Cap a 2n d'ESO. Llengua catalana

Cap a 2n d’ESO

Refresca el que has ap r è s a 1r d’ESO

LLENGUA CATALANA

Què trobaràs en aquest quadern?

Refresca els teus coneixements d’ortografia, gramàtica i lèxic d’una manera pràctica i amena. Practica la comprensió lectora i l’expressió escrita per començar el pròxim curs amb bon peu.

Els continguts s’agrupen en sis setmane s de cinc dies . Per facilitar-te la gestió del temps , cada setmana s’especifiquen les pàgines que pots fer diàriament.

Cada setmana comença amb un fragment d’un text literari per incentivar la lectura. Segur que et quedaràs amb ganes de saber-ne més.

I per saber com va la teva comprensió lectora , després de fer la lectura, resol les activitats de les dues pàgines següents.

Al final de la lectura et proposem un petit repte per saber si has llegit amb atenció. Trobaràs la solució a la primera o hauràs de rellegir el text?

I si algun contingut et costa una mica, no et preocupis: t’ajudem a refrescar la memòria per si no te’n recordes .

4.

6. Tria l’opció correcta per a cada frase:

a) Menja la quantitat que vulguis.

Menja tot el que vulguis.

Menja tant com vulguis.

Menja tot ho que vulguis.

b) La dificultat era màxima! Que difícil que era! El difícil que era!

Ho difícil que era!

7. Llegeix

La teva pràctica també inclou, en algunes setmanes, un dictat preparat . Podràs practicar la teva ortografia de manera autònoma.

1.

3. Tria

sèrie… 4. Cerca’n informació escriu també tot allò que recordis que sigui rellevant. Per exemple, en el cas d’una pel·lícula: l’ambientació, els personatges principals (fixa’t en la descripció de l’activitat 2), els fets més importants de la història… Pots escriure-ho aquí. 5. Ara, escriu la teva sinopsi a partir dels models que has llegit del que has respost en les activitats anteriors.

DE SASTRE MOLTES O POQUES VACANCES? DEPÈN DE COM T’HO MIRIS Sabies que quan tu estàs de vacances, en ple mes d’agost, els alumnes d’altres països ja han començat les classes? Es tracta dels nois i noies

partida de cartes. al vaixell coneix la Rose DeWitt Bukater, una jove de bona família que està compromesa amb en Caledon Hockley (Cal), un milionari envanit que pretén obtenir la fama

Això no vol dir que els alumnes finlandesos, per exemple, tinguin gaires menys vacances que tu. En aquest país els escolars solen fer entre 10 11 setmanes de vacances,

que se n’emporta la palma amb… 18 set- manes! En trobaràs la capital si resols el primer passatemps. 1 2 Omple la graella amb les paraules adequades descobreix el nom d’una capital europea: Troba les sis diferències: 1 2 3 4 5 1. En porten les llaminadures abusar-ne no és bo per a la salut. 2. És el cor que fa bategar els automòbils.

Per posar a prova la teva expressió escrita , al final de cada setmana et proposem unes activitats molt pautades per posar-la en pràctica.

I, quan et vingui de gust, pots llegir les curiositats o fer els passatemps que trobaràs en el Calaix de sastre (en les últimes dues pàgines de cada setmana).

EVUJAXLITSUZ VSZOLIFONOGM IICCMHUMORIA ASEOESNINRSL TTAIGUAUPAEE GEIODBAEOXGT EMRPEMRTFECA EXEZKSOAXVIL GROSOSLUTULR RUZNAVARAILO EGALEGCAZDUR TRESTIUASSTS

PRIMERA SETMANA

1DIA Pàgines 5 a 7 HO RESOLS? N’hi ha set: les quatre del gat les tres que sostenen la perola.

1. C, F, F, C, F, C 2. La perola on bull l’elixir.

El solucionari és al final del quadern. Utilitza’l correctament i procura de no mirar-lo fins que no hagis fet les activitats.

3. verdes, sostinguda (participi en funció d’adjectiu), fastigosa, negra, llefiscosa. 4. Resposta oberta. Resposta orientativa: calb, barbut/mec, alt/baix, prim/gras, vell/jove, intel·ligent, amable/esquerp, simpàtic/antipàtic, divertit/avorrit, alegre/trist, extravertit/introvertit, dolent, callat/xerraire, etc. 5. Resposta oberta. 6. Resposta oberta. 2DIA Pàgines 8 i 9 1. a) Va sospirar fondo, es va alçar va començar a caminar amunt avall pel laboratori. Vindrien a passar-li comptes. Segur. Però, qui vindria? Què podria al·legar per defensar-se? I, el que era més important, el creurien? b) Aquella tarda de Sant Silvestre la darrera de l’any es va fer fosc més aviat que de costum c) Era com un rellotge de cucut, però amb un mecanisme molt més sofisticat quan sonaven les hores, sortia, de dins la finestreta, un dit gros que era picat per un martell tantes vegades com hores havia d’anunciar el rellotge d) —Ai —es va sentir en aquell moment Havien tocat les cinc e) Els núvols de fum formaven figures curioses que es movien per tota la sala nombres, serps caragolades, ratapinyades, petits esperits

2. Es podrien substituir per comes. Beelzebub Bromalèfic és un bruixot malvat obsessionat per fer el mal homes animals plantes que va signar un contracte amb Beelzebub de l’Infern per augmentar els seus malvats poders. 3. M’adormia a estones en aquelles butaques tan incòmodes que et deixen el cos baldat l’esquena feta un quatre quan vaig aconseguir d’agafar el son més profundament ja ben entrada la matinada la cambra es va convertir en una ruta santa de pelegrinatge ara entrava una infermera amb el termòmetre, ara

1 2 4 5 3

L’ELIXIR NÚMERO NORANTA-DOS

Eren les cinc i vuit. De sobte es va aturar i es va gratar la calba, pensarós.

—A veure si avui puc acabar l’elixir número noranta-dos —va murmurar—. Com a mínim que pugui tenir això. Si aquell pesat de gat no en fa una de les seves, és clar.

Va acostar-se a la llar de foc.

Entre les flames verdes hi havia una perola de vidre sostinguda per tres potes de ferro. Dins la perola hi feia xup-xup una barreja força fastigosa: era negra com el quitrà i tan llefiscosa com les baves d’un llimac. Mentre la remenava amb una vara de cristall de roca, per veure en quin estat es trobava, els pensaments se li’n van anar cap a la tempesta de fora i els flocs de neu que queien contra la finestra.

Per desgràcia, aquella barreja que estava preparant encara hauria de bullir una bona estona més, fins que estigués a punt.

Quan aquella potinga estigués preparada, seria un líquid sense gens de gust, que es podria barrejar amb tots els menjars i totes les begudes. La gent que se la prengués estaria convençuda, a partir d’aleshores, que tot allò que sortia de les mans de Beelzebub Bromalèfic seria profitós per al progrés de la humanitat. El bruixot tenia planejat anar a tots els supermercats, just després de Cap d’Any, i oferir-hi els seus productes, que es vendrien amb el nom de Dieta Eixorivida.

Però encara faltava temps per a tot això. El líquid no havia bullit prou, i aquella era una fase molt delicada del procés.

Bromalèfic va deixar la pipa i va passejar la mirada per la penombra del laboratori. El reflex de les flames verdes llepava les piles de llibres nous i vells, que contenien les fórmules i les receptes que l’home necessitava per als seus experiments. Al racó més fosc de la sala brillaven, d’una manera misteriosa, retortes, pots de vidre, ampolles i tubs en forma d’espiral, on líquids de tots els colors pujaven i baixaven, treien fum i feien bombolles. També hi havia un ordinador que deixava anar zum-zums i pip-pips, i un aparell elèctric ple de bombetes que s’encenien i s’apagaven. En un forat fosc de la paret hi havia unes boles vermelles i blaves, que estaven quietes i en silenci. D’un recipient de vidre, en sortia tot de fum que, en aquell moment, havia pres la forma d’una flor espectral que cremava sense flama.

Com ja hem dit, Bromalèfic coneixia els últims progressos de la tècnica i, fins i tot, anava avançat respecte als darrers descobriments.

En l’única cosa que estava endarrerit era en els terminis.

Michael ende: La poció dels desitjos Barcanova (text adaptat).

elixir f. Substància que se suposava capaç de transmutar els metalls en or, d’allargar la vida indefinidament o de fer qualsevol altra cosa impossible. perola f. Recipient gros de metall, de forma aproximadament hemisfèrica, que serveix per tenir-hi un líquid que calgui fer bullir al foc. cristall de roca m. Varietat transparent i incolora de quars, usada com a pedra fina. espectral adj. Relatiu a la imatge d’un mort que s’apareix als ulls d’algú.

Si no comptem les cames humanes, quantes potes hi ha al laboratori?

1. Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F):

C F

El nom de Dieta Eixorivida fa pensar en productes que ajuden a sortir d’un estat d’ensopiment.

Mentre Bromalèfic barreja l’elixir amb una vareta, els pensaments se li’n van cap als seus plans de futur per a després de Cap d’Any.

Beelzebub Bromalèfic coneix els darrers avenços tècnics i fa la feina amb puntualitat.

La història transcorre a mig quart de sis.

La potinga de gust fastigós de dins la perola és de color negre.

Les boles blaves i vermelles romanen quietes dins un forat de la paret.

2. El text que has llegit inclou diversos fragments descriptius. Què s’hi descriu, en el primer?

El laboratori de Beelzebub Bromalèfic.

La perola on bull l’elixir.

La vara de cristall de roca.

El líquid que prepara Beelzebub Bromalèfic.

3. Cerca tots els adjectius que es fan servir en el quart paràgraf.

4. Fes una enumeració de deu adjectius que et permetin descriure Beelzebub Bromalèfic tal com te l’has imaginat.

Beelzebub Bromalèfic és calb,

5. Com penses que deu acabar la història? Escriu-ne un final explicant si aconsegueix o no el seu objectiu després de Cap d’Any.

6. Imagina que el gat de Beelzebub Bromalèfic ha entrat d’amagat al laboratori. Inventa’t quatre malifetes del gat que facin que Bromalèfic no pugui acabar l’elixir número noranta-dos.

Marca l’acabament d’una oració declarativa. Pot servir per separar oracions o per marcar l’acabament d’un paràgraf o d’un text.

Marca la separació d’un vocatiu, la separació dels elements d’una enumeració i els límits d’un incís (substituïble per parèntesis o guions llargs). ,

Marquen la separació de dues frases en què la segona depèn de la primera, la introducció d’una enumeració o d’un exemple i la introducció de citacions en estil directe. :

Marquen que una oració no està acabada o que una enumeració no està tancada.

Marquen el final d’una oració exclamativa o imperativa i el final d’una oració interrogativa

1. Completa els enunciats següents amb els signes de puntuació que hi manquen (punt, coma, signe d’interrogació, signe d’admiració, dos punts o punts suspensius):

a) Va sospirar fondo, es va alçar i va començar a caminar amunt i avall pel laboratori. Vindrien a passar-li comptes. Segur. Però, qui vindria Què podria al·legar per defensar-se I, el que era més important, el creurien

b) Aquella tarda de Sant Silvestre la darrera de l’any es va fer fosc més aviat que de costum

c) Era com un rellotge de cucut, però amb un mecanisme molt més sofisticat quan sonaven les hores, sortia, de dins la finestreta, un dit gros que era picat per un martell tantes vegades com hores havia d’anunciar el rellotge

d) —Ai —es va sentir en aquell moment Havien tocat les cinc

e) Els núvols de fum formaven figures curioses que es movien per tota la sala nombres, serps caragolades, ratapinyades, petits esperits

2. Llegeix el fragment que hi ha tot seguit. Per quin signe de puntuació podríem substituir els guions llargs (—)? Reescriu-lo i fes-hi els canvis necessaris.

Beelzebub Bromalèfic és un bruixot malvat —obsessionat per fer el mal a homes, animals i plantes— que va signar un contracte amb Beelzebub de l’Infern per augmentar els seus malvats poders.

3. Escriu els signes de puntuació que manquen en aquest text. Quan et calgui posar-hi una majúscula, pots escriure-la a sobre de la lletra corresponent.

m’adormia a estones en aquelles butaques tan incòmodes que et deixen el cos baldat i l’esquena feta un quatre i quan vaig aconseguir d’agafar el son més profundament ja ben entrada la matinada la cambra es va convertir en una ruta santa de pelegrinatge ara entrava una infermera amb el termòmetre ara una altra a prendre la tensió total que vaig desistir de dormir

Mercè Saurina: Com llunes de Saturn. Brau (text adaptat).

4. Ordena alfabèticament les sèries següents:

vesc – vespa – vestigi – vescomte – vessar

girada – girafa – giracamises – giradiscos – giracasaques

baconada – babiloni – bacallaner – babau – bacinada

zelador – zenit– zebra – zel – zèfir

taciturn – tabalot– tabola – taca – tabal

5. Separa les síl·labes dels mots següents i encercla’n els dígrafs:

a) cassola ➜

e) campanya ➜

b) col·laboració ➜ f) àguila ➜

c) croquetes ➜ g) dutxa ➜

d) metge ➜ h) setze ➜

6. Llegeix aquest text i encercla la paraula adequada de cada una de les parelles destacades:

La seva/ceba silueta ossuda s’insinuava sota una bata prisada, de cera/seda, d’un color verd verí/ varí (el color preferit del conseller de Màgia). Tenia el cap petit i, com que era calb, semblava una poma seca. Damunt un nas de ganxo, s’hi/si aguantaven unes enormes ulleres negres amb uns vidres brillants gruixuts com lupes que li feien uns ulls molt grossos.

Michael ende: La poció dels desitjos. Barcanova (text adaptat).

1 2

4 5 3

SINTAGMA

Especificador Nucli Complement

NOMINAL la casa nova

VERBAL no compris cap gelat

ADJECTIVAL molt divertit de fer

ADVERBIAL poc després d’arribar

PREPOSICIONAL totalment a la dreta

1. Encercla els nuclis dels sintagmes següents i digues de quin tipus són:

a) una estona divertida ➜

b) una amplada d’un metre seixanta ➜

c) venia del laboratori ➜

d) a cinc metres de distància ➜

e) amb pipes de gira-sol ➜

f) típica dels mags ➜

g) aquell gat pesat ➜

h) esperava l’esmorzar ➜

i) cap a les dotze ➜

j) arribà primer ➜

2. Encercla els subjectes de les oracions següents:

a) Els pensaments se li’n van anar cap a la tempesta de fora.

b) Aquella barreja encara hauria de bullir una bona estona més.

c) El bruixot tenia planejat anar a tots els supermercats.

d) Els seus productes es vendrien amb el nom de Dieta Eixorivida.

e) Líquids de tots els colors feien bombolles.

f) D’un recipient de vidre, en sortia fum.

g) Bromalèfic coneixia els últims progressos de la tècnica.

h) Al racó més fosc de la sala brillaven pots de vidre, ampolles i tubs en forma d’espiral.

i) El reflex de les flames verdes llepava les piles de llibres nous i vells.

j) Però encara faltava temps per a tot això.

3. Fes com en l’exemple i completa els enunciats següents de manera que en resulti una oració amb subjecte i predicat. En acabat, digues quin tipus de sintagma hi has afegit.

sembla un gegant de tan alt com és En Martí sembla un gegant de tan alt com és. (SN)

a) la Sílvia i en Pere

b) tenia un gat molt entremaliat

c) estudiava els insectes del riu Tordera

d) els estudiants del professor Torregrossa

e) farem un safari per la sabana africana

4. Completa el text amb els adjectius que hi ha tot seguit. Recorda que els adjectius han de concordar en gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural) amb el nom al qual complementen. Fixa’t en l’exemple. abundós • alegre • alt • cepat • extasiat • fosc • lila • llarg • lluent • màgic • ple • primatxó

Les dones van restar un moment extasiades. No sabien pas per quina versió decantar-se. Un silenci va instal·lar-se al bell mig de les dones, un silenci de volves de sol, de perfum de mar i de quitrà i de fusta de melis, i es va sentir un dring de la campaneta de la porta, perquè en Martí Oliver havia entrat. No era tan alt i tan com son germà i son pare, però semblava més encara perquè era , de cames . Tenia uns cabells , i com la tia Escofet, uns cabells de seda, que ell nuava al clatell amb una cinta . Es va treure el barret i va saludar les senyores d’una a una.

Maria aurèlia capMany: El malefici de la reina d’Hongria Barcanova (text adaptat).

2

5. Encercla els sintagmes preposicionals d’aquests enunciats:

a) Han visitat la casa de la cantonada.

b) Sempre viatgen lluny de les grans ciutats.

c) Vull una amanida sense sal.

d) Tens la samarreta dins el calaix.

e) Demà anirem a les Borges Blanques.

6. Fes com en l’exemple i construeix sintagmes nominals que tinguin les característiques següents:

Un article com a especificador, un nom comú i un adjectiu com a complement ➜ la samarreta vermella

a) Un article com a especificador i un nom propi com a nucli.

b) Un determinant demostratiu com a especificador, un nom incomptable com a nucli i un adjectiu com a complement.

c) Un quantificador com a especificador, un nom comú com a nucli i un sintagma preposicional com a complement.

PERSINOTE’N RECORDES…

Els verbs es classifiquen en conjugacions segons la vocal temàtica que tinguin: 1a CONJUGACIÓ temàtica a: cantar), 2a CONJUGACIÓ (vocal temàtica e: perdre CONJUGACIÓ (vocal temàtica

1. Cerca tots els verbs del text, encercla’ls i classifica’n els infinitius en la graella que hi ha tot seguit:

Una mosca s’havia anat a posar damunt les vares d’un carretó i renyava la mula tot dient: «Que n’ets, de feixuga! No podries afanyar-te i anar més de pressa? Doncs vigila que no et clavi l’agulló al coll». I la mula li respongué: «No seràs tu qui em faci córrer; la persona que temo és la que seu a la sella de davant i governa el jou a fiblades de fuet i em subjecta amb el mos el barram ple de bavera. Així, doncs, no t’estufis amb amenaces, que ja sé molt bé on he de trampejar i on he de córrer».

Fedre: Faules. La Magrana (text adaptat).

jou m. Peça de fusta amb què dos animals són subjectats pels caps o bescolls al carro. fiblada f. Dolor agut i sobtat comparable al que fa una punxada de fibló o agulló. barram m. Conjunt de maxil·lars en les persones i els animals. bavera f. Baves.

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugació 2. Reescriu el text següent canviant tots els verbs en imperfet d’indicatiu a present d’indicatiu i tots els verbs en condicional a futur:

Tenir expectatives no era una bona idea. Feia setmanes que reescrivia la lletra d’una cançó. Escrivia un vers sabent que minuts després el ratllaria. Em desesperava de pensar que potser tenien raó els qui afirmaven que tenia bona veu, però que era incapaç d’escriure cançons.

Mònica Batet: Cafè Berlevag. Onadaedicions.com (text adaptat).

2

3. Conjuga el present d’indicatiu dels verbs estar, semblar, ser i tenir: estar semblar ser tenir

5 3

4. Encercla la vocal temàtica de les formes verbals següents i, després, relaciona-les amb la conjugació a la qual pertanyen:

Formes verbals

4

Conjugació

a) sabent, sabé, sabérem, saberen primera

b) servint, serví, servírem, serviren segona

c) saltant, saltà, saltàrem, saltaren tercera

5. Corregeix les formes col·loquials o interferides dels verbs de les oracions següents:

a) El meu pare va volguer que anés amb ell a pescar.

b) Haurem de debatir-ho un altre dia.

c) Valguent el que val, podria ser de més qualitat.

d) El banc va emetir nous bitllets.

e) No el va poguer alçar, aquell pes.

f) Van calguer molts d’esforços per acabar l’obra.

g) El guia els va aclarar tots els dubtes que tenien.

h) No sé pas si hi podrà capiguer.

i) La imatge es reflexava en l’aigua.

j) L’objectiu de la nostra ONG és combatir la pobresa local.

6. El gerundi és una forma no personal del verb que s’usa per indicar que una acció és anterior o simultània a la que expressa el verb de l’oració principal. No obstant això, sovint s’utilitza erròniament per indicar una acció posterior. Encercla els gerundis de les frases següents, digues si són d’anterioritat, simultaneïtat o posterioritat i corregeix-los si cal.

Va relliscar caient escales avall.

Correcció: Va relliscar i va caure escales avall. ✔

a) Anant per l’autopista, vaig veure un camió romanès.

Correcció:

b) Demà revisarem els estatuts nous de l’associació, aprovant-los tot seguit.

Correcció:

c) Caminant pel carrer, vaig aturar-me a veure un espectacle de jocs malabars.

Correcció:

d) Va mirar pel balcó, caient-li el barret al carrer.

Correcció:

e) Van anul·lar la festa, ajornant-la per a una altra setmana.

Correcció:

f) Corro escoltant música.

Correcció:

g) Vaig ensopegar amb el cap a terra veient la padrina.

Correcció:

2

Per fer una bona descripció, cal que segueixis els passos que tens a continuació.

Per descriure una persona, cal observar-ne l’aparença física, el caràcter, la manera de ser, la manera com vesteix, les coses que li agraden, la feina que fa, els seus gustos, l’estat d’ànim que té normalment… PER SI NO RECORDES…TE’N

1. Pensa qui vols descriure i per què (et serà més fàcil descriure-la si és una persona que coneixes força bé, com una amistat, un parent, algú del veïnat, etc.). Qui és? De què fa? Quines coses li agraden?

4

5 3DIA

2. Fes una llista de característiques físiques i psicològiques que descriguin la persona que has triat. Pots fer servir la llista d’adjectius i locucions que tens tot seguit.

adult/adulta • atractiu/atractiva • afectuós/afectuosa • alegre • alt/alta • amable • antipàtic/ antipàtica • assenyat/assenyada • atrevit/atrevida • avorrit/avorrida • badoc/badoca • baix/baixa • barbut • bell/bella • bru/bruna • callat/callada • corpulent/corpulenta • covard/covarda • cregut/ creguda • de bona pasta • decidit/decidida • deixat/deixada • desordenat/desordenada • despert/ desperta • discret/discreta • dolç/dolça • endreçat/endreçada • entremaliat/entremaliada • espavilat/espavilada • esquerp/esquerpa • esvelt/esvelta • figaflor • fleuma • gandul/gandula • gelós/gelosa • graciós/graciosa • gran • gras/grassa • infantil • inquiet/inquieta • jove • lent/lenta • malparlat/malparlada • mandrós/mandrosa • nerviós/nerviosa • ordenat/ordenada • orgullós/ orgullosa • pèl-roig/pèl-roja • pessimista • polit/polida • poruc/poruga • presumit/presumida • prim/prima • rarot/rarota • rialler/riallera • ros/rossa • seriós/seriosa • simpàtic/simpàtica • sincer/ sincera • tafaner/tafanera • tímid/tímida • tossut/tossuda • tranquil/tranquil·la • treballador/ treballadora • trist/trista • vell/vella • vergonyós/vergonyosa • xerraire

Trets

3. Pensa com té les diferents parts del cos.

4. Analitza com vesteix.

5. Defineix-ne el caràcter i la manera de ser.

6. Escriu aquí l’esborrany de la descripció i, després, passa-la en net amb un processador de textos. Si vols, pots enviar-la per correu electrònic a la persona que has descrit.

ELS ANTICS ALQUIMISTES

L’alquímia és la doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics a les èpoques antiga i medieval, que tenia per objecte trobar la pedra filosofal i l’elixir de perllongar la vida indefinidament. La pedra filosofal se suposava que era capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’elixir de llarga vida havia de ser un remei que guarís tots els mals, capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament. Fins al segle xvii, l’alquímia va ser considerada una ciència seriosa a Europa: per exemple, Isaac Newton va dedicar temps i escrits a l’estudi de l’alquímia, a més de l’òptica i la física, per la qual cosa

1 Mots encreuats

Horitzontals

2. Matemàtiques en què les relacions aritmètiques es representen usant lletres i altres símbols per representar nombres o quantitats variables.

4. Modificació de la trajectòria d’un raig de llum quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.

5. Força per la qual tots els cossos i les partícules de matèria s’atrauen mútuament.

Verticals

1. Branca de la física que estudia l’equilibri i el moviment dels sistemes físics sota l’acció de forces.

3. Representació de la descomposició

4

EL QUADRAT MÀGIC

El quadrat màgic era utilitzat per Jabir Ibn Hayyan (alquimista àrab del segle viii) per estudiar les qualitats dels metalls. Deia que tot era governat pel nombre 17. Els metalls, per exemple, tenien 17 poders. En canvi, el 28 era el nombre total de lletres de l’alfabet aràbic, que eren assignades a les subdivi sions de les qualitats de les substàncies. La transformació d’un metall en un altre era possible amb un ajust en les proporcions de les seves qualitats. Jabir distingia set metalls: or, plata, coure, estany, plom, ferro i un aliatge de coure, zinc i níquel. Dividia els minerals en vuit grups segons el seu aspecte i les seves possibilitats de manipulació i fusió.

4 9 2

3 5 7

RAMON LLULL

a) Quins nombres sumen 17?

e) L D sc nh rt 2 3

Pinta’ls de color verd.

b) Quins nombres sumen 28?

Pinta’ls de color vermell.

Ramon Llull va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. A pesar que Llull criticà obertament l’alquímia, se li atribuïren una sèrie de textos alquímics. D’ençà de 1370 fins a l’edat moderna, el corpus d’obres d’alquímia atribuïdes a Llull arribà a la cinquantena i li donaren anomenada per ser un dels alquimistes més destacats de l’edat mitjana.

Troba cinc obres de Ramon

Llull en aquesta sopa de lletres, però abans completa les vocals que falten per saber quines són:

8 1 6 A R S M A G N A P Y H H L K H C B G S Y E L R F E N E V S Y I Z Z Z G V N F I H U A L T L O D E S C O N H O R T

a) rs Br v s

b) Bl nqu rn

c) rs M gn

d) F l x

G H B P A R S B R E V I S O B Y C P Y D V X U D S

G

B I K H K H S G G K N B E A G B X M T H G F V C D W S

H I K O L L M J I T G F V E

N F E L I X S D E W A Q M N

B B L A N Q U E R N A N Y T

N I K L O H Y T R E D C F V

G J H N B V G T R E D F S M

B H N U R E G H I U J M J H

SOLUCIONARI

Refresca el que has après a 1r

En aquest quadern trobaràs activitats ben diverses que et serviran per practicar, repassar i millorar tot allò que has après i preparar - te per al curs vinent.