Comunica 6è. Coneixements. Llengua catalana

E L NGU

LATALANAA C

coneixements

Autoria: Montse Munells Núria Murillo Núria Riera

6

Programa Comunica

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Coordinació de l’àrea: Núria Murillo

Aquest projecte editorial de l’àrea de Llengua catalana i literatura ha estat elaborat d’acord amb el marc competencial i normatiu descrit en el Decret d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica publicat pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya l’any 2022.

Equip editorial: Cap del projecte editorial: Montse Ballaró Coordinació editorial i edició: Montse Ciprés Edició: Xavier Carulla Correcció: M. Mercè Estévez, Immaculada Riera Documentalista: Cristina Boj Coordinació artística i disseny: Laura R. Dengra Coordinació tècnica: Laura R. Dengra Maquetació: Ángeles Rodríguez Coordinació tècnica digital: Montse Cascales, Yuli Rivero Edició digital: Núria Algarra Il·lustració de la coberta: Martuka Il ·lustracions: César Barceló Fotografies: Agència Efe, ACI, Alamy / Cordon Press, Album (EFE), @CCMA, Dreamstime / Quickimage, Getty Images, iStock / Getty Images, Hereus J. Raspall C.B., 123RF i col·laboradors, Arxiu Barcanova

© 2023, Montse Munells Verdiell, Núria Murillo Guerrero, Núria Riera i Fernàndez © 2023 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telèfon 932 172 054 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat Primera edició: març de 2023 ISBN: 978-84-489-6034-6 DL B 6919-2023 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

com és el llibre?

El Programa Comunica de Llengua catalana de 6è d’Educació Primària està format per un llibre de Coneixements i un Dossier d’aprenentatge.

El llibre de Coneixements inclou tot el contingut curricular de l’àrea i està estructurat en 9 unitats didàctiques en què es treballen de manera competencial els diferents continguts.

LLETANAGUA

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

INCLOU LLICÈNCIA DIGITAL

ENGUA L L A A CATAL N

CA L NA dossier d’a pr

enentatge

6 6 ents

IA EDUCACIÓ PRIMÀR

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

coneixem

les Tots els enregistraments de spai l’e en lectures estan disponibles rcanova.cat. personal del web www.ba

Programa Comun ica

unica

om Programa C

Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial de l’alumnat, en el llibre de Coneixements i en el Dossier d’aprenentage, els continguts es presenten organitzats en sabers: Comunicació oral, Comprensió lectora, Expressió escrita, Educació literària i Reflexió sobre la llengua; i, a més, en el Dossier també hi ha els sabers Les llengües i els seus parlants i Alfabetització informacional.

Cada unitat té un ordre intern propi que ve donat per un fil argumental que afavoreix l’aprenentatge significatiu dels continguts per part de l’alumnat.

Aquesta icona remet al web www.barcanova.cat, on hi ha les activitats digitals per treballar a l’aula amb la pissarra digital interactiva (PDI).

Els docents poden accedir a aquests recursos donant-se d’alta en l’espai personal i sol·licitant l’accés al llibre.

6

Comprensió lectora. Es presenten lectures de diverses tipologies textuals.

Pàg.

95

DONES D’AHIR I D’AVUI

COMPRENSIÓ LECTORA

Pioneres Al llarg de la història, moltes dones de casa nostra han demostrat que amb determinació i intel·lig valentia, ència podien canviar el món.

Acostar-nos a aqueste s dones que van obrir camí ens ha d’esperonar com a model d’emprenedor a tenir-les ia, renovació i acció per millorar la societat.

Dolors Aleu (1857-1913)

Aquesta icona remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha les activitats corresponents.

UNITAT 6

Pàg.

95

quan es devia sorprendre l’aeròdrom del Prat , però per sort El responsable de dre a pilotar avions dir que volia apren ra dona la Mari Pepa li va Pepa va ser la prime a alumna. La Mari com ar disset accept tenia s va la ció: nomé oficial de pilot d’avia per catalana amb el títol , va ser mobilitzada va esclatar la guerra quan n 1936, Drago 4 L’any DH-8 anys. licana. Portava un repub arda reregu la el pilotar en enllaç amb front últims ó, avituallament i rmaci d’info a punt d’ocupar els n ns i feia missio franquistes estave que en de 1939, quan les tropes exiliar a França. Diuen d’Aragó. El febrer Pepa Colomer es va pilot com nya lliure, la Mari només una excel·lent reductes de la Catalu licans que fugien que repub tants a portav aquest darrer vol èxit. amb l’avió r ella podia fer aterra

)

Josefina Castellví (1935

ica a l’Antàrtida, anys una base científ Va dirigir durant sis a es va llicenciar is marins. La Josefin on estudiaven els bacter en Oceanografia. Sentir tard, es va doctorar en Biologia i, més llibres és molt seus ències o llegir els la parlar en les confer s assegura la salut ocean que la bona salut dels gel, del emocionant: avisa color el gs, u la bellesa dels iceber de la Terra i descri I no es cansa es respira a l’Antàrtida… el silenci i la pau que on, diu ella, hi ha var aquest desert gelat, itat que tenim de conser s d’anys. d’explicar la necess Terra des de fa milion la de ies vivènc llibre, les escrites, com en un

Anna Veiga (1956)

mare ucció assistida és la alitzada en reprod va néixer Aquesta biòloga especi nena proveta, que ia Anna, la primera científica de la Victòr Aquest naixement ació in vitro, el 1984. n a Catalunya per fecund estèrils que per fi podrie s parelle de a milers va donar l’esperança però també va ser que tant desitjaven, la concebre aquells fills , perquè els va donar tant per a les dones embarassades. r especialment impor queda volien r quan i com cèl·lules mare: el seu investigacions en les llibertat de poder decidi a Veiga centra les seves s perquè en un futur Actualment, la doctor bles; busca obrir camin s per a malalties incura repte és crear teràpie sanes. més i visquem més, millor Maria Mercè Roca pròxim les persones

UNITAT 6

74

Us imagineu que hagués siu d’anar a la univers itat amb guardaespatlles?

Doncs això és el que feia la Dolors Aleu, perquè va ser la primera dona metges sa catalana. I té molt de mèrit, perquè que una noia estudié s medicina anava contra els costums i la moral de l’època. Sortosa ment, la seva família la va encoratjar a fer-ho, tot i que el seu pare, per protegir-la, li va posar la condició que anés a la univers itat amb escorta, i la seva mare li va deman que, per passar desape ar rcebuda, anés a classe La Dolors va treure unes vestida com un noi. notes extraordinàries i es va llicenciar l’any seva tesi doctoral defensa 1879. En la va la igualtat de les dones, criticava el tracte degrad la societat els donava ant que i insistia que, com més instruïdes fossin les noies més sans i més cultes i les dones, serien els seus fills i filles.

La doctora Aleu es va especialitzar en gineco logia i pediatria, i a la atenia tant dones de l’alta seva consulta burgesia com dones humils i, sobretot, nens i nenes orfes.

2004)

Mari Pepa Colomer (1913-

75

Pàg.

100

Jane Austen

VOCABULARI:

r-se a les contrariar: Oposa intencions d’algú. a. rampell: Irritació sobtad habilitat. eludir: Evitar amb

cinc filles

Educació literària. A partir de textos literaris d’autors catalans i estrangers, es treballen diferents gèneres i recursos literaris.

alment reconeguda que un home solter en possessió d’una bona fortuna ha de buscar esposa.

Quan un home així s’instal ·la al veïnat, en les ments de les famílies proper passa a ser considerat es com una propietat d’algun a de les seves filles.

—Estimat senyor Bennet —li va dir un dia la seva esposa—, t’has assaben Netherfield Park per tat que fi s’ha llogat? No vols saber qui se l’ha quedat? Es tracta de gran fortuna que proced d’un jove eix del nord d’Anglaterra.

Va arribar dilluns en per veure el lloc i tant un correu li va agradar que immed iatament va decidir quedar —Com es diu?

-se’l.

UNITAT 6

esperances en ell. rta a de les meves filles estable —Si puc veure una marit— senyora Bennet al seu Netherfield —deia la complert tots ben casades, s’hauran i les altres igualment els meus desitjos.

Una família amb És una veritat univers

UNITAT 6

les teves filles? pots menysprear així —Senyor Bennet, com . dels meus pobres nervis No tens compassió vells amics te pels teus nervis. Són —Tinc un gran respec parlar. Estic anys que en sento a meus. Almenys fa vint veure establir-se controlar i viuràs per podràs els que segur bones rendes. aquí molts joves de or una rara barreja d’hum El senyor Bennet tenia no havia i caprici. La seva esposa sarcàstic, ironia, reserva vint-i-quatre anys endre’n el caràcter en estat capaç de compr t tan complicat. no tenia un temperamen de convivència. Ella i escassa formació. le, de poc enteniment Era una dona variab a immediatament al·ludi riava, contra Quan alguna cosa la vida era casar tiu principal de la seva als seus nervis. L’objec les seves cinc filles. a visitar el nou veí. ser un dels primers va t Benne senyor El fer-ho, encara que havia tenir la intenció de Des del principi, va que no ho faria. imaginat. assegurat a la seva esposa va ser tal com ell s’havia dona i les seves filles segura que estimes La sorpresa de la seva et convenceria. Estic t! Ja sabia que al final contenta que estic!

—Que bo que ets, estima t com aquesta. Que menysprear una amista per la seva dona. nenes de lls les massa dels rampe l’habitació i va fugir de sortir va t com podreu I el senyor Benne ar la mare—. No sé teniu, nenes! —va exclam —Quin bon pare que clar. és , meves les mi, tendreses; i a que el pare pagar-li mai les seves , no van aconseguir i les cinc filles van insistir r amb preguntes Per més que la mare Bingley. Ho van intenta satisfactòria del senyor les dades els fes una descripció van haver d’acceptar eludir el tema. Al final, va ell però tes, seva informació directes i indirec la senyora Lucas. La va donar la seva veïna, jove ben de segona mà que els at. Es tractava d’un encant tornat havia El seu marit es van posar moltes va ser molt favorable. ser millor. Així que cortès. Res no podia plantat i extremament

EDUCACIÓ LITERÀRIA

—Bingley.

—És casat o solter?

—Solter, és clar, estima t! És un home solter amb una renda de quatre l’any. Quina bona notícia o cinc mil lliures per a les nostres filles!

—I això, en què les pot afectar?

—Estimat senyor Bennet ! —va replicar la seva esposa—. És molt probab que s’enamori d’una le d’elles; així que has de fer-li una visita tan bon —No veig amb quin punt arribi. motiu. Ves-hi tu amb les noies.

—Oh, estimat! Pensa en el bon partit que podria ser per a una d’elles. Has d’anar a visitar-lo. Si no vas a saludar-lo, nosaltres no podrem fer-ho.

—M’atreviria a dir que ell estarà encantat de veure-us.

I jo li escriuré quatre ratlles per assegurar-li que estic disposat a donar-li el meu consentiment si en tria una.

Fins i tot li recomanaré la meva petita Lizzy.

—Prefereixo que no ho facis. La Lizzy no és millor que les seves german es, però sempre ha estat la teva preferid a.

—No hi ha gran cosa a recomanar —va respondre ell—. Són tan beneites com la majoria de les noies de la seva edat, però la Lizzy té un geni més viu.

Expressió escrita. Es presenten exemples de diverses tipologies textuals perquè serveixin de model per a la pròpia creació de textos.

76

77

Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.

Pàg.

28

EXPRESSIÓ ESCRITA

EL TEXT INSTRUCTIU

passos ra ordenada, els indica, de mane Un text instructiu e una activitat. ir per dur a term que hem de segu s instructius ucta, reTipus de texto normes de cond ments esportius, onament de passatemps, regla normes de funci Regles de joc i medicaments, , prospectes de etc. ceptes de cuina ells, cons lls, recomanacions, màquines i apare s instructius

Parts dels texto

Comunicació oral. Es plantegen pautes per ensenyar l’alumnat a expressar-se oralment amb correcció en diferents situacions.

Títol

que Són els passos dits en paràgrafs.

UNITAT 2

Instruccions

rs.

l’atenció dels lecto

ió.

osaran a continuac

ccions que s’exp

Justifica les instru

Introducció

Organització gràfica i visual de la informació.

tiu, per captar

Sovint és atrac

nats un per un

cal seguir orde

i divi-

ctius dels textos instru s.

Característiques ions ni valoracion r no inclou opin ctius, ja que l’auto • Són textos obje llenguatge és molt cció és clara i el reda la s, curte són • Les oracions ts. r ambigüita ar) precís per evita nuació, per acab erament, a conti connectors (prim ar els passos.

• S’hi utilitzen gràfics per indic o altres signes i guions, nombres plural (remena persona del sego en ts estar escri concret.

• Acostumen a ecen a ningú en s) quan no s’adr les perífraneu, dirigiu-vo eratiu (retalla) i s es fan servir l’imp ns s’utilitza el • Per indicar ordre a les prohibicio Per ar). retall de sis verbals (heu is). ntiu (no retall present de subju dre millor la inemes per enten imatges o esqu • Poden incloure seguir. formació que cal

24

Pàg.

102

COMUNICACIÓ ORAL

RESOLUCIÓ DIALOGADA DE CONF

LICTES

En el text de les pàgine s anteriors, has vist que el senyor i la senyora Benne t tenen conflictes i discussions pels seus caràcters i tempe raments tan diferents.

Si et trobessis en el seu lloc, com intent aries resoldre els conflic Sabries com has d’actu tes? ar davant una discus sió o un desacord?

Passos a seguir

1 Atura’t i tranquil·litza’t.

2 Parla i escolta.

3 Pensa possibles solucions.

o una de semblant

es repetís.

5 Valora com han anat les coses.

Al món, les diferències

Conceptes importants que cal recordar.

Pregunta’t com

mica. Valoreu si

ó

r a un acord, cal cedir una us cal ajuda per entendre-us.

Parleu de què teniu pensat fer si es torna a produ ir aquest mateix fet.

Animeu-vos a millor ar la situació.

Passat un temps , valoreu si les soluci ons que vau proposar han funcionat. Si no, busqueu-ne d’altres o dema neu ajuda per trobar -les.

culturals són inevita bles i els malentesos països, cultures o person entre diferents es produeixen conflic tes.

El fet de saber resold

re els conflictes a l’escol a, a casa, al parc… oportunitat per aprend pot ser una bona re i per millorar la teva manera de relacionar-te i per créixer i diverti amb els altres r-te en un espai segur i acollidor.

UNITAT 7

UNITAT 6

!!

78

AUDIOVISUAL

Un report atge és un text period que informa ístic d’una ma nera detalla sobre un da fet o un tem a d’interè s.

Com que actualment vivim en predomina un món on la imatge, és cada cop tual que trob més habiem reporta tges audiovi suals.

Un report atge audiov isual és un reportatge

podríeu resold de veure les coses. A vegades, re junts la situac ió. per arriba

4 Fes un pla per si aquesta situaci

COMUNI CACIÓ ORAL

EL REPORTATGE

Actuacions Pensa per què ha sorgit el conflicte.

Pregunta’t si hauries pogut actuar d’una altra manera.

Per torns, explic a com et sents.

Escolta com se l’altra persona. sent Esforça’t per posar -te en el lloc de l’altre. Tingues empatia i consid eració envers els altres.

Crea noves maneres

Pàg.

122

92

elaborat a base d’im atges i son El reporta tge audiov s. isual com rístiques am parteix mo b el reporta ltes caract etge escrit: • Amplia la informa ció d’una notícia am dades, ima b testimoni tges… s, • No n’hi ha prou am b conèixe • Pot trac r els fets, sinó tar temes que cal inve que no sigu stigar-los • Pot inclour in d’estricta en profun e opinions actualitat. ditat. i valoracion s de l’autor.

Però també té algune s particulari tats que el diferencien • S’elabora : amb càmere s i micròfo • És més ns. dinàmic per què combin i moviment a paraules, . imatges, so, • És menys música descriptiu perquè pot • Utilitza una mostrar les veu en off coses en que guia imatges.

• Es pot veu el relat. re i escolta r per la tele visió, per internet, en DVD…

??

La part funcional de la llengua, Reflexió sobre la llengua (ortografia, lèxic i gramàtica), està explicada al final de cada unitat. Cada apartat té assignat un color que l’identifica. gram

ort

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA Ús de l·l Llegeix aquesta en negreta:

notícia en veu

lines bat rècord aigües cristal·

s

es, aigües cristal·lin ícula Pirates en ícula estrenat la pel·l fonts. La pel·l setmana s’ha ora Gal·la Nou Aquest cap de ònima de l’aut novel·la hom 0 espectadors. inspirada en la 25.00 de més enorme, amb ha tingut un èxit a tenen en comú s, novel·la i Gal·l cula, cristal·line , les paraules pel·lí Com pots veure . amb ela geminada que s’escriuen

Pirates en

Escrivim amb ela

Les preposicions

Lèxic. S’analitzen els mecanismes de formació de paraules i s’insisteix en la millora de la precisió lèxica i l’increment del vocabulari.

cades

s les paraules desta

pronuncie alta i fixa’t com

Fixa’t en les paraules destacad

es d’aquest text; són preposic

Les preposicions són paraules invariables que serveixen per enllaçar paraules o sintagmes amb els seus complements. Les preposic ions principals són les següents: a, amb, cap, contra, de, en, entre, fins, per i sense.

Les preposicions a, de i per es contrauen amb els articles el i els. Aquestes formes s’anomenen contraccions:

geminada

cció, gal·lès, al·lèrgia, col·le sima, síl·laba il·luminar, mil·lè

a + el = al a + els = als

nçades paraules come La majoria de i sil·l-. gal·l-, il·l-, mil·lamb al·l-, col·l-, vacil·lar des cel·la, goril·la, paraules acaba La majoria de -il·lar. ), en -el·la, -il·la i cristal·lí (cristall coral·lí (corall), ll) es ll), capil·lar (cabe onades amb d’altr metàl·lic (meta Paraules relaci amb ll. que s’escriuen

per + el = pel per + els = pels

fa davant d’una paraula que

biblioteca d’èxit

LÈXIC L’homonímia, la polisèmia

Fixa’t en aquesta conversa

i la paronímia

:

UNITAT 7

!!

lèx

UNITAT 6 • Reflexió sobre la llengua

b -la am Digues ncats! ls ta els ul

de + el = del de + els = dels

La preposició de s’apostro

Reflexió sobre la llengua •

llista: d’aquesta a mental» «fotografi ligrafia, Fes-te una ssel·les, cal· l, amb l·l: Bru ·lid, paral·le pàl S’escriuen ·la, nul , clorofil·la, intel·ligent satèl·lit… brar, pel·lícula, alegria, cele l·l: b am en selecció…

No s’escriu miler, milió, elegància, elaborar,

ions:

Aquesta biòloga especial itzada en reproducció assistida és la mare científica de la Victòria Anna, la primera nena proveta, que va néixer a Catalunya per fecundació in vitro, el 1984.

DÉU N’HI DO! SÓN

LES DEU PERÒ JO ENCARA TINC SON.

SÓN LES DEU.

97

comença amb vocal o h:

llibre d’història

En alguns casos, fem servir expressions en què hi ha dues preposicions juntes, són les preposicions compostes: cap a, des de, fins a…

Va viatjar des de l’Antàrtid a fins a altres indrets remots.

Les conjuncions Les paraules destacades d’aquest

text són conjuncions:

Us imagineu que haguéssi u d’anar a la universitat amb guardaespatlles? Doncs això és el que feia la Dolors Aleu, perquè va ser la primera dona metgessa catalana.

Les conjuncions són paraules invariables que serveixen per enllaçar parts d’una oració o oracions diferents . Les conjuncions més habituals són les següents: i, ni, o, però, perquè, quan, que, doncs, si i sinó.

84

Les paraules destacades són paraules homònimes. S’escriue n o es pronuncien igual, però tenen un significat diferent i no tenen cap tipus de relació de semblança. En el diccionari tenen entrades diferents. són (del verb ésser ) / son (ganes de dormir) Déu (divinitat ) / deu (nombre) Les paraules homònimes poden

Ortografia. Es presenten les normes de l’ortografia arbitrària, les excepcions ortogràfiques més usuals i l’accentuació.

Homòfones

alguns casos, es pronuncien diferent. sou (salari) / sou (del verb ésser )

UNITAT 3 • Reflexió sobre la llengua

Gramàtica. Es presenten les diverses categories gramaticals i s’incideix especialment en la correcta construcció d’oracions i en l’ús adequat dels signes de puntuació.

ser:

Homògrafes S’escriuen igual però, en

Es pronuncien igual, però

diferent.

s’escriuen

bena (teixit de fil) / vena (vas

sanguini)

Les paraules polisèmiques

són les que tenen més d’un significat. Els diferents significats d’un mot polisèmi c s’anomenen accepcions.

Entre aquestes paraules existeix una certa relació de semblança ja sigui per la forma que tenen o per la funció que fan. En el dicciona ri les trobem en una mateixa entrada. serra (eina) / serra (cadena de muntanyes) Les paraules parònimes s’assemb len molt en la forma o en la pronúncia, rosa / rossa, posar / passar, previsió / provisió…, però tenen significat s ben diferents.

44

Proposta d’activitat digital per treballar amb la PDI.

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu. Al final de cada trimestre, es planteja una situació d’aprenentatge per fer en grup (de recerca, sobre els ODS o literari) en què l’equip ha de resoldre una sèrie d’activitats per acabar elaborant un treball final.

SITUACIÓ

treball LITERARI

D’APRENENTATGE

ailer

Fem un booktr 1.

Lectures. Recull de les referències bibliogràfiques dels textos que han aparegut en les unitats.

3.

lectures

Un cop lleg it el llibre, ma, tem penseu a, narrad i parleu or, perso de tots aqu natges… ests asp Per exemp Recolliu ectes: arg le: la inform ument, tra ació en un full a par t.

L’argume nt De què tra cta? És rea lista o fan tàstic?

L’espai i el temps On i quan transcorr e l’acció?

Investigar

llibres. i trieu un d’aquests

grups de quatre Organitzeu-vos en llibre triat. i relacionat amb el per al grup que estigu • Penseu un nom es, de misteri… són de fantasia, realist ir-vos, esbrineu si • Abans de decid

UNITAT 1 • Pàgina 11. AnA Alonso : «La badia més sorprenent. Badia de Ha Long», dins Tresors Naturals que hem de protegir.

Barcanova. Barcelona, 2022.

• Pàgina 12. AnA Alonso : «La mare Dragona i els seus fills. La llegenda de l’emperador de Jade», dins Tresors Naturals que hem de protegir. Barcanova. Barcelona , 2022.

• Pàgina 14. RAmon llull : Faula «El simi i el timbal», dins Faules del Llibre de les bèsties (adaptació). Barcanova . Barcelona, 2016.

La trama Com ho

o l’autor a per desenvol upar els fets?

Hi ha ave ntures, recerques , persecuc ions…?

p els membres de l’equi ar. Caldrà que tots voleu llegir i analitz que conegueu.

• Acordeu quin llibre ts llibres o d’altres fer la tria entre aques llegiu el mateix. Podeu

Podeu llegir individualment, cadascú al seu ritme, o reunir-vos per llegir entre tots un

natges

Són creïble s?

Semblen reals? És fàcil ima ginar-los?

fragment del text o un capítol cada un.

títols

veu el text, • Quan llegiu, obser el següent. dels capítols… el que succeirà en l, feu hipòtesis sobre res coneixeu o • En acabar un capíto text i el que vosalt entre el que diu el • Feu connexions heu viscut. . del que esteu llegint • Feu-vos preguntes

UNITAT 3 • Pàgina 34. JoAnA RAspAll : «El taronger», dins Com el plomissol. Poemes i faules.

La Galera. Barcelona, 1998.

• Pàgina 36. montseRRAt Abelló: «El vent damunt la pell», dins Poemes d’amor.

Antologia. Editorial Denes.

Paiporta (València), 2010. © Hereus de Montserrat Abelló, CB.

El narrad

or

Està en 1a persona o en 3a pe Hi ha dià rsona? legs direct es?

4.

Ara, cal que feu un bookt nal del llib railer, un re que inte vídeo pro nti crear dels futurs mociointriga i lectors. Mir desvetlla eu el bookt r l’interès d’altres qu railer d’e e trobeu xemple i, a la xarxa. també,

86 Trobaràs

l’enllaç al

booktrailer

en l’espai

l del web

www.bar canova.c

U

persona

LECTURES

paràgrafs, els les il·lustracions, els

UNITAT 2 • Pàgina 26. Ruth toRmo : «182 dies i 12 hores», dins Què hi tens al cap, (adaptació). Barcanova, col·lecció Lis? «Antaviana». Barcelona, 2022.

Els perso

TREBALL COOPER ATI

TREBALL COOPERATIU

anar s dates per Marqueu-vo quan eix capítol tots pel mat comentar-lo. us trobeu per

El tema Penseu una o dues paraules que us serveixin per descr iure’l: amor, am istat, por, mort, altr es cultur es…

Raonar

a:

2. Decidiu com fareu la lectur

fa l’autor

at.

130

87

• Pàgina 37. ClementinA ARdeRiu: «El nom», dins Jo era en el cant. Obra poètica 19131972. Edicions 62. Barcelona , 2012.

• Pàgina 41. bARCARolA h AvAneRes: «El capità», dins Cançons al mar. Lletra: CARles CAsAnovAs. Música: Antoni mAs.

UNITAT 4 • Pàgina 51. «Qui va inventar els texans?», dins Petit Sàpiens (adaptació ). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www. petitsapiens.cat/un-viatge-al-p assat/qui-vainventar-els-texans_202966_10 2.html.

UNITAT 5 • Pàgina 62. «Així seran els cotxes del futur», AETRAC (Associació d’Emprese s de Tractament de vehicles fora d’ús de Catalunya), (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://aet rac.org/ aixi-seran-els-cotxes-del-futur.

• Pàgina 65. lluís pRAts: Corporaci ó d’Alienígenes, SA (adaptació ). Barcanova.

Barcelona, 2019.

• Pàgina 69. lluís pRAts: Corporaci ó d’Alienígenes, SA. Barcanova . Barcelona, 2019.

projecte digital una resposta global per a un entorn educatiu divers La proposta digital de Barcanova és EDUDYNAMIC, un projecte digital complet que dona una resposta global a un model educatiu divers i dinàmic.

A partir d’una proposta senzilla i intuïtiva, EDUDYNAMIC és un projecte digital multidispositiu i multisuport que s’adapta i es visualitza en totes les plataformes i en tots els entorns d’aprenentatge virtual (Blink Learning, Moodle, Alexia, Google Classroom, Clickedu, Office 365…).

La diversitat i riquesa de recursos, des d’activitats interactives traçables a vídeos, presentacions i ludificació, fan d’EDUDYNAMIC un projecte digital actualitzat i complet pensat per canviar amb tu.

Programa competencial

Un model adaptable i versàtil

Enfocat al treball competencial, conté recursos molt diversos, rics i significatius com: • Activitats interactives • Gamificació • Metacognició • Enregistrament de textos

Aplicable a diferents enfocaments i necessitats, tant si prefereixes completar el treball del material en paper com si vols treballar únicament en digital.

Interactivitat total

Traçabilitat integral Podràs visualitzar les qualificacions de les activitats així com accedir a les respostes completes que han donat els alumnes.

• Vídeos • Animacions • Mapes conceptuals

Facilita la inclusió i la personalització de l’aprenentatge

Compatibilitat Compatible amb els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres educatius gràcies a l’ús dels estàndards tecnològics: HTML, Marsupial, LTI i SCORM.

Tots els recursos addicionals disponibles els trobaràs al web de BARCANOVA:

www.barcanova.cat

L’atomització dels continguts et permet assignar diferents tasques a l’alumnat en funció de les seves necessitats.

les claus del projecte digital

MULTISUPORT

DESCARREGABLE

S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).

Permet treballar sense connexió a internet i es pot descarregar en més d’un dispositiu.

UNIVERSAL

ESPAI PERSONAL

És compatible tecnològicament amb tots els sistemes operatius.

En registrar-se en el web, es poden visualitzar els llibres en línia i descarregar els recursos personalitzats.

SENZILL I INTUÏTIU Té un disseny d’entorn accessible adaptat a cada etapa educativa per facilitar la navegació a alumnes i docents.

SINCRONITZACIÓ Els canvis fets per l’usuari són sincronitzats automàticament en connectar qualsevol dels dispositius amb els quals es treballi.

índex 1

Contalles d’arreu

2

Vols saber com es resol?

Comunicació oral La narració breu................................... 10

Comprensió lectora Fem sudokus! ..................................... 22

Comprensió lectora Ha Long: la badia més sorprenent..... 11 La mare Dragona i els seus fills.

La llegenda de l’emperador de Jade.12 La llegenda........................................... 13

Expressió escrita El text instructiu................................... 24

Educació literària Faula «El simi i el timbal» ................... 14 La faula................................................. 15 Expressió escrita El conte................................................. 16 Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • La síl·laba tònica............................... 17 • Classificació de les paraules............ 17

LÈXIC • Els registres lingüístics..................... 18

Comunicació oral Instruccions amb suport visual........... 25 Educació literària 182 dies i 12 hores .............................. 26 Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Els sons vocàlics en posició tònica.. 28 • Els sons vocàlics en posició àtona... 29

3

VIU LA POESIA

Comunicació oral Memorització i recitació de poemes .. 34 «El taronger» ....................................... 34 Educació literària «El vent damunt la pell» ..................... 36 «El nom» .............................................. 37 El text poètic ....................................... 38 Expressió escrita El haiku................................................. 40 Comprensió lectora El capità ............................................... 41 Les havaneres ...................................... 41 Reflexió sobre la llengua

LÈXIC • Els sinònims i els antònims.............. 31

GRAMÀTICA • L’oració: el subjecte i el predicat..... 32 • El subjecte el·líptic............................ 33

GRAMÀTICA

ORTOGRAFIA • L’accentuació .................................... 42 • L’accent diacrític .............................. 43

LÈXIC • L’homonímia, la polisèmia i la paronímia ......................................... 44

GRAMÀTICA

• La comunicació................................. 20

• Els pronoms personals forts i els pronoms personals febles .............. 45

4

Parlem d’anuncis

5

Com serà el futur?

Comunicació oral La publicitat a la ràdio .........................50

Comprensió lectora Així seran els cotxes del futur ............ 62

Educació literària «Qui va inventar els texans?» ..............51 Descripció d’imatges ..........................52

Expressió escrita El text predictiu ................................... 63

Comprensió lectora El text publicitari ................................. 53 Expressió escrita Tipus de publicitat .............................. 55

Comunicació oral La predicció meteorològica ............... 64 Educació literària Corporació d’alienígenes, SA ............ 65 Reflexió sobre la llengua

Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA

ORTOGRAFIA

• La dièresi........................................... 67 • L’apòstrof........................................... 68 • La contracció..................................... 69

• Els diftongs i els hiats ...................... 58

LÈXIC • El sentit propi i el sentit figurat ...... 59 • Les paraules tabú i els eufemismes .............................. 59

LÈXIC

GRAMÀTICA

GRAMÀTICA

• El sintagma nominal: el nucli i els complements............................ 60 • La coma i el punt i coma ................. 61

• El sintagma verbal............................ 72

• Les paraules derivades..................... 70 • Les paraules compostes................... 71

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu.

Treball de recerca Treballem les emocions...................... 46

6

Dones d’ahir i d’avui

Comprensió lectora Pioneres ............................................... 74 Educació literària Una família amb cinc filles ................. 76 Comunicació oral Resolució dialogada de conflictes .... 78 Expressió escrita El text dialogat .................................... 80 Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Ús de b i v ......................................... 82

7

A l’abordatge!

• Les locucions i les frases fetes ........ 83 • Els refranys ....................................... 83

GRAMÀTICA • Les preposicions .............................. 84 • Les conjuncions ................................ 84 • Els parèntesis ................................... 85 • Els dos punts .................................... 85 • El guió en els diàlegs ...................... 85

Una història en imatges

Comprensió lectora Els pirates més famosos que van aterrir el Carib.....................90

Comprensió lectora Pesquis i Baliga ................................. 102 El còmic ............................................. 103

Comunicació oral El reportatge audiovisual ................... 92

Comunicació oral Lectura expressiva d’un còmic......... 104

Expressió escrita Elaboració d’un reportatge audiovisual ....................................... 93

Educació literària Auca de la biblioteca........................ 105

Educació literària «Cançó dels pirates de secà» ............ 94 El vell pirata Dragut de Salou ............ 95 Reflexió sobre la llengua

LÈXIC

8

ORTOGRAFIA • Ús de l·l ............................................. 97

LÈXIC • Les abreviatures ............................... 98 • Les sigles .......................................... 99 • Els acrònims ..................................... 99

GRAMÀTICA

Expressió escrita Elaboració d’una auca ...................... 107 Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Ús de p /b, t /d, c /g ........................ 108

LÈXIC • Els manlleus .................................... 111 • Els barbarismes .............................. 111 • Els falsos amics .............................. 111

GRAMÀTICA • Els complements del verb ............ 112 • Les cometes ................................... 113

• El verb ............................................. 100

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu.

Treball literari Fem un booktrailer ............................. 86

9

Viatgem pel món

Comprensió lectora Viatgers intrèpids ................................................ 114 Els elements d’un blog ...................................... 116 Expressió escrita Creació d’un blog de viatges ............................ 117 Comunicació oral Explicació oral d’un viatge ................................. 118 Educació literària Els viatges de Gulliver......................................... 119 Reflexió sobre la llengua

ORTOGRAFIA • Les consonants mudes .................................... 121

LÈXIC • Els camps semàntics ........................................ 123

GRAMÀTICA • L’adverbi i les locucions adverbials ................ 124 • Els punts suspensius ........................................ 125 Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu. Treball ODS Fem un escape room ......................................... 126

lectures ........................................ 130 sabers de l’àrea ....................... 132

1 Pàg.

9

CONTALLES D’ARREU

COMUNICACIÓ ORAL

LA NARRACIÓ BREU La narració breu té diferents manifestacions, com ara aquestes: Els contes tradicionals, les rondalles i les llegendes, la majoria dels quals s’han transmès oralment de generació en generació i, sovint, han

La faula, que és un relat protagonitzat per animals que presenten característiques humanes.

estat recollits per escrit.

Els mites, que són relats El conte literari, que

tradicionals que

es diferencia de la

expliquen històries

novel·la per la seva

sobrenaturals de

brevetat.

déus o herois, els orígens d’un poble…

Per explicar una narració oral, seguiu aquests consells: • No és el mateix llegir que explicar! Mostreu sorpresa,

UNITAT 1

alegria, indignació… Contagieu a qui us escolta!

10

• Podeu explicar-la drets, moure-us per l’espai, mirar el públic…

• Feu servir les mans, els ulls, la veu… per ajudar l’expressió.

• Prepareu l’entonació. Alceu la veu, feu silencis…

Pàg.

10

COMPRENSIÓ LECTORA

Ha Long: la badia més sorprenent L’espai on té lloc la llegenda que llegiràs tot seguit, la badia de Ha Long, existeix realment. Fou declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1994 i és una de les destinacions turístiques més populars del Vietnam.

Forma part de les set meravelles naturals del món des de l’any 2011.

Imagina’t un paisatge de muntanyes molt altes que emergeixen directament del mar.

Les seves formes majestuoses semblen sorgides del pinzell d’un d’aquells antics artistes xinesos que meditaven durant anys abans de plasmar les seves visions sobre el paper d’arròs amb traços ràpids de tinta. Doncs aquest indret existeix realment: és la badia de Ha Long, situada a la costa nord-oest del Vietnam.

El secret d’aquestes penyes entapissades de verd amb parets de roca verticals, cal cercar-lo en el passat geològic. La badia de Ha Long és el millor exemple que existeix de l’evolució d’un paisatge calcari en un entorn tropical. La calor i la humitat han esculpit aquests capritxosos relleus amb els seus innombrables racons misteriosos, coves laberíntiques i llacs amagats. No és gens estrany que milers de turistes vulguin explorar-los… Ara bé, és molt important que ho facin amb respecte, perquè la bellesa de Ha Long és molt fràgil i el seu equilibri es podria destruir fàcilment.

Ana Alonso

UNITAT 1

??

11

La Mare Dragona i els seus fills.

La llegenda de l’emperador de Jade Segons la llegenda, l’antic poble vietnamita va haver d’enfrontar-se a uns poderosos invasors que van arribar per mar i van assetjar la badia de Ha Long.

L’emperador de Jade, en veure que el seu poble seria derrotat i esclavitzat, va invocar els déus i els va demanar que li enviessin l’ajuda de la Mare Dragona i els seus fills.

Els dracs no van dubtar a respondre al crit desesperat de l’emperador. Des del cel, van llançar el seu alè de foc sobre els vaixells invasors i els van convertir en cendres. Tot seguit, van escopir maragdes gegantines al voltant de la badia per formar una barrera que la protegís de qualsevol atacant en el futur.

Amb el temps, aquestes maragdes s’han anat desgastant. Són les penyes que s’alcen davant la costa i que encara conserven el seu resplendent color verd, que ha passat de la roca a la vegetació.

Ana Alonso

Fixa’t que, tot i tenir lloc en un espai real, la

VOCABULARI maragda: Pedra preciosa d’un color verd d’herba brillant tirant a blau. penya: Massa pètria de gran volum que queda al descobert.

llegenda se serveix d’elements i personat-

UNITAT 1

ges fantàstics.

12

!!

LA LLEGENDA La llegenda és un gènere narratiu oral d’aparença més o menys històrica, però amb una certa presència d’elements imaginatius i inventats, de caràcter fantàstic.

El protagonista sol ser un personatge o un grup de personatges i l’acció passa en un lloc i un temps concrets.

Els fets giren a l’entorn d’un fet històric en què trobem elements imaginatius magnificats.

Les llegendes poden tractar temes diversos i això fa que els personatges protagonistes puguin ser ben variats: Personatges sobrenaturals Com ara follets, fades, dimonis, bèsties fabuloses…

Personatges històrics Bandolers, figures històriques, sants, bruixes…

Personatges de la natura L’aigua, les plantes, fenòmens atmosfèrics, accidents geogràfics…

La nostra tradició literària té un llarg i prolífic recorregut llegendari, i moltes llegendes han estat recopilades en llibres.

Són personatges de llegenda:

El comte Arnau

El cavaller sant Jordi

Les dones d’aigua

UNITAT 1

La víbria

13

Pàg.

14

EDUCACIÓ LITERÀRIA

FAULA «El simi i el timbal»

Títol

En una vall molt llunyana, un dia un joglar que hi

Sol formar-se amb el nom dels protagonistes.

era de pas va deixar el seu timbal penjat a la branca d’un arbre. Es va despertar de la migdiada i va reprendre el camí sense pensar-hi.

Quan se’n va adonar, ja era tan lluny que no valia pas la pena de tornar enrere. Un dia de vent, el timbal va començar a sonar amb força, perquè

Plantejament Es presenta i se situa la història. Es planteja el conflicte entre personatges, generalment animals.

repicava contra la branca de l’arbre.

Un simi que vivia en aquella vall, encuriosit per aquell so tan potent, s’hi va acostar sense por.

Quan va veure d’on sortia aquella veuassa, va agafar el timbal i va esquinçar-lo, convençut que si tenia una veu tan potent havia de contenir menges exquisides o alguna cosa de gran valor.

La seva sorpresa va ser total, ja que el va trobar ben buit. Se’n va tornar amb la cua entre cames i amb la lliçó apresa que sovint les aparences enganyen.

UNITAT 1

14

Ramon Llull

Nus Es desenvolupen les accions dels personatges.

Acostuma a ser una única acció basada en la lliure decisió d’un d’ells.

Desenllaç Es revela el resultat de l’acció. Es constaten les conseqüències del comportament dels personatges.

VOCABULARI

Moralitat

joglar: Persona que a l’època medieval anava per les corts dels prínceps, pels castells dels senyors, per les festes públiques, etc., cantant cançons, ballant i fent jocs. esquinçar: Rompre, fer trossos amb una estirada.

Ensenyament que s’extreu del comportament dels personatges.

LA FAULA Les faules són relats de ficció protagonitzats per animals amb característiques humanes.

Escrites en prosa o en vers, la seva finalitat és transmetre un ensenyament, uns valors o una reflexió.

Els animals i els éssers inanimats de les faules són un reflex de la conducta humana.

L’origen. Les faules a l’edat antiga El caràcter didàctic de les faules ja era utilitzat en l’antiguitat pels grecs i els romans. Entre els autors grecs que més destaquen com a fabulistes hi ha Isop (segle vi aC), considerat el mestre de la faula, i entre els romans destaca Fedre (segle i).

Les faules a l’edat mitjana Ramon Llull (Mallorca, 1232-1316) va incloure una vintena de faules en el seu Llibre de les bèsties. Tot i que van ser escrites fa més de set-cents anys, els valors dels quals parlen continuen sent vigents.

Les faules a l’edat moderna L’escriptor francès Jean de la Fontaine (1621-1695) va ser el gran renovador del gènere. Algunes de les més modernes i en vers de les faules d’Isop i Fedre.

UNITAT 1

de dues-centes faules que va escriure són versions

15

CONTES

EL CONTE El conte és un text narratiu, generalment breu, escrit en prosa. Acostuma a ser fictici, tot i que també pot estar inspirat en fets reals.

CONTES CLÀSSICS

EXPRESSIÓ ESCRITA CONTES EXTRAORDINARIS

Pàg.

18

Fixa’t en els següents elements dels contes:

Narrador

Ambient

És qui explica els fets. Pot ser en pri-

És l’espai en què té lloc l’ac-

mera persona, quan és un personatge

ció. Pot ser real o imaginari.

que intervé en la història, o en tercera

I el temps, el període concret

persona, quan l’explica des de fora,

en què succeeix: el passat, el

com si fos un espectador.

present o el futur.

Personatges Són les persones reals o fictícies, els animals o els objectes personificats que realitzen les accions en la història que s’explica. Poden ser: •P rincipals: intervenen intensament en l’acció i tenen una influència decisiva en el desenvolupament i en el desenllaç de la història. Hi ha el protagonista, que té la funció més rellevant, i sovint hi ha l’antagonista, adversari del protagonista i amb característiques oposades.

•S ecundaris: intervenen poc en l’acció i tenen un paper complementari.

Els personatges també poden ser rodons o plans: •R odons: tenen una personalitat complexa i evolucionen al llarg de la història.

•P lans: tenen una personalitat basada en un o dos caràcters i no evolucionen al llarg de la història.

UNITAT 1

Trama

16

Són els fets narrats: què els passa als personatges, què fan, com ho fan… Acostuma a dividir-se en plantejament, nus i desenllaç.

ORTOGRAFIA La síl·laba tònica Fixa’t com pronuncies les paraules destacades d’aquesta oració. Una de les síl·labes, la tònica, la pronuncies amb més intensitat: «El simi i el timbal» és una faula del Llibre de les bèsties.

si

mi

tim

bal

bès

ti

es

T

A

A

T

T

A

A

La síl·laba és el grup de sons que pronunciem junts, en un cop de veu. En una paraula, la síl·laba que es pronuncia amb més força és la síl·laba tònica (T). La resta són síl·labes àtones (A).

!!

Quan dues vocals seguides es pronuncien juntes en una mateixa síl·laba, formen un diftong (qualsevol, faula). En cas contrari, es produeix un hiat (bèstia, real ).

Les paraules es poden classificar de la manera següent: Segons el nombre de síl·labes

Segons la posició de la síl·laba tònica

Monosíl·labes

vall

Agudes

tim-bal

Bisíl·labes

si-mi

Planes

si-mi

Trisíl·labes

llu-nya-na

Esdrúixoles

bès-ti-a

Polisíl·labes

mig-di-a-da

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

Classificació de les paraules

17

LÈXIC Els registres lingüístics L’ús de la llengua varia en funció de la situació comunicativa o el context en què s’utilitza.

Com a parlants, podem triar diferents registres, és a dir, diferents maneres d’expressar-nos segons la situació en què ens trobem.

Tema

El tema: no s’utilitza el mateix llenguatge si es parla d’una qüestió general o d’una de tècnica o científica. Els mots que utilitza un advocat són diferents dels que fa servir un metge, un fuster o algú que parla amb la seva àvia.

Formalitat

Canal

La formalitat: segons el

El canal: el mitjà oral permet més espontaneïtat que el mitjà escrit.

Els registres

depenen de…

tipus de relació que s’estableix entre emissor i receptor, el tracta-

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

ment és de tu, de vostè

18

Intencionalitat

o de vós.

La intencionalitat és el tipus d’implicació de l’emissor en la informació que vol transmetre. L’emissor pot ser: •S ubjectiu: en primera persona ( jo opino, a mi em sembla…).

• Objectiu: en tercera persona o neutre (ella informa, es comenta…).

!!

Podem distingir els registres següents:

Formal No és espontani. Fa servir un lèxic ric i especialitzat i oracions elaborades.

• Cientificotècnic, administratiu, jurídic: textos científics, tècnics i legals.

– Llenguatge objectiu.

iterari: poesies, novel·les…

•L – Llenguatge subjectiu.

– Ús de comparacions, metà-

– Ús de neologismes.

fores, figures retòriques…

Estàndard És el que utilitzen, de manera general, els parlants d’una llengua en el seu dia a dia. També es fa servir en els mitjans de comunicació i en l’ensenyament.

– Llenguatge neutre i comprensible.

– Ús de neologismes.

– No conté cultismes ni vulgarismes.

Informal És espontani. Fa servir frases incompletes i curtes, repeticions, expressions, de vegades barbarismes...

– Ús de frases fetes i expressions pròpies d’una zona concreta.

• Vulgar: versió del registre col·loquial que convé evitar perquè és ofensiva.

– Llenguatge groller.

– Ús de paraules malsonants i tabú.

Exemples de registres Formal

Estàndard

Informal

sostreure

robar

pispar

colpejar

pegar

atonyinar

expirar

morir

dinyar-la

odontòleg

dentista

arrencaqueixals

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

• Col·loquial: converses familiars en situacions de confiança.

– Llenguatge poc elaborat i expressiu.

19

GRAMÀTICA La comunicació L’objectiu de qualsevol llengua és la comunicació.

A més de les paraules, és a dir, del llenguatge verbal (oral o escrit), quan ens comuniquem també fem servir un llenguatge no verbal, és a dir, imatges, gestos, canvis en el to de veu… Aquests elements no verbals faciliten la comprensió del que volem comunicar.

angoixa

confusió

cansament

avorriment

por

enuig

felicitat

tristesa

!!

Els elements de la comunicació En qualsevol acte de comunicació hi intervenen una sèrie d’elements:

UNITAT 1 • Reflexió sobre la llengua

Canal

20

El mitjà pel qual l’emissor fa arri-

Missatge

La informació que

bar el missatge al receptor (l’aire,

l’emissor transmet

si parlem, o el paper, si escrivim).

al receptor.

Receptor

Emissor La persona que envia el missatge.

Referent Persones, objectes, fets… a què remet el missatge.

La persona que

Elements

rep el missatge.

de la comunicació Codi Context Situació concreta en què es desenvolupa la comunicació.

El sistema de signes amb què s’elabora el missatge.

Fixa’t en aquest exemple: Canal

Escrit i a distància per correu electrònic.

Emissor

Missatge nou

De: montse.m@gmail.com Receptor

Per a: juditsmu@gmail.com Referent/assumpte

Assumpte: Com ha anat per París?

Saber com ha anat per París.

Bon dia, Judit!

Missatge

Com ha anat el viatge a París? Escriu-me i explica’m cosetes de l’estada a la ciutat de la llum!

Petonets,

Codi

Montse

Llengua catalana

Diferències entre llengua oral i llengua escrita

s transmet per mitjà del •E canal auditiu i dels sons fonèticament articulats. s espontània perquè per•É met anar fent aclariments, reformulacions, silencis… ol anar acompanyada de •S gestos i canvis d’entonació.

Llengua escrita • Utilitza el canal visual a través de les lletres.

•É s més organitzada; un cop el missatge ha arribat al receptor ja

no es pot canviar.

•P ot anar acompanyada d’imatges o icones.

Reflexió sobre la llengua • UNITAT 1

Llengua oral

21

treball de recerca

SITUACIÓ

D’APRENENTATGE

TREBALLEM LES EMOCIONS Les emocions són universals. Això vol dir que les podem reconèixer en les altres per-

TREBALL COOPERATIU

sones independentment de quina sigui la seva edat, la seva cultura, el seu gènere…

46

Segur que podeu agrupar aquestes imatges segons l’emoció que representen.

Després, intenteu representar-les vosaltres.

D’on venen les emocions?

Investigar

1.

Mireu el vídeo en què David Bueno, especialista en neuroeducació, parla so-

bre les emocions i, després, responeu a les qüestions següents en un full a part: a) D’on prové el nom emoció? b) L es emocions les podem sentir per tot el cos; però on neixen?

Expliqueu-ho. uines són les sis emocions bàsiques que anomena David Bueno? c) Q De quins colors te les imagines? Per què has triat aquests colors?

Comparteix la teva decisió amb els companys i les companyes.

• Segons David Bueno, hi ha alguna emoció negativa?

Explica quin argument fa servir ell per justificar la seva resposta. uina opció resumeix millor aquesta imatd) Q ge, similar a la que apareix en el vídeo? gdala es troba situada 1 L’amí

al cervell.

emocions es relacio2 La memòria i les

nen constantment.

• Pensa una oració que expliqui el contingut de la imatge.

Comparteix-la amb els companys i les companyes. mural • Escriviu totes les oracions que heu pensat en una cartolina o un i pengeu-lo en un lloc ben visible de la classe o del passadís. en petit er què se sol dir que les emocions estan al cor? Comenteu-ho e) P

emocions. acudit? n cop vist el vídeo sobre les emocions, quines preguntes se t’han f) U ntes soSobre quin aspecte t’agradaria saber més coses? T’has fet pregu cioneu bre el cervell? Feu una posada en comú entre tota la classe. Selec . les preguntes que us resulten més interessants i mireu de resoldre-les Trobaràs l’enllaç del vídeo en l’espai personal del web www.barcanova.cat.

TREBALL COOPERATIU

grup, i, després, parleu-ne entre tots. cor i les • Podeu fer un recull de frases fetes o refranys relacionats amb el

47

Raonar

2. Reflexioneu i responeu interiorment: Quan estic en calma, jo…

El meu cos està…

Els meus pensaments són…

Quan no estic en calma, jo…

El meu cos està…

Els meus pensaments són…

3. Organitzeu-vos en grups de quatre i repartiu-vos les sis emocions bàsiques (dues per grup).

• Penseu situacions que hàgiu viscut i que us hagin provocat aquestes emocions.

• Reuniu els pensaments en una taula com la següent. Primer, ompliu la taula individualment i, posteriorment, feu una posada en comú amb la resta de companys i companyes del grup.

SITUACIÓ: (Explicació molt breu): POSO NOM A L’EMOCIÓ: Identifico les emocions Com em sento?

…

Comprenc l’emoció Quin motiu o motius fan que em senti així?

…

Depenen de mi? Els puc canviar?

Expresso les emocions M’agrada sentir-me així?

…

TREBALL COOPERATIU

Regulo les emocions

48

Què puc fer per controlar el que sento

…

i respondre de manera adequada?

Transformo les emocions Què puc fer per canviar i sentir-me més bé?

Quines estratègies faig servir?

…

Saber identificar com et sents davant d’una emoció t’ajudarà a reconèixer també com se senten els altres. És el que anomenem empatia.

Feu una posada en comú entre tota la classe

Segur que entre tots n’heu tro bat un munt! Les podeu anotar en diferents cartells i penjar-les a l’aula.

i compartiu les estratègies que heu escrit en la darrera casella de la taula.

Planificar

4. Repartiu-vos algunes lletres de l’abecedari i feu un alfabet emocional amb totes les emocions que pugueu. A sota de cada paraula escriviu-n’hi d’altres que hi estiguin relacionades. Per exemple: ALEGRIA

Optimisme

Seguretat

Acceptació

Estima

Satisfacció

BONDAT

Amabilitat

Generositat

Comprensió

Gentilesa

Felicitat Energia

Respecte

Humanitat

…

Compartir

5. Porteu ampolles que tingueu a casa. Escriviu missatges adreçats a un company o una companya del vostre grup o de la classe i fiqueu-los a dins. Busqueu un espai segur on col·locar-les per evitar que es trenquin!

Procureu que siguin missatges positius, d’ànim, d’agraïment…

També podeu intentar que el contingut del missatge ajudi l’altra persona a millorar o a sentir-se més bé.

TREBALL COOPERATIU

Gràcies per haver-me convidat a jugar a l’hora de pati quan has vist que estava una mica avorrida.

49

lectures UNITAT 1 • Pàgina 11. Ana Alonso: «La badia més sorprenent. Badia de Ha Long», dins Tresors Naturals que hem de protegir.

Barcanova. Barcelona, 2022.

• Pàgina 12. Ana Alonso: «La mare Dragona i els seus fills. La llegenda de l’emperador de Jade», dins Tresors Naturals que hem de protegir. Barcanova. Barcelona, 2022.

UNITAT 4 • Pàgina 51. «Qui va inventar els texans?», dins Petit Sàpiens (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www. petitsapiens.cat/un-viatge-al-passat/qui-vainventar-els-texans_202966_102.html.

UNITAT 2

UNITAT 5

• Pàgina 26. Ruth Tormo: «182 dies i 12 hores», dins Què hi tens al cap, Lis? (adaptació). Barcanova, col·lecció «Antaviana». Barcelona, 2022.

• Pàgina 62. «Així seran els cotxes del futur», AETRAC (Associació d’Empreses de Tractament de vehicles fora d’ús de Catalunya), (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://aetrac.org/ aixi-seran-els-cotxes-del-futur.

• Pàgina 34. Joana Raspall: «El taronger», dins Com el plomissol. Poemes i faules.

La Galera. Barcelona, 1998.

• Pàgina 36. Montserrat Abelló: «El vent damunt la pell», dins Poemes d’amor.

Antologia. Editorial Denes. Paiporta (València), 2010. © Hereus de Montserrat Abelló, CB.

LECTURES

• Pàgina 41. Barcarola Havaneres: «El capità», dins Cançons al mar. Lletra: Carles Casanovas. Música: Antoni Mas.

• Pàgina 14. Ramon Llull: Faula «El simi i el timbal», dins Faules del Llibre de les bèsties (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2016.

UNITAT 3

130

• Pàgina 37. Clementina Arderiu: «El nom», dins Jo era en el cant. Obra poètica 19131972. Edicions 62. Barcelona, 2012.

• Pàgina 65. Lluís Prats: Corporació d’Alienígenes, SA (adaptació). Barcanova.

Barcelona, 2019.

• Pàgina 69. Lluís Prats: Corporació d’Alienígenes, SA. Barcanova. Barcelona, 2019.

UNITAT 6

UNITAT 8

• Pàgina 74. Maria Mercè Roca: Pioneres.

Dones catalanes que han obert camí (adaptació). Barcanova. Barcelona, 2019.

• Pàgina 102. Jordi Viladoms: «Pesquis i Baliga», dins Cavall Fort, núm. 1376 (segona quinzena de novembre de 2019).

• Pàgina 76. Jane Austen: «Una família amb cinc filles», dins Orgull i prejudici (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcelona, 2018.

• Pàgina 105. Joan Vilamala: Auca de la biblioteca. [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.auques.cat/auca. php?auca=biblio.

UNITAT 7

• Pàgina 107. Joan Vilamala: Auca del bon boletaire (fragment). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.auques.cat/ auca.php?auca=boletaire.

• Pàgina 90. «Els pirates més famosos que van aterrir el Carib», Petit Sàpiens (adaptació). [Data de consulta: desembre de 2022] https://www.petitsapiens.cat/ personatges/pirates-famosos-aterrircarib_203171_102.html.

• Pàgina 94. Miquel Desclot: «Cançó dels pirates de secà», dins Cançons de la lluna al barret. Edicions 62. Barcelona, 1978.

• Pàgina 95. «El vell pirata Dragut de Salou», llegenda popular catalana. [Data de consulta: desembre de 2022] https:// escasateva.catalunya.com/llegenda/el-vellpirata-dragut-de-salou/.

UNITAT 9 • Pàgina 119. Jonathan Swift: Els viatges de Gulliver (adaptació). Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcanova, 2018.

• Pàgina 124. Jonathan Swift: Els viatges de Gulliver. Barcanova, col·lecció «Clàssics a Mida». Barcanova, 2018.

LECTURES 131

COMUNICACIÓ ORAL • La narració breu.

• Com explicar una narració oral.

• Pautes per fer un text instructiu amb suport visual.

• Explicació oral d’instruccions.

• Memorització i recitació de poemes.

• Poema «El taronger».

• La publicitat a la ràdio: característiques dels anuncis radiofònics.

EDUCACIÓ LITERÀRIA

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

TREBALL DE RECERCA

• El text publicitari.

• Característiques dels cartells i els anuncis publicitaris.

• Tipus de publicitat.

• Elaboració d’un cartell o un anunci publicitari.

• Lectura del text «Qui va inventar els texans?».

• Descripció d’imatges.

• Llengües minoritàries en perill d’extinció.

• Llenguatge verbal i visual no sexista en la publicitat.

Treballem les emocions • Treball de les emocions.

• Confecció d’un alfabet emocional.

• Foment dels missatges positius, d’ànim, etc.

• Comprensió d’un text sobre el futur.

GRAMÀTICA

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

LÈXIC

ORTOGRAFIA

EXPRESSIÓ ESCRITA

COMPRENSIÓ LECTORA

• Els registres lingüístics.

• Comprensió de llegendes.

• La llegenda.

• Els elements de la comunicació.

• Diferències entre llengua oral i llengua escrita.

• Lectura de la faula «El simi i el timbal».

• Característiques de la faula.

• Identificació de las síl·laba tònica.

• Classificació de paraules segons el nombre de síl·labes i segons la posició de la síl·laba tònica.

• Els sinònims i els antònims.

La precisió lèxica.

• Altres textos de la nostra tradició oral: les dites i els refranys.

• La transmissió de sabers, creences i costums entre generacions.

• Ús d’un llenguatge inclusiu.

• L’oració: el subjecte i el predicat.

• El subjecte el·líptic.

• Els textos narratius tradicionals: el conte, la llegenda, el mite i la faula.

• Característiques del conte.

• Escriptura d’una faula.

• Lectura del text 182 dies i 12 hores.

• Els sons vocàlics en posició tònica.

• El sons vocàlics en posició àtona: la vocal neutra, la o àtona.

• Comprensió d’un text instructiu.

• L’accentuació.

• L’accent diacrític.

• Característiques del text instructiu.

• Escriptura de normes i instruccions.

• Poemes musicats en diverses llengües.

• Els pronoms personals forts i els pronoms personals febles.

• Anàlisi i escriptura de haikus.

• L’homonímia, la polisèmia i la paronímia.

• El sintagma nominal: el nucli i els complements.

• La coma i el punt i coma.

• Comprensió d’una havanera: El capità.

• Els diftongs i els hiats.

Els triftongs.

• El sentit propi i el figurat.

• Les paraules tabú i els eufemismes.

• El sintagma verbal: el nucli i els complements.

• Lectura dels poemes «El vent damunt la pell» i «El nom».

• El text poètic.

• Anàlisi de la mètrica i els recursos poètics.

• La dièresi.

• L’apòstrof.

• La contracció.

• Les paraules derivades: prefixos i sufixos.

• Les paraules compostes.

• Característiques del text predictiu.

• Escriptura d’una predicció meteorològica.

• Lectura del text Corporació d’Alienígenes, SA. • La ciència-ficció com a gènere que fa hipòtesis sobre el futur.

SABERS DE L’ÀREA

UNITAT

Unitat 1.

Contalles d’arreu

Unitat 2.

Vols saber com es resol?

Unitat 3.

Viu la poesia

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu

Unitat 4.

Parlem d’anuncis

Em poso a prova

Unitat 5.

Com serà el futur?

• Anàlisi de prediccions meteorològiques.

• Creació i explicació d’una predicció meteorològica.

132

Practico

Em poso a prova

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu

Unitat 9.

Viatgem pel món

Unitat 8.

Una història en imatges

Unitat 7.

A l’abordatge!

Em poso a prova

Situació d’aprenentatge / Treball cooperatiu

Unitat 6.

Dones d’ahir i d’avui

UNITAT • Comprensió d’un text sobre dones pioneres.

• Comprensió d’un reportatge sobre pirates.

• Comprensió d’un còmic.

• Característiques formals del còmic.

• Comprensió d’un blog de viatges.

• Els elements d’un blog.

• Característiques del reportatge audiovisual.

• Comprensió d’un reportatge audiovisual.

• Lectura expressiva i representació d’un còmic.

• Representació del llenguatge no verbal en el còmic.

• Explicació oral d’un viatge.

COMPRENSIÓ LECTORA

• Resolució dialogada de conflictes.

COMUNICACIÓ ORAL

SABERS DE L’ÀREA

133

• Refranys i frases fetes en altres llengües.

LES LLENGÜES I ELS SEUS PARLANTS

TREBALL LITERARI

• Lectura del text amb diàleg Una família amb cinc filles.

EDUCACIÓ LITERÀRIA • Ús de b i v.

• Ús de m i n.

ORTOGRAFIA • Les locucions i les frases fetes.

• Els refranys.

• Expressions útils per viatjar en diferents llengües.

• Els còmics en altres llengües.

• El manga.

• Varietats dialectals del català.

TREBALL ODS

• Lectura del text Els viatges de Gulliver.

• Lectura d’una auca: Auca de la biblioteca.

• Lectura del poema «Cançó dels pirates de secà».

• Lectura de la llegenda El vell pirata Dragut de Salou.

• Lectura d’una imatge.

• Els camps semàntics.

• Els manlleus.

• Els barbarismes.

• Els falsos amics.

• Ús de p / b, t / d, c / g.

• Les consonants mudes.

• Casos especials: tan / tant; quan / quant.

• Les abreviatures.

• Les sigles.

• Els acrònims.

• Ús de l·l.

Fem un escape room • Creació d’un escape room relacionat amb els ODS. • Anàlisi d’un escape room i passos per crear-ne un de nou.

• Creació d’un blog de viatges.

• Anàlisi dels elements d’una auca.

• Elaboració d’una auca.

• Característiques i estructura del reportatge audiovisual.

• Elaboració d’un reportatge audiovisual.

LÈXIC

• L’adverbi i les locucions adverbials.

• Els punts suspensius.

• Els complements del verb: directe, indirecte i adjunt (circumstancial).

Pronoms que substitueixen els complements.

• Les cometes.

• El verb: les perífrasis verbals.

Verbs copulatius i predicatius; transitius i intransitius; regulars i irregulars.

• Les preposicions.

• Les conjuncions.

• Els parèntesis.

• Els dos punts.

• El guió en els diàlegs.

GRAMÀTICA

REFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

Fem un booktrailer • Creació d’un booktrailer.

• Anàlisi d’un llibre (títol, autor, argument, trama, personatges…).

• Pautes per crear un booktrailer (tria d’imatges i música, redacció del guió, edició del vídeo…).

• El text dialogat.

• Escriptura d’un text narratiu dialogat.

EXPRESSIÓ ESCRITA