb tots els ornaments elaborats pels diferents grups, podreu decorar la vostra classe.

També podeu proposar a la comissió de festes de la vostra escola o als altres mestres de guarnir l’escola amb els vostres ornaments.

Fins i tot podeu ensenyar als companys i les companyes d’altres classes les instruccions per fer els guarniments.

Per animar les famílies de l’escola a seguir la vostra iniciativa, podeu regalar-los alguns dels vostres ornaments nadalencs o publicar-los en el web o en les xarxes de l’escola. Segur que moltes persones se sumaran a aquesta iniciativa!

Com ha anat?

Ara arriba l’hora de fer la valoració del treball en equip. Completeu individualment una taula com aquesta: A vegades

Gairebé mai

Mai

Tothom ha complert la seva responsabilitat.

…

…

…

…

Hem estat capaços d’arribar a acords de forma negociada.

…

…

…

…

Hem respectat les opinions i les idees dels altres.

…

…

…

…

Hem resolt, sense intervenció del mestre o de la mestra, els conflictes que han aparegut.

…

…

…

…

• Comenteu la vostra valoració amb la resta de membres del grup.

TREBALL COOPERATIU

Sempre

49