LLENGUA N CA A A A L T
coneixements
Coordinació de l’àrea: Núria Murillo
Autoria:
Laura Martín
Marc Martín
Núria Murillo
3 Programa Comunica
Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Montse Ciprés
Edició: Xavier Carulla
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Mercedes F. Bravo Maquetació: LolaBooks
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Rosa Sández Fotografies: Dreamstime/Quick Images/Pavel Konovalov, Getty Images, iStock/Getty Images, Photoaisa, 123 RF, Arxiu Barcanova
© 2022, Laura Martín Aguilar, Marc Martín Camp, Núria Murillo Guerrero © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5614-1 DL B 5996-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Comunica de Llengua catalana de 3r d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.
El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.
Tots els enregistraments de les lectures estan disponibles en l’espai personal del web www.barcanova.cat
LLENGUA N CAA A A L T
coneixements
Programa Comunica
LLENGUA N CA A A A L T
Programa Comunica
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària i Reflexió sobre la llengua, en el llibre; i Les llengües i els seus parlants i Alfabetització informacional, en el dossier.
Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals.
Pàg. 9
Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents. Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.
2 Per llepar-se’n els dits!
Avui tindrem postres especials. Au, seu i esmorza —li diu, i el Biel agafa el seu bol d’esmorzar s’asseu a la taula de la cuina. La mare obre l’armari i li allarga el paquet de cereals que, quan hi tira llet per sobre, s’inflen com un globus i tenyeixen la llet de color xocolata. Al Biel li encanta, la xocolata. En menjaria sempre. A tota hora. De dilluns a diumenge. Llàstima que les setmanes només tinguin set dies! Víctor Aldea vocabulari flaire: Olor, aroma. milhomes: Home petit que pretén poder fer qualsevol cosa. 22 comprensió lectora
Aquesta és la recepta del pastís de poma canyella que prepara la mare d’en Biel:
PREPARACIÓ 1. Barreja, en un bol gros, la mantega el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat. 2. Afegeix-hi la farina i el llevat i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme. 3. Pela dues pomes i talla-les. 4. Incorpora, a la massa, el sucre amb gust de vainilla, una
I els pobles?
Gràcies a les telecomunicacions a internet, els pobles estaran connectats al món real. Oferiran una vida més natural i ecològica, sense grans desplaçaments.
Els habitatges Les llars del futur estaran dissenyades per poder-hi treballar, però també per gaudir del temps lliure. Moltes incorporaran zones verdes, encara que no disposin de gaire espai. La intel·ligència artificial permetrà coordinar el funcionament dels electrodomèstics i ens alliberarà d’un bon grapat de tasques domèstiques.
Entreteniment a casa
En el futur podrem interactuar amb la major part dels mobles i els electrodomèstics:
• Les parets seran pantalles gegants que mostraran diferents entorns naturals.
Els videojocs crearan entorns de realitat virtual, de manera que ens semblarà que ens trobem dins del joc.
• El cinema i els llibres es convertiran en experiències de realitat alternativa.
Així, per exemple, quan llegeixis un llibre d’astronautes, l’habitació es convertirà en una nau espacial.
Assistents artificials robots domèstics
Els assistents artificials ja són una realitat, però en el futur desenvoluparan tasques concretes. Els robots domèstics ocuparan un lloc cada cop més important a les nostres llars i assumiran moltes de les feines domèstiques. Algunes de les tasques que podran fer aquests robots seran les següents:
• Ficar el menjar al forn. Omplir la nevera.
• Donar menjar al gat. Rentar la roba.
• Ana Alonso
Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos.
Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions.
Pàg. 88 EDUCACIÓ literària inventant el futur
Les ciutats no paren de créixer arreu del món, i sembla que aquesta tendència continuarà els pròxims anys. T’imagines les ciutats del futur? Les podríem fer més agradables i sostenibles
Transport sostenible
El transport públic serà més important que el privat. Potser hi haurà autobusos expansibles que podran transportar més passatgers.
Per al transport privat es faran servir vehicles ecològics (bicicletes o patinets) i cotxes compartits.
La contaminació es podrà reduir si es construeixen carreteres elèctriques que recarreguin les bateries dels vehicles mentre hi circulen.
Parcs verticals Els gratacels recoberts de vegetació seran una solució per augmentar les zones verdes. Avui dia en tenim alguns exemples, com ara les dues torres de Porta Nuova, a la ciutat italiana de Milà, que estan recobertes per 800 arbres de mides diferents, 5.000 arbustos
i 1.500 plantes.
Ciutats a l’espai còsmic
Hi ha moltes persones convençudes que en el futur existiran ciutats a l’espai còsmic, amb zones verdes i uns habitatges que podrien arribar a acollir entre 1.000 i 2.000 habitants. Es mantindran en òrbita girant al voltant de la Terra.
Aquestes ciutats utilitzaran l’energia solar per abastir-se.
vocabulari sostenible: Que no altera l’equilibri ecològic és respectuós amb el medi ambient. òrbita: Camí seguit per un cos celeste en el seu moviment al voltant d’un altre.
Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris.
RECITACIÓ DE POEMES
Recitar un poema no és el mateix que llegir una narració en veu alta o explicar una vivència. El to de la veu l’expressió corporal són molt importants. Per recitar un poema amb èxit, segueix aquests passos: Llegeix el poema memoritza’l. • Actua amb tranquil·litat, vocalitza, modula la veu gesticula sense exagerar. Posa-hi passió i sentiment! Fes les pauses els silencis quan toqui.
• Fixa’t bé en les rimes augmenta o disminueix el ritme quan calgui. Memoritzar un poema pot semblar difícil. Tot seguit t’expliquem algunes tècniques per fer-ho!
Pàg. 51 expressió escrita
CREACIÓ D’UN POEMA
A continuació t’expliquem els passos per crear el teu propi poema: Pensa possibles temes: l’hivern, el Nadal, la família, l’amistat, la solidaritat, les flors… Tria’n un.
Fes una pluja de paraules, expressions, frases… relacionades amb el tema que has triat. Pensa anota:
– Comparacions: a què s’assembla alguna de les paraules que has escrit?
– Metàfores: amb què identificaries alguna paraula o idea?
– Personificació: quina característica humana podria tenir alguna d’aquestes paraules?
40 UNITAT 3
Selecciona les paraules o idees de la llista anterior busca mots que hi rimin.
Escriu els versos que formaran el teu poema.
Llegeix-lo en veu alta diverses vegades per escoltar com sona. També el pots llegir a algú altre!
Passa’l en net posa-hi un títol. JA HAURÀS CREAT EL TEU POEMA!
Conceptes importants que cal recordar.
Pàg. 35 expressió escrita
EL TEXT INSTRUCTIU
A l’inici d’aquesta unitat has llegit la recepta dels dos pastissos preferits d’en Biel. Les receptes de cuina són textos instructius.
El text instructiu presenta les instruccions que cal seguir, pas a pas, per poder complir un objectiu.
Són exemples de textos instructius les receptes de cuina, les instruccions d’un joc de taula, d’un electrodomèstic, els passos que s’han de seguir per fer una manualitat… En aquesta unitat treballarem la recepta de cuina.
LA RECEPTA DE CUINA
Ingredients
Aliments quantitats segons el nombre de persones.
2 pomes mitja Golden
200 g de farina
200 g de mantega
200 g de sucre
3 ous 1 cullerada petita de llevat Sucre de llustre
Instruccions
Els passos que cal seguir. Han d’anar numerats
Cal que comencin amb un verb que expressi una ordre
1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat. 2. Afegeix-hi la farina i el llevat, i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme. 3. Pela dues pomes i talla-les. 4. 27 UNITAT
En els textos narratius, els escriptors ens descriuen els personatges perquè ens fem una imatge mental d’ells. Per fer una descripció de persones, cal tenir en compte els aspectes següents:
General: alt, prim, musculat… Ulls: blaus, foscos, allargats… Cabells: curts, llargs, rinxolats, morens, tenyits… Altres: celles espesses, llavis fins...
DESCRIPCIÓ DE PERSONES
Resumir el contingut del poema
Comparar el poema amb altres poemes
Entendre
Seriós, divertit, tímid, obert, simpàtic, antipàtic…
Aficions: jugar a bàsquet, llegir, ballar… Roba: esportiva, acolorida… Altres: ser el fill d’un amic de la mare, viure a l’escala del costat...
Per fer una bona descripció d’una persona és important: Fixar-se en els detalls.
Organització gràfica i visual de la informació.
• Conèixer el caràcter de la persona i saber què li agrada fer.
• Explicar alguna anècdota que li hagi passat.
La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat. Cada apartat té assignat un color que l’identifica.
GRAMÀTICA
ORTOGRAFIA
i fixa’t en el so de la síl·laba en negreta. Quina és la paraula intrusa?
tenidor
s
que en
tenidor cartó cubell la c sona igual. En canvi, la c de porcellana sona diferent.
Ara, fixa’t en les síl·labes destacades d’aquestes paraules: cartó closques i quitrà. La c la qu sonen igual.
El so de la c s’escriu amb c davant a o i u i amb qu davant e i
Exemples: camperol corona cullera, queixal quinzena 81 R eflexió sobre la llengua • UNITAT 6
Ortografia. Es presenten les normes de l’ortografia arbitrària, les excepcions ortogràfiques més usuals i l’accentuació.
Lèxic. S’analitzen els mecanismes de formació de paraules i s’insisteix en la millora de la precisió lèxica i l’increment del vocabulari.
LÈXIC
La polisèmia Hi ha paraules que s’escriuen i es pronuncien igual però tenen un
per
Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja un treball grupal (de recerca, sobre els ODS o literari) en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.
En el diccionari trobaràs els diferents significats d’una paraula polisèmica numerats en una mateixa entrada.
treball literari
quin llibre vols?
Els llibres estan plens de fantasia, imaginació, misteris, aventures… De llibres n’hi ha pertot arreu, però… com ens ho podem fer per triar-ne un que ens agradi? I tu, en què et fixes per triar un llibre? En la coberta. En l’autor. En el títol.
• En l’editorial.
• En les il·lustracions.
• En el nombre de pàgines.
O potser et fixes en un altre aspecte… Comenta quin és amb la resta de la classe.
Quina d’aquestes cobertes t’ha cridat més l’atenció? Per què? Comenta la teva tria amb els companys les companyes que seuen a prop teu a l’aula. Has coincidit amb la tria que han fet ells?
Quins aspectes han valorat? Compareu els diferents elements que us han semblat atractius.
Quan anem a una llibreria o a una biblioteca per triar un llibre, en el primer que ens fixem és en el seu aspecte exterior.
incidències d'un viatge o d'un
i columnes.
ruta a. Document en què s'anoten els detalls i
VOX_ESCOLAR_CATALA_F_(0512-0565).indd 561 23/1/18 Les paraules polisèmiques són aquelles
de mercaderies. b. Pla en què s'estableixen les accions estratègiques que cal dur a terme per aconseguir un objectiu polític. B girar full Decidir oblidar el passat o una conversa o una història concreta del passat: després d'aquella relació vaig girar full vaig començar de nou. NOTA És incorrecta l'expressió *passar pàgina perquè és un calc del castellà. OBS No s’ha de confondre ambfulla(‘òrgandeles plantes que creix a les branques’). DER fullejar, fullet, fulletó. fulla n. f. 1 Òrgan de les plantes que creix a les branques o a la tija, generalment de color verd, lleuger, pla i prim, que pot tenir diverses formes depenent de l'espècie vegetal a què pertanyi la planta. fulla caduca Fulla que a la tardor perd el color verd, mor cau de la planta. fulla perenne Fulla que no mor ni cau de la planta quan arriba la tardor, sinó que es renova gradualment al llarg de l'any. 2 Pètal de les flors: la margarida té les fulles blanques. 3 Làmina de metall que forma la part tallant d'un instrument: la fulla d'un ganivet; una fulla d'afaitar. 4 Part d'una porta o d'una finestra que està subjecta al marc amb frontisses que s'obre i es tanca: obre només una de les fulles de la finestra. SIN batent. OBS No s’ha de confondre ambfull(‘làminaotros de paper’).DER esfullar, fullam, fullaraca, fullat, fullatge. fullam m. 1 Gran quantitat de fulles que han caigut a terra: m'agrada trepitjar tot aquest fullam. 2 Fullatge d'un arbre o d'una planta. fullaraca n.f. 1 Conjunt de fulles seques que han caigut dels arbres que cobreixen el terra: el jardiner va recollir la fullaraca del passeig. 2 Conjunt de coses que es fan servir d'adorn o de farciment i que tenen poc valor i poca importància
a b c d
Gramàtica. Es presenten les diverses categories gramaticals i s’incideix especialment en la correcta construcció d’oracions i en l’ús adequat dels signes de puntuació.
Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.
Lectures. Recull de les referències bibliogràfiques de tots els textos que han aparegut en les unitats.
Però quina informació podem trobar en un llibre abans de començar-lo a llegir? Amb aquest treball cooperatiu descobrirem tot el que podem saber d’un llibre abans d’obrir-lo!
1. Organitzeu-vos en grups de cinc companys i companyes. Trieu un nom per al vostre grup que estigui relacionat amb els llibres. Per fer la tria del nom podeu seguir el procediment següent:
• Cada component del grup pensa dues propostes i les escriu en un full en blanc. Per exemple:
Pinyons de maduixa L’home del rellotge
• El mestre o la mestra us donarà dos gomets a cadascun de vosaltres.
• Llegiu les propostes dels companys i les companyes del grup i enganxeu un gomet en els dos noms que us agradin més. Per exemple:
L’home del rellotge Pinyons de maduixa
El nom que tingui més gomets serà el nom del vostre grup. En cas d’empat, haureu de tornar a votar per desfer-lo. I ja podeu començar a treballar!
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC , un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
• Enregistrament de textos
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Un model adaptable i versàtil
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral
Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
les claus del projecte digital
MULTISUPORT
S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
DESCARREGABLE
Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.
UNIVERSAL
És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.
ESPAI PERSONAL
En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.
SENZILL I INTUÏTIU
Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.
SINCRONITZACIÓ
Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.
Comprensió lectora
Jo també seré mag! 10
Comunicació oral
La presentació 12
Educació literÀria
Pinyons de maduixa 13
Expressió escrita
La descripció de persones 15
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• La síl·laba 17
LÈXIC
• L’alfabet 18
• La definició del diccionari 19
GRAMÀTICA
• El text, el paràgraf, l’oració i la paraula 20
• El punt i seguit, el punt i a part i el punt final 21
Comprensió lectora
L’Home del rellotge
Comunicació oral
Explicació d’una recepta
Educació literÀria
Expressió escrita
Educació literÀria
Les endevinalles 50
Comprensió lectora
Els ximpanzés 52
Comunicació oral
L’organització de la informació 54
Expressió escrita
La descripció d’animals 55 reflexió sobre la llengua ORTOGRAFIA
• Ús de la R i la RR 57
• Ús de la H 58 LÈXIC
• El camp semàntic 59
• El nom 60
• Els elements de l’oració
Tipus d’oracions
Comprensió lectora
A casa dels avis! 62
Comunicació oral
La previsió meteorològica 64
Educació literÀria
Inventant el futur 65
Expressió escrita
El text predictiu 67
reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la B 68
• Ús de la V 69 LÈXIC
• Els sinònims 70
• Els antònims 71
GRAMÀTICA
• L’adjectiu 72
Comprensió lectora
Comunicació
Educació literÀria
sobre la llengua
El sentit propi i el sentit figurat
Comprensió lectora
Els mars són plens de vida 74
El cartell informatiu 75
Expressió escrita
Elaboració d’un cartell informatiu 76
Comunicació oral
Les falques de ràdio 78
Educació literÀria
El misteri del tap blau 79 reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de la C i la K. Ús dels grups QU i QÜ 81
LÈXIC
• La polisèmia 83 GRAMÀTICA
• Els determinants 84
treball cooperatiu.
TREBALL literari
Quin llibre vols? 86
amunt el teló! 9
Comprensió lectora
La nit de les joguines 114
Educació literÀria
Poemes sobre el món del teatre 116
Algunes paraules teatrals 118
Expressió escrita
El text teatral 119
Comunicació oral
La representació teatral .................. 121
reflexió sobre la llengua ORTOGRAFIA
• Ús de X i IX 122
• Ús de TX i IG 123
LÈXIC
• La composició 124 GRAMÀTICA
• Els pronoms 125
treball cooperatiu. TREBALL de recerca
Juguem! 126 tinguem cura del planeta
dracs, dracs i més dracs
Comprensió lectora
Compte amb la bruixa de l’escombra verda! 90
Educació literÀria
La llegenda de sant Jordi 92
Els elements del conte i la llegenda 94
Expressió escrita
Estructura del conte 95
Comunicació oral
Explicar un conte 96
reflexió sobre la llengua ORTOGRAFIA
• Ús de la G i la J. Ús dels grups GU i GÜ 97
LÈXIC
• Les famílies de paraules 99 GRAMÀTICA
• El verb 100
• Els temps verbals 101
mestre! 8
Comprensió lectora
Un concert desconcertant 102
Expressió escrita
Entrevista al grup Txarango 104
L’entrevista periodística 106
Comunicació oral
L’entrevista periodística a la televisió 107
Educació literÀria
Trepitja fort 108
reflexió sobre la llengua ORTOGRAFIA
• El so de la S sorda i el de la S sonora 109 LÈXIC
• La derivació 111 GRAMÀTICA
• Les formes verbals: persona i nombre 112
• Els dos punts 113
som com som 1
la mou tres o quatre vegades i la corda es converteix en un bastó negre. Per acabar, llança el bastó cap amunt i, quan el recull, torna a ser la mateixa corda del principi.
Mentre el públic exclama «bravo!», «molt bé!», «genial!» i, alhora, aplaudeix d’allò més, el mag Magalín s’apropa a l’Arnau i li dona la corda.
—És per a tu —diu.
El nen la mira un instant i, a continuació, se la guarda a sota del jersei i l’estreny amb les mans, com si protegís el tresor més valuós del món.
El pare li passa una mà per les espatlles i xiuxiueja:
—T’agrada o no?
I l’Arnau contesta tot seguit:
LA PRESENTACIÓ
La Mireia està a punt de fer vuit anys. És pèl-roja i pigada, com el pare, i té el nervi de la mare. Fa tercer de Primària en una escola molt petita.
Té un germà petit, en Marc, que gairebé és tan alt com ella. És tossut com una mula! A la Mireia li agrada fer esport, xerrar amb les amigues i dibuixar.
Amb en Marc hi juga sovint. El que més els agrada és fer trucs de màgia!
En una presentació, cal explicar detalls de la vida de la persona que presentem, el seu aspecte físic, els seus gustos i aficions…
A vegades, som nosaltres mateixos els qui fem la nostra presentació:
Hola! Em dic Iu i tinc gairebé vuit anys. Vaig a la mateixa escola que la Mireia. Jo no tinc germans, però sí que tinc una mascota que es diu Next. És un gos molt petit i tranquil que vam agafar de la gossera.
M’agrada molt jugar a handbol i, com que soc molt alt, sempre faig de porter.
Quan soc a casa, no hi ha res que m’agradi més que jeure al meu llit amb un bon llibre i el Next al meu costat!
Consells per fer una presentació oral
• Usar un to de veu adequat perquè tothom la pugui sentir.
• Pronunciar bé tots els mots.
• No parlar gaire de pressa.
pinyons de maduixa
En Bernat i l’Helena decideixen sortir a passejar pel bosc, però aquesta passejada els portarà a un castell on hi ha uns presoners ben curiosos…
Enfonsat en una sofà d’orelles, hi havia un mag amb un barret de paperina, una túnica blava amb estrelles blanques, i els ulls clavats en una vareta màgica
torta i escarransida.
Al costat, asseguda en una taula rodona, una bruixa molt bonica, amb un vestit verd fins als peus, s’arreglava les celles.
Cap al fons, aclofada en una banyera gran com mitja piscina, una sirena pleneta devorava pastissets de nata.
Finalment, penjant del llum gris del sostre, hi havia un fantasma petitó amb ulls trapelles.
vocabulari
escarransida: Esquifida, molt prima. aclofada: Escarxofada, acomodada.
El fantasma va baixar lentament del llum gris i els va mirar amb tanta curiositat com els miraven els altres, tret del mag, que no treia els ulls de la vareta.
L’Helena i en Bernat no sabien si fugir corrents o quedar-se en aquell lloc tan gris i que fos el que Déu volgués.
—No tingueu por —va fer l’ogre—, són amics meus.
Els nois, més confiats, els van examinar atentament i no els van veure l’espurna d’alegria o malícia que aquells personatges tenien en els contes.
L’Helena es va adonar que tots cinc eren presoners de ves a saber qui, i va fer cara de pena.
—Qui us hi ha tancat, al castell de «Hi entraràs, però no en sortiràs»?
—va preguntar.
—Un savi boig —va contestar la bruixa.
—I per què ho ha fet? —va insistir en Bernat.
—Deu tenir por —va suposar l’ogre.
—De vosaltres? —se’n va estranyar l’Helena—. Sembleu bona gent.
Josep Gòrriz
LA DESCRIPCIÓ DE PERSONES
Llegeix el moment en què l’Helena i en Bernat coneixen l’ogre del castell.
L’ombra era propietat d’un gegant tan alt que tocava el sostre amb els cabells. —És… és… un ogre! —va exclamar l’Helena, que havia vist aquella cara en algun llibre.
—Un o… o… gre? —en Bernat va quequejar—. No es mengen nens com si fossin hamburgueses?
—Jo no. —L’ogre va fer una ganyota, com si les hamburgueses no li agradessin gota, i va treure una col del sac que duia a l’esquena—. Soc vegetarià.
—Quin ensurt! —En Bernat va respirar.
—Què hi feu, aquí, vosaltres? —els va preguntar l’ogre, encuriosit.
Podia ser alt i gros com un gegant, l’ogre, però feia cara de bona persona, inspirava confiança.
Josep Gòrriz
En els textos narratius, els escriptors ens descriuen els personatges perquè ens fem una imatge mental d’ells.
Per fer una descripció de persones, cal tenir en compte els aspectes següents:
General: alt, prim, musculat…
Ulls: blaus, foscos, allargats…
Cabells: curts, llargs, rinxolats, morens, tenyits…
Altres: celles espesses, llavis fins...
DESCRIPCIÓ DE PERSONES
Seriós, divertit, tímid, obert, simpàtic, antipàtic…
Aficions: jugar a bàsquet, llegir, ballar…
Roba: esportiva, acolorida…
Altres: ser el fill d’un amic de la mare, viure a l’escala del costat...
Per fer una bona descripció d’una persona és important:
• Fixar-se en els detalls.
• Conèixer el caràcter de la persona i saber què li agrada fer.
• Explicar alguna anècdota que li hagi passat.
ORTOGRAFIA
La síl·laba
Llegeix, en veu alta, el nom d’aquests personatges fantàstics:
Les paraules estan separades per síl·labes.
Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba.
Les paraules poden ser:
• Monosíl·labes: tenen una síl·laba (mag).
• Polisíl·labes: tenen dues o més síl·labes (o-gre, fan-tas-ma).
En les paraules que tenen més d’una síl·laba sempre n’hi ha
una que sona més fort que la resta: és la síl·laba tònica; les altres són síl·labes àtones
O-GRE SI-RE-NA tònica tònica
Quan una paraula porta accent, aquest sempre correspon a la síl·laba tònica.
A la paret del castell hi havia una inscripció que deia: HI EN-TRA-RÀS, PE-RÒ NO EN SOR-TI-RÀS
LÈXIC
L’alfabet
L’alfabet o abecedari és el conjunt de lletres d’una llengua.
L’alfabet català té 26 lletres:
A B C D E F G H I
a be ce de e efa ge hac i
J K L M N O P Q R
jota ca ela ema ena o pe cu erra
S T U V W X Y Z
essa te u ve baixa ve doble ics o xeix i grega zeta
L’ordre alfabètic és una manera útil i eficaç d’ordenar paraules per poder-les trobar amb més facilitat.
A l’hora d’ordenar paraules que comencen amb la mateixa lletra, ens hem de fixar en les lletres que venen després:
ANNA, BERTA, CARLES, LAIA, LAURA, LIA, LLUC, MANEL.
És molt útil saber-se l’alfabet de memòria per poder localitzar més de pressa una paraula en una llista que estigui ordenada alfabèticament.
La definició del diccionari
Fixa’t en aquestes definicions d’un diccionari:
bruixa f Dona que practica la bruixeria.
gènere femení
fantasma m Espectre.
gènere masculí
L’entrada és cadascuna de les paraules que es defineixen en un diccionari.
Per trobar les paraules en el diccionari utilitzem l’ordre alfabètic.
Les definicions del diccionari ens detallen el gènere de les paraules.
m: paraules de gènere masculí.
f: paraules de gènere femení.
De vegades, una mateixa paraula pot tenir gènere masculí i femení:
mag, -a 1. m i f Persona que fa màgia. 2. m i f Il·lusionista.
masculí i femení masculí i femení
Hi ha paraules amb més d’un significat.
Cadascun dels significats s’anomena accepció
primera accepció
castell 1. m Edifici o conjunt d’edificis fortificats que servien d’estada al senyor.
2. m Torre formada per castellers enfilats els uns damunt les espatlles dels altres.
segona accepció
GRAMÀTICA
El text, el paràgraf, l’oració i la paraula
TEXT
Els follets són éssers fantàstics en forma humana però de mida ben petita. És molt difícil trobar-los i veure’ls. Qui els ha vist diu que tenen unes orelles grosses, allargades i acabades en punxa. La seva pell és d’un to verdós o marronós; així es poden camuflar entre les fulles, l’herba o les pedres.
Alguns viuen al bosc i tenen cura de la natura; però també hi ha follets que viuen a les cases, amb la gent.
Els follets són bromistes i una mica tramposos. Els agrada ser una mica trapelles i originen petits desastres en el lloc on viuen. Així que, si perds coses contínuament o les trobes canviades de lloc… mira bé per tots els racons! Potser tens a prop una colla d’amics follets fent de les seves!
Els follets poden viure llargament. Alguns tenen més de cinc-cents anys!
El punt i seguit, el punt i a part i el punt final
El punt (.) és el signe que ajuda a organitzar els textos.
TEXT: conjunt ordenat de paràgrafs que parlen d’un tema concret.
Acaba en PUNT FINAL
PARÀGRAF: conjunt ordenat d’oracions que expliquen un aspecte concret del tema del text.
Acaba en PUNT I A PART
ORACIÓ O FRASE: conjunt de paraules ordenades que expressen una idea.
Acaba en PUNT I SEGUIT
PARAULA: unitat mínima amb significat, a partir de la qual es poden formar oracions.
Punt i seguit
Punt i a part
Punt final
El paràgraf següent està format per tres oracions; la primera oració té setze paraules. En el paràgraf hi ha dos punts i seguit i un punt final.
En un cantó de la sala hi havia una escala de cargol amb uns esglaons altíssims. Els van pujar a poc a poc i mirant a terra. Van fer unes quantes voltes de cargol i, quan ja arribaven a dalt, van veure un fil de llum grisa que marejava.
2 Per llepar-se’n els dits!
l’home del rellotge
És dissabte al matí i a casa tothom està enfeinat. La mare és a la cuina.
Per la flaire que s’escola per la porta, el Biel s’ensuma que prepara un pastís de poma amb molta canyella. El seu preferit. Mmm!
El pare passa l’aspiradora per la catifa del menjador. No fa gaire soroll.
—Bon dia, milhomes —el saluda la mare en veure’l entrar a la cuina—. Ja t’has despertat?
El Biel li respon amb un badall.
—Bufa, quina resposta! —diu la mare rient, sense perdre de vista el forn, no fos cas que se li cremés el pastís de poma amb canyella—. Avui tindrem postres especials. Au, seu i esmorza —li diu, i el Biel agafa el seu bol d’esmorzar i s’asseu a la taula de la cuina.
La mare obre l’armari i li allarga el paquet de cereals que, quan hi tira llet per sobre, s’inflen com un globus i tenyeixen la llet de color xocolata.
Al Biel li encanta, la xocolata. En menjaria sempre. A tota hora. De dilluns a diumenge. Llàstima que les setmanes només tinguin set dies!
Víctor Aldea vocabulari flaire: Olor, aroma. milhomes: Home petit que pretén poder fer qualsevol cosa.
Aquesta és la recepta del pastís de poma i canyella que prepara la mare d’en Biel:
pastís de poma i canyella
INGREDIENTS
(Per a quatre persones)
200 g de mantega
200 g de farina
3 ous
2 pomes i mitja Golden
200 g de sucre
2 cullerades de canyella en pols
1 cullerada petita de llevat
1 cullerada petita de sucre amb gust de vainilla
Sucre de llustre
PREPARACIÓ
1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat.
2. Afegeix-hi la farina i el llevat i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme.
3. Pela dues pomes i talla-les.
4. Incorpora, a la massa, el sucre amb gust de vainilla, una culleradeta de canyella en pols i, al voltant, col·loca-hi els talls de poma.
5. Agafa un motlle, unta’l amb mantega i enfarina’l una mica. Després, aboca-hi la massa del bol.
6. Escalfa el forn a 180º. Fica-hi el pastís durant uns 40 minuts o fins que vegis que està una mica daurat per la part superior.
7. Pela la mitja poma i ratlla-la per sobre del pastís.
8. Per últim, barreja el sucre de llustre amb la canyella en pols i escampa-ho per sobre del pastís.
A en Biel també li agrada molt la xocolata, sobretot el pastís de xocolata de la seva àvia. Aquí tens la recepta:
PAST I S DE XOCOLATA
INGREDIENTS
(Per a quatre persones)
• 200 g de xocolata de 60 % de cacau
• 200 g de mantega
• 250 g de sucre
• 5 ous
• 1 cullerada de farina
• 1 cullerada petita de llevat
• Encenalls de xocolata
PREPARACIÓ
1. Col·loca, en un cassó, la xocolata i la mantega; després fica-ho al foc fins que quedi tot ben fos.
2. Aboca el contingut en un bol i afegeixhi el sucre. Barreja-ho bé i després deixa que es refredi una mica.
3. Afegeix els ous a la barreja de xocolata i remena-ho bé perquè quedi una mescla homogènia.
4. Finalment, afegeix la farina i el llevat a la mescla de xocolata.
5. Unta un motlle amb mantega i enfarina’l una mica. Aboca-hi la barreja del bol.
6. Escalfa el forn a 190°. Cou el pastís durant uns 20 o 25 minuts.
7. Quan el pastís s’hagi refredat, escampahi, per sobre, els encenalls de xocolata.
EXPLICACIÓ D’UNA RECEPTA
Els programes de cuina ens ensenyen a cuinar plats. Els presentadors ens mostren els ingredients i, amb un llenguatge senzill i planer, ens expliquen què fan en cada moment.
Utilitzen un lèxic propi de la cuina. Aquí en tens una mostra:
ACCIONS
Abocar, amanir, arrebossar, barrejar, batre, bullir, caramel·litzar, colar, coure, enfarinar, enfornar, escaldar, esprémer, fregir, pelar, picar, ratllar, remenar, rentar, sofregir, tallar, torrar, triturar…
ESTRIS
Agafador, bol, cassola, colador, corró, cullera de fusta, cullerot, embut, escumadora, flamera, forquilla, ganivet, motlle, morter, olla, paella, plat, tisores, ratllador, safata, setrill, tamís, tirabuixó…
ELECTRODOMÈSTICS
Batedora, congelador, espremedora, forn, fregidora, liquadora, microones, nevera…
EXPRESSIONS
Al bany maria, a la bolonyesa, a la carbonara, a la cassola, a la juliana, a la llosa, a la marinera, a la noruega, a la romana, al vapor, amb fines herbes, amb vinagreta, a foc lent / viu, a punt de neu, a punt de cocció…
ANÀLISI DE POEMES
Miquel Martí i Pol té molts poemes amb els aliments com a protagonistes; en alguns, fins i tot ens explica com podem preparar-los.
pa amb tomàquet
Déu ens do ser catalans per menjar bon pa amb tomàquet amb un raig d’oli discret i un pols de sal si fa falta; pa de pagès si pot ser que és més saborós que els altres i tomàquet ben madur, però que no ho sigui massa.
Déu ens do un tall de pernil o llonganissa ben ampla perquè acompanyi el pa
vocabulari
osonenc: comarca d’Osona. La seva capital és Vic.
pa torrat amb mantega
El pa torrat i la mantega solen anar sovint plegats i ens els mengem de bona gana, molt més si són ben ensucrats.
Tenen un gust que, en barrejar-se, resulta encara més plaent, tant és així que cada dia en menja arreu qui sap la gent.
Per esmorzar van de primera, ja no cal dir per berenar,
EL TEXT INSTRUCTIU
A l’inici d’aquesta unitat has llegit la recepta dels dos pastissos preferits d’en Biel. Les receptes de cuina són textos instructius.
El text instructiu presenta les instruccions que cal seguir, pas a pas, per poder complir un objectiu.
Són exemples de textos instructius les receptes de cuina, les instruccions d’un joc de taula, d’un electrodomèstic, els passos que s’han de seguir per fer una manualitat…
En aquesta unitat treballarem la recepta de cuina.
LA RECEPTA DE CUINA
Ingredients
Aliments i quantitats segons el nombre de persones.
• 2 pomes i mitja Golden
• 200 g de farina
• 200 g de mantega
• 200 g de sucre
• 3 ous
• 1 cullerada petita de llevat
• Sucre de llustre
• …
Instruccions
Els passos que cal seguir. Han d’anar numerats.
Cal que comencin amb un verb que expressi una ordre.
1. Barreja, en un bol gros, la mantega i el sucre. Afegeix-hi els ous i remena-ho bé fins que quedi tot ben lligat.
2. Afegeix-hi la farina i el llevat, i continua remenant fins que es formi una pasta uniforme.
3. Pela dues pomes i talla-les.
4. …
ORTOGRAFIA
Les paraules agudes, planes i esdrúixoles
Recorda:
• Cada so o grup de sons que diem en un sol cop de veu és una síl·laba
• La síl·laba que sona més forta és la síl·laba tònica; les altres són síl·labes àtones. SU - CRE PAS - TÍS XO - CO - LA - TA
SÍL·LABA TÒNICA
Fixa’t en aquestes tres paraules:
SÍL·LABA TÒNICA
SÍL·LABA TÒNICA
La síl·laba tònica és en posicions diferents. Segons la posició en què es troba la síl·laba tònica, la paraula és aguda, plana o esdrúixola
En les paraules agudes, la síl·laba tònica és en l’última posició: mer-cat ba-ca-llà co-la-dor ga-ni-vet bu-llir
En les paraules planes, la síl·laba tònica és en la penúltima posició: for-qui-lla plà-tan
En les paraules esdrúixoles, la síl·laba tònica és en l’antepenúltima posició: sín-dri-a en-dí-vi-a tà-pe-ra es-pà-tu-la sí-pi-a tomàquet tòfona meló
L’accentuació
Fixa’t en les paraules destacades de les oracions següents:
– El pare treballa en una fàbrica d’alimentació.
– La mare fabrica envasos per a aliments.
– L’any passat l’empresa del meu oncle fabricà tones d’embotits.
Tot i tenir les mateixes lletres, no es pronuncien igual perquè la seva síl·laba tònica es troba en posicions diferents:
• fàbrica: és una paraula esdrúixola.
• fabrica: és una paraula plana.
• fabricà: és una paraula aguda.
Algunes paraules porten un signe per indicar la síl·laba tònica: és l’accent. Hi ha dos tipus d’accents:
• obert ( ` ): safrà, cafè, arròs.
• tancat ( ´ ): puré, líquid, salmó, menú.
Per saber si una paraula s’accentua, cal aplicar les normes d’accentuació
• Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en:
vocal fabricà, puré, salmó
vocal + -s arròs, espès -in én, Benín
• Les paraules planes s’accentuen quan no acaben en:
vocal dàtil, líquid, plàstic
vocal + -s tomàquet, pèsol -en, -in àpat, plàtan, telèfon
• Les paraules esdrúixoles s’accentuen sempre:
tòfona, espècia, àcida, ètnies, màquina, família, fàbrica, elegància
LÈXIC
Les locucions
Fixa’t en les paraules destacades d’aquestes frases:
Un pastís per llepar-se’n els dits. El mercat era ple
Són grups de paraules que tenen un sol significat i que, de vegades, es poden substituir per una altra paraula:
per llepar-se’n els dits ‘molt bo’, ‘molt gustós’ de gom a gom ‘molt’, ‘completament’
Una locució és un grup de paraules fixes que actuen com si fossin un sol mot, amb un significat de conjunt.
Exemples:
– Repartien caramels a tort i a dret. (‘pertot arreu’)
– Va haver de fer el sopar a correcuita. (‘ràpidament’)
– A l’amanida, posa-hi un fil d’oli. (‘molt poc’)
Les frases fetes
Què entens quan et diuen «a aquesta hora l’avi fa estona que ha dinat i segur
a) L’avi fa una becaina. b) L’avi pesa figues amb una bàscula.
Una frase feta és una expressió o un conjunt de paraules fixes amb sentit figurat; és a dir, amb un sentit diferent del que tindrien, per si mateixes, les paraules que la formen. Les frases fetes són pròpies de cada llengua i són molt difícils de traduir.
Exemples:
– Hem suat la cansalada per tenir-ho tot a punt per a la festa! (‘esforçar-se molt’)
– Després de fer dissabte prepararem un dinar ràpid i lleuger: una bona amanida! (‘fer neteja general’)
Els refranys
Has sentit mai aquestes frases?
A falta de pa, bones són coques.
SENSE TRENCAR OUS NO ES FAN TRUITES.
D’oliva,oliveta, nopassisdedotzeneta.
Els refranys són frases que provenen de la cultura popular. Serveixen per explicar fets de la vida quotidiana i coneixements o donar consells.
Exemples:
– Si l’oreneta vola baix, aigua recela.
– Per Nadal, capons, neules i torrons.
– Tronada d’abril, fruites mil.
– Hivern fred, estiu calent.
– Ovelles ximples, on va una van totes.
BON BLAT FA BON PA.
GRAMÀTICA
Els elements de l’oració
Fitxa’t en aquesta oració:
En Biel menja pastís de canyella.
Les oracions tenen dues parts:
• El és la part que ens diu qui fa l’acció expressada pel verb i de qui o de què parlem.
subjecte predicat
• El és la part que indica què fa, què li passa, com és o com està el subjecte.
Exemples:
[qui?] La pastissera [què fa?] prepara molts pastissos diferents.
[què?] El mercat del poble [com és?] és ple d’aliments bons.
Les paraules en verd són noms. Les paraules en blau són verbs.
La paraula més important del subjecte és un nom i la paraula més important del predicat és un verb
De vegades, el subjecte no surt en l’oració però se sobreentén; altres vegades, no en té:
[qui?] (Jo) [què fa?] Pelo cebes.
[qui?] [què passa?] Hi ha boira. Avui plou.
Però una oració sempre ha de tenir un verb. Fixa-t’hi:
Escriu. La mare una recepta.
La mare escriu una recepta.
JO EM QUEDARÉ
AMB EL IOGURT .
PERFECTE ! I TU QUÈ PRENDRÀS ?
JO VULL LITXIS !
• La frase del pare és una explicació.
• La primera frase de la cambrera expressa emoció i la segona és una pregunta.
• La frase del fill expressa emoció.
• Les oracions declaratives expliquen alguna cosa i acaben amb un punt (.).
• Les oracions interrogatives plantegen preguntes i acaben amb un interrogant (?).
• Les oracions exclamatives expressen emocions, sorpresa, espant, ordres, etc., i acaben amb un signe d’exclamació (!).
És a dir:
Oració declarativa (.) Oració interrogativa (?) Oració exclamativa (!)
Jo em quedaré amb el iogurt.
I tu què prendràs? Perfecte! Jo vull litxis!
FEM GUARNIMENTS DE NADAL
SOSTENIBLES
Aprenem a treballar en equip!
Què és el treball cooperatiu?
El treball cooperatiu és una eina d’aprenentatge que consisteix a organitzar-se en petits grups per treballar junts i aconseguir uns objectius comuns.
En aquest tipus de treball, la mestra o el mestre serà al vostre costat com a guia, però haureu de ser vosaltres, l’equip, els qui us organitzeu: cada un de vosaltres s’haurà de responsabilitzar d’unes tasques concretes.
Fixa’t en aquestes habilitats. Quines et sembla que són necessàries per treballar en equip? Comenta-les amb els companys i les companyes.
ESCOLTA
IMPLICACIÓ
COORDINACIÓ
NEGOCIACI Ò
SOLIDARITAT
PASSIVITAT
RESPECTE
En un equip, TOTS els membres són importants: sense una implicació individual, no hi ha resultat col·lectiu. Hem d’aprendre a valorar la feina dels companys. I hem d’analitzar el funcionament del grup per detectar els punts forts i els punts febles. Ara que ja coneixes què és el treball en equip… posem-lo en pràctica!
Un dels objectius que tots els països del món volen assolir de cara a l ’any 2030 està relacionat amb el consum i la producció sostenibles al nostre planeta. Us proposem de crear guarniments de Nadal utilitzant material reaprofitat. D’aquesta manera, produirem una decoració que serà econòmica i sostenible alhora. Som-hi!
1. Formeu un equip de treball de quatre companys o companyes i, entre tots, penseu un nom per a l’equip.
2. Decidiu quines tasques i quines responsabilitats seran necessàries perquè el treball funcioni i repartiu-vos-les entre els components del grup (coordinador o coordinadora, responsable del material…).
3. Cerqueu a internet propostes per fer ornaments amb material reciclat Feu-ho de manera individual i anoteu-les en una graella com aquesta:
Ornament
Imatge
Boles per a l’arbre de Nadal
Material reutilitzat que es necessita Cartró i llanes de diferents colors
Altre tipus de material
Estris
Boletes de plàstic
Tisores, llapis i regle
4. Presenteu les vostres propostes als altres components del grup i decidiu què fabricareu. Per tal que tots els components pugueu valorar els guarniments, podeu fer servir una graella com aquesta:
Boles per a l’arbre de Nadal
Arbre de Nadal de cartró
Arbre de Nadal de cotó i llana
5. Feu una llista amb el material reutilitzat i els estris que necessitareu per fer els vostres ornaments nadalencs. Organitzeu-vos entre tots per aconseguir el material.
6. Abans d’elaborar els guarniments, feu-ne un de prova i anoteu tots els passos que heu seguit per crear-lo. Podeu dibuixar esquemes per acompanyar les instruccions.
Llegiu l’exemple següent:
1. Talleu cercles de cartó. Els podeu fer de diferents mides.
2. Dibuixeu amb llapis unes línies que divideixin el cercle en parts iguals i marqueu, en aquestes línies, un punt a uns 2 cm de la vora del cercle, tal com mostra la figura.
3. Feu uns talls que vagin de la vora del cercle als punts sobre la línia que heu marcat. Tots els talls han de ser de la mateixa longitud.
4. Aneu passant fils d’un costat a l’altre del cercle, fent-ho sempre per la part central. Podeu utilitzar fils de colors diferents.
5. Deixeu un fil penjant que servirà per lligar l’ornament a l’arbre de Nadal.
I ja està! Ja podeu començar a fabricar els vostressostenibles!guarniments
Decorem la classe i l’escola
Amb tots els ornaments elaborats pels diferents grups, podreu decorar la vostra classe.
També podeu proposar a la comissió de festes de la vostra escola o als altres mestres de guarnir l’escola amb els vostres ornaments.
Fins i tot podeu ensenyar als companys i les companyes d’altres classes les instruccions per fer els guarniments.
Per animar les famílies de l’escola a seguir la vostra iniciativa, podeu regalar-los alguns dels vostres ornaments nadalencs o publicar-los en el web o en les xarxes de l’escola. Segur que moltes persones se sumaran a aquesta iniciativa!
Com ha anat?
Ara arriba l’hora de fer la valoració del treball en equip. Completeu individualment una taula com aquesta: Sempre
Tothom ha complert la seva responsabilitat.
Hem estat capaços d’arribar a acords de forma negociada.
Hem respectat les opinions i les idees dels altres.
Hem resolt, sense intervenció del mestre o de la mestra, els conflictes que han aparegut.
• Comenteu la vostra valoració amb la resta de membres del grup.