Cap a 2n d'ESO. Llengua catalana

a ap

C Refre

2n d’ESO

après a 1r d’ s a h ESO e sca el qu

A U G N E L L

A N A L A T CA

Què trobaràs en aquest quadern?

Refresca els teus coneixements d’ortografia, gramàtica i lèxic d’una manera pràctica i amena.

Practica la comprensió lectora i l’expressió escrita per començar el pròxim curs amb bon peu.

DIA

4

DIA

5

1

DIA DIA

2

3

DIA

Bromalèfic va deixar la pipa i va passejar la mirada per la penombra del laboratori. El reflex de les flames verdes llepava les piles de llibres nous i vells, que contenien les fórmules i les receptes que l’home necessitava per als seus experiments.

Al racó més fosc de la sala brillaven, d’una manera misteriosa, retortes, pots de vidre, ampolles i tubs en forma d’espiral, on líquids de tots els colors pujaven i baixaven, treien fum i feien bombolles.

També hi havia un ordinador que deixava anar zum-zums i pip-pips, i un aparell elèctric ple de bombetes que s’encenien i s’apagaven. En un forat fosc de la paret hi havia unes boles vermelles i blaves, que estaven quietes i en silenci. D’un recipient de vidre, en sortia tot de fum que, en aquell moment, havia pres la forma d’una flor espectral que cremava sense flama.

Com ja hem dit, Bromalèfic coneixia els últims progressos de la tècnica i, fins i tot, anava avançat respecte als darrers descobriments.

En l’única cosa que estava endarrerit era en els terminis.

4

DIA

DIA

3

L’ELIXIR NÚMERO NORANTA-DOS Eren les cinc i vuit. De sobte es va aturar i es va gratar la calba, pensarós.

—A veure si avui puc acabar l’elixir número noranta-dos —va murmurar—.

Com a mínim que pugui tenir això. Si aquell pesat de gat no en fa una de les seves, és clar.

Va acostar-se a la llar de foc.

Entre les flames verdes hi havia una perola de vidre sostinguda per tres potes de ferro. Dins la perola hi feia xup-xup una barreja força fastigosa: era negra com el quitrà i tan llefiscosa com les baves d’un llimac. Mentre la remenava amb una vara de cristall de roca, per veure en quin estat es trobava, els pensaments se li’n van anar cap a la tempesta de fora i els flocs de neu que queien contra la finestra.

Per desgràcia, aquella barreja que estava preparant encara hauria de bullir una bona estona més, fins que estigués a punt.

Quan aquella potinga estigués preparada, seria un líquid sense gens de gust, que es podria barrejar amb tots els menjars i totes les begudes. La gent que se la prengués estaria convençuda, a partir d’aleshores, que tot allò que sortia de les mans de Beelzebub Bromalèfic seria profitós per al progrés de la humanitat. El bruixot tenia planejat anar a tots els supermercats, just després de Cap d’Any, i oferir-hi els seus productes, que es vendrien amb el nom de Dieta Eixorivida.

Però encara faltava temps per a tot això. El líquid no havia bullit prou, i aquella era una fase molt delicada del procés.

Michael ende: La poció dels desitjos.

Barcanova (text adaptat). elixir f. Substància que se suposava capaç de transmutar els metalls en or, d’allargar la vida indefinidament o de fer qualsevol altra cosa impossible. perola f. Recipient gros de metall, de forma aproximadament hemisfèrica, que serveix per tenir-hi un líquid que calgui fer bullir al foc. cristall de roca m. Varietat transparent i incolora de quars, usada com a pedra fina. espectral adj. Relatiu a la imatge d’un mort que s’apareix als ulls d’algú.

Cada setmana comença amb un fragment d’un text literari per incentivar la lectura.

Segur que et quedaràs amb ganes de saber-ne més.

HO RESOLS? Si no comptem les cames humanes, quantes potes hi ha al laboratori?

4

5

Al final de la lectura et proposem un petit repte per saber si has llegit amb atenció.

Trobaràs la solució a la primera o hauràs de rellegir el text?

C

F

5. Com penses que deu acabar la història? Escriu-ne un final explicant si aconsegueix o no el seu objectiu després de Cap d’Any.

1

DIA

DIA

1. Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F):

PRIMERA SETMANA

El nom de Dieta Eixorivida fa pensar en productes que ajuden a sortir d’un estat d’ensopiment.

Mentre Bromalèfic barreja l’elixir amb una vareta, els pensaments se li’n van cap als seus plans de futur per a després de Cap d’Any.

2

DIA

2

DIA

Beelzebub Bromalèfic coneix els darrers avenços tècnics i fa la feina amb puntualitat.

3

La història transcorre a mig quart de sis.

DIA

DIA

3

La potinga de gust fastigós de dins la perola és de color negre.

2. El text que has llegit inclou diversos fragments descriptius. Què s’hi descriu, en el primer?

El laboratori de Beelzebub Bromalèfic.

DIA

5

4

DIA

DIA

4

Les boles blaves i vermelles romanen quietes dins un forat de la paret.

La perola on bull l’elixir.

La vara de cristall de roca.

6. Imagina que el gat de Beelzebub Bromalèfic ha entrat d’amagat al laboratori. Inventa’t quatre malifetes del gat que facin que Bromalèfic no pugui acabar l’elixir número noranta-dos.

5

DIA

PRIMERA SETMANA

I per saber com va la teva comprensió lectora, després de fer la lectura, resol les activitats de les dues pàgines següents.

1

El líquid que prepara Beelzebub Bromalèfic.

3. Cerca tots els adjectius que es fan servir en el quart paràgraf.

4. Fes una enumeració de deu adjectius que et permetin descriure Beelzebub Bromalèfic tal com te l’has imaginat.

Beelzebub Bromalèfic és calb,

6

5

DIA

DIA

2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

PRIMERA SETMANA

Els continguts s’agrupen en sis setmanes de cinc dies.

Per facilitar-te la gestió del temps, cada setmana s’especifiquen les pàgines que pots fer diàriament.

7

SISENA SETMANA

DIA

1

frase:

6. Tria l’opció correcta per a cada

sortit. d) Almenys, ens n’hem sortit.

Pel menys, ens n’hem

vulguis. a) Menja la quantitat que Menja tot el que vulguis.

sortit.

Per ho menys, ens n’hem sortit.

Si més no, ens n’hem

Menja tot ho que vulguis.

e) Tal vegada no et diran

b) La dificultat era màxima!

Que difícil que era!

MANA TERCERA SET

PER SI NO

ES…

DIA DIA

DIA

4

DIA

5

diftongs

dels mots

fareu • Lluïs

a • caure

3. Conjuga el

següents

• hauria •

present d’in

i subratlla’n

4. Escriu una

ra • iogurt

• reina • aire

et d’indica tiu, el futu

vada de cad

onal del verb

ICATIU Futur

ascun d’aq

uests mot

riu des

d) oir

c) continu

e) sarraí

DIA DIA

2

exemple, en el cas

recordis i que sigui rellevant. Per

4. Cerca’n informació i escriu també tot allò queprincipals (fixa’t en la descripció de l’activitat 2), els

DIA

DIA

estiu s’hauria fet molt

aigua.

més mal.

els personatges d’una pel·lícula: l’ambientació, Pots escriure-ho aquí. fets més importants de la història…

Per posar a prova la teva expressió escrita, al final de cada setmana et proposem unes activitats molt pautades per posar-la en pràctica.

DIA

3

DIA

3 DIA

4

La llegenda de Tarzan (David Yates,

2016). Llegeix-lo

i pren-lo com a model.

5. Ara, escriu la teva sinopsi a partir dels models

La llegenda de Tarzan Tarzan va deixar enque aquell home que tothom anomenava Han passat una colla d’anys d’ençà com a John Clayton III, al africana per viure una vida burgesa rere la seva vida salvatge a la selva de tants d’anys, li ofereixen de muller. Però un bon dia, després per un costat de la Jane, la seva estimada es tracta d’una venjança planejada realitat, En comercial. emissari tornar al Congo com a estan a punt de provocar. de dur-la a terme no saben què capità belga, tot i que els responsables connectors més adients. Tot seguit

els 2. Omple els buits de la sinopsi següent amb d’altres.

en les activitats

que has llegit i del que has respost

anteriors.

tens una llista

fer servir

• en primer lloc • de cop i volta tot comença quan • per començar / aleshores • primer / segon inesperadament • tot seguit • llavors • així com • tot i que • ves per on després • finalment • per acabar

MOLTES O POQUES VACANCES? DEPÈN DE COM T’HO MIRIS

3

Omple la graell

a amb les parau

1. En porten les la salut.

2. És el cor que 3. Peça del joc

les adequades

llaminadures i

abusar-ne no

dels escacs que

es mou en diago

nal.

nom d’una capita

l europea:

4

1

V

U

J

A

X

L

I

T

L

S

I

U

I

I

F

C

O

C

N

M

O

H

G

A

S

U

E

M

O

O

E

R

T

N

A

T

S

I

A

I

N

R

E

A

L

G

U

S

U

P

A

B

E

A

E

E

O

X

G

V

5

Troba les sis diferè

ncies:

S

E

Z

O

I

I

M

E

O

R

X

G D

P

E

E

M

R

T

F

E

Z M

T

C

A

Z

K

G

S

R

O

O

A

S

X

O

V

S

I

U

L

L

R

Z

U

N

T

U

L

R

A

E

V

G

A

L

E

T

G

R

C

E

A

S

Z

T

D

I

U

U

R

A

S

S

T

S

A

R

A

I

5 48

PIS

S O DE VACANCES?

Troba cinc noms comptables i cinc noms no comp tables:

E

3 4

n.

LLA

Si cerques el mot vacances en el diccionari, veuràs hi ha cap entrad que no a amb aquest nom. Per trobar ho facis a partir -lo cal que de la paraula en singular; és a dir, En aquesta entrad vacança. a t’indica que, per designar el repòs en què deixes període de d’estudiar, cal utilitzar aques plural; és a dir, t nom en vacances. El matei x passa amb vacac sinònim de vacan ions, ces, que cal cercar31 a partir de l’entra vacació. Aques ta denominació da , que és tan vàlida cances, es fa servir com vasobretot al País Valencià i a les Balears.

2

òbils.

4. El contrari de modern.

5. Ens manté calent ons al llit a l’hiver

2

i descobreix el

és bo per a

fa bategar els autom

MOT XI

ANEM DE VACACION

Descobreix on s’amaguen les sis mosques:

L

O

A L’ESTIU, TOTA CUCA VIU Has sentit mai aquest refrany? Vol dir que a l’estiu és més fàcil per a qualsevol ésser viu trobar aliment i, per tant, sobreviure.

Un exemple són les mosques i els mosquits, empipadors companys de les nos7 a 5 es tres vacances, que comencen 1 Pàgin a criar amb que sostedel gat i les tres temperatures de 25 o 30 °C. Ho ha set: les quatre HO RESOLS? N’hiva expressar molt bé Pere Quartlaen . aquest nen perola poema: «La natura / diligent ens procura / una 1. C, F, F, C, F, C bèstia / per a cada molèstia. / Si a les fosques / ja no piquen les mosques, bull l’elixir.

2. La perola on/ hi ha els ctiu), fastigomosquits, / que treballen de nits». en funció d’adje uda (participi 3. verdes, sostingsa.

MANA

PRIMERA SET DIA

1

30

Completa la caden a sil·làbica:

aguantaven de ganxo, s’hi Damunt un nas brillants, gruiuna poma seca. amb uns vidres s. ulleres negres ulls molt grosso unes enormes que li feien uns xuts com lupes,

3 Pàgines 10

DIA

Sabies que quan tu estàs de vacan ces, en ple mes els alumnes York a s països d’agost, a Nova d’altre ja han començat molt atractiu, guanya un passatge Es tracta dels nois en Jack Dawson, un jove artista les classes?

Bukater,i noies d’alguns països del DeWitt pa, com , al vaixell coneix la Rose nord d’Euroara Finlàndia, Dinam cartes. arca, Noruega bord del Titanic en una partida de acabe o Suècia, que enles vacan unnmilionari ces d’estiu entre amb en Caledon Hockley (Cal), compromesa el està que dia Això família 9 bona no i el 14 d’agost. vol dir que els una jove de alumnes finlan en Jack i la tinguin gaires desos, per exemp del bon cognom de la seva promesa. menys vacances le, vanit que pretén obtenir la fama que tu. En aques escola no rs solen relació aquesta t país els que fer entre 10 i 11 setmanes en Cal i la mare de la Rose intentaran tre que de vacances, menRose s’enamoren, a Catalu ice-d’ençà contra un grannya, del 2022, el nomb xoca nes de vacances és re de setma, la nit del 14 d’abril de 1912, el Titanic d’11. Ara bé, a arribi a bon port. l’hora de fer vacan les l’estiu hi ha un país que se n’emp ces a de 2.200 passatgers que hi viatgen, més dels vida la perill orta en la palma amb… manes! En trobar berg que posarà 18 setàs la capital si resols el prime r passatemps. de la Rose i en Jack.

CALAIX DE SAS TRE

CALAIX DE SASTRE

dels més importants, però en pots

5

DIA

1. El text següent és una sinopsi de la pel·lícula

a 12 ma nominal];

ma nob) amplada [sintag sicioprepo

a [sintagma 1. a) estona [sintag ma verbal]; d) [sintagma ; c) venia [sintag al]; f) típica

sicion minal] ma [sintagma prepo esperava [sintag nal]; e) amb nominal]; h) [sintagma gat [sintagma sicional]; j) arribà adjectival]; g) a [sintagma prepo verbal]; i) cap verbal] d) Els ; c) El bruixot; barreja a Aquell Bro; b) ; f) fum; g) 2. a) Els pensaments tots els colors e) Líquids de forma d’espiral; lles i tubs en seus productes; de vidre, ampo sa, negra, llefisco ; j) temps malèfic; h) pots /mec, les flames verdes ativa: calb, barbut i) El reflex de i en . Resposta orient ent, amable/esquerp, ativa: a) La Sílvia intel·lig 4. Resposta oberta . Resposta orient ras, vell/jove, extravertit/in ]; b) La noia alt/baix, prim/g divertit/avorrit, alegre/trist, Resposta oberta [sintagma verbal c) El pare 3. . ciutat la per aliat; simpàtic/antipàtic, molt entrem e, etc.

Pere caminaven a; , callat/xerrair al] tenia un gat del riu Torder trovertit, dolent els insectes [sintagma nomin veure doal] estudiava Torregrossa volien ma no[sintagma nomin sor . profes del [sintag 5. Resposta oberta ]; e) Nosaltres d) Els estudiants [sintagma verbal a. fins salvatges la sabana african . un safari per 6. Resposta oberta minal] farem sabien No nt extasiades. va instali9 restar un mome 2 Pàgines 8 4. Les dones van decantar-se. Un silenci màgic çar a caminar de volves de versió alçar i va comen , un silenci ple pas per quina va fondo, es va comptes. Semig de les dones i de fusta de melis, i es 1. a) Va sospirar laboratori. Vindrien a passar-li I, lar-se al bell è pel de mar i de quitrà neta de la porta, perqu r per defensar-se? amunt i avall sol, de perfum podria al·lega campa com vindria? Què alegre de la alt i tan cepat gur. Però, qui sentir un dring el creurien? è . No era tan va fer tant, es entrat l’any, impor havia de alt encara perqu el que era més re, la darrera en Martí Oliver , semblava més de Sant Silvest i son pare, però uns cabells foscos germà Tenia b) Aquella tarda . es. son isme seda, que de costum de cames llargu amb un mecan la uns cabells de fosc més aviat era primatxó, el la tia Escofet, e de cucut, però de dins com treure s rellotg va sortia, un Es lluent lila. n les hores, c) Era com abundosos i amb una cinta at: quan sonave per un martell tantes veuna. nuava al clatell a ell molt més sofistic picat d’una que era r les senyores dit gros que rellotge. finestreta, un barret i va saluda d’anunciar el sal; les cinc. havia sense tocat c) ; hores gades com grans ciutats moment. Havien ada; b) de les sentir en aquell es que es movid) —Ai! —es va 5. a) de la canton s Blanques ven figures curios ratapinyades, e) a les Borge de fum forma lades, e) Els núvols serps carago d) dins el calaix; / en sala: nombres, ativa: a) la Isabel suc en per tota la . Resposta orient / aquest petits esperits…

6. Resposta oberta i; b) aquella sorra humida / l’Ignas de pesca / molts .

Jordi / l’Anna festa / tota barca uir per comes ionat per de substit obsess dia n t, cada t malva 2. Es podrie espès; c) ia lèfic és un bruixo signar un cons d’Escandinàv Beelzebub Broma animals i plantes, que va turiste seus s, ntar els fer el mal a home bub de l’Infern per augme a 15 tracte amb Beelze 4 Pàgines 13 afanyar-te, s. ets, podries, malvats poder és, seu, renyava, dient, incòmodes es butaques tan faci, córrer, temo, .

1. havia anat, posar, quatre, i quan estones en aquell respongué, seràs, he, córrer 3. M’adormia a cos baldat i l’esquena feta un anar, vigila, clavi, t’estufis, sé, he, trampejar, t, ja ben el a, subjecta, r, clavar, govermés profundamen una ruta que et deixen govern son el ar renyar, afanya d’agaf rtir en IÓ: anar, posar, vaig aconseguir a es va conve 1a CONJUGAC ejar amb el terda, la cambr era tramp matina , r, la inferm a estufa a una entrad dre, fer, córrer nar, subjectar, inatge: ara entrav Total, que vaig poder, respon santa de pelegr altra a prendre la tensió./…

IÓ: ser/ésser, una 2a CONJUGAC mòmetre, ara saber, haver r. témer, seure, desistir de dormi IÓ: dir, vigilar ; giracamises 3a CONJUGAC que - vespa - vestigi ni nes vessar babilo setma te babau idea. Fa 4. vesc - vescom cos - girafa; no és una bona vers sabent que mi- zenit - zel - girada - giradis 2. Tenir expectatives Escric un ada; zebra - zèfir giracasaques d’una cançó. pensar que potser bacinada - bacon - taca - taciturn reescric la lletra desespero de - bacallaner però que soc el ratllaré. Em - tabalot - tabola tinc bona veu, nuts després - zelador; tabal qui afirmen que e-tes; d) mettenen raó els ci-ó; c) cro-qu iure cançons. b) col-la-bo-rah) set-ze incapaç d’escr 5. a) cas-so-la; la; g) dut-xa; SEMBLAR: à-guif) a-nya; , esteu, estan; ge; e) cam-p a, estàs, està, estem sembleu, semblen; SER: una bata prisad ESTAR: estic, sota em, 3. uava sembl es, sembla, ossuda s’insin del conseller semblo, sembl 6. La seva silueta verd verí (el color preferit calb, semblava color com que era de seda, d’un el cap petit i, de Màgia). Tenia DIA

DIA

DIA

SEGONA SETMANA

ES…

SEGONA SETMANA

1

el títol.

pots tornar a Si tens l’oportunitat de fer-ho, una sèrie… algun capítol un altre cop, si és

Una sinopsi és la narració sintètica i esquemàtica d’una pel·lícula, un llibre, una obra de teatre, etc., sense revelar-ne el final ni fer-ne una valoració personal.

TE’N

RECORD

DIA

metres abans

ui dièresi:

2

DIA

s’havia estimbat

La teva pràctica també inclou, en algunes setmanes, un dictat preparat. Podràs practicar la teva ortografia de manera autònoma.

agrair:

Condiciona

una sèrie, un videojoc...) i escriu-ne

5

encara no sabia com,

havien volat uns quants

f) Lluís

NO PER SI

4

tardor i el riu duia molta

ada dei-

Oriol l’havia abandon

87

pel·lícula, 3. Tria de què vols fer la sinopsi (un llibre, una si és un llibre, mirar-ne llegir-ne unes quantes pàgines,

1

rebedor. Després, ella, pont de fusta. Ella i bicicleta

s’hi va instal-

accident, havia de

s que dug

b) heroi

38

afores del poble. La Irene ensurt

dia. ió que havia sentit aquell

impacte. Sort que era

Ros, la casa que

quants dies a

persones més

ànim preocupant. A més

xant-li una nota covarda

• quòrum

r i el condici

MODE IND

paraula deri

s’havia trencat una cama

humiliac

digerir

l

a) suís

5

els hiats:

veïna • heu

Imperfet

tapa’l i completa’l a sota.

va ajuda per acabar de Irene encara necessita últim pis i vivia

hospital, accident. Li feia mal tot,

Eva compartia amb cinc

dicatiu, l’im perf

Present

Després,

. Per això va anar uns edifici sense ascensor

Escrivim Damunt de dièresi… la u de güe , güi, qüe indicar que , qüi per es pronunc esgüell, ping ia.

Damunt de üí, qüestió, la i o la u aqüicultura en contact altra vocal e amb per indicar una que form ru-ï-na, sa-ü en un hiat c, in-tu-ï. en, di-ür-na 1. Separa aqu ests mots en síl·labes i posa una dièresi nom aigues • bein és en aqu ells en què a • Raul • calgui: traduien • frequència • veins • traid or • aillar • suisses • oida • llen gues

2. Encercla els

les paraules en negreta.

dies

recuperar-se

lar amb un estat

3

4

.

Això que dius no m’agrada .

El que dius no m’agrada

va ajuda per acabar de l, la Irene encara necessita a Després dels dies a l’hospita trencat una cama i vivia t. Li feia mal tot, s’havia a cal recuperar-se de l’acciden va anar uns quants dies sense ascensor. Per això l’últim pis d’un edifici més als afores del poble. compartia amb cinc persones més de l’ensurt A Ros, la casa que l’Eva nt. preocupa amb un estat d’ànim dia. L’OriLa Irene s’hi va instal·lar que havia sentit aquell digerir la humiliació ella, de l’accident, havia de al rebedor. Després, deixant-li una nota covarda Ella i biciol l’havia abandonada des del pont de fusta. s’havia estimbat al riu encara no sabia com, e. Sort que era tardor metres abans de l’impact quants uns volat cleta havien més mal.

A l’estiu s’hauria fet molt aigua. molta duia riu el i Sònia Moll.

Dictats en línia. Text:

La i (vocal temàtica) dels verbs de la 3a conjugació no porta mai dièresi en l’infinitiu, el gerundi i les formes de futur i condicional: o-be-ir, o-be-int, o-be-i-ré, o-be-i-ri-a.

2

.

DIA

7. Llegeix el text fixant-te bé en

no m’agraden.

Ho que dius no m’agrada

s.

El demés són ximplerie s.

La resta són ximplerie ximpleries.

Les demés coses són

Després

TE’N

RECORD

f) Les coses que dius

ximpleries.

DIA

1

3

Al millor no et diran res. res.

A ho millor no et diran

Ho difícil que era!

I si algun contingut et costa una mica, no et preocupis: t’ajudem a refrescar la memòria per si no te’n recordes.

res.

Potser no et diran res.

El difícil que era!

c) Les altres coses són

2

DIA

Menja tant com vulguis.

I, quan et vingui de gust, pots llegir les curiositats o fer els passatemps que trobaràs en el Calaix de sastre (en les últimes dues pàgines de cada setmana).

El solucionari és al final del quadern. Utilitza’l correctament i procura de no mirar-lo fins que no hagis fet les activitats.

DIA

49

99

DIA

2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

DIA

3

DIA

4

DIA

5

4

L’ELIXIR NÚMERO NORANTA-DOS Eren les cinc i vuit. De sobte es va aturar i es va gratar la calba, pensarós.

—A veure si avui puc acabar l’elixir número noranta-dos —va murmurar—.

Com a mínim que pugui tenir això. Si aquell pesat de gat no en fa una de les seves, és clar.

Va acostar-se a la llar de foc.

Entre les flames verdes hi havia una perola de vidre sostinguda per tres potes de ferro. Dins la perola hi feia xup-xup una barreja força fastigosa: era negra com el quitrà i tan llefiscosa com les baves d’un llimac. Mentre la remenava amb una vara de cristall de roca, per veure en quin estat es trobava, els pensaments se li’n van anar cap a la tempesta de fora i els flocs de neu que queien contra la finestra.

Per desgràcia, aquella barreja que estava preparant encara hauria de bullir una bona estona més, fins que estigués a punt.

Quan aquella potinga estigués preparada, seria un líquid sense gens de gust, que es podria barrejar amb tots els menjars i totes les begudes. La gent que se la prengués estaria convençuda, a partir d’aleshores, que tot allò que sortia de les mans de Beelzebub Bromalèfic seria profitós per al progrés de la humanitat. El bruixot tenia planejat anar a tots els supermercats, just després de Cap d’Any, i oferir-hi els seus productes, que es vendrien amb el nom de Dieta Eixorivida.

Però encara faltava temps per a tot això. El líquid no havia bullit prou, i aquella era una fase molt delicada del procés.

Michael Ende: La poció dels desitjos.

Barcanova (text adaptat).

1

DIA

PRIMERA SETMANA

DIA

2

3

DIA

DIA

4

5

DIA

Bromalèfic va deixar la pipa i va passejar la mirada per la penombra del laboratori. El reflex de les flames verdes llepava les piles de llibres nous i vells, que contenien les fórmules i les receptes que l’home necessitava per als seus experiments.

Al racó més fosc de la sala brillaven, d’una manera misteriosa, retortes, pots de vidre, ampolles i tubs en forma d’espiral, on líquids de tots els colors pujaven i baixaven, treien fum i feien bombolles.

També hi havia un ordinador que deixava anar zum-zums i pip-pips, i un aparell elèctric ple de bombetes que s’encenien i s’apagaven. En un forat fosc de la paret hi havia unes boles vermelles i blaves, que estaven quietes i en silenci. D’un recipient de vidre, en sortia tot de fum que, en aquell moment, havia pres la forma d’una flor espectral que cremava sense flama.

Com ja hem dit, Bromalèfic coneixia els últims progressos de la tècnica i, fins i tot, anava avançat respecte als darrers descobriments.

En l’única cosa que estava endarrerit era en els terminis.

elixir f. Substància que se suposava capaç de transmutar els metalls en or, d’allargar la vida indefinidament o de fer qualsevol altra cosa impossible. perola f. Recipient gros de metall, de forma aproximadament hemisfèrica, que serveix per tenir-hi un líquid que calgui fer bullir al foc. cristall de roca m. Varietat transparent i incolora de quars, usada com a pedra fina. espectral adj. Relatiu a la imatge d’un mort que s’apareix als ulls d’algú.

HO RESOLS? Si no comptem les cames humanes, quantes potes hi ha al laboratori?

5

DIA

1. Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F): C

F

El nom de Dieta Eixorivida fa pensar en productes que ajuden a sortir d’un estat d’ensopiment.

2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

Mentre Bromalèfic barreja l’elixir amb una vareta, els pensaments se li’n van cap als seus plans de futur per a després de Cap d’Any. Beelzebub Bromalèfic coneix els darrers avenços tècnics i fa la feina amb puntualitat.

DIA

3

La història transcorre a mig quart de sis.

La potinga de gust fastigós de dins la perola és de color negre.

DIA

4

Les boles blaves i vermelles romanen quietes dins un forat de la paret.

2. El text que has llegit inclou diversos fragments descriptius. Què s’hi descriu, en el primer?

El laboratori de Beelzebub Bromalèfic.

DIA

5

La perola on bull l’elixir.

La vara de cristall de roca.

El líquid que prepara Beelzebub Bromalèfic.

3. Cerca tots els adjectius que es fan servir en el quart paràgraf.

4. Fes una enumeració de deu adjectius que et permetin descriure Beelzebub Bromalèfic tal com te l’has imaginat.

Beelzebub Bromalèfic és calb,

6

1

DIA

PRIMERA SETMANA

5. Com penses que deu acabar la història? Escriu-ne un final explicant si aconsegueix o no el seu objectiu després de Cap d’Any.

DIA

2

DIA

3

DIA

4

6. Imagina que el gat de Beelzebub Bromalèfic ha entrat d’amagat al laboratori. Inventa’t quatre malifetes del gat que facin que Bromalèfic no pugui acabar l’elixir número noranta-dos.

DIA

5

7

DIA

2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

DIA

3

.

PER SI N

Marca l’acabament d’una oració declarativa. Pot servir per separar oracions o per marcar l’acabament d’un paràgraf o d’un text.

,

Marca la separació d’un vocatiu, la separació dels elements d’una enumeració i els límits d’un incís (substituïble per parèntesis o guions llargs).

:

Marquen la separació de dues frases en què la segona depèn de la primera, la introducció d’una enumeració o d’un exemple i la introducció de citacions en estil directe.

…

Marquen que una oració no està acabada o que una enumeració no està tancada.

!?

Marquen el final d’una oració exclamativa o imperativa i el final d’una oració interrogativa.

E S…

DIA

4

O TE ’ N

RECORD

DIA

5

1. Completa els enunciats següents amb els signes de puntuació que hi manquen (punt, coma, signe d’interrogació, signe d’admiració, dos punts o punts suspensius): a) Va sospirar fondo, es va alçar i va començar a caminar amunt i avall pel laboratori. Vindrien a passar-li comptes. Segur. Però, qui vindria

Què podria al·legar per defensar-se

I, el que era més impor-

tant, el creurien b) Aquella tarda de Sant Silvestre

la darrera de l’any

es va fer fosc més aviat que de costum

c) Era com un rellotge de cucut, però amb un mecanisme molt més sofisticat

quan sonaven les

hores, sortia, de dins la finestreta, un dit gros que era picat per un martell tantes vegades com hores havia d’anunciar el rellotge d) —Ai

—es va sentir en aquell moment

Havien tocat les cinc

e) Els núvols de fum formaven figures curioses que es movien per tota la sala

nombres, serps cara-

golades, ratapinyades, petits esperits

2. Llegeix el fragment que hi ha tot seguit. Per quin signe de puntuació podríem substituir els guions llargs (—)? Reescriu-lo i fes-hi els canvis necessaris.

Beelzebub Bromalèfic és un bruixot malvat —obsessionat per fer el mal a homes, animals i plantes— que va signar un contracte amb Beelzebub de l’Infern per augmentar els seus malvats poders.

8

1

DIA

PRIMERA SETMANA

3. Escriu els signes de puntuació que manquen en aquest text. Quan et calgui posar-hi una majúscula, pots escriure-la a sobre de la lletra corresponent. m’adormia a estones en aquelles butaques tan incòmodes que et deixen el cos baldat i l’esquena nada la cambra es va convertir en una ruta santa de pelegrinatge ara entrava una infermera amb

2

DIA

feta un quatre i quan vaig aconseguir d’agafar el son més profundament ja ben entrada la matiel termòmetre ara una altra a prendre la tensió total que vaig desistir de dormir Mercè Saurina: Com llunes de Saturn. Brau (text adaptat).

3

DIA

4. Ordena alfabèticament les sèries següents: vesc – vespa – vestigi – vescomte – vessar

DIA

4

baconada – babiloni – bacallaner – babau – bacinada

5

DIA

girada – girafa – giracamises – giradiscos – giracasaques

zelador – zenit– zebra – zel – zèfir

taciturn – tabalot– tabola – taca – tabal

5. Separa les síl·labes dels mots següents i encercla’n els dígrafs: a) cassola ➜

e) campanya ➜

b) col·laboració ➜

f) àguila ➜

c) croquetes ➜

g) dutxa ➜

d) metge ➜

h) setze ➜

6. Llegeix aquest text i encercla la paraula adequada de cada una de les parelles destacades: La seva/ceba silueta ossuda s’insinuava sota una bata prisada, de cera/seda, d’un color verd verí/ varí (el color preferit del conseller de Màgia). Tenia el cap petit i, com que era calb, semblava una poma seca. Damunt un nas de ganxo, s’hi/si aguantaven unes enormes ulleres negres amb uns vidres brillants gruixuts com lupes que li feien uns ulls molt grossos.

Michael Ende: La poció dels desitjos. Barcanova (text adaptat).

9

DIA

E’N

R E C O R D E S…

2

DIA

PRIMERA SETMANA

PER SI NO T

1

SINTAGMA Especificador

Nucli

Complement

NOMINAL

la

casa

nova

VERBAL

no

compris

cap gelat

ADJECTIVAL

molt

divertit

de fer

ADVERBIAL

poc

després

d’arribar

totalment

a

la dreta

PREPOSICIONAL DIA

3

1. Encercla els nuclis dels sintagmes següents i digues de quin tipus són: a) una estona divertida ➜

DIA

4

b) una amplada d’un metre seixanta ➜ c) venia del laboratori ➜ d) a cinc metres de distància ➜ e) amb pipes de gira-sol ➜

DIA

5

f) típica dels mags ➜ g) aquell gat pesat ➜ h) esperava l’esmorzar ➜ i) cap a les dotze ➜ j) arribà primer ➜

2. Encercla els subjectes de les oracions següents: a) Els pensaments se li’n van anar cap a la tempesta de fora. b) Aquella barreja encara hauria de bullir una bona estona més. c) El bruixot tenia planejat anar a tots els supermercats. d) Els seus productes es vendrien amb el nom de Dieta Eixorivida. e) Líquids de tots els colors feien bombolles. f) D’un recipient de vidre, en sortia fum. g) Bromalèfic coneixia els últims progressos de la tècnica. h) Al racó més fosc de la sala brillaven pots de vidre, ampolles i tubs en forma d’espiral. i) El reflex de les flames verdes llepava les piles de llibres nous i vells. j) Però encara faltava temps per a tot això.

10

1

DIA

PRIMERA SETMANA

3. Fes com en l’exemple i completa els enunciats següents de manera que en resulti una oració amb subjecte i predicat. En acabat, digues quin tipus de sintagma hi has afegit. sembla un gegant de tan alt com és

2

DIA

En Martí sembla un gegant de tan alt com és. (SN) a) la Sílvia i en Pere

b) tenia un gat molt entremaliat

DIA

3

c) estudiava els insectes del riu Tordera

4

DIA

d) els estudiants del professor Torregrossa

e) farem un safari per la sabana africana DIA

5

4. Completa el text amb els adjectius que hi ha tot seguit. Recorda que els adjectius han de concordar en gènere (masculí o femení) i nombre (singular o plural) amb el nom al qual complementen.

Fixa’t en l’exemple. abundós • alegre • alt • cepat • extasiat • fosc • lila • llarg • lluent • màgic • ple • primatxó

Les dones van restar un moment extasiades. No sabien pas per quina versió decantar-se. Un silenci

va instal·lar-se al bell mig

de les dones, un silenci

de volves de sol, de perfum

de mar i de quitrà i de fusta de melis, i es va sentir un dring de la campaneta de la porta, perquè en Martí Oliver havia entrat. No era tan alt i tan

com son germà i

son pare, però semblava més

encara perquè era

, de cames

. Tenia uns cabells

,

i

de seda, que ell nuava al clatell amb una cinta

com la tia Escofet, uns cabells . Es va treure el barret i va

saludar les senyores d’una a una.

Maria Aurèlia Capmany: El malefici de la reina d’Hongria.

Barcanova (text adaptat).

11

DIA

5. Encercla els sintagmes preposicionals d’aquests enunciats: a) Han visitat la casa de la cantonada. b) Sempre viatgen lluny de les grans ciutats. c) Vull una amanida sense sal.

2 d) Tens la samarreta dins el calaix.

DIA

PRIMERA SETMANA

1

e) Demà anirem a les Borges Blanques.

DIA

3

6. Fes com en l’exemple i construeix sintagmes nominals que tinguin les característiques següents: Un article com a especificador, un nom comú i un adjectiu com a complement ➜ la samarreta vermella

DIA

4

DIA

5

a) Un article com a especificador i un nom propi com a nucli.

b) Un determinant demostratiu com a especificador, un nom incomptable com a nucli i un adjectiu com a complement.

c) Un quantificador com a especificador, un nom comú com a nucli i un sintagma preposicional com a complement.

12

NO TE

E S…

DIA

2

DIA

D RECOR

’N

PRIMERA SETMANA

PER SI

1

Els verbs es classifiquen en tres àtica conjugacions segons la vocal tem al (voc Ó ACI JUG CON 1a uin: que ting Ó ACI JUG temàtica a: cantar), 2a CON 3a i er) tém , dre (vocal temàtica e: per i: dormir).

CONJUGACIÓ (vocal temàtica

3

DIA

1. Cerca tots els verbs del text, encercla’ls i classifica’n els infinitius en la graella que hi ha tot seguit:

Fedre: Faules. La Magrana (text adaptat).

1a conjugació

2a conjugació

4

DIA

jou m. Peça de fusta amb què dos animals són subjectats pels caps o bescolls al carro. fiblada f. Dolor agut i sobtat comparable al que fa una punxada de fibló o agulló. barram m. Conjunt de maxil·lars en les persones i els animals. bavera f. Baves.

5

DIA

Una mosca s’havia anat a posar damunt les vares d’un carretó i renyava la mula tot dient: «Que n’ets, de feixuga! No podries afanyar-te i anar més de pressa? Doncs vigila que no et clavi l’agulló al coll». I la mula li respongué: «No seràs tu qui em faci córrer; la persona que temo és la que seu a la sella de davant i governa el jou a fiblades de fuet i em subjecta amb el mos el barram ple de bavera. Així, doncs, no t’estufis amb amenaces, que ja sé molt bé on he de trampejar i on he de córrer».

3a conjugació

2. Reescriu el text següent canviant tots els verbs en imperfet d’indicatiu a present d’indicatiu i tots els verbs en condicional a futur: Tenir expectatives no era una bona idea. Feia setmanes que reescrivia la lletra d’una cançó. Escrivia un vers sabent que minuts després el ratllaria. Em desesperava de pensar que potser tenien raó els qui afirmaven que tenia bona veu, però que era incapaç d’escriure cançons.

Mònica Batet: Cafè Berlevag. Onadaedicions.com (text adaptat).

13

DIA

3. Conjuga el present d’indicatiu dels verbs estar, semblar, ser i tenir: estar

semblar

ser

tenir

2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

DIA

3

4. Encercla la vocal temàtica de les formes verbals següents i, després, relaciona-les amb la conjugació a la qual pertanyen:

DIA

4

DIA

5

Formes verbals

Conjugació

a) sabent, sabé, sabérem, saberen

primera

b) servint, serví, servírem, serviren

segona

c) saltant, saltà, saltàrem, saltaren

tercera

5. Corregeix les formes col·loquials o interferides dels verbs de les oracions següents: a) El meu pare va volguer que anés amb ell a pescar.

b) Haurem de debatir-ho un altre dia.

c) Valguent el que val, podria ser de més qualitat.

d) El banc va emetir nous bitllets.

e) No el va poguer alçar, aquell pes.

f) Van calguer molts d’esforços per acabar l’obra.

g) El guia els va aclarar tots els dubtes que tenien.

h) No sé pas si hi podrà capiguer.

i) La imatge es reflexava en l’aigua.

j) L’objectiu de la nostra ONG és combatir la pobresa local.

14

Va relliscar caient escales avall.

Correcció: Va relliscar i va caure escales avall.

1

DIA

2

DIA

POSTERIORITAT

SIMULTANEÏTAT

ANTERIORITAT

acció és anterior o simultània a la que expressa el verb de l’oració principal. No obstant això, sovint s’utilitza erròniament per indicar una acció posterior. Encercla els gerundis de les frases següents, digues si són d’anterioritat, simultaneïtat o posterioritat i corregeix-los si cal.

PRIMERA SETMANA

6. El gerundi és una forma no personal del verb que s’usa per indicar que una

✔

a) Anant per l’autopista, vaig veure un camió romanès.

3

DIA

Correcció: b) Demà revisarem els estatuts nous de l’associació, aprovant-los tot seguit.

Correcció:

4

DIA

c) Caminant pel carrer, vaig aturar-me a veure un espectacle de jocs malabars.

Correcció: d) Va mirar pel balcó, caient-li el barret al carrer.

e) Van anul·lar la festa, ajornant-la per a una altra setmana.

5

DIA

Correcció:

Correcció: f) Corro escoltant música.

Correcció: g) Vaig ensopegar amb el cap a terra veient la padrina.

Correcció:

15

DIA

2

DIA

PRIMERA SETMANA

1

a persona, cal Per descriure un rença física, pa observar-ne l’a anera de ser, el caràcter, la m vesteix, les la manera com den, la feina ra coses que li ag stos, l’estat gu us que fa, els se rmalment… d’ànim que té no

Per fer una bona descripció, cal que segueixis els passos que tens a continuació.

PER SI N

O TE ’ N

RECORD

E S…

DIA

3 1. Pensa qui vols descriure i per què (et serà més fàcil descriure-la si és una persona que coneixes força bé, com una amistat, un parent, algú del veïnat, etc.). Qui és? De què fa? Quines coses li agraden?

DIA

4

DIA

5

2. Fes una llista de característiques físiques i psicològiques que descriguin la persona que has triat.

Pots fer servir la llista d’adjectius i locucions que tens tot seguit. adult/adulta • atractiu/atractiva • afectuós/afectuosa • alegre • alt/alta • amable • antipàtic/ antipàtica • assenyat/assenyada • atrevit/atrevida • avorrit/avorrida • badoc/badoca • baix/baixa • barbut • bell/bella • bru/bruna • callat/callada • corpulent/corpulenta • covard/covarda • cregut/ creguda • de bona pasta • decidit/decidida • deixat/deixada • desordenat/desordenada • despert/ desperta • discret/discreta • dolç/dolça • endreçat/endreçada • entremaliat/entremaliada • espavilat/espavilada • esquerp/esquerpa • esvelt/esvelta • figaflor • fleuma • gandul/gandula • gelós/gelosa • graciós/graciosa • gran • gras/grassa • infantil • inquiet/inquieta • jove • lent/lenta • malparlat/malparlada • mandrós/mandrosa • nerviós/nerviosa • ordenat/ordenada • orgullós/ orgullosa • pèl-roig/pèl-roja • pessimista • polit/polida • poruc/poruga • presumit/presumida • prim/prima • rarot/rarota • rialler/riallera • ros/rossa • seriós/seriosa • simpàtic/simpàtica • sincer/ sincera • tafaner/tafanera • tímid/tímida • tossut/tossuda • tranquil/tranquil·la • treballador/ treballadora • trist/trista • vell/vella • vergonyós/vergonyosa • xerraire

Trets físics

16

Trets psicològics

1

DIA

PRIMERA SETMANA

3. Pensa com té les diferents parts del cos.

DIA

2

4. Analitza com vesteix.

DIA

3

DIA

4

5

DIA

5. Defineix-ne el caràcter i la manera de ser.

6. Escriu aquí l’esborrany de la descripció i, després, passa-la en net amb un processador de textos. Si vols, pots enviar-la per correu electrònic a la persona que has descrit.

17

CALAIX DE SASTRE

ELS ANTICS ALQUIMISTES L’alquímia és la doctrina i estudi experimental dels fenòmens químics a les èpoques antiga i medieval, que tenia per objecte trobar la pedra filosofal i l’elixir de perllongar la vida indefinidament. La pedra filosofal se suposava que era capaç de transmutar els metalls baixos en plata i or, i l’elixir de llarga vida havia de ser un remei que guarís tots els mals, capaç de restaurar la joventut i de perllongar la vida indefinidament. Fins al segle xvii, l’alquímia va ser considerada una ciència seriosa a Europa: per exemple, Isaac Newton va dedicar temps i escrits a l’estudi de l’alquímia, a més de l’òptica i la física, per la qual cosa és cèlebre.

1

Mots encreuats

Horitzontals 2. Matemàtiques en què les relacions aritmètiques es representen usant lletres i altres símbols per representar nombres o quantitats variables.

4. Modificació de la trajectòria d’un raig de llum quan travessa una superfície que limita dos medis diferents.

5. Força per la qual tots els cossos i les partícules de matèria s’atrauen mútuament.

1 M

3 2

E

A

Verticals 1. Branca de la física que estudia l’equilibri i el moviment dels sistemes físics sota l’acció de forces.

3. Representació de la descomposició 4 R de la llum en diferents colors.

C

5

18

G

CALAIX DE SASTRE

EL QUADRAT MÀGIC El quadrat màgic era utilitzat per Jabir Ibn Hayyan (alquimista àrab del segle viii) per estudiar les qualitats dels metalls. Deia que tot era governat pel nombre 17. Els metalls, per exemple, tenien 17 poders. En canvi, el 28 era el nombre total de lletres de l’alfabet aràbic, que eren assignades a les subdivisions de les qualitats de les substàncies. La transformació d’un metall en un altre era possible amb un ajust en les proporcions de les seves qualitats. Jabir distingia set metalls: or, plata, coure, estany, plom, ferro i un aliatge de coure, zinc i níquel. Dividia els minerals en vuit grups segons el seu aspecte i les seves possibilitats de manipulació i fusió.

2

4

9

2

3

5

7

8

1

6

a) Quins nombres sumen 17?

Pinta’ls de color verd.

.

b) Quins nombres sumen 28?

Pinta’ls de color vermell.

.

RAMON LLULL Ramon Llull va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle xiii. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. A pesar que Llull criticà obertament l’alquímia, se li atribuïren una sèrie de textos alquímics. D’ençà de 1370 fins a l’edat moderna, el corpus d’obres d’alquímia atribuïdes a Llull arribà a la cinquantena i li donaren anomenada per ser un dels alquimistes més destacats de l’edat mitjana.

3

Troba cinc obres de Ramon Llull en aquesta sopa de lletres, però abans completa les vocals que falten per saber quines són:

A

R

S

M

A

G

N

A

P

Y

H

H

L

K

H

C

B

G

S

Y

E

L

R

F

E

N

E

V

S

Y

I

Z

Z

Z

G

V

N

F

I

H

U

A

L

T

L

O

D

E

S

C

O

N

H

O

R

T

a)

D

G

H

B

P

A

R

S

B

R

E

V

I

S

O

B

Y

C

P

Y

D

V

X

U

D

S

B

G

G

B

I

K

H

K

H

S

G

G

K

N

B

E

A

G

B

X

M

T

H

G

F

V

C

D

W

S

H

I

K

O

L

L

M

J

I

T

G

F

V

E

N

F

E

L

I

X

S

D

E

W

A

Q

M

N

B

B

L

A

N

Q

U

E

R

N

A

N

Y

T

N

I

K

L

O

H

Y

T

R

E

D

C

F

V

G

J

H

N

B

V

G

T

R

E

D

F

S

M

B

H

N

U

R

E

G

H

I

U

J

M

J

H

rs Br

b) Bl

v

nqu

c)

rs M

d) F

l

e) L

D

s rn

gn x sc

nh

rt

19

SOLUCIONARI

Cap

a

Refresca el que has après a 1r

2n d’ESO

ACCENTS, VERBS I PUNTUACIÓ JA NO SERAN UN MALDECAP. En aquest quadern trobaràs activitats ben diverses que et serviran per practicar, repassar i millorar tot allò que has après i preparar-te per al curs vinent.

Altres propostes per continuar repassant:

Destino a e has Refresca lo qu

2.° de ESO

aprendido en 1. ° de E SO

L E N G UANAA CASTELL

www.barcanova.cat 1472297

@EDBARCANOVA facebook.com/editorialbarcanova barcanovaedu / barcanova_editorial

a 2n p a C d’ESO

eh Refresca el qu

as après a 1r d’ES

O

MATEMÀTIQUES