Guia Elizabeth Blackwell 3r. Mostra. Biologia i geologia by Editorial Barcanova

O I I A G B O L i GEO O IA LG

GUIA D’AULA ESO

Programa

Elizabeth Blackwell

Aquest projecte editorial de l’àmbit cientificotecnològic ha estat elaborat d’acord amb les dimensions competencials i els continguts descrits en el decret d’ordenació curricular publicat pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya l’any 2015; aquest decret es fonamenta en la Llei d’educació de Catalunya i en les directrius de la Unió Europea, i respon al marc normatiu i a la legalitat vigent.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Montse Ciprés Edició: Mario Suárez Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica i maquetació: Gemma Vadillo © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: juliol de 2020 ISBN: 978-84-489-5102-3 DL B. 13278-2020 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

» ÍNDEX » EL PROJECTE DE BIOLOGIA I GEOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

» UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11 Les competències, les rúbriques i les dianes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Competències de l’àmbit cientificotecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

» DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19 Índex de Biologia i geologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Temporització orientativa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Desenvolupament de les unitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Unitat 1. L’organització de l’ésser humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Unitat 2. Funció de nutrició 1. La nutrició i l’aparell digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Unitat 3. Funció de nutrició 2. Aparells respiratori, circulatori i excretor . . . . . . . . . . . . . 50 Projecte primer trimestre. Com es fa el formatge? Fase 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 Unitat 4. Funció de relació 1. Sistemes de coordinació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66 Unitat 5. Funció de relació 2. Sistema endocrí i aparell locomotor . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82 Unitat 6. Funció de reproducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95 Projecte segon trimestre. Com es fa el formatge? Fase 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113 Unitat 7. Vida sana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Unitat 8. Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129 Unitat 9. Riscos derivats de processos geològics i de l’activitat humana . . . . . . . . . . . . 151 Projecte tercer trimestre. Com es fa el formatge? Fase 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176

EL PROJECTE

O I B OL GIA i GEO O IA LG DE

» PRESENTACIÓ

EL PROJECTE DE BIOLOGIA I GEOLOGIA

» PRESENTACIÓ El projecte per a l’Educació Secundària Obligatòria que Editorial Barcanova ofereix, permet avançar des del marc de l’escola curricular fins a l’escola competencial, responent a la demanda de noves eines que aquest nou model necessita. Es tracta de formar alumnes competents a l’hora de connectar els continguts i els aprenentatges que ja coneixen amb la nova informació i que de tot això en resulti un aprenentatge significatiu que els permeti interactuar amb l’entorn, que tingui un sentit d’utilitat transversal i que els ajudi a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en què vivim. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial proposem un material educatiu amb un contingut teòric com a font d’informació de tot allò que estableix el currículum per a la matèria i el curs corresponent, i unes activitats perquè l’alumne aprengui a gestionar la informació i adquireixi la competència d’aprendre a aprendre. A més a més, el docent disposa d’un llibre digital descarregable, multisuport, multidispositiu i multiplataforma, que conté recursos exclusius, com ara suggeriments didàctics, vídeos i enllaços d’interès per ajudar a dinamitzar l’aula i motivar l’alumnat. Aquesta Guia d’aula per a l’àmbit cientificotecnològic, de Biologia i geologia, forma part del projecte competencial elaborat per l’editorial seguint el currículum del Departament d’Ensenyament. Cobreix totes les necessitats del docent per afrontar el currículum competencial enfocat a treballar les competències pròpies de l’àmbit, agrupades per dimensions.

BIOLOGIA i GEOLOGIA

IOLOGIA B i

GEOLOGIA3 ESO

IOLOGIA B i

ITAL

ESO

DIG

LLIC IN ÈNC CLOU IA D IGIT AL

GEOLOGIA

3 ESO

Programa

Elizabeth Blackwell

EL PROJECTE DE BIOLOGIA I GEOLOGIA La guia d’aula està pensada per facilitar la tasca del professorat a l’aula. Per això es presenta la reproducció de les pàgines del llibre amb la informació necessària per ser utilitzada en cada moment i les solucions de totes les activitats. A més a més, conté: • • • • •

La temporització orientativa del contingut del llibre. Una proposta de programació competencial de cada unitat. Els continguts clau que es treballen en cada unitat. La indicació de les activitats vinculades amb la consulta d’internet ( ). La indicació de les activitats proposades per avaluar per dimensions i competències amb l’aplicació AvaluApp ( ). • La indicació de les activitats relacionades amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, ). DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA

UNITAT 7 Presentació de la unitat 1. La salut i la malaltia

El currículum estableix 70 hores per a la matèria de Biologia i geologia de 3r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Les tres fases del projecte, un per a cada trimestre, estan pensades perquè els alumnes les facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg; tanmateix, en aquesta temporització destinem dues hores per a cada fase de preparació i posada en comú a l’aula. També hi ha la possibilitat de fer tot el projecte seguit, a final de curs. Igualment, l’apartat d’«Aprendre a emprendre» que és un treball en grup, també creiem que és millor fer-lo fora d’hores de classe. UNITAT 1

UNITAT 4

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. Els nivells d’organització

Presentació de la unitat 1. La relació en l’ésser humà

2. La cèl·lula humana

2. La percepció. Els sentits

3. Els teixits humans

3. La percepció i la salut

4. La coordinació nerviosa 5. La salut i el sistema nerviós

Taller científic. Observa cèl·lules de la mucosa bucal Posa’t a prova

UNITAT 2

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. La nutrició en l’ésser humà 2. Els nutrients

3. L’aportació d’energia 4. Els aliments

5. La dieta equilibrada 6. La dieta i la salut

7. L’aparell digestiu 8. La digestió

Taller científic. Valora si una dieta és equilibrada Posa’t a prova

UNITAT 3

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. L’aparell respiratori

2. L’aparell circulatori

3. La circulació sanguínia 4. El sistema limfàtic

5. L’aparell excretor

6. La salut i la funció de nutrició

Taller científic. Comprèn una anàlisi de sang Posa’t a prova Projecte. Fase 1

HORES LECTIVES 1h

2. Els diferents tipus de malalties 3. La transmissió de les malalties infeccioses

4. El sistema immunitari

5. Prevenció i curació de malalties 6. Els trasplantaments i la donació

Taller científic. Aprèn primers auxilis Posa’t a prova

UNITAT 8

HORES LECTIVES

4. Transferència de matèria i energia en els ecosistemes

8. El sòl com a ecosistema

Taller científic. Dissecció d’un ull de xai Posa’t a prova

9. La conservació dels ecosistemes

Taller científic. Estudia un ecosistema terrestre Posa’t a prova

6. Residus

7. Mesures preventives i correctores Lectura científica. Emergència climàtica

6. Les drogues i la drogoaddicció

Taller científic. Els ossos i l’osteoporosi Posa’t a prova

3. L’execució de la resposta. L’aparell locomotor 4. L’execució de la resposta i la salut

5. Problemes mediambientals

Projecte. Fase 3

4. Mètodes de predicció, previsió i prevenció

3. Les relacions biòtiques

6. Els ecosistemes terrestres: els biomes 7. Els ecosistemes aquàtics

HORES LECTIVES

1h 3h

3. Els riscos antròpics

2. Els factors abiòtics

UNITAT 5

HORES LECTIVES

2. Els riscos naturals

Taller científic. Els mapes topogràfics i geològics Posa’t a prova

Presentació de la unitat 1. Els ecosistemes

5. Les cadenes i les xarxes tròfiques

Presentació de la unitat 1. La coordinació endocrina 2. La salut del sistema endocrí

UNITAT 9 Presentació de la unitat 1. Els riscos: tipus i distribució

UNITAT 6

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. La reproducció humana

2. Els aparells reproductors 3. Els gàmetes humans

4. Els cicles de l’ovari i de l’úter

5. La fecundació, l’embaràs i el part 6. La reproducció assistida

7. El control de la natalitat 8. Reproducció i salut

Taller científic. Analitza dades sobre la igualtat de gènere Posa’t a prova

Projecte. Fase 2

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

18. Teixit: associació de cèl·lules semblants especia litzades en la mateixa funció, acompanyades, de vegades, per altres substàncies. Plasma: matriu lí quida del teixit sanguini.

19. El teixit glandular. 20. El teixit muscular, l’ossi, el cartilaginós (articula

cions) i el conjuntiu (tendons). També són necessa ris el teixit nerviós i el teixit sanguini.

21. TEIXIT Epitelial revestiment Epitelial glandular

Molt poca substància intercel·lular, cèl·lules molt juntes.

Les cremades de primer grau només afecten la primera capa del teixit epitelial: l’epidermis. Les de segon grau afecten les dues primeres capes i poden fer malbé les glàndules sudorípares i les se bàcies. Les de tercer grau afecten tot el teixit epi telial incloenthi terminacions nervioses, vasos san guinis, limfàtics, etc. Les de quart grau afecten músculs i ossos. La pell artificial que s’aplica actu alment als grans cremats es fabrica a partir de res tes de pell sana del mateix pacient, per la qual cosa cal esperar diverses setmanes per obtenirla.

FUNCIÓ Protectora, absorció, intercanvi.

LOCALITZACIÓ Pell, intestí, vasos sanguinis i alvèols.

Secretar substàncies a l’exterior i a la sang.

A les glàndules, la pell, les mamelles.

Adipós

Poca substància intercel·lular i cèl·lules que acumulen greix.

Reserva energètica i aïllant tèrmic.

Abdomen i natges.

Cartilaginós

Amb substància sòlida i elàstica.

Unir i donar suport.

En vèrtebres, orella, nas, tràquea.

Orientacions metodològiques (pàg. 16)

Orientacions metodològiques (pàg. 17)

La tasca per observar les cèl·lules de la mucosa bucal, és una experiència que sol motivar molt l’alumnat perquè poden observar les seves pròpies cèl·lules. Suggerim recordar les parts i el funcionament del microscopi, que han manipulat en cursos anteriors. Després, l’alumnat prendrà la mostra de cèl·lules, realitzarà la tinció i l’observarà al microscopi.

Taller científic La tasca que es proposa en aquest apartat és la identificació de diferents teixits humans utilitzant una clau dicotòmica. És una activitat molt interessant que pot ajudar molt l’alumnat a comprendre les característiques dels diferents teixits que han estudiat. Suggerim que l’alumne anoti tots els passos de la clau i les característiques que va observant en cada cas. Amb aquesta informació poden elaborar una fitxa de cada teixit, que poden completar amb dibuixos de les observacions realitzades i amb informació sobre la funció del teixit i la seva localització en el cos humà.

Solucionari

1. Activitat gràfica. Han de respondre que no es pot observar cap altre orgànul, ja que el microscopi òptic no té prou resolució per a això.

2. Les cèl·lules epitelials, que en la mucosa es tro-

ben situades les unes al costat de les altres, entapissant la cavitat, són arrencades de l’epiteli mitjançant el frotis, encara que alguns grups de cèl·lules es mantenen units en la preparació.

3. Si utilitzen el segment de la imatge, les cèl·lules

Unir altres teixits, suportar òrgans.

Sota la pell, envoltant músculs i vasos sanguinis, en tendons.

Ossi

Amb substància calcificada.

Protegir òrgans, sostenir i permetre moviment.

En ossos.

de la imatge mesuren aproximadament uns 15 micròmetres de diàmetre.

Comunicar i transportar substàncies entre parts del cos.

En vasos sanguinis.

Moviment, contracció voluntària.

Músculs units a ossos.

4. El teixit epitelial és un teixit de revestiment, que

Contracció involuntària.

Cor.

Contracció involuntària.

Estómac, vasos sanguinis.

Recollir i transmetre informació.

Encèfal, medul·la i nervis.

Conjuntiu

ESTRUCTURA

22.

Amb molta substància i fibres.

Sanguini

Amb substància liquida i glòbuls vermells, blancs i plaquetes.

Muscular estriat cardíac i llis

Fibres musculars

Nerviós

Neurones i cèl·lules de glia.

entapissa les cavitats internes i externes del cos. Està format per cèl·lules de forma regular que es disposen molt pròximes les unes a les altres, minimitzant els espais que les separen.

TEIXIT Dibuix

Característiques

Funció

Localització

Aprendre a emprendre La tasca de l’apartat «Aprendre a emprendre» té com a objectiu fonamental el foment de l’emprenedoria i del treball en equip. Per al desenvolupament d’aquesta activitat es formen equips de quatre membres. L’equip resol en comú la tasca. Se’ls adverteix que tots els membres de l’equip han de saber resoldre-la per igual. En aquest cas, han de defensar la seva cèl·lula: tipus, la funció d’algun orgànul en concret, etc. davant del gran grup.

• Avaluació curricular. • Avaluació competencial: seguint el model de les proves PISA. • Activitats de reforç i ampliació. • Rúbriques i dianes d’avaluació.

ESPAI PERSONAL

BIOLOGIA i GEOLOGIA GUIA D’AU LA.

Per tal de completar les eines per al professorat, el docent pot comptar amb material complementari preparat per ser fotocopiat, i que el podrà descarregar des de l’espai personal del web www.barcanova.cat en format Word, perquè el pugui modificar i adaptar a les necessitats particulars dels seus alumnes.

IOLOGIA B i

GEOLOGIA

GUIA D’AULA ESO

Programa

Elizabeth Blackwell

UN CURRÍCULUM

M T E CO P ENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES » COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC » ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS)

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» LES COMPETÈNCIES, LES RÚBRIQUES I LES DIANES Les competències Una competència és el resultat d’integrar coneixements, habilitats i actituds d’una manera pràctica i saber-les aplicar a contextos diversos, siguin de l’àmbit acadèmic o de l’àmbit no acadèmic. Les competències són, per tant, combinacions de coneixements, habilitats i actituds adquirides que interactuen per donar una resposta eficient al treball o a l’activitat que es duu a terme. L’objectiu principal de l’aprenentatge és el desenvolupament de les competències. La nomenclatura de les competències que utilitzem en aquesta Guia d’aula és la que estableix el Departament d’Ensenyament en el document Competències bàsiques de l’àmbit cientificotecnològic. Les competències s’han de considerar totalment integrades amb els continguts del currículum. Per a l’adquisició de cada competència són necessaris continguts molt diversos que s’hauran d’anar assolint progressivament al llarg dels cursos. Les competències de cada àmbit de coneixement s’estableixen per a tota l’etapa educativa; per tant, la seva adquisició s’haurà d’anar consolidant amb els aprenentatges que es vagin aconseguint en els diversos cursos de l’ESO. Cal assenyalar que no totes les activitats que requereix un alumne per assolir plenament els continguts tenen un caràcter competencial. També són necessàries les activitats d’aplicació directa dels continguts.

         

OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANA

         

    

SALUT

DIMENSIÓ







INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

MEDI AMBIENT

     

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Les rúbriques Les rúbriques són eines d’autoavaluació dels alumnes que serveixen perquè siguin conscients del seu nivell d’aprenentatge però també són una eina excel·lent per al docent per copsar la percepció que cada alumne té d’aquest aprenentatge i, si cal, establir estratègies perquè millorin. Es poden fer servir en l’avaluació de determinades activitats i descriuen les característiques específiques d’aquella activitat en diversos nivells de rendiment, per tal d’aclarir allò que s’espera del treball de l’alumne, valorar-ne l’execució i facilitar el feedback (retroalimentació). Així, doncs, la rúbrica és un instrument d’avaluació que no solament serveix per al docent, que la utilitza per mostrar a l’alumnat, d’una manera clara, el que es valorarà d’aquella tasca i com hi poden arribar, sinó també per a l’alumne, ja que facilita l’autoreflexió i la seva implicació activa i, per tant, és una eina per guiar-ne l’aprenentatge. A més, la rúbrica pot ser motivadora si orienta l’alumnat sobre com pot millorar. Si es vol que sigui una eina potent per a l’aprenentatge de l’alumnat, cal involucrar-lo en la seva elaboració, posada en pràctica i revisió. En aquest programa de Biologia i geologia posem a l’abast del docent diferents rúbriques perquè les pugueu fotocopiar, comentar i lliurar a cada un dels vostres alumnes abans de fer l’activitat a què es refereix i, si ho creieu convenient, modificar-la conjuntament, de manera que sigui una mena de contracte entre docent i alumnat. Per evitar que les rúbriques tinguin un nombre massa elevat d’ítems —quan en una activitat es treballen moltes competències—, en cada activitat rubricada hem establert una ponderació per a les competències amb els valors 1, 3 o 5 i només rubriquem els ítems de les competències amb valor 5 (que són les que es treballen més profundament en aquella activitat) o, en algun cas, de les competències amb valor 3. (Això ho trobareu indicat a la part superior de cada rúbrica.) Per a cada descriptor s’estableix una gradació en quatre nivells, cada un amb un valor: expert (4), avançat (3), aprenent (2) i novell (1) i s’estableix un percentatge per a cada ítem, de manera que, tots sumats, arribin a 100. Si d’una competència indiquem que té un percentatge del 5 %, l’alumne que marqui l’opció expert obtindrà el 100 % del percentatge de la nota, és a dir, un 5 %; el que hagi marcat l’opció avançat obtindrà un 75 % del 5 %, és a dir, un 3,75 %, l’aprenent, un 50 % del 5 %, és a dir, un 2,5 % i el novell, un 25 % del 5 %, és a dir, un 1,25 %. Sumats els valors obtinguts per a cada ítem, tindrà el valor global d’assoliment d’aquella activitat i el percentatge corresponent a cada competència. Tant els descriptors de les competències —o ítems—, com els percentatges que hem atorgat a cada un, els podeu modificar segons el vostre criteri. El que cal és que, repartits els percentatges, el total faci 100. També, a partir d’aquests models, vosaltres mateixos podeu elaborar rúbriques per a altres activitats o treballs del vostre alumnat.

Les dianes La diana d’autoavaluació és una altra eina que ens permet avaluar les competències d’una activitat que considerem rellevant, d’una manera ràpida i àgil, a partir de la percepció que l’alumne té del seu aprenentatge. És una eina més senzilla que la rúbrica però, de vegades, és suficient. La representació de la diana presenta quatre cercles concèntrics, que determinen el grau d’assoliment de les competències que es volen avaluar, amb una numeració de l’1 al 4: al cercle més intern li correspon l’1 i al més extern, el 4. Vindrien a ser els graus d’assoliment de les rúbriques (expert, avançat, aprenent i novell). Aquesta diana es divideix en tants sectors com descriptors de les competències o ítems es vulguin avaluar. Cada línia que separa els sectors representa un dels ítems. De vegades es posa el descriptor de la competència a la part externa del cercle o, si no hi ha espai, un número i la llegenda corresponent a cada un dels ítems al costat de la diana. Per fer l’autoavaluació, l’alumne ha de valorar si l’ítem corresponent l’ha assolit de manera excel·lent (Sempre), bé (Gairebé sempre), suficient (De vegades) o cal que s’ho revisi (Poques vegades), segons el que indiqui la llegenda de la diana, i marcar un punt en la intersecció entre la línia de l’ítem i el cercle de la numeració corresponent. Quan l’alumne ha valorat tots els ítems, ha de traçar una línia per unir tots els punts i pintar l’àrea del polígon resultant. Com més gran sigui l’àrea, més assoliment de les competències de l’activitat que s’avalua. Finalment, els alumnes poden comparar el dibuix resultant de la seva diana amb el de la resta dels companys i companyes.

àfica de ntació gr

Represe

ntació

a: la dian

la rúbric

Activita t 19 (pà

pre 4 Sem

gina 198

sem pre Ga ireb é

)

gràfica

de la rú

brica: la

s De veg ade ade s ues veg 1 Poq

diana

a 143)

gin t 33 (pà Activita

4 Sem pre

2 4

3 2

Activitat 53 (pàgina 173)

1 4 Sempre 3

veg ade

Representació gràfica de la rúbric

a: la diana

Ga ireb é sem pre De veg ade s

Poq ues

Gairebé sempre

De vegades

Poques vegades

5 6

da a ls que aju uia de títo uesta sigui a jerarq aq 6. Hem fetlauninformació i que correcta enar ord osat és exp tretes fonts e hem ra. pies o ació qu des de molt cla al rafies prò 1. La inform da, basada en da es per at fotog sta 7. Hem aportperò molt adequad i contra ents rtin net pe i . ter les d’in fiab ssants tell. hi hem t del car des intere gu ens da tin at uip l. con de l’eq ques 2. Hem aportb el tema del cartel les tas membres cartell; am 8. Tots elsi ens hem repartit per fer el d’acord ormació ternet. rat la inf ent d’in implicat . i l’he 3. Hem elaboiat textos directam vament va part sense equitati cop de la me actada, i de ble t red no hem nsa ler n ab respo à be litzat ació est i hem uti 9. He estat me en el temps est 4. La informgrafia ni d’expressióuada. ta a ter . du rto eq ria d’o ad fica isfactò faltes les nera sat gia cientí de ma i olo ó min aci la ter la inform gueix ució de i aconse 5. La distribà molt compensadaectes que són est asp imatges d’aquells l’atenció captar s. 1 ant ort més imp

1. Abans de plantejar la resposta, hem buscat

informació sobre les causes que provoquen la destrucció del medi ambient.

2. Ens hem repartit les causes entre els membres del grup i cada un ha aprofundit en un aspecte. 3. Hem posat en comú la informació i, a partir d’aquesta, hem buscat informació sobre mesures de prevenció. 4. Hem tingut cura de buscar informació

de fonts fiables per tal que sigui correcta i contrastada.

5. Hem valorat la informació i, a partir del que

6. Hem elaborat un informe amb la resposta;

Abans 4 de informaci respondre la pre ó sobre gunta, he busca aquest el pla t per am cementiri 5. He elabo pliar-lo nuclear aquesta i he tin rat la res i fos de fon i, a més, gut cu posta a ts ra fiables. hi he afe partir de que 2. He busca git detal les car l’esbós t inform acterísti ls relaci conseqü ques qu ació sob onats am lloc pe ències e hauri re les po b r ser un que po a de ten cementiri ssibles bon can nuclear. t tenir ir un estigui el didat a fet que situat en sísmic cementiri el i he tin un a 6. zo El text gut cura na de ris fonts fia resultan que aq bles. utilitzat t està uesta fos c ben red la termi de 3. He fet un esquema 7. Abans d’e nologia científica adactat i he recollida amb tot equada ntregar per ten a la inform . per tal la respo ir-la d’a d’assegu sta, l’he ació rgumenta 4. He redact rar-me revisada faltes d’o ri. que no at un esb rtografia pregunta hi hagu ós per ni d’exp tenint en és respond ressió. de vista, compte re a la els divers els pros i contres os punts manera ajustada de la ub icació i al que se’ de m dema nava.

no l’hem copiada directame nt d’internet ni d’altres llocs.

7. La informació està ben redactada, sense faltes d’ortografia ni d’expressi ó i hem utilitzat la terminologia científica adequada . 8. Tots els membres de l’equip ens hi hem implicat i ens hem repartit les tasques equitativament.

9. He estat responsable de la meva part i l’he duta a terme en el temps establert i de manera satisfactòria.

hem recollit, hem pensat diverses propostes o mesures per prevenir la destrucció del medi ambient.

COMPETÈNCIES DE L’ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC » BIOLOGIA I GEOLOGIA

DIMENSIONS

INDAGACIÓ DE FENÒMENS NATURALS I DE LA VIDA QUOTIDIANA

OBJECTES I SISTEMES TECNOLÒGICS DE LA VIDA QUOTIDIANA

MEDI AMBIENT

Competència 1. Identificar i caracteritzar els sistemes físics i químics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Competència 2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

Competència 3. Interpretar la història de l’Univers, de la Terra i de la vida, utilitzant els registres del passat.

Competència 4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

Competència 5. Resoldre problemes de la vida quotidiana aplicant el raonament científic.

Competència 6. Reconèixer i aplicar els processos implicats en l’elaboració i validació del coneixement científic.

Competència 7. Utilitzar objectes tecnològics de la vida quotidiana amb el coneixement bàsic del seu funcionament, manteniment i accions a fer per minimitzar els riscos en la manipulació i en l’impacte mediambiental.

Competència 8. Analitzar sistemes tecnològics d’abast industrial, avaluar-ne els avantatges personals i socials, així com l’impacte en la salubritat i el medi ambient.

Competència 9. Dissenyar i construir objectes tecnològics senzills que resolguin un problema i avaluar-ne la idoneïtat del resultat.

C10

Competència 10. Prendre decisions amb criteris científics que permetin preveure i evitar o minimitzar l’exposició als riscos naturals.

C11

Competència 11. Adoptar mesures amb criteris científics que evitin o minimitzin els impactes mediambientals derivats de la intervenció humana.

C12

Competència 12. Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables a nivell individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

C13

Competència 13. Aplicar les mesures preventives adequades, utilitzant el coneixement científic, en relació amb les conductes de risc i malalties associades al consum de substàncies addictives.

C14

Competència 14. Adoptar hàbits d’alimentació variada i equilibrada que promoguin la salut i evitin conductes de risc, trastorns alimentaris i malalties associades.

C15

Competència 15. Donar resposta a les qüestions sobre sexualitat i reproducció humanes, a partir del coneixement científic, valorant les conseqüències de les conductes de risc.

SALUT

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

» ELS OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (ODS) Els Objectius de Desenvolupament Sostenible són una crida universal per a l’acció per posar fi a la pobresa, protegir el planeta i garantir que totes les persones tinguin accés a l’educació, la igualtat, l’aigua, l’energia neta, la pau i la prosperitat. Es tracta d’un pla de mesures amb 17 objectius i 169 metes per aconseguir un món més igualitari i habitable i que s’haurien de complir abans de 2030. Aquests objectius porten implícit un esperit de col·laboració i pragmatisme amb la finalitat de millorar la vida, de manera sostenible, de les generacions futures. A més, en si mateixos són una agenda inclusiva en tant que tracten les causes fonamentals de la pobresa i uneixen tots els estats que hi participen per aconseguir així un canvi positiu en benefici de les persones i del planeta. La lluita contra el canvi climàtic és un element transversal i decisiu que influeix en tots els aspectes del desenvolupament sostenible i l’Agenda 2030. Fer conscient l’alumnat dels reptes imminents plantejats en els Objectius de Desenvolupament Sostenible en aquest programa pedagògic proporciona un marc de treball a partir del qual articular aprenentatges competencials que activin l’alumne, no només quant al saber sinó pel que fa al saber fer i al saber ser, i reforcin la seva preparació com a futurs ciutadans compromesos amb la realitat del seu temps. La primera forma de contribuir a la consecució d’aquests ODS és contribuir a augmentar la consciència pública d’aquests en tots els àmbits, i l’aula és un espai fonamental d’aprenentatge de la convivència de les generacions futures. L’Agenda Educativa 2030, sorgida del Fòrum Educatiu Mundial celebrat a Inch’ŏn, República de Corea (UNESCO, 2015; Nacions Unides, 2015), va situar l’educació com una de les eines fonamentals per forjar un desenvolupament que sigui a la vegada sostenible, inclusiu, just, pacífic i cohesiu.

UN CURRÍCULUM COMPETENCIAL

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible

U S V DE EN OL PAMENT

O DEL PR JECTE

» ÍNDEX DE BIOLOGIA I GEOLOGIA » TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA » DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

» ÍNDEX DE BIOLOGIA I GEOLOGIA UNITAT 1 CONTINGUTS TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ

UNITAT 2 CONTINGUTS

TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ

UNITAT 3 CONTINGUTS TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ PROJECTE PRIMER TRIMESTRE

UNITAT 4 CONTINGUTS TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ

UNITAT 5 CONTINGUTS TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ

L’ORGANITZACIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ 1. Els nivells d’organització 2. La cèl·lula humana 3. Els teixits humans Observa cèl·lules de la mucosa bucal Construeix una maqueta d’una cèl·lula en 3D Posa’t a prova

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ 1. LA NUTRICIÓ I L’APARELL DIGESTIU 1. La nutrició en l’ésser humà 2. Els nutrients 3. L’aportació d’energia 4. Els aliments

5. La dieta equilibrada 6. La dieta i la salut 7. L’aparell digestiu 8. La digestió

Valora si una dieta és equilibrada Imagina que tens un restaurant Posa’t a prova

FUNCIÓ DE NUTRICIÓ 2. APARELLS RESPIRATORI, CIRCULATORI I EXCRETOR 1. L’aparell respiratori 2. L’aparell circulatori 3. La circulació sanguínia

4. El sistema limfàtic 5. L’aparell excretor 6. La salut i la funció de nutrició

Comprèn una anàlisi de sang Fes un inventari dels medicaments de casa teva Posa’t a prova Com es fa el formatge? Fase 1

FUNCIÓ DE RELACIÓ 1. SISTEMES DE COORDINACIÓ 1. La relació en l’ésser humà 2. La percepció. Els sentits 3. La percepció i la salut

4. La coordinació nerviosa 5. La salut del sistema nerviós 6. Les drogues i la drogoaddicció

Dissecció d’un ull de xai Falses percepcions: il·lusions òptiques Posa’t a prova

FUNCIÓ DE RELACIÓ 2. SISTEMA ENDOCRÍ I APARELL LOCOMOTOR 1. La coordinació endocrina 2. La salut del sistema endocrí Els ossos i l’osteoporosi Organitza un campionat esportiu Posa’t a prova

3. L’execució de la resposta. L’aparell locomotor 4. L’execució de la resposta i la salut

UNITAT 6 CONTINGUTS

FUNCIÓ DE REPRODUCCIÓ 1. La reproducció humana 2. Els aparells reproductors 3. Els gàmetes humans 4. Els cicles de l’ovari i de l’úter

5. La fecundació, l’embaràs i el part 6. La reproducció assistida 7. El control de la natalitat 8. Reproducció i salut

TALLER CIENTÍFIC

Analitza dades sobre la igualtat de gènere

APRENDRE A EMPRENDRE

Escriu un article per a la revista del centre

AUTOAVALUACIÓ PROJECTE SEGON TRIMESTRE

Posa’t a prova Com es fa el formatge? Fase 2

UNITAT 7 CONTINGUTS

TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ

VIDA SANA 1. La salut i la malaltia 2. Els diferents tipus de malalties 3. La transmissió de les malalties infeccioses Aprèn primers auxilis Prepara una xerrada informativa Posa’t a prova

ELS ECOSISTEMES

UNITAT 8

CONTINGUTS

TALLER CIENTÍFIC APRENDRE A EMPRENDRE AUTOAVALUACIÓ

UNITAT 9

1. Els ecosistemes 2. Els factors abiòtics 3. Les relacions biòtiques 4. Transferència de matèria i energia en els ecosistemes 5. Les cadenes i les xarxes tròfiques

6. Els ecosistemes terrestres: els biomes 7. Els ecosistemes aquàtics 8. El sòl com a ecosistema 9. La conservació dels ecosistemes

Estudia un ecosistema terrestre Crea la teva empresa de turisme a la natura Posa’t a prova

RISCOS DERIVATS DE PROCESSOS GEOLÒGICS I DE L’ACTIVITAT HUMANA

CONTINGUTS

1. Els riscos: tipus i distribució 2. Els riscos naturals 3. Els riscos antròpics 4. Mètodes de predicció, previsió i prevenció

TALLER CIENTÍFIC

Els mapes topogràfics i geològics

AUTOAVALUACIÓ

Posa’t a prova

PROJECTE TERCER TRIMESTRE

4. El sistema immunitari 5. Prevenció i curació de malalties 6. Els trasplantaments i la donació

5. Problemes mediambientals 6. Residus 7. Mesures preventives i correctores Lectura científica. Emergència climàtica

Com es fa el formatge? Fase 3

» TEMPORITZACIÓ ORIENTATIVA El currículum estableix 70 hores per a la matèria de Biologia i geologia de 3r d’ESO. Es fa difícil establir una temporització que sigui aplicable a tots els grups, perquè els ritmes d’aprenentatge solen ser diversos. D’altra banda, pot haver-hi alguna part de l’alumnat que, per les seves característiques, no treballi tots els continguts i activitats que presentem. És per això que la temporització que oferim aquí només és orientativa. Les tres fases del projecte, una per a cada trimestre, estan pensades perquè els alumnes les facin a casa, ja que requereixen un temps, que pot ser llarg; tanmateix, en aquesta temporització destinem dues hores per a cada fase de preparació i posada en comú a l’aula. També hi ha la possibilitat de fer tot el projecte seguit, a final de curs. Igualment, l’apartat d’«Aprendre a emprendre» que és un treball en grup, també creiem que és millor fer-lo fora d’hores de classe. UNITAT 1

HORES LECTIVES

2. La cèl·lula humana

2. La percepció. Els sentits

3. Els teixits humans

3. La percepció i la salut

4. La coordinació nerviosa 5. La salut del sistema nerviós

6. Les drogues i la drogoaddicció

Taller científic. Dissecció d’un ull de xai Posa’t a prova

Taller científic. Observa cèl·lules de la mucosa bucal Posa’t a prova

UNITAT 2 Presentació de la unitat 1. La nutrició en l’ésser humà 2. Els nutrients

UNITAT 4 Presentació de la unitat 1. La relació en l’ésser humà

Presentació de la unitat 1. Els nivells d’organització

HORES LECTIVES 1h

3. L’aportació d’energia 4. Els aliments

5. La dieta equilibrada 6. La dieta i la salut

7. L’aparell digestiu 8. La digestió

Taller científic. Valora si una dieta és equilibrada Posa’t a prova

UNITAT 3

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. L’aparell respiratori

2. L’aparell circulatori

3. La circulació sanguínia 4. El sistema limfàtic

5. L’aparell excretor

6. La salut i la funció de nutrició

UNITAT 5

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. La coordinació endocrina 2. La salut del sistema endocrí

3. L’execució de la resposta. L’aparell locomotor 4. L’execució de la resposta i la salut

Taller científic. Els ossos i l’osteoporosi Posa’t a prova

UNITAT 6

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. La reproducció humana

2. Els aparells reproductors 3. Els gàmetes humans

4. Els cicles de l’ovari i de l’úter

Taller científic. Comprèn una anàlisi de sang Posa’t a prova

5. La fecundació, l’embaràs i el part 6. La reproducció assistida

7. El control de la natalitat 8. Reproducció i salut

Projecte. Fase 1

Taller científic. Analitza dades sobre la igualtat de gènere Posa’t a prova

Projecte. Fase 2

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE UNITAT 7

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. La salut i la malaltia

2. Els diferents tipus de malalties 3. La transmissió de les malalties infeccioses

4. El sistema immunitari

5. Prevenció i curació de malalties 6. Els trasplantaments i la donació

Taller científic. Aprèn primers auxilis Posa’t a prova

UNITAT 8

HORES LECTIVES

UNITAT 9

HORES LECTIVES

Presentació de la unitat 1. Els riscos: tipus i distribució

2. Els riscos naturals

3. Els riscos antròpics

4. Mètodes de predicció, previsió i prevenció

5. Problemes mediambientals

6. Residus

7. Mesures preventives i correctores Lectura científica. Emergència climàtica

1h 2h

Presentació de la unitat 1. Els ecosistemes

Taller científic. Els mapes topogràfics i geològics Posa’t a prova

2. Els factors abiòtics

3. Les relacions biòtiques

Projecte. Fase 3

4. T ransferència de matèria i energia en els ecosistemes

5. L es cadenes i les xarxes tròfiques

6. E ls ecosistemes terrestres: els biomes 7. Els ecosistemes aquàtics

8. El sòl com a ecosistema

9. L a conservació dels ecosistemes

Taller científic. Estudia un ecosistema terrestre Posa’t a prova

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

» DESENVOLUPAMENT DE LES UNITATS » UNITAT 1. L’ORGANITZACIÓ DE L’ÉSSER HUMÀ Programació competencial d’aula i concreció de les dimensions Dimensió indagació de fenòmens naturals i de la vida quotidiana COMPETÈNCIES

CRITERIS

INDICADORS

C2. Identificar i caracteritzar els sistemes biològics i geològics des de la perspectiva dels models, per comunicar i predir el comportament dels fenòmens naturals.

3. L’alumne ha de ser capaç d’interpretar el funcionament del cos humà des d’una visió sistèmica, reconeixent les relacions entre els diferents aparells i sistemes.

3.1. Descriu els nivells d’organització dels éssers vius.

-E ls nivells d’organització dels éssers vius.

Activitats: 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 15, 18, 19, 20, 21

3.2. Coneix les característiques de la cèl·lula humana i la seva organització.

-L ’organització de la cèl·lula humana.

Treballa amb la imatge: T1

-L ’estructura i la funció de la membrana plasmàtica i del nucli.

Posa’t a prova: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9

C4. Identificar i resoldre problemes científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit escolar, que impliquin el disseny, la realització i la comunicació d’investigacions experimentals.

1. L’alumne ha de ser capaç d’elaborar conclusions en funció de les evidències recollides en un procés de recerca, identificar els supòsits que s’han assumit en deduir-les i argumentar-les.

1.1. Coneix la unitat cel·lular i n’identifica les parts.

-O rganització i estructura de la cèl·lula humana.

Activitats: 5, 9, 14, 16, 17

1.2. Sap reproduir gràficament la cèl·lula.

-E l microscopi òptic i el microscopi electrònic.

1.3. Reconeix la mesura de la cèl·lula i les seves parts i sap calcular l’escala.

- La clau dicotòmica.

3.3. Explica les funcions de la membrana, el citoplasma, el nucli i -L ’estructura i la els orgànuls cel·lulars. funció dels diferents 3.4. Defineix els orgànuls cel·lulars. conceptes de - La diferenciació diferenciació cel·lular i l’especialització i teixit i coneix els de les cèl·lules. principals teixits humans. - Els teixits humans: les seves característiques i la seva funció.

1.4. Utilitza el microscopi amb correcció per observar cèl·lules i teixits. 1.5. Entén el funcionament d’una clau dicotòmica.

CONTINGUTS

ACTIVITATS

Taller científic: Observa cèl·lules de la mucosa bucal Taller científic: 1, 2, 3, 4 Aprendre a emprendre: Construeix una maqueta d’una cèl·lula en 3D Posa’t a prova: 10

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Dimensió salut COMPETÈNCIES C12. Adoptar mesures de prevenció i hàbits saludables a nivell individual i social fonamentades en el coneixement de les estratègies de detecció i resposta del cos humà.

CRITERIS 3. L’alumne ha de ser capaç d’interpretar el funcionament del cos humà des d’una visió sistèmica, reconeixent les relacions entre els diferents aparells i sistemes.

INDICADORS

CONTINGUTS

3.1. Reconeix els tipus - Els teixits de teixits humans. humans: les seves característiques i la 3.2. Busca informació seva funció. i construeix explicacions de forma correcta.

ACTIVITATS Activitats: 22

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Aquesta unitat és una introducció a l’estudi del cos humà. Es desenvolupen els continguts bàsics sobre l’organització de l’ésser humà, que l’alumnat necessita conèixer per abordar l’anatomia i la fisiologia humanes en unitats posteriors. Al llarg de la unitat es descriuen els nivells d’organització de la matèria viva, s’estudia amb detall l’estructura de la cèl·lula humana i els seus diferents orgànuls i funcions, es fa una breu descripció del procés de diferenciació cel·lular i s’expliquen les característiques i la funció dels diferents teixits que formen el cos humà. Per acabar la unitat es plantegen activitats dirigides a l’avaluació dels continguts tractats, així com a la realització de tasques que pretenen despertar la curiositat científica i motivar l’alumnat. C O N T I N G U T S C L A U D E L E S C O M P E T È NC I E S CC9. Model de cèl·lula. CC10. Model d’ésser viu. CC15. Fases d’una investigació. Disseny d’un procediment experimental.

Solucionari Contesteu en grup

1. L’alumnat hauria de ser capaç d’indicar que les cèl·lules humanes són cèl·lules eucariotes de tipus animal, en les quals el material genètic es troba dins del nucli.

2. Encara que no coneguin el concepte de diferen-

ciació cel·lular, han de recordar que un teixit és una agrupació de cèl·lules similars entre elles i, fins i tot, podran posar algun exemple que els resulti més familiar, com, per exemple, el teixit muscular.

3. L’alumnat hauria d’indicar que un òrgan està format per teixits, que s’agrupen per dur a terme una funció determinada.

4. Haurien de ser capaços de recordar alguns òrgans i aparells del cos humà, com, per exemple, l’estómac, el cor, l’aparell digestiu o l’aparell respiratori.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Solucionari

1. Aquesta activitat pretén que l’alumnat esbrini els elements que componen l’ésser humà. Els cinc més abundants són aquests: oxigen, carboni, hidrogen, nitrogen i calci.

2. L’alumne cal que busqui informació de les bio-

molècules que formen part de l’ésser humà, i que són aquestes: a) Biomolècules inorgàniques: l’aigua (en la sang) i les sals minerals (en els ossos). b) Biomolècules orgàniques: els glúcids (en els sucres que aporten energia al cervell), els lípids (en el greix que emmagatzemem), les proteïnes (en els músculs) i els àcids nucleics (l’ADN en el nucli de les cèl·lules).

3. En aquesta activitat l’alumnat ha de recordar, del primer curs, l’existència de tres tipus de cèl·lules: procariota, eucariota de tipus animal i eucariota de tipus vegetal. L’ésser humà presenta cèl·lules eucariotes de tipus animal, com, per exemple, les neurones, les fibres musculars, les cèl·lules de la pell o les cèl·lules òssies.

4. En aquesta activitat l’alumnat ha de fer dues llistes:

una amb òrgans del cos humà i una altra amb aparells i sistemes. Proposem d’utilitzar la tècnica de full giratori. Es formen equips de quatre alumnes i es proporciona un full en blanc i un retolador de diferent color a cada un. Cada membre del grup, per torns, escriu una resposta possible a la pregunta. Es debaten les respostes mentre es fa l’activitat, de manera que les llistes definitives, que es posaran en comú amb la resta de la classe, són responsabilitat de tot l’equip. a) Òrgans: ronyons, pulmons, cervell, cor, estómac, intestí... b) Aparells o sistemes: digestiu, nerviós, circulatori, excretor, respiratori… Treballa amb la imatge

T1. En aquesta activitat es proposa a l’alumnat ob-

servar la il·lustració per associar cada exemple a un nivell d’organització: a) Òvul: nivell cel·lular. b) Cor: nivell organisme (òrgan). c) Conjunt format per la boca, l’esòfag, l’estómac, l’intestí, el pàncrees, etc.: nivell organisme (aparell). d) Proteïna: nivell molecular. e) Nucli: nivell molecular (orgànul). f) Carboni: nivell atòmic.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari Aquesta activitat, té com a objectiu que l’alumnat dibuixi els principals components de la cèl·lula.

•D irigeix l’activitat de la cèl·lula, ja que conté el material genètic o l’ADN en el nucleoplasma. • En el nuclèol s’hi fabriquen alguns components dels ribosomes.

6. Les funcions de la membrana són les següents:

8. La cromatina és el conjunt de totes les fibres de

•P rotegir la cèl·lula i separar-ne el contingut de l’exterior. • Detectar els canvis que es produeixen en el medi i permetre que la cèl·lula hi respongui de manera adequada. • Regular l’intercanvi de substàncies amb el medi. Els diferents mecanismes de transport són aquests: – Les substàncies petites com l’oxigen poden travessar la membrana per si soles. – Les substàncies de mida mitjana travessen la membrana ajudades per proteïnes. – Les substàncies més grosses passen a l’interior per endocitosi, un enfonsament de la membrana que engloba la partícula que s’incorporarà.

7. Les funcions del nucli són aquestes:

l’ADN, que s’observen al microscopi com un embolic de fils no compactats. En canvi, els cromosomes són les estructures que es produeixen quan les fibres de l’ADN s’enrotllen i es compacten. Només apareixen quan la cèl·lula es divideix, i es poden observar al microscopi.

9. En aquesta activitat l’alumnat ha de completar el dibuix amb les diferents parts del nucli.

10. Aquesta activitat pretén, d’una banda, que re-

produeixin una fotografia en forma d’il·lustració, un procés que es duu a terme habitualment en Bio logia i que requereix capacitat d’anàlisi i de simplificació. D’altra banda, han de concloure que es tracta del nucli, les parts del qual són aquestes: nuclèol, nucleoplasma, cromatina, membrana nuclear i porus nuclears.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

13.

Solucionari

11. Orgànul

Funció

Citoesquelet

Dona forma a la cèl·lula i organitza els seus moviments.

Centríols

Dirigeixen el moviment del citoesquelet i la divisió de la cèl·lula.

Ribosomes

S’encarreguen de sintetitzar les proteïnes.

Proteosomes

Degraden proteïnes nocives o innecessàries.

Vesícules o lisosomes

Transporten o emmagatzemen substàncies i digereixen partícules capturades per la cèl·lula.

Reticle endoplasmàtic

RE rugós, que porta ribosomes adherits, s’encarrega de finalitzar la síntesi de proteïnes. RE llis, sense ribosomes, s’encarrega de sintetitzar lípids.

Aparell de Golgi

Finalitzen i empaqueten en vesícules les substàncies sintetitzades en el RE per transportar-les o secretar-les a l’exterior de la cèl·lula.

Mitocondris

Obtenen energia per a la cèl·lula mitjançant la respiració cel·lular.

Flagels i cilis

La seva funció està relacionada amb el moviment de la cèl·lula o de crear corrents al seu voltant.

12. La diferenciació cel·lular és un conjunt de canvis

en la forma i en l’estructura de la cèl·lula, que li permeten especialitzar-se en una funció determinada. El sentit biològic consisteix en el fet que les cèl·lules del zigot adquireixin formes i funcions diferents.

Les cèl·lules musculars són allargades i amb unes fibres al citoesquelet que els permeten contraure’s i relaxar-se. Els glòbuls blancs tenen forma esfèrica i s’especialitzen en diferents funcions; per exemple, alguns limfòcits fabriquen proteïnes anomenades anticossos, etc.

14.

En aquesta activitat l’alumnat ha de completar el dibuix de la cèl·lula amb els orgànuls cel·lulars.

15. En la microfotografia s’hi observa el nucli i les seves parts, el citoplasma i la membrana. Entre els orgànuls s’observen els ribosomes, el reticle endoplasmàtic, l’aparell de Golgi, vesícules i lisosomes, mitocondris i centríols.

16.

Han de mesurar el segment representat en la imatge i després la cèl·lula. A continuació, han de calcular que el segment cap unes 7 vegades en la cèl·lula, i això, multiplicat per la seva mesura (5 micròmetres), ens indica que la cèl·lula mesura aproximadament 35 micròmetres.

17.

El nucli mesura 15 micròmetres d’amplada i 21,5 micròmetres de llargada. El mitocondri gros mesura 6,7 micròmetres, un dels mitjans mesura 3,3 micròmetres i un dels petits mesura 1,6 micròmetres.

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

Solucionari

18. Teixit: associació de cèl·lules semblants especia litzades en la mateixa funció, acompanyades, de vegades, per altres substàncies. Plasma: matriu líquida del teixit sanguini.

19. El teixit glandular. 20. El teixit muscular, l’ossi, el cartilaginós (articulacions) i el conjuntiu (tendons). També són necessaris el teixit nerviós i el teixit sanguini.

21. Teixit Epitelial revestiment Epitelial glandular

Estructura Molt poca substància intercel·lular, cèl·lules molt juntes.

22.

Les cremades de primer grau només afecten la primera capa del teixit epitelial: l’epidermis. Les de segon grau afecten les dues primeres capes i poden fer malbé les glàndules sudorípares i les sebàcies. Les de tercer grau afecten tot el teixit epitelial incloent-hi terminacions nervioses, vasos sanguinis, limfàtics, etc. Les de quart grau afecten músculs i ossos. La pell artificial que s’aplica actualment als grans cremats es fabrica a partir de restes de pell sana del mateix pacient, per la qual cosa cal esperar diverses setmanes per obtenir-la. Funció

Localització

Protectora, absorció, intercanvi.

Pell, intestí, vasos sanguinis i alvèols.

Secretar substàncies a l’exterior i a la sang.

A les glàndules, la pell, les mamelles.

Adipós

Poca substància intercel·lular i cèl·lules que acumulen greix.

Reserva energètica i aïllant tèrmic.

Abdomen i natges.

Cartilaginós

Amb substància sòlida i elàstica.

Unir i donar suport.

En vèrtebres, orella, nas, tràquea.

Conjuntiu

Amb molta substància i fibres.

Unir altres teixits, suportar òrgans.

Sota la pell, envoltant músculs i vasos sanguinis, en tendons.

Ossi

Amb substància calcificada.

Protegir òrgans, sostenir i permetre moviment.

En ossos.

Sanguini

Amb substància líquida i glòbuls vermells, blancs i plaquetes.

Comunicar i transportar substàncies entre parts del cos.

En vasos sanguinis.

Muscular estriat cardíac i llis

Moviment, contracció voluntària.

Músculs units a ossos.

Fibres musculars

Contracció involuntària.

Cor.

Contracció involuntària.

Estómac, vasos sanguinis.

Nerviós

Neurones i cèl·lules de glia.

Recollir i transmetre informació.

Encèfal, medul·la i nervis.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

Orientacions metodològiques

Identifica alguns teixits humans

La tasca per observar les cèl·lules de la mucosa bucal és una experiència que sol motivar molt l’alumnat perquè poden observar les seves pròpies cèl·lules. Suggerim recordar les parts i el funcionament del microscopi, que han manipulat en cursos anteriors. Després, l’alumnat prendrà la mostra de cèl·lules, realitzarà la tinció i l’observarà al microscopi.

observar cap altre orgànul, ja que el microscopi òptic no té prou resolució per a això.

La tasca que es proposa en aquest apartat és la identificació de diferents teixits humans utilitzant una clau dicotòmica. És una activitat molt interessant que pot ajudar molt l’alumnat a comprendre les característiques dels diferents teixits que han estudiat. Suggerim que l’alumne anoti tots els passos de la clau i les característiques que va observant en cada cas. Amb aquesta informació poden elaborar una fitxa de cada teixit, que poden completar amb dibuixos de les observacions realitzades i amb informació sobre la funció del teixit i la seva localització en el cos humà.

2. Les cèl·lules epitelials, que en la mucosa es tro-

Teixit

Solucionari

1. Activitat gràfica. Han de respondre que no es pot

3. Si utilitzen el segment de la imatge, les cèl·lules de la imatge mesuren aproximadament uns 15 micròmetres de diàmetre.

4. El teixit epitelial és un teixit de revestiment, que

entapissa les cavitats internes i externes del cos. Està format per cèl·lules de forma regular que es disposen molt pròximes les unes a les altres, minimitzant els espais que les separen.

Dibuix

Característiques

Funció

Localització

DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE » UNITAT 1

3. • Protegir la cèl·lula i separar el seu contingut de

Solucionari

guint cada branca del mapa conceptual: nucli; citoesquelet; reticle endoplasmàtic; aparell de Golgi; mitocondris; inorgàniques; òrgans.

l’exterior. • Detectar els canvis que es produeixen en el medi i permetre que la cèl·lula hi respongui de manera adequada. • Regular l’intercanvi de substàncies amb el medi.

4. • L’embolcall nuclear és una membrana travessa-

1. Respostes d’esquerra a dreta i de dalt a baix, se-

Resposta orientativa; l’esquema proposat per l’alumnat pot ser similar al següent:

Epitelial Una o diverses capes de cèl·lules pròximes entre elles

Revestiment Glandular

Funció de revestiment i protecció Funció de secreció

Adipós Connectiu Teixits

Cèl·lules envoltades de fibres i de matriu. Funció d’unió, suport i connexió

Ossi Cartilaginós Sanguini Esquelètic

Muscular Format per fibres musculars

Nerviós Format per neurones i cèl·lules de glia

Cardíac Llis Funció de recepció i de transmissió d’informació

da pels porus nuclears, que permeten l’intercanvi de substàncies. • La cromatina és el conjunt de totes les fibres de l’ADN. • Quan la cèl·lula es divideix, les fibres de cromatina s’enrotllen i es compacten, i formen els cromosomes. • El nuclèol és una zona esfèrica del nucli on se sintetitzen els components dels ribosomes.

5. La diferenciació cel·lular és un conjunt de canvis

en la forma i en l’estructura de la cèl·lula que li permeten especialitzar-se en una funció determinada. Són cèl·lules diferenciades o especialitzades les neurones, els espermatozoides, els hepatòcits, els cons i els bastons de la retina.

UNITAT 1 « DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE

6. 1. Mitocondri. 2. Nucli. 3. Membrana plasmàtica.

4. Aparell de Golgi. 5. Ribosomes. 6. Lisosomes. 7. Centríols. 8. Citoplasma. 9. Reticle endoplasmàtic.

a En la primera imatge s’observa clarament una neurona en forma estrellada; és a dir, amb prolongacions citoplasmàtiques que li permeten rebre i transmetre informació. Es tracta, per tant, d’un teixit nerviós. b La segona imatge mostra diverses capes de cèl· lules aplanades, amb poca substància entre aquestes; es tracta d’un teixit epitelial de revestiment, la funció del qual és entapissar i protegir. c La tercera imatge mostra cèl·lules molt allargades; són les fibres musculars, on, a més, s’observa una estriació transversal en aquestes, ja que es tracta d’un teixit muscular esquelètic o estriat, la funció del qual és moure’s en contraure’s i relaxar-se les fibres.

10.

a) El microscopi electrònic (500.000 augments), en comparació amb l’òptic (1.000 augments) pot augmentar 500 vegades més. b) La preparació de les mostres ha de complir uns requisits, com els següents: han de ser molt fines, per a la qual cosa s’utilitza un micròtom, que realitza seccions en micres del material d’observació; han d’estar seques, és a dir, sense líquid; han de ser conductores del corrent elèctric, per a la qual cosa la mostra es recobreix d’una capa de material conductor, carbó o un metall com l’or. A causa de la dessecació i del recobriment amb metalls, s’entén que el material d’observació no podrà estar viu mai.

Notes

8. a) Adipós. b) Epitelial. c) Conjuntiu. d) Nerviós. e) Ossi.

9. En aquesta activitat es proposa a l’alumnat que

corregeixi els errors de les frases, però no hi ha errors; hi pot haver matisacions, però totes les frases són correctes.

Guia Elizabeth Blackwell 3r. Mostra. Biologia i geologia

Articles inside

Índex de Biologia i geologia

Competències de l’àmbit cientificotecnològic

Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS