Cap a 3r d'ESO. Llengua catalana

a ap

C Refre

3r d’ESO

après a 2n d’ s a h e ESO sca el qu

A U G N E L L

A N A L A T CA

Que trobaràs en aquest quadern?

Refresca els teus coneixements d’ortografia, gramàtica i lèxic d’una manera pràctica i amena.

Practica la comprensió lectora i l’expressió escrita per començar el pròxim curs amb bon peu.

Els continguts s’agrupen en sis setmanes de cinc dies.

Per facilitar-te la gestió del temps, cada setmana s’especifiquen les pàgines que pots fer diàriament.

Cada setmana comença amb un fragment d’un text literari per incentivar la lectura.

Segur que et quedaràs amb ganes de saber-ne més.

Al final de la lectura et proposem un petit repte per saber si has llegit amb atenció.

Trobaràs la solució a la primera o hauràs de rellegir el text?

I per saber com va la teva comprensió lectora, després de fer la lectura, resol les activitats de les dues pàgines següents. Comprovaràs que són molt amenes i de resposta ràpida.

I si algun contingut et costa una mica, no et preocupis: t’ajudem a refrescar la memòria.

La teva pràctica setmanal també inclou un dictat preparat.

Per posar a prova la teva expressió escrita, al final de cada setmana et proposem unes activitats molt pautades per posar-la en pràctica.

I, quan et vingui de gust, pots llegir les curiositats o fer els passatemps que trobaràs en el Calaix de sastre (en les últimes dues pàgines de cada setmana).

El solucionari és al final del quadern. Utilitza’l correctament i procura de no mirar-lo fins que no hagis fet les activitats.

DIA

2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

DIA

3

DIA

4

DIA

5

4

MAR I CEL Any 1639. Cambra d’un vaixell de corsaris algerins. El pal major travessa l’escena. Al fons, a la dreta, la porta d’un camarot; al fons, a l’esquerra, l’escala que condueix a la coberta, veient-se després de l’últim graó, entre les cordes, el cel. A la dreta de l’escena una finestra per on guaita un canó, descobrint-se per ella el mar i el cel. A l’esquerra la llitera de Saïd. Davant del pal major, entre la porta del camarot i la porta de l’escala, caixes i sacs; sobre d’ells, un gros fanal apagat. Per l’escena una taula i tamborets; penjant dels murs, armes, cadenes amb grapes, eines d’abordatge, etc. És el caient de la tarda.

Saïd adormit en la llitera. Hassèn dret al seu costat; Joanot assegut, recolzat en la taula; Mahomet assegut a terra netejant armes que les dona a Osman perquè les pengi per les parets i del pal major.

Mahomet: Té, penja-la. Ja està. (Dona a Osman una arma que acaba de netejar.)

Osman: Do’m. Mes la fulla… (Tornant-la a Mahomet.)

Mahomet: A veure? És sang de l’altra nit. (La hi torna a donar.)

Osman (a Joanot, que s’ha sorprès com si el despertessin): Aparta’t.

Mahomet: Combats prou ne tindrem que la netegin: la sang amb sang se treu.

Osman (mirant de pas per la finestra): Damunt les ones llisquem com els dofins; la tramuntana bufa de bo; no sents? Si gaire dura, dintre d’Alger abans de quatre dies.

Mahomet: Això si ho vol l’arraix. Té; ves. (Li dona una altra arma.)

Osman: Encara no en té prou amb la presa de Mallorca?

Do’m. Galeots com aquell, que pocs se’n veuen!

Mahomet: Que et cansa, treballar? Presa doblada millor seria.

Hassèn (quina impaciència s’haurà marcat): Que Saïd reposa! Si el desperteu, de cap a mar vos tiro.

Osman (a Mahomet): Parla baix. (Continuen conversant tots dos.)

Hassèn (a part): Maleïts!

Joanot (amb fonda tristesa. A part): Si la meva ànima com la seva es tornés!... Ells són ditxosos. I jo ho fora oblidant. Mes com s’oblida?

Osman: Hassèn!

Hassèn: Què vols?

Osman: Encara, doncs, té febre?

Mahomet: I tal si en deu tenir!

Hassèn (sempre reganyós): No; ja és passada; mes li convé el repòs.

Osman: I la ferida?

Hassèn: Per sort no va ser res.

Mahomet: Mes com…

Hassèn (satisfet): Jo hi era. Lo meu lloc, ja el sabeu; tot just ressona dintre la nau el corn de l’abordatge poso mà a la destral, i apa, a seguir-lo, com mastí vigilant tresca que tresca. Saltà el primer a l’enemiga fusta; jo al darrere. Ja hi soc: tot d’una un ferro l’amenaça traïdor; roda pels aires ma destral,

1

DIA

PRIMERA SETMANA

DIA

2

3

DIA

DIA

4

5

DIA

ferma al puny, xiulant s’acota, i esberlada pel mig com una síndria, caigué una testa desviant una arma. Veieu, doncs, la ferida si és lleugera: al braç i… res: feta d’un mort al caure.

Osman: Si Ismul no hagués finat! Ell l’entenia, l’art de curar.

Hassèn: Oh, qui com ell!

Mahomet (rient): Que curi taurons.

Osman: D’ell una bala en feu dos trossos.

Mahomet (rient): Mort, que era lleig!

Osman: Jo per Saïd ho sento.

Hassèn: Si us plau, per força el cura la cristiana.

Mahomet: Per ser curat d’eixes mans tan fines bon goig de prendre mal!

Hassèn (cremat): Ell a les dones que caça sobre el mar en sa galera, com que són per l’harem, ni se les mira.

Osman: Diu que anava a ser monja.

Mahomet (rient): Sí, doncs ara…

Osman: Joanot!

Joanot (sobtat): Què!

Osman: Acosta’t.

Joanot (amb avorriment): No: deixa’m.

Osman: Quin home!

Mahomet: Té: un punyal. (Amb empunyadura de creu. L’entrega a Osman.)

Osman: I que és bo.

Mahomet: Dels cristians era. (Osman el penja en lloc visible.) Tingues compte amb la fulla; fins quiet talla.

Jo so vell; mes d’ençà que duc l’ofici, com la d’abans-d’ahir no he vist cap presa. De primer la xicota, que no és nostra; després aqueix vellot, lo pare d’ella, que és ric i es comprarà; la carga ajunta-hi, i el patró i gent de mar…

Osman: Quants són els presos?

Hassèn: Vint-i-vuit pel cap baix.

Mahomet: Quinze mil dobles jo en daria a l’engròs, fent curt encara.

Osman: Quinze mil dobles! Ah, si fossen meves! Què quinze… Mil tan sols.

Mahomet: Sí; mai fan nosa. (Saïd se desperta i escolta.)

Osman: Tu; a ta edat! Què en faries?

Mahomet: Jo? Tenir-les.

Osman (rient): Pst! Tenir-les!

Hassèn: Doncs tu? Digues.

Osman: Donar-les. Si mil dobles tingués i un peu a terra… qui com jo nat al món amb més ventura! Mil dobles! Hi ha una dona que m’estima allà a l’Alger; so pobre; és ric son pare… si mil dobles tingués, ja fora meva. Àngel Guimerà: Mar i cel.

Barcanova (text adaptat). mes conj. però. arraix m. Patró sarraí de barca. galeot m. Galiota, antic vaixell de guerra petit, de rems i de veles auxiliars. mastí m. Gos gros i robust, de pèl curt, excel·lent guardià. trescar v. intr. Caminar, treballar, afanyosament, apressadament. testa f. Cap, part superior del cos humà. finar v. intr. Morir. harem m. Conjunt de les dones d’un musulmà. so v. 1a persona del present d’indicatiu del verb ser (jo soc). carga f. (castellanisme) Càrrega.

HO RESOLS? Quantes armes neteja, Mahomet?

5

DIA

1. Encercla l’opció correcta: a) Qui és l’arraix de la nau?

Hassèn Saïd

2

Mahomet

Osman

DIA

PRIMERA SETMANA

1

b) Qui és la persona encarregada de guarir Saïd?

Joanot

Ismul

DIA

3

Osman

Hassèn

c) En altres circumstàncies, qui ho hauria fet?

DIA

4 d) Qui devia ser Ismul?

DIA

5

L’antic capità del vaixell

Una mena de metge del vaixell

e) Tots els pirates el tenien en molta estima? Per què?

6

El més fort dels pirates

2. Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F).

C

DIA

PRIMERA SETMANA

1

En ambdós casos, justifica la teva resposta.

F

Els pirates admiren Saïd.

2

DIA

Els presoners provenen del vaixell dels cristians que han assaltat.

DIA

3

4

DIA

3. Explica, amb paraules teves, la història que narra Hassèn:

DIA

5

4. Per què els pirates estan tan contents amb la darrera incursió que han fet?

7

DIA

PER S

I

RECOR

D E S…

ocals tes entre v Els contac ngs, to if d hiats i poden ser ula, ra a p a ix ate dins una m ns, o si alefes i eli i hiats, sin . ts n re dife entre mots

2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

ent, representa ortogràficam L’elisió de les vocals no es (’) rof òst l’ap cal fer servir llevat dels casos en què icles masculins amb les art s del ó cci tra i la con i el mot ca ‘casa’. per preposicions a, de,

’N NO TE

DIA

3

DIA

4

DIA

5

1. Encercla els diftongs dels mots següents i indica si són creixents o decreixents: a) aigüera

h) llengüeta

o) piragua

b) qüestionari

i) lingüística

p) esgüell

c) guineu

j) boletaire

q) servei

d) ateu

k) quaranta

r) bocoi

e) ungüent

l) boira

s) seitó

f) escaire

m) heroi

t) treure

g) ioga

n) iode

u) coure

2. Llegeix aquest text, localitza-hi els contactes vocàlics entre mots i classifica’ls segons si són hiats, sinalefes o elisions. Fes-ho com en els exemples. Després, demana que algú te’l dicti.

Es desvetllava quan arribaven als pins i a les alzines de Collsacreu. La vall s’estenia al dessota.

La senyora esguardava el conegut paisatge: el Mal Temps, Ribes Altes, el Remei, les cases blanques, les vinyes i el mar. No, res no havia canviat gaire, excepte ella, que ja no era la «Fragata» arrogant i riallera de les festes, vestida de flors i de sedes. La seva vida havia passat.

Davallaren per l’altre vessant, per una torrentera humida, entre boixos i falgueres, romanins i suredes. En Climent assenyalava un arbre escorxat, enllà, amunt, a Collsespregàries, on enllestia el Plem, un home honrat de debò, encara que potser una mica bestiota. Per menys d’un esternut et foradava, hi tenia una grapa! Però era un bon amic dels amics, això sí.

Salvador Espriu: Laia. Edicions 62.

8

Hiat

Sinalefa

Elisió

no havia

ia

s’estenia al

3. Escriu en singular els sintagmes següents:

DIA

PRIMERA SETMANA

1

f) els òrgans

b) els homes

g) les úniques

c) les universitats

h) els exàmens

d) els histèrics

i) les òrfenes

e) les històries

j) els illencs

2

DIA

a) les illes

4. Explica per què l’article la no s’apostrofa davant d’aquests mots:

DIA

3

a) la hipòtesi b) la erra c) la ira

DIA

4

5. Completa els buits amb la combinació adequada per a cada oració: a) Cap

(de + els) dos no havia dit mai paraules tan desagradables.

(A + el) hospital he parlat amb el doctor que ha operat ma mare.

c) Temorosos de mi,

5

DIA

b)

(es + em) van acostar lentament.

d) Els treballadors de la fàbrica van plantar cara

(a + els) lladres.

6. Omple els buits amb alguna de les opcions següents: el, al, l’, a l’, els, als.

Els rínxols

havien desesperada durant molt de temps, quan la moda era dur-los llisos i ha-

via provat tota mena de mètodes: allisar-los amb pinces escalfades, planxar-los, posar-hi una crema desarrissadora i que feia molta pudor… No hi havia res a fer. Ara, si més no, s’havia posat de moda

cabell «afro» i ja no havia de patir a ca la pentinadora. «M’hauré de treure

bigoti», es tornà a dir mentre es mirava de sota

nas. Hi passà

mirall i premia

llavis per veure-hi bé la part

dit: un tènue borrissol. La Sílvia era molt peluda. De tota

manera, la Sílvia estava orgullosa d’assemblar-se

seu pare i de tenir

matei-

xos ulls: prims i allargats com una xinesa. La Sílvia hauria volgut ser com que sempre feia

seu pare,

que li plaïa, que jugava

bé a tenis i que era decidit.

Montserrat Roig: El temps de les cireres.

Estrella Polar, Grup Editorial 62 (text adaptat).

9

DIA

2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

TE’N

De vegades, el subje cte d’una oració pot qued ar sobreentès; és el qu e s’anomena subjecte el·líptic.

R E C O R D E S…

tà Una oració es r pe a ad form un subjecte i un predicat.

DIA

3

PER SI NO

1. Encercla el subjecte de les oracions següents: a) Els meus amics i jo anirem de vacances a Dinamarca.

DIA

4

b) A mi, m’agraden les flors. c) Vindrà a la platja, la teva germana? d) Els meus amics, en Marc i en Toni, tenen cada dia sortida.

DIA

5

e) El 26 de juny ens van passar moltes coses bones. f) Avui no ha arribat ningú nou a l’alberg. g) Les dues amigues tocaven el piano a quatre mans. h) En Joan, mig adormit, va aixecar el cap.

2. Assenyala amb una creu si les oracions següents tenen un subjecte el·líptic —o tàcit— (E) o no (N).

En cas afirmatiu, digues quina forma pronominal permetria reintroduir-hi un subjecte. Fes-ho com en l’exemple.

E N Subjecte pronominal Treballes molt. a) La teva germana estudia per al permís de conduir. b) La mestra reparteix les entrades als turistes. c) Arribaran demà. d) Convindria gaudir més de la vida. e) Volem ajudar els refugiats. f) Necessiteu més temps? g) Aquests mots encreuats són molt difícils. h) Només li feien fotografies. i) No sé on anar. j) La xocolata s’ha desfet. k) Sortirem a les dues del migdia. l) Sempre canten molt bé, els nois de la coral.

10

✗

Tu

DIA

De postres, els

a) El germà petit obria els regals amb delit i la germana gran també els obria amb delit.

3

DIA

b) Vaig entrevistar dos polítics hongaresos i en Sebastià va entrevistar-ne un de noruec.

2

DIA

De postres, els nens menjaven un gelat i els pares menjaven una macedònia. nens menjaven un gelat i els pares, una macedònia.

1

PRIMERA SETMANA

3. Fixa’t en l’exemple i torna a escriure les oracions següents elidint-ne els verbs repetits:

c) Per sopar, la mare sempre fa crema de carabassa i el pare sempre fa bròquil amb patates bullides.

DIA

4

d) L’Ester ha obtingut la puntuació màxima a la prova d’anglès i en Marià n’ha obtingut la mínima.

DIA

5

4. Reescriu les oracions següents i introdueix-hi un subjecte explícit. Fes com en l’exemple.

Estan ben convençudes d’anar-hi.

Les teves amigues estan ben convençudes d’anar-hi.

a) Que organitzareu les colònies d’estiu del casal del barri?

b) Durant l’ocupació militar, van destruir els monuments de la ciutat.

c) Són secretàries d’un ajuntament del Maresme.

d) Arribaran demà al Pont de Suert.

11

DIA

5. Escriu quatre oracions que tinguin un verb impersonal:

2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

6. Llegeix aquest text, encercla’n els verbs no predicatius i subratlla’n els atributs: DIA

3

DIA

4

DIA

5

r sempre que podia.

L’Anna sortia a camina ió que la muntanya Ho feia amb la sensac r-la de la casa i que la cridava per allunya nsell d’una presència ella seguia el bon co moltes vegades agamés sàvia. Encara que va a les vores d’una fava el camí que porta nca buida d’un llac gran fondalada, la co desert que havia perantic. Era un terreny taven tancades i els dut l’aigua, les fonts es bardisses, on els artorrents eren plens de fulles tenien un verd bres eren baixos i les els havia costat xurabiós de l’esforç que clar un fil d’aigua. d d’Anna.

Helena Valentí: La solitu Edicions 62.

PER SI N

O TE’N

RECORDE

S…

poden ser transitius Els verbs predicatius mplement directe), (si seleccionen un co meten complement intransitius (si no ad (si seleccionen directe) o inacusatius es propietats un alg té un subjecte que te). del complement direc

7. Encercla el verb principal de cada una de les oracions següents i digues si és transitiu, intransitiu o inacusatiu: Transitiu a) Sortien molts excursionistes a caminar. b) Ho feia amb una sensació estranya. c) Moltes vegades arribava fins al camí de la gran fondalada. d) El terreny havia perdut l’aigua. e) Les fulles tenien un verd rabiós de l’esforç de xuclar l’aigua. f) La muntanya la cridava per allunyar-la de la casa. g) Entra molta llum per la finestra. h) Sense ulleres no s’hi veu. i) El gat dormia plàcidament.

12

Intransitiu Inacusatiu

El temps verbal indica si una situació és simult ània (present), anterior (pa ssat) o posterior (futur) al moment de parlar.

DIA

O TE’N

S…

2

DIA

RECORDE

PRIMERA SETMANA

PER SI N

1

3

DIA

1. Copia aquest text de manera que els verbs no expressin accions del present sinó del passat: Aquell matí

DIA

4

5

DIA

rés Cada dia em llevo a les set del matí. Desp em de rentar-me la cara i anar al lavabo, orzo preparo un bol de llet amb cereals. Esm ir. tranquil·lament i tot seguit me’n vaig a vest Primer, trio la roba que em posaré. No és una t. tasca fàcil, perquè vull anar ben combina no Després em vesteixo, sense pressa, perquè r vull que la roba se m’arrugui abans de sorti i ja de casa. Per acabar, em pentino una mica, estic a punt per sortir al carrer.

2. Completa aquestes oracions amb el temps verbal adequat: a) La setmana passada

(vaig jugar / he jugat / havia jugat / vaig haver jugat) tres

partits en dos dies. b) Quan els pintors

(van acabar / han acabat / havien acabat / van haver aca-

bat) de pintar el menjador de casa, es van adonar que s’havien equivocat de color. c) Fins aleshores, cada dia de la meva vida haver estat) un autèntic avorriment. Però d’ençà d’aquell dia que

(va ser / ha estat / havia estat / va (vaig conèi-

xer / he conegut / havia conegut / vaig haver conegut) els meus nous amics, tot era gresca i diversió. d) La Cesca

(em va dir / m’ha dit / m’havia dit / em va haver dit) que tot era

mentida, però jo no me la creia. e) Els tres nois eren d’allò més esquerps. Quan els deia res, sempre sortien amb evasives, fins que un dia els (he dit / havia dit / vaig dir / vaig haver dit) que, si m’havien de respondre d’aquella manera, el millor era que no tornessin.

13

DIA

3. Escriu els temps verbals següents dels verbs ballar, témer, dormir i servir: a) Perfet d’indicatiu ballar

témer

dormir

servir

témer

dormir

servir

témer

dormir

servir

2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

DIA

3 b) Plusquamperfet d’indicatiu ballar

DIA

4

DIA

5

c) Passat anterior ballar

4. Digues quin és l’aspecte (imperfectiu, perfectiu o perfet) de cada un dels verbs destacats de les oracions següents: a) A la Maria, la hi van acceptar l’estiu passat, al club nàutic. b) Ja havien presentat la col·lecció de la nova temporada d’estiu. c) Aquell mateix dia, el director de l’esplai presentava la dimissió. d) Cada dia nedo dues milles nàutiques. e) Quan ho vaig haver acceptat, em vaig adonar que no m’interessava.

14

1

DIA

PRIMERA SETMANA

5. Resol les qüestions següents: a) Quina diferència hi ha entre els temps d’indicatiu del passat perifràstic, el perfet i el plusquamperfet i els temps d’indicatiu del present, l’imperfet i el passat simple?

b) En una conferència…

DIA

2

3

DIA

ue els primers són temps de passat i els segons, Q temps de present i de futur.

Que els primers són temps compostos i els segons, temps simples.

Que els primers tenen l’auxiliar haver i els segons, l’auxiliar ser.

l’emissor és el conferenciant i els receptors són … el públic assistent.

4

DIA

el receptor és el conferenciant i els emissors … són el públic assistent. l’emissor és el conferenciant durant l’exposició, … però després ho és el públic quan planteja qüestions al conferenciant.

5

DIA

c) La llengua catalana… …és el codi que utilitza aquest llibre. …és el canal que fa servir aquest llibre. …no és cap de les dues respostes anteriors. d) Segons la teoria de la comunicació, el missatge és… el suport físic que uneix les persones que es comuni… quen i que permet la comunicació entre l’emissor i el receptor. la seqüència de senyals combinada segons unes regles … determinades, que un emissor transmet a un receptor a través d’un canal. qui rep, descodifica i interpreta la informació que trans… met l’emissor. e) Les formes no personals del verb són… …el present, el passat i el futur. …l’infinitiu, el gerundi i el participi. …l’imperfectiu, el perfectiu i el perfet. f) El subjecte i el verb concorden... …en gènere i nombre. …en nombre i persona. …en gènere i persona.

15

DIA

1. Per fer un bon resum, cal que segueixis els passos següents: a) Llegeix el text que has de resumir:

GUERAULA DE CODINES, GUARIDORA SENSE POR 2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

DIA

3

DIA

4

DIA

5

Aquesta metgessa del segle XIV va guanyar un gran prestigi ajudant a curar malalts «Conjur-te, gota / conjur-te, tota / Conjur per la mare de Déu / i per madona Santa Maria». Així començava el conjur que pronunciava Gueraula de Codines per guarir els malalts de gota. I així ho va recitar, amb veu clara i segura, davant del bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, el 1304. No era precisament una audiència favorable, però Gueraula estava tan segura del bé que feia als seus veïns que va insistir a explicar-se personalment al bisbe.

La seva història professional va començar a Vilafranca del Penedès, on va poder observar com treballava un metge àrab anomenat Bofim. El que en va aprendre, sumat a una pila de coneixements tradicionals que li devia transmetre alguna dona propera, ho va començar a posar en pràctica a Subirats, quan hi va anar a viure després de casar-se. Ajudava a curar persones i animals, i aviat es va guanyar un gran prestigi.

Tota aquella fama va arribar a orelles del bisbe en visita pastoral al Penedès, quan va demanar als fidels si hi havia algú que fes activitats poc ortodoxes a la zona, i de seguida la van assenyalar.

Ritus pagans, potser bruixeria… la situació era molt greu per a Gueraula. Però va aconseguir que el bisbe la rebés. Embarassada, li va parlar de creus fetes amb palla, oracions i conjurs al costat de pràctiques més acostades a la medicina, com l’observació de l’orina. Si el cas era greu, enviava els pacients al «metge major».

El bisbe va ser prou benèvol amb la pena: havia de proclamar que no en sabia res, de medicina, havia d’abandonar totalment la sanació i l’endevinació sota pena d’excomunió per a ella i el pacient, havia de peregrinar a Montserrat i estar cada diumenge al costat del capellà a missa, dreta i sense abric, encara que fes fred.

Una metgessa tossuda Tossuda, Gueraula es va tornar a dirigir al bisbe tres anys més tard per explicar que havia abandonat els conjurs, però que continuava guarint amb eficàcia. Ponç de Gualba va demanar que dos metges analitzessin el cas.

El resultat, insòlit, va ser que Gueraula va aconseguir permís per practicar la medicina, però sense administrar medicaments als pacients.

Va tenir més topades amb les autoritats, però sempre va mantenir una actitud valenta i decidida, i va morir ja molt gran al seu poble, el 1340.

Agnès Rotger: «Gueraula de Codines, guaridora sense por», dins Sàpiens, 172, setembre de 2016.

16

1

DIA

PRIMERA SETMANA

DIA

2

3

DIA

DIA

4

5

DIA

b) Subratlla les idees principals del text i fes un esquema tal com les ha estructurades l’autora. c) Redacta el resum de manera objectiva; no pot incloure opinions o valoracions teves. Relata els fets com si en fossis l’autora i no facis servir expressions del tipus «l’autora diu». No hi afegeixis res que no digui el text original, però escriu-lo amb les teves paraules. Evita copiar oracions calcades del text original. d) Cada paràgraf ha de contenir una idea principal. Assegura’t que tant les oracions com els paràgrafs estan ben relacionats entre si. Recorda que per aconseguir-ho has de fer servir connectors textuals. e) Per acabar, fixa’t bé en el text que acabes d’escriure i corregeix les errades d’ortografia i d’expressió que hagis pogut fer.

17

CALAIX DE SASTRE

LA LLENGUA POPULAR es caracteritza per l’esEl registre col·loquial o familiar to més emfàtic i exapontaneïtat. Això fa que tingui un Tradicionalment, era un gerat i es presti a la subjectivitat. a de frases fetes, dites, estil de llengua amb abundànci jocs lingüístics, com els comparacions, onomatopeies i el registre col·loquial embarbussaments. Actualment, uests trets i n’ha incordels joves ha perdut molts d’aq d’anglicismes i d’exporat d’altres, com l’abundància de l’oci audiovisual pressions virals que provenen ials, mems, etc.). (creadors de contingut, xarxes soc

1

Completa aquests mots encreuats a partir de les pistes de sota i descobreix les frases fetes i expressions populars que s’hi amaguen: D

A S’ha acabat el

!

B Qui no té un

té una

.

C Això són

comptades.

D Això són

d’un altre paner.

E En Joan remena les F Està tocat del

E C

.

B2 A

.

F

•R elaciona les frases fetes i expressions populars anteriors amb el seu significat: 1. Estar trastocat.

2. Ser una cosa molt segura, no tenir rèplica.

3. Manar.

4. Que tothom té algun defecte.

5. Donar per acabada una conversa, una qüestió.

6. Diferir molt del que s’ha dit abans o d’allò que hom creu que és.

18

B1

2

1. Cauen gotes d’aigua dels núvols.

A

1

2 P

E

R

P ,

B

S

I

Q

1. Ha de pagar.

3 2. Nou més u.

3 3. Explica.

I

I

I

N

C

U

N

A

N

3

C

U

I

Q

U

E

L

E

N

E

I

1

Q

U

E

1

E

L

M

P

U

E

A

A

S

1. Ganes de dormir.

2. Fam. 3. Ganes de beure.

4. En present, estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de l’activitat vital.

5. En present, ingerir aliments sòlids.

.

N

A

2

Q

U

E

N N

O

I

7

, ,

2 S

;

3

U

9

L

, 2

5

I

E

Q

I

E

2

N

S

,

U .

E

,

;

1

Q

1

N

,

,

A

2 3

1

A

8 L

L

1

3

4 6

E

1

U

3. En quantitat suficient.

,

Ò

1

T

2. En petita quantitat.

CALAIX DE SASTRE

Descobreix els embarbussaments que hi ha a continuació i repta els teus amics i amigues a dir-los co­r­­rectament:

A

I R

I

E

N

L

A

.

6. En present, ingerir líquids.

7. En imperfet, estar en un estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions de l’activitat vital.

8. En imperfet, ingerir aliments sòlids.

9. En imperfet, ingerir líquids.

19

SOLUCIONARI

Cap

a

Refresca el que has après a 2n

3r d’ESO

ACCENTS, VERBS I PUNTUACIÓ JA NO SERAN UN MALDECAP. En aquest quadern trobaràs activitats ben diverses que et serviran per practicar, repassar i millorar tot allò que has après i preparar-te per al curs vinent.

Altres propostes per continuar repassant:

Destino a e has Refresca lo qu

3.° de ESO

aprendido en 2. ° de E SO

L E N G UANAA CASTELL

1472298

www.barcanova.cat @EDBARCANOVA facebook.com/editorialbarcanova barcanovaedu / barcanova_editorial

a 3r p a C d’ESO

eh Refresca el qu

as après a 2n d’ES

O

MATEMÀTIQUES