na aL N NT
Autoria: Breogan Tosar
Jordi Castellví
Mariona Massip
Marta Baqué
Aquest projecte editorial de l’àrea de Coneixement del medi natural ha estat elaborat d’acord amb les competències específiques i els sabers descrits en el darrer currículum del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial: Mariajosep Sintes i Berta Ferrer
Edició: Jaume Reula
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra i Mercedes F. Bravo
Maquetació: Judit Sunyol, Mercedes F. Bravo, Gemma Vadillo
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales
Il ·lustració de la coberta: Martuka Il lustracions: Anna Clariana
Fotografies: 123RF, Alamy / ACI, Arxiu familiar Sabater Puig, Arxiu familiar Sabater Teixidó, Depositphotos, Imatges de Shutterstock.com, Arxiu Anaya i Arxiu Barcanova
© 2022, Breogan Tosar Bacarizo, Jordi Castellví Mata, Mariona Massip Sabater i Marta Baqué Soler © 2022 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA
Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: març de 2022 ISBN: 978-84-489-5834-3 DL B 6834-2022
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Entorn de Coneixement del medi natural de 3r d’Educació Primària està format per un llibre que reuneix, en un mateix volum, el contingut curricular de l’àrea i les activitats per treballar aquests continguts de manera competencial.
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, cada una de les unitats d’aquest llibre tracta temes relacionats amb un dels grans blocs de sabers en què s’estructura el nou currículum de la Generalitat: Cultura científica, Societats i territoris i Tecnologia i digitalització. Aquest últim es treballa, sobretot, en el Treball d’observació o d’experimentació de cada unitat.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Activitat en què és necessari fer alguna acció a la xarxa: recerca d’informació, accés a recursos, etc.
Activitat per avaluar per competències.
Activitat relacionada amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Pàgina inicial. Serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges.
a més
Pàgines en què es desenvolupa el contingut de la unitat.
ACTIVITATS
7. Sensacional. Els animals les plantes som capaços de rebre informació de molts estímuls del nostre entorn. Els humans podem notar les olors, la temperatura, el contacte, el gust, la llum o el so. Quina part del cos ens permet detectar aquests estímuls? Olors Contacte Temperatura Llum Gust So
8. Els meus sentits s’han activat! Els animals les plantes reaccionem als estímuls de manera voluntària o involuntària. Percebem els estímuls amb els nostres sentits, processem aquesta informació al cervell hi donem una resposta, reaccionem. Tapar-te la cara amb la mà quan t’enlluerna el sol és una reacció voluntària a la llum; en canvi, que la pupil·la de l’ull canviï de mida amb la llum és una reacció involuntària. Treballem per parelles: Observem els moments abans després de produir-se alguns estímuls. Dibuixa el que passa.
1. Dibuixa un dels ulls del teu company o companya. Fixa’t bé en la mida de la pupil·la de l’ull. 2. Amb molta cura, amb l’ajuda d’una llanterna, dirigeix un raig de llum cap a l’ull del teu company o companya. Amb un segon
Dues pàgines d’activitats per cada una dels continguts teòrics.
AND NOW, IN ENGLISH!
Pàgina en què es treballa la terminologia de la unitat en anglès
• En l’apartat del Mapa conceptual, s’hi sintetitzen els conceptes bàsics relacionats amb la unitat.
• En l’apartat Reflexiono i aprenc, s’hi plantegen activitats de metacognició.
• En l’apartat Treball d’observació o d’experimentació, es proposen treballs de recerca, manipulatius i experimentals.
• Al final del llibre es planteja un treball cooperatiu centrat en algun aspecte relacionat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’apartat Em poso a prova que serveix per avaluar els coneixements més representatius.
• També trobareu un quadre de sabers en què es recull tot el contingut treballat a l’aula.
Som com som
Coneixements previs 6
Som així 7
Nosaltres i el món 10
Estic content, estic trist 13
Soc al teu costat 16
Qui soc? Qui som? 19
And now, in English! 22
Mapa conceptual 24
Reflexiono i aprenc 25
treball d’observació 26
Coneixements previs 78
Per a què necessitem energia? 79
Què és l’energia? 82
Les propietats dels materials 85
Les fonts d’energia ......................... 88
Les màquines 91
And now, in English! 94
Mapa conceptual 96
Reflexiono i aprenc 97
treball d’experimentació 98
Estem ben vius 2 treball cooperatiu. Les espècies més perilloses del mar 125
Coneixements previs 30
Com obtenim energia i matèria?
Com ens nodrim? ........................ 31
Com ens multipliquem? Ens reproduïm 34
Ens adaptem el medi, ens relacionem 37
L’efecte humà sobre animals i plantes 40
Tots compartim el planeta 43
And now, in English! ....................... 46
conceptual 48
i aprenc 49 treball d’experimentació 50
El futur que construïm 5
Coneixements previs 102
Com podem construir el futur? 103
Aigua neta per a tothom 106
Com fem servir l’aigua? 109
El consum responsable ............... 112
Les eines i la tecnologia per construir el futur 115
And now, in English! 118
Mapa conceptual 120
Reflexiono i aprenc 121
treball d’observació 122
Cuidem-nos!
Coneixements previs 54
Per què ens hem de cuidar? 55
No puc menjar el que jo vulgui? 58
Quin és el plat més saludable? 61
Què fa que ens puguem moure? 64
Per què he de cuidar-me i cuidar els altres? 67
And now, in English! 70 Mapa conceptual 72 Reflexiono i aprenc 73 treball d’observació 74
Quina energia!
1
Som com som
ATENCIÓ:
Reflexionarem sobre el nostre aspecte físic, les nostres semblances i la nostra diversitat. Aprendrem com ens relacionem amb l’entorn gràcies al sistema nerviós i a l’aparell Reconeixeremlocomotor. quins són els elements que formen part de la nostra identitat. Coneixerem els diferents tipus de sentiments i emocions, com ens afecten i com afecten la gent que ens envolta.
coneixements previs
Hi ha moltes emocions i cada dia en sentim un munt: quan abracem algú, quan discutim amb un company o una companya, quan ens llevem per anar a l’escola, quan enyorem algú estimat…
DIGUES
QUINES EMOCIONS
CONEIXES.
DE QUINA PART DEL TEU
COS CREUS QUE SURTEN
AQUESTES EMOCIONS?
Diuen que la cara és el mirall de l’ànima. Això vol dir que, mirant la cara d’una persona, podem tenir una primera idea sobre els seus sentiments i les seves emocions.
Sabries identificar què senten aquests infants a partir de l’expressió de la seva cara?
SOM AIXÍ
Tots som diferents i tots som iguals. Com pot ser això? Som iguals perquè som nens i nenes, som persones, tots tenim un nas, dos ulls, una panxa, un parell d’orelles… Som diferents perquè hi ha persones que són més altes, n’hi ha que tenen la pell morena, n’hi ha que són primes, grasses, amb els ulls blaus, marrons, verds, amb el nas més ample o més punxegut…
Iguals i diversos
Els nens i les nenes de la classe tenim moltes característiques en comú.
El fet de compartir aquests trets ens permet d’identificar-nos amb els altres, comprendre les nostres companyes i els nostres companys.
Hi ha algunes característiques que ens diferencien de les persones del nostre entorn. Com que no som robots, tots som diferents, som diversos
El que tenim en comú ens uneix. És normal que tinguem tantes coses en comú, ja que tots som humans.
La diversitat ens uneix. Compartir la nostra diversitat amb els altres ens permet entendre altres maneres de ser, de pensar i de sentir.
JO EM VEIG BAIX, AMB ELS CABELLS
NEGRES I CURTS, AMB ELS ULLS
AMETLLATS I AMB ULLERES. LA PAULA ÉS ALTA, ROSSA I TÉ ELS ULLS MARRONS.
ACTIVITATS
1. Com ens veiem? Sovint no ens veiem de la mateixa manera que ens veuen els altres. Ho vols comprovar? Agrupeu-vos per parelles i dibuixeu-vos.
JO EM VEIG DE MIDA MITJANA, PRIMA, I AMB ELS CABELLS ONDULATS I LLARGS. EN XEN ÉS BAIX, AMB ELS CABELLS
D ’ UNA MIDA MITJANA, AMB SERRELL, TÉ ELS ULLS MARRONS I PORTA ULLERES.
Em dic:
El meu company o la meva companya es diu:
Compareu els dibuixos que heu fet. En quines característiques heu coincidit? Quines heu representat de manera diferent?
2. «Contra gustos no hi ha res escrit». Les nenes i els nens de la classe sou molt diferents. Això fa que la vostra classe sigui molt variada i, com diuen, «contra gustos no hi ha res escrit». Ompliu aquesta taula amb algunes dades de les companyes i els companys de la vostra classe. Com sou de diferents?
Característiques
Cabells castanys
Cabells rossos
Cabells negres
Cabells rojos
Cabells llisos
Cabells ondulats
Cabells arrissats
Nombre d’alumnes
Característiques
Ulls blaus
Ulls verds
Ulls marrons
Alt o alta
Baix o baixa
Alçada mitjana
Esquerrà o esquerrana
Nombre d’alumnes
Si com a mínim hi ha una persona per cada característica, vol dir que sou molt diversos. Quin goig de classe!
3. Ens assemblem. Encara que tots nosaltres ens diferenciem en algunes coses, ens assemblem en les més importants. Això és perquè som persones.
Fes una llista de les característiques que tenim els humans. Fixa’t que, pel fet de tractar-se de característiques humanes, tots els nens i les nenes les han de tenir.
NOSALTRES I EL MÓN
Per fora tenim semblances i diferències, però, per dins, tots funcionem més o menys igual. Per relacionar-nos amb les altres persones i amb el nostre entorn, fem servir el sistema nerviós i l’aparell locomotor.
El sistema nerviós
L’aparell locomotor
El sistema nerviós capta estímuls de l’exterior i de l’interior del nostre cos. Aquests estímuls es converteixen en senyals elèctrics i químics que arriben fins al nostre cervell. Quan el cervell rep aquesta informació, dona una resposta que activa l’aparell locomotor.
Els nervis surten del cervell, passen per la columna vertebral i s’escampen per tot el cos. Ens permeten de percebre la llum, el que toquem, les olors, els sons i els sabors.
El sistema nerviós és un dels responsables de les nostres emocions i dels nostres sentiments.
L’aparell locomotor està format pels ossos, els músculs i les articulacions.
Els músculs de la cara ens permeten fer expressions per exterioritzar les emocions i els sentiments i comunicar-los a les altres persones.
ACTIVITATS
4. Els camins dels nervis. Els nervis són camins que van des de totes les parts del nostre cos fins al cervell i des del cervell fins a totes les parts del nostre cos. Observa la imatge del sistema nerviós de la pàgina 50 del llibre de Coneixements i descriu el camí que segueix un impuls nerviós.
Tria un estímul (per exemple: t’has cremat la punta del nas, has vist un flaix de llum o has tastat un xiclet àcid).
Tria una reacció (per exemple: has apartat el nas de l’escalfor, t’has tapat els ulls amb les mans o has fet una ganyota).
Completa les frases:
– Estava tan tranquil a casa quan, de sobte, (estímul).
– L’impuls nerviós es va originar a i va passar per fins a arribar al cervell.
– El cervell va reaccionar i va generar un impuls que va passar per fins a arribar
– La meva reacció va ser .
5. Músculs i ganyotes. Els músculs de la cara ens permeten expressar emocions i sentiments.
Prova d’expressar els sentiments i les emocions següents: fàstic, por, felicitat, ira, tristesa i sorpresa. Com ho faries? Juga a representarlos davant de les teves companyes i dels teus companys.
SOC MOLT FELIÇ DE SER
AMIGA TEVA, XEN.
EM FA CONTENT QUE
EM DIGUIS AIXÒ.
6. Estímuls que ens emocionen. Les emocions i els sentiments no són el mateix: una emoció dura pocs segons i generalment provoca una reacció física, mentre que un sentiment dura molt més.
Quan ens expliquen un acudit divertit, el nostre cos reacciona rient i, fins i tot, plorant d’emoció, però només estem contents durant un moment. En canvi, el fet de tenir amics i amigues ens fa sentir feliços sempre.
Digues quins estímuls, com l’acudit, et fan sentir alguna emoció i quines són aquestes emocions.
Aquest estímul m’emociona
Quina emoció sento?
És positiva o negativa?
7. Estímuls que ens fan experimentar sentiments. Els sentiments duren molt més que les emocions. Quan coneixem algú i ens cau bé, ens agrada d’estar junts i ens fem amics; experimentem un sentiment: la felicitat.
Sabries dir quins estímuls, com, per exemple, el fet de conèixer algú, et fan experimentar sentiments? Quins són aquests sentiments?
Estímul
ESTIC CONTENT, ESTIC TRIST
De vegades estem contents i de vegades estem preocupats o tristos. Durant tota la vida sentim moltes emocions i molts sentiments. És important d’identificar quines coses ens fan estar contents i quines ens fan estar tristos per poder gaudir de la vida.
Ens poden fer sentir bé fets importants i coses petites: des de fer un viatge amb la família fins a escoltar un acudit. Hem d’apreciar, sobretot, el valor de les petites coses, ja que són les més fàcils de repetir. La nostra felicitat depèn de nosaltres mateixos.
Les coses que fan que estiguem tristos de vegades són grans i de vegades són petites. El problema més petit pot fer-nos estar preocupats. Si identifiquem què ens angoixa, podem evitar-ho o enfrontar-nos-hi.
De vegades hi ha coses que ens poden fer riure, que ens diverteixen i que fan que estiguem contents, però que perjudiquen els altres. No podem estar contents de fer mal als altres. Aquesta felicitat, amb el temps, només porta tristesa.
Tothom té problemes, de vegades. Aquests problemes ens preocupen i, alhora, fan que estiguem tristos. El que estàs vivint ho ha viscut altra gent abans que tu. No tinguis por i demana ajut.
ACTIVITATS
8. M’agrada, no m’agrada. El fet d’identificar el que ens fa estar contents i el que ens fa estar tristos és molt important. Estigues alerta i identifica les teves emocions i els teus sentiments. Anota, durant tot el dia, les coses que t’han fet sentir bé o malament:
Em fa sentir bé
Em fa sentir malament
9. Com ho solucionem? Els humans som éssers socials i el nostre estat d’ànim depèn, moltes vegades, de la gent que ens envolta. Per tal de ser una mica més feliços, hem de saber resoldre conflictes.
Mira el fragment del documental Free to learn: A Radical Experiment in Education que t’indicarà el mestre o la mestra. Després, respon:
Totes les persones són cridades a assistir al council meeting per resoldre un conflicte que hi ha hagut entre en Max i la Chloe. Com es tria el mediador en els council meetings?
Com s’asseuen i demanen la paraula les persones en un council meeting?
Creus que el council meeting és una bona manera de resoldre els conflictes? Per què?
10. Em va passar a mi. Tots nosaltres hem viscut situacions de conflicte i les hem pogut resoldre. Explica una situació d’aquest tipus que t’hagi passat a tu. Estaves preocupat? Com creus que se sentien les persones del teu entorn? Com vau resoldre la situació?
Fa uns quants dies…
Jo estava…
Penso que la gent del meu voltant se sentia…
Vam resoldre la situació…
SOC AL TEU COSTAT
La gent que ens envolta sovint està alegre, preocupada, enfadada… És fàcil d’adonar-se que una persona se sent així, però sovint ens resulta difícil d’entendre per què. Del fet de ser capaços d’entendre com se senten els altres, en diem tenir empatia
Quan les persones s’enfaden per petites coses és perquè tenen algun problema més gran que no coneixem. En comptes d’enfadar-nos i discutir, hem d’aturar-nos a reflexionar una mica:
Té un problema que no conec? La puc ajudar? De vegades val més deixar temps a la persona perquè es calmi i no dir-li res.
Si nosaltres també ens enfadem per la situació, podem respirar profundament o comptar fins a 10 per dins.
La tristesa no sempre fa plorar.
Si veiem que un company o una companya no riu, no parla gaire, no vol jugar o ha perdut la gana, segurament és que està trist o trista.
No hem de preguntar-li què li passa; ja ens ho dirà ell si creu que ho ha de fer.
Quan algú que coneixem està trist, li hem de fer saber que som al seu costat.
ACTIVITATS
11. Estar de mala lluna. De vegades la sang ens bull i voldríem cridar. Ens enfadem per qualsevol cosa. Com és això? Fes una llista dels motius que et fan estar de mala lluna:
Quants d’aquests motius són realment importants? Quants estan relacionats amb petites coses? Compartiu els motius amb tota la classe i debateu sobre aquells que us fan estar de mala lluna.
12. Soc aquí. Llegeix el poema que tens al teu espai personal del web de Barcanova.
Què transmet el poema? Tens alguna amiga o algun amic a qui dedicaries un poema com aquest?
13. Empatitzem amb els altres. Llegiu en veu alta les històries següents:
La Laia és molt entremaliada. L’altre dia estàvem jugant a futbol i tota l’estona agafava la pilota amb les mans i no parava de riure. Al final vam parar de jugar i la vam deixar sola.
En Joan és molt sensible. L’any passat tenia moltes ganes d’anar de colònies. Tota l’estona parlava d’això. Un cop vam ser a la casa de colònies, es va enyorar una mica i, fins i tot, se li va escapar alguna llàgrima, però li va passar de seguida.
Com et fa sentir això?
Com creus que se sent la protagonista de la història?
Com et fa sentir això?
Com creus que se sent el protagonista de la història?
QUI SOC? QUI SOM?
Conèixer gent nova i fer nous amics i amigues és molt divertit, però també és molt important conèixer-nos a nosaltres mateixos. Les característiques que ens defineixen formen la nostra identitat.
El que ens agrada i el que no ens agrada, el que ens fa sentir bé i el que ens fa sentir malament, les nostres qualitats i els nostres defectes… Tot això i molt més és útil per definir la nostra identitat personal i ens fa únics i úniques.
La nostra cultura, els nostres valors, el que ens agrada fer, el que tenim en comú, el que ens diferencia… són algunes de les característiques de la societat que també formen part de la nostra identitat.
La nostra identitat està constituïda per diverses característiques individuals i socials que ens converteixen en éssers molt complexos.
ACTIVITATS
14. Un tresor. Tots tenim algun objecte que, per algun motiu, forma part de la nostra identitat, un petit tresor. Respon les preguntes següents per descobrir per què aquest objecte forma part de la teva identitat:
Quant fa que el tens?
Com el vas aconseguir?
LA MEVA NINA M ’ AGRADA MOLT PERQUÈ
ME LA VA FER LA MEVA ÀVIA. ME LA FA RECORDAR QUAN NO LA VEIG. LA TINC DES QUE SOC PETIT. JA FORMA PART DE MI.
lesComparteix respostes amb les dels companysteus i companyes. S’assemblen?
El relaciones amb alguna persona que estimes?
Què és el que t’agrada més d’aquest objecte?
Per què t’hi identifiques?
15. Tinc moltes qualitats. Sovint, tal com ens veiem nosaltres no és tal com ens veuen els altres. Nosaltres pensem que tenim unes característiques i la gent que ens envolta acostuma a destacar-ne unes altres.
Escriu les que destacaries de tu mateix:
Escriu el teu nom en un tros de paper i passa’l als companys i companyes de la classe perquè cada un hi anoti una qualitat que destacaria de tu.
En acabar, comprova si les característiques escrites en el paper s’assemblen a les que tu havies pensat.
16. Com som? La nostra classe també té la seva identitat: la manera com treballem, si parlem més o menys, si som més o menys creatius, o si som una mica desordenats… Aquestes característiques de la classe també formen part de la nostra identitat individual.
La meva classe
Acostumem a xerrar a classe?
Sí
Una mica
No
Som creatius?
Sí
Una mica
Gens
Som esportistes?
Sí
Una mica
Gens
Treballem en equip?
Sí
De vegades
No
Parlem diverses llengües?
Sí
Només català i castellà
No
Ens agraden les matemàtiques?
Sí
Una mica
Gens
Marqueu les respostes i, entre tots, feu una pluja d’idees. Finalment, decidiu quines característiques defineixen la identitat de la vostra classe. Que tothom hi digui la seva!
Aquestes característiques, influeixen en la teva identitat?
T’assembles als companys i les companyes de la teva classe? Per què?
AND NOW, IN ENGLISH!
1. How do you feel? Match these emotions with the correct image.
anger - disgust - sadness - fear - joy - surprise
2. Self-portrait. Draw a picture of yourself showing one of the emotions you have learned. Draw things that make you feel that emotion around your head.
3. Emotions and feelings can be complicated. Read all the definitions carefully. Circle attitudes you think are incorrect in black. Circle attitudes you think are correct in green.
a) When I argue with one of my friends, I get angry with everyone.
b) When my friends feel bad, I let them know that I listen to them and support them.
c) When my parents are angry, I always think it is because of me.
d) I always try to see the good side of things.
e) Little things, like playing and laughing with my friends, make me feel happy.
som diferents
som iguals som humans som diversos
tinc expresso
NOSALTRES
m’entens
sentiments i emocions empatia
1. Tria l’opció que consideris més encertada en cada cas. Després, gira el full i compta els punts.
1. Els éssers humans som...
2. La diversitat...
a) …tots iguals: tots tenim dos ulls, dues mans, dos peus...
b) …força diferents, sobretot si vivim en llocs allunyats.
c) …iguals, però alhora diferents.
a) …és positiva; com més varietat, més riquesa.
b) …és positiva; si fóssim iguals, ens confondríem els uns amb els altres.
c) …és negativa perquè la igualtat fa la força.
3. Si m’enganxo el dit amb la porta...
4. Em sento bé quan...
5. Quan hi ha algú que està enfadat...
a) …clavo un cop a la porta.
b) …poso el dit sota l’aixeta perquè se’m calmi el dolor.
c) …crido i ploro perquè algú em faci cas.
a) …gaudeixo de les petites coses de la vida.
b) …faig enfadar una mica algun company de classe.
c) …em fan un bon regal o viatjo amb la família.
a) …normalment és culpa meva. Sovint els meus companys s’enfaden amb mi.
b) …em sembla que no és culpa meva. Deu tenir algun problema que no conec.
c) …li dic que es calmi i que compti fins a 10. La seva actitud em fa enfadar.
6. Si un company o companya està trist...
a) …li dic que soc al seu costat i que pot comptar amb mi.
b) …li pregunto què li ha passat.
c) …penso que la tristor ja li passarà i l’ignoro.
De 9 a 12 punts: L’enhorabona! Tens una sensibilitat especial!
De 5 a 8 punts: Força bé! Quina emoció!
De 0 a 4 punts: Has de repassar! Revisa el tema. Tens dubtes?
ELS PROTOCOLS EMOCIONALS
DE LA CLASSE
El protocols emocionals de la classe us han de donar pistes sobre com cal actuar davant de situacions alegres, tristes, complicades o estressants. Inclouen normes i maneres d’afrontar els problemes del dia a dia a classe.
Pas 1. Preparació del material. Per elaborar els protocols emocionals de la classe, cal tenir a mà aquest material:
Material
• Un full DIN A3
• Unes quantes notes adhesives
• Uns quants fulls DIN A4
• Llapis, retoladors i colors
Pas 2. Elaboració. Un cop tingueu el material a punt, heu de seguir aquests passos:
Repartiu notes adhesives a tots els alumnes de la classe (doneu-ne una a cada un, com a mínim, i tres com a màxim).
Escriviu, en cada una de les notes adhesives, una petita idea, una norma o una manera d’actuar que penseu que caldria incloure en els protocols emocionals de la classe. Per tal d’inspirar-vos, reviseu les idees que s’han esmentat en la unitat didàctica.
Assegureu-vos que les petites idees són clares i que estan escrites amb bona lletra i sense faltes.
Un cop tothom hagi escrit les seves petites idees, caldrà recollir-les i enganxar-les a la pissarra o en alguna superfície llisa.
Segurament hi haurà idees molt semblants o repetides. Caldrà
ajuntar les que s’assemblin més. Això ho pot fer un moderador, triat per vosaltres, o bé el mestre o la mestra.
Hi haurà petites idees que potser no s’acabaran d’entendre o que no tindran sentit. Si en detecteu cap, penseu si cal reformular-les o eliminar-les i voteu l’opció que preferiu.
Dividiu-vos per grups. Cada grup ha d’escriure, en un full DIN A4, una norma o una manera d’actuar a partir de les petites idees de les notes adhesives que consideri millors.
Pas 3. Aplicació. Tot seguit, escriviu les idees en un full DIN A3 i decoreu-lo amb llapis de colors, retoladors i el que faci falta!
En acabar, algú s ’ haurà d ’ encarregar de llegir els protocols i haureu de votar si els aproveu o no.
Un cop aprovats, pengeu els vostres protocols emocionals en un lloc ben visible de la classe perquè tothom els pugui veure.
COM QUE HEM FET
LA LLETRA TAN PETITA, SI ENGANXES EL FULL TAN AMUNT, NO ES LLEGIRÀ RES.
DESPRÉS
D ’ UNS QUANTS DIES DE DEBAT, FINALMENT
ELS HEM APROVAT!
Pas 4. Revisió. De tant en tant haureu de revisar si els protocols funcionen. Potser els haureu d’actualitzar.
Un cop al mes, repasseu, entre tots, cada protocol i feu-vos les preguntes següents:
a) L’utilitzem, aquest protocol?
b) Funciona?
c) En el cas que no el fem servir, per què deu ser?
d) Cal canviar el protocol?
e) Hem de crear protocols nous?
Aquest és el moment per tornar a fer un debat sobre les vostres emocions i els vostres sentiments.
Les espècies més perilloses
del mar
Introducció del projecte
• Els mars i els oceans són plens de vida. La bellesa dels animals i les plantes que viuen al fons dels mars no té comparació. És un món fascinant, però també perillós. Molt perillós!
SABIES QUE EL TAURÓ BLANC TÉ TRES MIL DENTS I FA UNS CINC O SIS METRES DE LLARG?
Medusa de caixa.
SABIES QUE ELS TENTACLES DE LA MEDUSA DE CAIXA FAN TRES METRES DE LLARG?
SABIES QUE EL PEIX LLEÓ TÉ UN PODERÓS VERÍ A LES ESPINES?SEVES
SABIES QUE EL POP D’ANELLS BLAUS TÉ AQUEST COLOR PER AVISAR QUE ÉS MOLT VERINÓS?
QUINA ÉS L’ESPÈCIE MÉS PERILLOSA? NO HO SÉ, PERÒ EM FA MOLTA POR EL TAURÓ BLANC!
Pop d’anells blaus.
Tauró blanc.
Peix lleó.
El repte d’aquest projecte cooperatiu consisteix a investigar quines són les espècies més perilloses dels mars i els oceans i a muntar una exposició perquè tothom n’estigui assabentat.
Al llarg del viatge en el submarí explorador U-Barcanova us organitzareu en grups de quatre alumnes. Cada un es responsabilitzarà d’una tasca per comandar la nau i trobar les espècies que busquem.
Formació de grups i repartiment de rols
• Cal que us repartiu aquests rols:
Capità o capitana (coordinador o coordinadora): Ha de gestionar el temps i el material, procurar que es respectin els torns de paraula dins del grup, fer-se càrrec del material al final de cada sessió de treball, etc.
Comandant (secretari o secretària): Ha d’anotar els acords i les decisions que es vagin prenent i el nom de les persones responsables que s’encarregaran de fer cada tasca.
Biòleg supervisor o biòloga supervisora: Cal que revisi la rotació de rols i orienti el grup per evitar que es despisti.
Observador marí o observadora marina: S’encarrega de valorar les tasques dutes a terme per cada un dels membres del grup al final de cada sessió.
Procés d’investigació
Investigació submarina (I)
El submarí explorador U-Barcanova s’endinsa en les profunditats del mar. En aquesta primera fase del viatge explorarem la riquesa de la diversitat de la fauna marina.
• Busqueu informació a internet per investigar quin dels quatre animals és més perillós i per què.
• Finalment, completeu aquesta frase: Animals
Tauró blanc
Peix lleó
Pop d’anells blaus
Medusa de caixa
Investigació submarina (II)
Dins l’U-Barcanova celebrem la victòria d’haver trobat l’animal més perillós de tots els mars i els oceans…
Hem enregistrat aquesta espècie en la base de dades del submarí.
De sobte ens trobem amb un ésser estrany que s’assembla molt a aquesta espècie perillosa, però que no és el mateix…
De què es tracta?
Sembla una medusa, però, en realitat, és …
• Mira aquest cartell que denuncia el problema de les tortugues marines que mengen bosses de plàstic i respon les preguntes següents:
• Penseu, en grup, la manera de dissenyar un cartell per tal de conscienciar els nens i les nenes de l’escola sobre la necessitat de reduir el consum de plàstic i evitar que les bosses de plàstic acabin arribant al mar. STOP OCEAN Plastic Pollution
Per què les tortugues s’empassen les bosses?
Què passa quan mengen plàstic?
Investigació submarina (III)
Les nostres investigacions a bord del submarí U-Barcanova han arribat a un punt culminant. Les espècies més perilloses del mar no són ni les meduses ni els taurons, sinó les bosses i altres residus de plàstic que embruten les aigües i maten les tortugues o els peixos que se les empassen.
• D’acord amb els vostres rols dins la tripulació, feu una recerca de pancartes, vídeos i imatges sobre el greu problema de la contaminació per la quantitat de plàstics que hi ha als oceans. Abans, responeu les preguntes següents:
Què us inspira aquesta il·lustració?
Quina pot ser la intencionalitat de qui l’ha dibuixada?
La vostra tripulació ha de fer un mural ben gran que il·lustri el problema dels plàstics als mars i als oceans. Primer de tot, heu de decidir com serà; a continuació, n’heu de fer un esborrany i, finalment, dur-lo a la pràctica.
Presentació dels murals
• Un cop hàgiu pintat els murals, pengeu-los a les parets de la classe. El capità o la capitana de cada equip portarà el timó i es quedarà al costat dels murals per explicar el que han fet. La resta de la tripulació salparà a visitar altres murals per tal que els altres comandants els expliquin el que han fet. El primer membre de l’equip que ja hagi vist tots els murals haurà de tornar al lloc on hi ha el seu mural d’origen i substituir el seu capità.
• Una vegada finalitzada la dinàmica de presentar els murals, els podeu deixar a la classe o guardar-los en un lloc segur per tornar-los a utilitzar més tard.
Avaluació
• Respon les preguntes següents en el teu quadern:
Què t’ha agradat dels murals que han fet les diferents tripulacions?
Què has après de les presentacions dels diferents equips?
Quin element diferenciador aportava el vostre mural?
T’ha tocat explicar el mural? Com creus que ho has fet?
Elaboració d’escultures
• Ara que ja teniu els murals fets, us podreu dedicar a l’altra part de l’exposició. Heu de fer escultures d’alguns animals marins perquè formin part de l’exposició.
• Heu de pensar com es poden fer les escultures per representar diferents peixos, meduses, tortugues, estrelles de mar i altres animals marins. Per fer-les, podeu utilitzar material reciclat (llaunes, ampolles de plàstic, palletes de paper per beure, bastonets de fusta, taps, etc.). És important que sigueu creatius i que penseu bé com les podeu fer!
• L’endemà els membres de l’equip haureu de portar aquest material i elaborar les escultures. Quantes?
Això depèn de vosaltres!
Recordeu que us heu d’ajudar els uns als altres i crear escultures ben originals. Segur que us sortiran molt bé!
També haureu de fer aquestesinformatiuscartellssobre espècies. Feu-hi constar el nom, el lloc on se solen trobar, si es tracta d’una espècie perillosa o no, si es pot menjar i si està en perill d’extinció (i si hi està,lesexpliqueu-ne causes).
Exposició final
• És el moment de presentar, entre tots, el resultat final de la recerca científica! A l’escola fareu una exposició amb els murals i les escultures de material reciclat, que portarà per títol Les espècies més perilloses del mar. Aquesta exposició servirà per conscienciar tothom del problema de la contaminació.
AMB LLETRES BEN GROSSES
CAL FER UN CARTELL PER ANUNCIAR L’EXPOSICIÓ.
I COLORS BEN VISTOSOS!
Inauguració de l’exposició
• Ha arribat el dia de presentar el producte final de la vostra recerca! Avui s’inaugura, al passadís de l’escola, l’exposició titulada Les espècies més perilloses del mar. Si voleu, podeu convidar les vostres famílies a visitar-la i vosaltres mateixos els podeu explicar els murals.
No us oblideu de col·locar, ordenadament, tant les escultures de plàstic i de materials reciclats com els cartells. Els murals per conscienciar la població també han de ser ben visibles!
HEM D’EVITAR EL PLÀSTIC I PROCURAR DE NO CONTAMINAR TANT! EL PLANETA DEPÈN DE NOSALTRES!
1. En Xen té un mal dia. No ha parlat en tot el matí i a l’hora del pati s’ha assegut tot sol a esmorzar. Quan ens hi volem acostar, crida; no vol saber res de ningú.
En canvi, la Paula no para de riure; tot el dia somriu. Ha tingut una germaneta i només fa que parlar d’ella.
Què hem de fer per animar en Xen?
Dir-li que no passa res, que tot se solucionarà.
Deixar-lo en pau; ja li passarà.
Fer-li saber que estem al seu costat.
Preguntar-li què li passa i dir-li que ens ho expliqui tot.
Com estan en Xen i la Paula?
La Paula està enrabiada i en Xen està trist.
La Paula està contenta i en Xen té por.
La Paula està sorpresa i en Xen està enrabiat.
La Paula està contenta i en Xen està trist.
2. Imagina que t’has enganxat el dit amb la porta.
Quin mal! La teva reacció ha estat apartar el dit.
Encara que tot hagi passat molt ràpid, la seqüència ha estat força complicada. Un impuls nerviós ha anat del dit al cervell i, del cervell, n’ha sortit un altre que t’ha fet moure el braç i apartar el dit.
Quin tipus d’estímul ha rebut el dit?
Visual. Tàctil.
Olfactiu. Auditiu.
Quin sistema ha fet que la teva resposta fos immediata?
El sistema endocrí.
El sistema nerviós.
El sistema muscular.
El sistema esquelètic.
Ara, imagina’t que vas amb bicicleta i frenes de cop perquè et passa un gos per davant.
Quin tipus d’estímul has rebut?
Visual.
Tàctil.
Olfactiu. Auditiu.
Quin sistema ha fet que la teva resposta fos immediata?
El sistema endocrí.
El sistema nerviós.
El sistema muscular.
El sistema esquelètic.
Coneixement
3. El nom científic de l’ovella és Ovis aries
Les ovelles es reprodueixen amb altres ovelles i habitualment mengen herba del camp. Les ovelles són especialment valorades per la seva llana i per la seva carn. Hi ha ramats d’ovelles arreu del món. Segur que alguna vegada n’has vist algun.
Posa’t en la pell d’una pastora o d’un pastor. Com has de tractar les ovelles? Què mengen? Com es reprodueixen?
Classifica les ovelles segons la seva alimentació:
Són animals herbívors.
Són animals carnívors.
Són animals omnívors.
Són animals vegans.
Classifica les ovelles segons la seva evolució i segons com es reprodueixen:
Són animals domèstics i es reprodueixen de manera asexual.
Són animals domèstics i es reprodueixen de manera sexual.
Són animals salvatges i es reprodueixen de manera asexual.
Són animals salvatges i es reprodueixen de manera sexual.
4. A les granges hi ha diferents tipus d’animals. Escriu el nom dels que veus en les imatges i digues com és la seva alimentació:
5. En l’etiqueta d’una sopa instantània llegim que conté molts ingredients d’orígens diversos. Alguns provenen d’éssers vius (tant d’animals com de plantes) i d’altres, d’origen mineral.
Els envasos de molts dels productes alimentaris que comprem aporten informació sobre els ingredients que contenen i també sobre el seu valor nutritiu.
INGREDIENTS
Arròs (76%), sal, midó de blat, sèrum de llet, farina de soja, patata (1,3%), pollastre (0,9%), ceba (0,8%), greix de gallina, midó de blat de moro, oli d’oliva (0,4%), extracte de llevat, espècies, porro (0,05%), api, all, pastanaga. Pot contenir traces d’ou, peix i crustacis.
Classifica els ingredients d’aquesta sopa instantània:
Origen vegetal Origen animal
Quin ingredient és d’origen mineral?
En Xen és al·lèrgic als ous i la Paula no menja productes d’origen animal perquè és vegana. Mira bé l’etiqueta de la sopa instantània i tria l’opció adequada:
En Xen es pot menjar la sopa i la Paula preferiria no fer-ho.
En Xen no es pot menjar la sopa i la Paula preferiria no fer-ho.
En Xen no es pot menjar la sopa i la Paula sí que se la menjaria.
En Xen es pot menjar la sopa i la Paula també.
6. El dia a dia d’en Xen és força atapeït. Comença la jornada esmorzant abans d’anar a l’escola, però té un petit problema: no li agrada gens la llet i cada dia rondina. Tot i que en beu una mica –molt poca–, necessita complementar el primer àpat del dia amb altres aliments.
Amb quins aliments d’un valor nutritiu semblant al de la llet creus que pot completar la seva dieta en Xen?
Amb pa amb oli.
Amb embotits i carn.
Amb iogurt i formatge.
Amb plàtans i suc de taronja natural.
7. La mestra d’en Xen ha demanat als infants de la classe que pensin el que acostumen a menjar per dinar i que ho escriguin. En Xen ha escrit això:
Primer plat: fideus amb tomàquet
Segon plat: pollastre
Per beure: un refresc de cola
Per postres: un flam
Tenint en compte el que saps sobre alimentació saludable i observant la roda dels aliments, canvia dos components del menú d’en Xen perquè els seus dinars siguin més saludables.
Canviaria per
Canviaria per
8. En Xen ha après que, a part de menjar sa, cal fer exercici físic. Cada dia, sortint de l’escola, se’n va a nedar una estona. No havia fet mai esport, però aquest curs s’ha apuntat a natació. Li han dit que és un esport molt complet perquè es mouen gairebé tots els músculs del cos.
Quins d’aquests aparells creus que es posen en marxa quan en Xen fa natació?
L’aparell digestiu.
L’aparell locomotor.
L’aparell excretor.
L’aparell reproductor.
L’aparell respiratori.
L’aparell circulatori.
9. En Xen, durant el dia, fa activitats que són saludables i d’altres que no ho són tant. Ajuda’l a modificar els seus mals hàbits:
Juga a fet i amagar a l’hora del pati.
Beu un got d’aigua al dia.
Seu a la cadira amb l’esquena corbada.
Per berenar, menja un croissant de xocolata.
Fa una hora de natació cada dia.
Abans d’anar a dormir, consulta una estona la tauleta.
10. L’Ajuntament de la teva població ha decidit que, a partir d’ara, tots els equipaments municipals que es construeixin tindran terrats verds.
Hi posaran plaques solars com en aquesta casa.
Quina font d’energia es farà servir perquè funcionin els equipaments?
El sol El vent L’aigua
Es tracta d’una energia renovable o no renovable? Per què?
11. A més de fer servir les plaques solars per produir energia, les plantes ajuden a netejar l’aire perquè converteixen el diòxid de carboni (CO2) en oxigen. Fixa’t en la imatge:
Quines d’aquestes màquines creus que desprenen CO2?
Els cotxes
Les bicicletes
Els patinets
Els avions
Les motos
Quina energia necessiten les bicicletes i els patinets per funcionar?
Explica-ho amb paraules teves.
12. Penses que és una bona idea posar terrats verds al teu municipi? Justifica la resposta.
13. L’Ajuntament està buscant diferents tipus de materials per construir els edificis sostenibles. Es necessiten materials resistents i aïllants de la calor i del fred; és a dir, que no siguin conductors. Quins tipus de materials creus que anirien bé? Escriu-ne tres.
14. Fixa’t què passarà quan plogui. Quins estats de la matèria identifiques en el dibuix? Assenyala’ls.
15. Neva! La Paula i en Xen són al Pallars Sobirà de vacances i, de cop i volta, han començat a caure volves de neu. Estan molt contents perquè allà on ells viuen no acostuma a nevar-hi gaire. S’ho passen d’allò més bé amb la neu!
A en Xen li ha caigut una volva de neu al cap. Dibuixa el camí que creus que ha fet la volva.
Per quins estats passa una gota d’aigua per convertir-se en gel?
Sòlid, líquid i gas.
Sòlid, gas i líquid.
Gas, sòlid i líquid.
Gas, líquid i sòlid.
16. A la comarca del Pallars Sobirà, al poble on s’estan la Paula i en Xen, hi passa un fet molt curiós: la gent penja les escombraries a les portes de les cases. Tenen un calendari setmanal, i cada dia els passen a buscar un tipus de residus. D’aquesta recollida d’escombraries, se’n diu recollida porta a porta. Fixa’t en el calendari setmanal:
Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge
Matèria orgànica
Vidre
Envasos
Paper i cartó Rebuig No recullen No recullen
Quin dia de la setmana trauries davant la porta de casa cada un d’aquests residus perquè el recollissin? Encercla amb el color corresponent.
dilluns
divendres dimarts dissabte
dijous dimecres diumenge
17. A Catalunya, els municipis amb el model de porta a porta assoleixen un índex de recollida selectiva d’un 61,23 % dels residus, mentre que als municipis que no tenen aquest model l’índex és d’un 35,68 %.
Creus que la recollida porta a porta és un bon mètode per millorar el reciclatge? Digues algun avantatge d’aquest mètode i algun inconvenient.
