LLENGUA N CA
coneixements
Coordinació de l’àrea:
Programa Comunica
Autoria:
Montse Munells
Núria Murillo
Núria Riera
Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.
Equip editorial:
Cap del projecte editorial: Montse Ballaró
Coordinació editorial i edició: Montse Ciprés
Edició: Xavier Carulla
Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera
Documentalista: Cristina Boj
Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra
Coordinació tècnica: Laura R. Dengra
Maquetació: Ángeles Rodríguez
Coordinació tècnica digital: Montse Cascales, Yuli Rivero
Edició digital: Núria Algarra
Il·lustració de la coberta: Martuka
Il lustracions: César Barceló
Fotografies: Agència Efe, ACI, Alamy / Cordon Press, Album (EFE), @CCMA, Dreamstime / Quickimage, Getty Images, iStock / Getty Images, Hereus J. Raspall C.B., 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova
© 2023, Montse Munells Verdiell, Núria Murillo Guerrero, Núria Riera i Fernàndez © 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat
Primera edició: març de 2023
ISBN: 978-84-489-6034-6 DL B 6919-2023
Printed in Spain
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.
com és el llibre?
El Programa Comunica de Llengua catalana de 6è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.
El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.
Tots els enregistraments de les lectures estan disponibles en l’espai personal del web www.barcanova.cat
LLENGUA N CAA A A L T
coneixements
Programa Comunica
Programa Comunica
Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, en el llibre de Coneixements i en el Dossier d’aprenentage, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària i Reflexió sobre la llengua; i, a més, en el Dossier també hi ha els sabers Les llengües i els seus parlants i Alfabetització informacional.
Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.
Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI). Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.
Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals.
Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents. Pàg.
DONES D’AHIR I D’AVUI
Pioneres Al llarg de la història, moltes dones de casa nostra han demostrat que amb valentia, determinació i intel·ligència podien canviar el món. Acostar-nos a aquestes dones que van obrir camí ens ha d’esperonar a tenir-les com a model d’emprenedoria, renovació i acció per millorar la societat.
la va encoratjar a fer-ho, tot que el seu pare, per protegir-la, li va posar la condició que anés a la universitat amb escorta, i la seva mare li va demanar que, per passar desapercebuda, anés a classe vestida com un noi. La Dolors va treure unes notes extraordinàries i es va llicenciar l’any 1879. En la seva tesi doctoral defensava la igualtat de les dones, criticava el tracte degradant que la societat els donava i insistia que, com més instruïdes fossin les noies i les dones, més sans i més cultes serien els seus fills i filles. La doctora Aleu es va especialitzar en ginecologia pediatria, a la seva consulta atenia tant dones de l’alta burgesia com dones humils i, sobretot, nens i nenes orfes.
Mari Pepa Colomer (1913-2004)
El responsable de l’aeròdrom del Prat es devia sorprendre quan la Mari Pepa li va dir que volia aprendre a pilotar avions, però per sort la va acceptar com a alumna. La Mari Pepa va ser la primera dona catalana amb el títol oficial de pilot d’aviació: només tenia disset anys. L’any 1936, quan va esclatar la guerra, va ser mobilitzada per pilotar en la rereguarda republicana. Portava un DH-84 Dragon feia missions d’informació, avituallament i enllaç amb el front d’Aragó. El febrer de 1939, quan les tropes franquistes estaven a punt d’ocupar els últims reductes de la Catalunya lliure, la Mari Pepa Colomer es va exiliar a França. Diuen que en aquest darrer vol portava tants republicans que fugien que només una excel·lent pilot com ella podia fer aterrar l’avió amb èxit.
Josefina Castellví (1935) Va dirigir durant sis anys una base científica a l’Antàrtida, on estudiaven els bacteris marins. La Josefina es va llicenciar en Biologia i, més tard, es va doctorar en Oceanografia. Sentirla parlar en les conferències o llegir els seus llibres és molt emocionant: avisa que la bona salut dels oceans assegura la salut de la Terra descriu la bellesa dels icebergs, el color del gel, el silenci i la pau que es respira a l’Antàrtida… I no es cansa d’explicar la necessitat que tenim de conservar aquest desert gelat, on, diu ella, hi ha escrites, com en un llibre, les vivències de la Terra des de fa milions d’anys.
Anna Veiga (1956)
Aquesta biòloga especialitzada en reproducció
Maria Mercè Roca
—Senyor Bennet, com pots menysprear així les teves filles?
No tens compassió dels meus pobres nervis.
—Tinc un gran respecte pels teus nervis. Són vells amics meus. Almenys fa vint anys que en sento a parlar. Estic segur que els podràs controlar viuràs per veure establir-se aquí molts joves de bones rendes.
El senyor Bennet tenia una rara barreja d’humor sarcàstic, ironia, reserva i caprici. La seva esposa no havia estat capaç de comprendre’n el caràcter en vint-i-quatre anys de convivència. Ella no tenia un temperament tan complicat.
Era una dona variable, de poc enteniment i escassa formació.
Quan alguna cosa la contrariava al·ludia immediatament als seus nervis. L’objectiu principal de la seva vida era casar
les seves cinc filles. El senyor Bennet va ser un dels primers a visitar el nou veí.
Des del principi, va tenir la intenció de fer-ho, encara que havia assegurat a la seva esposa que no ho faria. La sorpresa de la seva dona les seves filles va ser tal com ell s’havia imaginat.
—Que bo que ets, estimat! Ja sabia que al final et convenceria. Estic segura que estimes massa les nenes per menysprear una amistat com aquesta. Que contenta que estic!
I el senyor Bennet va sortir de l’habitació i va fugir dels rampells de la seva dona.
—Quin bon pare que teniu, nenes! —va exclamar la mare—. No sé com podreu pagar-li mai les seves tendreses; i a mi, les meves, és clar.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
d’Anglaterra. Va arribar dilluns en un correu per veure el lloc tant li va agradar que immediatament va decidir quedar-se’l.
—Com es diu?
—Bingley. —És casat o solter?
l’any. Quina bona notícia per a les nostres filles! —I això, en què les pot afectar?
—Solter, és clar, estimat! És un home solter amb una renda de quatre o cinc mil lliures
—Estimat senyor Bennet! —va replicar la seva esposa—. És molt probable que s’enamori d’una d’elles; així que has de fer-li una visita tan bon punt arribi. —No veig amb quin motiu. Ves-hi tu amb les noies. —Oh, estimat! Pensa en el bon partit que podria ser per a una d’elles. Has d’anar a visitar-lo. Si no vas a saludar-lo, nosaltres no podrem fer-ho.
Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris.
Per més que la mare i les cinc filles van insistir, no van aconseguir que el pare els fes una descripció satisfactòria del senyor Bingley. Ho van intentar amb preguntes directes indirectes, però ell va eludir el tema. Al final, van haver d’acceptar les dades de segona mà que els va donar la seva veïna, la senyora Lucas. La seva informació va ser molt favorable. El seu marit havia tornat encantat. Es tractava d’un jove ben plantat i extremament cortès. Res no podia ser millor. Així que es van posar moltes esperances en ell. —Si puc veure una de les meves filles establerta a Netherfield —deia la senyora Bennet al seu marit— les
VOCABULARI: contrariar: Oposar-se a
intencions d’algú. rampell: Irritació sobtada. eludir: Evitar amb habilitat. 77 UNITAT 6
Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.
—M’atreviria a dir que ell estarà encantat de veure-us. I jo li escriuré quatre ratlles per assegurar-li que estic disposat a donar-li el meu consentiment si en tria una. Fins tot li recomanaré la meva petita Lizzy. —Prefereixo que no ho facis. La Lizzy no és millor que les seves germanes, però sempre ha estat la teva preferida. —No hi ha gran cosa a recomanar —va respondre ell—. Són tan beneites com la majoria de les noies de la seva edat, però la Lizzy té un geni més viu.
Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos.
Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions.
Pàg. 102 COMUNICACIÓ
RESOLUCIÓ DIALOGADA DE CONFLICTES
Organització gràfica i visual de la informació.
EL TEXT INSTRUCTIU
Un text instructiu indica, de manera ordenada, els passos que hem de seguir per dur a terme una activitat.
Tipus de textos instructius Regles de joc passatemps, reglaments esportius, normes de conducta, receptes de cuina, prospectes de medicaments, normes de funcionament de màquines aparells, recomanacions, consells, etc.
Parts dels textos instructius Títol Sovint és atractiu, per captar l’atenció dels lectors. Introducció Justifica les instruccions que s’exposaran a continuació. Instruccions Són els passos que cal seguir ordenats un per un i dividits en paràgrafs.
Característiques dels textos instructius
• Són textos objectius, ja que l’autor no inclou opinions ni valoracions.
• Les oracions són curtes, la redacció és clara i el llenguatge és molt precís per evitar ambigüitats.
• S’hi utilitzen connectors (primerament, a continuació, per acabar) i guions, nombres o altres signes gràfics per indicar els passos.
• Acostumen a estar escrits en segona persona del plural (remeneu dirigiu-vos) quan no s’adrecen a ningú en concret.
• Per indicar ordres es fan servir l’imperatiu retalla i les perífrasis verbals heu de retallar). Per a les prohibicions s’utilitza el present de subjuntiu no retallis).
• Poden incloure imatges o esquemes per entendre millor la informació que cal seguir.
En el text de les pàgines anteriors, has vist que el senyor i la senyora Bennet tenen conflictes i discussions pels seus caràcters i temperaments tan diferents. Si et trobessis en el seu lloc, com intentaries resoldre els conflictes? Sabries com has d’actuar davant una discussió o un desacord?
Passos a seguir
Actuacions
1 Atura’t tranquil·litza’t. Pensa per què ha sorgit el conflicte. Pregunta’t si hauries pogut actuar d’una altra manera.
2 Parla escolta. Per torns, explica com et sents. Escolta com se sent l’altra persona. Esforça’t per posar-te en el lloc de l’altre. Tingues empatia consideració envers els altres.
3 Pensa possibles solucions. Crea noves maneres de veure les coses. Pregunta’t com podríeu resoldre junts la situació. A vegades, per arribar a un acord, cal cedir una mica. Valoreu si us cal ajuda per entendre-us.
4 Fes un pla per si aquesta situació o una de semblant es repetís. Parleu de què teniu pensat fer si es torna a produir aquest mateix fet. Animeu-vos a millorar la situació.
5 Valora com han anat les coses. Passat un temps, valoreu si les solucions que vau proposar han funcionat. Si no, busqueu-ne d’altres o demaneu ajuda per trobar-les.
Al món, les diferències culturals són inevitables els malentesos entre diferents països, cultures o persones produeixen conflictes.
El fet de saber resoldre els conflictes a l’escola, a casa, al parc… pot ser una bona oportunitat per aprendre per millorar la teva manera de relacionar-te amb els altres i per créixer i divertir-te en un espai segur i acollidor.
Conceptes importants que cal recordar.
92 UNITAT 7
COMUNICACIÓ ORAL Pàg. 122
EL REPORTATGE AUDIOVISUAL
Un reportatge és un text periodístic que informa d’una manera detallada sobre un fet o un tema d’interès.
Com que actualment vivim en un món on predomina la imatge, és cada cop més habi- tual que trobem reportatges audiovisuals.
Un reportatge audiovisual és un reportatge elaborat a base d’imatges i sons.
El reportatge audiovisual comparteix moltes caracte- rístiques amb el reportatge escrit:
• Amplia la informació d’una notícia amb testimonis, dades, imatges…
• No n’hi ha prou amb conèixer els fets, sinó que cal investigar-los en profunditat.
• Pot incloure opinions i valoracions de l’autor.
• Pot tractar temes que no siguin d’estricta actualitat.
Però també té algunes particularitats que el diferencien:
• S’elabora amb càmeres i micròfons. • És més dinàmic perquè combina paraules, imatges, so, música i moviment. • És menys descriptiu perquè pot mostrar les coses en imatges. • Utilitza una veu en off que guia el relat.
• Es pot veure i escoltar per la televisió, per internet, en DVD…
La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat. Cada apartat té assignat un color que l’identifica.
GRAMÀTICA
Pirates en aigües cristal·lines bat rècords
Aquest cap de setmana s’ha estrenat la pel·lícula Pirates en aigües cristal·lines inspirada en la novel·la homònima de l’autora Gal·la Noufonts. La pel·lícula ha tingut un èxit enorme, amb més de 25.000 espectadors.
èrgia col·lecció gal·lès l·luminar mil·lèsima síl·laba
La majoria de paraules acabades en -el·la -il·la i -il·lar cel·la goril·la vacil·lar Paraules relacionades amb d’altres que s’escriuen amb ll coral·l (corall) cristal·l (cristall ), metàl·lic (metall) capil·lar (cabell)
Fes-te una «fotografia mental» d’aquesta llista:
S’escriuen amb l·l: Brussel·les ca ·ligrafia intel·ligent clorofil·la nul·la pàl·lid paral·lel pel·lícula satèl·lit No s’escriuen amb l·l alegria, celebrar, elaborar, elegància, miler, milió, selecció Digues-la amb els ulls tancats!
Ortografia. Es presenten les normes de l’ortografia arbitrària, les excepcions ortogràfiques més usuals i l’accentuació.
Lèxic. S’analitzen els mecanismes de formació de paraules i s’insisteix en la millora de la precisió lèxica i l’increment del vocabulari.
97 Reflexió sobre la llengua • UNITAT 7 LÈXIC
L’homonímia, la polisèmia i la paronímia
Fixa’t en aquesta conversa:
86
DÉU N’HI DO! SÓN LES DEU PERÒ JO ENCARA TINC SON SÓN LES
Les paraules destacades són paraules homònimes. S’escriuen o es pronuncien igual, però tenen un significat diferent no tenen cap tipus de relació de sem- blança. En el diccionari tenen entrades diferents. són (del verb ésser ) / son (ganes de dormir) Déu (divinitat) / deu (nombre)
Les paraules homònimes poden ser: Homògrafes
S’escriuen igual però, en alguns casos, es pronuncien diferent. sou (salari) / sou (del verb ésser
Homòfones
Es pronuncien igual, però s’escriuen diferent. bena (teixit de fil) / vena (vas sanguini)
Les paraules polisèmiques són les que tenen més d’un significat. Els diferents significats d’un mot polisèmic s’anomenen accepcions. Entre aquestes paraules existeix una certa relació de semblança ja sigui per la forma que tenen o per la funció que fan. En el diccionari les trobem en una mateixa entrada. serra (eina) / serra (cadena de muntanyes)
Les paraules parònimes s’assemblen molt en la forma o en la pronúncia, rosa / rossa posar / passar previsió / provisió…, però tenen significats ben diferents.
Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja una situació d’aprenentatge per fer en grup (de recerca, sobre els ODS o literari) en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.
treball LITERARI
SITUACIÓ D’APRENENTATGE
Fem un booktrailer Investigar
1. Organitzeu-vos en grups de quatre trieu un d’aquests llibres Penseu un nom per al grup que estigui relacionat amb el llibre triat.
• Abans de decidir-vos, esbrineu si són de fantasia, realistes, de misteri…
Acordeu quin llibre voleu llegir i analitzar. Caldrà que tots els membres de l’equip llegiu el mateix. Podeu fer la tria entre aquests llibres o d’altres que conegueu.
2. Decidiu com fareu la lectura: Raonar
Marqueu-vos dates per anar tots pel mateix capítol quan us trobeu per comentar-lo.
Podeu llegir individualment, cadascú al seu ritme, o reunir-vos per llegir entre tots un fragment del text o un capítol cada un.
Quan llegiu, observeu el text, les il·lustracions, els paràgrafs, els títols dels capítols… En acabar un capítol, feu hipòtesis sobre el que succeirà en el següent.
• Feu connexions entre el que diu el text el que vosaltres coneixeu o heu viscut. Feu-vos preguntes del que esteu llegint.
llegit
Gramàtica. Es presenten les diverses categories gramaticals i s’incideix especialment en la correcta construcció d’oracions i en l’ús adequat dels signes de puntuació.
Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.
Lectures. Recull de les referències bibliogràfiques dels textos que han aparegut en les unitats.
Els personatgesSón creïbles? Semblen reals? Ésfàcilimaginar-los? La trama Com ho fa l’autor o l’autora per desenvolupar els fets? Hi ha aventures, recerques, persecucions…?
El tema Penseu una o dues paraules que us serveixin per descriure’l: amor, amistat, por, mort, altres cultures…
El narrador Està en 1a persona o en 3a persona? Hi ha diàlegs directes?
futurs lectors. Mireu el booktrailer d’exemple i, també, d’altres que trobeu a la xarxa.
Trobaràs l’enllaç al booktrailer en l’espai personal del web www.barcanova.cat. L’argument De què tracta? És realista o fantàstic? L’espai i el temps On i quan transcorre l’acció?
UNITAT 1 • Pàgina 11. AnA Alonso «La badia més sorprenent. Badia de Ha Long», dins Tresors Naturals que hem de protegir Barcanova. Barcelona, 2022. • Pàgina 12. AnA Alonso «La mare Dragona i els seus fills. La llegenda de l’emperador de Jade», dins Tresors Naturals que hem de protegir Barcanova. Barcelona, 2022. • Pàgina 14. RAmon llull Faula «El simi el timbal», dins Faules del Llibre de les bèsties (adaptació). Barcanova.
• Pàgina 65. lluís pRAts Corporació d’Alienígenes, SA (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2019. • Pàgina 69. lluís pRAts: Corporació d’Alienígenes,
projecte digital
una resposta global per a un entorn educatiu divers
La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC , un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.
A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).
La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.
Programa competencial
Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com:
• Activitats interactives
• Gamificació
• Metacognició
• Enregistrament de textos
Interactivitat total
• Vídeos
• Animacions
• Mapes conceptuals
Compatibilitat
Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM
Un model adaptable i versàtil
Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.
Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA: www.barcanova.cat
Traçabilitat integral
Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.
Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge
L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.
les claus del projecte digital
MULTISUPORT
S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
DESCARREGABLE
Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.
UNIVERSAL
És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.
SENZILL I INTUÏTIU
Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.
ESPAI PERSONAL
En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.
SINCRONITZACIÓ
Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.
1
Contalles d’arreu
Comunicació oral
La narració breu 10
Comprensió lectora
Ha Long: la badia més sorprenent 11
La mare Dragona i els seus fills.
La llegenda de l’emperador de Jade 12
La llegenda 13
Educació literària
Faula «El simi i el timbal» 14
La faula 15
Expressió escrita
El conte 16
Reflexió sobre la llengua ORTOGRAFIA
• La síl·laba tònica 17
• Classificació de les paraules 17 LÈXIC
• Els registres lingüístics 18 GRAMÀTICA
• La comunicació 20
4
Parlem d’anuncis
Comunicació oral
La publicitat a la ràdio 50
Educació literària
«Qui va inventar els texans?» 51
Descripció d’imatges 52
Comprensió lectora
El text publicitari 53
Expressió escrita
Tipus de publicitat ............................. 55
Reflexió sobre la llengua ORTOGRAFIA
• Els diftongs i els hiats 58 LÈXIC
• El sentit propi i el sentit figurat 59
• Les paraules tabú i els eufemismes 59 GRAMÀTICA
• El sintagma nominal: el nucli i els complements 60
• La coma i el punt i coma 61
2
Vols saber com es resol?
Comprensió lectora
Fem sudokus! 22
Expressió escrita
El text instructiu 24
Comunicació oral
Instruccions amb suport visual 25
Educació literària
182 dies i 12 hores 26
Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Els sons vocàlics en posició tònica 28
• Els sons vocàlics en posició àtona 29
LÈXIC
• Els sinònims i els antònims 31
GRAMÀTICA
• L’oració: el subjecte i el predicat 32
• El subjecte el·líptic 33
3
VIU LA POESIA
Comunicació oral
Memorització i recitació de poemes
5
Com serà el futur?
Comprensió lectora
Així seran els cotxes del futur 62
Expressió escrita
El text predictiu 63
Comunicació oral
La predicció meteorològica 64
Educació literària
Corporació d’alienígenes, SA 65
Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• La dièresi 67
• L’apòstrof 68
• La contracció 69
LÈXIC
• Les paraules derivades 70
• Les paraules compostes 71
GRAMÀTICA
• El sintagma verbal 72
• L’homonímia, la polisèmia i la paronímia 44
• Els pronoms personals forts i els
d’aprenentatge / Treball cooperatiu.
de recerca
Dones d’ahir i d’avui 6 Una història en imatges 8 A l’abordatge! 7
Comprensió lectora
Pioneres 74
Educació literària
Una família amb cinc filles 76
Comunicació oral
Resolució dialogada de conflictes 78
Expressió escrita
El text dialogat 80
Reflexió sobre la llengua ORTOGRAFIA
• Ús de b i v 82
LÈXIC
• Les locucions i les frases fetes 83
• Els refranys 83
GRAMÀTICA
• Les preposicions 84
• Les conjuncions 84
• Els parèntesis 85
• Els dos punts 85
• El guió en els diàlegs 85
Situació d’aprenentatge /
Treball cooperatiu.
Treball literari
Fem un booktrailer 86
Viatgem pel món 9
Comprensió lectora
Comprensió lectora
Els pirates més famosos que van aterrir el Carib 90
Comunicació oral
El reportatge audiovisual 92
Expressió escrita
Elaboració d’un reportatge audiovisual 93
Educació literària
«Cançó dels pirates de secà» 94
El vell pirata Dragut de Salou 95
Reflexió sobre la llengua
ORTOGRAFIA
• Ús de l·l 97
LÈXIC
• Les abreviatures 98
• Les sigles 99
• Els acrònims 99
GRAMÀTICA
• El verb 100
Viatgers intrèpids 114
Els elements d’un blog 116
Expressió escrita
Creació d’un blog de viatges 117
Comunicació oral
Explicació oral d’un viatge 118
Educació literària
Els viatges de Gulliver 119
Reflexió sobre la llengua ORTOGRAFIA
• Les consonants mudes 121 LÈXIC
• Els camps semàntics 123 GRAMÀTICA
• L’adverbi i les locucions adverbials 124
• Els punts suspensius ....................................... 125
Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu. Treball ODS Fem un escape room 126
Comprensió lectora
Pesquis i Baliga 102
El còmic 103
Comunicació oral
Lectura expressiva d’un còmic 104
Educació literària
Auca de la biblioteca 105
Expressió escrita
Elaboració d’una auca 107
Reflexió sobre la llengua ORTOGRAFIA
• Ús de p /b, t /d, c /g 108 LÈXIC
• Els manlleus 111
• Els barbarismes 111
• Els falsos amics 111 GRAMÀTICA
• Els complements del verb 112 • Les cometes 113
CONTALLES D’ARREU 1
LA NARRACIÓ BREU
La narració breu té diferents manifestacions, com ara aquestes:
contes tradicionals, les rondalles i les llegendes, la majoria dels quals s’han transmès oralment de generació en generació i, sovint, han estat recollits per escrit.
El conte literari, que es diferencia de la novel·la per la seva brevetat.
La faula, que és un relat protagonitzat per animals que presenten característiques humanes.
mites, que són tradicionals que expliquen històries sobrenaturals de déus o herois, els orígens d’un poble…
Per explicar una narració oral, seguiu aquests consells:
• No és el mateix llegir que explicar! Mostreu sorpresa, alegria, indignació… Contagieu a qui us escolta!
• Podeu explicar-la drets, moure-us per l’espai, mirar el públic…
• Feu servir les mans, els ulls, la veu… per ajudar l’expressió.
• Prepareu l’entonació. Alceu la veu, feu silencis…
Ha Long: la badia més sorprenent
L’espai on té lloc la llegenda que llegiràs tot seguit, la badia de Ha Long, existeix realment. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1994 i és una de les destinacions turístiques més populars del Vietnam. Forma part de les set meravelles naturals del món des de l’any 2011.
Imagina’t un paisatge de muntanyes molt altes que emergeixen directament del mar. Les seves formes majestuoses semblen sorgides del pinzell d’un d’aquells antics artistes xinesos que meditaven durant anys abans de plasmar les seves visions sobre el paper d’arròs amb traços ràpids de tinta. Doncs aquest indret existeix realment: és la badia de Ha Long, situada a la costa nord-oest del Vietnam.
El secret d’aquestes penyes entapissades de verd amb parets de roca verticals, cal cercar-lo en el passat geològic. La badia de Ha Long és el millor exemple que existeix de l’evolució d’un paisatge calcari en un entorn tropical. La calor i la humitat han esculpit aquests capritxosos relleus amb els seus innombrables racons misteriosos, coves laberíntiques i llacs amagats. No és gens estrany que milers de turistes vulguin explorar-los… Ara bé, és molt important que ho facin amb respecte, perquè la bellesa de Ha Long és molt fràgil i el seu equilibri es podria destruir fàcilment.
Ana Alonso
La Mare Dragona i els seus fills.
La llegenda de l’emperador de Jade
Segons la llegenda, l’antic poble vietnamita va haver d’enfrontar-se a uns poderosos invasors que van arribar per mar i van assetjar la badia de Ha Long. L’emperador de Jade, en veure que el seu poble seria derrotat i esclavitzat, va invocar els déus i els va demanar que li enviessin l’ajuda de la Mare Dragona i els seus fills.
Els dracs no van dubtar a respondre al crit desesperat de l’emperador. Des del cel, van llançar el seu alè de foc sobre els vaixells invasors i els van convertir en cendres. Tot seguit, van escopir maragdes gegantines al voltant de la badia per formar una barrera que la protegís de qualsevol atacant en el futur. Amb el temps, aquestes maragdes s’han anat desgastant. Són les penyes que s’alcen davant la costa i que encara conserven el seu resplendent color verd, que ha passat de la roca a la vegetació.
Ana Alonso
VOCABULARI
Fixa’t que, tot i tenir lloc en un espai real, la llegenda se serveix d’elements i personatges fantàstics.
maragda: Pedra preciosa d’un color verd d’herba brillant tirant a blau. penya: Massa pètria de gran volum que queda al descobert.
LA LLEGENDA
La llegenda és un gènere narratiu oral d’aparença més o menys històrica, però amb una certa presència d’elements imaginatius i inventats, de caràcter fantàstic.
El protagonista sol ser un personatge o un grup de personatges i l’acció passa en un lloc i un temps concrets.
Els fets giren a l’entorn d’un fet històric en què trobem elements imaginatius magnificats.
Les llegendes poden tractar temes diversos i això fa que els personatges protagonistes puguin ser ben variats:
Personatges sobrenaturals
Com ara follets, fades, dimonis, bèsties fabuloses…
Personatges de la natura
Personatges històrics
Bandolers, figures històriques, sants, bruixes…
L’aigua, les plantes, fenòmens atmosfèrics, accidents geogràfics…
La nostra tradició literària té un llarg i prolífic recorregut llegendari, i moltes llegendes han estat recopilades en llibres.
Són personatges de llegenda:
La víbria
El cavaller sant Jordi
Les dones d’aigua
El comte Arnau
FAULA «El simi i el timbal»
En una vall molt llunyana, un dia un joglar que hi era de pas va deixar el seu timbal penjat a la branca d’un arbre. Es va despertar de la migdiada i va reprendre el camí sense pensar-hi.
Quan se’n va adonar, ja era tan lluny que no valia pas la pena de tornar enrere. Un dia de vent, el timbal va començar a sonar amb força, perquè repicava contra la branca de l’arbre.
Un simi que vivia en aquella vall, encuriosit per aquell so tan potent, s’hi va acostar sense por.
Quan va veure d’on sortia aquella veuassa, va agafar el timbal i va esquinçar-lo, convençut que si tenia una veu tan potent havia de contenir menges exquisides o alguna cosa de gran valor.
La seva sorpresa va ser total, ja que el va trobar ben buit. Se’n va tornar amb la cua entre cames i amb la lliçó apresa que sovint les aparences enganyen.
VOCABULARI
Ramon Llull
joglar: Persona que a l’època medieval anava per les corts dels prínceps, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs. esquinçar: Rompre, fer trossos amb una estirada.
Títol
Sol formar-se amb el nom dels protagonistes.
Plantejament
Es presenta i se situa la història. Es planteja el conflicte entre personatges, generalment animals.
Nus
Es desenvolupen les accions dels personatges. Acostuma a ser una única acció basada en la lliure decisió d’un d’ells.
Desenllaç
Es revela el resultat de l’acció. Es constaten les conseqüències del comportament dels personatges.
Moralitat
Ensenyament que s’extreu del comportament dels personatges.
LA FAULA
Les faules són relats de ficció protagonitzats per animals amb característiques humanes.
Escrites en prosa o en vers, la seva finalitat és transmetre un ensenyament, uns valors o una reflexió.
Els animals i els éssers inanimats de les faules són un reflex de la conducta humana.
L’origen. Les faules a l’edat antiga
El caràcter didàctic de les faules ja era utilitzat en l’antiguitat pels grecs i els romans. Entre els autors grecs que més destaquen com a fabulistes hi ha Isop (segle vi aC), considerat el mestre de la faula, i entre els romans destaca Fedre (segle i).
Les faules a l’edat mitjana
Ramon Llull (Mallorca, 1232-1316) va incloure una vintena de faules en el seu Llibre de les bèsties. Tot i que van ser escrites fa més de set-cents anys, els valors dels quals parlen continuen sent vigents.
Les faules a l’edat moderna
L’escriptor francès Jean de la Fontaine (1621-1695) va ser el gran renovador del gènere. Algunes de les més de dues-centes faules que va escriure són versions modernes i en vers de les faules d’Isop i Fedre.
EL CONTE
El conte és un text narratiu, generalment breu, escrit en prosa. Acostuma a ser fictici, tot i que també pot estar inspirat en fets reals.
Fixa’t en els següents elements dels contes:
Narrador
És qui explica els fets. Pot ser en primera persona, quan és un personatge que intervé en la història, o en tercera persona, quan l’explica des de fora, com si fos un espectador.
Ambient
És l’espai en què té lloc l’acció. Pot ser real o imaginari.
I el temps, el període concret en què succeeix: el passat, el present o el futur.
Personatges
Són les persones reals o fictícies, els animals o els objectes personificats que realitzen les accions en la història que s’explica. Poden ser:
• Principals: intervenen intensament en l’acció i tenen una influència decisiva en el desenvolupament i en el desenllaç de la història. Hi ha el protagonista, que té la funció més rellevant, i sovint hi ha l’antagonista, adversari del protagonista i amb característiques oposades.
• Secundaris: intervenen poc en l’acció i tenen un paper complementari.
Els personatges també poden ser rodons o plans:
• Rodons: tenen una personalitat complexa i evolucionen al llarg de la història.
• Plans: tenen una personalitat basada en un o dos caràcters i no evolucionen al llarg de la història.
Són els fets narrats: què els passa als perso natges, què fan, com ho fan… Acostuma a di vidir-se en plantejament, nus i desenllaç.
Trama
ORTOGRAFIA
La síl·laba tònica
Fixa’t com pronuncies les paraules destacades d’aquesta oració. Una de les síl·labes, la tònica, la pronuncies amb més intensitat:
«El simi i el timbal» és una faula del Llibre de les bèsties.
si mi A T bès ti es A A T tim bal A T
La síl·laba és el grup de sons que pronunciem junts, en un cop de veu. En una paraula, la síl·laba que es pronuncia amb més força és la síl·laba tònica ( T ). La resta són síl·labes àtones ( A ).
Quan dues vocals seguides es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba, formen un diftong (qua sevol, faula). En cas contrari, es produeix un hiat (bèstia, real ).
Classificació de les paraules
Les paraules es poden classificar de la manera següent:
Segons el nombre de síl·labes Segons la posició de la síl·laba tònica
Monosíl·labes vall Agudes tim-bal
Bisíl·labes si-mi Planes si-mi
Trisíl·labes llu-nya-na Esdrúixoles bès-ti-a
Polisíl·labes mig-di-a-da
LÈXIC
Els registres lingüístics
L’ús de la llengua varia en funció de la situació comunicativa o el context en què s’utilitza. Com a parlants, podem triar diferents registres, és a dir, diferents maneres d’expressar-nos segons la situació en què ens trobem.
Tema
El tema: no s’utilitza el mateix llenguatge si es parla d’una qüestió general o d’una de tècnica o científica. Els mots que utilitza un advocat són diferents dels que fa servir un metge, un fuster o algú que parla amb la seva àvia.
Canal
El canal: el mitjà oral permet més espontaneïtat que el mitjà escrit.
Intencionalitat
Els registres depenen de…
Formalitat
La formalitat: segons el tipus de relació que s’estableix entre emissor i receptor, el tractament és de tu, de vostè o de vós.
La intencionalitat és el tipus d’implicació de l’emissor en la informació que vol transmetre. L’emissor pot ser:
• Subjectiu: en primera persona ( jo opino, a mi em sembla…).
• Objectiu: en tercera persona o neutre (ella informa, es comenta…).
Podem distingir els registres següents:
Formal
No és espontani. Fa servir un lèxic ric i especialitzat i oracions elaborades.
• Cientificotècnic, administratiu, jurídic: textos científics, tècnics i legals.
– Llenguatge objectiu.
– Ús de neologismes.
Estàndard
És el que utilitzen, de manera general, els parlants d’una llengua en el seu dia a dia. També es fa servir en els mitjans de comunicació i en l’ensenyament.
Informal
• Literari: poesies, novel·les… – Llenguatge subjectiu.
– Ús de comparacions, metàfores, figures retòriques…
– Llenguatge neutre i comprensible. – Ús de neologismes.
– No conté cultismes ni vulgarismes.
És espontani. Fa servir frases incompletes i curtes, repeticions, expressions, de vegades barbarismes...
• Col·loquial: converses familiars en situacions de confiança.
– Llenguatge poc elaborat i expressiu.
– Ús de frases fetes i expressions pròpies d’una zona concreta.
Exemples de registres
Formal
• Vulgar: versió del registre col·loquial que convé evitar perquè és ofensiva.
– Llenguatge groller.
– Ús de paraules malsonants i tabú.
sostreure robar pispar colpejar pegar atonyinar expirar morir dinyar-la
odontòleg dentista arrencaqueixals
GRAMÀTICA
La
comunicació
L’objectiu de qualsevol llengua és la comunicació
A més de les paraules, és a dir, del llenguatge verbal (oral o escrit), quan ens comuniquem també fem servir un llenguatge no verbal, és a dir, imatges, gestos, canvis en el to de veu… Aquests elements no verbals faciliten la comprensió del que volem comunicar.
Els elements de la comunicació
En qualsevol acte de comunicació hi intervenen una sèrie d’elements:
Canal El mitjà pel qual l’emissor fa arribar el missatge al receptor (l’aire, si parlem, o el paper, si escrivim).
Missatge La informació que l’emissor transmet al receptor.
Emissor confusió angoixa cansament avorriment por enuig felicitat tristesa
La persona que envia el missatge.
Persones, objectes, fets… a què remet el missatge. Referent
Elements de la comunicació
Receptor
La persona que rep el missatge.
Context
Situació concreta en què es desenvolupa la comunicació.
El sistema de signes amb què s’elabora el missatge. Codi
Fixa’t en aquest exemple:
Canal
Receptor
Escrit i a distància per correu electrònic.
Missatge nou
De: montse.m@gmail.com
Per a: juditsmu@gmail.com
Assumpte: Com ha anat per París?
Bon dia, Judit!
Missatge
Com ha anat el viatge a París? Escriu-me i explica’m cosetes de l’estada a la ciutat de la llum!
Petonets, Montse
Emissor
Referent/assumpte
Saber com ha anat per París.
Codi
Llengua catalana
Diferències entre llengua oral i llengua escrita
Llengua oral
• Es transmet per mitjà del canal auditiu i dels sons fonèticament articulats.
• És espontània perquè permet anar fent aclariments, reformulacions, silencis…
• Sol anar acompanyada de gestos i canvis d’entonació.
Llengua escrita
• Utilitza el canal visual a través de les lletres.
• És més organitzada un cop el missatge ha arribat al receptor ja no es pot canviar.
• Pot anar acompanya da d’imatges o icones
sobre la llengua
Reflexió
treball de recerca
TREBALLEM LES EMOCIONS
Les emocions són universals. Això vol dir que les podem reconèixer en les altres persones independentment de quina sigui la seva edat, la seva cultura, el seu gènere…
Segur que podeu agrupar aquestes imatges segons l’emoció que representen. Després, intenteu representar-les vosaltres.
D’on venen les emocions?
Investigar
1. Mireu el vídeo en què David Bueno, especialista en neuroeducació, parla sobre les emocions i, després, responeu a les qüestions següents en un full a part:
a) D’on prové el nom emoció?
b) Les emocions les podem sentir per tot el cos; però on neixen?
Expliqueu-ho.
c) Quines són les sis emocions bàsiques que anomena David Bueno?
De quins colors te les imagines? Per què has triat aquests colors?
Comparteix la teva decisió amb els companys i les companyes.
• Segons David Bueno, hi ha alguna emoció negativa?
Explica quin argument fa servir ell per justificar la seva resposta.
d) Quina opció resumeix millor aquesta imatge, similar a la que apareix en el vídeo?
1 L’amígdala es troba situada al cervell.
2 La memòria i les emocions es relacionen constantment.
• Pensa una oració que expliqui el contingut de la imatge. Comparteix-la amb els companys i les companyes.
• Escriviu totes les oracions que heu pensat en una cartolina o un mural i pengeu-lo en un lloc ben visible de la classe o del passadís.
e) Per què se sol dir que les emocions estan al cor? Comenteu-ho en petit grup, i, després, parleu-ne entre tots.
• Podeu fer un recull de frases fetes o refranys relacionats amb el cor i les emocions.
f) Un cop vist el vídeo sobre les emocions, quines preguntes se t’han acudit?
Sobre quin aspecte t’agradaria saber més coses? T’has fet preguntes sobre el cervell? Feu una posada en comú entre tota la classe. Seleccioneu les preguntes que us resulten més interessants i mireu de resoldre-les.
2. Reflexioneu i responeu interiorment:
Quan estic en calma, jo…
El meu cos està…
Els meus pensaments són…
Quan no estic en calma, jo…
El meu cos està…
Els meus pensaments són…
3. Organitzeu-vos en grups de quatre i repartiu-vos les sis emocions bàsiques (dues per grup).
• Penseu situacions que hàgiu viscut i que us hagin provocat aquestes emocions.
• Reuniu els pensaments en una taula com la següent. Primer, ompliu la taula individualment i, posteriorment, feu una posada en comú amb la resta de companys i companyes del grup.
SITUACIÓ: (Explicació molt breu):
POSO NOM A L’EMOCIÓ:
Identifico les emocions
Com em sento?
Comprenc l’emoció
Quin motiu o motius fan que em senti així?
Depenen de mi? Els puc canviar?
Expresso les emocions
M’agrada sentir-me així?
Regulo les emocions
Què puc fer per controlar el que sento i respondre de manera adequada?
Transformo les emocions
Què puc fer per canviar i sentir-me més bé?
Quines estratègies faig servir?
Saber identificar com et sents davant d’una emoció t’ajudarà a reconèixer també com se senten els altres. És el que anomenem empatia.
Feu una posada en comú entre tota la classe i compartiu les estratègies que heu escrit en la darrera casella de la taula.
Planificar
Segur que entre tots n’heu trobat un munt! Les podeu anotar en diferents cartells i penjar-les a l’aula.
4. Repartiu-vos algunes lletres de l’abecedari i feu un alfabet emocional amb totes les emocions que pugueu. A sota de cada paraula escriviu-n’hi d’altres que hi estiguin relacionades. Per exemple:
ALEGRIA
Optimisme Seguretat Acceptació Estima Satisfacció Respecte Felicitat Energia
BONDAT
Amabilitat Generositat Comprensió Gentilesa Humanitat …
Compartir
5. Porteu ampolles que tingueu a casa. Escriviu missatges adreçats a un company o una companya del vostre grup o de la classe i fiqueu-los a dins. Busqueu un espai segur on col·locar-les per evitar que es trenquin!
Procureu que siguin missatges positius, d’ànim, d’agraïment…
Gràcies per haver-me convidat a jugar a l’hora de pati quan has vist que estava una mica avorrida.
També podeu intentar que el contingut del missatge ajudi l’altra persona a millorar o a sentir-se més bé.
lectures
UNITAT 1
• Pàgina 11. AnA Alonso: «La badia més sorprenent. Badia de Ha Long», dins Tresors Naturals que hem de protegir. Barcanova. Barcelona, 2022.
• Pàgina 12. AnA Alonso: «La mare Dragona i els seus fills. La llegenda de l’emperador de Jade», dins Tresors Naturals que hem de protegir. Barcanova. Barcelona, 2022.
• Pàgina 14. RAmon llull: Faula «El simi i el timbal», dins Faules del Llibre de les bèsties (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2016.
UNITAT 2
• Pàgina 26. Ruth toRmo: «182 dies i 12 hores», dins Què hi tens al cap, Lis? (adaptació). Barcanova, col·lecció «Antaviana». Barcelona, 2022.
UNITAT 3
• Pàgina 34. JoAnA RAspAll: «El taronger», dins Com el plomissol. Poemes i faules. La Galera. Barcelona, 1998.
• Pàgina 36. montseRRAt Abelló: «El vent damunt la pell», dins Poemes d’amor.
• Pàgina 37. ClementinA ARdeRiu: «El nom», dins Jo era en el cant. Obra poètica 19131972. Edicions 62. Barcelona, 2012.
• Pàgina 41. bARCARolA hAvAneRes: «El capità», dins Cançons al mar. Lletra: CARles CAsAnovAs. Música: Antoni mAs.
UNITAT 4
• Pàgina 51. «Qui va inventar els texans?», dins Petit Sàpiens (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www. petitsapiens.cat/un-viatge-al-passat/qui-vainventar-els-texans_202966_102.html.
UNITAT 5
• Pàgina 62. «Així seran els cotxes del futur», AETRAC (Associació d’Empreses de Tractament de vehicles fora d’ús de Catalunya), (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://aetrac.org/ aixi-seran-els-cotxes-del-futur.
• Pàgina 65. lluís pRAts: Corporació d’Alienígenes, SA (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2019.
• Pàgina 69. lluís pRAts: Corporació d’Alienígenes, SA. Barcanova. Barcelona, 2019.
UNITAT 6
• Pàgina 74. mARiA meRCè RoCA: Pioneres. Dones catalanes que han obert camí (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2019.
• Pàgina 76. JAne Austen: «Una família amb cinc filles», dins Orgull i prejudici (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcelona, 2018.
UNITAT 7
• Pàgina 90. «Els pirates més famosos que van aterrir el Carib», Petit Sàpiens (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.petitsapiens.cat/ personatges/pirates-famosos-aterrircarib_203171_102.html
• Pàgina 94. miquel desClot: «Cançó dels pirates de secà», dins Cançons de la lluna al barret. Edicions 62. Barcelona, 1978.
• Pàgina 95. «El vell pirata Dragut de Salou», llegenda popular catalana. [Data de consulta: desembre de 2022] https:// escasateva.catalunya.com/llegenda/el-vellpirata-dragut-de-salou/
UNITAT
8
• Pàgina 102. JoRdi vilAdoms: «Pesquis i Baliga», dins Cavall Fort, núm. 1376 (segona quinzena de novembre de 2019).
• Pàgina 105. JoAn vilAmAlA: Auca de la biblioteca. [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.auques.cat/auca. php?auca=biblio.
• Pàgina 107. JoAn vilAmAlA: Auca del bon boletaire (fragment). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.auques.cat/ auca.php?auca=boletaire
UNITAT 9
• Pàgina 119. JonAthAn swift: Els viatges de Gulliver (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcanova, 2018.
• Pàgina 124. JonAthAn swift: Els viatges de Gulliver. Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcanova, 2018.
Unitat 5. Com serà el futur?
• Creació i explicació d’una predicció meteorològica.
• Anàlisi de prediccions meteorològiques.
• Comprensió d’un text sobre el futur.
• Escriptura d’una predicció meteorològica.
• La ciència-ficció com a gènere que fa hipòtesis sobre el futur.
• Característiques del text predictiu.
• Lectura del text Corporació d’Alienígenes, SA
• Llengües minoritàries en perill d’extinció.
• La contracció.
• L’apòstrof.
• La dièresi.
• Les paraules compostes.
• Les paraules derivades: prefixos i sufixos.
• El sintagma verbal: el nucli i els complements.
Unitat 4. Parlem d’anuncis
• La publicitat a la ràdio: característiques dels anuncis radiofònics.
• Característiques dels cartells i els anuncis publicitaris.
• Elaboració d’un cartell o un anunci publicitari.
• Descripció d’imatges.
• El text publicitari.
• Tipus de publicitat.
« Qui va inventar els texans? » .
• Lectura del text
• Llenguatge verbal i visual no sexista en la publicitat.
• Els diftongs i els hiats. Els triftongs.
• Les paraules tabú i els eufemismes.
• La coma i el punt i coma.
Em poso a prova
Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu
• El sentit propi i el figurat.
• El sintagma nominal: el nucli i els complements.
Unitat 3. Viu la poesia
• Poema «El taronger».
• Memorització i recitació de poemes.
• Comprensió d’una havanera: El capità
• Anàlisi i escriptura de haikus.
• Foment dels missatges positius, d’ànim, etc.
• Confecció d’un alfabet emocional.
• Treball de les emocions.
Treballem les emocions
TREBALL
DE RECERCA
• Anàlisi de la mètrica i els recursos poètics.
• El text poètic.
• Lectura dels poemes «El vent damunt la pell» i «El nom».
• Poemes musicats en diverses llengües.
• L’accent diacrític.
• L’accentuació.
• L’homonímia, la polisèmia i la paronímia.
• Els pronoms personals forts i els pronoms personals febles.
Unitat 2. Vols saber com es resol?
• Explicació oral d’instruccions.
• Pautes per fer un text instructiu amb suport visual.
• Comprensió d’un text instructiu.
• Escriptura de normes i instruccions.
• Característiques del text instructiu.
• Lectura del text 182 dies i 12 hores
• Ús d’un llenguatge inclusiu.
• El sons vocàlics en posició àtona: la vocal neutra, la o àtona.
• Els sons vocàlics en posició tònica.
• Els sinònims i els antònims. La precisió lèxica.
• El subjecte el·líptic.
• L’oració: el subjecte i el predicat.
Unitat 1. Contalles d’arreu
• Com explicar una narració oral.
• La llegenda.
• Escriptura d’una faula.
• Característiques del conte.
• La narració breu.
• Comprensió de llegendes.
• Els textos narratius tradicionals: el conte, la llegenda, el mite i la faula.
• Característiques de la faula.
• La transmissió de sabers, creences i costums entre generacions.
• Lectura de la faula «El simi i el timbal».
• Altres textos de la nostra tradició oral: les dites i els refranys.
• Classificació de paraules segons el nombre de síl·labes i segons la posició de la síl·laba tònica.
• Identificació de las síl·laba tònica.
• Els registres lingüístics.
• Diferències entre llengua oral i llengua escrita.
• Els elements de la comunicació.
EDUCACIÓ LITERÀRIA
REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA ORTOGRAFIA LÈXIC GRAMÀTICA
EDUCACIÓ LITERÀRIA LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS
EXPRESSIÓ ESCRITA
UNITAT COMUNICACIÓ ORAL COMPRENSIÓ LECTORA
• Les preposicions.
• Les conjuncions.
• Les locucions i les frases fetes.
• Els parèntesis.
• Els dos punts.
• El guió en els diàlegs.
• Els refranys.
• Ús de b i v
• Ús de m i n .
• Refranys i frases fetes en altres llengües.
• Lectura del text amb diàleg Una família amb cinc filles .
• El text dialogat.
• Escriptura d’un text narratiu dialogat.
• Comprensió d’un text sobre dones pioneres.
• Resolució dialogada de conflictes.
Unitat 6. Dones d’ahir i d’avui
• El verb: les perífrasis verbals. Verbs copulatius i predicatius; transitius i intransitius; regulars i irregulars.
• Les abreviatures.
• Les sigles.
• Els acrònims.
• Els complements del verb: directe, indirecte i adjunt (circumstancial). Pronoms que substitueixen els complements. • Les cometes.
• Els manlleus.
• Els barbarismes.
• Els falsos amics.
TREBALL LITERARI
Fem un booktrailer
• Creació d’un booktrailer
• Anàlisi d’un llibre (títol, autor, argument, trama, personatges…).
• Pautes per crear un booktrailer (tria d’imatges i música, redacció del guió, edició del vídeo…).
• Ús de l·l
• Varietats dialectals del català.
• Lectura del poema «Cançó dels pirates de secà».
• Característiques i estructura del reportatge audiovisual.
• Comprensió d’un reportatge sobre pirates.
• Característiques del reportatge audiovisual.
• Lectura de la llegenda El vell pirata Dragut de Salou .
• Elaboració d’un reportatge audiovisual.
• Comprensió d’un reportatge audiovisual.
• Lectura d’una imatge.
• Ús de p / b , t / d , c / g
• Els còmics en altres llengües.
• El manga.
• Lectura d’una auca: Auca de la biblioteca
• Anàlisi dels elements d’una auca.
• Elaboració d’una auca.
• Comprensió d’un còmic.
• Característiques formals del còmic.
• Lectura expressiva i representació d’un còmic.
• Representació del llenguatge no verbal en el còmic.
• L’adverbi i les locucions adverbials.
• Els punts suspensius.
• Els camps semàntics.
• Les consonants mudes.
• Casos especials: tan / tant ; quan / quant .
• Expressions útils per viatjar en diferents llengües.
• Lectura del text Els viatges de Gulliver.
• Creació d’un blog de viatges.
• Comprensió d’un blog de viatges.
• Explicació oral d’un viatge.
• Els elements d’un blog.
TREBALL ODS Fem un escape room
• Creació d’un escape room relacionat amb els ODS.
• Anàlisi d’un escape room i passos per crear-ne un de nou.
Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu
Em poso a prova
Unitat 7. A l’abordatge!
Unitat 8. Una història en imatges
Unitat 9. Viatgem pel món
Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu
Em poso a prova Practico