EL LLIBRE DE CONEIXEMENTS El projecte per a Ciències Naturals de 1r d’ESO està format per un llibre de coneixements i un dossier d’aprenentatge.
En aquest llibre trobaràs tot el contingut curricular de l’àrea. S’estructura en 9 te· mes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants exemples d’abast quotidià, il·lustracions i grà· fics explicatius.
9
Cada tema comença amb una doble página en què es presenten els continguts que s’hi tractaran.
9
Llegeix i pensa-hi
Unitat
9
Quan s’estudia i es parla de la vida, és important fixar-se en l’extraordinària varietat d’éssers vius que hi ha en tots els ambients del nostre planeta, fins i tot en aquells indrets més inhòspits, com ara les grans profunditats oceàniques, els deserts de gel dels pols i les capes altes de la troposfera. El conjunt de tots els ambients de la Terra en què viuen els éssers vius s’anomena biosfera. L’estudi d’aquest tema et servirà per entendre de quina manera es pot posar una mica d’ordre a la gran varietat de formes de vida que habiten la Terra. Coneixeràs les característiques comunes i diferencials que permeten agrupar els éssers vius en categories, com també el sistema d’anomenar científicament els organismes. Et convidem a investigar i preguntar-te sobre les particularitats que defineixen els grans grups en què els biòlegs classifiquen els éssers vius i, d’aquesta manera, trobar resposta a preguntes com les següents: • En quins criteris ens podem fixar per classificar els éssers vius? • Tots els bacteris tenen les mateixes característiques? • Es poden classificar en diferents categories els organismes microscòpics? • Com sabem que en un lloc hi ha microbis? • Es poden combatre els microbis que ens són perjudicials? • Per què una planta pertany al regne vegetal però una alga o un bolet no? • Com s’escampen les floridures? • Totes les plantes fan la fotosíntesi? • Tots els animals tenen òrgans especialitzats a fer determinades funcions? La resposta a aquestes preguntes i a d’altres que et puguis plantejar les trobaràs al llarg d’aquest tema.
La divErsitat dELs éssErs vius 1. Com es classifiquen i s’anomenen els éssers vius? 1.1. Els noms dels organismes 1.2. La classificació dels organismes: els cinc regnes
2. El regne de les moneres 2.1. Els bacteris 2.2. Història dels bacteris
3. El regne dels protists 3.1. Els protozous 3.2. Les algues
4. El regne dels fongs
4.1. Els grups de fongs
Índex dels apartats i subapartats en què es divideix el tema.
Referència a la uni· tat del Dossier d’apre nentatge en què es trobaran les activitats per aplicar el contin· gut del tema.
Unitat
tEma 9
Llegeix i pensa-hi
En aquest Dossier d’apre nentatge et presentem les activitats per aplicar els continguts del llibre de co· neixements i per treballar les competències bàsiques de l’àrea. Està estructurat en 9 unitats.
5. Els líquens
6. El regne animal
6.1. Les funcions vitals en els animals 6.2. La classificació dels animals
7. El regne vegetal
7.1. Les funcions vitals en els vegetals 7.2. La classificació dels vegetals
8. La biodiversitat
152
1.2. Funcions de l’atmosf
Recorda 5
1. L’atmosfera
1.2. Funcions de l’atmosfera
Recorda L’atmosfera conté determinats gasos dels quals depèn la vida a la
atmosfera • contaminació • efecte d’hivernacle
superfície. L’oxigen, que és el gas més abundant,
L’atmosfera, o esfera de gasos, és la capa gasosa que envolta la Terra i que limita amb l’espai exterior. És una capa d’aire al voltant de la superfície del planeta que s’hi manté unida gràcies a la força de la gravetat.
ens permet respirar i, per tant, és indispensable per a la nostra existència.
1.1. Estructura i composició de l’atmosfera L’aire és una mescla homogènia de diferents gasos, com ara el nitrogen, l’oxigen, el diòxid de carboni o l’heli. L’atmosfera és una capa d’aire que es pot dividir en dos grans estrats: • L’homosfera, que s’estén fins als primers 80 quilòmetres d’altitud i on els gasos més abundants són el nitrogen (78 %), l’oxigen (21 %) i el diòxid de carboni (0,03 %). Al seu torn, l’homosfera es pot dividir en tres Altitud (km) subcapes: 110 – La troposfera, que està en contacte amb la Termoesfera superfície terrestre i és on es produeixen els 100 fenòmens meteorològics. 90 – L’estratosfera, que conté la capa d’ozó o ozonosfera. 80 Mesopausa – La mesosfera, que és on es produeixen alguns meteors, com ara els estels fugaços. 70 Mesosfera • L’heterosfera, amb un gruix que va des dels 80 quilòmetres d’altitud fins al límit superior de 60 l’atmosfera. Hi podem distingir dues subcapes: 50 Estratopausa – La termosfera, que arriba fins a uns 500 Estratosfera quilòmetres d’altitud i pot assolir una tem40 o peratura de fins a 2.000 C, ja que absorbeix l’energia del Sol. És on es produeixen 30 les aurores boreals. – L’exosfera, que arriba a una altitud indeter20 minada, ja que es considera l’inici de l’esTropopausa 10 pai interplanetari.
76
0 -100
-80
-60
Tal com hem vist abans, l’atmosfera és una capa molt important i imprescindible per a la vida al planeta Terra. Els gasos que conté, i en particular l’oxigen –que prové de l’activitat dels organismes fotosintetitzadors–, determinen que puguem respirar i, per tant, són imprescindibles per a la nostra existència. Són tres les funcions més importants que desenvolupa l’atmosfera i que fan que la Terra sigui habitable: primer, la capacitat de desintegrar els meteorits; segon, la retenció de gasos importants (com per exemple l’oxigen, el diòxid de carboni i el vapor d’aigua), i finalment, la regulació de la temperatura de la Terra, ja sigui filtrant els raigs ultraviolats nocius per als éssers vius o bé produint un efecte d’hivernacle natural que manté la temperatura de la Terra a una mitjana de 13 ºC.
Definició d’algun concepte important que és convenient retenir.
1.3. Dinàmica de l’atmosfera
Temperatura (ºC)
L’atmosfera és una capa que té un comportament molt variat, la qual cosa podem comprovar simplement fixant-nos en els continus canvis de temps. Aquesta variació constant està determinada per la radiació solar. Quan l’energia del Sol arriba a la superfície terrestre, l’escalfa d’una manera desigual a cada zona per causes diverses, com ara la simetria esfèrica de la Terra, els seus moviments de rotació i translació i el fet que l’eix de rotació està inclinat. Aquestes petites desigualtats generen diferències tèrmiques entre les regions de la Terra i impliquen que les masses d’aire es moguin i provoquin una complexa dinàmica atmosfèrica. Un d’aquests moviments de les masses d’aire són els anomenats corrents de convecció, que provoquen un moviment permanent de l’aire en procés d’ascens i descens.
Troposfera
L’atmosfera terrestre és la part gasosa de la Terra. Es divideix en diferents capes d’acord amb la seva composició química.
TEMA
• • • Apartats numerats. • • • Paraules clau: conceptes • principals que has d’apren· • i recordar. dre •
153
-40
-20
0
20
40
Introducció motivadora i qüestionari per respon· dre una vegada s’hagin treballat els continguts i activitats del tema.
aire fred
aire fred
aire calent i lleuger
Procés de formació dels corrents de convecció: els gasos d’efecte d’hivernacle retenen part de la radiació solar, cosa que genera un escalfament de les capes inferiors de l’atmosfera. Aquest aire més calent tendeix a pujar perquè és més lleuger, mentre que l’aire fred de les capes superiors tendeix a baixar. D’aquesta manera es produeix una rotació permanent de grans masses d’aire en procés d’ascens i descens.
77