Page 1

Un nou projecte per a les Ciències Naturals EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

El projecte per a Ciències Naturals de 1r d’ESO, orientat a l’aprenentatge i a l’avaluació competencial, està format per un Llibre de Coneixements i un Dossier d’Aprenentatge.


LLIBRE DE CONEIXEMENTS • S ’estructura en 9 temes: 3 de física i química, 3 de biologia i 3 de geologia. • C om a font primera d’informació, presenta el contingut curricular. • A l’inici de cada tema hi ha la correspondència amb el Dossier d’Aprenentatge.

• C om a recurs d’estudi assenyalem les paraules clau, que al final del tema es recullen en un mapa de conceptes i el Recorda que hi ha al llarg de a unitat en l’apartat ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS.

• C ada tema es tanca amb un esquema gràfic. • T ambé en format digital.

DOSSIER D’APRENENTATGE • E stà estructurat en unitats didàctiques. • C onté l’itinerari formatiu de l’alumne, amb totes les activitats que se li pro-

posen presentades a tot color, per facilitar la interacció amb els elements gràfics i afavorir el temps de treball per damunt del de còpia dels enunciats.

• A més de les activitats experimentals per fer al laboratori hi ha l’apar-

tat EXPERIMENTA A CASA, en què es proposen senzills experiments que l’alumne pot fer amb estris i materials que pot trobar fàcilment a casa. Es tracta de despertar en els alumnes l’interès per l’experimentació i d’apropar la ciència a la vida quotidiana.

• L a major part de les unitats proposen una activitat cooperativa, en la

qual els alumnes s’han de distribuir per grups. De vegades, aquesta activitat s’alterna amb una proposta de debat.

• En l’activitat de cloenda, al final de cada unitat, es proposen de nou les preguntes inicials.

• Enquadernat en espiral, amb full arrencables i amb forats per arxivar. • En les pàgines senars hi ha un espai perquè l’alumne hi escrigui el seu nom. • Cada pàgina està marcada amb una ruta: número i títol de la unitat i títol de l’apartat. Així l’alumne tindrà clara la ubicació.

• Al final de cada unitat hi ha l’apartat FAIG BALANÇ per a l’autoreflexió de l’alumne.

• Al final de cada trimestre es proposa un PROJECTE de treball, que posa

en joc els coneixements treballats al llarg del trimestre, les competències específiques de l’àrea i la competència digital.

• L’avaluació i el solucionari es proposen des de la Proposta didàctica. La Proposta didàctica es presenta en format digital.


EL LLIBRE DE CONEIXEMENTS El projecte per a Ciències Naturals de 1r d’ESO està format per un llibre de coneixements i un dossier d’aprenentatge.

En aquest llibre trobaràs tot el contingut curricular de l’àrea. S’estructura en 9 te· mes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants exemples d’abast quotidià, il·lustracions i grà· fics explicatius.

9

Cada tema comença amb una doble página en què es presenten els continguts que s’hi tractaran.

9

Llegeix i pensa-hi

Unitat

9

Quan s’estudia i es parla de la vida, és important fixar-se en l’extraordinària varietat d’éssers vius que hi ha en tots els ambients del nostre planeta, fins i tot en aquells indrets més inhòspits, com ara les grans profunditats oceàniques, els deserts de gel dels pols i les capes altes de la troposfera. El conjunt de tots els ambients de la Terra en què viuen els éssers vius s’anomena biosfera. L’estudi d’aquest tema et servirà per entendre de quina manera es pot posar una mica d’ordre a la gran varietat de formes de vida que habiten la Terra. Coneixeràs les característiques comunes i diferencials que permeten agrupar els éssers vius en categories, com també el sistema d’anomenar científicament els organismes. Et convidem a investigar i preguntar-te sobre les particularitats que defineixen els grans grups en què els biòlegs classifiquen els éssers vius i, d’aquesta manera, trobar resposta a preguntes com les següents: • En quins criteris ens podem fixar per classificar els éssers vius? • Tots els bacteris tenen les mateixes característiques? • Es poden classificar en diferents categories els organismes microscòpics? • Com sabem que en un lloc hi ha microbis? • Es poden combatre els microbis que ens són perjudicials? • Per què una planta pertany al regne vegetal però una alga o un bolet no? • Com s’escampen les floridures? • Totes les plantes fan la fotosíntesi? • Tots els animals tenen òrgans especialitzats a fer determinades funcions? La resposta a aquestes preguntes i a d’altres que et puguis plantejar les trobaràs al llarg d’aquest tema.

La divErsitat dELs éssErs vius 1. Com es classifiquen i s’anomenen els éssers vius? 1.1. Els noms dels organismes 1.2. La classificació dels organismes: els cinc regnes

2. El regne de les moneres 2.1. Els bacteris 2.2. Història dels bacteris

3. El regne dels protists 3.1. Els protozous 3.2. Les algues

4. El regne dels fongs

4.1. Els grups de fongs

Índex dels apartats i subapartats en què es divideix el tema.

Referència a la uni· tat del Dossier d’apre­ nentatge en què es trobaran les activitats per aplicar el contin· gut del tema.

Unitat

tEma 9

Llegeix i pensa-hi

En aquest Dossier d’apre­ nentatge et presentem les activitats per aplicar els continguts del llibre de co· neixements i per treballar les competències bàsiques de l’àrea. Està estructurat en 9 unitats.

5. Els líquens

6. El regne animal

6.1. Les funcions vitals en els animals 6.2. La classificació dels animals

7. El regne vegetal

7.1. Les funcions vitals en els vegetals 7.2. La classificació dels vegetals

8. La biodiversitat

152

1.2. Funcions de l’atmosf

Recorda 5

1. L’atmosfera

1.2. Funcions de l’atmosfera

Recorda L’atmosfera conté determinats gasos dels quals depèn la vida a la

atmosfera • contaminació • efecte d’hivernacle

superfície. L’oxigen, que és el gas més abundant,

L’atmosfera, o esfera de gasos, és la capa gasosa que envolta la Terra i que limita amb l’espai exterior. És una capa d’aire al voltant de la superfície del planeta que s’hi manté unida gràcies a la força de la gravetat.

ens permet respirar i, per tant, és indispensable per a la nostra existència.

1.1. Estructura i composició de l’atmosfera L’aire és una mescla homogènia de diferents gasos, com ara el nitrogen, l’oxigen, el diòxid de carboni o l’heli. L’atmosfera és una capa d’aire que es pot dividir en dos grans estrats: • L’homosfera, que s’estén fins als primers 80 quilòmetres d’altitud i on els gasos més abundants són el nitrogen (78 %), l’oxigen (21 %) i el diòxid de carboni (0,03 %). Al seu torn, l’homosfera es pot dividir en tres Altitud (km) subcapes: 110 – La troposfera, que està en contacte amb la Termoesfera superfície terrestre i és on es produeixen els 100 fenòmens meteorològics. 90 – L’estratosfera, que conté la capa d’ozó o ozonosfera. 80 Mesopausa – La mesosfera, que és on es produeixen alguns meteors, com ara els estels fugaços. 70 Mesosfera • L’heterosfera, amb un gruix que va des dels 80 quilòmetres d’altitud fins al límit superior de 60 l’atmosfera. Hi podem distingir dues subcapes: 50 Estratopausa – La termosfera, que arriba fins a uns 500 Estratosfera quilòmetres d’altitud i pot assolir una tem40 o peratura de fins a 2.000 C, ja que absorbeix l’energia del Sol. És on es produeixen 30 les aurores boreals. – L’exosfera, que arriba a una altitud indeter20 minada, ja que es considera l’inici de l’esTropopausa 10 pai interplanetari.

76

0 -100

-80

-60

Tal com hem vist abans, l’atmosfera és una capa molt important i imprescindible per a la vida al planeta Terra. Els gasos que conté, i en particular l’oxigen –que prové de l’activitat dels organismes fotosintetitzadors–, determinen que puguem respirar i, per tant, són imprescindibles per a la nostra existència. Són tres les funcions més importants que desenvolupa l’atmosfera i que fan que la Terra sigui habitable: primer, la capacitat de desintegrar els meteorits; segon, la retenció de gasos importants (com per exemple l’oxigen, el diòxid de carboni i el vapor d’aigua), i finalment, la regulació de la temperatura de la Terra, ja sigui filtrant els raigs ultraviolats nocius per als éssers vius o bé produint un efecte d’hivernacle natural que manté la temperatura de la Terra a una mitjana de 13 ºC.

Definició d’algun concepte important que és convenient retenir.

1.3. Dinàmica de l’atmosfera

Temperatura (ºC)

L’atmosfera és una capa que té un comportament molt variat, la qual cosa podem comprovar simplement fixant-nos en els continus canvis de temps. Aquesta variació constant està determinada per la radiació solar. Quan l’energia del Sol arriba a la superfície terrestre, l’escalfa d’una manera desigual a cada zona per causes diverses, com ara la simetria esfèrica de la Terra, els seus moviments de rotació i translació i el fet que l’eix de rotació està inclinat. Aquestes petites desigualtats generen diferències tèrmiques entre les regions de la Terra i impliquen que les masses d’aire es moguin i provoquin una complexa dinàmica atmosfèrica. Un d’aquests moviments de les masses d’aire són els anomenats corrents de convecció, que provoquen un moviment permanent de l’aire en procés d’ascens i descens.

Troposfera

L’atmosfera terrestre és la part gasosa de la Terra. Es divideix en diferents capes d’acord amb la seva composició química.

TEMA

• • • Apartats numerats. • • • Paraules clau: conceptes • principals que has d’apren· • i recordar. dre •

153

-40

-20

0

20

40

Introducció motivadora i qüestionari per respon· dre una vegada s’hagin treballat els continguts i activitats del tema.

aire fred

aire fred

aire calent i lleuger

Procés de formació dels corrents de convecció: els gasos d’efecte d’hivernacle retenen part de la radiació solar, cosa que genera un escalfament de les capes inferiors de l’atmosfera. Aquest aire més calent tendeix a pujar perquè és més lleuger, mentre que l’aire fred de les capes superiors tendeix a baixar. D’aquesta manera es produeix una rotació permanent de grans masses d’aire en procés d’ascens i descens.

77


La contaminació atmosfèrica La contaminació atmosfèrica és l’augment de substàncies contaminants a l’atmosfera derivades de les activitats humanes; aquestes substàncies poden comportar un risc per a les persones i la resta d’éssers vius, tant animals com vegetals i d’altres regnes.

funció vital

En principi, una cèl·lula ha de poder realitzar totes les funcions pròpies dels organismes vius i, per tant, ha de ser capaç de nodrir-se, relacionar-se i reproduir-se. Així, les funcions vitals que du a terme un ésser unicel·lular són, lògicament, les funcions que realitza l’única cèl·lula que conforma l’organisme. En els organismes pluricel·lulars, les cèl·lules, a part de fer les tres funcions vitals, poden estar especialitzades a dur a terme funcions específiques; per exemple, hi ha cèl·lules a la boca de les persones que estan especialitzades en la fabricació de saliva. D’aquesta manera, un organisme pluricel·lular, com és el cas d’un animal, està format per cèl·lules molt variades: cèl·lules nervioses, cèl·lules musculars, cèl·lules òssies, cèl·lules reproductores, etc. Cada tipus de cèl·lules constituirà un teixit i realitzarà funcions concretes per al bon funcionament de l’organisme.

Il·lustracions documenta· des i d’absolut rigor científic.

L’efecte d’hivernacle artificial

La contaminació atmosfèrica és un problema greu que té l’origen en el desenvolupament d’algunes activitats humanes. La reproducció és una de les funcions vi· tals dels éssers vius i, per tant, també de la cèl·lula. Els gasos d’efecte d’hivernacle retenen part de la radiació solar emesa per la Terra, la qual cosa provoca un augment global de la temperatura terrestre.

El diòxid de carboni i altres gasos contaminants alliberats a l’atmosfera com a conseqüència de la crema de combustibles fòssils produeixen un augment artificial del fenomen natural de l’efecte d’hivernacle. L’augment en la concentració d’aquests gasos a l’atmosfera actua com una pantalla que reté part de l’energia emesa per la superfície terrestre –escalfada pels raigs solars– i provoca un increment progressiu de la temperatura de la Terra que en els últims cent anys ha estat de més de mig grau centígrad de mitjana i que es preveu que augmenti al voltant de 2 graus centígrads en el proper segle. Aquest augment de la temperatura causa alteracions en el clima, com ara el desglaç dels casquets polars –i, en conseqüència, l’augment del nivell del mar–, l’increment de la freqüència d’èpoques de sequera, huracans, pluges torrencials, etc.

Part de la radiació procedent de la Terra és retinguda pels gasos d’efecte d’hivernacle

Radiació solar A: cèl·lula nerviosa (neurona); B: cèl·lula de la sang (eritròcit); C: cèl·lula muscular; D: cèl· lula òssia; E: cèl·lula reproductora (òvul).

Infografies i gràfics explicatius.

Gasos d’efecte d’hivernacle

140

81

5 Algunes depuradores són molt eficients en la neteja de les aigües i, alhora, són sostenibles, ja que dels fangs retinguts en el procés de depuració s’obté biogàs. Aquest biogàs s’emmagatzema en dipòsits especials i pot ser utilitzat com a combustible per fer funcionar la mateixa depuradora. Altres depuradores, a més, tenen programes de regeneració en què l’aigua depurada es neteja encara més i pot ser utilitzada per regar, netejar els carrers i per a usos industrials, entre d’altres.

Vocabulari biogàs: Tipus de gas que serveix com a combustible. Es forma de manera natural per la degradació de la matèria orgànica gràcies a l’activitat dels microorganismes

TEMA

Vocabulari

Sabies que…? 6

Per molt neta que sembli l’aigua, de vegades no és potable, és a dir, no és apta per al consum humà, perquè conté microorganismes i substàncies nocives per a la salut. A fi d’obtenir una aigua que puguem consumir sense cap problema, cal fer-la passar prèviament per un procés de potabilització.

Sabies que…?

2.4. Minerals d’interès econòmic

No es consideren mena

Molts minerals s’exploten perquè se n’obtenen matèries primeres per a activitats econòmiques diverses, com ara en la indústria o la joieria. La geologia econòmica és la branca de la geologia que s’encarrega de trobar dipòsits de minerals i avaluar-ne les possibilitats d’explotació. L’explotació d’aquests minerals forma part de les activitats de la mineria. Un geòleg econòmic és un científic especialitzat a fer els estudis necessaris per trobar dipòsits minerals que puguin ser potencialment explotats. El mineral del qual es poden obtenir productes útils, normalment metalls, rep el nom de mena. La ganga és el material que acompanya la mena i que no té interès. Cal dir, però, que alguns materials que tradicionalment havien estat considerats ganga han passat a ser mena quan se n’ha descobert alguna aplicació o utilitat.

els dipòsits minerals 3-4. Tractament químic i decantació: aglutinació i 1. Entrada d’aigües residuals.

sedimentació de les partícules en suspensió de l’ai-

l’explotació dels quals és 7. Aigua potable.

inviable, bé perquè el

gua per mitjà de determinats productes químics.

rendiment econòmic és insuficient, o bé perquè tècnicament és massa difícil. Si la mena i la ganga es troben barrejades de tal manera que els procediments de separació són massa costosos, l’explotabilitat de la mena pot no ser rendible. Tampoc ho és la mena quan el dipòsit

Metall

mineral té un volum massa petit o bé quan

Alumini

Bauxita

ració dels objectes volu-

l’explotació del dipòsit

Coure

Atzurita, calcopirita, coure natiu, malaquita

minosos (pedres, bran-

no és prou accessible.

Estany

Cassiterita

Ferro

Hematites, magnetita, siderita

Mercuri

Cinabri

Plom

Galena

Zinc

Esfalerita

mitjançant un sistema de reixes.

fent-la passar per capes de sorra o 6. Cloració: abocament de

resta de substàncies que contami-

clor a l’aigua per eliminar-ne

naven l’aigua. Al final d’aquest

els microorganismes que hi

procés l’aigua és incolora.

puguin quedar.

Contingut estructurat en

2.7. La potabilització de l’aigua taules per facilitar l’estudi.

5. Filtració: filtratge de l’aigua, grava, on queden retingudes la

Ampliació del contingut de 2.4. Minerals d’inte l’apartat amb alguna curiosi· biogàs tat o alguna informació cien· tífica que convé conèixer.

Menes

2. Pretractament: sepa-

ques, etc.) de l’aigua

TEMA

2.7. La potabilització de l’aigua

descomponedors.

Facilita la comprensió de paraules que poden pre· sentar alguna dificultat.

TEMA

5 2. Les funcions vitals en els éssers vius

89

Explotació minera a cel obert. Les mines a cel obert, o mines a tall obert, són aquelles en les quals el procés d’extracció es realitza a la superfície del terreny.

105

organitza els teus coneixements atmosfera

Recorda

efecte d’hivernacle

» L’atmosfera conté determinats gasos dels quals

contaminació atmosfèrica

depèn la vida a la superfície. L’oxigen, que és el gas més abundant, ens permet respirar i, per tant, és indispensable per a la nostra existència.

» El punt de fusió és la temperatura a la qual una Escalfament de l’atmosfera i de la superfície terrestre causat pel fet que part de la radiació solar que arriba a la Terra hi queda retinguda. Això pot provocar alteracions del clima i de la circulació atmosfèrica i oceànica.

Capa gasosa que envolta la Terra i que limita amb l’espai exterior.

substància es fon, és a dir, passa d’estat sòlid a estat líquid. El punt d’ebullició és la temperatura a què una substància canvia d’estat

Modificació en la concentració de gasos de l’atmosfera que provoca alteracions en el clima.

hidrosfera

líquid a estat gasós.

Recull de tots els Recorda que s’han anat trobant al llarg de l’exposició del tema.

» La geosfera està formada per tres capes: escorça, mantell

relleu

i nucli, que es diferencien entre elles per la composició

Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull to· tes les paraules clau, amb la definició i una fotografia al· lusiva per fixar el contingut bàsic. La lectura de l’esquema s’ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge.

la terra

química i per l’estat físic en què es troben els materials que les formen. Capa d’aigua que envolta la Terra i que inclou les aigües superficials i les aigües subterrànies.

Forma i estructura externa de l’escorça terrestre.

cicle de l’aigua

geosfera

litosfera

mantell superior mantell inferior nucli extern nucli intern

centre de la Terra

Part de la geosfera constituïda per l’escorça i la capa més superficial del mantell. 94

Part mineral de la Terra.

Conjunt de moviments de l’aigua a la natura i dels canvis d’estat que experimenta. 95


EL DOSSIER D’APRENENTATGE El projecte per a Ciències de la Naturalesa de 1r d’ESO està format per un llibre de coneixements i un dossier d’aprenentatge.

En aquest llibre trobaràs tot el contingut curricu­ lar de l’àrea. S’estructura en 9 temes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abun· dants exemples d’abast quotidià, il·lustracions i gràfics explicatius.

En aquest Dossier d’a­ pre­nentatge et presen· tem les activitats per aplicar els continguts del llibre de coneixe· ments i per treballar les competències bàsiques de l’àrea. Està estructu· rat en 9 unitats.

unitat 5

Em prESENtO

1. Fes un breu escrit per presentar-te davant els altres. Respon totes o algunes d’aquestes preguntes:

5

b) Tens germanes o germans? Quants? Són més grans o més petits que tú?

La TErra: aTmOSfEra, hidrOSfEra i gEOSfEra d) T’agrada sortir a passejar pel camp?

5.1. L’atmosfera terrestre és una capa que es manté unida a la terra gràcies a la força de la

Referència al tema del llibre en què tro· baràs el contingut necessari per desen· volupar les activitats.

gravetat. Pensa i justifica per què no tots els planetes tenen atmosfera i quines conseqüències té en la vida dels planetes el fet que no hi hagi aquest recobriment.

Naturals • 1r ESO

Enganxa aquí una fotografia teva

Naturals • 1r ESO

e) Què t’agradaria fer quan siguis gran?

5

1. L'atmosfera

a) Com et dius? On vius?

c) Tens alguna mascota? Com es diu? Quin animal és? Descriu-la.

5 tema

La TErra: aTmOSfEra, hidrOSfEra i gEOSfEra

El meu perfil

5

unitat

tema

unitat

unitat 5 Per personalitzar el teu Dossier d’aprenen· tatge, et recomanem que omplis aquest full abans de començar a treballar les activitats.

Tots els fulls estan pre· parats perquè puguis arrencar-los, si així t’ho indica el professor o la professora, i arxivar-los en una carpeta d’ane· 5.1. L’atmosfera terrestre és una capa que es manté unida a la terra gràcies a la força de lalles. gravetat. Pensa i justifica per què no tots els planetes tenen atmosfera i quines conseqüències té en la vida dels planetes el fet que no hi hagi aquest recobriment.

1. L'atmosfera

Altitud (km)

110

Termoesfera

100 90

5.2. Observa el gràfic i respon:

a) Quina variable s’ha representat a l’eix de les x (abscisses-eix horitzontal)? En quines unitats?

80

Mesopausa

70

Mesosfera

60 50

Estratopausa Estratosfera

40

Les ciències naturals en la meva vida quotidiana

30

b) Quina variable s’ha representat a l’eix de les y (ordenades-eix vertical)? En quines unitats?

2. Anota quatre situacions del teu dia a dia en què estigui present la ciència.

20

Tropopausa

10

Troposfera

0 -100

-80

-60

-40

-20

0

20

40

Temperatura (ºC)

7

unitat 3

tema

3

3

unitat

Títol de la unitat, coinci· dent amb el títol del tema corresponent del llibre de co· neixements.

111

Ruta que t’indica a quina unitat i a quin apartat corresponen les activitats de la pà· gina. Et será molt útil si arrenques fulls del quadern.

UNITAT 9 » lA lA DIVERSITAT DElS ÉSSERS VIUS » El regne de les moneres

2. El regne de les moneres

LES mEScLES

9.6. Marca quin d’aquests éssers vius pertany al regne de les moneres. Justifica l’elecció.

1. Propietats i tipus de mescles 3.1. Explica si les mescles tenen unes propietats característiques fixes com les substàncies

Títol de l’apartat

Justificació:

Naturals • 1r ESO

3.2. De què depenen les característiques d’una mescla? Naturals • 1r ESO

Naturals • 1r ESO

pures.

9.7. Anomena les característiques principals dels bacteris.

3.3. D’aquestes substàncies només n’hi ha una que no és una mescla. Assenyala amb una creu quina és.

Numeració: cada ac· tivitat està identificada amb el número de la unitat i el número cor· relatiu de l’activitat.

9.8. Què és una colònia? Explica-ho breument.

Espai per a la resposta de l’activitat. Pensa bé la respos· ta i sintetitza-la per adaptar-te a l’espai disponible.

Plata

Vi

Aire

Llautó

Bronze

Marbre

9.9. Quina mida tenen els bacteris?

63

5.2. Observa el gràfic i respon: a)

201

Espai reservat per escriure el teu nom. Et servirá per identificar cada full si l’arrenques del quadern.


UNITAT 5 » LA LA TerrA TerrA: ATmosferA mosferA mosferA A,, hIdrosferA drosfer I geosferA drosferA geosferA » Experimenta a casa

Activitat experimen­ 3.25. ActivitAtS experimentAlS5.22. experimenta a casa tal per fer al laboratori del centre. Experiment 1: Decantació, filtració i evaporació UNITAT 3 » Les mescLes » Activitats experimentals

UNITAT 5 » LA LA TerrA TerrA: ATmosferA mosferA mosferA A,, hIdrosferA drosfer I geosferA drosferA geosferA » Experimenta a casa

3.25. ActivitAtS experimentAlS

Experiment 1: Decantació, filtració i evaporació

Objectiu:

Objectiu:

L’objectiu d’aquesta activitat és observar tot l’espectre de color de la llum que arriba a la superfície de la Terra mitjançant la construcció d’un espectroscopi casolà.

Identificar la propietat que utilitza cada tècnica i reconèixer els tipus de mescla.

material:

material:

– mescla de sorra i sal – lupa binocular – cullereta – dos vasos de precipitats – aigua

Objectiu:

– vareta de vidre – paper de filtre – embut – erlenmeyer – trespeus

– Un disc compacte que no facis servir.

– reixeta – bec de Bunsen – càpsula de porcellana

Objectiu:

– Una capsa de llumins buida (o una altra capsa similar).

procediment:

Naturals • 1r ESO

1. Observa la mescla amb la lupa binocular i anota el que observes.

material:

2. Barreja la mescla de sorra i sal amb aigua en un vas de precipitats.

procediment: 1. Retalla el disc, amb compte de no tallar-te. La mida i la forma s’han d’adaptar a les de la capsa de llumins.

3. Decantació. Deixa la substància en repòs durant cinc minuts per tal que els sediments més densos se separin. Aboca amb cura el líquid dins de l’altre vas de precipitats.

2. Fes una finestreta a la part superior de la capsa de llumins. Talla i plega un tros de cartró de manera que la finestra es pugui obrir i tancar.

4. Filtració. Posa el paper de filtre, ben doblegat, dins de l’embut. Col·loca l’embut dins de l’erlenmeyer. Aboca-hi la suspensió del segon vas de precipitats, per tal que es filtri.

3. Enganxa el tros de CD dins la capsa de llumins. Aixeca el tros de cartró de la finestra i deixa que la llum hi entri. Obre una mica la capsa de llumins i observa tot l’espectre de colors de la llum.

5. Evaporació. En la càpsula de porcellana, fes bullir una mica de la solució obtinguda en l’erlenmeyer després d’haver fet la filtració, fins que s’evapori tot el dissolvent.

Naturals • 1r ESO

material:

Activitat experimental per fer amb elements i ei· nes que és habitual tenir a casa. Experimentar és interessant i divertit!

5.22. experimenta a casa

6. Observa el residu de l’evaporació amb la lupa binocular i anota el que observes.

7. Representa amb dibuixos tot el procés de separació dels components de la mescla de terra i sal (tens espai per fer-ho a la pàgina següent). Comenta breument les il·lustracions.

75

130

procediment:

3

Naturals • 1r ESO

UNITAT 3 » Les mescLes » Activitat de cloenda

faig balanç

3.29. ActivitAt de cloendA

a) Respon les preguntes plantejades a la introducció del tema:

1. Actituds davant de qüestions de ciències. En quina mesura estàs d’acord amb les afirma-

− Es poden mesclar substàncies que es trobin en estats diferents?

cions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem: 1. No hi estic gens d’acord 2. No hi estic gaire d’acord 3. No sé si hi estic d’acord 4. Hi estic bastant d’acord 5. Hi estic molt d’acord

procediment:

− Quins tipus de mescles hi ha?

La classificació de les mescles ens ajuda a entendre millor les seves propietats.

− Per què, en barrejar sal amb aigua, sembla que la sal desaparegui?

La tecnologia ens ajuda a desenvolupar millors tècniques, i més efectives, de separació de mescles.

Naturals • 1r ESO

2.23. Debat

El coneixement de les mescles té aplicació en la vida quotidiana, ja que la majoria de productes que consumim són mescles i és important saber interpretar les dades de la composició que figuren en l’etiqueta del producte. Naturals • 1r ESO

UNITAT 2 » LA mATèrIA per dINs » Debat

− Com es pot separar la sal de l’aigua del mar?

2.23. Debat

– Què és la química per a vosaltres? – Què penseu quan us diuen que un determinat producte és químic o sintètic? – Quèabans és i què fa una indústria química? Creieu que és bo o dolent? b) Coneixies moltes respostes d’estudiar el tema de la matèria?

Introducció: contra la quimiofòbia

X » Les Faig mescLes balanç » Faig balanç UNITAT 3 C

I

1

Quan es vessa petroli al mar, es veuen taques a l’aigua perquè el petroli i l’aigua són Coneixement científic. Indica si cada una d’aquestes afirmacions pot comprovar-se mitimmiscibles.

2

Per desinfectar l’aigua de les piscines i també l’aigua de consum humà, se sol utilitzar una dissolució incolora d’aigua i clor.

3

Dues substàncies són solubles després barrejat,del la dissolvent, mescla resultant és és el punt de Generalment, comsi,més baixad’haver-les és la temperatura més baix 1 incolora. saturació.

4

L’aigua 2és una formada per hidrogen oxigen. Lesmescla propietats de l’acer depenen ide la seva composició.

3.

6

Els components d’una mescla es poden separar i recuperar sense que se n’alterin les 3 Les solucions que ja no admeten més solut s’anomenen concentrades. propietats. 4 El microscopi permet distingir entre una suspensió i una solució. La preparació d’una mescla és un cas particular de canvi químic.

7

5 Les solucions líquides, encara que no siguin aquoses, han de ser sempre transparents. Les suspensions són un tipus de mescles heterogènies

8

L’evaporació és una bona tècnica si el que ens interessa és recuperar el dissolvent.

4. Diari d’aprenentatge. Has acabat la unitat 3. Com ha anat? Recorda tot el que has treballat i escriu: a) Dues coses que consideris útils sobre la separació de les mescles.

prové d’una taronja com si es troba en una medecina. Probablement, les dades de l’estudi, si realment havien detectat diferències, tenien altres explicacions. Pot ser que les persones que prenen més fruites i verdures tinguin un conjunt d’hàbits més saludables i que això les ajudi a prevenir malalties. O bé que a la fruita i la verdura hi hagi, a més de les vitamines, altres compostos que ajuden a potenciar els efectes de les vitamines, que no es trobarien en els complexos vitamínics fabricats al laboratori, però que, si es detectessin, s’hi podrien incorporar.

83

b) Dues coses que hagin despertat la teva curiositat.

En tot cas, és ben segur que un percentatge més o menys elevat de la població pensa que els productes naturals són millors que els artificials. Ignoren que tant és obtenir l’àcid cítric d’una llimona com incorporar-lo com a additiu amb la numeració oficial E-330. L’àcid cítric és exactament el mateix i els seus efectes, també. Aquesta mena d’al·lèrgia a la química s’ha anomenat quimiofòbia. La quimiofòbia tant pot fer creure que les coses naturals són molt millors com agafar por arran de qualsevol mínim incident on apareguin productes químics.

b)

c) Dues coses que hagis après.

Però, potser sense saber-ho, tots fem de químics cada dia: cuinem els aliments, ens rentem el cos i la roba amb sabó o detergent, fem servir el cotxe i fem fotografies. En aquests casos –i en molts d’altres– utilitzem productes químics i desencadenem reaccions químiques. Per això, una mica de cultura química no fa nosa. D’una banda, per a qui tingui curiositat de saber per què la vora de l’ou ferrat és rígida, per què el te verd sembla beneficiós per a la salut o de què està feta una armilla antibales. I de l’altra, perquè conèixer millor alguns productes i processos pot servir per utilitzar-los millor.

d) Dues coses que t’hagi agradat aprendre.

Dir que cuinar i menjar és fer química i recordar que vivim envoltats de productes químics no és gaire popular. Però la química és simplement una ciència que, com moltes altres, ha aportat coses positives i negatives, i que serveix per explicar algunes propietats de la matèria. No és cap característica intrínsecament dolenta –ni bona– de les coses. [....]

Naturals • 1r ESO

1

Els materials més usuals: paper, metall , vidre i plàstic

84

prOjEctE

projEctE 1

Naturals • 1r ESO

57

El teu Diari d’apre­ nentatge és un espai reservat perquè facis una reflexió sobre què has après, què has descobert que no sa· bies, què t’ha agradat més aprendre… Res· pon amb sinceritat.

projecte 1 » Els materials més usuals: paper, metall, vidre i plàstic

Treball col·lectiu Després de posar en comú la informació sobre els quatre materials, elaboreu un mural:

. decidiu-ne entre tots el disseny; . enganxeu, en una cartolina gran, els fragments de cada material que heu recollit; . escriviu-hi la informació sobre cada material de manera ordenada; . exhibiu el mural, conjuntament amb els que han elaborat la resta d’equips; si voleu, podeu fer-ne fotografies i penjar-les al bloc de la classe o del centre.

Competències bàsiques: Coneixement i interacció amb el món físic, tractament de la informació i competència digital, aprendre a aprendre, i autonomia i iniciativa personal.

Qüestionari

Objectius: Descriure les propietats més importants d’aquests quatre materials bàsics i conèixer-ne les aplicacions més habituals. Prendre consciència de la necessitat del reciclatge de materials.

Com a conclusió de la recerca que el teu equip ha fet sobre els materials, respon individualment aquestes preguntes: a) Quines són les matèries primeres necessàries per obtenir el vidre?

d)

Naturals • 1r ESO

En aquest projecte haureu de confeccionar, en equips de quatre persones, un mural on es representaran tots els materials d’ús més freqüent. Per poder-ho fer, prèviament haureu de cercar la informació necessària. b) Quin va ser el primer poble de la història que va confeccionar un full de paper? En quina època?

procediment Treball individual Cada membre del grup es farà responsable d’un tipus de material. Haurà de buscar informació sobre els aspectes següents:

c) Indica algunes propietats i aplicacions dels metalls.

. com s’obté, . on i quan s’origina (història del material), . quines són les seves propietats més importants, . quines aplicacions té, . si és o no reciclable.

d) Els plàstics són biodegradables? Explica-ho.

També haurà de buscar trossos de diferents mostres del material en qüestió. Un cop disposi de tota la informació, l’haurà de presentar a la resta de l’equip. És important que tots els membres del grup coneguin la informació sobre els quatre materials!

85

86

Naturals • 1r ESO

Projecte: Cada tres b) unitats, coincidint amb el final de trimestre, et proposem un projecte c) cooperatiu per dur a terme una investigació i redactar, en equip, unes conclusions.

No

Naturals • 1r ESO

Naturals • 1r ESO

Una vegada vam llegir una notícia ben curiosa en un diari. Explicava que, segons un estudi nord-americà, les vitamines «naturals» eren més efectives que no pas les «artificials» o «sintètiques». d) Investigar és la capacitat per fer-se noves preguntes. Planteja una nova pregunta que no s’hagi formulat en el tema.Això escapa de tota lògica, ja que la vitamina C, posem per cas, és exactament igual si

82

rectes (I):

5

b) Llegiu atentament el text següent:

c) Encara tens algun dubte?

En algunes unitats trobareu una propos· ta de debat per refle· xionar i comentar col· lectivament alguna qüestió interessant. Es proposa un text com a punt de parti· da per debatre.

2. Coneixements de la unitat. Indica si les afirmacions següents són correctes (C) o incor-

jançant una investigació científica al laboratori:

a) Abans de llegir el text − Es poden veure els components d’una mescla? Us proposem fer una reflexió sobre:

a)

Faig balanç: auto­ avaluació perquè pu· guis valorar si has as· solit prou bé els coneixements més destacats sobre el tema.

Els mètodes de separació tenen com a finalitat obtenir les diferents substàncies que formen les mescles, i són molt utilitzats tant en la indústria com en l’àmbit domèstic.

− Per què no passa el mateix si barregem farina i aigua?

− Totes les mescles líquides són transparents?

unitat

3.29. ActivitAt de cloendA Activitat de cloen­ da per respondre el a) qüestionari amb què s’inicia el tema del lli· bre de coneixements.


Coordinadors de l’àrea: Josep Marlés i Sara Moya

Continguts:

Meritxell Aragonés Mercè Esteban Montserrat Gutiérrez Elisenda Jodas Sara Moya Josep Marlés

Si voleu més informació sobre el projecte, podeu posar-vos en contacte amb el nostre Departament de Promoció mitjançant el número de telèfon 934 955 399 o l’adreça de correu electrònic clients@barcanova.cat.

www.barcanova.cat www.barcanovadigital.cat


Dossier Ciències Naturals 1r ESO  

El projecte per a Ciències Naturals de 1r d’ESO, orientat a l’aprenentatge i a l’avaluació competencial.

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you