Barcanova Innova_Matemàtiques_CI

Guia d’aula

Material manipulatiu Metacognició

Aprenentatge cooperatiu

Aprenentatge contextualitzat Avaluació

2018 Novetat

Unitat de mostra

1r2n

Matemàtiques

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Barcanova digital

Recursos

s u l c n i # ó i c i n g etaco

l a i c n e compet

t a #m e r c # u i t a r e p o o c a l # l per créixer! a b e e m s i ncia #tr ü g n i luril

novació

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e # l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t # ia u i t a r e p o o c l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i t a e isme # r c # u i t a r r e o s p s o e s o s c a l l # a b e e r m s i #t ü g n i l i r lu

s e l p i t l ú m el·ligències

#p

Aprofundir en els continguts curriculars amb rigor i potenciar la creativitat per afrontar nous desafiaments i contextos d’aprenentatge són premisses necessàries per educar en el segle xxi i molt importants per aconseguir un aprenentatge significatiu i interdisciplinari; un aprenentatge intel·ligent.

El projecte INNOVA aposta per activitats de connexió i reflexió, per fomentar la diversitat de pensament i la comprensió profunda dels coneixements; aposta pel pensament crític.

INNOVA aborda el treball de les competències a partir de tasques i activitats contextualitzades, properes i reals que connecten amb els interessos i la curiositat innata dels infants. Ofereix activitats basades en metodologies que promouen el treball en equip i en grup, com l’aprenentatge cooperatiu, que, a partir de les tasques i els treballs, potencia la socialització i integració de tots els alumnes, siguin quines siguin les seves capacitats, fomentant la inclusió i l’acceptació de les diferents opinions i punts de vista.

o n e r # l a i c n e t e oram ió comp

p # s e l p i t l ú ències m

Ofereix, a més a més, activitats dissenyades per desenvolupar qualitats personals com l’autoconfiança, la motivació per aconseguir fites o la resistència al fracàs, elements fonamentals en la iniciativa emprenedora.

s c s a e u s l s a a v # a gital # a i r o d e n ó e i c r a p u l m e a v a l t a # t a i g t i i d ó v i i c reat ansforma r t # u i t ó a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # t # s ó i e c l a p v i t l ú m #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i #project gital #creat

i d e ó t i c c a e j m o r r o f p s ó # i c a m r #tran o f t n e m a r o s s e s s #a

s e l p i t l ú sm

l a i c n e compet

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i nova t a r e p o o c l # l a b e e r ncia #t lingüism BARCANOVA INNOVA aposta per una educació inclusiva, que respon a la diversitat de les necessitats dels alumnes i facilita recursos que permeten diferents formes d’utilització i acostament a la informació digital i audiovisual.

Aquest programa va acompanyat, a més, d’un ampli i ric conjunt d’eines per a l’avaluació continuada i formativa.

#pluri

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t a # ci u i t a r e p o co l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i # t e a e r c üism # u i t a r e o s p s o e s o s c a l # e m s i #trebal ilingü

tel·l

s e l p i t l ú igències m

PROGRAMA CONNEXIONS

En el Cicle Inicial, els continguts es distribueixen en 9 unitats didàctiques (tres per trimestre). En el Cicle Mitjà i Superior els llibres de l’alumne tenen també 9 unitats, el contingut de les quals es troba en el Llibre de coneixements i el Dossier d’aprenentatge.

En els llibres de matemàtiques hi ha la presentació de situacions de treball sobre les quals es va construint l’aprenentatge. No es parteix, doncs, d’una explicació teòrica, sinó de situacions que s’han de resoldre a partir d’investigacions.

Les situacions de treball es basen en contextos reals propers a l’alumne perquè així transmetem la idea que les matemàtiques són útils i ajuden a resoldre i a comprendre moltes situacions de la vida quotidiana.

n e r # l a i c n e t e p m o c a r ó o i s c s a e u s l s a a v # a # l a t i g a i r o Un conjunt d’eines i recursos d e n e c r a p u l m e a v a t al # a itfeina g t i i d que volen fer més pràctica i àgil la ó v i i c a t m a r o re ansf r t # u i t dels docents en aquesta tasca tan important clusi a r e p o o c l n ó l i i c # i n treba g o c a i decisiva per a la societat del futur. t e m # # s ó i e c l a p v i t l ú m e #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i t t c a e r c l # a #proje t i g i ació d ect El programa CONNEXIONS de BARCANOVA INNOVA conté material manipulable per a l’aula que ajuda en la construcció de l’aprenentatge.

r u l p # s e l p i t l ú m s e i ènc

Les guies d’aula i els recursos que s’ofereixen al professor (www.barcanova.cat), completen el programa CONNEXIONS perquè l’aprenentatge esdevingui un èxit.

m r o f s n a r t #

j o r p ó # i c a m t - for

ISBN 978-84-48

9-4440-7

ISBN 978-84-489-4438-4

9-4439-1

ISBN 978-84-48

ISBN 978-84-48

9-4441-4

ISBN 978-84-48

9-4447-6

ISBN 978-84-489-4445-2

9-4446-9

ISBN 978-84-48

Programa Connexions

ISBN 978-84-48

9-4448-3

s e l p i t l ú sm

l a i c n e compet

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i nova t a r e p o o c l # l a b e e r ncia #t lingüism #pluri

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t a # ci u i t a r e p o co l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i # t e a e r c üism # u i t a r e o s p s o e s o s c a l # e m s i #trebal ilingü s e l p i t l ú igències m

tel·l

n e r # l a i c n e t e p m o c a r ó o i s c s a e u s l s a a v # a # l a t i g a i r o d e n e c r a p u l m e a v a t a ital # g t i i d ó v i i c a t m a r o re ansf r t # u i t a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # # s ó i e c l a p v i t l ú m e #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i t t c a e r c l # a #proje t i g i t ió d

r u l p # s e l p i t l ú m s e i ènc

c a m r o f s n #tra

c e j o r p ó # i c t - forma

e, En aquesta imatg què és més llarg: ? el braç o la cama

–quaranta-–cinc 45

Unitat de mostra

3

Q uè é s mé s llarg?

CONEIXEMENTS PREVIS 1. L–a te√a –cama, –és més llarga –π més

UNITAT 3

–curta –que –el teu ∫◊aç? M–esura-hπ.

46

Resposta

–quaranta-sis

Unitat de mostra

2. Q–uantes passes fa –d’ample la –classe?

I –de llarg? R–epresenta la te√a –aula –en –el requadre –i mesura-la.

Compta i pensa 7

UNITAT 3

Resposta

–quaranta-set 47

3.

UNITAT 3

Q–uants peus mesura la te√a passa?

Cπµprπ§a-hπ.

48

Resposta

–quaranta-√uit

Mireu les indicacions a la guia d’aula.

UNITAT 3

Resposta

–quaranta-nπu 49

Unitat de mostra

O∫fier√a la –imatge –i segueix les –indicaciπ÷s –de la mestra –π –el mestre.

PROBLEMES

4.

5. D–i∫uixa –en –cada –cas –el nπµ∫◊e

UNITAT 3

–de pedretes –que –indica l’–etiqueta.

50

–cinquanta

16

10

15

9

12

14

13

8

11

Unitat de mostra

ESTRATÈGIES DE CÀLCUL 6. Am∫ –quin númerπ –et √a

Co m e n ç a r pel més g ran va més bé !

més bé –cπµençar la suma?

T–ira –dπfi –daus, –escriu –els –dπfi nπµ∫◊es –que surtin –i suma’ls.

6 =

+

=

+

=

+

=

+

=

+

=

2

=

8

UNITAT 3

+

+

–cinquanta-–u 51

UNA MICA DE TOT

NA MICA DE TO

7. S–i –cπ÷tinues –aquest patr†,

–quants –quadradets hauràs pintat?

8. Q–uants –cèntims hi ha?

9. N’hi ha –un –que –és –diferent –dels –altres?

UNITAT 3

P–er –què?

52

Resposta

–cinquanta-–dπfi

Compta i pensa 8

Unitat de mostra

10.

Q–uants pams fa la taula –d’–ample? I –de llarg?

M–esura-hπ, representa-hπ –i –anπ¤a-hπ.

Resposta

UNITAT 3 –cinquanta-tres 53

PROBLEMES UNITAT 3 54

11. Preparem –unes targetes per –identificar-nπfi –quan –anem –d’excursi†. H–eu –de –decidir –quanta –cinta necessita –cada nen per penjar-se-la –al –cπ˜l.

Resposta

–cinquanta-–quatre

Unitat de mostra

12. S–itua –en la recta –cada –un –d’–aquests

nπµ∫◊es:

2

7

15

5

0

18

12

10

20

13. Q–uins nπµ∫◊es falten –en les –caselles ∫uides?

12

15 10

9 14

18 3

11

16

UNITAT 3 –cinquanta-–cinc 55

14. Q–uant fa –el teu llapis –de llarg?

Q–uant feia –quan –era nπu? Q–uant n’has –gastat?

UNITAT 3

Resposta

56

–cinquanta-sis

Unitat de mostra

15. Q–uants –cπfitats tenen –aquestes figures?

I –quants vèrtexs? ∕

3

∕

•

3

•

∕

∕

•

•

∕

∕

•

•

16. Q–uants vèrtexs –et sem∫˜a –que tindria

–una figura –de –deu –cπfitats? Cπµ hπ saps?

Resposta

UNITAT 3 –cinquanta-set 57

17. S–†÷ simètriques –aquestes figures?

R–etalla –am∫ –cura les figures –del final –del lli∫◊e –i –cπµprπ§a-hπ.

A.

B.

C.

D.

E.

F.

Resposta

18. Penses –que –el –cercle –és simètric?

UNITAT 3

Cπµprπ§a-hπ.

58

Resposta

–cinquanta-√uit

Compta i pensa 9 Trobareu les peces per fer l’activitat al final del llibre.

Resposta

UNITAT 3 –cinquanta-nπu 59

Unitat de mostra

PROBLEMES

19. Cπµ mesuraries –una pizza?

D 20. P–ensa –de –quantes maneres –diferents pπ¤s pagar 5 –cèntims –am∫ mπ÷edes E –d’1, 2 –i 5 –cèntims.

S C O 21. I si has –de pagar ?

B R I M Resposta

UNITAT 3

Resposta

60

seixanta

Unitat de mostra

22. Q–uant –et sem∫˜a –que –creixeràs –a∫ans

–que s’–aca∫i –aquest –curs?

Cπµ hπ pπ¤s –cπµprπ§ar?

Resposta

UNITAT 3 seixanta-–u 61

23.

UNITAT 3

Q–uants –cèntims hi ha –en –cada –grup?

62

seixanta-–dπfi

Unitat de mostra

EL REP REPT

V–π˜s fer –un regal –al teu –amic –i li √π˜s –dπ÷ar –em∫π˜icat –i lligat –am∫ –una –cinta.

Q–uanta –cinta necessitaràs?

E

E

EL

EL

EL

☼

T

EL REPTE

REPT

P RE

TE

Resposta

Explica –cπµ hπ has fet.

UNITAT 3

☼

E

seixanta-tres 63

EM POSO A PROVA UNITAT 3

M POSO A PROV 64

1.

Q–uants –dits mesura –el teu pam?

Dibuixa'l.

Resposta

El meu pam mesura

2. Es fàcil mesurar

–am∫ parts –del teu –cπfi?

seixanta-–quatre

.

SÍ

NO

Unitat de mostra

PEUS I PAMS ¥ Q–uè –és més llarg:

–un peu –π –un pam?

O R G A N IT Z E U -VO S

st re pe u Re ss eg uiu el co nt or n de l vo dia ri; i de l vo st re pa m en pa pe r de ep os eu -lo s re ta lle u els co nt or ns i so br pe r sa be r qu in és mé s lla rg .

Membres del grup

Quin és més llarg?

–π¥fier√ant –els resultats –del teu –grup:

TREBALL COOPERATIU

¥ Anπ¤a –ara –el –que –creguis –cπ÷venient

seixanta-–cinc 65

¥ Classifiqueu –els resultats –de la resta

–de –grups. P–er fer-hπ, penseu –què –cal –escriure –al –capdamunt –de les –dues –cπ˜umnes.

¥ Anπ¤a –ara –el –que –creguis –cπ÷venient

TREBALL COOPERATIU

–π¥fier√ant –els resultats –de tπ¤s els –grups:

66

Pensa com ha anat ( ✔/ ✗ ) T’ha –agradat fer-hπ –en –grup?

H–i heu participat tπ¤s?

T’has fet respπ÷sa∫˜e –del –que tenies –encarregat?

Et sem∫˜a –que –estàs –aprenent? seixanta-sis

La guia d’aula Es tracta d’un instrument facilitador de l’organització i la planificació del dia a dia a l’aula, ja que, en estar molt ben organitzada, resulta molt senzilla d’utilitzar perquè es presenta sempre amb una mateixa estructura i amb el contingut ben ordenat.

La guia d’aula presenta la mateixa estructura que el llibre de l’alumne, per tal de facilitar-ne l’ús i la localització dels elements en cada apartat i en cada cas.

Presentació de la unitat didàctica Cada unitat didàctica comença amb una presentació del tema i dels continguts que s’hi treballen.

Guia d’aula

La guia d’aula és una eina molt útil i pràctica, de suport a la tasca dels docents. Ofereix tot tipus de recursos perquè cada mestre o mestra pugui adaptar la proposta a la seva realitat en funció del seu grup i dels seus alumnes, de manera que pot fer la feina més àgil.

Programació Tot seguit hi ha els quadres de programació d’aula que contenen els objectius d’aprenentatge, les dimensions, les competències pròpies de l’àmbit, els criteris d’avaluació i els continguts.

P RO G RA M A CI OBJECTIUS OBJECTIUS S CONCEPTUAL

Ó

TATGE D’APRENEN DIMENSIONS CIES I COMPETÈN

VALUACIÓ CRITERIS D’A

bres. r i utilitzar nom 1. Reconèixe cies entre nces i diferèn Cercar sembla 2. gitud com lon es. la r ect ixe obj blema.

• Reconè e situacions-pro 3. Comprendr a magnitud. ció de forma ndre la resolu ds pre gitu Em lon s ució sol ressar la • Comparar due autònoma i exp irecta. provar la uit. de manera ind C2 Donar i com i el procés seg ma a ble ements ner pro eix n ma itzant de solució d’u oralment con • Mesurar util a terme.

5. Comunicar les no estàndard temàtics duts d’acord amb repetida, unitats i processos ma interpretar en per -les bal ent ver guatge guntes. llen pre i descompon el r cal.

Usa n s.

6. ites qua nes matemàtic unitats més pet CONTINGUTS nombres i sig itzar els conjectures util i Fer ar s mé ent C4 és r, repres unitat adients.

DIMENSIONS I CO 7. Interpreta ar, ordenar • Decidir quina NUMERACIÓ I CÀ matemàtiques urals. Compar determinada MPETÈNCIES nt nombres nat LCUL adequada a una bres utilitza nom re els ent • dre Ús ns dels pon cio nombres naturals C1 Traduir un i descom magnitud.

C6 Establir rela per reso problema a una ldre problemes dins de contextos sign ts models. representació ren . dife l. tes ifica nta ds. cep mat tius . emàtica i emprar con ul me • Diferent • Estimar longitu conceptes, eines litat en el càlc s significats de la es matemàtiques per i estratègies 8. Mostrar agi suma amb nombres criure form matemàtiques • Ús delss llengua resoldre’l. blemes en els naturals. , analitzar i des tges C7 Identificar icar nce verb ntif bla • Resoldre pro Ide al, sem gràf 10. car ic i simbòlic per representar els nom de vida ar.

C2 Donar i com planes. Bus en situacions que cal mesur bres. provar la solució geomètriques s figures. • Estratègies bàs d’un due s re pro mé blem ent d’ac s . ord amb les preg a iques de càlcul men quantitats i diferèncie quotidiana untes plantejades tats no tal.

• Ús de diferents • Representar . ectes amb uni models per com de formes C4 Fer conject parar i ordenar els 11. Mesurar obj i convencionals. nombres. idees i petites de 20 ures matemàtiqu s C8 Expressar enar-les. es adients en convencional nera situ acio ma diverses i ord • Situ de ns ació quo tes dels nombres sob tidianes i comprov concep a re la recta numèric ar-les.

• Interpretació i elab que començar . a.

C6 Establir rela • Comprovar oració de gràfics comprensible cions entre diferent bre més gran a partir del comptatge. s conceptes, així sumar pel nom com entre els dive es ers ul. rsos • Ús div r del càlc sign sistema monetar ificats d’un mateix C9 Usa facilita el concepte. i. Els cèntims d’eu ns dels a • Descomposició ro. representacio additiva dels 20 cions entre sum primers nombres • Establir rela C7 Identificar . les matemàtiques conceptes. i resta. implicades en RELACIONS I CA situacions quotidia NVI nes i escolars i cerc semblances i • Descripció de can ar situacions que es puguin rela • Reconèixer vis qualitatius i qua cionar amb idee re figures. ent ntita s due s cie tius s mat situ rèn entr acio emà e dife ns. tiques concretes.

• Seguiment de sèri nombre de el es. nar C8 acio Expressar idees i • Rel • Cerca de regularit processos matemà texs dels ats en les formes. tics de manera costats i de vèr i veure la comprensible tot emprant el llengua rs tge verbal polígons regula (oral i escrit).

ESPAI I FORMA a. etri sim • Coneixement i C9 lo. ús Usa uirdel vocabulari ade r les diverses repr patró i seg un qua esen les icar t figu per taci ntif res, els seus elem descriure ons dels concep • Ide relacions per exp tes i ents i les seves pro ressar matemàtica • Reconeixement pietats. ment una de figures que ting situació. uin simetries. blemes a una C1 Traduir pro matemàtica representació i resoldre’ls.

MESURA

s

bleme olució de pro Dimensió 1. Res nexions.

Dimensió 3. Con

26

UNITAT 3

va. nament i pro Dimensió 2. Rao resentació. unicació i rep Dimensió 4. Com

• Reconeixement de la magnitud de longitud.

• Mesura de long itud.

• Desenvolupame nt de comparació, la mes referents comuns que facilitin la ura i l’estimació.

• Comparació indi recta i ordenació de mesures.

• Aplicació del pro cés de mesurar, tot utilitzant una unitat no estànda rd de forma repe tida.

• Aplicació del pro cés de mesurar, tot utilitzant una unitat de forma repetida i formes de complementa • Selecció de la unit r-la. at i de l’instrument adequats, d’acord amb la magnitud a mesurar.

• Expressió, mitjanç ant pictogrames , de les mesures preses.

• Diferenciació de les magnituds disc retes i les magnituds contínu es.

• Comparació dire cta i indirecta i orde nació de mesures de les diferents mag nituds.

• Lectura i escriptu ra de mesures en contextos reals.

ESTADÍSTICA I ATZ

• Planificació de recollides de dad es.

• Comparació qua ntitativa de dades.

Dimensió 1. Reso lució de probleme s Dimensió 3. Con nexions.

AR

Dimensió 2. Raon ament i prova.

Dimensió 4. Com unicació i represen tació.

UNITAT 3

27

La programació es pot trobar en el web, en format Word perquè es pugui modificar i adaptar a la realitat de l’aula.

!

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Continguts clau de les competències

CO MP ET ÈN CIE S CO NT IN GU TS CL AU DE LE S Competències

CONTINGUTS CLAU 1. Nombres. Relacions entre

2. Sistema de numeració

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

nombres

decimal

cions, de les propietats 3. Significat de les opera elles i les seves relacions entre 4. Càlcul (mental, estimatiu, amb eines TIC)

algorísmic,

. Unitats estàndards 7. Magnituds mesurables s de mesura

8. Tècniques, instrument

9. Relacions espacials es: elements, 10. Les figures geomètriqu i propietats característiques (2D i 3D)

UNITAT 3

29

Guia d’aula

Després de la programació de la unitat didàctica hi ha l’apartat Continguts clau de les competències. Són els continguts que contribueixen en major mesura al desenvolupament de les competències de cada una de les dimensions.

Reproducció de les pàgines del llibre de l’alumne Cada pàgina conté les solucions de les activitats, les orientacions metodològiques, les dimensions i competències pròpies de l’àmbit relacionades amb cada activitat i els continguts.

DIMENSIONS I COMPETÈNCIES CURRÍCULUM 12. S–itua –en la recta –cada –un –d’–aquests

nπµ∫◊es:

PÀGINA DEL LLIBRE DE L’ALUMNE AMB LES SOLUCIONS

2

7

15

5

0

C9 Dimensió Comunicació i Representació

18

12

10

Continguts

20

Numeració i càlcul:

13. Q–uins nπµ∫◊es falten –en les –caselles

• Ús de diferents models per comparar i ordenar els

∫uides?

12 13 14

nombres.

13 14 15

10 11

9

10 11

12 13 14

9

10 11

9

• Situació dels nombres sobre la recta numèrica.

16 17 18 3

4

5

CONTINGUTS

15 16 17

UNITAT 3 –cinquanta-–cinc 55

ORIENTACIONS I RECURSOS

Orientacions metodològiques

ACTIVITAT DIGITAL Activitat per situar nombres en la recta numèrica.

ACTIVITATS DIGITALS

Notes

12. Amb el 0, el 10 i el 20, com a punts de referència, pregunteu als infants si saben on cal situar els nombres 2, 12, 15, 5, 18 i 7 en la recta.

Cal fer fixar els infants en el 2 i el 12, per un cantó, i en el 15 i el 5, per un altre, per tal de fer-los adonar que, encara que el nombre de les unitats, en tots dos casos, sigui el mateix, el 2 pertany a la primera meitat de la recta i el 12 a la segona. Passa el mateix amb el 5 i el 15. I, en el cas del 18 i el 7, les unitats no coincideixen, però han de saber dir quin nombre és de la primera desena i quin de la segona.

Cal que facin fletxes que traslladin els nombres al lloc corresponent de la recta.

13. Demaneu als infants que escriguin els nombres que falten en les caselles buides; això els portarà a reflexionar sobre l’ordre en la sèrie numèrica.

Alerta amb el 10!, ja que és el primer nombre que té 2 xifres i costa de veure que abans hi ha el 9 i després l’11. També costarà l’11, que abans té el 10 i el 9.

UNITAT 3

!

31

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

NAT

STA

LIN

GÜ

ÍST

IC

L

A

PE RA INT

ICOM ESP AC

ER INT

PERS

ONAL

ATEMÀTICA I OV IS UA L

ORAL

CIA LINGÜÍST

OCORP ESIC

L INTEL·LIGÈN

èn-

lig diferents intel·

IC A

oferim un Tot seguit us . cies múltiples

treball de les

MU S

e fomenten el

ctivitats qu a proposta d’a

IM

CIN

M) M Ú L T IP L ES (I ES .

CI ÈN IG L IN T EL ICA

ons la lletra ordenar-los seg plementàries de memòria i Activitats com INTEL·LIGÈNCIA fon que saben telè de Activitats s ero MUSICAL amb tots els núm ponen.

Fer una llista Activitats res Activitats complem sona a qui cor 4 entàries inicial de la per t. at o diferen . tac res des s llet 4 b mé Inventar una can ultat am frases sobre allò çó curta per reco Expressar el res cada dia 2 o 3 7 hi rdar un telèfon. reriu esc i es vacances.

Preparar entre tots ri de vacances 9 per a les proper Iniciar un dia un llibre que reu 9 e té la família neixi les lletres de a la classe durant re els plans qu totes les cançon el sob curs ió . acc s que s’han fet serv Fer una red 10 ir 19 Cercar una melodia que recordi la lleu ger esa i una 15 altra, la pesadesa.

Fer servir els peu A TIC MÀ s i les sabates per MATE acompanyar una CIA LOGICO cançó.

INTEL·LIGÈN i sempre 10. plementàries b el 0 i sumar-h Activitats com am INT a EL· enç ats LIG ivit com e ÈNCIA INTERPE Act gonal qu dia . la b RS res am ON bar tat AL gràfic de Repetir l’activi Activitats 5 anys i fer un 1 Activitats complem dels seus últims entàries stòric d’alçada ats obtinguts. a Localitzar l’hi de cad s com els result En 6 nts tat gru me cos ps, ele ts 5 fer s un tan concurs de coneixe gui la suma del figura que tin ments. Per cada Guanyarà el gru or. Fer primer Dibuixar una resposta correcta p que primer pug ons el seu val 8 , s’obtindrà un cub ui completar una monedes seg nes.

9 o dau. figura formada per que agrupi les Fer el recompte totes les colum de 4 cubs.

Fer una taula nts en me gru ele p.

Cada alumne s’en prés dels des i carr na 11 ega um 13 rà col d’un període de Jugar al bingo. Div tem ps det idir i repartir el qua erminat. drat en 10 rectang 15 les.

Comparar la mid a de la sola de la AL sabata amb la de ESPACIOVISU diferents compan CIA ÈN IG ys i companyes.

INTEL·L plementàries cs.

INTEL·LIGÈNCIA Activitats com un tauler d’esca INTRAPERSON Activitats a que sembli AL . res de maner ats uad ult res req Act els els ivitats e Pintar Activitats complem teixa edat qu 1 al formatge. entàries es amb la ma pugui arribar es de person per on el ratolí 3 Cercar fotografi Dissenyar una mat amb un camí 7 rícula personal. la un laberint ícu adr qu a s. uixar en aquest me Dib for Localitzar l’històri estes 12 6 c de la seva alça e tinguin aqu da des del naixeme mesures per cad s de trànsit qu nt i fer un gràfic a any. Quan hi ha Cercar senyal 14 de barres. Cal pre més diferència ent ndre dues re una barra i l’an Localitzar l’històri 10 terior? c del seu pes des del per cada any. Qua naixement i fer un OR AL RP n CO hi gràf ha ic ICO més de barres. Cal pre diferència entre CINES CIA ndr ÈN una . e due IG 17 ien bar s mesures ra i l’anterior? e ten Fer aquestes sum INTEL·L t principal qu es a casa sols. plementàries rinar la finalita Activitats com s antigues i esb Activitats hagi piràmide altre lloc. del món on hi s un lloc en s o a tre Cercar INTEL·LIGÈNCIA ances, a cas 2 mer dia de vac NATURALISTA escena del pri b disfresses.

Representar una Activitats més prims am 9 Activitats complem més grassos o r in. bla gu sem vul entàries de tar-los com la manera pin i bar nc Tro bla full 2 10 Cercar tres imatge s peus en un s de muntanyes ímetre dels do per el ar que semblin una uix Dib piràmide.

15 Fer una línia hor 10 itzontal i situar el pes dels mamífers Marcar el pes pro següents: ratolí, pi i reflexionar sob dofí, lleó, rinocero re el lloc que ocu 12 nt i elefant. pa.

Buscar informació sobre l’alimentació d’un rosegador 16 com el ratolí.

Dibuixar en cad a cas animals que recordin aqueste s figures.

32

33

Guia d’aula

LOG

Al final de cada unitat didàctica també trobareu una proposta d’activitats per fomentar les intel·ligències múltiples. Aquestes activitats complementàries es conformen a partir de les activitats del llibre de l’alumne i serviran per reforçar o refermar aquells aspectes que es consideri necessari.

RS

ON

A

Intel·ligències múltiples

URALI

Treball cooperatiu En cada trimestre hi ha una proposta de treball cooperatiu. Aquesta tasca té com a objectiu el treball en equip a partir de la realització de diferents activitats sobre diversos aspectes de cada àrea.

El treball cooperatiu és una eina d’aprenentatge en la qual els alumnes s’organitzen en petits grups per treballar junts, amb la finalitat d’aconseguir objectius comuns.

El fet de treballar junts, d’establir discussions i de resoldre els conflictes cognitius que es produeixen quan hi ha diferents opinions i diferents punts de vista, permet aprendre, rectificar o consolidar aprenentatges.

Aquesta manera de treballar ajuda els alumnes a respectar diferents postures, opinions i perspectives, i també a desenvolupar habilitats socials.

PEUS I PA M S

¥ Q–uè –é s –un peu –π més llarg: –un pam?

O R G A N IT Z

E U - VO S

Re ss eg ui u el co nt or n de l vo st re i de l vo st re pe u pa m en pa pe r de di ar re ta lle u el s co nt or ns i; i so br ep os pe r sa be r eu -l os qu in és m és lla rg .

Membr

es del g rup

Q u in é s m é s ll a rg ?

TREBALL

¥ Anπ¤a –a –π¥fier√ant ra –el –que –creguis – cπ÷ –els resulta ts –del teu venient –grup:

COOPERA TIU seixanta-–

cinc 65

Rúbriques

Serveixen per descriure clarament el procés d’assoliment dels objectius per part dels alumnes.

Models de rúbriques Criteris

Expert

Llegeix adequadament els nombres fins a la desena.

Coneix el valor Coneix el valor posicional posicional de les de les xifres fins a la xifres fins a la desena. desena i sap explicar-ho. És capaç de fer És capaç de fer estimacions molt estimacions encertades encertades dels les de ats dels result resultats de les operacions treballades. operacions treballades.

Llegeix adequadament els nombres fins a la desena.

Coneix els algorismes de les operacions treballades.

Resol amb precisió les operacions treballades.

Aplica les estratègies de càlcul mental treballades.

Escull l’operació adequada per resoldre situacions problema.

Nivell d’assoliment Aprenent

Avançat

Pàgina 54 Novell

Comet algunes errades en la lectura dels nombres fins a la desena.

Comet moltes errades en la lectura dels nombres fins a la desena.

Coneix el valor posicional de les xifres fins a la desena.

Confon el valor Confon el valor posicional de les posicional fins a la d’algunes xifres fins xifres desena. a. a la desen

És capaç de fer estimacions força encertades dels resultats de les operacions treballades.

Coneix prou bé els algorismes de les operacions treballades.

De vegades fa estimacions poc encertades dels resultats de les operacions treballades.

Fa algunes errades en els algorismes de les operacions treballades.

Fa estimacions poc encertades dels resultats de les operacions treballades.

Llegeix prou bé els nombres fins a la desena.

Coneix perfectament els algorismes de les operacions treballades. És molt precís en la realització de les operacions treballades.

Aplica les estratègies de càlcul mental treballades amb molta seguretat.

Sempre escull l’operació adequada per resoldre situacions problema.

És bastant precís en la realització de les operacions treballades.

Aplica la majoria de les estratègies de càlcul mental treballades.

Sovint escull l’operació adequada per resoldre situacions problema.

Fa moltes errades en els algorismes de les operacions treballades.

Resol les operacions, però comet molts errors de precisió.

Té moltes dificultats per aplicar alguna de les estratègies de càlcul mental correctament.

Té moltes dificultats De vegades escull per escollir l’operació l’operació incorrecta per ada per resoldre situacions adequ resoldre situacions problema. ema. probl

Resol les operacions, però comet alguns errors de precisió.

Aplica alguna de les estratègies de càlcul mental correctament.

arcanova B e d b e En el w stes es propo s r e iv d a hi h diferents r a lu a v a ues per s són en e t s de rúbriq o p o r sp ar . Aqueste s modific le activitats re d o p ord per a format W at de cad t li a e r la a p i adaptar cada gru e d i la o esc ular. en partic

35

!

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Guia d’aula

Les rúbriques d’avaluació són un instrument de seguiment de l’assoliment dels nivells d’aprenentatge per part dels alumnes. Es tracta d’una eina que permet aportar objectivitat al procés d’avaluació perquè detalla quins aspectes haurien d’estar assolits i també quines concrecions del procés d’aprenentatge corresponen a cada categoria.

Recursos didàctics La guia d’aula va acompanyada de diversos recursos que integren el projecte i que estan disponibles en els webs següents:

www.barcanova.cat

S’hi poden trobar elements com: – Currículum d’Educació Primària – Guia d’aula en PDF – Programació de les unitats didàctiques – Temporització orientativa – Proves d’avaluació – Rúbriques – Llibre de l’alumne projectable – Activitats digitals interactives per treballar amb la PDI

www.espaibarcanova.cat

àrea, com: I recursos propis de cada Llengua es – Locucions de les lectur – Dictats Música – Musicogrames – Àudios Matemàtiques – Àbac interactiu

En aquest web, en obert, s’hi troben tots els àudios de l’àrea de Música perquè l’alumne hi pugui accedir, ja sigui des de l’aula o des de casa.

Per què material manipulatiu?

El procés d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques segueix un ritme continu i creixent d’abstracció i simbolisme. Per això és important posar a l’abast dels alumnes diversos materials didàctics adequats que els ajudin a concretar els continguts matemàtics fent-los així el menys abstractes possible.

I en el Document del Departament d’Ensenyament Competències bàsiques de l’àmbit matemàtic, de gener de 2013 es diu això: «és molt important el paper dels recursos, com ara els materials manipulatius, visuals i les TIC, ja que afavoreixen l’experimentació, el raonament i la comprensió.»

Conceptes matemàtics

Materials manipulatius

dinamisme

experimentació creativitat

Abstracció

motivació

Representació

Material manipulatiu

El Decret 142/2007, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, de 26 de juny ja deia el següent: «és important emprar la manipulació d’objectes i materials didàctics, per no perdre de vista l’origen concret de les matemàtiques, així com la visualització per a realitzar i fonamentar raonaments matemàtics i desenvolupar els propis sistemes de representació.»

És clar, doncs, que la utilització del material didàctic i la manipulació per part de l’alumnat ha de permetre donar un enfocament del treball matemàtic a l’aula més dinàmic, més creatiu i més engrescador per tal d’avançar en el camí de la generalització, facilitant el pas cap a l’abstracció i la representació simbòlica.

El material manipulatiu, a més a més, representa una eina important en l’atenció a la diversitat, ja que els materials es poden adaptar a les necessitats de l’alumne fent diferents activitats segons el nivell de dificultat.

És molt important tenir clars quins són els continguts que es volen treballar i els objectius que es volen aconseguir i llavors, seleccionar adequadament el material.

En el programa CONNEXIONS de BARCANOVA INNOVA es presenta un material manipulatiu estructurat i pensat específicament per a l’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques.

El més important és que el docent tingui clar, en cada moment, què es vol treballar i amb quin objectiu.

Cal fer servir, doncs, si és possible, materials que permetin desenvolupar un itinerari al llarg de l’etapa, tenint en compte que el que variarà serà el grau d’intensitat, la dificultat i la incorporació de nous aprenentatges.

De la mateixa manera que un material permet treballar continguts de diferents blocs, un mateix contingut es pot desenvolupar amb diversos materials.

Així doncs, els materials manipulatius ofereixen molts avantatges:

1. Desperten la curiositat i la motivació dels alumnes.

2. Permeten establir connexions entre els coneixements previs adquirits i els nous conceptes i ajuden a realitzar una transferència entre els uns i els altres.

3. Es creen contextos rics d’aprenentatge a l’aula.

4. Ajuden als alumnes a fer anticipacions i conjectures sobre què passarà, a valorar les aportacions dels companys i a arribar a consensos a partir de la discussió i la posada en comú.

5. Estimulen la verbalització i l’argumentació.

6. Respecten la diversitat i permeten gestionar els diferents ritmes de treball, ja que són els materials els que s’adapten als alumnes tenint en compte les seves capacitats i habilitats.

7. Faciliten la transferència dels aprenentatges i per tant, els fa més competents.

Material manipulatiu

Això dona l’oportunitat als alumnes de construir nous coneixements a partir de l’experimentació amb diferents materials.

Els materials del programa CONNEXIONS del Cicle Inicial són els següents:

13 312 • Cartes de punts, dits i nombres (del 0 al 15).

1 23 1 02 03 0 1 0 03 0 0 200

• Geoplans

• Fitxes de colors

• Miralls

• Cartons de numeració

• Àbacs

• Cubets encaixables

• Quadre numèric

• Cintes mètriques (1 m.)

• Mans i peus

• Monedes i bitllets

El dossier que acompanya el material manipulatiu ofereix la descripció de cada material, els diferents continguts que es poden treballar i propostes d’activitats concretes.

Cubets encaixables ACTIVITATS DESCRIPCIÓ

NUMERACIÓ I CÀLCUL • Construir torres de diferent alçada (convé començ

un material Els cubets encaixables és llar molts treba n pode es que el amb s de la mabloc ents difer dels ts ingu cont laritat, és temàtica al llarg de tota l’esco de faltar en ien haur no que això per vulgui trebaqualsevol aula en la que es manipulativa. a form de àrea sta aque llar ents de 2 cm Són uns cubs de colors difer é se’n poden d’aresta, encara que tamb per al Cicle trobar d’1 cm d’aresta, però ts una mica Inicial són millors els cube n unir per un més grossos, que es pode ix. enca construir tires, es cares, perquè així, a més de les totes per unir in pugu És important que es s. nsion dime tres en ions poden fer construcc

ar amb torres de menys de 10 cubets), compar ar-les, ordenar-les de la més gran a la més petita o a l’inrevés , buscar el nombre que falta per arribar a 10 i intentar igualar-les.

• Representar diferents nombres naturals de gran i a l’inrevés i argumentar per què

22

28

• A partir de les representacions de nombres

naturals de dues xifres, fer la representació d’altres nombres més grans mitjançant l’agrupament dels cubets que representen dos o més nombre s. Cal que s’adonin que, cada cop que tenen 10 cubets solts, els poden agrupar en una tira i que, quan arribin a tenir 10 tires de 10 cubets cadascuna, les poden ajuntar en una planxa que representarà una centena .

NUMERACIÓ I CÀLCUL als.

• Representació de nombres natur sistema de numeració.

• Coneixement i comprensió del • Comparació de quantitats. ius. per facilitar els càlculs reflex • Utilització de la descomposició models 3D de figures fetes

dues xifres i comparar-los, ordenar-los del més petit al més els ordenen d’aquesta manera.

13

PoDEN TREBALLAR CoNTINgUTS qUE ES

ESPAI I FoRMA

Material manipulatiu

CUBETS ENCAIXABLES

ESPAI I FoRMA • Reproduir models don

43

116 28

45

ats de figures sen zilles amb pocs cub variants: ets, entre 8 i 12. Aqu esta activitat té dife – L’alumne pot man rents ipular la figura pro posada i compara – L’alumne pot veu r-la amb la seva con re la figura propos strucció. ada, però no la pot – Es mostra la con manipular. strucció un temps determinat i després s’amaga.

en 3D.

• Construcció i reproducció de en 2D. models 3D de figures fetes • Construcció i reproducció de tges mentals de figures 3D. d’ima ió creac i ial espac ió • Visualitzac nts punts de vista. tridimensionals des de difere • Representació plana d’objectes RELACIoNS I CANVI ns.

• Disseny i investigació de patro ns, recerca de regularitats.

• Comprensió i anàlisi de patro MESURA

38

44

ts no convencionals.

109 27

• Mesures d’objectes amb unita

• Representar diferent

17

18

RELACIoNS I CANVI

s vistes (no cal tote s) d’una figura con struïda amb un màx im

de 6 cubets.

• Construir objectes trid

imensionals a part ir de la seva represen (cal fer servir cub ets encaixables de tació plana des de diferents colors per diferents punts de cubets que queden vista facilitar la constru amagats segons des objectes: distingir uns patrons d’uns cció) i adonar-se d’on es miri la construcció altres, trobar la regla o patró. Exemple, cada 3, n’hi ha que hi ha .

2 d’un color i 1 d’un altre… Fer seriacions amb repetició.

• Fer activitats per reconèixer els atributs i utilitzar-los per comparar

VISTA ZENITAL

• Descobrir patrons i regularitats de seriacions senzilles, anticipar

resultats i comprovar les conjectures fetes. Els alumnes han de descriure i explicar el patró mitjançant paraules, nombres… Cal plantejar preguntes com aquestes: Quin serà el cubet següent? Quin ocuparà el lloc 10?

VISTA FRONTAL

VISTA LATERAL

Geoplans

GEOPLans DEsCRIPCIÓ

tat, l’orientació espacial i la investigació.

Aquest material es pot fer qualsevol aula.

coordinació

ctic poliEl geoplà és un recurs didà ta la revalent i dinàmic, ja que facili situacions presentació de nombroses la transfori possibilita el moviment i sentades. mació de les figures repre là són ràpiLes accions amb el geop ficar fàdes i els errors es poden recti es desencilment, amb la qual cosa ament. volupa la reversibilitat del pens exemples Permet observar molts diferents d’una mateixa figura des de utilització angles i orientacions. La la lateralid’aquest recurs afavoreix ivitat i estimula la oculomanual, fomenta la creat able laritat, per això és indispens

servir al llarg de tota l’esco

en

COnTInGUTs QU E Es PODEn TR EBaLLaR

EsPaI I FORMa • Construcció de figu res de manera lliur e.

• Representació de dife rents tipus de línie s.

• Reproducció de figu res a partir de mod els.

• Construcció de figu res amb condicions .

• Estudi i anàlisi de les característiques de les figures.

• Simetria de figures.

aCTIVITaTs EsPaI I FORMa • Experimentar amb

el material de man era autònoma i con utilitzant gomes elàs struir lliurement figu tiques de diferent res en dues dimens s colors. ions • Reproduir figures en dues dimensions a partir de models complexa, ja que cal fixar-se molt bé donats. Aquesta activitat és una mic per quins piuets han les figures exactam a més de passar les gom ent. es elàstiques per reproduir

ar figupoder dibuixar i represent amb gomes elàstiques per Hi ha geoplans de plàstic, ajuden a destacar les difeque s, mide i rs colo ents es de difer ons, res. Es poden utilitzar gom les característiques dels políg Per estudiar i representar ll rents parts de les figures. . Per complementar el treba ar-la estir i -la obrir i a sola gom s’aconsella fer servir una d’aquest material i represenals virtu ons versi ents zar difer qual manipulatiu, es poden utilit de trama puntejada, en la les figures creades en un full tar gràficament algunes de ions. tigac inves ibles poss de es poden recollir els resultats geoplans: de tipus ents difer de ha Hi trama amb quadrats de la . Els piuets determinen una • Geoplans de malla quadrada piuets són els més ade- • Representar 5 × 5 de rada quad a angles rectes amb de mall dues gomes. Ho pod mateixa mida. Els geoplans ja estigui col·loca en fer de manera da. Comprovar el Inicial. lliure o a partir d’un resultat amb el mes quats per treballar a Cicle a goma que urador d’angles rect la de es. s equilàter gles trian de a tram una determinen ts piue Els s. ètric isom • Geoplans mateixa mida. ixa distància sobre una o estan disposats a la mate • Geoplans circulars. Els piuets èntriques. més circumferències conc

• Construir triangles que compleixin determinades condicions : • Construir triangles – Que

34

en el geoplà de man tinguin un angle recte. era lliure. Cal asse triangles, explicar gurar-se que tote – Que tinguin un angle obtús. per què i dir quines s les figures constru característiques com iguals i discutir per ïdes són pleixen. Descobrir – Que tinguin els tres angles què ho són o no ho aguts. si s’han construït són. Això permet congruents, girades triangles com – Que ja tinguin un costat , ençar a treballar els sim ètriques i trasllad girar eldibuixat. conceptes de figu ade s.

Per geo comprovar si dos plà o dibuixar els – Que tinguin la mateixa base, la res mateixa altura otrian trian gles gles la mateixa en base són iguals o no, es i la la mateixa una mal • Construir triangles de papaltura. pot er puntejada, reta a partir d’un mod llar-los i sobreposarel donat. los.

35 • Construir quadrilàters. A Cicle Inicial, cal començar construint

rectangles i quadrats de manera lliure, assegurar-se que totes les figures construïdes ho són, explicar per què ho són i quines característiques compleixen.

• Construir quadrats i rectangles a partir d’un model donat.

• Construir quadrilàters que compleixin determinades condicions : – Que sigui el més gran o el més petit possible.

– Que dos costats ja estiguin dibuixats.

• Construir quadrilàters que no siguin ni quadrats ni rectangles

de manera lliure. Explicar per què són quadrilàters i dir quines diferències hi ha entre aquests i els quadrats i els rectangles per reforçar les característiques d’aquestes dues figures.

• Construir quadrilàters a partir d’un model donat (reproduir el que fa un company en el seu geoplà).

• Completar simetries de dibuixos i figures senzills. Per comprova r les simetries, es poden utilitzar miralls plans.

Metacognició META

COGNICIÓ

Anàlisi de...

Coneixement

La metacognició és, doncs, una anàlisi del propi funcionament intel·lectual.

No tan sols és un coneixement, sinó també una capacitat de planificar les estratègies i habilitats d’estudi que a l’alumne li cal utilitzar en cada situació, aplicar-les, controlar el procés i avaluar-lo per confirmar-lo o bé procedir a la seva modificació.

El psicòleg nord-americà J. H. Flavell és considerat l’iniciador del primer estudi sobre processos metacognitius en els joves. El terme es difongué a partir de l’any 1975.

Metacognició

Capacitat de l’alumne d’analitzar, reflexionar i ser conscient del procés que ha seguit per fer explícit un pensament determinat, resoldre problemes o realitzar una activitat i, per tant, autoregular el seu aprenentatge.

Els programes de BARCANOVA INNOVA fomenten i treballen la metacognició com a procés necessari per avançar en l’aprendre a aprendre.

Cada alumne ha de ser conscient del seu procés d’aprenentatge per poder entendre quines són les seves potencialitats i també les seves limitacions, per tal de poder trobar les eines necessàries per fer-hi front i millorar les seves estratègies.

Escala de metacognició Es tracta de reflexionar sobre el propi aprenentatge o la pròpia activitat realitzada seguint aquests passos:

1. QUÈ HE APRÈS? L’alumne ha de reflexionar i prendre consciència del pensament que ha utilitzat.

2. COM HO HE APRÈS? L’alumne ha de descriure l’estratègia utilitzada per aprendre.

3. QUÈ M’HA RESULTAT MÉS FÀCIL, MÉS DIFÍCIL O DESCONEGUT? L’alumne ha de valorar l’eficàcia de la tasca utilitzada en tot el procés.

4. M’HA ANAT BÉ FER-HO D’AQUESTA MANERA O HE DE FER ALGUN CANVI? L’alumne ha de reflexionar i planificar la utilitat de les estratègies emprades.

Com es fa aquesta metacognició i com es porta a terme en els llibres?

Es fa de diferents maneres, per tal que cada alumne pugui accedir-hi a poc a poc i vagi sent conscient de com aprèn, amb la finalitat de poder millorar i avançar.

El procés de treball de la metacognició, de rellevant importància en l’aprenentatge i en el procés d’aprendre a aprendre es farà de manera gradual, ja que és un procés mental que cal anar entrenant i desenvolupant al llarg de la vida.

Metacognició

En el Cicle Inicial, la metacognició es comença a treballar en l’apartat «Em poso a prova», a partir d’una pregunta que es planteja al final de cada unitat sobre un dels continguts treballats, prenent consciència de si l’alumne ha après o no alguns aspectes concrets.

1.

UNITAT 3

EM POSO A PROVA

A V O R P A O S O P M E

Per exemple, en els programes de Matemàtiques de Cicle Inicial es fan activitats d’aquest tipus:

64

Q–uants –dits mesura –el teu pam?

Dibuixa'l.

Resp osta

.

El meu pam mesura

2. Es fàcil mesurar

–am∫ parts –del teu –cπfi?

seixanta-–quatre

SÍ

NO

METACOGNICIÓ

C2 Dimensió Resolució de problemes

Continguts Mesura:

de mesurar, tot utilitzant una • Aplicació del procés repetida. unitat de forma

• Lectura i escriptura de mesures en contextos reals.

UNITAT 3

Notes

EM POSO A PROVA

CURRÍCULUM

EM POSO A PROVA

En la guia d’aula, en l’apartat de les orientacions metodològiques, es plantegen altres pautes senzilles per anar treballant i desenvolupant les fases de la metacognició.

64

1.

Q–uants –dits mesura –el teu pam?

Dibuixa'l.

Resposta

Activitat oberta.

.

El meu pam mesura

2. Es fàcil mesurar

–am∫ parts –del teu –cπfi?

Activitat oberta.

SÍ

NO

seixanta-–quatre

Orientacions metodològiques es i de manera més concreta la C2.

Es treballa la dimensió de Resolució de problem servir coneixements i competèna prova és perquè per resoldre-la han de fer Si hem escollit aquesta activitat perquè és posin les que ja coneixen els . Es tracta que reconeguin quines coses de diferent situació una en ara abans, t cies que han treballa autònoma. forma de facin ho que i situació aquesta en poden servir que surtin idees. Potser algun mesurar quants dits mesura un pam; deixeu 1. Proposeu als infants que pensin com podrien ir la mà en el llibre. També poden de paper de diari i pensa que es pot ressegu fet pam un r guarda vam que recorda alumne del dit petit a la punta del dit gros. recordar que vam fer una línia des de la punta aprendre llavors, per mesurar per tant, espereu a veure si fan servir el que van També han fet servir els dits per mesurar el llapis; ara el pam. que estigui en el context de resolment en els continguts conceptuals; encara És una activitat d’avaluació i ens fixarem especia autonomia són capaços de fer t de manera autònoma i observeu amb quina lució de problemes, procureu que facin l’activita unitat. la de llarg al fet una mesura molt semblant a d’altres que han en la resposta, a més del nombre, ar a fer mesura directa, com també el fet que, Valorarem la iniciativa i la capacitat per començ dits. paraula la de tracta es hi escriguin una mica de text; en aquest cas, de satisfacció que els produeix fer que fan i de com avancen i sobretot del grau 2. És important que prenguin consciència del -los a llegir i a comprendre el que es preAjudeu ació. particip seva la a gràcies coses amb els altres i que es puguin fer també, gunta.

30

UNITAT 3

En el Cicle Mitjà i en el cicle Superior hi ha un apartat específic en les unitats, anomenat «Reflexiono i aprenc» en el qual es desenvolupa ja la metacognició a un altre nivell.

Orientacions metodològiques per començar a treballar la metacognició en el Cicle Inicial.

Aprenentatge cooperatiu Les persones som éssers socials i el nostre aprenentatge es produeix amb relació a l’altre, per imitació, desig d’aprendre, modelatge…

L’estructuració de l’aprenentatge de forma cooperativa, si es duu a terme de manera òptima, crea un clima a l’aula que afavoreix l’aprenentatge i possibilita la consecució de resultats acadèmics millors.

Aprenentatge cooperatiu

Tant en els llibres de l’alumne com en les guies d’aula, hi ha propostes per posar en pràctica l’aprenentatge cooperatiu: de vegades, amb interaccions senzilles i d’altres vegades a través de tasques competencials en què l’alumnat ha d’entrenar les habilitats cooperatives necessàries, avui en dia, per treballar en equip, emprendre alguna tasca i aprendre amb els altres.

Diferents autors, com ara Spencer Kagan, Robert E. Slavin, Anastasio Ovejero, Pere Pujolàs, entre molts altres, han descrit una sèrie d’estructures d’aprenentatge cooperatiu (simples i complexes) que faciliten l’organització de les interaccions entre els membres de l’equip de treball. Consisteixen en un conjunt d’activitats socialment organitzades amb una finalitat i sense contingut. Es podrien considerar «estratègies o trucs» que, en aplicar-se a continguts curriculars, garanteixen que els estudiants d’un equip de treball tinguin les màximes interaccions entre ells, que treballin tots i, a més, que contribueixin a fer que la resta també aprenguin.

L’estructuració de l’aprenentatge de manera cooperativa crea un clima a l’aula que afavoreix l’aprenentatge i possibilita aconseguir millors resultats i millor rendiment acadèmic.

Per què cal l’aprenentatge cooperatiu a l’aula?

Facilita l’atenció a la diversitat, proporcionant estratègies i recursos per a la gestió de l’heterogeneïtat a l’aula.

Fa possible les aules inclusives.

Millora la qualitat de les interaccions dins del grup i amb el mestre o la mestra, i afavoreix que el clima de l’aula sigui més positiu.

Aprenentatge cooperatiu

L’aprenentatge individual i la interacció professor-alumne no s’anul·len, sinó que se sumen a la interacció alumne-alumne i al treball en equip.

És una ma nera d’educar e n valors c om la solidarit at, la coopera ció, la convivè ncia, el dià leg i el respec te a la diferència .

Trobem suggeriments per treballar aquestes estructures d’aprenentatge cooperatiu en els llibres i les guies d’aula.

Hi ha nombroses activitats mitjançant les quals es pot posar en marxa el que els germans Johnson i Johnson anomenen aprenentatge cooperatiu informal: breus interaccions entre parelles o grups de tres o quatre alumnes que els permetin assentar el contingut que estan treballant i reflexionar-hi.

Quins passos s’han de seguir per dur a terme l’aprenentatge cooperatiu?

1

PRENDRE CONSCIÈNCIA DE GRUP GENERANT UN BON CLIMA D’AULA.

2

DISSENYAR I FORMAR GRUPS HETEROGENIS SEGONS LES CAPACITATS DELS ALUMNES.

3

FER POSSIBLE LA COOPERACIÓ I LA INTERACCIÓ A PARTIR DE DINÀMIQUES PERIÒDIQUES.

Aconseguir el sentiment d’acceptació i pertinença a un equip per part dels alumnes.

En el programa CONNEXIONS de Cicle Inicial de BARCANOVA INNOVA podem trobar-hi exemples de treball cooperatiu en diverses activitats que es proposen des de la guia d’aula o bé, com aquest apartat, «Treball cooperatiu», que es troba al final de les unitats 3, 6 i 9 (al final de cada trimestre).

P E U S I PA M S ¥ Q–uè –és més lla rg:

–un peu –π –un pam?

Aprenentatge cooperatiu

OR GA NIT ZE U- VO S

Ress egu iu el con torn del vost re peu i del vost re pam en pap er de diar i; reta lleu els con torn s i sob repo seulos per sabe r quin és més llarg .

M e m b re s d e l g ru p

Q u in é s m é s ll a rg ?

r√ant –els resultats –d el teu –grup:

TREBALL COOPERAT

¥ Anπ¤a –ara –el –q ue –creguis –cπ÷venien t –π¥fie

IU seixanta-–cinc 65

ta ¥ Classifiqueu –els resultats –de la res

–de –grups. P–er fer-hπ, penseu –què –cal mnes.

–escriure –al –capdamunt –de les –dues –cπ˜u

nient ¥ Anπ¤a –ara –el –que –creguis –cπ÷ve

TREBALL COOPERATIU

s: –π¥fier√ant –els resultats –de tπ¤s els –grup

66

Pe ns a co m ha an at ( ✔/ ✗ ) T’ha –agradat fer-hπ –en –grup?

H–i heu participat tπ¤s? rregat?

T’has fet respπ÷sa∫˜e –del –que tenies –enca Et sem∫˜a –que –estàs –aprenent? seixanta-sis

Aprenentatge significatiu i contextualitzat David Ausubel, l’any 1963, ja postulava que un aprenentatge, perquè resulti significatiu, ha de ser incorporat al conjunt de coneixements del subjecte, relacionant-los amb els coneixements previs.

Aquesta teoria defensa que cada alumne aprèn interioritzant els coneixements i adaptant-los als seus esquemes mentals i a les idees prèvies que té. Per tant, l’infant va estructurant contínuament les seves idees.

Coneixements previs Motivació

Observació

Aprenentatge contextualitzat

Manipulació

Nous continguts

Experimentació

Funcionalitat en l’entorn

Aprenentatge significatiu

Aprenentatge contextualitzat

Per tal que l’alumne incorpori aquests coneixements, l’aprenentatge ha de ser important per a ell i ha de tenir relació amb el contingut que es treballi. A més, l’alumne, ha de tenir una actitud favorable i motivadora davant l’aprenentatge, per tal de poder connectar els coneixements previs amb els coneixements nous.

Per altra banda, l’aprenentatge ha de ser funcional; és a dir, ha de servir perquè l’alumne s’adapti a la realitat en la qual està vivint, per això no només ha de ser significatiu, sinó que ha de ser contextualitzat.

Quan es presenta un contingut nou, l’alumne ha de percebre la importància o la necessitat d’aprendre allò. Ha d’entendre que li pot ser útil o fins i tot necessari per a la seva vida o la seva realitat.

UNITAT 3

PROBLEMES

En el programa CONNEXIONS, podem trobar-ne alguns exemples:

54

11. Preparem –unes targetes per –identificar-nπfi –quan –anem –d’excursi†. H–eu –de –decidir –quanta –cinta necessita –cada nen per penjar-se-la –al –cπ˜l.

Respost a

–cinquanta-–quatre

En aquest treball han de preparar unes targetes per identificar-se i, per parelles o grups, hauran de decidir a quina alçada volen que quedi la targeta, com lligaran la cinta, com la mesuraran i com expressaran quanta cinta necessiten. Amb aquesta activitat el docent es pot adonar de com els infants fan servir el que han après. És una manera de fer l’aprenentatge més contextualitzat en la seva realitat, alhora que es fa més motivador i, per tant, l’aprenentatge resulta més significatiu.

Aquest procés permet a l’alumne la construcció i l’estructuració del seu pensament, a partir de les idees prèvies i el treball cognitiu que fa.

Cal tenir en compte, també, que l’observació, l’exploració, la manipulació i l’experimentació ajuden l’alumne a construir el seu aprenentatge i a fer-lo més significatiu.

Un altre exemple de l’aprenentatge significatiu i contextualitzat podria ser aquesta activitat, en la qual es planteja als alumnes que pensin i anticipin sobre la mesura:

22. Q–uant –et sem∫˜a –que –creixeràs –a∫ans –que s’–aca∫i –aquest –curs?

Aprenentatge contextualitzat

Cπµ hπ pπ¤s –cπµprπ§ar?

Resposta

UNITAT 3 seixanta-–u 61

S’estableix una conversa demanant als infants que pensin quant pensen que poden créixer en sis mesos. De la conversa en poden sortir idees que els ajudin a imaginar-ho. Fent algunes preguntes, es planteja que facin una estimació, i un cop fet això, es pregunta com poden comprovar si la seva estimació és correcta.

Totes les orientacions per portar a terme les propostes, es troben a la guia d’aula.

s e l p i t l ú sm

l a i c n e compet

ó i s u l c n i #

u l c n i # ó i c i n g o c a t e m a # e r ó c i # c u i nova t a r e p o o c l # l a b e e r ncia #t lingüism #pluri

n e r # l a i c n e t e p m o c ó i c a # u l a a v i a r o al # d e n e r p m e l t a a t i t g i i d v i ó i t c a a m e r r o f c s n # a r t a # ci u i t a r e p o co l n ó l i i a b c # i e r n t # g o c a sió t e m # ó i c a t v o a t n i e v r i # t e a e r c üism # u i t a r e o s p s o e s o s c a l # e m s i #trebal ilingü s e l p i t l ú igències m

tel·l

n e r # l a i c n e t e p m o c a r ó o i s c s a e u s l s a a v # a # l a t i g a i r o d e n e c r a p u l m e a v a t a ital # g t i i d ó v i i c a t m a r o re ansf r t # u i t a i r s e p u o l o c c l n ó l i i c # i n treba g o c a t e m # # s ó i e c l a p v i t l ú m e #reno s e i c n è g i l · l e t t n a i t # i s v e i t t c a e r c l # a #proje t i g i t ió d

r u l p # s e l p i t l ú m s e i ènc

c a m r o f s n #tra

c e j o r p ó # i c t - forma

Avaluació Aquest enfocament enriqueix el concepte d’avaluació, ja que implica que, a més d’obtenir el resultat final de l’aprenentatge o les consecucions dels alumnes, el professorat ha de considerar la millora de les aptituds dels estudiants, la manera i el camí amb què assoleixen els aprenentatges desitjats.

A tal fi, s’han d’establir diferents graus de sistematització i de registre de la informació que s’observa, cosa que facilita els processos de personalització de l’aprenentatge.

Per avaluar l’aprenentatge s’han de tenir en compte cinc accions docents fonamentals:

Avaluar l’aprenentatge no és solament mesurar els èxits; significa, a més, acompanyar els alumnes i trobar en cada moment la millor manera d’ajudar-los a aconseguir el millor d’ells mateixos.

Accions docents per avaluar l’aprenentatge Avaluació

observar

reflexionar

decidir i actuar

comunicar

acompanyar

No es tracta d’una simple puntuació; anem més enllà: els diferents tipus d’intervenció tenen lloc d’una manera simultània i repetida.

Mitjançant les propostes d’avaluació que es presenten en aquest programa, es pretén afavorir la sistematització del procés a l’aula i en la pràctica docent.

El dossier d’aprenentatge (o portfoli) és una bona eina que ens dona l’oportunitat d’ensenyar els alumnes a ser conscients dels seus aprenentatges i dels seus progressos.

A base de preguntes guiades que fomenten la reflexió i la metacognició, els dossiers d’aprenentatge enriqueixen el procés d’aprendre a aprendre, ja que ajuden l’alumne a ser més conscient de com aprèn, de les raons que sustenten les seves consecucions i de com pot millorar.

A més a més, en el programa CONNEXIONS, oferim altres materials que desenvolupen àmpliament diferents aspectes de l’avaluació:

Autoavaluació

1.

UNITAT 3

A EM POSO A PROV

A V O R P A O S O EM P

Al final de cada unitat l’alumne fa l’apartat «Em poso a prova», en el qual hi ha una pregunta que l’ajuda a anticipar-se i percebre quins aspectes domina o ha de reforçar.

64

teu pam?

Q–uants –dits mesura –el Dibuixa'l.

Resp osta

.

El meu pam mesura

2. Es fàcil mesurar

–am∫ parts –del teu –cπfi?

seixanta-–quatre

SÍ

NO

Avaluapp És una eina fàcil i intuïtiva per avaluar per dimensions i competències.

Proves d’avaluació escrites Per a cada unitat hi ha una prova d’avaluació. Aquesta es presenta en tres nivells de dificultat diferents (A, B, C) de manera que es pugui triar la més adient al grup o a cada alumne en particular. A més a més, es presenten en format Word perquè el docent pugui canviar, treure o posar allò que cregui convenient o necessari.

Es poden trobar en el web de Barcanova.

MATEMÀTIQ

UES 1r CIC LE INICIAL

IAL

E INIC

MAT

Nom

__

__ ____

__ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ció __

__

__ ____

____ _________

AT 9

______ _________ Nom ______ ______ _________ Avaluació ___

UNIT

Avalua

___ Grup ______ ___ Data ______ IÓ

QUALIFICAC

ser: i la Ro Joan 1 mero nen en itat nú que te Activ creus t que da l’e Pinta

IÓ

UNITAT 9

Activitat núm ero 1 Escriu una data de naix eme

nt i una eda t per a en Joan i la Roser:

ero 1 Activitat núm i la Roser: tenen en Joan que creus que Pinta l’edat

Data de naix ement: Edat: ______ ___

_________

_________

_________

_________

2 anys 1 mes 2 anys 4 anys

_________

_________

_____

_________

_________

________

2 anys

4 anys

1 mes

7 anys

2 anys

ys 16 an

4 anys

un:

___ da ____ r a ca ____ ent pe ____ naixem ____ ____ ____ ta de ____ ____ ible da ____ ____ a poss ____ ____ un __ __ iu __ __ Escr ____ ____ ____ ____ ____ ____ : ____ ____ Joan ____ ____ ____ r: __ Rose 8 anys

Grup ______ ___ Data ______ ___

QUALIFICAC OPCIÓ C

UNITAT 9

OPCIÓ B

ÓA

OPCI

_________ _________ _______ _________ _________

Avaluació

MATEMÀTIQU

IÓ

IFICAC

QUAL

INICIAL ES 1r CICLE

_ ____ ____ Grup _ ____ ____ Data

4 anys 7 anys 16 anys

8 anys a cada un: naixement per ible data de __ _________ Escriu una poss _________ _________ _________ _________ ____ _________ Joan: ______ _________ ___ _________ _________ ___ ___ Roser: ___

Data de naix ement: Edat: ______ ___

_________

_________

_________

_________

_________

_________

_________

!

______

_________

________

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Avaluació

CICL UES 1r

IQ EMÀT

Nom ______ ___

I amb solucionari!

MATEMÀTIQ

UES 1r CIC LE INICIAL

IAL

SOLUCIONA

E INIC

CICL UES 1r

RI

INICIAL ES 1r CICLE

ÀTIQ

MATEM

MATEMÀTIQU

ARI

CION

SOLU

AT 9

OPCIÓ C

I

SOLUCIONAR

UNIT

UNITAT 9

nt i una eda t per a en Joan i la Roser:

OPCIÓ B

ÓA

r: Rose an i la 1 en Jo mero tenen itat nú s que Activ e creu dat qu l’e a Pint

OPCI

UNITAT 9

Activitat núm ero 1 Escriu una data de naix eme

ero 1 Activitat núm i la Roser: tenen en Joan que creus que Pinta l’edat

Data de naix ement: Edat: Activitat oberta.

Activitat ober ta.

2 anys

2 anys

4 anys

1 mes

1 mes

7 anys

2 anys

ys 16 an

4 anys 8 anys

da r a ca ent pe

data ssible una po Escriu erta. itat ob : Activ an Jo erta. itat ob r: Activ Rose

ixem de na

un:

2 anys 4 anys

4 anys 7 anys 16 anys

8 anys a cada un: naixement per ible data de Escriu una poss

Data de naix ement: Edat: Activitat oberta.

Activitat ober ta.

oberta.

Joan: Activitat itat oberta.

Roser: Activ

Rúbriques Es presenten models de rúbriques per a diverses activitats de cada unitat del llibre; també en format Word per tal que pugui ser modificat pel docent si ho considerés oportú.

RÚBRIQUES MODELS DE INICIAL - 1r UES - CICLE MATEMÀTIQ

MO MATEMÀTIQ DELS DE RÚBRIQUES UES - CICLE INICIAL - 1r

Pàgina 54

liment Novell Nivell d’asso Aprenent met moltes Avançat t algunes Coades en la me Co Expert bé u err Llegeix pro errades en la lectura dels Llegeix els nombres lectura dels Llegeix adequadament fins a la nombres fins a nombres fins a bres adequadament nom els la desena. . ena des la desena. els nombres fins la a fins Confon el valor nfon el valor posicional de a la desena. desena. x el valor Co icional nei Co a or pos neix el val de Co les xifres fins nal es icio or xifr pos val de d’algunes Coneix el la desena. les posicionalfins a les xifres fins a la a fins posicional de es xifr les la desena. desena. xifres fins a la la desena i sap Fa estimacions De vegades fa desena. explicar-ho. poc encertades capaç de fer estimacions aç de fer És imacions cap És dels resultats est poc encertades de les És capaç de fer estimacions a ts forç ulta ns res cio des s ima del est molt encerta operacions des dels s erta del enc des de les encerta dels resultats treballades. resultats de les operacions resultats de les les s de operacion treballades. operacions operacions Fa moltes allades. . treb s des une alla . alg Fa treb treballades errades en els Coneix prou bé errades en els s neix me Co algorismes de oris alg els ent algorismes de Coneix els tam fec per les operacions les de les les operacions algorismes de treballades. els algorismes ions rac . ope s des ion alla treb operac les . de des alla . treb treballades operacions Resol les Resol les treballades. operacions, És bastant operacions, És molt precís ó precís en la però comet et b com am però Resol la realitzaci de en molts errors de ó aci de litz ors rea uns err alg precisió les s les ion precisió. de rac les ope precisió. operacions operacions Té moltes treballades. una alg . lica treballades. des Ap treballa dificultats per lica la Ap de les lica les les aplicar alguna Ap de a jori de s ma estratègie Aplica les gies de ratè de s est de les gie estratè càlcul mental. estratègies de càlcul mental b càlcul mental estratègies de tament rec am cor càlcul mental des càlcul mental treballa allades. treb . des tat. treballa molta segure correctament.

Té moltes vegades De ull dificultats per Sovint esc escull l’operació escollir Sempre escull ció era ció per l’op a era ect l’op incorr Escull eració per l’op l’operació da qua per ade resoldre adequada adequada per adequada per resoldre situacions resoldre resoldre resoldre situacions . ma ble pro ns situacions situacio situacions problema.

Criteris

problema.

problema.

Criteris Coneix les uni de mesura no tats convencionals i estàndards treballades.

Pà

gina 83 Nivell d’asso liment Avançat Aprenent Coneix prou bé Novell Confon algune les unitats de de les unitats s Confon les mesura no unitats de de mesura no convencionals mesura no i convencional estàndards s i convencio Sap fer servir est nals i ànd ard treb s allades. els estàndards estris de mesur treballades.

Fa servir els a treballades. treballats.

Fa servir els estris de De vegades, fa estris de mesura servir de mesura treballats manera adequadament treballats. inc orr ecta els . estris de És capaç de lleg mesura les hores en punir És capaç de És capaç de treb alla ts. en un rellotge t llegir les hores Té dificultats llegir les hores de en punt Té moltes busques. en un per llegir les en punt en un rellotge de dificultats per hor es en rell pun otge de t llegir les hores busques amb en un rellotge busques amb en punt en un molta prou seguretat. de busques. seguretat. rellotge de S’inicia en l’ús del busques.

S’inicia en l’ús calendari per S’inicia en l’ús fer del calendari el comptatge de De vegades, del calendari Té moltes per fer el temps. s’equivoca per fer el difi comptatge de cultats per utilitzant el comptatge de temps de utilitzar el calendari per temps. calendari per diverses fer el fer maneres. el comptatge de comptatge de temps. temps.

Expert Coneix molt bé les unitats de mesura no convencionals i estàndards treballades.

Fa servir els estris de mesura treballats amb molta precisió.

problema.

!

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Barcanova digital L’aula actual resulta impensable sense les eines digitals que han fet que algunes tasques escolars siguin més fàcils o còmodes, ja sigui des del punt de vista del docent o de l’alumne.

Editorial Barcanova, conscient d’aquesta realitat i necessitat, posa a la disposició dels mestres una bateria de recursos que l’ajudaran en la planificació, organització i seguiment del procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus alumnes.

Eines digitals per al currículum competencial Les competències digitals són un conjunt d’habilitats, coneixements i també d’actituds que els alumnes han d’anar assolint durant el procés formatiu. Aquestes competències són transversals en tot el currículum d’Educació Primària. El seu domini és un requisit important per al futur dels alumnes.

A més dels continguts curriculars de cada matèria, el projecte digital d’Editorial Barcanova posa un èmfasi especial en l’adquisició de les competències digitals que es treballen, tenint en compte quatre aspectes:

• El coneixement dels diferents dispositius digitals.

• El treball cooperatiu.

• L’accés a la informació i posterior transformació en coneixement.

• La reflexió i la crítica sobre el material que es troba en la xarxa.

Barcanova digital

Com és el projecte digital de Barcanova INNOVA?

Multisuport

Es poden utilitzar en diferents suports: tauletes, ordinadors, smartphone, etc.

Principals sistemes operatius

Descarregable

Compatibles amb els principals sistemes operatius: Android, Apple, Windows, iOS o Linux.

Llibres digitals

D’aquesta manera es pot treballar sense connexió a la xarxa.

Marsupials

Llicència multidispositiu

Tenen traçabilitat i, per tant, connecten la informació.

Permet utilitzar la mateixa llicència i la mateixa clau d’accés en diferents equips i dispositius electrònics.

Els llibres digitals poden ser integrats en les plataformes més utilitzades en els centres educatius de Catalunya i, d’aquesta manera, obtenir traçabilitat en les activitats proposades. A més, estan optimitzats per visualitzar-se amb qualsevol visor.

AVALUAPP Barcanova ha creat una eina d’avaluació adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament, molt visual, intuïtiva i fàcil de gestionar!

Avaluació de les dimensions i les competències que es treballen en els programes INNOVA!

Seguiment individualitzat dels alumnes!

Els docents poden fer una avaluació continuada i formativa dels seus alumnes.

Barcanova digital

Multidispositiu, per poder treballar en qualsevol suport, i multiplataforma, s’adapta a les principals plataformes educatives existents.

Permet avaluar les dimensions i les competències a partir de la valoració de les activitats que es van portant a terme en els programes, i finalment ponderar aquestes valoracions per obtenir-ne un resultat.

Ponderació de les activitats del llibre de l’alumne, amb la possibilitat d’incloure’n d’altres o canviar la valoració proposada.

Possibilita el seguiment dels alumnes des de l’inici de curs de forma continuada.

Una aplicació pensada i desenvolupada per acompanyar i orientar els alumnes en el seu procés d’aprenentatge.

Barcanova INNOVA, un projecte complet!

Enllaços d’interès

Llibre digital de l’alumne

que enriqueixen el contingut, ajuden a consolidar-lo i resulten una bona eina de motivació per als alumnes.

Recursos complementaris relacionats amb el contingut treballat en cada unitat: vídeos, animacions, pàgines de contingut, etc.

Activitats autocorrectives Activitats d’exercitació que fomenten el treball autònom de cada estudiant i li permet avançar al seu propi ritme.

Activitats d’avaluació Conjunt d’activitats, també autocorrectives, a partir de les quals els alumnes poden valorar si han assolit prou bé els coneixements més destacats sobre cada tema.

Activitats obertes

Activitats imprimibles Propostes d’activitats que requereixen dibuixar, experimentar, mesurar, traçar, etc.

Barcanova digital

Activitats de resposta lliure i oberta. El treball es guarda automàticament i pot ser consultat i avaluat pel professor.

Enllaços d’interès

Llibre digital del mestre

Accés a tots els enllaços i recursos que té l’alumne en el seu llibre digital.

Les acti vitats PDI ten en una fitxa pe dagògic a per treu re’n el màxim profit!

Activitats PDI Serveixen per reforçar, ampliar o consolidar alguns dels continguts treballats en el llibre.

Dues propostes en cada unitat didàctica

Guia d’aula En format PDF per accedir fàcilment a tots els recursos i a totes les propostes.

Solucionari Activitats del llibre de l’alumne amb el solucionari per fer més pràctica i àgil la correcció.

Mapa mental Eina per construir el mapa mental de la unitat amb els continguts que desitgi cada docent. Pot servir de motivació, seguiment, resum de la unitat...

Recursos Els programes INNOVA de Barcanova disposen de tot tipus de recursos que poden ajudar a enriquir i a facilitar algunes de les tasques que es porten a terme en el dia a dia a l’escola i dins l’aula.

L’objectiu és fer costat als docents en tot moment i en qualsevol àmbit relacionat amb els programes i el model educatiu actual.

Treballar junts per avançar!

Recursos

NOU web!

Més fàcil i còmode!

Barcanova renova el web i la imatge per adaptar-se als nous temps i a les necessitats dels docents.

I ho fa per accedir de manera més fàcil i còmoda a tots els recursos que es posen al seu abast i, així, poder consultar, descarregar documents, veure els catàlegs, fer consultes i fins i tot contactar amb la xarxa comercial per fer comandes i/o consultes.

En el nou web hi ha un centre de recursos en el qual el mateix mestre es pot registrar i, des d’allà, pot veure els llibres (visor), pot descarregar-se recursos i documents, etc.

!

Ho trobareu al vostre espai personal:

www.barcanova.cat

Quins recursos s’hi poden trobar?

S’hi poden trobar recursos com aquests:

• Currículum d’Educació Primària • Guia d’aula en PDF • Programació de les unitats didàctiques • Temporització orientativa • Proves d’avaluació (en tres nivells de dificultat i amb solucionari)

• Models de rúbriques • Llibre de l’alumne projectable • Activitats digitals interactives per treballar amb la PDI Recursos propis de les àrees:

• Locucions de les lectures (llengua) • Musicogrames (música) • Àbac interactiu (matemàtiques)

Programació Quadres de programació d’aula que contenen els objectius d’aprenentatge, les dimensions, les competències pròpies de l’àrea, els criteris d’avaluació i els continguts.

PR OG RA MA CI

Ó

TATGE D’APRENEN OBJECTIUS S DIMENSION IES OBJECTIUS I COMPETÈNC LS CONCEPTUA

ALUACIÓ CRITERIS D’AV

bres. r i utilitzar nom 1. Reconèixe s entre lances i diferèncie 2. Cercar semb lemes a una C1 Traduir prob la longitud com objectes. lema.

• Reconèixer matemàtica situacions-prob a representació Comprendre 3. a magnitud. form resolució de i resoldre’ls. ituds Emprendre la ió long soluc dues la ssar • Comparar autònoma i expre ecta. rovar la it. de manera indir C2 Donar i comp i el procés segu ra ixements problema zant de mane solució d’un r oralment cone a terme.

• Mesurar utilit 5. Comunica s duts màtic ts no estàndard amb les rd mate unita d’aco tida, r repe i processos per interpreta t-les en uatge verbal preguntes. i descomponen 6. Usar el lleng es quan cal. s matemàtics. unitats més petit nombres i signe ctures i utilitzar els C4 Fer conje r, representar a unitat és més adients. , ordenar 7. Interpreta • Decidir quin matemàtiques rals. Comparar determinada nombres natu utilitzant adequada a una bres nom e els ions entre i descompondr magnitud.

C6 Establir relac els. diferents mod ituds. l mental. conceptes.

• Estimar long at en el càlcu 8. Mostrar agilit riure formes matemàtiques lemes en els , analitzar i desc C7 Identificar • Resoldre prob semblances 10. Identificar de vida rar. planes. Buscar ues ètriq en situacions que cal mesu geom es. s entre dues figur a. titats més èncie idian quan difer i quot tar unitats no • Represen objectes amb de formes rar 20 de Mesu i es nals.

11. idees petit i convencio C8 Expressar nar-les. convencionals manera diverses i orde conceptes de a que començar • Comprovar comprensible. bre més gran sumar pel nom ses l.

C9 Usar diver facilita el càlcu dels representacions ions entre suma • Establir relac conceptes. i resta. semblances i • Reconèixer figures. diferències entre nombre de • Relacionar el xs dels costats i de vèrte i veure la lars polígons regu simetria. patró i seguir-lo.

• Identificar un

emes ució de probl Dimensió 1. Resol exions.

Dimensió 3. Conn

. ament i prova Dimensió 2. Raon sentació. nicació i repre Dimensió 4. Comu

CONTINGUTS NUMERACIÓ I CÀLC

PETÈNCIES

MESURA

ESTADÍSTICA I ATZA

• Planificació de recollides de dades .

• Comparació quant itativa de dades.

Dimensió 1. Resolu

ció de problemes xions.

La programació és en format Wor d perquè pugueu m odificar allò que calgui pe r tal que s’adapti del tot a la vostra realitat.

R

Dimensió 2. Raona ment i prova.

Dimensió 4. Comu nicació i representaci

ó.

UNITAT 3

27

Recursos

UNITAT 3

DIMENSIONS I COM

• Reconeixement de la magnitud de longitud.

• Mesura de longit ud.

• Desenvolupamen t de comparació, la mesu referents comuns que facilitin la ra i l’estimació.

• Comparació indire cta • Aplicació del procé i ordenació de mesures. s de mesurar, tot utilitzant una unitat no estàndard de forma repetida.

• Aplicació del procé s de mesurar, tot utilitzant una unitat de forma repeti • Selecció de la unitat da i formes de complementar-la. i de l’instrument adequats, d’acor amb la magnitud d a mesurar.

• Expressió, mitjan çant pictogrames , de les mesures preses.

• Diferenciació de les magnituds discre tes i les magnituds contín ues.

• Comparació direct a i indirecta i orden ació de mesures de les diferents magn ituds.

• Lectura i escrip tura de mesures en contextos reals.

Dimensió 3. Conne

26

UL

• Ús dels nombres C1 Traduir un naturals per resold problema a re problemes dins de contextos signif icatius. matemàtica i empra una representació • Diferents signif r conceptes, eines icats de la suma matemàtiques per i estratègies amb nomb • Ús dels llenguatges resoldre’l. verbal, gràfic i simbò res naturals. representar els nomb lic per C2 Donar i comp res. rovar la solució d’un • Estratègies bàsiqu problema d’acor d amb les pregu es de càlcul menta ntes plantejades. l.

• Ús de diferents models per comp C4 Fer conjectures arar i ordenar els nombres. matemàtiques adien ts en situacions quotid • Situació dels nomb ianes i comprovarres les.

• Interpretació i elabo sobre la recta numèrica.

C6 Establir relacio ració de gràfics a ns entre diferents partir del comptatge. conceptes, així com entre els divers • Ús del sistema os significats d’un monetari. Els cèntim concepte. mateix s d’euro.

• Descomposició additiva dels 20 primers nombres.

C7 Identificar les matemàtique s implicades en RELACIONS I CAN situacions quotid VI ianes • Descripció de canvis que es puguin relacio i escolars i cercar situacions qualitatius i quant nar amb idees dues situacions. itatius entre matemàtiques concr etes.

• Seguiment de sèries .

C8 Expressar idees • Cerca de regula i processos matem ritats en les forme àtics de manera comprensible tot s. emprant el llengu atge verbal (oral i escrit).

ESPAI I FORMA • Coneixement i C9 Usar les divers ús del vocabulari es representacions adequat per descr les figures, els seus dels iure relacions per expre conceptes i elements i les seves ssar matemàticam • Reconeixement ent una de figures que tingui propietats. situació. n simetries.

Temporització orientativa Es facilita un quadre amb una orientació de com es pot distribuir el contingut del curs en sessions. Cada docent la pot adequar al ritme de treball del seu grup classe.

Per a l’elaboració d’aquesta temporització es tenen en compte les unitats didàctiques en les quals està estructurat el material de l’alumne i les hores que el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya destina a l’àrea.

PROJECT

N I N O I SE

PROJECTE

N I N O IS

IVA

UNITAT

IENTAT adequar al ZACIÓ OR docent pot TEMPORIT que cada orientativa porització im una tem didàctiofer us ació se. deu unitats A continu compte les ment seu grup clas en de ut all el Departa n ting ritme de treb ització s’ha les hores que ues. ta tempor l’alumne i Matemàtiq ació d’aques material de a l’àrea de per tina Per a l’elabor ls està estructurat el ll ya des qua a unitat recu de Catalun Cad . itat tats eral ques en les es i per uni de forma ent de la Gen proposen per trimestr d’Ensenyam all que es üenciació stra la seq ions de treb dres es mo uts i les sess En els qua ns e, els conting (d’u llibr s del ion 4 sess les pàgines es re unes 13-1 s o vosaltr . r la feina ent més session orientativa tal posa reparti destinades entàries per unitats pro l’escola té ts complem d’aquestes mació de Cada una amb activita Si la progra se. contingut cada una). a grup clas ampliar el cad 55 minuts eu de pod pis necessari, o nivells pro ho creieu t de ritmes la diversita d’atendre SESSIÓ ESTRE GE PRIMER TRIM RENENTAT VITATS D’AP UTS I ACTI

CONTING

PÀGINES

UNITAT

de la unitat.

Presentació previs.

Coneixements e fins a 5. de comptatg Situacions lema. dels costats.

7-8 Primer prob neixement rilàters. Reco repetició.

Triangles i quad a 5.

Patrons de fins e geomètrica. ptatg Com numèrica i d’una sèrie 9-10 Continuació al. ió.

Activitat digit ció i visualitzac direc : lema Situació prob 5.

11 a partir de Comptatge repetició. de triangles.

Patrons de Identificació geomètrica.

12-13 d’una sèrie l.

Continuació tègia de càlcu lema: estra Situació prob d’ull.

14 amb un cop Comptatge bres. nom dels traç del temps.

15 Treball del magnituds calendari. Les r del 5.

Treball del d’ull a parti 16 amb un cop Comptatge bres. traç dels nom 17 Treball del < i >. dels signes rilàters. Ús quad i 18 t de triangles Reconeixemen al. ns de repetició.

19 Activitat digit numèrica. Patro d’una sèrie Seguiment < i >. s signe 20 Ús dels r del 5. i suma a parti Comptatge . de la suma 21 ó.

Algorisme luaci d’ava ? Activitats Què he après 22

2

Presentació TS D’APRENE de NTATGE Coneixements la unitat. previs.

SESSIÓ Situació prob lema: reconeixe 25-26 Descomposici ment de mesu 1a ó res de long Activitat digit del nombre 6. itud. al.

2 Vèrtexs i costa 27 ts.

2a Continuació d’una sèrie 2 geomètrica.

Longituds corp 28 Patrons de repetició. orals.

Ordre dels 3a nombres.

2 Estratègies de càlcul.

29-30 Situacions 4a de comptatg e.

Comptatge 2 amb un cop 31 d’ull a parti Relac r del ió entre figur 2 6. es i objectes.

5a 32 Prismes i cilind Situació prob res. lema: estra 2 tègies de càlcu La forma dels 33 l. cossos. Dive 6a Activitat digit rsitat de persp 2 al. ectives.

7a 34 Desplaçam 2 ents. Dibuix 35 seguint instru Classificació 8a ccions. de línies entre 2 rectes i corb Situacions 36 es. de comptatg 9a e. Estratègie Algorisme s de càlcul. de la suma 2 10a . Comptatg e amb un cop Situacions 37 de comptatg d’ull a parti e.

Ordre dels r del 6.

2 11a nombres.

38 Què he après 2 ? Activitat d’ava 39-40 luació.

Treball coop 12a eratiu: Expli 3 quem histò Presentació 41-42 ries amb nom de 13a bres.

Coneixements la unitat.

3 previs.

14a 43 Comptatge.

Recollida i lectu 3 ra de dades.

Situació prob 44-45 1a lema: estra tègie Comptatge amb monedes s de comptatge.

3 2a de cèntim.

Comptatge 46-47 amb un cop d’ull.

Situació prob 3a lema: combina 3 cions de 2 La desena.

48 per 2.

Comptatge partint de la Activitat digit 3 4a desena. al.

49 Posicions relat 3 ives a l’espa 50 i.

Característiqu 5a es dels quad 3 rilàters. Reco Comptatge 51 neixement. amb monedes 6a Activitat digit de cèntim. al.

7a Combinacions 3 Les cares d’un de formes geomètriq 52-53 8a ues. dau.

La desena.

Continuació 3 d’una sèrie 54 numèrica i Situació prob geomètrica.

9a lema: estra Patrons de 3 tègies de càlcu repetició.

Reconeixemen 55 l.

Continuació t i diferenciació: circumfer d’una sèrie ència, cercl 10a numèrica i e i esfera. geomètrica.

Patrons de repetició.

11a

1a 2a

5-6

1 1

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 13a 14a

Inicial 1 ues. Cicle Matemàtiq

1

PRIMER TRIM ESTRE CONTING UTS I ACTI VITA

PÀGINES

23-24

2

2

Matemàtiq ues. Cicle Inicial 1

Avaluació Proves d’avaluació en tres nivells de dificultat i en format Word per poder-les adaptar al ritme i nivell de cada grup o de cada alumne. A més a més, contenen el solucionari per fer més àgil la tasca de correcció.

MATEMÀTIQ

UES 1r CIC LE INICIAL

IAL

E INIC

CICL UES 1r

IQ EMÀT

MAT

Nom

__

__ ____

__ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ____ ció __

__

__ ____

____ _________

AT 9

______ _________ Nom ______ ______ _________ Avaluació ___

UNIT

___ Grup ______ ___ Data ______ IÓ

QUALIFICAC

ser: i la Ro Joan 1 mero nen en itat nú que te Activ creus t que da l’e Pinta

IÓ

UNITAT 9

Activitat núm ero 1 Escriu una data de naix eme

nt i una eda t per a en Joan i la Roser:

ero 1 Activitat núm i la Roser: tenen en Joan que creus que Pinta l’edat

Data de naix ement: Edat: ______ ___

_________

_________

_________

_________

2 anys 1 mes 2 anys 4 anys

_________

_________

_____

_________

_________

________

2 anys

4 anys

1 mes

7 anys

2 anys

ys 16 an

4 anys

un:

___ da ____ r a ca ____ ent pe ____ naixem ____ ____ ____ ta de ____ ____ ible da ____ ____ a poss ____ ____ un __ __ iu __ __ Escr ____ ____ ____ ____ ____ ____ : ____ ____ Joan ____ ____ ____ r: __ Rose 8 anys

Grup ______ ___ Data ______ ___

QUALIFICAC OPCIÓ C

UNITAT 9

OPCIÓ B

ÓA

OPCI

_________ _________ _______ _________ _________

Avaluació

MATEMÀTIQU

IÓ

IFICAC

QUAL

INICIAL ES 1r CICLE

_ ____ ____ Grup _ ____ ____ Data

Avalua

Nom ______ ___

4 anys 7 anys 16 anys

8 anys a cada un: naixement per ible data de __ _________ Escriu una poss _________ _________ _________ _________ ____ _________ Joan: ______ _________ ___ _________ _________ ___ ___ Roser: ___

Data de naix ement: Edat: ______ ___

_________

_________

_________

_________

_________

_________

_________

______

_________

________

Rúbriques Es faciliten models de rúbriques per a cada unitat didàctica –també en format Word– per poder-les ajustar a les necessitats particulars.

RÚBRIQUES MODELS DE INICIAL - 1r UES - CICLE MATEMÀTIQ

MODELS DE RÚBRIQUES MATEMÀTIQ UES - CICLE INICIAL - 1r

Pàgina 54

ment Novell Nivell d’assoli enent Apr Comet moltes Avançat Comet algunes errades en la Expert Criteris Llegeix prou bé errades en la lectura dels Llegeix nombres els dels ra ent eix lectu Lleg adequadam nombres fins a fins a la nombres fins a adequadament els nombres la desena. desena. la desena. els nombres fins fon el valor fins a la el valor Con cional de fon Con a la desena. na. r dese posi el valo a valor Coneix al de posicional el eix Con s les xifres fins r posicion d’algunes xifre al de Coneix el valo na. a cion dese fins posi la s les a les xifre fins a la posicional de les xifres fins la desena. desena. acions xifres fins a la estim la desena i sap Fa De vegades fa desena. explicar-ho. poc encertades És capaç de fer estimacions És capaç de fer estimacions dels resultats poc encertades de les És capaç de fer estimacions es força resultats estimacions molt encertad es dels dels operacions rtad dels ence es de les encertad dels resultats treballades. ltats de les operacions les resu de ltats resu de les operacions treballades. operacions operacions Fa moltes treballades. nes algu es.

Fa treballades. treballad errades en els Coneix prou bé errades en els Coneix algorismes de els algorismes t algorismes de Coneix els les operacions les perfectamenes de les racions ope les rism algorismes de algo treballades. els operacions treballades. operacions les de es. treballad treballades. operacions Resol les Resol les treballades. operacions, ant És bast operacions, És molt precísió precís en la però comet però comet de molts errors de Resol amb la realitzac de en ió itzac rs real alguns erro precisió les precisió. acions de les oper les ns precisió. operacio operacions Té moltes llades. treba na s. algu llade treba Aplica treballades. dificultats per Aplica la de les aplicar alguna Aplica les ria de les de majo ies les atèg de ca estr Apli estratègies de les tal estratègies de men ul tal càlc estratègies de men càlcul estratègies de ent. càlcul mental ctam amb corre es càlcul mental càlcul mental treballad treballades. . treballades. molta seguretat correctament.

Té moltes De vegades ll dificultats per escu Sovint escull l’operació escollir escull pre Sem ració l’ope incorrecta per Escull l’operació ració per l’ope l’operació da qua ade resoldre adequada per adequada per adequada per ldre reso s situacion resoldre resoldre resoldre situacions problema. situacions situacions situacions lema. problema.

problema.

prob

Criteris Coneix les unita de mesura no ts convencionals i estàndards treballades.

Pàg

ina 83 Nivell d’assoli ment Avançat Aprenent Coneix prou bé Novell Confon algunes les unitats de Confon les de les unitats mesura no unitats de de mesura no convencionals mesura no i convenciona estàndards ls i convenci Sap fer servir onals i estàndards treballades. els estàndards estris de mesura treballades.

Fa servir els treballades. treballats.

Fa servir els estris de De vegades, fa estris de mesura serv ir de mesura treballats manera adequadament. treballats. incorrecta els estris de És capaç de llegi mesura les hores en pun r És capaç de És capaç de treballats. en un rellotge t llegir les hores Té dificultats llegir les hores de en punt Té moltes busques. en un per llegir les en punt en un rellotge de dificultats per hores en punt rellotge de llegir les hores busques amb en un rello busques amb tge en punt en un molta de busques. prou segureta seguretat. rellotge de t.

S’inicia en l’ús busques. calendari per del S’inicia en l’ús S’inicia en l’ús fer del calendari el comptatge de De vegades, del cale ndari Té moltes per fer el temps. s’equivoca per fer el dificultats per comptatge de utilitzant el comptatge de temps de utilitzar el calendari per temps. calendari per diverses fer el fer maneres. el comptatge de comptatge de temps. temps.

Expert Coneix molt bé les unitats de mesura no convencionals i estàndards treballades.

Fa servir els estris de mesura treballats amb molta precisió.

problema.

Avaluapp És una eina fàcil i intuïtiva per avaluar per dimensions i competències. Està adaptada als nous criteris del Departament d’Ensenyament. És multidispositiu, per poder treballar en qualsevol suport, i multiplataforma perquè s’adapta a les principals plataformes educatives existents.

Recursos

Formació Barcanova aposta per la formació permanent del professorat, indispensable en aquesta nova etapa educativa plena de canvis i renovació pedagògica.

Afrontem nous reptes a les aules per fer créixer els alumnes, per fer-los més competents i preparats per a la societat del futur.

Entre molts altres, hi ha cursos sobre les noves metodologies com l’aprenentatge cooperatiu; sobre nous models i maneres de fer, com: entrenar el pensament a l’aula i entrenar les funcions executives; sobre els nous coneixements de neurociència que ens permeten conèixer millor com aprenen els infants, i també sobre les noves maneres d’avaluar, per fer d’aquesta avaluació una eina de millora i creixement.

És una oportunitat per millorar la relació ensenyament-aprenentatge i donar un sentit més significatiu a l’educació, que passa de ser una transmissió de continguts a una manera de procurar que els alumnes tinguin unes competències que els permetin avançar i créixer en tots els sentits.

Accedeix al catàleg !

Els cursos i formacions es poden adaptar a les necessitats de cada centre.

A més a més, Barcanova ofereix formació sobre els propis productes i assessorament i seguiment durant el curs per resoldre dubtes o consultar el que calgui mentre es porten a la pràctica els diferents programes.

Fent costat a la innovació!

Recursos

formacio@barcanova.cat

PROJECTE INNOVA Un aprenentatge contextualitzat i que emocioni és clau perquè els nens i les nenes interioritzin el coneixement de manera competencial i l’extrapolin als diferents reptes que puguin sorgir.

El Programa Connexions és: Innovació pedagògica Aprendre a aprendre Avaluació competencial Continguts contextualitzats Transformació digital Pensament crític

Metacognició Inclusió Emprenedoria Interdisciplinarietat Treball cooperatiu Creativitat

facebook.com/editorialbarcanova

www.barcanova.cat

edbarcanova

9242284

@EDBARCANOVA