Page 1

UN NOU PROJECTE D’INNOVACIÓ PEDAGÒGICA

CICLE MITJÀ

EDUCACIÓ PRIM ÀRIA


ÍNDEX Un nou projecte d’innovació pedagògica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2 Índex de les àrees i dels projectes interdisciplinaris. . . . . . . . . . . 9 Treball per projectes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Àrea de Medi natural, social i cultural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Àrea de Llengua catalana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Àrea de Lengua castellana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Àrea de Matemàtiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Els recursos pedagògics per al docent. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49 • Proposta didàctica • Guia d’aula • Activitats interactives


UN NOU PROJECTE D’INNOVACIÓ PEDAGÒGICA El nou projecte per al Cicle Mitjà presenta una important novetat en relació als nostres materials anteriors i a la resta de materials que hi ha actualment. Els nous materials d’Editorial Barcanova, amb una mateixa línia metodològica per a tota l’Educació Primària, responen a la demanda de noves eines per a l’escola competencial. D’aquesta manera es comparteixen les bases metodològiques comunes, es fomenta el treball interdisciplinari i un treball competencial sòlid. Avui en dia els alumnes disposen de moltes fonts d’informació on trobar respostes. Probablement ja no és necessari memoritzar-ho tot, sinó, més aviat, ser competent a l’hora de connectar els continguts amb la informació, per donar-los un sentit d’utilitat que ajudi els infants a resoldre els problemes i reptes que els planteja el seu procés d’aprenentatge i la societat en la qual viuen.

2


UN NOU CONCEPTE EN MATERIALS EDUCATIUS PER A L’ESCOLA COMPETENCIAL No solament cal memoritzar conceptes amb l’objectiu de superar una prova, cal saber també per a què ens poden servir aquests continguts i com hem de connectar-los per assolir el nivell adequat de competència. Per facilitar el procés d’aprenentatge competencial dels alumnes i fer-lo més significatiu proposem un nou concepte en materials educatius amb dues noves eines per a l’alumne:

nts

oneixeme C e d e r b li El L

ne; és

m rmació de l’alu fo n ’i d a ri à m És la font pri ra i completa, ordenada, cla

El Dossier d’Aprenentatge Es tracta d’una nova proposta metodològica, que presenta un itinerari formatiu d’activitats pautades.

La coordinació entre els dos llibres està clarament indicada amb les icones que remeten a la pàgina concreta on es treballa el mateix tema o contingut. En els llibres hi trobareu el quadre de continguts de totes les àrees del curs; d’aquesta manera podreu comprovar la transversalitat del projecte. 3


EL LLIBRE DE CONEIXEMENTS Els alumnes tenen al seu abast moltes fonts d’informació que són útils, però sovint són disperses i moltes estan redactades amb un llenguatge que no és adequat a la seva edat. És per aquest motiu que proposem el LLIBRE DE CONEIXEMTS que presenta amb rigor els continguts curriculars prescriptius amb una redacció acurada i entenedora. EL LLIBRE DE CONEIXEMENTS permet que l’alumne segueixi d’una manera ordenada, clara i concreta els continguts propis de la matèria i del curs. Els continguts es presenten en una seqüència més ordenada, no fragmentada, que afavoreix l’aprenentatge acumulatiu. L’alumne s’acostuma a consultar una font d’informació adequada al seu nivell i ajustada al currículum oficial i el docent té més facilitat per indicar què cal estudiar o revisar. El Llibre de Coneixements s’estructuren: – 9 unitats didàctiques (tres per trimestre). – 1 activitat transversal al final de cada trimestre, que proposa un treball interdisciplinari i cooperatiu, amb una temàtica comuna a la resta d’àrees.

LLIBRE DE TS CONEIXEMEN

+ 4

El llibre encaixa en el dossier!

DOSSIER D’APRENENT ATGE


EL DOSSIER D’APRENENTATGE Per ajudar a l’assoliment dels processos d’aprenentatge hem concebut el DOSSIER D’APRENENTATGE, una innovadora proposta metodològica que presenta un itinerari formatiu d’activitats pautades que garanteixen el treball dels continguts curriculars i els processos d’aprenentatge. El fet de solucionar correctament totes les activitats proposades en el dossier garanteix que l’alumne assoleixi un coneixement adequat dels continguts curriculars i, a més, que progressi en les competències específiques del curs i de la matèria. El Dossier d’Aprenentatge pot afegir-se al portfoli de l’alumne com a mostra de producció del que ha après.

EL DOSSIER D’APRENENTATGE… Facilita la tasca dels alumnes a l’hora de resoldre les activitats, especialment en alumnes amb més dificultats o alumnes més immadurs. Facilita la correcció i la bona presentació de la feina, el repàs de les activitats, la programació de les tasques a fer i minimitza la còpia de llargs enunciats. També s’estructura en 9 unitats didàctiques, que corresponen a les unitats del Llibre de Coneixements. Proposa una avaluació reflexiva de l’alumne sobre el seu procés d’aprenentatge en l’apartat REFLEXIONO I APRENC. Gràcies al seu format, facilita l’adaptació dels materials a la diversitat de l’alumnat i a la proposta de treball dels docents en la realitat de cada aula.

5


LA LECTURA. AFAVORIR L’ÈXIT ESCOLAR Fomentem de manera clara les directrius proposades en el Pla Nacional de Lectura, ja que potenciem la lectura sistemàtica no sols des de les àrees de llengua, sinó també en totes les àrees del currículum, per augmentar la competència comunicativa lingüística i el desenvolupament de l’hàbit lector, tenint present que la competència lectora és la base dels aprenentatges.

LES ACTIVITATS PDI

www

Les activitats interactives per a PDI s’integren en el projecte, formant part dels materials. Es plantegen en Llibre de Coneixements, amb dues activitats en cada unitat. L’accés és on-line. Volem fer un esment especial de L’ÀBAC. Es tracta d’un entorn de manipulació virtual concebut per facilitar l’aprenentatge dels cinc algorismes bàsics del càlcul aritmètic amb nombres naturals.

ELS QUADERNS DE TREBALL Proposem un Quadern de treball de reforç per curs que segueix la mateixa seqüenciació de continguts que presenten el Llibre de Coneixement i el Dossier d’Aprenentatge. Els quadres tenen la mateixa estructura que les unitats didàctiques. Estan pensats per al treball autònom de l’alumne.

6


ELS QUADERNS DE PROJECTES En l’àrea de Medi natural, social i cultural, el treball de curs es complementa amb un Quadern de Projectes, que permet aprofundir en el treball competencial i interdisciplinari. Seguint la recomanació del Departament d’Ensenyament de fer un projecte interdisciplinari per curs, aquests quaderns permeten que el docent pugui fer ús d’una eina útil i moderna. Per a tercer, proposem el projecte FEM UN PA AMB TOMÀQUET en el qual es treballa transversalment l’origen dels aliments, l’educació alimentària, el respecte mediambiental i les tipologies de conreus. Per a quart, proposem el projecte UN TOMB PER LES COMARQUES, en el qual es fa un treball comparatiu entre la comarca de l’alumne i la resta de comarques de Catalunya.

7


ÍNDEX DE LES ÀREES I DELS PROJECTES INTERDISCIPLINARIS


10

LENGUA CASTELLANA

1. ¡Ya soy mayor!

2. El paisaje

3. Vamos a la escuela

PROYECTO 1: El teatro de marionetas

4. ¿Qué tiempo hará?

5. Cocinar es divertido

6. Nos observamos

PROYECTO 2: El cine

7. Llega la primavera

8. Historias con animales

9. Cartas y postales

PROYECTO 3: La televisión

LLENGUA CATALANA

1. Cadascú és com és

2. El món que ens envolta

3. A l’escola falta gent!

PROJECTE 1: Fem una obra de teatre!

4. Ni fred ni calor

5. Quins invents!

6. Compte amb la salut!

PROJECTE 2: El cinema i la literatura

7. Per camps i garrigues

8. Bèsties de tota mena!

9. Petits grans canvis

PROJECTE 3: Televisió. Club de lectura

PROJECTE 3: La televisió

9. Cuidem el medi ambient

8. Els animals del zoo

7. Un hort a la terrassa

PROJECTE 2: El cinema

6. Fem esport!

5. El Museu dels Invents

4. L’estació meteorològica

PROJECTE 1: El teatre

3. Cursa d’orientació

2. D’acampada!

1. La meva família

MATEMÀTIQUES

PROJECTE 3: Petita història de la televisió

9. L’entorn proper

8. El món dels animals

7. El món dels vegetals

PROJECTE 2: Petita història del cinema

6. Cuidem el cos

5. El pas del temps

4. Fem de meteoròlegs

PROJECTE 1: Petita història del teatre

3. De casa a l’escola

2. El meu lloc al món

1. Com som

MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

FEM MÚSICA

MÚSICA

PROJECTE 1: El teatre musical PROJECTE 2: La música en el cinema PROJECTE 3: La música i la televisió

ACTIVITATS TRANSVERSALS

Danses i cançons

COS, VEU I PERCUSSIÓ

Audicions

ESCOLTEM

6. Cantem junts l’arpegi

5. A ritme de semicorxeres

4. Toquem la tríada i l’acord

3. Xiulem a ritme de vals

2. Saltem intervals de tercera

1. Comencem amb l’escala

ÍNDEX DE LES ÀREES D’AQUEST CURS I RELACIÓ DELS PROJECTES INTERDISCIPLINARIS

AQUEST QUADRE CORRESPON A

3r CURS


LENGUA CASTELLANA

1. Un cuerpo asombroso

2. Pueblos y ciudades

3. Estudios y trabajos

PROYECTO 1: Antoni Gaudí

4. Nos comunicamos

5. ¡Vaya flores!

6. Animales cómicos

PROYECTO 2: Joan Miró

7. Cada familia, un mundo

8. Volando, volando

9. Los cuatro elementos

PROYECTO 3: Salvador Dalí

LLENGUA CATALANA

1. Cuidem-nos!

2. Festes i tradicions

3. Estudi i treball

PROJECTE 1: Gaudí

4. Com viatgem?

5. Herbes i flors

6. Animals i altres històries

PROJECTE 2: Fem una petita exposició de Joan Miró

7. L’aventura de la vida

8. Passejant per les galàxies

9. A l’aire lliure

PROJECTE 3: Recordant Dalí

PROJECTE 3: Dalí

9. Salvem la Terra!

8. Estels i constel·lacions

7. I tu, què fas a casa?

PROJECTE 2: Miró

6. En perill d’extinció!

5. Fem un herbari

4. Ens movem per la ciutat

PROJECTE 1: Gaudí

3. Els oficis dels meus avis

2. Un viatge en globus

1. Creixem

MATEMÀTIQUES

PROJECTE 3: Petita història de Dalí

9. Terra, aire, aigua i foc

8. Mirem el cel

7. Un museu de les famílies

PROJECTE 2: Petita història de Miró

6. Quina fauna!

5. Tot floreix!

4. El món dels transports

PROJECTE 1: Petita història de Gaudí

3. Les feines de cada dia

2. Vivim a Catalunya

1. Coneixes el teu cos?

MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL

Danses i cançons

COS, VEU I PERCUSSIÓ

Audicions

ESCOLTEM

6. Síncope ben ritmada

5. Estructures

4. Cap al greu

3. Cap a l’agut

2. A ritme de corxera

1. Compassos

FEM MÚSICA

MÚSICA

PROJECTE 3: Salvador Dalí, un aficionat a la música

PROJECTE 2: Joan Miró i la Nova Cançó

PROJECTE 1: Antoni Gaudí i el cant gregorià

ACTIVITATS TRANSVERSALS

ÍNDEX DE LES ÀREES D’AQUEST CURS I RELACIÓ DELS PROJECTES INTERDISCIPLINARIS

AQUEST QUADRE CORRESPON A

4t CURS

11


TREBALL PER PROJECTES

En totes les àrees es proposen activitats transversals per ajudar a introduir el treball interdisciplinari: el treball per projectes. Aquestes activitats les trobareu al final de cada trimestre. • A tercer curs proposem els projectes següents: el TEATRE, el CINEMA i la TELEVISIÓ. • A quart curs proposem els projectes següents: GAUDÍ, JOAN MIRÓ i DALÍ. Amb aquestes activitats transversals es fomenta el treball interdisciplinari i col·laboratiu i la transversalitat dels coneixements. El treball per projectes us ajudarà a donar resposta a les demandes del Departament d’Ensenyament de presentar un projecte per curs.


TREBALL PER PROJECTES TRE RIA DEL TEA PETITA HISTÒ

PROJECTE 1

PROJECTE 1 E.indd 1_Medi_LLIBR

25/02/13 14:46

58

BT00243601_U3_CM

cial i cultural

Medi natural, so

FEM UNA OBRA DE TEATRE!

el

l’arribada de l’equip

PROJECTE 1

14

Llengua catalana

PROJECTE 1


EL TEATRE

IA N TS S CO M ED TA N T EL R C CR IC CI EL CO M EL SE U TE N EN P R ES EN A CI Ó IN FO R M LA EB W ES LE S SE V SO B R E AT S P ER A CT IV IT D IR , ES , ÉS A D ÈC A D A N YS . 10 E D CI CL ES AT ? S ADON TE N ’H A

PROJECTE 1 14/03/13 12:30

PROJECTE 1

_LLIBRE.indd 57

_Mates BT00243501_U3_CM1

Matemàtiques

EL TEATRO DE M

ARIONETAS

Escenografía

Hacemos te atro

Tipos de títeres

PROYECTO 1 PROYECTO 1

Lengua Castellana 15


MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL ural es fa lt u c i l ia c o l, s edi natura M e t didàcd a a it e r n à u l’ r e e d p s ma De allar un te b ssie r t e d a t que és po e r p m e la propos s , lla a é es treba b m a t . D’aquest s e e u e r q à s e r tica, alt ats de les it n u etodològis m le s n e e s , a b le b s arteixen le p m o c erdisciplit s e in a ll r a e b n e a r m lt fomenta e s e , s e . n u ncial sòlid ques com e t e p m o c un treball nari i es fa

Coordinació de l’àrea: Carme Ortoll. Continguts: Paquita Carrasco, Carme Ortoll, Jordi Sabaté, Francesc segura i Núria Villas Proposta didàctica i activitats digitals: Paquita Carrasco i Núria Villas


MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL OBSERVAR, EXPERIMENTAR, INVESTIGAR I RESOLDRE Els llibres de MEDI NATURAL, SOCIAL I CULTURAL parteixen de l’anàlisi de situacions motivadores per als alumnes que siguin pròximes a ells i als seus entorns, amb l’objectiu d’estimular-los.

• Llibre de Coneixements • Dossier d’Aprenentatge • Quadern de Projectes

A destacar del Llibre de Coneixements: • La

doble pàgina inicial d’activació dels coneixements i un apartat on s’explica què treballarem al llarg de la unitat.

• El treball d’idees

prèvies i una lectura per situar l’alumne en el tema que tractarem.

• Preguntes,

al llarg de la unitat, per promoure la reflexió, amb l’objectiu fer pensar i fer conversar els alumnes sobre el tema.

• L ’apartat SOM-HI!, al final de la unitat,

que presenta una proposta d’activitats més competencial sobre un petit projecte que ha sortit de les explicacions de la unitat.

• L ’activitat

transversal, al final de cada trimestre, que proposa un treball interdisciplinari i cooperatiu amb una temàtica comuna a la resta d’àrees.

18


A destacar del Dossier d’Aprenentatge: • El mapa

conceptual del començament de la unitat, que recull el resum de tot el que c o s i ajuda els alumnes a l estudiat es’ha m e d i u C situar-se.

6.

Creixement

Alimentació

Activitat física Aparell locomotor

Medi natural, social i cultural • Cicle Mitjà • 3r

Aparell digestiu

Funció dels aliments Sistema ossi

Tub digestiu

Constructors Reguladors Glàndules digestives

Sistema muscular Articulacions Tendons Lligaments

Energètics

(Exemple)

• Les activitats que promouen propostes d’investigació. • Una avaluació

reflexiva de l’alumne sobre el seu procés d’aprenentatge, en l’apartat REFLEXIONO I APRENC, a més a més de l’AVALUACIÓ de continguts.

T00244101_U6_CM1_Medi_ACT.indd 107

A destacar del Quadern de Projectes: La proposta de treball competencial i inUNITAT 6 107 terdisciplinari. FEM UN PA AMB TOMÀQUET, per a 3r curs. 26/02/13 09:18

UN TOMB PER LES COMARQUES, per a 4t curs.

Podeu consultar una unitat didàctica del Llibre de Coneixements i una del Dossier d’Aprenentatge en el web www.barcanova.cat

19


s t l e en d a em r u ct neix u r E st e Co d e r b Lli Presentació del tema mitjançant unes idees prèvies acompanyades d’una lectura per introduir l’alumnat en el tema d’estudi i motivar-lo en el seu aprenentatge.

2.

Pàg.

12

la pàgina na remet a Aquesta ico ents on hi e coneixem del Llibre d riques per cacions teò ha les expli s ac tivitats. poder fer le

Doble pàgina inicial que serveix per situar l’alumne en el tema que es tractarà, a partir de les imatges i d’uns personatges que es fan preguntes relacionades amb el tema.

Vivim a Cata lunya QU È FAREM? • Reflexionare

m sobre els mot

ius que afavorei

• Identificarem dife • Situarem les

ls?

• Coneixerem

• On viuen els anima

rents tipus de

41 comarques

xen les division

s del territori. ntarem amb els punts card inals.

mapes i ens orie

en el mapa de

Catalunya.

les característiq ues principals de cadascun a de les comarqu les comarqu es. es per diversos criteris: marca s i de paisatge turística, sem i raons administ blances ratives. • Estudiarem les diferents enti tats territoria ls presents a Catalunya. • Classificarem geogràfique

ies

èv de mapes coneixes? unya? • Quins tipus que hi prerques hi ha a Catal de Catalunya creus • Quantes coma • A quina zona i la ramaderia: a l’inteI quantes províncies? dominen l’agricultura capiseva la és la muntanya? rca vius? Quina rior, a la costa o a • A quina coma de la teva cotal? el consell comarcal com • Saps on és ix una brúixola? Saps marca? • Per a què serve funciona?

Idees pr

De colònies al Ga

rraf

T’HAS FIXAT EN ELS CARTELLS RECTANGULARS I DE COLOR VERD QUE HI HA A LES CARRE TERES DE CATAL UNYA? ENS INDIQUEN A QUINA COMA RCA SOM!

t s’afanyaven i el seu germà Alber pensà la Judit. Ella ts amb l’esplai i ies seran especials», r cop de campamen «Aquestes colòn Anaven per prime illes de l’autocar. Garraf. a recollir les motx parc natural del al a situad seva cosina en una vella masia cridà la Mei. La passarien deu dies meus amics! –els , la Marina i ! Us presentaré els sts són l’Edu, l’Àlex –Ei, sóc aquí, veniu t-los on era–. Aque yalan assen mà, la alçava alegrement l’Andrea. , preocupada. reu –preguntà la Judit que la Marta i l’And –I els monitors? Aquest any em penso amb els masovers. da. –Són allà, parlant Judit, entusiasma la dir e grup! –va l’Àlex. mar també seran al nostr excla –va llats! Garraf fins a monitors més enrot da pel massís del –Que bé! Són els passejada entretingu els esperava una Al matí següent gaudirien d’un bany. dinarien, i a la tarda un turó proper, on

24

altres cantai margallons. Uns envoltat de pins rafiaven el paisatge, s miraven entre els Pel camí, uns fotog de la merla. Algun t… ven d’imitar el cant distre prova tot més i fins d’allò s ven, algun s’anava fent ar. Així, l’ascens un noi alt i algun porc sengl l’Albert a en Raül, arbres per veure nou? –va preguntar rt. Tu també ets . –Hola, sóc l’Albe tímid lava una mica ada amb la en solitari i semb i. De fet, visc a Igual prim que caminava amb aquest espla vegada que vinc s i m’hi he –Sí. És la primera amb els meus oncle t a passar l’estiu aquest any he vingu meva àvia, però a cosina, star. de Mataró i la nostr apuntat –li va conte no vivim aquí. Som Judit i jo tampoc amb ella. –La meva germana venir de colònies va convèncer per sentit i s’haOccidental, ens ina, que els havia Crist la que viu al Vallès dir –va tres! r més lluny que vosal pare era el cuine –Apa! Jo vinc de Olot, que el seu ar que ella vivia a rsa. Els va explic ell. via afegit a la conve t aquests dies amb prismàtics i amb que se l’havia endu una mà agafava els de les colònies i amb re ment à de cop en David –Ei, mireu! –crid va dir l’Ana cap a l’esquerra. a la muntanya? –li l’altra assenyalav de gran taca negra dir aquella mena dos anys… –Què hi ha? Vols que hi va haver fa culpa de l’incendi rn… l’ento tot n dreu–. Això és per Destrueixe a –digué la Marta–. osos per aprendre –Maleïts incendis! n uns dies molt profit seda. Es presentave Tot anava com una nostre entorn. xer i respectar el conviure i a conèi

UNITAT 2

UNITAT 2

26

Sallent (Bages)

UNITAT 2

27

Què farem? Continguts que descobrirem, coneixerem i treballarem al llarg de la unitat didàctica.

UNITAT 2

Inici de l’apartat N’aprenc més, on es presenten i es treballen els continguts de la unitat. Els continguts parteixen de l’anàlisi de situacions diverses, que estimulen els alumnes a aprendre i a expressar els seus coneixements i punts de vista.

N’APRENC MÉS. Pàg.

48

➧A què ens dediquem?

i les nenes molt tenim les nostres feines. Els nens Tots ens dediquem a alguna cosa, a parlar i caminoves, mengen, dormen i aprenen petits juguen, descobreixen coses nar…

més A mesura que ens fem una mica m a trebagrans anem a l’escola. Comence aprenem llar per descobrir un món nou, on ens ajuden moltíssimes coses diferents que ses, resa créixer i a ser persones respectuo ponsables i cultes. a més a De grans, la majoria de persones, dediquen més de continuar formant-se, es dia; per cada hores força durant a treballar que fan això és molt important que la feina n a estar en allò que realment els agrada acostume els agradi. Les persones que treballen felices. i satisfetes és per a moltes persones una de amistats, les i família la amb La feina, conjuntament

Icona que remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha activitats sobre aquest tema.

les coses més importants.

Pàg.

53

Apartats que faciliten una millor ordenació dels continguts.

➧El treball

és a dir, que estan les feines que fem per guanyar diners, Parlem de treball per referir-nos a no remunerades, de treball per referir-nos a tasques remunerades. Però també parlem de voluntariat. persones de la família o fer feines les a i llar la a dedicar-se com estudiar,

El treball no remunerat se Moltes persones treballen dedicantpersoa cuidar la seva família o altres ho nes amb les quals conviuen. Moltes moltes fan perquè volen, i dediquen éssers hores al dia a la cura d’aquests

HEM DE COMPARTIR LES FEINES DE CASA ENTRE TOTA LA FAMÍLIA.

estimats. diPer fer aquesta feina no cobren costaners, però fan moltes coses que de fer rien molts diners si les hagués una altra persona de fora de casa. de voluntaa estudiar i formar-se o a fer tasques Hi ha altres persones que es dediquen sigui més justa. que tot vagi millor i que la societat riat, amb la qual cosa contribueixen s socials, a el seu temps a treballar en menjador dediquen s voluntàrie Les persones o a ajudar les soles, a acompanyar malalts a l’hospital visitar persones grans que viuen

persones que ho necessiten. n’hi ha altres persones que ja s’han jubilat, però Algunes persones voluntàries són La seva feina té un temps lliure a fer aquestes tasques. que dediquen una part del seu gran valor social.

amb els diners la vida treballant! Això vol dir que Gairebé totes les persones es guanyen satisfer les seun habitatge, alimentar-se, cuidar-se, que obtenen treballant poden tenir

20

25

ves necessitats, etc.

46

UNITAT 3

UNITAT 3

47


Dieta equil ibrad

a

És import ant planifi car bé els equilibrad aliments a és la que que hem aporta tot de menja des per tal s els nutrien r diàriam que l’organ ent. Una ts necess isme tingui dieta aris amb En una die un bon fun les quanti ta equilib tats adequa cionament rada s’han lípids, els . de combin aliments ar els alim regulador ents energè rics en pro s, rics en vitamines tics, rics en teïnes. i minerals, glúcids i i els aliment s constru ctors, Piràmide de

ls alimen ts

Som-hi! Treball que parteix d’evidències quotidianes, properes i contextualitzades, que potencien el coneixement de la realitat.

La piràm ide dels aliments que hem és un grà de menja fic que ens r per tal d’a aconsella d’aliment conseguir sobre les que es dón una dieta racions dià a en cada equilibrad ries Les racion àpat. a. Una rac s recomana ió és la po des s’han rció diversos de repart àpats que ir en els fem durant el dinar, ber dia: esmorz enar i sop Les pe ar. ar, En la par t rs superior en la co ones especi de la piràm aliments aliste ide hi ha que s’han s saluda nfecció de aquells de consum di bl nal i en la ir de forma dietis es s’anom etes par t inferio oca sio enen te r, s els que s’h i nutr en més qua an de con icioni ntitat. sumir stes.

Sucres i grei xos: amb mod eració

-HI! SOM

Grei

x de consum s preferent: l·len panells solar oli d’oliva itar l’energia inesserveixen per aprof plaques solars que S’encarreguen Carn, peix electricitat. en LLET , ous, lleg rtir-la vegada conve i cada sol ums , però i fruit gotable del a seca: 2-3feina racions al ava a aquesta dia bé ningú no es dedic la del Sol Verdures quants anys gaire renovables com Fa unsi hort itant les energies 2-4 racions alisses: que treballen aprof nes al perso dia ent. més ambi ha hi i cuidar el medi electricitat més neta Fruita seca per produir una

nes que insta Làct Perso ics (llet , iogurt, 2-3 racions formatge): al dia d’instal·lar

Doncs és així! fa poc no existien? ha feines que fins ten oferir nous a vegada que hi s feines que inten Heu pensat algun , van sorgint nove de noves profescanvia molt ràpid m tres exemples Com que el món pose Et nes. bilitats a les perso serveis i noves possi

2-4 racions

sions.

Persones que creen tes telèfons o taule

sitius mòbils:

àtiques per a dispo

aplicacions inform

Pa, cereals, arròs, patates i pasta: 3-5 racions al dia Aigua: sem

pre que es

persohabitual que les Cada cop és més n intel·ligent o una nes tinguin un telèfo r que fins i tot heu tauleta digital. Segu aljoc o heu fet servir jugat amb algun s bé, aquestes apliguna aplicació. Donc persones creen els ames cacions o progr st a investigar en aque que es dediquen

_U1_CM_2_M

edi_LLIBRE.

indd 13

Us proposem un

ió. Seguiu aquests

exercici d’imaginac

UNITAT 1

passos:

13

que 13/03/ 13 08:31 o una que cregueu

tent en l’actualitat eu una feina inexis 1. Per parelles, imagin . important i innovadora en el futur serà molt titular «Què farem L’explicació, que podeu triat. hàgiu que 2. Descriviu la feina nts: següe ts aparta ure els l’any 2050?», ha d’inclo

re productes per

dediquen a vend

Internet

Per molt diferents. Venen productes t hi ha molts paexemple, actualmen decidit venhan que ses gesos i page dictes per Internet dre els seus produ midors a través de rectament als consu pàgines web. es pròpi seves les n guren que pode Els pagesos s’asse r productes al millo vendre els seus ren nes que els comp perso les i preu res fresverdu i s fruite saben que són a qualitat. ques i de la màxim

56

tingui set

BT00243801

àmbit.

Persones que es

Dragó

Text amb informació que cal destacar, curiositats…

: al dia

1. Nom de la feina. aquesta feina. 2. En què consistirà ar per fer aquesta feina. 3. Què caldrà estudi anyes. de companys i comp la vostra idea a la resta 3. Després exposeu . «Les feines del futur» fer un mural amb totes 4. Finalment, podeu

UNITAT 3

57

UNITAT 3

PETITA HISTÒRIA DE GAUDÍ

Museu Cau Ferrat, NO SE SAP SI GAUDÍ VA NÉIXER A REUS O A RIUDOMS, A LA COMAR CA DEL BAIX CAMP, PERÒ SÍ QUE SE SAP QUE VA SER PELS VOLTS DE SANT JOAN DE L’ANY 1852.

Sitges

GAUDÍ VA SER UN ARQUITECTE MODERN ISTA. AQUEST ESTIL REPRODUÏA ALS EDIFICIS FORMES INSPIRADES EN LA NATURA, COM FLORS, PLANTES, PETXINE S, CARGOLS, ARBRES, ONES DEL MAR…

Ratpenat

ANTONI GAUDÍ VA SER UN ARQUITECTE MOLT AVANÇAT EN LA SEVA ÈPOCA, MOLT DETALLIS TA I PERFECCIONISTA. VA SER UNA PERSON A QUE VA APORTAR MOLTS BONS CONSELLS I MANERE S DE FER A L’ARQUITECTURA ACTUAL.

Falciot

EL 1882 ES VA POSAR LA PRIMERA PEDRA DEL TEMPLE DE LA SAGRAD A FAMÍLIA. TOT I QUE ÉS UNA DE LES GRANS OBRES DE GAUDÍ, NO LA VA PODER VEURE ACABAD A, I ENCARA AVUI ESTÀ EN CONSTRUCCIÓ.

58 í Falcó pelegr

EL 1900 VAN COMENÇ AR LES OBRES DEL PARC GÜELL A BARCELONA, QUE GAUDÍ VA DISSENY AR COM UN PETIT POBLE, AMB EL SEU MERCAT I LES SEVES PLACES.

Gaudí Centre (Reus

)

GAUDÍ VA MORIR A BARCELONA EL JUNY DE 1926 ATROPELLAT PER UN TRAMVIA. ACTUAL MENT ES POT CONTEMPLAR LA SEVA OBRA EN MOLTES LOCALITATS, ON VA CONSTRUIR EDIFICIS MOLT PARTICU LARS.

La Pedrera (Barcelona) AL PASSEIG DE GRÀCIA DE BARCELONA, HI PODEM TROBAR ALGUNS EDIFICIS QUE GAUDÍ VA FER. UN ÉS LA CASA MILÀ, CONEGU DA COM LA PEDRERA , I TAMBÉ LA CASA BATLLÓ.

Converseu sobre el tema i con testeu les preguntes : • Us sembla que els edi ficis d’avui són iguals o diferents que els de Gaudí? • De les obres que coneixeu Gaudí, qui de na us agr ada més? • Creieu que és difícil dissenyar construir i edificis com els Gaudí? de

PROJECTE 1 PROJECTE 1

Dragó

Ratpenat

Activitats transversals. Editorial Barcanova proposa unes activitats trimestrals pensades per afavorir el coneixement des de diferents aspectes naturals, artístics, culturals i socials. Aquestes activitats es treballen en totes les àrees curriculars i faciliten el treball per projectes.

Tòtil

ara ficacions com nostres edi ures de les per fer-hi el en estruct persianes… ècies aprofit forats de les uestes esp os sostres, Algunes d’aq ampits, fals ets, par , forats a les esquerdes r-s’hi. niu o refugia

UNITAT 6

59

109

13/03/13

08:45

Proposta d’activitat digital per treballar amb PDI a l’aula.

ndd 109

edi_LLIBRE.i

_U6_CM_2_M

BT00243801

BT

d 109

LIBRE.ind

_2_Medi_L

_U6_CM 00243801

21


Medi natural, social i cultural • Cicle Mitjà • 4t

e l g e at d t a r n u ne t c u pre r t s E ’A d r ie s s o D la pàgina na remet a Aquesta ico ents on hi e coneixem del Llibre d riques per cacions teò ha les expli s ac tivitats. poder fer le

Pàg.

12

1.

Coneixes el teu cos?

Per créixer

Per obtenir energia

Per prevenir i curar malalties

Per què ens alimentem?

Medi natural, social i cultural • Cicle Mitjà • 4t

El nostre cos

Esquema conceptual per recordar i per situar l’alumne en el tema.

Què cal fer per mantenir sa el nostre cos?

Alimentar-nos seguint una dieta equilibrada

Es produeix l’intercanvi de gasos entre els pulmons i la sang

Pàg.

12

joventut Aparell respiratori

➧Els nutrients 1

Conèixer el funcionament dels aparells i dels òrgans que intervenen en les funcions vitals

Aparell respiratori

Pulmons Diafragma

Parts Vies respiratòries

Inspiració

Què són els nutrients?

Fosses nasals Boca Laringe Faringe Tràquea Bronquis Bronquíols

Moviments Expiració

2

Relaciona cada tipus de

Glúcids o sucres

Lípids o greixos

Proteïnes

Vitamines i minerals

isme.

proporciona a l’organ

Espai per escriure el nom de l’alumne.

proporcionen energia • Són nutrients que

7

SIER.indd 7 12/03/13 16:47

el que ajuden a regular • Són substàncies funcionament del cos. nts per a un bon crei• Aporten els nutrie xement del cos.

Saps explicar què és una

UNITAT 1

BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOS

al cos. • 4t i cultural • Cicle Mitjà Medi natural, social

3

nutrient amb allò que

dieta?

Espai

rada?

• I una dieta equilib

• Quins aliments s’han

• Què et sembla que

Espai per escriure el nom de l’alumne.

ar una dieta equilibrada? de combinar per elabor

ll ble? per fer una dieta saluda tacte i la pe ➧El sentit del

persona necessita una Pàg. 20

ns que podries

acio Imagina les sens riu-les. imatges i desc

27

8

is tocar el que

tenir si poguess

es veu en les

UNITAT 1 12/03/13 16:47

Medi_DOSSIER.indd

BT00244401_U1_CM_2_

8

ut dels sentits ➧Higiene i sal

Pàg.

21

De quin sentit

28

Quan treballes

tens cura en cada

cas?

.

amb bona llum

Quan no olores

ies fortes.

de prop substànc

ica gaire forta

mús Quan no escoltes Quan et desinfec Quan no mires

tes les ferides amb

directament el

Quan no menges Quan mires la

Quan evites els Quan prens el

Activitats per treballar el contingut del Llibre de coneixements. Aquestes activitats estan pensades per anar aplicant els coneixements, els processos i les habilitats i, així, aprendre i saber resoldre qüestions en contextos diferents.

aigua i sabó.

sol.

aliments ni gaire

televisió a una

. amb els auriculars

nts.

freds ni gaire cale .

distància correcta llosos.

llocs molt soro

sol amb crema

protectora. u.

es de sol a l’esti Quan portes uller

UNITAT 1

21

12/03/13 16:47

OSSIER.indd

1_CM_2_Medi_D

22

BT00244401_U

21


si trobat més interessant esta unitat que has informacions d’aqu les representin i enEscriu les idees o les o busca imatges que r recordar. Dibuixa-les que t’agradaria pode ganxa-les.

T’ho explico. Apartat perquè l’alumne prengui consciència del que li ha interessat més de tot allò que s’ha anat desenvolupant i descobrint en aquesta unitat. • 4t i cultural • Cicle Mitjà Medi natural, social

UNITAT 1

22

3

Quina utilitat té la piràmide dels aliments?

4

Quins òrgans fem servir per relacionar-nos? Escriu-los.

12/03/13 16:47

dd 22

_2_Medi_DOSSIER.in

BT00244401_U1_CM

1

Llegeix aqueste s afirm ns i indi ordenats segons el recorregut de l’aparell de ca les parts Escriu els noms de acio si sónrespiratori certes (C) o false En la funció de s (F). que arriba als pulmons. cos des que entra l’aire nutral ició hifins intervenen tres aparells: l’aparel latori i l’aparel l digestiu, l’ap l excretor. arell circu-

5

La dieta és un conjunt d’alime nts que prenem en un període Si una dieta està de temps dete rminat. confeccionada fem quan respirem? respiratoris seguint lesque Quins són els moviments recomanacio ments, diem ns de la piràmid que és equilibr e dels aliada. En la nutrició s’absorbeixen aliments i oxig en, que s’utilitze i s’expuls n per obtenir en sub formen part aquestes paraules: quin de Digues stàn energia, ciessentit residuals.

6

7

Medi natural, social i cultu ral • Cicle Mitjà • 4t

2

Escriu el nom del pituïtària: Membrana tipus de nutr ient a què corr ples d’aliments espon cada defi de cada tipus. nició i posa dos Cadena d’ossets: •

Retina:

: Ens proporcion

en energia per

Exemples: Parpelles: •

Papil·les gustatives:

: Ens ajuden a

Narius: Cristal·lí:

C

.

1

t: adre següen

Omple el qu

lorar? ells diapar Què puc mil r que els Noi sabe Sítrició que tendre ió de nu en nc a fu t la ajuda rès de ’ha ap m ns ió he cio que explica uesta func aq stre. Escolto lesen en sobre el xionar stra o el me rven teme inla • Refle toride i respira r el que excretor Sé explica gestiu, he après. . feina neta Presento la . i endreçada i del del gust lletra clara. l’olfacte, de Escric amb a, de l’oïd feinlaesvista, en les de Participo ls sentits ment de sades. funciona propo ndre el re Ap e • Recorda cal que tinguis en ber qu tament una activitat, dat a sa Per poder resoldre correc ’ha aju . tacte m e els punts següents:

sent

lar el funcio-

12/03/13 16:47

0123A_D DIB

UIXOS D’ACOM

PANYAMENT

UNITAT 1 BT00244401_U

23

1_CM_2_Medi

_DOSSIER.ind

d 23

12/03/13 16:47

compt

– Mirar de trobar

T1 UNITA

1_CM_2

4401_U

Reflexiono i aprenc. Activitats orientades a fer reflexionar l’alumne sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

. ions Observac

t: adre següen

Omple el qu

2

és rès pro e em quap enteshe t el qu toalim ins són deels Sérvqu irà més rgia. rten e em seporcionen ene e el qu s que m’apo qu ent ec alim els • Cr ixer. Sé quins són juden a cré ts que m’a ra du els nutrien ver la i què la fruita He après per s per al bon funcionaant són import . cos ia que ment del importànc at sobre la He reflexion re aigua. beu té el fet de dieta ant que la ort imp és Sé per què 26 rada. ntenir sigui equilib c fer per ma accions pu Sé quines .indd 26 sa. IER OSS el cos _Medi_D BT0024

bles per regu

demanen. dels nyes. – Comprendre què et nscompa i les òrga els compa dels nys assembli. – Parlar-nei amb la cura una activitat que s’hi gienesi alguna vegada has fet la–hiPensar e tenen la resposta adequada.

ia qu portànc de la im ciència dre cons que tendre en a t ajuda its m’ha

• Pren

es:

UNITAT 1

BT00244401_U1_CM_2_Medi_DOSSIER.indd 24

FET? OM HO HE

à • 4t • Cicle Mitj i cultural ral, social Medi natu

PRENC IONO I A

respon

O I APRENC REFLEXION

3

Penso i

tjà • 4t Cicle Mi tural • ial i cul ural, soc Medi nat

REFLEX

c: ió de la func tendre dat a en e m’ha aju obrir qu ns vitals i a desc s funcio sentits ve ls se de òrgans cos i les el els e b br am r so sta té • Parla e aque am qu i el llig relació rendre?

uda a ap

es:

cies imprescindi

tre cos. Exempl

Què m’aj

créixer. Exempl

: Són substàn

nament del nos

24

activitats.

en energia que

emmagatzem em fins al ; també ajud en a graduar la temperatura del nostre cos.

Còrnia:

exem-

: Ens proporcion

moment que la necessitem Dermis: Exemples: Cargol: •

fer les nostres

Medi natural, social i cultural • Cicle Mitjà • 4t

Avaluació. Activitats per avaluar els coneixements dels continguts més representatius de la unitat.

No

.

12/03/13

16:47

UNITAT 1

25

12/03/13

IER.indd

Medi_DOSS

_U1_CM_2_

BT00244401

25

16:47

23


LLENGUA CATALANA

Coordinació de l’àrea: Montserrat Camps Continguts i proposta didàctica: Rosa Boixaderas, Montserrat Bota, Montserrat Camps, Ester González, Roser Montañola i Carme Pascual Activitats digitals: Núria Murillo


LLENGUA CATALANA COMPRENSIÓ, ORTOGRAFIA, LÈXIC, GRAMÀTICA • Llibre de Coneixements • Dossier d’Aprenentatge • Quadern de Treball

A destacar del Llibre de Coneixements: • La Comprensió lectora: lectures de diversa tipologia textual. Vocabulari.

• L’Expressió

oral i escrita: textos de referència de les diverses tipologies textuals, amb anàlisi de la seva estructura.

• L’Ortografia,

que s’introdueix de manera exemplificada. Petits textos que es poden utilitzar com a dictats.

• El Lèxic, amb exemples i referències a les lectures. • La Gramàtica: anàlisi i normativa de l’organització morfològica i sintàctica de la llengua.

• El foment de les directrius proposades en el Pla de Lectura, d’una manera clara.

26

Nacional


A destacar del Dossier d’Aprenentatge: • Les activitats de comprensió

lectora.

• L es propostes

d’expressió oral i escrita amb l’objectiu que l’alumne sigui capaç de crear els seus propis textos escrits i d’expressar-se en públic.

• L es activitats

de lèxic per enriquir i ampliar vocabulari, que donaran als alumnes les eines necessàries per a la creació de llenguatge.

• L ’AVALUACIÓ al final de cada unitat didàctica de l’ortografia, la gramàtica i el lèxic, que hi ha.

•U  na avaluació

reflexiva de l’alumne sobre el seu procés d’aprenentatge, proposada en l’apartat REFLEXIONO I APRENC, a més a més de l’AVALUACIÓ de continguts.

A destacar del Quadern de Treball: Activitats de tipologia molt diversa per reforçar els aprenentatges

Podeu consultar una unitat didàctica del Llibre de Coneixements i una del Dossier d’Aprenentatge en el web www.barcanova.cat

27


s t l e en d a em r u ct neix u r E st e Co d e r b Lli

Pàg.

23

Expressió oral. Propostes per ensenyar a l’alumne a expressar-se oralment en diferents situacions. Expressió escrita. Textos de diverses tipologies textuals, amb l’anàlisi de l’estructura de cada un, que permet comprendre com s’ha d’escriure cada tipus de text.

Comprensió. Lectures de diverses tipologies textuals.

7. Pàg.

115

gina del met a la pà re a n o ic a st n hi ha Aq u e nentatge o re p ’a d r ie es treballa. Doss el tema que re b so ts ta activi

L’aventura de la v ida

Les llav ors de la vida

–Però jo no vull que et moris –va gemegar en Manel. –És clar –va dir l’avi–. Però tots els éssers humans neixen, creixen, es fan vells i moren. –I això, per què? –va pregun tar en Manel. –Perquè si ningú no es morís, La mort d’una persona estima no hi cabríem, a la Terra! da és sempre una experiè –va dir rient l’avi–. Imagin nque en aquesta casa hi visques a’t cia molt difícil. En aquest sin tots els teus avantpassats, conte, un nen afronta la i també els avantpassats mort dels teus avantpassats. Això del seu avi i aprèn una lliçó fa centenars de persones, molt dies molt molt important sobre la per aa dies o milers. bandaa per de band vida. deixarr de etran deixa –Però la Terra és molt gran, perm permetran ens A veure què en penses. ens que ns que els xips, els ss opcio tothom podria viure-hi! , tenim opcions es xips, molte patates I ESCRITA. molte les patat res, les , tenim dir en nadures, veieu–va Manel. Com llaminadu Com veieu EXPRESSIÓ ORAL les llami –Mira –va dir l’avi Sebasti trial, les industrial, tipus indus de tipus xos à–, has vist alguna vegadaels pastissos en massaa xos de en mass ii brioi aport brioi aport ens ssos ens en, pasti en, ompl un els pagès sembrant un camp? sts prod uals punt ens ompl puntuals uctes ens –No –va contestar en Manel– sts productes Aque Aque es… es… salad , però quan anem al camp salad pipes pipes s, lesfixaré. s, les fregitm’hi ets fregit cacau cacauets –Abans que hi hagués pageso Pàg. Pàg. s i conreus –va afegir nten. nten. alime ens l’avi–, ens alime no les plantes greix greix ii no del món naixien soles, sense que ningú les 12 12 plantés. Els primers poblad elléS VVicenç ors de la Terra se les menjav icenç SSelléS però, quan en, les plantes el s’acaba a el ven, els homes es quedav arriba tarda,, arrib En Manel se sentia molt la tarda de la en sense menjar. Amb el itats de activitats les activ trist perquè el seu avi estava els homesno iar les temps, d’iniciar van adonar-se que, si conserv Pàg. abanss d’inic la, la, ii aban molt malalt II que aa l’esco que no l’esco Pàg. les llavors rgia. ss dia i havia dia aven rgia. d’ene sentit inten metge que li quedaven poques d’ene ació inten dir d’un al ació que aport d’un rés les plantes duen a dins, i les Després petitaa aport plantaven, podrien tenir setmanes de vida.Desp una petit amb amb una piles les piles 11 Els seus parescte les 11 plantes regar ajuregar noves recar estaven recar vista ii ajusempre de vista per més silenciosos que de costum, caminaven que volguessin. punt de un punt perfecte per ixin un ent perfe mom ofereixin moment per casa amb sabatilles, que ofere –M’ent 13 des, que ens,eu fill? –preguntava l’avi per 13 raonades, eu ns raona sense fer soroll, Estar cacions rtant.. s! Estar ss impo explicacio impo bones! i fins aa dona assegurar-se que en donarr expli coses bone i tot rtant meny parat el rellotge de pèndol és meny havien isteix tantess coses cons petitaa és consisteix dreu tante ser petit arManel el seguia. per ser obtindreu mentar del menjador perquè elper Argu va una irmica–. ent, obtin I descansaArgument ctament, correctam tarda sorollós tic-tacstno tarda corre més Per aconseguir això –va continuar–, mitja ir més dorm de mitja a dorm u de a ó. mos arribés u anire ó. mos opini tació de l’avi Sebastià i el st anire fins aque així, opini van defen una a l’habifixar-se sar unaells plantaven feu aque sarque gana:: així, Si feu tanta gana molestés. Perquè l’avi estavaSi din al ventre de la dona i naixien din aa defen sense tanta llavors millorr ii sense aa sopar sopar millo gairebé ts rà fills per substituir les person rà becaine ajuda us ajuda fent usdia tenia els ulls tancats i respira ts ii el s, cansatot es que anaven morint. Jo meny menyss cansa plantar latres va suaument. […] vaig llavor que quede la teva mare i altres fills, plena.. teniu tres en teniu panxaa plena la panx i ells han plantat la teva Aquí en s. Aquí Quan en Manel tornava sense la ACIÓ gustos. uils ii sense els gusto MENTACIÓ tranq tranquils tots els ARGUMENT llavor. Per tant, de l’escola, feia una estona UNA ARGU em puc morir tranquil. per aa tots ES FA UNA ES FA nts ii per QUAN difere QUANja diferents ben ben ars ENT: de ars compa beren SEGÜENT: fer beren nyia EL SEGÜ u fer OSA EL D’ençà que era molt petit, S’EXPOSA podeu a l’avi Sebastià. SOVIN més, pode SOVINTT S’EXP A més, l’avi Sebastià s’havia assegutA Des d’aleshores, quan en moltesus Manel sortia a passejar aran! agrad al seu costat i li agradsaran! havia explicat infinitat de amb que usvegade els seus segur que contes que havia après allàsegur pares i veia un nadó acabat al seu poble. Deia que als de néixer al cotxet, exclam saben més contes que a pobles ava: la ciutat, molts més. I que –Mireu, aquests senyors sobre il oo opinió sobre pernil Una Una opinió no tan sols els expliquen atge,, pern tenen llavors! formatge de form at de favor, pany res abans d’anar a dormir. a les panyat ació ents aa favor, criatu,, acom explicació acom arguments Uns Uns argum el tema oo explic quet el tema Tots, els vells, els infants tomàquet Els pares d’en Manel somrei amb tomà ció oo 1. Pa amb contra 1. Pa definició en contra Una i els homes Una defini ents en perquèè el perqu en i ell afegia: arguments uns sobre ral. que treballen al camp, uns argum sobre el ral. natu al reuneixen a la vora de la natu o al tema va o el tema es va d’oli sobre el alhora.. ació sobre at. tipus alhora oli d’oli inform llar de foc a l’hivern i aleshor dos tipus en oli exposat. ina informació oo dels –I jo també sóc una llavor. dels dos ina en del parer expos tony ens del parer quet, tonyvell quet, ens tomà parlar de tomà es el més vol parlar de es xes vol es xes qual rodan els del qual é explica rodan del tamb –Aquests contes no estan contes. també posem hi posem epà re. epà hi onaescrits ni tenen dibuixos, l’entr vol debatre. –D’on a onaes l’entr vol debat funci Si a es ho que funci o Si bon has que al tret, o bon al per això? com els teus. Els saben –li preguntaven els pares. ssaris per (necessaris memòria perquè els escolta rals avisrals ii mine mine de (nece inesels vitamines ven quan eren joves. Els arà –M’ho ha dit l’avi. I l’avi arà vitam aport vells sónaport sap moltes coses. És un t). com llibres que parlen. t). espor espor feu si feu Ara l’avi parlava baixet i llibre si tot que sobretot […] cos, sobre es cansava de seguida, però parla. del cos, ment ment del un dia que havia vingut el metge i en Manel plorava perquè havia posat una injecció I quan l’avi Sebastià va morir, a l’avi, l’avi li va dir: en Manel es fixava en totes –No ploris, Manel. Ja ho les veus, a mi em queda poc aa llavors humanes que passaven pel carrer o fruit temps de fruit de de vida mica perquè que mica una cansat que una mula, però trobava a les botiestic més amb una rt amb iogurt no em moriré abans de un iogu gues, al parc, a l’escola; de fruitaa ii un de fruit peça temps com pertot arreu en Manel veia peça 2. Una es mor 2. Una la gent en una guerra. Jo ja he viscut tot ). llavors de vida ). anes anes avell o avell el temps que em tocava o i lles es consola va per la mort del seu estimat s, ametlles s, amet al (nou perquè sóc molt (nouvellet. natural seca secamolt fruita natur de fruita avi. ts de iogurts is iogur propis es prop vostres els vostr ses. fer els gustoses. de fer més gusto provarr de ons més Pode inacions Podeuu prova combinaci quiness comb veureuu quine VOCABULARI Ja veure nous.. Ja tes nous quantes unes quan -hi unes ii posar posar-hi

COMPRENSIÓ.

M arina P ino

El berenar

➧L’argumentació

84

UNITAT 7

Gemegar: Fer sons planyívo ls. Avantpassat: Ascendent, antecess

or.

Vocabulari. Facilita la comprensió de paraules que poden presentar alguna dificultat.

lata. iexocolata. propieles prop amb xoco rà les 3. Pa amb 3. Pa minarà determina en deter lata en xocolata la xoco en la cacau en de cacau s, ntatgee de petits, El eren petit percentatg El perce quan eren pares quan es pares vostres dels vostr típic dels tan ar, tan típic ar, beren st beren st Aque Aque tats. tats. ana. setmana. aa la la setm es es vegad de vegad l de l parel un parel fer un el podeuu fer el pode

UNITAT 1

12

13 UNITAT 1sobre Quadre conceptual el tipus de text que es treballa.

RI LARI BULA CABU ats.. VO VOCA vitats ctivit d’acti ple d’a dia ple Un dia es dia:: Un enss dia quee es Int Inten njarr qu menja de me óó de rci rci Po Po s: cop.. Mo Mos: d’unn cop ga d’u stega ma maste

Conceptes importants que cal recordar.

Ortografia. Normes bàsiques adequades al nivell. Es van introduint de manera exemplificada.

busútil busforça útil és força e, és una e, una aa oo una riure una d’escriure hem d’esc si hem de si a. dubtee de del dubt tònica. nt del ió tònic davant posició en posic des, dava uin en vegades, es vega estiguin la ee estig Moltes Molt la aa oo la què la en què ia en família ixa famíl mateixa la mate de la la de la parau parau una car una car

FIA. GRAFIA. ORTOGRA ORTO Pàg. Pàg.

33 33

➧La vocal neutra

ra foguera fogue Exemples: rada foguerada fogue nya castanya casta nyadaa icatiu.. castanyad d’indicatiu casta nt d’ind present del prese na del persona ra perso tercera la terce ar la buscar m busc podem ,, pode verbs verbs dels cas dels el cas En En el

ples:

lletress les lletre m les unciem pronuncie com pron era com manera la man en la Fixa’tt en Fixa’ ents: següents: ules segü paraules les para de les cadess de destacade desta DA ANYADA CASTANYA CAST

IRE YATAIRE LLENYATA LLEN RA ADORA SERRADO SERR

ANTS ELEGANTS ELEG

Exemples.

à, català, del catal rs del parlars algunss parla En algun En síl·labaa una síl·lab en una e, en la e, la aa ii la la so el so És . el És . igual n sonen igual a, sone àtona, àton a. neutra. vocall neutr enat voca anomenat anom

Exemples rema rema remarr rema plantaa plant ar plantar plant casos.. algunss casos en algun fer en cal fer que cal ràfics que ortogràfics is ortog canvis els canv rda els Recorda Reco Exemples: barca barca plaça plaça

ues barques barq placess place

ja taronja taron ga navega nave

ges taronges taron gues navegues nave

aigua aigua

aigüess aigüe

cada en cada yaladaa en assenyalad vocall assen la voca de la so de el so para el Compara Com ules: paraules: de para parellll de pare

Icona que remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha activitats sobre aquest tema.

nya castanya casta ca branca bran

nyer castanyer casta quetaa branquet bran

festa festa

festiu festiu

re vespre vesp

rada vesprada vesp

ra. neutra. neut

en nos en fixar-nos m fixarpodem e, pode una e, una aa oo una amb una ra amb neutra vocall neut de voca so de el so riure el d’escriure hem d’esc si hem saberr si Per sabe Per s: s: acion indicacion stes indic aquestes aque SS CTIUS ADJECTIUS NOMSS II ADJE NOM uen s’escriuen al, s’escri general, en gener en lar singular masculílí singu •• mascu … ample… , ample , poble , poble , vespre final: vespre -e final: amb -e amb uen s’escriuen al, s’escri general, en gener en lar singular femeníí singu •• femen … grossa… festa, grossa ya, festa, castanya, final: castan -a final: amb -a amb cions: excepcions: força excep ha força Hi ha Hi … mapa… a, mapa poema, rca, poem patriarca, lins: patria masculins: •• mascu ge… salvatge… jove, salvat mare, jove, ins: mare, femenins: •• femen

26 26

28

sonenn ues sone tòniques la ee tòniq La aa ii la La e. aa oo e. el tenen el es tenen es àton e la àton i e a la i La a La vocall de voca so de el so so, el ix so, mateix mate

VERB VERB vocal en vocal acabenn en que acabe ls que verbals ns verba nacions terminacio les termi En les En re: re: escriu cal a escriu cal a neutr neutr … menja… torra, menja lletra: torra, a lletra: a l’últim és l’últim quan és -a quan •• -a es… menges… torren,, meng lletra: torren tima lletra: penúltima la penúl és la quan és -e quan •• -e cions: Excepcions: Excep omple.. obre, omple vine, obre, corre, vine, formess corre, Les forme •• Les … perdre… e, perdre vendre, -re: vendr en -re: ts en acabats ius acaba infinitius Els infinit •• Els

Dictat 1

00 1.000 té 1.0 quee té plà qu altiplà un alti és un pli ampli lmaa és Calm moltlt am La Ca ai mo La espai un esp És un ud.. És ltitud hi d’altit ar-hi tress d’a arsej sej metre pas me ts pas pots eny,, po ntseny Monts Mo del car En del ert d. En caraa obert itud. solitu ii ob litatt ii sol uil·lita nquil· tranq lta tra les,, molta velles d’ovel ambb mo ats d’o am ramats re ram veure den veu ts. poden i po prats. i s’h i s’h ss pra pel i avu pel en avu turen pastur quee pas ues qu nya vaques ntanya res ii vaq munta cabres la mu cab de la de tat tat cos cos al à està al ca lmaa est conca Calm la con la La Ca veu La veu es n es d’on des d’o alls,, des de alls de tag na tag na pla Ma pla la Ma del del tat ii la costat un cos per un deraa per Torder la Tor de la de tre.. l’altre per l’al Vic per Vic

Dictat 2

al·len s’instal·len Sants,, s’inst Tots Sants de Tots volts de Pels volts Pels ts ciutats les ciuta de les rs de carrers als carre nyeress als castanyere casta nyes castanyes coure casta per coure et per et fogon seu fogon el seu amb el amb atos. moniatos. ii moni es que es alt que força alt arbre força un arbre és un nyer és castanyer El casta El seves les seves nes; les mitjanes; anyes mitja muntanyes les munt fa aa les fa de és de és despr r, despr r, tardo la es ii aa la tardo grosses són gross fulles són fulles és fruit és seu fruit El seu cauen.. El color,, cauen de color ar de canviar canvi surtenn en surte en dins de i dins de osa i osa espin la espin càpsula una càpsu una s. stibles. comestible són come que són nyes, que castanyes, les casta les

UNITAT 2

27 27

UNITAT 2

Dictats que presenten les dificultats específiques plantejades en la unitat.


verbals s p m e t ls E

collita

145

entre munel pas. tanyes que hi permet FAM. Collada. Conjunt, de persones. 2. f colla 1. f Conjunt coses. col·lecció de 2. FAM. Collar partida. 2. Par1. Aplec, estol, patoll,

coll

Lèx c Apro und ment de enguatge ut t zat en es ectures anà s de s mecan smes de ormac ó de parau➧Elesdiccio

dons per a un fi una benèfic, etc. Fem collir*. FAM. Col·lectar, SIN. Capta. cosa que fan d’una Dit adj. col·lectiu, -iva 1. s conjuntament. Hem fet diferents persone Dit d’un nostre poble. 2. adj. un treball c. sobre el pluralique designa una nom en singular c. tat. Equip és un nom ivitat, col·lect Col·lectivisme, FAM. col·lectivitzar, collir*. , ivització col·lect -una. SIN. 1. Comú, proque social Doctrina en col·lectivisme m dors posseeixin treballa els que posa de producció. comú els mitjans ClaveQue recull. 2. m. col·lector, -a 1. adj. les aigües de la xarxa recull que gran guera les aboca a la depurade sanejament i

de recollir col·lecta f Acció c. per ajudar una ONG.

collar, degollar*.

FAM. Collada, a la sarrona. SIN. 5. A collibè, 2 m Depressió pronunciada

SIN.

tida.

en m Actitud de qui, una col·laboracionisme

a b c d e

Exemp

f

g l’enemic, defensa un país ocupat per els invasors. amb política d’entesa h Treballar amb algú. LÈXIC. col·laborar v. intr. ració, labor*. FAM. Col·labo ir, cooperar. i SIN. Ajudar, contribu una c. a mig Prendre lleuger. Àpat f col·lació 1. dora. j c. Esmentar un tema. té el mateix ofici matí. 2. f portar a que Persona elles, f i m ells. col·lega tr. Comparar, entre els professors són c. entre col·lacionar v. que una altra. Tots k ccions d’un text. -a. dues o més reprodu SIN. Company, s amb interesSIN. Conferir. persone de de c. Grup La m . l C. d’arcol·legi 1. certa extensió mateix reglament. collada f Coll d’una sos comuns i un 582 col·legi. Si volem trob del Edifici 2. m Toses. d’elear en el dicc quitectes, de metges. m ició artística feta ionari la par collage m Compos 1r: Obrir 3. m Escola. c. fet amb i tela col·legialitat, ts. Un territor -a, aula cap, el diccion per Col·legial, 294 ments diversos enganxa FAM. què haurem col·legiata, ari i buscar que actua moguda n at, -ada, ar, col·legi 2n: Fixar-no testaferro m Persona i paper de diari. la lletra c. de fer? col·legir, base -a, terrisseanimal que és la s en les par altra. ire, terrisse una Proteïna m Terrissa llegar*. en una FAM. qual un col·lag fúnebre en la pell. aules gui algú ent o ió en la dels seus Declarac 1. mcònica, tr. Fer entrar ment a, que esta de les pàg lleugera a , com testam ria. iar 1.mv.ocupa de molts teixits orgànics ió col·legi el fil col·leg arteBarretaunde fusta, ar-se en per que n situade ines, per situ ció de la tensió tòrcer la idestinac 2. m Antic T. de o terrafus iecol·legi. v. pron. Organitz persona decideix 2. un difunt s a la part i m Superfíc en la filatura ia. at amb naterritor una professi ar-nos en col·lapse 1. m Disminu serveix seva mort. ó. per Relacion 3r: Buscar ió sanguín que 1. laadj. habitat circulac de dalt a, oindividu després de lap s d’una fúnebre béns ció de Bíblia. provínci mort. la pàgina la de una o b en la pàg els paralitza trist, i de divideix estat r-lo. rial es ció Molt ofi- en enrotlla on se celebren e.què m Paralitza on hi ha la Parts T.fusiform ina concret els difunts. un c.2.2.adj. a i Nou els espècie vegetal, etc. f Església ció, La malalta va patir iataFAM. paraula. c. a l’aeAfuar, afusar, fusada, s, lúgubre. un una a la paraula col·legalitat. llegat. entrada del Deixa, q SIN. 2. Tenebró vaga va provocar territori s. SIN. 1. la meitat d’una acomiaTerritor a les fcatedral cap. La par les activitats. La FAM. es c ia que fa perial, diccionari cis comfusa musical que val la proNota v. testament. aula cap és d’un text. b . 2. m Allò que v. tr.2.Fer que es trob funeral m Cerimòn r*, proextractes testar roport. que busque ir 1.. v. tr. Ferxera. terror 1. m Por extrema una a amb faci , contesta difunt. . r r*, detesta unlapsus* darar, els davanterssemicor FAM. Atestar* totscol·leg m una par FAM. Col·laps t. decerimòntari, -ària, d litat, però voca. És a ael les tr. Deduir. -a,mterrorídedicad Arma de foc portàtil. aula en el testament, testame terrífic, fusell no sempre testar*, c 1. Desmai. SIN. tament igu funerària Societat FAM. , reduir. , fuselleria. testificar*, testimoni*. Aterrir, terrible, 1. Resumir diccionari ar. r*, fuseller terroritz Afusella 574 metall, etc. que en- me, SIN. co- m Dispoal. Per exe terrorista,FAM. s 1 1. m nies testamesntaria, peça deament. la trobarem Tota d’enterr ar diferent terroris 2. a. -a, relacion fic, collar e mp fondre. canvia d’opinió desgràci Lligar, o pot tr. v. . porta mort le, els nom r fusible fina-Que es escrita exa amb col·liga 1. adj. 2. m-aCollaret lar (cap i no t, -uda adj. Que no s. adj. Que d el coll. ió del terror testarru volta s sempre cfunest, m Utilitzac circuit elèctric. me de s, -osa. pression ó del les terroris caps), i els per mitjà pernició ses. protecci malgrat de els -osa, peces , t sitiu tarja dues actitud trob o 2 Ominós socials. tr. Unir es i s i Col·liga lligar*. arem en sing verbs, en , norció, polítiqu f 2. v. tr.rilPosar coses. el joupendent collar 1. v. SIN. litats dibuixos puja tenia, hau m 2. Ploms. cos amb que v. ta. 2. el FAM. SIN. infinitiu (pe o elde davant. de certes compac ue la flor f Part tr. Marcar altres estris. ifunicul ar m2.Ferrocar de terramitjà planta rem de bus el testera tatuar petit de puncargols r de la de f al jou m Tros per cable. r saber el 1.m fondre. 2. f f. nuclear Arrenca un lar. tr.matèria, nt llaurar nts, per Pàg. 1. v.fusió terròs Acció c. els bous l rectangu 1. f com car tenir). genital masculina. t permane au . Van coses. medieva la tracció significat malmen el en per formar4t: En les d’una altra m Glàndul rep t collir als animals i aplegartesticle A casa atòmics gr, mitjança e.Tros semblan tarja 1. f Escut on tr. Agafar sotmetr mel 2. v. Reunió . una de a*, r. de dos nuclis fruit. entrades dret LÈXIC. colorant hi ha col·lect tr.1.Subjecta devigent v. escrit. recull fcap 3.un ió, FAM. 3. m Terrer. cions que un etc. Testar*, testicula ità col·lecc m Llei 18 rectangular camp. del diccion mili-a. Placa a cargol. fur 4. sucre, calç, (civil, Acollir, da, pesant. sal, esClavar e, tatuado FAM..r, sar, especial v. tr. un de més collita, neterrossa Tatuatg targeter v FAM. Jurisdicció ari, hi pod or, -a,SIN. esterros tenen. molt c.regió. 2. mh la paraula i, fusionar ar,cions col·lect ti. Colló, ou, pebrots. FAM. Targeta, del grossa -iva*, i. iu,FAM. r. aplicada funció FAM. sónAterross endefini em trobar Cargola Fondre* amb 4. . Els trobem curtcol·lect . cotó. diccio deJunyir. -osa.cabota tica)nari 2. fr,Clau Declarar com a testimon del gi ficions 1.quals clarSIN. eclesiàs terrossó ctar*, recollir* tar, Teixitaccep tatxa diferents recau. s, b al terrossa testificar 1. v. tr. a la darrere d’u tarlatana fLes lesvoltant posa collir*, recol·le de documents. . 3. sobre SIN. 1. Fosa. que es i olos s nt través sign Defecte. Pàg. a f l’entrada gran persone 2. l’ull. rar de blanque a Orname de w mota. m r. dor per ifica t flors plana. pus n nombre més de lla. tr. Demost líquid tatxona 1. Gleva, foral. tatxar, tatxó, collare Arbre 2. iv.sustenta ts de ent SIN.-ada, l, testii desaforat, cap té mo 1. mésia central er esgl Medicam semgruitarong nar, col·liri m fust i s’anomene i pela m Element ístiques adel Aforar, el capi- ció, testifica sucosa FAM. Entatxo hcape ltes accepc coll. base itestifica exa a unai fruits d’un polpa latopen. queTestar*, FAM. eide 1. adj. Dec icaracter o, sínadj.rodonen di entre l- FAM. -osa 17 dos cap n accepcion De cossos de ent.de2. iola ann roses, interme adj. terrós, Xoc f meló t. 2. de ions. Fixa 119 trosset 1. lateralm glesc ics al serv ànsia elí.resu columna pols Mandari col·lisió adj. Mamífer tr.lesTallar x terra. v.ausat 1. ner. 1.bf Situat laun de mús a la Una ficatiu, -iva. de t. mandar -los. tatxar per -t’hi: 2. mamb directa. Per exef mp j éscarnívor col·lateralfura xuda. blants línia de comprar aras.per ment. per Conjunt alment que té coneixeabans s pertell. ho Esperar prep Enfronta no tradicion f c. 2. Persona es que tastar-lo f i prim, . per i m le, en parent 1. cos r dria del taronger terra. es fica c.que esta tarongina f Flor del Dit at amb testimoni parent color de feixa que cal. entapislesió*. , Tronc. 4. fd f Persona per 2. un SIN. c cunyada 118 Col·lidir emprada conills. és 2. de la meva f Tros de ge.d’un ban grossaFAM. fet per haver-lo afer. y f 2.comprov Tatxatèrria. Abordat haurem de fer? de l’arbre. El germà ment ge. m2.. mde caça SIN. 1.mTerri, tatxot arbre. 2. llegums, etc., k tat d’un tori. abordat m Cosa per la el coixí. r o 2. llenyosa f Fruit del taronger 1. f Matèria SIN. 1. Xoc, la paraula cap, què canya conversa llan -hi fusta per tot. tarongeCol·late es posa r,ralitat. j ia.taronge sentits,esi ho declara. d’un fet. FAM. de mobles. furó*. elsproduct els sar sembrar fusta. SIN. egar d’una f Reunió habitual laf Tros, furgar*, e1. Orataronja r en el diccionari t, -ada, d’una cape de sa- FAM. Furar, que de coses furer, de d’arrepl del llit on ecte que fa dre.ordenat tertúlia objecte, veritat Ataronja persona -a, la z 1. Acció Titular fuster, Esquitx a, lement. Si volem dedueix i f Dit de Obj m canya 1. collita 1. f Grup r. 1. m Part daesd’arreagradab 1. m FAM. fustam, adj. i m niança, mtroba fust,qual temps -ana elfuroneja f Tempora col·lecciótaronjai a, taronjad tic. 3. m l conjunt 2. t*, f Planta perenne, . ho tot, llit. 3. m serveix per enre taujà, passar capçal lletrad’alc.guna cosa. 23.aecEnfusta terra. tarongin capellà ol ecle lamalícia. Regirarde 2 a 5 m FAM. testimonial, testimo rar,siàs intr. i poca v.em118 d’alçada. 2. de tiges robustes, que dóna ort anal. rColla, mental p. Coixí del nie2. nari i buscar la conreada k78 cartes fureteja f c. de sucre. . FAM. Testar*, , -ana. diferent agudesa cap. Fer desistir per a l’obtenció a col·lb es collir*. de 2.algúmd’alguna algú , Tertulià morro, poca Planta dalt ositiu que119 es en un sup el té Qua f lsev tarot 1. m Baralla part Nom de a la FAM. declasse. amb ionisme esv.col·lecc Individu considerat fusterejar, fusteria testimoniar, testimoniatge, testimo terra 1r: Obrir el diccio m23.Disp objectes de de sucre. 3. f desistir com a estan part d’unsituad cosa. plec dels fruits. com í. 4. forma tr. Excavar la m ria. cosa m1.Barret o tre-cilíndrica.certs tivitat. 24. rrar dad nesc, -a. ar 4. f Barra 2.ionar, FAM. m coixa part d’una Taujane cap. Fer futur. per fer girar tubular o furgar elCol·lecc liva. Penya. r una nat, forma Fil primer que, cargolatcol·lecLlenya. ideratqueque, cargolat c loc.nell, Acanyar-se SIN. guia, el timó. ir o esbo m 2. v. FAM. arbre. 2. f , capella canya ho*, lescons SIN. endevin el tr. Remena per peça lleg o treTros de feixa -a, cannàciescana*, canadella ellacapità una 1. prep. de cap fil d’un cabdell, rector. SIN. fusta. prada en er stes,les parau rar, la vidu porcs. jar. sembrar-hi nt m Recull. Cap que 25. etc. 25. loc. . d en els , canó, canyada,, ca- la.talment. a cap.gist 1. . nyella, canyís, es prepara ere, l treballa Indi prim robu de nos com llegums, consiste D’un afer. alar s etc. que parau FAM un per prev la escanyar, escanyo-ca- sició normal,26. loc.no adv. cap perextremamunt. etc., bancal. en eis f Moble a l’altre, capçal 1.apç Tens. ha canyó, m Fil lit, -ida*. ell, a on f 2n: Fixarga una1.esglésiaMos hi c.tosèn, Ficar-se m fi t.f PersonaSIN. 2. Prova. -a1.adj. taula m Part del tr. ta annexa -a 2. , de tige tocabd potes. nèti vell o fet malbé. al fglesiola ra, enc llit fuster, 2. m Coixí r els serv En pàgin da per Conjunt de mag d’un la ció a, devers. invertida. tivitat. 24.a-nos més del llit. 3. on espos 27. prep. En pointeriorment. 3. v. tes, perenne de sucre. Plan f 1. f Vall estreta flexible. cap a l’altere, canyada músics al fil en coixí. 4. m esObjecteposaqueelafacoixí. m Anem cap , llisa, sostingu 4. f estar SIN. direcservei d’una gran. 3. una cosa 2. f Acte de ió d’algú per plantada de *, capçale gistrar, banda de, tar. ec d’exerci situar en fuetejar. ritzontal que f Planta n . tesar tirar la canya tDispositiu no lluny de. a casa..28. de f c. canyes. Cap prep. A la que form el cap. D’un extrem nt. fEn poCàrraDestaro tat d’un afer. c. Esperar amb ànsia capella. no permet FAM. car. tr. Assotar, v. tr. Posar tensa una e. 3. es, pernat, prep. què Això és cap rt.v.docFAM o posllegir o esborrar serveix per enreAproximad Furgada pàgin niatge 1. m Declarac esper pes-és niael fresulcap a Reus. FAM. circular que fustiga canya 1.5 m d’alçada. 2. de ament. Va laa l’aigua amb - aigües amu 1. Oratori. ella de sucr m en un suport canyella uen les ardades venir cap a les 29. o sentit. 2. m Acabar*, Barana magnètic. parau ar. 2. f en ió les o cap a c- 1. f què ió. testimo una deixen rodona. Taula caph expliq ha vist bicèfal, -a, deu. 1. f Cap*,imin cape que 2. f Reu b lla. cap.Eng La demostrDebat dire cabdell, cap perla prep. confiteria, Escorça aromàtica capçalera ra cosa que cabal*, cabdal, prel esf vol lla. m Fang 1. m 2. Regirar. tesi cabdill*, acapçalera prep. de eta Fustigac emprada que de 2 a r la. Ens en 1, g , encapçala adv.parau rodona. parau ent que capellà çale la a l’obtenc forma tubular t. en una FAM. amb Idea SIN. f cabeça, cape bota, cabotejar* cap tarquim Not 3. loc. certifica 1. e Qualsevol Titular d’una en perfumeria guisats, com a aromatitza en t. què cada f aadob. capellania. 1. f Baranarnam r. a de per a cable*, de 27. trans26. 2. cult eclesiàstic equips concr . preferen a al la com re . a , en 2. de causiv cabussar* o post que cap del llit. cosa. f Part anterior s per nt i igació caparrada A sitemEsport c ulac . 3. m Esquitx 2. m sobre mateix liva. llit. h re , cabut, t entreésdos es opinion 2. f Nota i cobert d’invest ctesBuscarr el la. pàgin talment. al, no invertida casa. 28. prep. o llarglloc , caparrude 3. f aAdo neces de la cama les prova d’una del s i que s’empra semp -uda, entimó de l’aresta conread practica it.ess’encapçal preliminar posa al f Sim Treball capatàs, no bia. nsennexcl le. caparrut, exposen Vehicle o t.ació cap anterior Capella, capellane arbre m. 2. Allò que un escrit. amb m capçada, sa, nts que iança. 1. h al tari de toral t, però 3r: ta de1.sa-tancade de la tí-uda, a la certs obje 3. f Adorname què inform fer gira capçar, capcinada posa al cap futbol capçal, participa cala destinat doctor. d s que defe facilita 2. Canella. sc, -a. a. a.ens . 29. 1. Mossèn, ala un escr capçana i f Trosries. una pilota cerc furgó capçana, Vagó d’una plana. nt que cap a amb canvi. An- d’introduir donen cap 2. m ó. 2. Prova, testimon prevere, , capejar, ielle capç pital*, capitell, sició norm Nom de 4. f Barra per De Tarragon deels universi one troba canyís 1. adella, rector. adj. capellani capità*, t. 4. f t. de feixa títol s’en 1. f Rodella del seu elns -ina cionsport d’unaposaplan m Teixit, reixat, pers que es semb SIN. 1. Atestaci caés cap aj Reus a f Càrrec ní,aLes que rs.esAnem de mercade la finalitat ral, encaparra capítol, capitost, s’obté que a. de amb part defini b drap, a*, can ayad d’exercir de tarrago al cap per etc. e i m Planta herbàcia culte en una fet de canyes, esd’igualta etc. que es , pes. condicio r, escapsar* capo-a al cap a, cadiccionari els serveis nió meportar un prep exaccapella. de banca del della que etc. 1. Crani, drap a les 2.deu. *, canentrad cilíndric ció a, deveno lluny de. Això , recapitula de tijaescrita de que form entre elrar-h pos tges. ara Canya*, encanyissa tesina. pi llegu erecta. capla capelleta deserveix es 2. f Mainadera. contrari. 1. f Mamella.-a. entperpúblicporteria r*. del peu,capç per posar-hi 2. p. anal. em Ro- . Ro28. Devers. testa. 18. Intel·ligènc del etc., quan se les Síntesi, 1. f Simulacre anal ó, can nyar-se ella FAM. p.olles, trobar t*. canyódal, t allò transpor t, establim ia, magí. banc treu del foc. 2. les k cab nió de persones les.ms, m Faringe. de capella. uí tic, teta etc. per nari títol men al. capa 1. f alparau tde oicat elola ent. Va venir it d’equipa capçar v. menorq ies, can nyar, escanyo tarsf m a.Part de darrere FAM. Aca 1. banda de, ricglesi que defensen 2. f ReuPeça de roba, lesossos. set caoba f Arbre men m Part a 1. f Rod tr. Ferpes. ment allò damdiccio anne per obtenir en el ta. deltigamen tade s, etc. futbolista, futbolís o reforçar ar un la xima gues, que que forma j ent prehistò ampla, sense exclusivacabal*, cannàc gran, de Camarill Furgone necesari e greu el cap oolle Futbolí, es g esca part del seu signif cosa. ciada encaFAM. f Monum Tetina. Frívol. capçan l le*, FAM. cama, mànillit onf5.Treball 2. Camarilla. extrem c ar-scompos FAM.esglé 2. m i les i lael fulla, etc., porta-a les espatlles. per portd’algunapos ebenisteria fusta dura molt apresola- xa a una SIN. 2. cercle. f Conj canvi. pos- pilastra cup tatars la tesina nell, -a, yís, canyó,que prep. Apro *, bicèfal, -a, , cab amb què universi Coixq . la part cap una busquem una parau siaadj. a posa caolí m Argila capficar 1. unt a 1. ar-h -ana. 2. em en singu s’envolten 2. f Drap, Preo xen certes í del llit. a al cap eix capcinad portaes mésinfeccio de gran. carreresd’una v. 2. f Becaina. f Signe o moviment amb elalgunes ar detarsià, trobar i es cobreiblanca per , molt coses. 3. bar can gran. 3.sa que provoca eça m una h pr. importà coixí els tarsal, s,entr alguna cosa. pr. Preocupar-se greumentr 1. v. t en re caos f Cadascunapos f Vehicle ses zones nt en pura. de cap. 3. cs alncia. f músi coixíeta es. 1.-uda adj.. Sense semp m Estat , cab superposa 2. v. tr. Fer consiste de diver4.1.f esta m Malaltia nyella, demllicencia serve Obje FAM. Aca els dill* per FAM. Metatar furgon fica . 4.jm cosa dins des. crema i nata. tètan p nt dels -esa 1. adj. cedit l’organitzade confusió que al damunt v. tr. Fer cte quellosa i d’una capeària foc. a que serv capcinès, de cany de cap una una altra. cap r6.en,toc!»: planafútil 4. f Pretext Un pastísdell r*, cabut, em ple,, cabnoms amb c. de Relacionat marca del , del món. 2. mhauria del *. toc, i . 2. ció presimular alguna kentrar ositiupeça c. Espe extrcaparrar-se que serveix fa de 1. Emmigran futilitat. la càrrega. amb lao Capcir. 2. a Disp Per exem -uda fusta, una gran de involunt lla. permane coplantada complet. per dist,Caòtic, gistrar,per transició cap m Dialecte Confusió de quei serve cosa. pesd yar-se, encaboriar na cosa adj. Quec. Futilesa cat rar ambióànsia lit, -ida igual. les treucapciós, e, enterior gruix. cabdell otejar*, cabussa capnarrui desordre t tat tàries. . FAM. eta -uda Capot, -a. poc «Cap català de per se contracc a l’occità.el cap signifi algu ut, d’un a de ar-s . llegir i el n tamen -se, en-tartam estr altra ua -a. terra, ix lectur ampla afer. de bori tartamu rçar qua la1sitat. a, capfluix, 1. Mantell. ple 1. Insignificant. cap 1. saber -osa adj. plana, dejar, el resulderrar enre- que,SIN. refo , cab enarru r a,o esbo m çan desa,iu o(per -a adj. Persona fustaper a a l’aig Part onyoses, Que conté a 1. f Vall dins juna Mut, impetuo terrissa capaç 1. -se, encatartamu botaverbs, cap infinit de Peça rasa. vola. dade fragm i de molts superior del cos de raons engamuda, eixelebrad tmagn adj. músculs. nt ètic.kent f Violènci s Vas 1.dem 8.SIN. la animals. 1.t.Orat a i fríçal, canyad de tirar la cany enfeta v. tr. Fer una notíciaquec. sols té aparença fúria fora kFAM. ixqaques test igranyar 5 places. 2. Que pot contenir. Vehicle córrer era-a,afuster da, cap p de veritat. un furiós, d’una cosa., ca-2. m La part persona a nic, pixar capgirar furient, tetànic, -a, tetamf fer sobre ori. físic supo -a, Llege adj. 2. cap. És El c. del més alta c. per çar 1. v. tr. Girar caps), i els seu que consiste lcosa a rtfusta.cape cosa. 3. adj. Que té aptitud percap ità* . Enganyós, -osa. plantes. 1. Emm general. i no caparra capçada, cap , cap , furibund,f Pintura 9. amic e frí- Cap* Cap de taula, dit. 3. m Extremitat fer alguna Que té capacitat ment. d’un SIN. 2. f Acte vagi a baix. de manera Enfurir* iFAM. FAM. Antitetà per criar-hi s’ha lar (cap que la part mreExercici iment dedede lesdaltcoses. en rada en firmar el document. cap de núvol. casa anterior ldesa. fora allà 2. v. tr. Pertorbar , capçalera7. ejarq 6.mana; , fúting nt, al 1.o capitost. 5. oguna cosa capdamu mov 4. m El anar se. loc. adv. 4. adj. Que legal. És c.d’al lebradadeFAM. per vafet respond rodes, més alt. 2. e eldeque litats. 5. adj. 3. v. tr. Entendre, l’ordre 1. llisa ar. Al cim, mt, tot se’n duesfuror*. Puntacapadj. Algun. Tens cap qui àtica emp ant i rrarté talent, da, cap capitos coses a l’inrevés. m aTitulari regular. capratàs eixecavalls loc. adv. Al s deserveix os, ser c. Ser , recurs la qüestió, tetanitzva enca Anul·lar llapis? dir car. rang més a l’extrem capa capç adv.Sign moderat o fer les vingui. possible que quacap de Creus. de terra que ona de nisme, tenir). estar fins Va c. les m ie plana, pçal 1. ftiguejat. -osa, dir. ritme elevat. 3. t. Sortir l tr. Canviar r . (oentra capcina d’un mar endins. rça arom a aromatitzm alera un 7. lar* de Cotxe al c. Estar Pers s’esdeQual m abaixar f superfíc blen busca es de ar. loc. da home o el curs d’algunaseves paraules. 4. v. a ítol, de Cedir al desig r é», çar, un Esco molt cape Capacitar, adj. sevo icats 1. s’assem f acotar) tartana objecte cansat, era cina copitu a 1. Invertir. cap -a cosa. laterals. f Barana of Qualsevol . 3. m els testos les de el cap. d’un altre. llania. 2. signif l ecles fas, cap la jaDepassar quelacap a 1. com haure xecar) el m cap 1. A dalt de f 4. Apte, -a. capacitat. 8. m alçar nts i seients tenia, mal Com matèries cap. Sortir difere s reca capgirell m Tètan. tot. || post (o aide propòsit m capitell escapsar*, part de la cam cap aina.capdavall delsadv.iàstic loc. 4. Inepte, brar l’ànim. r canyell ia, en guisats, del deí.la . 3.humor. m Fura. liva. capfluix,n amb tendal de roba capacitat unels defusta tètanus f Índex que tal. cionat amb llit. 2. f Nota de -a. m Esqu defectes 10. hereten , al 1. loc. Rela de que fa un cos a,9. mmag -a.posa futris, 1. «Amb anar amb pobresa, recoes pital*, nari,rrar capgròs , podem troba 2. f Bec amb là1.m Girada anterior de la tíha adv. A l’extrem ple, ènci furoner, caient. dignitat. fins a un límitf Propietat de poder era que. furó el cap alt. que fusta: horitzon itx de ir, adj. d’una m fills cata . o tfuroneja de exemAallafons de resulal ordenad més Anar Els tartaner cosa. Al c. re servir el te. 1. contenir determinat confiter trist, capficat. 10. m anar cap cap preli apa hi 18. Intet l·ligAnar anurs, com Larva aquàtica dels vola diccio 2. m Temps da,man sat per olles. 5Mb. 2. f Suficiència un del carrer. 2. ecte rior Fura*, fi; en la situació . Té una capacitat . Per l’ord baix. Estar apça mina FAM.a -a 1. adj. Que serà. la granota. cions ria. 2. f Partstales FAM. r s’enc 11. m anar anar Llista Dial baix, ment. FAM. Tartana lam Girar de a. 11. fquè 2. adj Curt amfibis r amb accep de adv. A la fi, per fer alguna s orba una cosa més extrema.loc. adv. c. per cap per tetera f Recipien un encom ya,escrit. 3.les treure un 10. llibre. 2.i a m va cinès, -esa d’entenipell. enen al cap futur,Cape avall. malament. En anteentrades del ral, enc t. decapellane p r 1. v. tr. ialiPert d’un cosa.cap muntan 3. loc. u turc. Persona de la Leslla, 3. f Nom de cir. 4t:l’are al que indica un mugró de dona . […]. g n Té en perfumeeix de tuds elèctriques les 12. m cap 1. Cullereta. esferposa d’una iéss’anom 1. A Crani, test tauló Cap re baix de tot, la fi. certes magnia qui es fa if ori de científic Ador la falda pares. de . 2. v. tr. quals no Gra inflamat SIN. 1. treball m del acusacions al peu. 2. m Temps gramatic all cap capicua m sc, f-a. testa nam SIN. 1. capdavan capgira d’un 3.èn, 1. Cabuda. o tèrmiques. Terreny, aent responsab , dir ofurónco ità. Al límit. de les e màn Peça semblant a Moss e d’un nomb Nombreao dades de venir. qtarter 2. Aptitud, aquell le. 13. m marca delcap -a 1. adj. v la,el cap. tats l’occ que Situafer f. darrer tetina Demanar capità vagi ambaix sens desprès sobre mat xes xifres capar v. tr. s eng a plan vant d’un a ter, competènc demanar f pl. i m i f Que , amb 4. s’han Entendre llegides de consta de les matei- dalt 2. m12.o ff que mort d’algú. i. 13. grup, un cap nou. Castrar. , 14. trobem28. ia. biberó. Devers. quepara a. 1.. Torreta. SIN. noud’un Els etc. da- raon vav. 1.passar ules.ana re, recto . dreta a esquerra de d’esquerra v. tr.pedres a una empresa etc. 2. m i f El qui va alté , amp Pegar pl. Escenar Drap m fer que caparrada i la preve flaalgú. f Ira violenta cape de cap. Decidir-se, con a dreta.És es r.una cosa. 15. m s. 3.de m r cose la paraula. w 1. r.posa alt.coll del cobert . 2. I prou transició camí acció t capç conduct llaniavenidora seves què que es o arriscada, llança ladames multiplica de robaFixa-t bia. f Rode capil·lar tat. Que als altres. enfaCàrre furor 1. perada, accióf Cop de cap. 2. f Sortida tlles prendre unafer un cop es, . 16. h , futurita sig’hi: 1. adj. Relacionat m no tenir obrint de veri adj.t. nova o quede les per avaluar lla 2moda de espacentener. o deculte inesrei-o resolució. a 2. adj. Relacionat Capdavan de . Va c. les posa de cap ni peus e, futurista 1. f Peça Canella amb els cabells. 2. Rampell. poc judici. molt 1., m d’escacs drap cions.a les , -osa , del grec tetra, que al cap per s joc fet de cany Ser test o d’un , estar x ni elProva esunani cob amb la capil·larita 1. Avantguardté aparenç FAM. en cap Vas sanguini Prefixos 2. Avecosa un disbarat. saaccep ni rcir l’inrevés d’alguna cosa. SIN. 2. f pl. ?c d’exe treure ció Triomfar caparrude -a. individu 14. en eli cap. en,.Futurism els serve ista. 2. Pioner, que es s acim. es porta o tetrauna sa f Qualitat ta. té molte venidor, r- cap capejar 1. 17. m voltcosa, it, reixat, tijada Començar, sols jugadors -a, . etc. i el venós. situat entre el territori t. 3. mcose guia capciós cades 119 vporta cape -a. r un capacita dels idor, della queEnfuriar ereccap les o de caparrut. t psíquica v. tr. dive a sortir. 18. algú o alguna caparrut, is de cap d’un desta arterial *, enfurir* m o lla. pes. t Esdeven de les parau y 3.tetrgues, que amb què s’en Fer movimentsResistir un temporal. l’entra 1.què, -uda adj. Tossut, Tetràedre. el curs m Talent, guanyar 19. m ballar 1. m Teix àcia ses, que reacció capil·larit 2. SIN. gran. de na pot parau serve Tarter. sef FAM. p. no més ‘quatre’. 2. v. intr. viar cape nyo Prova, yís amb el cap. les at f Fenomen pel cap. Recordarjudici, u anal. Ceballut, m obstinat. seny. ascu en ix 2. dir i tartera 20. església de Can nifiquen 1. 118 can us. lleta 1. f Simu intimim no cabre Rocapità se un líquid c. vagament. capatàs m El -uda. pel pedres tr. u a una voler a ni de fer.per iposa quan eludir. capità iódeuen d’individ dues ia c.1. Esquivar, ta herb esdeven en contacte qual, en p annexa t*. amb posarviolènci Les dre ti- lacreidor. a fulla, etc., coses. 3. f zCad dir-se r-hi No poder sal mcap. l’obligac conjunt se1. llei. superfície demà, sense . cosa. 21. glesiola cap d’una laolles amb un sòlid, que m Capell nir, les les comprenun diagnòs snt. capella. de s deu d’aquell rem costécaie de quatre cares. dors. una notíccapel que manaRobator anyissa treu colla de treballaemprat pels d’una 2. m Plan 1. Invertir. Treball Ununaapastí 2. m Dignitat pense la finalitat nió un es s,de-osa de cape algú alguna passar pel d’avantels , etc. capir , a l’extpuja o baixa. discap. fa furt eclesiàstic al servei Què prepara t amb SIN. re m2.Políedre de – que gravà esm foc. t. cardenal. anyó capbussa senyors v tasca 1. f da 119 s. 3.cim v. tr. Entendre, explicar-se músics per perso ya*, enc que pdelper nt artístic practica lla. tetràed 22. m treureAcuibis w Moisès capell dels xen cert superposades. serv feixa Al eixcosa. més gran. algun assaig Movime 1. m Peça Bíblia, de amf català Conjunt església del 118 capçada r v. tr. i pron. Cabussar. lcapç m resulf ric, a fet. at. 3. loc. alguna cosa, Reu--a. la adv. SIN. Eng f Tros de enes el Gira de vestir gonsf la que 2. medieva annexa tema) FAM. Can 2. mo La cosa furtada. v. tr. -Fer barret. glesiola delsar loc. ànsia capella. a, un per men d’una futurism 1. f Conjunt defen 2. p. anal. dació. vacollita. cobrir amb Comprend 1.a unaque j servei Impost al i rebutja elev zones el cap;result apreproblem que es prepara per nera f Conjunt t allò w girell ext que 2.mf arbre. de músics al àtic Cosa re, copsar. Esperar de lesarbre. sen laborato bTetraèd (un bancal. progrés de el més ses 2. f Tros de feixa refor d’un,capell. branques teni elFAM. en c.ri. aqu cobreix , etc., que canya 119 amb ànsia f posar exclu unt ques d’alg a-hi estar fas- qcap b -ana 1. mat, Faringe. a maexalta d’un çar-iva. etc., bancal. dam d’en llegums canya form 4.o f15. furtiu, rang . 4. f Pret . la f estar en c. Esperar que siva- de quatre costats i quam una ments. a dura mol capella4. de el Larvpart 3.capità, Al 23. m if a consisembrar-hi llegums, a Furtar, 23. nata cap Curt guarda ment. gran. m part 1. fd’un sembrar rave. i cosa SIN. fust FAM. cans una Llocafer. cosa. cap adv. algú d’alguna cosa. un 2. m i f OficialCap, el qui té comandamés a qüestió m: t adj es posa el coixí. els d’alguna x o 1. destinat canyó m desistir on com de tat del llit Fer 2. una sobre . T. adj. del extre loc. , coixí. cap. 2. s col·lecPart trobe Polígon al crem església m Cam el 2. drets 118 mol m e. culte i que a graduatentquesupremexerceix o cap seun cercl pot exercir 2.d’una t.afer. q adj.test fa de algú una Suscitar capçal 1. com a part d’una m i rígid. 3 ,d’amaga t. grò c el comandam ota. testa, arilla. de tiges robustes, Dret na cosa lala església parroquial 1. Oratori. no tér 2. m 3. m Objecteaque alt. d’un on es posa x tetràgo llit.desistir Esta Individu considerat annexa del tat -a adj. llitinad capc Fet f Planta perenne, Fer damunt vaixell. 3. c. parau del que, cargolat o tre2. m Coixí Arbre gran canya 1.algu més per enrecap. glesiola la gran tradició. . 2. fcol·lecd’una capellania. ald’una capella. que serveix m i f Oficial 2. f c. de sucre. Plantaf Titular Esy Tascar. loc. 1. m d’una 1. m Partw tivitat. 24. m Fil primercabdell, etc. 25. per -iva s, d’un k obli-1. de la com capellà part 3. ael1.diccio de 2 a 5 m d’alçada. a ular afins fanari de l’exèrcit sim coixí. 4. m Dispositiu dades en un at suport Esquitx de sa-4. m id capçal rQualsevol servei d’un furtiu, robuste caoba f ebenisteria. rs,FAM. filtiges f Cap com al prepara , missió, l’obtenció de sucre. forma c eclesiàstic. 3. m f que toen . , etc. capficar 1. v. nat, per a -a. Sign tre angles. músics , deeles Objecte que o resoldre 1. Oratori. em empresa conreadaot, consider m de gistrar, llegir o esborrar tubular D’un extrem a l’altre, Tendir* SIN. feixa e o movi derar, adv. esta perenne de formade 2.3.f Beca FAM. busqu comesa, Individu , taulell, pr. Preo o tre- d’un equip esportiu. de terra.r z anu t.SIN. 2. pura. objectes f Conjunt prep. de cap a cap. En podel llit. Tros aPlanta . Cap f Planta 2. m r-se Tetragonal. liva. el-a. resulamunt. 2.m 1. Afer, Nom de certs 1. magnètic. taulejar Coixí ia. cupa cargolat cap ciada en b canya m Si ànsia FAM ment de r*, retaule, ina.ei- per renrearbre. Il·legal. que, 26. loc. adv. per fer girar el timó. c.perper . amb e capellan ca molt lesucre. En direcCapella, capellanesc, primer Cap*, capçalera, m ca, cilíndrica. 4. f Barra tell. animal. d’una de men Esperar ria preb serveix oalgun bancal. a cosa al c.Fil rector. f r.c. Vehic no invertida. 27. prep. cap. a. m Disposit greument 2.talment. es posaejat en encapçalar. ysuport testa cana*, canadella, , .etc., 24. normal, que canya tigu tot. iu que Man la blan FAM. m Titular sició loc.rem prep. A la 1. Mossèn, Acanyar-se*, les mat 1.persona .. 2.desa, eret f estar ca- teni 1. deprevere, llegums d’alçada 1. f Barana o post 4.tivitat. cap a casa. 28. Cap de na més baix ofici. canyada, que hau m capc sa- FAM. fEntaula m etc. serveis de tavella* capçalera c sembrar v. tr. canó, deFer a 5-hi 4. capellà Cull els25. SIN. per Que té quatre parts. 23. l algú con 3. f dalt ció a, devers. Anem algu preliminar amb què de sta de lí m Argi f tauló, 1.gació, inès coixí. -a, cannàcies, cabdell, entra cosa.da f Càrrec d’exercir Esquitx és cap a Reus. 29. nell, 2 cosa sucre. escanyom una pot fer conx 1. Acapellania que dede. Això 3.testarru cap del llit. 2. f Nota 3.el caod’alguna entra , -esa escanyar, -a, afinada fil no lluny confusió . 2. m Confusió a ió i en de, tic. -a, tauleta, elper dins -a adj. A l’ext aque bandaper dades les deu. Que a coixí. que SIN.d’un escrit. f Adornament rd erra posa nyella, canyís, afer. un l’obtenc forma tauler, eclesiàs deer, Va venir cap 1.un r, testard, es a apti to- g r. 2. loc. adv. s SIN. ol culte en una capella. adj.canyó, d’un tetràm nat, s’encapçala brellegir onAproximadament. o esborrar adj. Relaciona per té cap tat fusta, llittud d aç esqu l’altre, Entesta loc.aadv. 2. f ReuEstat de prep. c.tubular Taula plana. cabdal, de dret del o a allargad -ida*. una FAM. Qualsev cap. Fer desistir lit,1. cabal*, Nom m d’una 2. maltra col·lecconread amarc . extrem ma Part f Simulacre de capella. del carre m Peça m gistrar, bicèfal, al1.1. es posa al cap d’una l. És-a,que a assegur 1. SIN. i llarga. plantada de canyes. capelleta cap part ó del món s taulell forma tascó etc. que esD’un cap. fa estretaQue all, cable*, t amb lega acap 1. Emm capçal de f Valladj. estreta robustes, Capcarir. una tAcabar*, que defensen caosa 1. capdeun drap, f Rodella canyada 1. per pes- cita c. 3. loc. capicua 1.Oratori. Taula testera. dav cabdill*, cabeça, - ca-de . Al c.exclusivam -uda, a l’aiguaobjectes Ronió de persones a per del Objecte capçana 1. la 1.de prep. cercle.poidesc.de anitzacio tret, 2. p. anal. igranyar-s s. 2. cocabut, -uda, certs 2.z els e, pes. qua SIN. 3. mcabdell, de tirar emprad dela canya perenne, de tiges h ema cabussar*, capa lleg forma part del seuEn 2. f Acte amunt. testarru Individu consider quecosa nt,el allòa mostrar del t l’org per téllit. magnèti punta, timó. posa al cap per portarposar-hi les olles, etc. cap ment m at com 2. mextr bota, cabotejar*, -uda, per . ició -a. ia. més caparrar-s cargolat tale d’un b ef5 place de sla caparrut, espaim Diale alar. m Coixí girar cte liva. cedi per ytrans encaboria Planta un enreque, 2.Nom Que car. nesc, capo lls. té canya 1. f Planta fer caparrudesa, en per Camarilla. encapç 2.capellan 26. loc.aladv. per a.lo capçale fons della que serveix caparrada, ra, a les botigues ació d’una , capella capçana, complet loc. escletxa Que per l’occ serveix Barra e r-se, enaromàtica femprada t xes xifre àCapella capçal, detalment direchi ha una 4.a aromatitzant greument que f Escorça . 3.1. adj. situ . 2. f c. de sucre. de En encapc i a dret iu i adj. ità. al que catal s’es els cabea m canyella quan se les prep. 1.treu. delmfoc.Titular FAM. la ca-caCap*, capatàs, capçada, tivitat. 24. m Fil primericabdell, 1. v. pr. Preocupar-se 4. rra cilíndric cosa Disposit com t. . 27. hae. als tallers extrem una FAM. lla, posantcapficar ma. que hi rector. en ona de cap capejar, capità*, desordreetc.-a.25. el cap oinvertida de en guisats, capellà fi.saamb que e cosa que 3. f 16 canade fi; capcinada, confiteria,4. men de 2 a 5 m d’alçada a t. la coixí. iós, t at 2. v. tr. Feri entrar de la cama cana*, suport capçar, pers v. tr. Fer o reforçar noA capocapf Esquitx posa Taula cosa. a sibl la sucre. un d’es anterior 3. m m es capçar alguna Part d’un capitost, f docu la en lími prevere, de 3. 3. 2. g , normal, -osa fil cion que capítol, la ió luix, -a adj. el Acanyar tic, A j Al d dades sició enrperfumeria. capitell, itat. adj. Que de la tí- pospital*, altra. o post prep.peu l’obtenc product 1. Mossèn Ser x: eclesiàsdetic. alunacap d’alguna cosa. to- cos de 28.encaboriar-se, ol esborrar l·lar SIN.es. firma nat, forma eln de l’aresta anterior cap. oc.-se*, m lliure. , caFAM. escapsar*, recapitular*. casa. 1. f Barana afi,1.dins sobre mateixllegir Qualsev elnamatei FAM. Caò a l’altre, ra amb encaparrar, canyada o de caplacosa 1. adj. Rela al en- . 2. f Signe o moviment Perso Emmigranyar-se, conreada per a conté raontreballar lanyos Anem rial Intel·ligència, magí. serveis es,-a. adj. ser capcinada erior del La part més alta c zcapi h gistrar, tot, volen adv. A -hi. Càrrec vola. ar amb què es, ral,canó, r elsdir bia. quearte r, 1. Crani, testa. 18. a, 1.devers. sup que de forma tubular de s.2.5. eixelebrafda va al da- u capil·larcapçale ció d’exerci cannàci prelimin cap a cap. D’un extrem atllit. sols les caparrar-se. tascone Reus. 29. k tori s per 2. f Becaina. a de r, -a, Canella. objectes Nota litat Part enga poen cap baix f m prep. f té parau és nell, En cion amb la co2. terri m certs eixelebrada i frí- i f Que A etc. 28. Devers. Tascona amb nia escanyo Això apar c. 2. tat de Relacionat Persona canyes, r, liva. el una adj. dues de mànient 1. adj. 1. FAM. de. 1. amunt. fet del -a e notícia c. i fríNom reixat, que ença capella Fusta im l són cap ampla, sense lluny capfluix, -a. escanya i magnèti capcinès, -esa entu normalm SIN.de nesc, cap capper ts animals. b alar. canyís de,2. no m Dialecte català 1. f Peça de roba, de verit canyó, plana ui.1. m Teixit,canyís, f Drap, capa 2. adj. Rela at entr acit es llança de tija erecta. m Extremi encapç banda 1. aadj. cap i testa per fer girar el timó. 3. f Adornam pitja. vola. lesquedeu. marca del Capcir. ra,at. m unacapg a les espatlles. 2. ving , capella cap -acap -a. que la part f El qui es porta 2. m Planta herbàcia falca, at.1.És escrit. capella. -a talment. 26. loc. irar 1. v.d’escacs. direcnyella, mol m unSIN. gues, quete, capçale venir ar, Capella Cuny, uini situ cap a l’occità. Va er, alaveiem en o adv. i de. 27. tauler, i m e , obrint encanyissat*. prep.. En SIN. FAM. Cap*, transició s’envolten i es cobrei1. v. tr. Girar de manera del dit. 3. núvol. 4. m El quid cilíndrica. 4. f Barra acit Canya*, culte Així m ant j FAM. lla, cal’ordre Enga sangs’encapç adamen tr. Girar2.2. raons engafulla, etc., amb què Cadascuna de diver2. 4. Inep . Tauler capella. v. tr. Pertorbar El c. A davt.capgirar oar-altres rector. . Cap Reunyós -osa adj. Que conté 3. f es posa terra d’anuncis dalt vagi a baix., 2.etc. cabdal, pos prep. ANT. de tenir al capciós, Aproxim def man FAM plana. Faringe. na, prevere, veritat. És cada m-ida*. certes coses. || molt dir o fer les , cap de dalt de que -osa. lacap de canyó -se*, cana*, canade , cad’una a cosa llapis? sició normal, no invertida de a Quadre apre- o xen lit, post Un pastís amb c. de porcella -a. v Vas cabal*, grup g 3. v. tr. Entendre, sols té aparença revagi cap s. , fusta cantells. Tauler 1. queMossèn er con les coses. v. arris superposades. de-a, 28. prep. SIN.nyoses, k qual, enx ,signif f Vasalde Barana gran, de FAM. Acanyar f dura ses zones per disseves paraules. canyes. 1.posa a o4.de Apte venóes capd 1. a casa. pod , bicèfal, ments). serveix Va c. lesnov la icat. de taula, Algun. Tens cap ins. caoba ta 1. f Simulac ra pelamu c. 4.f Arbre baix. tassa a-era que la part i el què d,líquids. vant d’un una notícia Acabar* d’instru coses a l’inrevés. Anem cap d’un i nata. 4. f Pretext plantad capelle serveis ca- n capçale queves t. de c crema amb FAM. SIN. . Cap cosa. 2. v. tr. Perto prendre sòli1. citat de araquede es, canó, canyada etc. n exclusiv r els ciada en ebenisteria. f Vall estreta omenel perde nt, matei ietat de curs cable*, control (o t. de cosa. Enganyós, -osa. , d’alguna ció a, devers. p un drap, end capa Canviar elresa d’exerci prelimin defense adj. al Fen tr. emp 1.moltf 2. Reus. pura. f atost Prop simular alguna que l canyad general cose cabeça sles f Nota Càrrec ,una . 5.29. pesés cap Al cim, a l’extrem nell, -a, cannàci Rodella Argila a rbar l’ordre adv. f tact per nia, loc.Alf cabdill* Té s. 3. v. tr. cercle. 1. caolí m del e amb llit. 1. nansa, persone -a. 1. Invertir. ritat fs,tenen adv. més material de. Això aamb vehicle. d’arròs. Capot, a loc. t.loc. l’aigua . . Té que capdamunt, al 1. atblanca auna capella que hauria pre- canya entra mar d’un cap nió deament escanyar, escanyo alt. Dues ent s.que fa un cos caient. capçan anal.AlRocabdell -uda,o rang més elevat. 3. cim, de rmin la at. acit cosa a; capi tassa. 2.a. 1. m Estat de confusió seu Entendre, cose Girada cabut, caos m r*, Adornam tirar pes. més alt. 2. loc. adv. banda de, no lluny a l’extr 2. m Confusió d’una nacontenir. en contper comand 3.fer1.f1.Mantell. demón. unloc. les deu. cap dete m man part del s a l’inre del molt cansat, fasadv.2.Alp. m: tun als altre id al terra que (o acotar) el cape Actelími Vehicle c. per a w capseil·la captaa de escrit. í capgirell portar baix al c. Estarcapella. cabussa algupot p 2. nyella, canyís, canyó, contingu em allò que venirPun dir ohfer les ceditfl’organització una trobe oesta aquàtica dels amfibis El ar*,cam ala adv. estar enfins rang cap puja t. Va 2. flíqu adv. -a. vés. Va c. les alguna w capaç adj. Que té aptitud , culte cabotej tauló, un etc.eleva 1. capgròs 1. m Larva aiper fer nicomplet. s’encapç a un posa més ment ant. r. tr. forma emalgu adj Curt bota, i desordre -uda, m Que es mag t,f d’entenitiguejat. cia per les olles, Reula granota. 2. 2. d Pioner, dav fins comcaparru 5 places. 2. adj. busqu na prep. Aproximadamen n fins anurs,capella. 6. mcabal*, Canviar el siuell legal. És c. per plana. cabdal, Ique cièn SIN. cert Caòtic, -a. t. 3. Escaque Cap al cosa m abaixar . 8. m alçar (o per rposar-hi .desa, 1. A dalt de tot. de ie d’aq car. lit, -ida*. la. paraules. 4. 3. adj. Que té capacitatté talent, qua- en Sufi Tassó. loc.2. Camaril la persona cap baix,re cosa.de f al serveix s. 7. mésFAM caparru cos ded’una rdista. 2.a-a,q gl. 2. v. intr. ment. tigue l’extrem erfícdella da, a Que curs d’algesp. seves f ASimulac adv. 4. adj. bicèfal, -a, loc. Part superior del icar,q f Nom 1. .m 2. al 1.1. jat.seinconstac. tgua ta supFAM. cap posa emprad a de canyes. fusta emprada caparra adv. part més firmar el document. 3. alta nt.Estar molt cansat,SIN. capdavall, 5Mb v. 1. Cullereta. que s’esde-es capçantem 2. m La o es ,i expl SIN.de capelle per ca-altre la pobresa, recofr cap de,Creu possibleque Avan unat cosa Al c. del carrer. 2. loc. FAM. Acabar* aromàti c. Ser etc. nqueexclusiv r pora i de molts animals. capçal, s.serca 1. Inver 5. adj. Peça llarga g d’un un consta de les mateiloc.a, 1. cable*, ndre del foc. al fons d’una cosa. 3. Extremitat en litats.drap, greumen m Escorça m Persona fde 10. fasftreu defense dit. 3. extrema. un x de 1. del SIN. ar-se c. e més ique . m a 1. f Vall estreta plantad . a i El desi les i que tauló SIN. capicua m Nombre de dretaistir capçad cabeça Ente cosa. situació treur s tir. se qui , pes, d’una en lapersone Eltèrm a esquerra que al letes de Rodella m x tzant fi; Preocup 4. Ana tr. la f canyell canyad . ncia per A vingui. 1. quan per núvol. pr. ir 1. ir cav. v. cap cabdill* , llegides capatàs o A dalt c. general. Capade taula,adj. Algun.es tastaol aromati la fi. a capacitat. r 1. ir p xes xifresv. tr. petè o Cedr*, cabut, nióadv.de fer bastides entrar de cap una capità* com capçan , Res cap llapis? anal. RoA la fi, al cap i a Capacitar, cabdell, . Sort per cercle. canya a l’aigua o extrem Tens p. capfica e cap cap alt. menjar com 2. capg seu cap 1. guisats, capejar triqu 5.ia, d’un eltot. 4. Inepte, -a. al peu. 2. Al límit. paletes dela dreta. en d’esquerra r cabussa da,part el cap.s un pels mana; capitost. endins. el cap-uda, porció de Apte, -a. || elèc 1. A baix de tot, 4.pes. h entra mar amb el baix. Estar o reforçar forma amb els cabells. cama confiter 2. f Acte de tirar la v. tr.mFer amb lacontenir Aptitud, terra queper va al da-ejar Feruna sar. que n fet. 2.irell fer mitr. cop tuds poder Girad 1. adj. Relacionat capçar, 2.2. v. capd allò 1.capcina aldecap 6. m Punta adj. i m i f Quecap m el cap. nts cosa. xecar) . portar v. tr. Prendre t, capocapil·larime etc. aval que pot algu 1. f Propietat de anterior (o acotar) t ment m anar capçar andaa que bota, cabotejar*, alguna -a olles, capdavanter, -a tastar uda capacitat es llança capitos m abaixar amb la capil·laritat. f Part 9.-uda, l,-ne les de Té una capacitat de gust. gll. qr posa al té cap de Creus. 7.Cab (o aielcom ir.3. etc. 2. m i f El qui , obrint m i f Persona 2. adj. Relacionat r cap fa un cos im. t, caparru 1. 8. m alçar per posar-hi prendre, territori arterial altre. ria. 1.que vant d’un grup,capitell tics.y capg loc. fins a un límit determinat. desa, cosa. Fer mov laTé- tídesig d’unserveix en car. situat entre al la. capítol, r, elelud adv. Ao l’extr y taumaturg,dins qui de Cedir perfume per fer alguna Com per SIN. nova o arriscada, altra.1. molt cosa. Vas sanguiniuiva al apreciar caient.j lar*.pels brar l’àn capçan pital*, Camaril per ava una ròs de la pobresa, recofons, eld’un 2.empresa a una u anterior beguda m 5Mb. 2. f Suficiència SIN. 10.a,m ana magnieclesiàs ines della d’alguna SIN. una recapitu caparrada, caparru Esq xecar) el cap. Sortir amb el cosaun signif l’aresta r*,greumen ca emprada en alt. Anar 3. f Nom de certes em més baix, s.ceixnt trar. icat m, Larva cap i f Cap de 1.i el venós. exer iar-se, enper f t posarcamí als altres. a cosa de cap. c. per treure un f10.Sortida escapsa m anar en Cas tastavin 9.tr. s a, capçal, mateix rat dignitat. 11. m anar cap m cap de encabor SIN. capil·laritat que rrar, Estar foc. brar l’ànim. del etes, tèrmiques. aquà a 1.tastaoll f Escorça aromàti sobre f Fenomen pel qual, v. . 2. 2.o Aptitud, movime cap baix. s treu 1. emp racles. Al ar-se Capdavant. o encapa la uat a i m anar anyar-se tenen amb les i tuds elèctriques A capçad 10. ti -a. ar -an c. un sòlid, ral, se magí. v , Signe ell amb competència. Pioner, dignitat. la Tast, cap. tzant del d’un 2. f Preocup . amb canyell avall. Emmigr tauló grad quan contacte pr. 1. per ència, fi; FAM. en 1. ca12. cap v. carrer ità, cap de capatàs Cap w 1. Avantguardista. icat , un líquid ial fusta en nt 1. Cabuda. SIN. m anar r 1.Resistir un temporal. rem de Intel·lig md’aquell nt. testa capità* cap capcina com a aromati la sup extrem baixa. isitua una 2. v. intr.18. se trist, capficat. 11. Ofic puja o cap capfica f12.Cop 1. m cap de hr t bia. enal.w testa. cap o Sortida i fda de 1.acusacions el superfície malament. Castrar. de 1. v. tr.Crani, da, capejar cap;z tr.el cióterra . extrez. 2. loc. adv. trist,, capf r.adv. entrar malame acusacions de les capejar1. les capar v.ci. 2. mBecaina Anar una cosa reforçar alguna cosa, SIN. més ineso depoc judi k de card tr. Fer confiteria, en guisats, anterior de la cama Degusta amb el cap. A laame . and 2. v.cap arra SIN.t.2. tr.es faFer a qui de cap. 2. f itatexplicar-se capçar, capcinat v.da v. tr. Entendre, capomen Fer moviments Persona cosa. cobrir el macaparrar-se. fi,l’exè capir turc. fcirCap cap fa m demanar caparrada 1. f Cop al cap capçar rcitide Dign alguna ó13. de capitos r una t,cosa f Part Canella. el com u poc judici. 1. Esquivar, eludir. és responsable. fet. g ada i fríSIN. acci m fer quals no2. capítol,Ana 2. m algun a at x perada, acció de amb la co-ma. 3. loc. Devers. vestir per m demana eclesiàstics. a qui es la fi. SIN. 1. da, etc. 28. la mort d’algú. 14. cop en perfumeria. 2. emprat pels j reix a ial1. de la tíComprendre, copsar. de mànialtra. m Capell una el cap. Demanar cosa. Persona eixelebr canyes, pera pot exer m s, Ade pital*, capitell, adj. capel 1. derrut . un reixat,2. Rampell. cob 15. m fer Oficlant. baixRelacion fetf Qualitat algú. pell Personalar*.onsable. 13. dins . de cap. el qui té comandai f -esa cardenal. Cap, enm1. mPeça i f sense cosa de caparrut. l’aresta anterior r*, .recapitu rtiu. de tot, al català de un cap nou. Pegar ampla, 2. m Dignitat de 1.-ana o que 14. m fer capfluix, -a adj. iar-se, una resolució. Teixit, capità, y i v d’alguna cap; ell exerceixa escapsaturc m prendre roba, nt cobrir el capa Cos de encabor resp 2.1.Ram graduat que , ment. ell. 3. semb . suprem ip espo peu. 2. Al de vestir peranyar-se de cap. Decidir-se, sobre mateix de movime ni cap ni de 2. m i f Oficial anal Peça f Peça capd cap ocaparrudesa Tossut, obstinat. d’un SIN. l t d’algú. un cop w canyís equ vaixcapcinè 2. m Dialecte capell 1.1. -uda adj. ral, encaparrar,u erecta. no és magí. Signe cobreix a maf deDrap, capa ff oQua avan caparrut, tija 2. m comandament s.de l’exèrcit 16. m no tenir 17. litat 1.2.mEmmigr de límit. vola. 2.el p. p. anal. Cosa que dani cap1.niunpeus exercir del Capcir. disbarat. SIN. terra. ter, barret. quals ència, espatlle r la mor z et. herbàcia Ceballut, -uda.tinat. marca d’un lespot Ser una cosa a té abarr -a 1. adj. i h centener. testa. 18. Intel·lig o alguna part porta mel Planta de treballavaixell. 3. m i f Oficial esportiu. bia. 2. nera d’un capell. 15. m fer lució. capcina Començar, algú Demana que cap.des 4. m i f Cap vant El cap d’una colla i que no té equip es cobreiSIN. 1. Crani, ut,m obs seny. gues, treure cape capatàs m i f Que e i que noEsa l’occità. -se.esal culte . judici, x cap de manera que la ssat*. i ll. i frí- al cultk 4. m i f Cap d’un en ar algú. reso j el cap. caparrar Becaina capella 1. f Lloc destinat parroquial. 2. f Es- s’envolt a sortir. 18. m Talent, encanyi f arru grup, etc. cosa, transició capd’un adj. Toss dors. va al daesglésia avagament. Canya*, cap. Recordar inat amb quènera d’un ada els drets d’una SIN. 2. Canella. capgirar 1. v. tr. Girar nou. Peg prendre una ni y 2.FAM. r l’ordre pron. Cabussar. la co19. m ballar pelt, -ud etc., 2. mraons ial. 2. f a una emp eixelebr etc. 28. Devers. No poder compren- Relacion fulla, capbussar v. tr. i at amb i f El engad’un de diverm no cabre al cap. na dest un cap Acu-. 20. marru de les branques alla cap.adj. o ni cap 1.-uda qui es llanç de dalt vagi a baix. 2. v. tr. Pertorba fer les pel parroqu -a adj. Persona 1. f Lloc cap Cadascu sense idir-se, m passar t, resa conté x, -osa adj. Que 21.-esa 3. fella s, reixat, fet de canyes, capçada 1. f Conjunt de treb de ésia del Decmànidre una cosa. capflui novaa de i allu capcinè capciós,camí ni peus arat. 17. m w Faringe. roba, ampla, veritat. És a cosa. 22. m treure malguna certes coses. cap de v a esgl z canyó cap. 2. c. de e, dir o Ceb o xen colla català a algú Peça cap Dialecte canyís 1. m Teixit, f amb dir-se arris m a 1. de als l Entendr aparenç d’un 2. ni SIN. pastís tr. erecta. Drap, té apref s v. r capa cada Un altre tija 3. d’un sols Capcir. s. molt de disb que sades. teni , obrint de les coses. s. vola. cap de fusta dura marca fdel els dret nyoses, a les espatlle kna caoba FAM. Capd algu cosa un dism El ses zones superpo de 2. m Planta herbàcia ssat*. perpart seves paraules. 4. v. 16.enmi no que la s cap gues, que es porta n l’occità. agran, que serveix avant. esr.cobreiSer una ençar, algú o seny. c. w Girar capatàArbre a l’inrevés. Va c. les tr. notícia f Pretextmanera encanyi v. 4. transició s’envolt una 1. coses r tene ria. nata. què i r. SIN. j ci, amb engaFAM. Canya*, crema l’ordre capgira Com cen ebeniste r 1. s, -osa. . ussaraons fulla, etc., diverciada d’alguna cosa. conté dors.en nt, judi m tguardista. na de 2. v. tr. Pertorba Que. Cab el cap cosa. adj. EnganyóAvan a baix. SIN.cape 3. f Cadascu tr. Canviar el curs alguna , -osa tr. i pron dalt vagi És ques d’un treure amb ir. 2. Pion desimular 18. m Tale ordar vagamen molt pura. l t. capciós veritat. a l’extrem de bran sar v.blanca e, dir o fer les a de cim, xen certes coses. x er, -a. jar 1.alv.1.tr.loc. adv. Al canyó m Faringe. m Argila aparenç o pastís téjunt aprede les . Rec pren- caolí , a sort c. -a.v. tr. Entendr capbus que sols sades. Un Resistir un elevat. 3. SIN. 1. Invertir. coses. 3. cosa lesCapot, hauria prenyoses, deFAM. pel cap No poder com de fusta dura molt capdam k Ferunt, ardiscaient. ses zones superpo 1. f Con méstemporal. loc. per seves paraules. 4. v. movi adv.tsAl rang de confusió que serveix nw m ball Estat . Acu- caos caoba f Arbre gran, ria. que 19. mac. çad cap. ó 1. 2. v. intr. capgirell m Girada que fa un cos l’inrevés. . Va c. les a Mantell alt. 2. loc.men notícia amb elmolt cap mésSIN. SIN. 1. coses cions cabre al m passar pel cap re cap.cansat, fasmdel una crema i nata. 4. f Pretext del món. 2. m Confusi c. per a cosa. 1. Esqualivar, accep c. Estar ciada en ebeniste -osa. y dels amfibis s, zació p l’organit 20. m no el curs cedit pot contenir. Vehicle Enganyó estar fins m treu eludir. . 21. Que d’alguna SIN. adv. tr. Canviar 1. adj. s 1. m Larva aquàticaCurt d’entenisimular alguna cosa. molt pura. l . adv. Al cim, a l’extrem cape capaç fer alguna una cosa cosa. 22. capgrò per complet e l na 1. dre aptitud o adj desordr loc. té . m i 2. 1. . algu caolí m Argila blanca Invertir. Capell emp 1. 2. adj. Que tiguejat SIN. unt, al-a. algú FAM. Capot, -a. 5 places. És c. per que hauria pren capdam 2. m dalt de tot. anurs, com la granota caient. t legal. més elevat. 3. loc. dir-se a z Caòtic, fa un cos FAM.alt. q té capacita itat de carde rat pels eclesbaix, Que que 1. m Estat de confusió 2. m Confusió SIN. 1. ADign 2. loc. adv. Al rang cos de adj. Girada Mantell. iàstic 3. m persona 1. ll fasla més SIN. quacosa. s. més cansat, capgire a món. talent, ment. nal. m caos del del c. per capell 1. al 1. loc. adv. A l’extrem adj. Que té . 4. aquàtica al c. Estar moltpart més alta dels amfibis p m Part finssuperior cedit l’organització a. pot contenir. Vehicle all, m Peça de estar adv. 1. firmars el1.document capdav s’esdem Larva Ser 2. loc. adv. SIN. 1. Culleret . o cap capaç 1. adj. Que té aptitud per fer alguna c. delr carrer. barret.d’una possible que capgrò Alvesti animals. 2. m La d’entenimateic. per cobrir rw . i de molts i desordre complet tat en 5. adj. fons 2. p. cosa. tiguejat alnera litats.com anal. Cosa que consta de les granota. 2. adj Curt el loc. la ser cap; extrema. 3. 5 places. 2. adj. Que del dit. 3. m Extremi qui n més anurs, El c.tot. legal. És c. per que capicua m Nombre de dreta a esquerra que situació dalt de cobreix a d’una FAM. Caòtic, -a. en la El q 1. Acosa. cape 4. m baix, Que té capacitat SIN. A la fi;d’un vingui. adj. núvol. ll. 3. persona de la macap quallegides cosa. de més fi. at. taula, cos xifres la de talent, ment. p xes Cap cape capacit l’extrem Que té al cap i a adv. AAlgun. general. 4. adj.16 cap llapis? A la1.fi,f Lloc s m Part superior del La part més alta Tens adv. lla FAM. Capacitar, a. all, al 1. loc. adv. 2. Al límit. adj.c. del carrer. firmar el document. capdav 2. loc. . 5. Al que s’esdeal peu. SIN. 1. Culleret-a. || ANT. 4. Inepte, -a. mateitot, nat d’esquerra a dreta. o capi de1. molts capitost dedesti els possible animals. 2. m baix mana; Ser al A endins. Apte, drets c. 1. cosa. les 4. culte cabells. mar ser en de r SIN. SIN. els adj. d’una tat entra d’una esglé i que at amb al fons litats. 5. que consta . 3. loc. terra que va al nodade Que Nombre té del dit. 3. m Extremi qui sia m i f quia més(oextrema q t de poder contenir que 6. mfi;Punta capicua m situació capil·lar 1. adj. Relacionla capil·laritat. 3. m acotar) el cap. d’una cosa. El c. 1. f Propieta en la 7. t anter, -a 1. adj. i parro at llegides 4. m El de dreta aTéesquerra l.es2.llança A la de vingui. de abaixar capdav núvol. capacit m de amb capacitat f qui at cap Esuna El f Creus. i fi. at. taula, m aixifres la de nat. Relacion 2. cap p i a altre. 8. m alçar (o xes a un límit determi capacit 2. adj. al capd’un llapis? general. Cap s adv. A laalfi,desig vant d’un grup, etc. FAM. Capacitar, obrint fins entre el territori arterial Al límit. a dreta.cia per fer alguna cosa. Té adj. Algun. Tens cap al peu. 2.pobresa Cedir , reconova o arriscada, d’esque2.rraf Suficièn r || ANT. 4. Inepte, -a. de tot, Vas sanguini situat mana; capitost. 5. SIN. 1. A baix a una empresa SIN. 4. Apte, -a. u els cabells. 5Mb. Sortir de la Que magnique entra mar endins. daat amb al Anar de certes xecar) el cap. m i fel capvaalt. de poder contenir 1. adj. i el venós. q 10. 3. f Nom 6. m Punta de terra un Relacion adj. iamb -a m1.anar capil·la itat. 3. m camí als altres. c. per rtreure (o acotar) el cap. t anter, 9. at 1. f Propietat Té una capacitat de capil·lar qual, en posarla llança abaixar capdav es. l’ànim. capacit pel es m amb n 7. Estar brar qui at El tèrmiqu f o Creus. i baix. Fenome de f m ant. es ainat. Relacion 2. anar cap cap (o s adj. elèctriqu 2.tuds arterial grup,. etc. FAM. Capdav capil·laritat 10. m ncia. v altre. 8. m alçar el territori vant fins a un límit determi fer alguna cosa. Té amb un sòlid, la competè dignitat 2. Pioner, -a. ambd’un avall. Aptitud, perobrint i situat o arriscad . 2. entre cap a, Cedir al desig d’un de la pobresa, recosanguin nova líquid en contacte cia per r Cabuda anar 1. Avantguardista. Vas un 1. m se SIN. SIN. Suficièn 11. empresa f . 2. una intr. a u v. 5Mb. capficat Sortir magnitrist, puja o baixa. 12. m cap de un temporal. 2. xecar) el cap. 3. f Nom de certes i el venós. t superfície d’aquell altres. amb el cap alt. Anar cosa malament. v. tr. Castrar. camí una c. per treure un 10. cosa, capejar 1. v. tr. Resistirel cap. capar w Anarals de les inespel qual, en posarbrar l’ànim. 9. m anaranar cap baix. Estar tèrmiques. e, explicar-se alguna f Fenome ant.a qui es fa acusacions s ritat den cap. 2. f Sortida Capdav m FAM. Fer moviments amb Persona capil·la tuds elèctriques o ncia. capir v. tr. Entendr da 1. f Cop turc. v amb un sòlid, la 2. Pioner, caparralíquid amb dignitat. 10. avall. 13. m-a.demanar ardista.able. r, eludir. en contacte . 2. Aptitud, competè judici. u 1. Avantgu un m anar cap per seperada, SIN. no és respons SIN. 1. Esquiva SIN. 1. Cabuda algun fet. fer acció de poc quals tics. x 2. v.mintr. o baixa. trist, capficat. 11. d’algú.l. 14. mort tempora copsar. r la un nt. 12. m cap de ie d’aquell emprat pels eclesiàs t l. puja superfíc v. tr. Resistir 1. Demana SIN. Comprendre, el cap. cosa, acapejar SIN. 2. Rampel capel 1. m Capell m fer un cop capar v. tr. Castrar. w Anar una cosa malame de les 15. alguna ns comand inesté -se algú. l. cap. . qui el acusacio el Pegar Sortida explicar fa f cardena amb e, 2. es nts i f Cap, ó. v cap nou. Entendr de cap. unmovime v. tr.desa Fer f Qualitat de caparrut 2. m Dignitat de o capir turc. Persona a qui able. 13. m demanar y capità, -ana 1. m el cap; caparrada 1. f Cop caparru se, prendre una resoluci ni r, eludir. graduat que exerceix Decidircap. Esquiva u de vestir per cobrir de 1. poc judici. SIN. o ni cap algun fet. Tossut, obstinat. m fer quals no és respons ment. 2. m i f Oficial ament suprem d’un peuseclesiàs tics. x perada, acció de capell 1. m Peça Cosa que cobreix a macap nipels t, -uda adj. tenir niemprat copsar. la mort d’algú. 14. cop caparru m no 16. 1. 17. m l. w capel m Capelluna SIN. Comprendre, el cap. Demanar pot exercir el comand de l’exèrcit de terra. -uda. barret. 2. p. anal. SIN. 2. Rampel cosa un disbarat. z algú. 15. m fer un ó. r. Ser SIN. Ceballut, i f Cap, el qui té comanda- de cardenal. ar, algú o alguna de caparrut. v 1. m un cap nou. Pegar m Dignitatcap. vaixell. 3. m i f Oficial esportiu. colla de treballa 2.centene nera d’un capell. o Començ y capità, -ana cap d’una el cap; prendre una resoluci ni caparrudesa f Qualitat m i El sm seny. treure elPeça per cobrir graduat que exerceix al culte i que no té . capatà judici, Cap d’un equip vestir f Oficial f i de de cap. Decidir-se, x cap m destinat obstinat ni Talent, 4. 2. o Lloc m f m Tossut, 1. 1. ment. d’un 18. peus capell capella cap ni nt. cosa, a sortir. dors. que cobreix a maparroquial. 2. f Escaparrut, -uda adj. comandament suprem 16. m no tenir ni 17. m w p. anal. 2. cap. Recordar vagame r. de terra. pot exercir el tr. pelCosa barret. els drets d’una església t, -uda. cosa un disbarat. Cabussa z ballar m una pron. Ceballu l’exèrcit i Ser 19. de r. SIN. v. compren sar Oficial f poder centene capbus y ar, algú o alguna vaixell. 3. m i s d’un nera cabre al cap. No . d’una colla de treballa m no capell. té les branque 20. d’un esportiu cap.noAcui que equipde pel treure el cap. Començ f Conjunt al culte capatàs m El cap 1. d’un judici, seny. Cap a f m passar i x m destinat 21. Talent, 4. capçad Lloc m f cosa. 1. 18. una del dre 2. f Estreure nt. cosa, a sortir. 22. mial. dors. parroqu cosa. església z capella algú alguna cap. Recordar vagame dretsa d’una dir-se els pron. Cabussar. 19. m ballar pel capbussar v. tr. i y cap. No poder compren d’un 20. m no cabre al passar pel cap. Acude les branques m capçada 1. f Conjunt del dre una cosa. 21. cosa. 22. m treure z dir-se a algú alguna

cac ons sobre e cont ngut m

nari. Les paraules i les acce guia, les pcions entrades

g

m

w

les paraules . El significat de ➧Les definicions

a, les entrades Les paraules gui ➧El diccionari. i les accepcions

Exemples:

FAM.

SIN.

FAM.

FAM.

FAM. SIN.

SIN.

SIN.

FAM.

SIN.

SIN.

FAM. SIN.

FAM.

SIN.

FAM. SIN.

SIN.

SIN.

ANT.

SIN.

SIN.

SIN.

FAM. SIN.

SIN.

SIN.

SIN.

RECORDANT DA LÍ

SIN.

SIN.

FAM. SIN.

FAM.

FAM.

FAM.

UNITAT 1

SIN.

SIN.

SIN.

SIN.

FAM.

SIN.

SIN.

FAM. SIN.

FAM.

SIN.

SIN.

FAM. SIN.

ANT.

SIN.

UNITAT 1

FAM. SIN.

SIN.

SIN.

SIN.

SIN.

17

SIN.

UNITAT 1

17

UNITAT 1

Gramàt ca Anà s nor mat va de organ tzac ó mor o òg ca s ntàct ca de a engua Apartats que ac ten una m or ordenac ó de s cont nguts m

m

m

Act v tats transversa s Ed tor a Barcanova pro posa unes act v tats tr mestra s pensades per a a vor r e cone xement des de d erents aspectes natura s art st cs cu tura s soc a s Aquestes act v tats es treba en en totes es àrees curr cu ars ac ten e treba per pro ectes

m

m m

m

m m

m

Pàg nes de b b ogra a UN A 6

Referènc es b b o g rà f q u e s

UN A 6

U

UN A 6

Proposta d act v tat d g ta per treba ar amb PD a au a

d 107 LL BRE nd

_1_Ca a a_

01_u8_CM

BT002428

m

r

r n

b b ogrà Qu

29


32

7

• ina del met a la pàg re a n o ic a st n hi ha Aque ixements o e n co e d ns teò Llibre s explicacio le o s re tu c tivitats. les le er fer les ac d o p r e p s e riqu

Pàg.

8

3. Pàg.

Llengua cata lana • Cicle Mitjà • 3r

e l g e at d t a r n u ne t c u pre r t s E ’A d r ie s s o D

Estudi i t reball

COMPRENSIÓ.

Antònia Purpurina 1

Pensa quin d’aquests títols podria anar bé per a la lectura i marca’l: «El primer dia d’escola» «Unes parentes rares»

Llengua catalana • Cicle Mitjà • 4t

«Anem a comprar a la papereria»

2

Divideix la lectura en dues parts

i posa un subtítol a cada una:

Part 1. Des del principi fins a « ______________________________

______________________________

________________ » Part 2. Des de «___________________ ______________________________ _______________ ______________________________ _________________ __________.» fins al final.

Subtítol part 1: Subtítol part 2:

3

Digues si les afirmacions següents

són certes o falses:

Comprensió. Diferents nivells d’activitats de comprensió global del text, d’aspectes concrets de la lectura i de les expressions i el vocabulari utilitzats.

8

Quan l’Antònia ja té la motxilla, la llibreta, el llapis i l’estoig, surt amb l’àvia a comprar més material.

EXPRESSIÓ ORAL. Pàg.

24

A la dependenta no li cauen bé l’Antònia

Parlem de les nostres festes i tradicions 12

Cicle Mitjà • 4t Llengua catalana •

l’escola.

L’Antònia fa una ganyota perquè

no vol anar a l’escola.

L’estoig que tria l’Antònia està descolorit.

del Pirineu Conèixer les tradicions raiers i el concurs com ara la baixada de molt interessant, de gossos d’atura és poble o a la teva però segur que al teu en tradicions igual ciutat també existeix

Tot el que explica la lectura passa

el mateix dia.

Espai per escriure el nom de l’alumne.

d’importants. una parella Et proposem que et busquis cop junts, busqueu per treballar i que, un tradició o festa informació sobre alguna viviu, als seus volque se celebri al lloc on de Catalunya. tants o fins i tot arreu la informació, lleUn cop tingueu tota u imatges que giu-la, ordeneu-la, busque u-vos per exhi tinguin relació i prepare i les companyes. plicar-la als companys

UNITAT 3

43

No us oblideu del següent: – Buscar força informació del tema que heu triat. – Preparar bé el que voleu explicar. – Repartir-vos el que explicarà cada membre de la parella. – Parlar alt i clar. – Acompanyar la vostra exposició amb imatges.

popular que ar oralment la tradició • Després d’explic ts: ment les preguntes següen a) Ha estat interessant

i la seva àvia.

A l’Antònia li fa il·lusió començar

ació?

fer la recerca d’inform

ys i les companyes han b) Creus que els compan

heu treballat, respon

individual-

Espai

Per què?

entès bé la tradició que

heu explicat?

Per què?

UNITAT 2

Espai per escriure el nom de l’alumne.

29

Ep! No t’oblidis… Guió per dur a terme l’exposició oral correctament. Expressió oral. Propostes d’expressió oral a l’aula, en diferents situacions.

EXPRESSIÓ ESC

RITA.

Pàg.

➧L’argumenta

12

ció

15

Torna a llegi r la lectura El berenar i busc dre, següent. a informació Sigues breu que et perm en les resposte eti omplir el s. quaInformació obje ctiva que ofereix el text

Arguments

en contra

16

Llegeix el text següent i escr iu dos argumen personal. ts a favor i dos

en contra de la higiene Si tot el dia anem amunt i avall , ens passegem infinitats de per molts amb coses, el nost ients diferents re cos acumula i toquem que no semp un munt de micr re són beneficio obis, bacteris i micr sos per al cos oelements personal? i per a la salut . Què en pens es, de la higie ne

Arguments

12

30

UNITAT 1

a favor

Arguments

en contra

Llengua catal ana • Cicle Mitjà • 4t

Arguments

a favor

Expressió escrita. Propostes d’expressió escrita amb diferents tipus de text seguint tots els passos que indiquem i que parteixen de l’anàlisi dels textos presentats en el Llibre de coneixements.


Ortografia. Activitats d’ortografia complementades amb la preparació i la pràctica dels dictats.

LÈXIC.

ORTOGRAFIA.

38

28

➧La O àtona 17

23

s el so de la o: es següents segon ció, fons, jeroglífic, excava icat, força, continua, biblioteca, cop, compl , tombes cursos tresor, oficina,

18

Escriu tres paraules

de la mateixa família

que aquestes. (Pots

Lèxic. Activitats de lèxic que els ajudaran a en­r iquir i a ampliar vocabulari i els donaran les eines necessàries per a la formació de paraules.

ari.) consultar el diccion

columnes amb

Pàg.

que hi ha en

aquests dos texto

s:

Text 1

Text 2

passejant

prada

Text 2: Tot cami nant per aque sta prada, descobriràs nombroses varie tats de flors. Algunes aromatitzen l’atm osfera amb perfums agradables. Totes mostren colors boni cs, des del més pàl·li d fins al més fort.

moltes

descobriràs

perfumen agradables tenen bonics pàl·lid viu

24

28

Completa aque

Curt és el cont

nova

Clar és el cont

stes frases:

fort

rari de

.

rari de

hora

25

tapar ≠

Arreglat és el

.

Escriu al costa t de cada verb

contrari de

Antic és el cont

rari de

un altre verb

fer ≠

baixar ≠

. .

de significat cont

rari:

obrir ≠

callar ≠

vestir-se ≠

UNITAT 3

els sinònims

➧Els antònims

porta volta

Completa les

Text 1: Tot passe jant per aque st prat, veurà moltes varietats s de flors. Algu nes perfumen re amb arom l’aies exquisides. Totes tenen color delicats, des del s més clar fins al més viu.

Sona u

Sona o

• Cicle Mitjà • 4t Llengua catalana

➧Els sinònims

Classifica les paraul

Llengua catala na • Cicle Mitjà • 4t

Pàg.

Pàg.

sortir ≠

atacar ≠

seure ≠

51

UNITAT 2

35

GRAMÀTICA. Pàg.

Gramàtica. Activitats gramaticals per conèixer i practicar les categories gramaticals, la construcció del text, l’ordre dels elements de la frase i el seu enriquiment.

➧Les parts de la frase

56

27

Observa el quadre i omple’l

amb aquestes frases:

• La porta del jardí tanca malament. • L’àlbum de cromos d’espor tistes és complet. • El fill del veí és músic. • La noia del vestit de color

verd viatja molt.

Subjecte

Llengua catalana • Cicle Mitjà • 4t

Nom

Predicat

Complements del nom

LÈXIC.

1

28

Fes volar la imaginació

i complementa els subject es de les frases següen ts:

– El nen

porta ulleres.

– La filla

Dictat 1

seu al meu costat.

– Els animals

= belluguet, despert, espavilat, llest.

babau

= badoc, encantat, parat, simpàtic.

xerraire

= enraonador, enraonaire, reservat, llenguallarg.

estudiós = aplicat, fresc, treballador, feiner.

ORTOGRAFIA.

viuen a la selva.

–Les femelles tenen cura de les cries.

Subratlla la paraula de cada llista que no sigui sinònima de la primera:

eixerit

2

Torna a escriure aquestes frases substituint la paraula destacada per un antònim:

Pots obrir la finestra?

Quan marxis, deixa el llum encès!

t a del tex

dicionals

à • 4t • Cicle Mitj

üents:

Recorda

itat, cal ent una activ dre correctam Per poder resol els punts següents: te tinguis en comp et demanen. . què e anyes rendr – Comp i les comp els companys – Parlar-ne amb el tema. el que saps sobre – Pensar tot adequada. r la resposta – Mirar de troba

t l’any? rar duran t: dre següen Omple el qua

s a celeb

acostume

veu alta.

les feines Participo en s. proposade

2

les síl·labes ba tònica i tes: es fes nèixer la síl·la questreco una d’a Sé a paraula. lebres alg àtones d’un nera ce tra. -ne el ina ma vocal neu ? Escriu nèixer una ca de qu a ciutat reco pli tev Sé Ex la • vocal ble o t el so de la el teu po a amb Escric correctamen t. acionad l de mo nda rel neutra a fina vocal una llege el so de la ixes alg ectament família • Cone Escric corr de la mateixa ules para nom. neutra en o derivades. nimes. sinò ules er para Sé reconèix a paraula. nims d’un Sé trobar antò ple una frase sim 42 Sé el que és posta. com e fras i una els dictats. He corregit

s • Quine

UNITAT

Cor recció

orar?

Què puc mill

No

No

Observacio

2

UNITAT 2

Cor recció

Encercla les paraules que han servit per relacionar aquestes frases compostes. Des-

Per esmorzar he menjat massa i estic molt tipa. No m’agrada anar amb vaixell ni anar amb avió.

Dictat 2

T’escric aquest correu perquè et trobo a faltar. Vindrem a dinar si ens convides. Em fa mal el cap i estic marejat.

40

UNITAT 2

39

Avaluació. Activitats per avaluar els coneixements dels continguts més representatius de la unitat. Es treballen els dos dictats de l’apartat d’ortografia i activitats sobre el lèxic i la gramàtica.

que

ns

3

prés, subratlla els verbs conjugats que hi trobis:

UNITAT 2

4t Mitjà • • Cicle

Llegeixo en

ntes seg

les pregu

festes tra

catalana

Contesta

t: dre següen

Omple el qua

explicacions Escolto les o del mestre. de la mestra el que he Sé explicar après. feina neta Presento la i endreçada. lletra clara. Escric amb

sat el tem He expo sentació. en la pre el tema volupat He desen la informació t ada. exposan clara i orden ra ne e de ma atges qu unes im it oll el que He esc rament cla en t. il·lustr en el tex a co un pli t, ex del tex al final inió He escrit, o la meva op ta anècdo l. na rso pe ra de mane el text He escrit a. ordenad t. git el tex i he corre t isa He rev

4

FET?

I APRENC

1

l.

sat un títo

Hi he po

lana Llengua cata

RENC NO I AP

COM HO HE

a per fer

Llengua

IO REFLEX

3

em uit l’esqu He seg ny. l’esborra

73

REFLEXIONO

de les a partir mprova, a 32, co la pàgin l text de riure. rrany de per esc bo res t l’es ida de fer descu Després t’hagis fer. que no uràs de nvis ha l quadre, quins ca frases de Explica Sí No

Llengua catala na • Cicle Mitjà • 4t

GRAMÀTICA.

UNITAT 4

Llengua catalana • Cicle Mitjà • 4t

És un noi que sempre està content.

41

Reflexiono i aprenc. Activitats orientades a fer reflexionar l’alumne sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

31


LENGUA CASTELLANA

Coordinación del área: Montserrat Camps Contenidos: Montserrat Camps, María del Olvido Fernández y Regina Romero Propuesta didàctica y actividades digitales: Núria Murillo


LENGUA CASTELLANA COMPRENSIÓN, EXPRESIÓN, ORTOGRAFÍA, LÉXICO Y GRAMÁTICA • Libro de Conocimientos • Dosier de Aprendizaje • Cuaderno de Trabajo

A destacar del Libro de Conocimientos: • La Comprensión

lectora: lecturas de diversas tipologías textuales. Vocabulario.

• La Expresión

oral y escrita: textos de referencia de las diferentes tipologías textuales, acompañados del análisis de su estructura.

• La Ortografía, que se introduce con ejemplos. Incluye pequeños textos para utilizar como dictados.

• El Léxico, con ejemplos y referencias a las lecturas. • La Gramática: análisis y normativa de la organización morfológica y sintáctica de la lengua.

• Fomentamos, de manera clara, las directrices propuestas en el Pla Nacional de Lectura.

34


A destacar del Dosier de Aprendizaje: • Las actividades de comprensión

lectora.

• Las propuestas

de expresión oral y escrita cuyo objetivo es que alumno sea capaz de crear sus propios textos escritos y de expresarse en público.

• Las actividades

de léxico, para enriquecer y ampliar el vocabulario, lo que facilitará a los alumnos las herramientas necesarias para la creación del lenguaje.

• Al final de cada unidad didáctica, la evaluación de la Ortografía, la Gramática y el Léxico.

• Además de la evaluación de contenidos, en el apartado refexiono y aprendo se propone una evaluación reflexiva del alumno sobre su proceso de aprendizaje.

A destacar del Cuaderno de Trabajo: Actividades de tipología muy diversa para reforzar los aprendizajes.

Podeu consultar una unitat didàctica del Llibre de Coneixements i una del Dossier d’Aprenentatge en el web www.barcanova.cat

35


s o l t e n d e a i r u cim t c u E str Cono e d o Libr Expresión oral. Propuestas para enseñar al alumno a expresarse oralmente en diferentes situaciones. Expresión escrita. Textos de diversas tipologías textuales, junto con el análisis de la estructura para comprender cómo escribir cada tipo de texto.

1. Pág.

7

l Dosier la página de a e it m re o n las acEste icon nde se hace o d , je a iz d abaja. de apren ma que se tr te l e re b so tividades

Pág.

23

Comprensión. Lecturas de diversas tipologías textuales.

¡ Y a s o y m ay o r !

Estrella

COMPRENSIÓN.

A nA A lonso (Fragme nto)

El padre de Estrella es el capitán Caribe, un famos o corsario conocido en todos los puertos de los mares del Sur. Su tripula ción puede considerarse una de las mejores del mundo pirata, y su barco, el Barracuda, ha partici pado en innumerables aventu ras. La principal preocupación del capitán consiste en recupe rar tesoros escondidos. Es un experto descifrando mapas secretos y viejos pergam inos. Sin embargo, a veces abandona esta actividad para dedicarse a otros asuntos, como luchar contra los barcos que practican la pesca ilegal o perseguir a todos aquellos que contaminan el océano.

Estrella es una niña de tu

edad que vive con su padre en un barco pirata. Deber ía ir a la escuela, pero su padre no quiere separarse de ella. ¿Qué te parece que podría hacer?

EXPRESIÓN ORAL Pág.

12

➧La descripción

Y ESCRITA.

La bruja Aída J osé A ntoni o del C Añizo

(Frag ment o)

do oye que llaman

dormitorio cuan Pablo está en su ¿Quién puede ser?

a la ventana...

verdes inquietantes ojos de caballo, unos tenía pecas, cola La recién llegada […] . esa tremenda y una cara de travi , adornados con y una camiseta azul alones vaqueros su cabeza Vestía unos pant plateadas. Sobre esentaban estrellas repr que tinas suelen llevar unas pega llado, como los que rucho también estre ostentaba un cucu cuentos. […] los magos de los muy sonriente: Pablo y le saludó, Aterrizó junto a é tal? […] –¡Hola, chico ! ¿Qu dar y tomar. […] desparpajo para charlatana y tenía en Parecía bastante del mundo montada o desde el otro lado Veng […] . bruja –Soy Aída, la 8 ora. volad ba mi esco

seguir un orden: persona tienes que Para describir a una es físicamente. o cóm icar Expl 1. a no se La vida de Estrell parece en nada . a la de las otras niñas de su edad. Explicar cómo viste 2.en En lugar de vivir una casa, vive en un barco, era dey ser. jamás ha ido al icar cómo es su man 3. Expl colegio. […] Siemp re lleva faldas muy largas con flecos, volantes o cascabeles, y un pañue : plos lo srojo, ejem nos anuda algu do a un lado de la cabeza, Aquí tiene que le sujeta sus largos rizos oscuros. Aunque solo tiene nueve TO FÍSICO años, AS haPEC navegado por todos los…mares del to, fuerte mundo, y sabe distinguir o, corpulen o, rubio, más de o, delgad , bajcuaren ta especi do, cas es tañ diferentes de peces. erpo: alto o, liso, riza También sabe manejCu : corto, ,larg ar un ellotimón Cab luchar o… a… con nad distint ren pei , moas clases de espadas reno, des da, pecosa y enseñar a hablar a mo los a: , rasgados… loros. da, alarga verdesades estas activid Car redonTodasgra ndes, chata… n parecer ta,puede extrañas para una niña, s: pequeños, afilada, rec s, pero, en Ojo nde, grueso ueña, gra ios finos o Nariz: peq ueña, lab

realidad, no lo son tanto;ca: grande, peq VOCABULARIO Bo sobre todo, as… ncos… as, tiene pec dientes bla si se tiene en cuenta que a gafFleco: Cada uno de los hilos que rasgos: llev ospadre Otrel cuelgan de una tela. de Estrella es un pirata. FORMA DE VESTIR

UNIDAD 1

Timón: Mecanismo de un barco Llevar una camiseta de color rojo… MANERA DE SER para controla su dirección. azules… Viste unos pantalones Lleva ropa deportiva…

UNIDAD 1

VOCABULARIO con orgullo. Ostentar: Mostrar ad para hablar. Desparpajo: Facilid

12

UNIDAD 1

9

Vocabulario. Facilita la comprensión de palabras que pueden presentar alguna dificultad.

13

UNIDAD 1

Ortografía. Normas básicas adecuadas al nivel. Se introduce de forma ejemplificada.

Icono que remite a la página del Dosier de aprendizaje donde hay las actividades sobre este tema.

Apartados que facilitan una mejor ordenación del estudio.

ORTOGRAFÍA. Pág.

33

➧La H Pág.

Lee el poema y te darás que no suena.

34

cuenta de que hay

La hache La hache Está en

en helado y en hielo

La letra h no tiene sonid o. Para no equivocarte, es importante que mem orices las palabras que empi ezan

con hache.

Fíjate en cómo empi

ezan estas palabras: huésped, huevo, hueso , huella, huérfano hielo, hiena, hierro, hiedra, hierba

26

UNIDAD 2

no suena.

las palabras y no dice nada.

en hormiga

Ejemplos.

una letra «muda»,

se calla.

En huevo

36

VOCABULARIO Barracuda: Pez carnívoro.

Tímido o tímida ática Simpático o simp tida Divertido o diver uila Tranquilo o tranq osa Nervioso o nervi Amable fútbol… Le gusta jugar a Nunca se enfada…

es decir,

La CH Lee el trabalenguas

y fíjate en el sonido que más se repite: Corazón de chirichispa y ojos de chirichispé . Tú que me enchirichis paste, hoy desenchirichíspa me.

y en hueso, y en hada, y en hambre, está helada.

LAS PALABRAS QUE EMPIEZAN POR HIEY POR HUE- SE ESCRIB EN SIEMPRE CON H.

La ch es un dígrafo formado por las letras c y h. Fíjate en su sonido en las siguientes palab ras: chocolate, churros La ch nunca debe separ arse: al-ca-cho-fa, cho-za, ca-cha-lo-te

Dictado 1 s del pueblo Hoy las chimenea r. Hace frío echan humo sin para o. Por fin y el lago ya está helad es patin mis podré estrenar tomaré un nuevos. Después, ros en la granja chocolate con chur de tía Ana.

Dictados que presentan las dificultades específicas planteadas en la unidad. D ic tad

o2

Esta m

añana

me he levantad ho de o la mañ ana pa ra ñar a m i abue Mient lo al huer ras yo to. desayu naba do huevos s duros, un vaso de nara de zum nja y un o gran ta leche co zón de n cere ales, C de mi uzo, el abuelo perro , mordi squeab tranqu ilo en a un rincó su hues n o de ju guete. a las oc

acompa

UNIDAD 2

27


Ejemplificaciones sobre el contenido.

Léxico. Profundización del lenguaje utilizado en las lecturas y análisis de los mecanismos de formación de palabras. Pág.

54

Tipos de comparac

ión

Observa las

➧El diccionario

35

s oraciones

personas , en las qu con anima e compar les: amos – Víctor es rápido com o una lieb re. – Laura es lenta com o una tortug – Juan es a. astuto com o un zorro.

LÉXICO. Pág.

siguiente

palabras en ¿Para qué buscamos

el diccionario? PARA SABER QUÉ QUIEREN DECIR.

PARA SABER EN. CÓMO SE ESCRIB

Cuando buscamos

Para hacer comparaci ones de igu utilizamo aldad, s las palabr as tan … como: – Luisa tien e las mano s frías. – El hielo es frío. Luisa tien e las mano s tan frías como el hielo.

PARA SABER . CÓMO SE USAN

Cuando hac emos com paracion de superi es oridad, usa mos más … que: – Marta hab la mucho . – Una cot orra habla mucho. Marta es má s habladora que una cotorra.

os su significado:

onario, encontram

palabras en el dicci

Para realiza r

trucción pequeña

Palabra

culares Características parti ¿Para qué sirve?

ral

Característica gene

¿Cómo es?

eña.

Construcción pequ

La definición de 28

muy poca hambre. – Un pajsarit o de títere eso tiene po ca hambre muy antiguo. Ya en . PabEgipt el antiguo lo tien o e menos ham bre que un se utilizaban estatu pajarito. as con resort es que podían moverse mediante hilos. El teatro de marionetas es, ante todo, teatro. Por eso las perso nas que manipulan los títere s han de actuar para poder transmitir sentim ientos de alegría, tristeza, etc. Los títere s los mueven actores que suelen estar detrás de retablos, sábanas…

Escenografía

El teatro de marionetas

¿Qué es? choza

compar

aciones de erioridad EL TEATRO DEinfMA , utilizamo RIO meno NEsTA – Pablo tien Ss … que: e

choza f. Cons y cubierta hecha de madera usada de ramas o paja, pastores por nte ralme gene da. como refugio o vivien

una palabra nos

Hecha de madera y cubierta de ramas o paja.

Usada como refugio o vivienda de pastores.

ficado.

proporciona su signi

UNIDAD 2

Tipos de títeres De guiñol o de guan te. El títere se manip ula colocando la mano en su interior como si fuera un guante.

UNIDAD

La escenografía pued e variar según el tipo de obra que quera mos representar y el tipo de títere que vayam os a usar. Podemos utilizar desde los clásicos retablos de marionetas hasta sában as o cortinas para que los actores se Hacemos tea tro detrás de ellas. 3sitúen Ahora os proponem 41 os que represen téis La representación un cuento con puede títeres: – Por grupos, elegi hacerse en espacios d el cuento que abiertos os gustaría represen tar. para que el titiritero pueda – Buscad imág enes o haced los dibujos interactuar tanto con de los personaj el público es del cuento. – Recortad las como con la mario imágenes y pega neta. dlas a una varilla o a un palo de polo. – Colocad los pers onajes en el reta blo y… ¡A ESCENA!

De peana. En este tipo de títeres, el perso naje está sujeto por una varilla a un soporte de cartón en forma de cono. De dedo. Son pequ eños personajes que se colocan en los dedo mueven con ellos. s y se

Gramática. Análisis y normativa de la organización morfológica y sintáctica de la lengua.

Títere plano. El perso naje está representa do por medio de su silueta recortada y pegad a a una varilla o palo. Marioneta. Se trata

de un muñeco articu lado de pies a cabez a que se mueve con hilos sujeto s a una barra de made ra. 44

PROYECTO 1 PROYECTO 1

45

Clases de oraciones Ahora fíjate en la entonación y en cómo pronuncian Pablo y Aída las oraciones, y responde:

Pág.

19

Actividades transversales. Editorial Barcanova propone unas actividades trimestrales pensadas para favorecer el conocimiento desde diferentes aspectos naturales, artísticos, culturales y sociales. Estas actividades se trabajan en todas las áreas curriculares y facilitan el trabajo por proyectos.

– ¿Quién de los dos nos explica alguna cosa?

GRAMÁTICA.

– ¿Quién hace una pregunta? – ¿Quién muestra sorpresa o asombro?

n ➧La oració Lee lo que

ja Aída:

lo y la bru

dicen Pab

REÍBLE! A MÁS INC ser de distintas clases según lo que ¡QUÉ COS Las oraciones EN UNpueden ESTAMOS ¡PERO SI queramos! expresar: SÉPTIMO PISO

– Oraciones enunciativas: sirven para explicar cosas. Al final

¿QUÉ TAL SOY AÍDA. EL GO DESDE ESTÁS? VEN NDO O DEL MU OTRO LAD MI ESCOBA EN MONTADA RA. VOLADO

se escribe un punto: Vengo desde el otro lado del mundo montada en mi escoba voladora. – Oraciones interrogativas: se usan para hacer preguntas. Al principio y al final se escribe un signo de interrogación (¿?): ¿Qué tal estás? – Oraciones exclamativas: sirven para expresar alegría, sorpresa, miedo, enfado… Al principio y al final se escribe un signo de exclamación (¡!): ¡Qué cosa más increíble!

utilizando stras ideas resamos nue unicarse. ribimos exp lamos y esc nes para com izan oracio Cuando hab a y Pablo util Aíd ja bru palabras. La po n es un gru Una oració y con ordenadas de palabras a era palabr prim La . sentido se pre ción siem de una ora yúscula. ma con escribe

18

Ejemplos:

mitorio. ba en su dor – Pablo esta la ventana. entró por – Una niña nes unos pantalo tía ves ja – La bru iseta azul. y una cam vaqueros

Referencias b

Páginas de bibliografía. UNIDAD 1

1 UNIDAD

Gusto por

19

A nA A lon so

UNIDAD 1.

•  Estrella, pág .

8 de la vida

El acertijo

, Madrid.

•  Moda pirata,

«Moda pira pág. 10 ta», en Vers

Anaya, Pizc a de

os piratas,

J osé A nto nio Oposiciones

J uAn R Am ón •  Paseo, pág. 20 Platero y yo.

piratas en

pág. 12 a bruja y otro s cue

ntos. Mad

rid, Anaya,

2009.

rid, Anaya,

El Duende

Verde, 201

1.

J imé nez

UNIDAD 2.

Madrid, Cáte

dra, 2009.

•  Llueve sobre

«Llueve sob el campo verde, pág re el campo . 22 Libros, 201 verde…», 1. en Mi prim er

s AgR ARi o P

Sal, 2011.

verso. Mad

C Añi zo

del

•  La bruja Aíd a,

Conceptos importantes que deben recordarse.

i b l i o g rá f i c a s

la lectur El gusto por a la lectura se adquier ca en cua e desarroll lqui ando evidencias er soporte, aprendie orales o escr ndo a refle el hábito lector y fom xionar sob favorece el itas re lo leído, entando la lectura siste éxito educativ y sabiéndolo com sabiéndolo las lecturas partir. Com mátio; por ello os indi exp que habéis o indica el camos Pla Naciona licar mediante ido encontr ando en este las referencias bibl l de Lectura iográficas libro… por , leer de los frag si os queréis mentos de animar a leer la obra ente ra.

libro de poe

mas. Mad

rid, Anaya,

Sopa de

into

•  Caligramas, pág La casa de

Propuesta de actividad digital para trabajar con la PDI en el aula.

. 24 los días. Mad

rid, Anaya,

Sopa de Libr os, 2007.

REFERENC

IAS BIBL IOGRÁF

ICAS

123

37


8

8

COMPRENSIÓ

N.

Estrella no se

con atención

una cruz en la

parece a las niña

s de su edad.

las siguientes

afirmaciones y pon columna corr espondiente: Estrella

Vive en una casa . Vive en un barc o. Nunca ha ido al colegio. Todos los días va al colegio. Lleva vaqueros .

Lengua caste llana • Ciclo Medio • 3.º

Expresión oral. Propuestas de expresión oral en el aula en diferentes situaciones.

Lleva faldas con Sabe luchar con Sabe manejar

Lee

Una niña de

tu edad

cascabeles. espadas.

8

el timón.

Enseña a un perr Enseña a hab

ito a sentarse .

lar a los loros.

2

Pinta las pala

bras correcta s para describir a Estrella: lleva faldas camisas muy largas cortas con plumas fleco s o campan illas cascabe les , y un pañ uelo sombrer rojo verde , o anudado en el centro a un lado de la cabe za. Estrella siempre

EXPRESIÓN ORAL. Pág.

12

Espacio para escrib

Jugamos a describir

¡ Y a s o y m ay o r !

Estrella 1

7

ina del Libro mite a la pág re s o n o ic e Est • de están la ientos don im s c a o c n ri ó co te de nes s explicacio la o s ra s. e tu d c le ctivida realizar las a para poder

Pág.

1. Pág.

Llengua cata lana • Cicle Mitjà • 3r

l aje e d iz a r d u n t c pre u r t Es de A er i s o D

ir el nombre del

alumno. UNIDAD 1

Comprensión. Diferentes niveles de actividades de comprensión global del texto, de aspectos concretos de la lectura y de las expresiones y el vocabulario utilizados.

7

sale de clase. Los »: uno de los alumnos Jugad a «¿Quién es quién? de pie. El alumno que ñero y se ponen todos demás escogen a un compa averiguar quién ha para tas za a hacer pregun había salido entra y empie se la pregunta realizada que no coinciden con sido escogido. Los niños a elegida. person la es se descubre quién van sentando hasta que

9

das?

rir a las personas escogi

Ciclo Medio • 3.º Lengua castellana •

¿Ha sido difícil descub

¿Qué preguntas te han

Espacio

? rir de quién se trataba sido más útiles para descub

cómo son ajes y explicad con detalle Pensad varios person las características turnos, un alumno explica y a qué se dedican. Por trata. r de qué personaje se adivina deben ñeros y sus compa

10

Ejemplo:

un delantal y un gorro Va vestido de blanco. Lleva comida en los restaurantes. en la cabeza. Prepara la ro cocine un n: Solució

Espacio para escribir el nombre del alumno.

o tú?

¿Qué personajes has pensad

UNIDAD 1

EXPRESIÓN ESC

11

RITA.

Pág.

12

La descrip ció

n

11

Vuelve a leer «La bruja Aída » y completa los recuadro s con la descrip ción de Aída : ASPECTO FÍSI

CO

Lengua caste llana

Expresión escrita. Creación por parte del alumnado de diferentes tipos de texto siguiendo una serie de pasos, a partir del análisis de los textos presentados en el Libro de conocimientos.

38

MANERA DE

12

UNIDAD 1

VESTIR

SER

• Ciclo Med io • 3.º

FORMA DE


Ortografía. Ejercicios de ortografía complementados con la preparación y la práctica de los dictados.

LÉXICO.

ORTOGRAFÍA.

52

54

➧La G y la J 14

Copia estas palabras.

• Ciclo Medio • 3.º Lengua castellana

joven

15

las j Luego, rodea de rojo

jueves

oveja

y de azul las g:

gitana

gente

que una ostra

Léxico. Actividades de léxico que ayudarán al alumnado a enriquecer y ampliar vocabulario y le proporcionarán las herramientas necesarias para la creación de las palabras.

de letras Encuentra en la sopa y escríbelas:

J E R F K B Q N V U W J W J U

Ñ T X R

E Y V M L F U B L I O

S

T I A T S R P M R E L O J E C A T H R B Q N F O F I X W N A B T E J A

I

A

E

B

as que encuentr es:

¡Menuda tard

seis palabras con j

V

➧Frases hecha s 19 Lee el texto y rode

a las frases hech

jefe

jota

e de vacacion y le pedí a mi

es! Estaba más

aburrido

madre permiso salir a la plaza para a jugar. De pron to empezó a llover a cántaros, y mi tarde de jueg o se arruinó. Estaba claro que no me dejarían salir a la calle aun que llorara como una Magdale na.

Lengua caste llana • Ciclo Medio • 3.º

Pág.

Pág.

20

L A B J

Ahora copia tres de las frases hech as que has enco y escribe su sign ntrado ificado:

A O U T O Ñ

UNIDAD 4

69

UNIDAD 4

71

GRAMÁTICA. Pág.

23

Escribe los nombres que

si son comunes (C) o propio

corresponden a estas

s (P). Fíjate en los ejemp

Montserr at

ciudad Barcelon

a

Lengua castellana • Ciclo Medio • 3.º

Gramática. Actividades gramaticales para conocer y practicar las categorías gramaticales, la construcción del texto, el orden de los elementos de la frase y su enriquecimiento.

➧El nombre

56

gorila

abuela

ilustraciones y di

los:

Michi

Picasso

María

montaña

Copito de Nieve

gato

pintor

LÉXICO. C

montaña

1

Rodea las frases hechas de estas oraciones:

No hables tan alto, que las paredes oyen. Siempre se está quejando; tiene más cuento que Calleja.

Dic tado 1 P

Es mi amigo y por él pondría la mano en el fuego. ORTOGRAFÍA. GRAMÁTICA.

Picasso

2

Escribe dos oraciones con un nombre común y dos oraciones con un

nombre propio: Escribe dos nombres

Lengua castellana • Ciclo Medio • 3.º

24

comunes y dos nombr es propios:

73

Cor rección

UNIDAD 4

Lengua caste llana • Ciclo Medio • 3.º

Nombres comunes: Nombres propios:

3

días, fruto, manzana, cerezos, hojas, pantalón, raquetas, noche, jardines, amapolas, árbol, luna

Dic tado 2

SINGULAR

SINGULAR

PLURAL

PLURAL

14, página

de la del texto las rrador partir de ctar el bo nada a s de reda idado de Despué : yas olv ha ión te ac no inu ba que s a cont ue ne hacer. pr tie m e co qu deberás mbios cuadro qué ca tas del Explica pregun

3

¿CÓMO LO

No

1

Completa

el siguiente

cuadro:

lana a castel

Lengu

3.º Medio • ellana • Ciclo Lengua cast

ría vivir

s vestido

o va •¿Cóm

o vestida

tú?

2

Completa

el siguiente

mente una actividad, debes Para resolver correcta siguientes: tener en cuenta los puntos piden. – Comprender qué te eros y compañeras. compañ los con – Hablarlo sabes del tema. – Pensar en todo lo que a. la respuesta adecuad – Tratar de encontrar

cuadro:

ata?No pirSí vestir de ras que en si te tuvie bras

UNIDAD 4

75

Evaluación. Actividades para evaluar los conocimientos de los contenidos más representativos de la unidad. Se trabajan los dos dictados del apartado de ortografía y actividades sobre el léxico y la gramática.

Recuerda

or qué? trella? ¿P

como Es

76

UNIDAD 4

• 3.º Medio • Ciclo

tas: alta. pregun Leo?en voz uientes as ante Estrella las tare ta las sig vivir de Emocion Participo en Contes forma de . rece la propuestas sa o te pa nquila óm Tra Peligro ¿C • da Diverti Triste

sta •¿Te gu

¿Qué pue

No

4

a Aburrid

r?

do mejora

Sí es explicacion Escucho las o el maestro. de la maestra ndido. lo que he apre Sé explicar io trabajo limp Presento el y ordenado. letra clara. Escribo con

Y APRENDO

n cado co He expli as las partes. tod detalle la mayúscu He escrito cada punto. de después ra do la let He cuida tación. sen y la pre escrito que he El texto enado. está ord he isado y to. rev He o el tex corregid

HE HECHO?

Cor rección

REFLEXIONO

O APREND IONO Y

FEMENINO

MASCULINO

escrita Expresión

REFLEX

Clasifica estos nombres:

nes

Observacio

rías las pala s te pond Sé separar lemento sílabas. s y comp ica prenda la sílaba tón •¿Qué Reconozco

D1

24

UNIDA

bra. de una pala o el orden He aprendid alfabético. una oración. Sé qué es clases er las tres Sé reconoc s. de oracione s. o los dictado He corregid

UNIDAD

1

23

Reflexiono y aprendo. Actividades orientadas a hacer reflexionar al alumno sobre su propio proceso de aprendizaje.

39


MATEMÀTIQUES

Coordinació de l’àrea: Montserrat Torra Continguts: Elena Martínez i Montser­rat Torra Proposta didàctica: Elena Martínez Activitats digitals: Montserrat Torra


MATEMÀTIQUES LES MATEMÀTIQUES SÓN MOLT ÚTILS! El treball de les MATEMÀTIQUES parteix de situacions per resoldre sobre les quals es va construint l’aprenentatge. Aquestes situacions es basen en contextos reals i pròxims als alumnes. Presentem un enfocament més comprensiu dels algoritmes i de les operacions. La Geometria amb propostes per construir, dibuixar, transformar i localitzar. L’Estadística i la Probabilitat, integrades en les situacions de treball.

• Llibre de Coneixements • Dossier d’Aprenentatge • Quadern de Treball

A destacar del Llibre de Coneixements: • Activitats exemplificants en cada unitat perquè els alumnes arribin al coneixement de l’operació corresponent.

• Problemes

que presenten situacions en les quals cal pensar quina estratègia s’ha d’utilitzar per resoldre’ls.

• L’ apartat d’ESTRATÈGIES tar ràpid.

DE CÀLCUL per aprendre a comp-

• L’apartat de PROBLEMES. • Proposta,

en acabar la unitat, on s’enuncien els coneixements que l’alumne ha d’haver assolit.

• L’última unitat, en la qual es

planteja com a resum tot el que s’ha treballat al llarg del llibre.

42


A destacar del Dossier d’Aprenentatge:  ctivitats •A

que ha après.

i propostes perquè l’alumne practiqui el

• L’apartat de PROBLEMES. • La Proposta d’AVALUACIÓ al final de cada unitat. •U  na avaluació

reflexiva de l’alumne sobre el seu procés d’aprenentatge, proposada en l’apartat REFLEXIONO I APRENC, a més a més de l’avaluació de continguts.

A destacar del Quadern de Treball: Activitats de tipologia molt diversa per reforçar els aprenentatges.

Podeu consultar una unitat didàctica del Llibre de Coneixements i una del Dossier d’Aprenentatge en el web www.barcanova.cat

43


s t l e en d a em r u ct neix u r E st e Co d e r b Lli

Pàg.

2

pàgina del remet a la a n io ic a st e Aq u n hi ha activ nentatge o re p ’a d r . ie lla Doss s treba l tema que e tats sobre e

Problemes. Les pàgines que mostren el procés de resolució de problemes s’indiquen amb un format que mostra quatre passos en la resolució.

Icona que remet a la pàgina del Dossier d’aprenentatge on hi ha activitats sobre aquest tema.

nombres ➧La taula dels

Pàg.

7

Podem escriure

en una taula:

els nombres en ordre

768 769 764 765 766 767 760 761 762 763 776 777 778 779 775 774 773 770 771 772 788 789 784 785 786 787 780 781 782 783 798 799 794 795 796 797 790 791 792 793

Observa la taula

ntes que hi ha a

i fixa’t en les pregu

Llegir i entendre.

continuació.

columnes: mateixa columna? al els nombres d’una la de les unitats, saltes una casella: ia cada vegada que – Quina xifra canv nes? o la de les cente cap la de les desenes i observa. Si vas 5 en en acab que na dels nombres – Situa’t en la colum més petit? re és més gran o a la dreta, el nomb

• Fixa’t en les

– Què tenen d’igu

Pàg.

9

➧Represen

tem

Pensar i representar.

Fixa’t en les files:

mateixa fila? al els nombres d’una – Què tenen d’igu les unitats, saltes de fila: la de ia cada vegada que – Quina xifra canv la de les centenes? o nes dese les la de cap avall, la segona fila i vas – Si estàs situat en ? Què ha gran o més petit el nombre és més les de la ts, unita nombr canv esiat: la xifra de les nes? les cente desenes o la de

Resoldre.

UNITAT 1

10

14/03/13 12:26

_Mates_LLIBRE.indd

10

BT00243501_U1_CM1

Quantes uni

tats hi hem

Per què no hi ha cap Per què no hi ha cap

799

afegit?

represent

800

ada? represent

Explicar.

ada?

I ara, què

hi hem afe

git?

801

UNITAT 1

BT00243501_

U1_CM1_Mate

s_LLIBRE.ind

d 11

Indicació de l’aspecte que es vol destacar del problema.

Activitats exemplificades i informacions per ajudar a la comprensió dels continguts. 11

14/03/13

12:26

PROBLEMES

Icones que indiquen els processos que es treballen.

Pàg.

Pàg.

16

32

➧Històries amb nombres A la mare li agrada fer rams de flors.

illes. No cal que

repartir les motx res diferents de Troba dues mane el mateix nombre. prestatge n’hi hagi

Connectar.

Pensar i comunicar.

EL PARE S’HO MIRA I PENSA: TENIA 6 FLORS I ARA N’HI AFEGEIX 4.

L’ÀVIA PENSA: TENIA 4 FLORS I ARA N’HI AFEGEIX 6.

6 + 4 = 10

4 + 6 = 10

LA GERMANA PENSA: TENIA 10 FLORS I ARA EN TREU 4.

I EN MARTÍ PENSA: TENIA 10 FLORS I ARA EN TREU 6.

10 – 4 = 6

10 – 6 = 4

• Podem explicar històries amb els nombres: Hem fet servir sempre els mateixos nombres per explicar les històries?

en cada

trobat dues

solucions: 6 prestatges. en cada un dels 1a  4 motxilles buit. un amb 4 i l’altre amb 5 motxilles, 2a  4 prestatges

diferent.

Representar.

res diferents i hem

lema de dues mane

Hem resolt el prob

Cada una d’aquestes persones, veient el mateix, ha pensat una història

UNITAT 2

31

Quines operacions hem fet? Per què creus que passa? 16

44

Pot haver-hi més d’una solució.

atges repartir en els prest illes i les hem de Portem 24 motx i en Hi ha 6 prestatges vagons del tren. que hi ha en els m. a màxi 5 motxilles com cada un hi caben

14/03/13 12:24

UNITAT 1

_Mates_LLIBRE.indd

BT00243501_U2_CM1

BT00243501_U1_CM1_Mates_LLIBRE.indd 16 14/03/13 12:26

31


e curta Estratègies de càlcul. Estratègies per assolir un càlcul fluid i ràpid.

DE

ESTRATÈGIES

Pàg.

15

, ho puc fer Si ho penso bé…

MIRA LES DUES SUMES DE CADA PARELLA. QUINA ÉS MÉS FÀCIL DE RESOLDRE?

Canviem l’ordre o 3 + 8 = 11 8 + 3 = 11 o 9 + 4 = 13 4 + 9 = 13 12 + 7 = 19 7 + 12 = 19 o

He après. Resum dels coneixements que l’alumne ha treballat en la unitat.

Donen el mateix

CÀLCUL

. més fàcil i més ràpid

resultat?

Passem pel 10

Les busques del rellotge marquen l’hora.

117 + 6

117 + 3 + 3

65 + 7

65 + 5 + 2

26 + 5

26 + 4 + 1

120 + 3 = 123 70 + 2 = 72 30 + 1 = 31

HE APRÈS… DRE: MÉS FÀCIL DE RESOL QUINA SUMA ÉS DEL LA DE DESPRÉS LA D’ABANS O DINS EL NÚVOL? NÚVOL? QUÈ PASSA

bres La taula dels nom Un quart 769 L’hora en punt 766 767 768 763 764 765 760 761 762 779 776 777 778 elements 774 775 Combinar 773 770 771 772

Dos quarts

Tres quarts

tenirs. en compte les diferents dearitat hem A l’hora de combinar elements,les regul en que es vegin taula facilit seguint un ordre determinat. ats en una Per això hem de fer-ho possibilitats. Els nombres orden a comprendre les les regularitats i brir desco a ajuda s Completar taule nombres. relacions entre els

El Circ Cri c és una altr a de les companyie s dedicades a l’espectac le. El pallass o Tortell Poltrona n’é s el fundad or. En trobar eu inform BRE.indd 15 ació en el _Mates_LLI BT00243501_U1_CM1 seu web (htt p://www.c irccric.com ). A Catalunya hi ha molte s companyies dedic ades a l’espectacle . Els Comediants, per exemple, fan teatre al carrer: Sol, solet és un dels espectacles que els va donar a conèixer.

Les desenes, amb una barra.

15

14/03/13 12:26

EL TEATRE

nombres representen els Els blocs multibase Les centenes, amb una placa.

UNITAT 1

Les unitats, amb un dau.

a imaginar multibase ajuda res amb els blocs Representar els nomb El regle serveix conjunt. per amidar nombre en el seu xifra i el valor del el valor de cada Si quan amidem amb el regle

no fem coincidir el començament

Parells i senars

del que volem amidar amb el 0, s de dos en dos… res agrup serà correcte. noant-lo el resultat nomb Si representem els

UNITAT 1

2, 4, 6 i 8. res acabats en 0, Són parells els nomb 3, 5, 7 i 9. res acabats en 1, Són senars els nomb 23

– Cerque TANT ELS COMEDIANTS u quan va iniciar l’ac COM EL CIRC CRIC tivitat, en la pestan ya Història, PRESENTEN EN EL SEU i indiqueutambé en ho la línia del WEB LA INFORMACIÓ temps. – Coneixeu altres com SOBRE LES SEVES panyies? Cerqueu la data que ACTIVITATS PER van iniciar l’ac tivi tat i indiqueuDÈCADES, ÉS A DIR, la en la líni a. CICLES DE 10 ANYS. – Ara situ eu en la líni a l’any del TE N’HAS ADONAT? vostre naixement En el seu web hi troba i l’any que reu molta informació heu (http://comediants començat el Cic .com). En l’apartat Història, le Mitjà. dins l’apartat Come diants, hi trobareu informació de les seves obres. – Fixeu-vos com estan ordenades. – Cerqueu la data d’inici 199 0 de la seva activitat i situeu -la en la línia del temps 2000 .

23

Fotògraf: Pep Gol

re és parell. aparellats, el nomb …i tots queden és senar. arellat, el nombre que queda desap …i n’hi ha algun

14/03/13 12:26

BT00243501_U1_CM1_Mates_LLIBRE.indd

UNITAT 1

22

14/03/13 12:26

_Mates_LLIBRE.indd

22

BT00243501_U1_CM1

2010 2020

Activitats transversals. Editorial Barcanova proposa unes activitats trimestrals pensades per afavorir el coneixement des de diferents aspectes naturals, artístics, culturals i socials. Aquestes activitats es treballen en totes les àrees curriculars i faciliten el treball per projectes.

9.

Apartats que faciliten una millor ordenació dels continguts.

1950

BT00243501_

U3_CM1_Mate

s_LLIBRE.ind

1960 d 57

1970

PROJECTE

1

57

1980

56

PROJECTE 1

14/03/13

12:30

BT00243501_U3_CM1_M

ates_LLIBRE.indd

56

14/03/13 12:30

La unitat 9 és un resum de tot el que han treballat al llarg del curs.

Cuidem el medi ambient QU È FAREM? • Nombres: unit ats d’ordre, orde nar. Aproxima Representar sobr r. e la recta. • Fraccions.

Pàg.

13

• Multiplicar: dive rses represen tacions. Algorism e. • Dividir: partir i repartir en part s iguals. Algo risme. • Mesura: unitats de longitud, pes, capacitat i tem ps. • Perímetre i àrea .

➧Una busca llarga i una de curta Em llevo a les 8 en punt.

• Polígons i coss os geomètrics: característiques. • Pictogrames.

La busca curta marca l’hora: les vuit. CADA ACTIVITAT QUE FAIG

Al migdia, acabem les classes a dos quarts d’una.

COMENÇA A UNA HORA CONCRETA.

La busca curta està enmig del 12 i de l’1, però es mou cap a la una.

… I ho farem passen per què Pensant . les coses m. que pense t. l de nt Parla ectan tant i conn Represen

A la tarda, començo classe de natació a un quart de sis.

La busca curta està molt a prop del 5, però es mou cap al 6.

140

UNITAT 9

Comencem a sopar a tres quarts de nou.

UNITAT 9

141

La busca curta està molt a prop del 9.

Què farem? Continguts que es treballaran al llarg de la unitat didàctica.

On és la busca llarga en cada un dels rellotges? De les dues busques, quina assenyala les hores i quina assenyala els minuts? 14

UNITAT 1

BT00243501_U1_CM1_Mates_LLIBRE.indd 14

14/03/13 12:26

Proposta d’activitat digital per treballar amb PDI a l’aula.

14/03/13

6 12:2Processos

que cal seguir per treballar els coneixements i desenvolupar competències.

45


Pàg.

4

Matemàtique s • Cicle Mit jà • 3r

e l g e at d t a r n u ne t c u pre r t s E ’A d r ie s s o D a del et a la pàgin m re a n o ic i ha les Aquesta ments on h e ix e n co e s necesLlibre d informacion s le i s n o ci explica ac tivitats. oder fer les sàries per p

1.

Pàg.

10

La meva família

➧La taula dels nombres 1 Completa aquesta taula:

vermell

865

Matemàtiques • Cicle Mitjà • 3r

taronja blau898 groc Què has fet per passar de la casella

del 865 a l’ombrejada del costat?

Què has fet per passar de la casella

del 898 a l’ombrejada de sota?

• Pinta: De color vermell, la casella on hi ha el nombre més petit. De color taronja, la casella on hi ha el nombre més gran. De color blau, les caselles on hi ha nombres que tinguin una unitat. De color groc, les caselles on hi ha nombres que tinguin set desenes . Has pintat cap casella amb més d’un color? Per què?

Què ha passat en l’última fila de

Espai per escriure el nom de l’alumne.

desenes. Després, tres xifres que té dues Encercla el nombre de leta el tros de taula: comp i ejada ombr la copia’l en la casel

2

389

UNITAT 1

7

BT00244001_U1_CM1_Mates_ACT

IV.indd 7 14/03/13 18:04

280

523

712

la taula?

Espai Mitjà • 3r Matemàtiques • Cicle

1_CM1_Mates

nombres ➧Representem

Pàg.

11

3

…no tenen cap unitat: …tenen sis desenes:

7

Espai per escriure el nom de l’alumne.

l. Fixa’t en bre i representa’

REPRESENTACIÓ

NOMBRE

128

Matemàtiques

• 3r • Cicle Mitjà

ha… • Quin nombre hi a l’ombrejada? …en la casella superior Treu una unitat la ombrejada? …a la dreta de la casel . d’aquest nombre la ombrejada? …a l’esquerra de la casel ? de la casella ombrejada …quatre files per sota NOMBRE

UNITAT 1 ates_ACTIV.indd 8

at Afegeix una unit . a aquest nombre

REPRESENTACIÓ

129 14/03/13 18:04

BT00244001_U1_CM1_M

Treu una desena . d’aquest nombre

NOMBRE

REPRESENTACIÓ

ena Afegeix una des . a aquest nombre

NOMBRE

Activitats i propostes perquè l’alumne pugui resoldre amb autonomia mostrant, així, la seva competència.

REPRESENTACIÓ

UNITAT 1

9

14/03/13 18:04

CTIV.indd 9

Mates_A 4001_U1_CM1_

BT0024

46

_ACTIV.indd

el nom ruccions, escriu

Segueix les inst

l’exemple: res… taula i escriu quins nomb res que has escrit en la REPRESENTACIÓ • Observa els nomb NOMBRE ts: unita …tenen tres

8

BT00244001_U


ngles Representa amb recta

12

la taula del 3:

35

34

33

32

31

36 38

37

Cicle Mitjà • 3r Matemàtiques •

Practiquem. Activitats per aplicar coneixements adquirits prèviament.

39

s Fixa’t en els rectangle

13

2

1

de l’activitat anterior

4

3

5

:

i completa la taula

10

9

8

7

6

3

3 UNITAT 2

33

Estem preparant la decoració per celebrar una festa. Tenim globus

vermells i verds i banderoles grogues, blaves i taronges:

14/03/13 15:37

33

1_Mates_ACTIV.indd

BT00244001_U2_CM

Tria, per a cada tira, un globus i una banderola, de manera que cada tira diferent. Finalment, pinta les tires:

una combinació de colors 1 tingui Completa la tau la

escrivint els nom

es • Cicle Mitj à • 3r Matemàtiqu

FET? OM HO HE

C

1

osar les

cions r veure si explicara t pe. Escolto lesl quad destra o el mestre rt lasme . r el que he Sé explica après. neta a fein la Presento . i endreçada lletra clara. Escric amb les feines icat Participo en n classif es. sad com ha propo . pliquen

de dues pa

àtiques

rp • Supe a ajudat

• A partir d’aque sts nombres, escriu el nom bre anterior al …no té centen que… es: …té cinc unitats : …no té desene

s:

2

Completa la tau les combinacions possibles? Com ho saps? totesbre has delfet Creus que la s nom s:

24

.

7 766 76 4 765 9 763 76 778 77 1 762 6 777 760 76 775 77 9 3 774 77 2 788 78 1 77 6 787 78 770 77 5 4 78 següent: 3 78 lorar? 2 78ple el quadre 797 798 799 1 78Om Què puc mil 796 780 78 5 79 4 Sí No 793 79 s m’ha 1 792 ètrique 790 79 són sim

UNITAT 1 544 14/03/13 18:04

BT00244001_U1_CM1_Mates_ACTIV.indd 24

• Pinta els nom

bres parells de

la taula.

UNITAT 1 BT00244001_U

1_CM1_Mates

_ACTIV.indd

23

23

14/03/13 18:04

3r Mitjà • • Cicle

jà • 3r • Cicle Mit

quan exRecorda cal que tinguis en panyes tament una activitat, s i com Per poder resoldre correc mpany ts: altres r els co e compte els punts següen lta ur co ve • Es a entre en. udat a ss deman aj et pa què a è endre ’h – Compr qu nyes. re els ctes m ndamb companys i les compa a entene els obje que s’hi assembli. has fet una activitat ajudat –– ParlarPensar.si alguna vegada es m’ha ta adequada. nombr – Mirar de trobar la respos ies amb òr st hi icar i la • Expl ues Matemàtiq

PRENC IONO I A

perquè ajudat

Matem

REFLEX

es m’ha nombr ula dels s en la ta es gran br m no allar els 9 • Treb 768 76

O I APRENC REFLEXION

rendre?

juda a ap

Què m’a

Matemàtiques • Cicle Mitjà • 3r

2

Avaluació. Activitats per avaluar els coneixements dels continguts més representatius de la unitat.

3

bres representa ts amb blocs:

la

nt:

adre següe

Omple el qu

2

Conec bé

ions

No

Observac

Reflexiono i aprenc. Activitats orientades a fer reflexionar l’alumne sobre el seu propi procés d’aprenentatge.

es. de tres xifr ars. ells dels sen nombres par nombres. ia fent servir una històr

els nombres

els Distingeixo

n he

• Qua

ar r ar pens Puc explica ajud quarts poitels punt maenem . leres obho les on unecpr Rec re ld so e. de re el rellotg dues en

26

T1 UNITA

quadrat en c dividir un Sé com pu ts iguals. o més par rar-me ons i assegu aci bin Puc fer com . ’n deixo cap surar que no me me per le servir el reg Sé com fer a. id. una llargad ptar més ràp com per es estratègi Faig servir

CTIV.indd

26

Mates_A

1_CM1_

4001_U

BT0024

14/03/13

18:04

UNITAT 1

25

14/03/13

.indd 25

ates_ACTIV

_U1_CM1_M

BT00244001

18:04

47


RECURSOS PEDAGÒGICS PER AL DOCENT


LA PROPOSTA DIDÀCTICA La Proposta didàctica és un element clau del projecte, dóna raó de ser a la concreció dels materials de l’alumne i als materials complementaris, tant analògics com digitals.

Hi trobareu, entre altres, aquests elements: • Un enllaç al currículum d’Educació Primària. • Un enllaç al document Del currículum a les programacions. • La guia d’aula. • La temporització indicativa. Presentem un quadre amb la relació dels continguts del Llibre de Coneixements i del Dossier d’Aprenentatge.

• La programació de les unitats didàctiques. • Proves d’avaluació de cada unitat didàctica (en tres nivells diferents).

• Quadres de programació de les Competències Bàsiques en word.

• La descripció i les orientacions del treball de totes les activitats digitals.

• Altres documents. • El solucionari dels quaderns complementaris.

50


GUIA D’AULA La Guia d’aula, un element de la Proposta didàctica, és una eina que facilita l’organització i la planificació de la tasca docent a l’aula i que, per tant, esdevé un instrument ben útil en el treball del dia a dia a l’aula.

D’una manera pràctica, visual i clara, podreu trobar-hi el següent: • El desenvolupament de les unitats del llibre de l’alumne (amb la reproducció de les pàgines).

• Tots els continguts que tenen connexió amb altres àrees, per garantir la interdisciplinarietat.

• La correlació amb les altres àrees (amb icones de color) en l’apartat de continguts.

• Un quadre de programació que segueix els models del Departament d’Ensenyament, amb els Objectius d’aprenentatge, les Competències bàsiques i els Criteris d’avaluació. També els Continguts curriculars i la relació entre el Llibre de Coneixements i el Dossier d’Aprenentatge.

• El desenvolupament de les activitats, a més a més de les activitats complementàries i les activitats digitals.

•A  ctivitats transversals, dissenyades en totes les

àrees, en les quals es desenvolupen les competències i els continguts.

• El solucionari.

51


PRESENTACIÓ DE LA GUIA D’AULA • Informació del contingut del llibre de l’alumne.

COM S’ESTRUCTURA LA GUIA D’AULA • Informació del funcionament de la proposta. Molt visual i iconogràfic.

PRESENTACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA • Informació de situació de la unitat i dels continguts que s’hi treballen. • Transversalitat en totes les àrees, connexions amb altres àrees.

DE LA UNITAT IÓ C A M A R G O R P QUADRE DE DIDÀCTICA

oha un quadre de pr hi bé m ta at it un • Per a cada s del Departament el od m s el x ei gu se gramació que d’aprenentatge, us ti ec bj O s el b am luació d’Ensenyament, des, els Criteris d’ava la al eb tr s ie nc tè pe les Com iculars. i els Continguts curr

www

El cicle de l’aigua.

Activitats digitals.

Activitats complementàries • Els podem animar perquè portin

de casa seva una planta per poder regar-la i cuidar-la.

52

Exemples i diferents apartats de la Guia d’aula

Activitats complementàries.


CONNECTOR amb altres àrees. Indicació per saber que aquest contingut específic es treballa també en altres àrees. CONTINGUTS • Vocabulari sobre el paisatge. • El dia i la nit. • El consum de l’aigua. • Lectura de la imatge. • Participació activa en interaccions amb el grup a l’hora d’analitzar una imatge.

Continguts que es tracten en la pàgina del llibre amb els connectors d’àrees, que indiquen si hi ha relació amb altres àrees curriculars. Llengua catalana

Matemàtiques

Lengua castellana

Música

Coneixement del medi

Visual i plàstica

Continguts que es treballen en aquesta pàgina del llibre.

Desenvolupament de les activitats • Iniciarem la pàgina fent una lectura; una bona comprensió del text i l’anàlisi de les imatges ens serviran per treballar els continguts que se’ns presenten.

• Les aportacions de les criatures a mesura que es vagi co-

Desenvolupament de les activitats d’aquesta pàgina del llibre; orientacions metodològiques. SOLUCIONARI de les activitats.

mentant el text també són molt importants: la seva experiència personal dóna més vida a tot el que s’està treballant.

• L’activitat d’aquesta pàgina convida els nens i les nenes a

investigar i explicar més coses sobre l’aigua. Les criatures poden contestar individualment, després posarem les respostes en comú i cada criatura llegirà el que ha escrit.

PÀGINES FINALS DE LA PROPOSTA DIDÀCTICA • Criteris d’avaluació del curs. • Quadre de competències bàsiques de totes les unitats. • Glossari (definició dels termes de manera senzilla i clara). • Apartats específics per a cada àrea.

Exemples i diferents apartats de la Guia d’aula

53


ACTIVITATS INTERACTIVES Les activitats interactives per a PDI estan integrades en el projecte i formen part dels materials de suport per al docent. Les activitats interactives estan proposades en el Llibre de Coneixements, amb dues activitats per cada unitat. Cada activitat va acompanyada d’una fitxa pedagògica (en format PDF i descarregable) amb una breu explicació: objectius pedagògics, descripció, funcionament i suggeriments didàctics. Cada activitat finalitza amb una pantalla resum dels continguts treballats. L’accés és on-line. ure un vídeo codis, podreu ve Si escanegeu els ractives per nes activitats inte demostratiu d’algu teractiu. e sobre l’Àbac in a les PDI i un altr També les podreu visualitzar en l’enllaç següent: http://www.youtube.com/user/barcanovapromocio.

ÀBAC INTERACTIU de nombres i monedes Ajuda a conceptualitzar i aprendre la descomposició de nombres i monedes

L’ À B A C 54


Àrea de Medi natural, social i cultural

Àrea de Llengua Catalana

Àrea de Matemàtiques

55


Els diferents recursos que integren aquest projecte pedagògic estan disponibles en els webs següents:

www.barcanova.cat CERCLE D’EDUCADORS, d’accés tan sols per a docents; hi trobareu tots els materials i recursos didàctics que necessiteu per programar i preparar la classe.

www.barcanovadigital.cat Espai des d’on els docents podreu accedir a les activitats interactives dels llibres de l’alumne. També podreu projectar els llibres de l’alumne a la PDI. En els llibres de llengua podreu escoltar les locucions de les lectures i a Música els musicogrames.

www.espaibarcanova.cat Hi trobareu disponibles els arxius musicals i les cançons de l’àrea de Música. Espai web obert tant per a l’escola com per als alumnes i les seves famílies.

56


La innovació pedagògica

Mallorca, 45, 4a planta 08029 Barcelona Tel. 932 172 054 Fax 932 373 469 barcanova@barcanova.cat www.barcanova.cat

XARXA COMERCIAL 08029 BARCELONA Mallorca, 45, pl. baixa Tel. 934 955 399 Fax 934 190 297 clients@barcanova.cat 17005 GIRONA Montfalgars, 1, local C Tel. 972 243 814 / 636 481 862 Fax 972 400 086 plastra@cga.es 25006 LLEIDA Cristòfor de Boleda, 6 Tel. 973 273 388 / 676 991 781 Fax 973 274 719 jsans@cga.es

07011 PALMA Francesc Vallduví, 18, local 1 Polígon can Enetgistes Tel. 971 253 000 Fax 971 253 003 dllambias@cga.es 43203 REUS Domènech i Soberano, 7-9, baixos Tel. 650 661 014 Fax. 977 327 933 jgonzalezs@cga.es

9242191

EDITORIAL BARCANOVA


CATÀLEG CICLE MITJÀ. EDUCACIÓ PRIMÀRIA (2013)  

Catàleg Cicle Mitja .Educació Primària 2013. Un nou projecte d'innovació pedagògica.

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you