Elizabeth Blackwell 1r. Mostra. Biologia i geologia

O I I A G B O L i GEO O IA LG

1

S. CLEMENTE A. DOMÍNGUEZ A.B. RUIZ

Programa

Elizabeth Blackwell

ESO

» ÍNDEX

1 2 3 4 5

L’UNIVERS 1. L’univers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. Les galàxies i les estrelles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. El sistema solar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. La Terra i la Lluna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. Els moviments de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. Els eclipsis i les marees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Taller científic. Com ens podem orientar per mitjà dels astres?. . . . . . . . .

Aprendre a emprendre. Elaboreu un cartell . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Posa’t a prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8 10 12 14 16 18 20 21 36

L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA 1. La Terra i les seves condicions per a la vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. L’atmosfera terrestre. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

3. L’atmosfera i els éssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. L’aigua i els éssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

5. On es troba l’aigua? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

6. El cicle de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

7. La gestió de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

8. La contaminació de l’aigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Taller científic. Simula els efectes de la pluja àcida en les plantes . .

Aprendre a emprendre. Aprèn a fer una auditoria ambiental. . . . . . . . . . .

Posa’t a prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

26 28 30 32 34 36 38 40 42 43 44

LA GEOSFERA, LES ROQUES I ELS MINERALS 1. La Terra i la geosfera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 2. Els components de la geosfera: les roques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

50 3. Els components de la geosfera: els minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . .

52 4. Els recursos de la geosfera i l’ésser humà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

56 Taller científic. Aprendre a identificar minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

60 Aprendre a emprendre. Participa en un concurs sobre l’ús de les roques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

61 Posa’t a prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

62

» PROJECTE PRIMER TRIMESTRE. Exposició de còmics sobre l’univers! Fase 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64 LA TERRA CANVIANT 1. La superfície terrestre i els seus canvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

2. L’energia interna de la Terra i els processos interns . . . . . . . . . . . .

3. El magmatisme i els volcans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

4. Les forces tectòniques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Taller científic. Els volcans, els terratrèmols i la tectònica de plaques. .

Aprendre a emprendre. Fem una conferència sobre els terratrèmols. .

Posa’t a prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

70 72 75 77 78 79 80

5 EL MODELATGE DEL RELLEU 1. El modelatge del relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

84 2. Els processos geològics externs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

86 3. El modelatge de les aigües de torrentada. Els torrents . . . . . . . . .

88 4. El modelatge dels rius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

90 5. El modelatge de les aigües subterrànies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

92 6. El modelatge de les glaceres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

94 7. El modelatge del vent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

96 8. El modelatge del mar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

98 9. Els éssers vius modelen el relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 Taller científic. Simula l’acció geològica del vent . . . . . . . . . . . . . . . . . 102 Aprendre a emprendre. Crea la teva empresa de monitors d’espeleologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103 Posa’t a prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104

6 7 8 9

ELS ÉSSERS VIUS 1. La composició dels éssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108 2. Les biomolècules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .110 3. La cèl·lula: la unitat de la vida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 112 4. Les funcions vitals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114 5. La classificació dels éssers vius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116 6. Els cinc regnes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118 Taller científic. Observa les cèl·lules vegetals amb el microscopi . . . . . 120 Aprendre a emprendre. Prepara un discurs científic . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Posa’t a prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

» PROJECTE SEGON TRIMESTRE. Exposició de còmics sobre l’univers! Fase 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124 MONERES, PROTOCTISTS, FONGS I PLANTES 1. El regne de les moneres. Els bacteris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128 2. El regne dels protoctists. Els protozous i les algues . . . . . . . . . . . 130 3. El regne dels fongs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134 4. El regne de les plantes i la seva classificació . . . . . . . . . . . . . . . . . 136 5. Les plantes sense llavors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138 6. Les plantes amb llavors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139 7. Les funcions vitals de les plantes: la nutrició . . . . . . . . . . . . . . . . .

141 8. Les funcions vitals de les plantes: la relació . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143 9. Les funcions vitals de les plantes: la reproducció . . . . . . . . . . . . . 144 10. Les plantes, l’ésser humà i el medi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147 Taller científic. Utilitza una clau dicotòmica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148 Aprendre a emprendre. Organitzeu una exposició . . . . . . . . . . . . . . . . 149 Posa’t a prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 150

LES FUNCIONS VITALS DELS ANIMALS 1. El regne dels animals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154 2. La nutrició en els animals. L’obtenció de nutrients . . . . . . . . . . . . . . . 156 3. La nutrició en els animals. La respiració . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 158 4. La nutrició en els animals. La circulació i l’excreció . . . . . . . . . . . . . . 160 5. La relació en els animals. Els òrgans sensorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162 6. La relació en els animals. La coordinació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164 7. La relació en els animals. Els efectors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 165 8. La reproducció en els animals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166 Taller científic. Descobrim com són els ous . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170 Aprendre a emprendre. Elabora un tríptic informatiu . . . . . . . . . . . . . . . . 171 Posa’t a prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172

ELS ANIMALS INVERTEBRATS I ELS ANIMALS VERTEBRATS 1. Els invertebrats. Els porífers i els cnidaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176 2. Els invertebrats. Els cucs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178 3. Els invertebrats. Els mol·luscs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 180 4. Els invertebrats. Els artròpodes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 182 5. Els invertebrats. Els equinoderms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 186 6. Els invertebrats, l’ésser humà i el medi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 188 7. Els vertebrats. Els peixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 190 8. Els vertebrats. Els amfibis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 192 9. Els vertebrats. Els rèptils . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 194 10. Els vertebrats. Els ocells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 196 11. Els vertebrats. Els mamífers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 198 12. Els vertebrats, l’ésser humà i el medi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .200 Taller científic. Estudia l’anatomia de la sípia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 202 Aprendre a emprendre. Inventa un joc sobre animals . . . . . . . . . . . . . . . 203 Posa’t a prova . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .204

» PROJECTE TERCER TRIMESTRE. Exposició de còmics sobre l’univers! Fase 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 206 » ANNEX. El mètode científic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 210

» PRESENTACIÓ I ESTRUCTURA Aquest llibre consta de nou unitats, tres per trimestre, i al final de cada trimestre es presenta una fase del projecte cooperatiu. Aquest projecte es pot anar desenvolupant al llarg del curs o fer-lo tot seguit, quan el docent ho consideri oportú.

Dimensió que es treballa en la unitat. Índex dels continguts que es tracten en la unitat.

Curiositat relacionada amb el tema de la unitat.

Preguntes inicials per copsar els coneixements previs.

Títol de l’apartat.

Esquemes i dibuixos per exemplificar el que s’està explicant.

Activitats per treballar els continguts.

Icona Avaluapp. Activitats competencials que s’avaluen amb el programa Avaluapp.

Definicions o informació rellevant.

Icona ODS. Destaca aquelles activitats en què es treballen, especialment, alguns dels objectius de desenvolupament sostenible de la Unesco (ODS).

Treball amb la imatge. Activitats que es proposen a partir de l’observació d’una imatge.

Taller científic en què es proposen experiments per dur a la pràctica algun dels continguts treballats.

Treball cooperatiu relacionat amb algun contingut treballat en la unitat.

Autoavaluació perquè l’alumne comprovi si ha assimilat els continguts.

Organitza les teves idees. Mapa conceptual que l’alumne ha de completar.

Practica. Activitats d’autoavaluació.

Projecte cooperatiu dividit en tres fases: Recerca d’informació, Planificació i Realització.

Activitats: ODS Avaluapp

UNITAT

1

Viatge cap a allò desconegut Des de l’antiguitat, l’ésser humà ha sentit curiositat pels cossos celestes i per la immensitat de l’espai que ens envolta.

Els primers astrònoms només po­ dien observar una part insignificant de l’univers: components del sistema so­ lar, estels propers… En l’actualitat, tot i que la ciència i la tecnologia ens han permès d’observar fins i tot les galà­ xies més llunyanes, com més coses descobrim, més preguntes ens fem.

L’estudi de l’univers és, sens dubte, un autèntic viatge cap a allò desconegut.

Contesteu en grup Formeu grups per respondre a les qüestions se­güents: 1. Què és una galàxia?

2. De què està format el sistema solar?

3. Per què hi ha estacions?

4. Quin és l’origen de les marees?

6

L’UNIVERS LA TERRA EN L’UNIVERS PROJECTE CIENTÍFIC

Què estudiaràs?

1. L’univers 2. Les galàxies i les estrelles 3. El sistema solar 4. La Terra i la Lluna 5. Els moviments de la Terra 6. Els eclipsis i les marees

T’HAVIES ADONAT… …que l’espai és negre? Això és així perquè és tan immens que, tot i que hi ha milers i milers d’estels que fan llum, amb la que emeten entre tots no n’hi ha prou per il·luminar l’espai.

7

UNITAT 1 » L’UNIVERS

1. L’UNIVERS L’univers és el conjunt de tot el que existeix: la matèria, l’energia, l’espai i el temps.

Com és l’univers? Els diferents models al llarg del temps En l’actualitat, podem dir que, gràcies a la tecnologia, l’ésser humà té un cert grau de coneixement sobre com és l’univers. Però això no ha estat sempre així.

Una mica d’història A diferència dels astrònoms actuals, els antics no disposaven d’aques­ ta tecnologia, i les idees sobre l’univers que tenien sorgien a partir de la simple observació del cel i de creences o de suposicions no cientí­ fiques.

Les primeres idees parlaven d’una Terra plana i coberta per una cú­ pula, en què les estrelles es consideraven una espècie de forats a través dels quals es veia una gran llum o éssers divins que hi habitaven.

Més endavant, van aparèixer concepcions sorgides d’observa­ cions i d’algunes dades més científiques. Les dues més importants van ser el model geocèntric i l’heliocèntric: •E l model geocèntric. Ideat a l’antiga Grècia per Ptolemeu, con­ siderava que la Terra era el centre de l’univers i que tot girava al seu voltant. Va ser vigent des del segle ii fins al segle xvi.

•E l model heliocèntric. Proposat per Copèrnic al segle xvi, considerava que el Sol era el centre del cosmos i que tot girava al seu voltant.

Model geocèntric

8

Model heliocèntric

T R E B A L L A A M B L A I MATG E

T1. A partir del que pots observar

en les imatges: a) Localitza, en cada cas, la Terra i el Sol. b) Digues en què es diferencien aquestes dues concepcions de l’univers i especifica quina és vi­ gent en l’actualitat.

Què en sabem avui?

Xarxa de matèria visible de l’univers

Cúmul de galàxies

Com és l’univers? Els científics pensen que l’univers és un espai gegantí, amb la matèria visible distribuïda en una espècie de xarxa embolicada.

Entre la matèria d’aquesta xarxa hi ha una altra matèria desconeguda, molt més abundant, denominada matèria fosca, que no es pot observar ja que no emet llum ni en reflecteix.

ACTIVITATS

1. Detalla com està distribuïda la matèria a l’univers.

2. Explica com creu la comunitat

cien­tífica, avui en dia, que es va for­ mar l’univers.

3. A quants quilòmetres equival una unitat astronòmica?

4.

Calcula el temps que triga la llum del Sol a arribar fins a la Terra.

Els astrònoms actuals han pogut observar que l’univers està format per grans extensions d’espai, en què hi ha molt poca matèria, la qual està distri­ buïda de manera irregular.

La major part de la matèria que podem veure es concentra en algunes zones i forma grups de galàxies denominats cúmuls. Es calcula que hi ha més de cent mil milions de galàxies, cada una de les quals conté milers de milions d’estrelles, mol­ tes amb planetes al voltant. A les zones on no hi ha estrelles podem observar-hi núvols amb molta concentració de gas i pols; són les nebuloses. El Sol o la Terra són només punts diminuts en una immensitat.

Les dimensions de l’univers L’univers és tan gran que, per mesurar-lo, no ens ser­ veixen les unitats de longitud que utilitzem habi­ tualment a la Terra. Per mesurar l’univers utilitzem les unitats següents: •L a unitat astronòmica (UA). Equival a 150 milions de km, que és la distància mitjana entre la Terra i el Sol. Aquesta unitat és ade­ quada per mesurar distàncies dins del sistema solar.

•L ’any llum. És la distància que recorre la llum en un any viatjant a una velocitat de 300.000 km/s. Equival aproximadament a 10 bilions de km. Es fa servir per mesurar distàncies en una galà­ xia o entre galàxies.

Es calcula que l’univers conegut té una extensió d’uns 100.000 mi­ lions d’anys llum. La galàxia més llunyana que s’ha pogut observar, detectada pel telescopi Hubble, es troba a 30.000 milions d’anys llum.

Alguns cossos són tan lluny que la llum que emeten triga milions d’anys a arribar a la Terra. Per tant, els veiem amb l’aspecte que tenien fa milions d’anys.

L’origen de l’univers No fa gaire, els astrònoms van demostrar que l’univers s’expandeix; és a dir, que les galàxies s’allunyen les unes de les altres, tot i que la gravetat tendeix a aproximar els cossos amb massa.

L’expansió de l’univers es va explicar per mitjà de la teoria del big bang, formulada l’any 1948, segons la qual l’univers es va formar, fa uns 13.700 milions d’anys, per l’explosió d’un punt infinitament dens, calent i petit, en què es concentrava tota la matèria i l’energia.

L’explosió va formar l’espai i va llançar la matèria en totes les di­ reccions. L’atracció gravitatòria entre aquella matèria va fer que s’agrupés, a poc a poc, primer en àtoms, després en estrelles, més tard en galàxies…

9

UNITAT 1 » L’UNIVERS

2. LES GALÀXIES I LES ESTRELLES Les galàxies Les galàxies són agrupacions enormes d’estrelles i d’altres cossos celestes, gasos i pols còsmica que giren en l’espai.

Irregular

Tots els cossos que componen una galàxia es mouen a causa de l’atracció gravitatòria que existeix entre ells. A més a més, tota la ga­ làxia gira al voltant del centre d’aquesta, que sol presentar una con­ centració més gran d’estrelles, gas i pols.

La mida i la forma de les galàxies

Espiral

La mida de les galàxies pot variar entre centenars i milions d’anys llum. Pel que fa a la forma, pot ser irregular (sense forma definida), espiral (amb un disc central del qual surten braços corbats) o el·líptica (en forma d’ou).

La nostra galàxia: la Via Làctia

El·líptica

La nostra galàxia, la Via Làctia, és un conjunt que té al voltant de 300.000 milions d’estrelles. Forma part d’un cúmul anomenat Grup Local, que té unes quaranta galàxies, com ara Andròmeda o M32.

Si poguéssim mirar la Via Làctia des de davant, veuríem que té forma d’espiral i un diàmetre d’uns 100.000 anys llum. Té cinc braços, en un dels quals hi ha el sistema solar, que gira amb el conjunt al vol­ tant del centre de la galàxia.

Si poguéssim mirar-la de perfil, veuríem que té forma de plat vo­ lador. Des de la Terra, la veiem més o menys de perfil, i el centre ga­ làctic apareix com una banda borrosa de llum blanca a causa de l’acu­ mulació d’estrelles i de gas interestel·lar.

Sol Halo

Braç de Sagitari

Nucli

100. 000 anys llum

Braç de Perseu Braç d'Orió

La forma de les galàxies

A C T I VI T A T S

5. De què estan compostes les ga­

làxies?

6. Quins moviments es produeixen dins una galàxia?

T R E B A L L A A M B L A I MATG E

T2. Observa la imatge.

Braç de l'Escut-Centaure

La Via Làctia

10

a) Quines són les dimensions de la Via Làctia de perfil? b) Per què creus que el que brilla més és el nucli central de la ga­ làxia?

A l'interior d'una estrella es produeixen reaccions nuclears

Les estrelles Les estrelles o estels són cossos celestes esfèrics formats per grans quantitats de gas incandescent, que brillen amb llum pròpia.

Les reaccions nuclears emeten calor, llum i partícules cap a l'exterior de l'estrella i d'allà cap a l'espai.

Interior d'una estrella

A l’interior d’una estrella es produeixen reaccions nuclears que des­ prenen grans quantitats d’energia en forma de llum i calor i, també, partícules que es llancen a l’espai a gran velocitat.

Les estrelles poden ser de mides diverses: n’hi ha de molt més gros­ ses que el Sol, que és de grandària mitjana, i d’altres de molt més petites que aquest.

Pel que fa al color, aquest depèn bàsicament de la temperatura de la seva superfície: pot ser blau en les estrelles joves i calentes; groc en les estrelles temperades de mitjana edat, i rogenc en les estrelles ve­ lles i fredes.

La vida i la mort de les estrelles Les estrelles neixen a partir de grans núvols de gas i de pols còsmica anomenats nebuloses. La gravetat fa que el gas i la pols de la nebulo­ sa es concentrin en una gran esfera que s’escalfa fins que comencen les reaccions nuclears.

Les estrelles canvien amb el temps a mesura que es debiliten aquestes reaccions nuclears. Quan cessen del tot, l’estrella es refreda, s’expandeix i després mor: pot contreure’s molt o bé esclatar com una supernova i escampar la seva matèria per l’espai.

El Sol, la nostra estrella El Sol és una estrella mitjana; la seva massa és unes 300.000 vegades més gran que la de la Terra, i té un diàmetre d’1.400.000 km, aproxi­ madament. És de color groc (amb una temperatura superficial d’uns 6.000 °C). Es calcula que es troba en la meitat de la seva vida.

El Sol fa moviments de rotació i de translació. Triga uns 25 dies a girar sobre si mateix i, juntament amb la resta del sistema solar, gira al voltant del centre de la Via Làctia; cada 200 milions d’anys completa una volta.

Període de rotació: 25 dies terrestres ACTIVITATS

7.

Diàmetre: 1.400.000 km

Període de translació al voltant del centre de la Via Làctia: 200 milions d'anys terrestres.

Explica com es formen les estre­ lles.

8. D’on procedeixen la llum i la ca­

Diàmetre de Júpiter: 130.822 km

lor que genera un estel?

9. Quins moviments fa el Sol?

Diàmetre de la Terra: 12.742 km

Característiques del Sol

11

UNITAT 1 » L’UNIVERS

3. EL SISTEMA SOLAR El sistema solar és un sistema planetari format per vuit planetes i altres cossos celestes que giren al voltant del Sol. T R E B A L L A A M B L A I MATG E

El sistema solar es va formar fa uns 5.000 milions d’anys, a partir d’una nebulosa de gas i de pols, la matèria de la qual va començar a girar i a concentrar-se, a causa de la gravetat. En el centre de la nebulosa, la major part de la matèria va formar el Sol. La matèria que l’envoltava va formar la resta de cossos celestes, que encara giren al seu voltant.

T3. Observa la imatge i respon:

a) Les òrbites de tots els planetes, estan en el mateix pla? b) Fixa’t en les dades de la taula inferior i respon: 1) Quin planeta té el moviment de translació més llarg?

2) Quin planeta té el moviment de rotació més llarg?

Els cossos celestes del sistema solar Al voltant del Sol, giren planetes, planetes nans, satèl·lits, asteroides i cometes, a més a més de partícules diminutes.

Lluna

Mercuri

Venus

Terra

Mart Júpiter

Saturn

Cinturó d’asteroides

Cometa

Urà

Neptú

Plutó (planeta nan)

Sol

Pla de l’eclíptica

Els astres del sistema solar

12

Mercuri

Venus

Terra

Mart

Júpiter

Saturn

Urà

Neptú

radi (km)

2.440

6.052

6.378

3.397

71.492

60.268

25.559

24.786

distància al sol (ua)

0,39

0,72

1

1,52

5,20

9,54

19,19

30,06

rotació (dies)

58,6

243

1

1,03

0,414

0,426

0,718

0,674

translació (anys)

0,24

0,65

1

1,88

11,86

29,46

84,01

164,79

Els planetes Els planetes són cossos esfèrics que giren al voltant del Sol. No produeixen llum, sinó que re­ flecteixen la que reben d’aquesta estrella.

Els planetes del sistema solar fan un moviment de translació al voltant del Sol. Descriuen òrbites lleu­ gerament el·líptiques que es troben situades en un mateix pla: l’eclíptica.

A més, els planetes fan un moviment de rotació sobre si mateixos en sentit contrari al de les agu­ lles del rellotge, excepte Venus i Urà, que giren en el sentit de les agulles del rellotge.

Els planetes es divideixen en dos grups: •E ls planetes interiors, que són Mercuri, Venus, la Terra i Mart.

Són planetes petits i sòlids, formats, sobretot, per roques i situats a prop del Sol. Tenen pocs satèl·lits, giren lentament sobre si mateixos i no tenen anells.

•E ls planetes exteriors, que són Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.

Són planetes grossos (gegants, enormes), for­ mats principalment per gasos i situats lluny del Sol. Tenen molts satèl·lits, giren ràpida­ ment sobre si mateixos i tenen anells.

Els planetes nans Els planetes nans, com Plutó o Ceres, són esferes més petites que giren al voltant del Sol. No tenen prou massa perquè les seves òrbites hagin quedat netes d’altres objectes celestes.

Els satèl·lits Els satèl·lits, com la Lluna, són cossos que giren al voltant dels planetes. Tots els planetes del sistema solar tenen algun satèl·lit excepte Venus i Mercuri, que no en tenen cap.

Els asteroides

Els cometes Els cometes són cossos petits formats per roca i gel que giren al voltant del Sol i descriuen òrbites molt el·líptiques. Quan s’aproximen al Sol, el gel que els forma s’evapora i és empès pel vent solar, de manera que es forma una cua que sempre s’ori­ enta allunyant-se del Sol. Òrbita del satèl·lit Eix de rotació Rotació del planeta

Satèl·lit Planeta

Estel

Translació del satèl·lit

Òrbita del planeta

Translació del planeta

Moviments d'un planeta

A C T I VI T A T S

10. Quines diferències hi ha entre una estrella i un pla­ neta? I entre un planeta i un satèl·lit?

11. Escriu el nom de cinc satèl·lits del sistema solar i digues a quin planeta pertanyen.

12. On es troba el cinturó d’asteroides? Quina relació té amb els meteorits?

13. Assigna les característiques següents als planetes interiors o exteriors: a) Tenen pocs satèl·lits. b) Giren ràpidament. c) Estan formats per gasos.

d) No presenten anells. e) Estan allunyats del Sol. f) Són petits.

14.

Quin tipus d’astre creus que mostra la imatge?

Els asteroides són cossos rocosos petits que giren al voltant del Sol. La majoria es localitzen en l’ano­ menat cinturó d’asteroides, entre les òrbites de Mart i de Júpiter. De vegades, es desvien de la seva òrbita i formen meteorits, que poden xocar amb altres cossos celestes.

13

UNITAT 1 » L’UNIVERS

4. LA TERRA I LA LLUNA La Terra

TREBALLA AMB LA IMATGE

T4. A partir del radi polar i equatorial, calcula un radi

mitjà terrestre i utilitza aquesta dada per esbrinar el vo­ lum del nostre planeta.

(Dades: volum d’una esfera = 4·π·r3/3).

23° 27´

milio

Sol

ns d

e km

m

150

Terra

El nostre satèl·lit es troba a una distància mitjana de 384.000 quilòmetres de la Terra, per la qual cosa és el segon cos celeste més brillant que po­ dem observar al cel, després del Sol. No emet llum pròpia, sinó que reflecteix la llum solar.

La Lluna té un diàmetre de 3.476 quilòmetres.

La superfície lunar presenta nombrosos cràters, que són les empremtes dels impactes de meteo­ rits. Aquests cràters no han estat esborrats per l’erosió, ja que el nostre satèl·lit no té atmosfera ni aigua a la superfície.

Distància fins a la Terra: 384.000 km

Superfície plena de cràters Diàmetre: 3.476 km

m

He

mi s no feri rd

Equ a

dor

tica Pla de l’eclíp

La Lluna

6.3 78 k

6.3 57 k

La Terra és el tercer dels planetes interiors, situat a uns 150 milions de quilòmetres del Sol. És una esfera lleugerament aplatada en els pols, amb un diàmetre de 12.756 quilòmetres, dividida en dos hemisferis per un pla imaginari: l’equador. Té una massa d’uns 6.000 trilions de tones.

La Terra és un planeta sòlid, format per roques.

Està envoltat per una atmosfera de gasos, i tres quartes parts de la seva superfície estan cobertes per una capa d’aigua: la hidrosfera. És l’únic plane­ ta del sistema solar que presenta les condicions adequades per al desenvolupament de la vida.

La Terra té un satèl·lit natural –la Lluna–, que gira al seu voltant a causa de l’atracció gravitatòria.

He

mis

fer i

sud

Perpendicular al pla de l’eclíptica

Algunes dades de la Terra

A C T I VI T A T S

15. Enumera les característiques més importants del nostre planeta. Quines són úniques en el sistema solar?

16. Quants cops és més gran el volum de la Terra que el una

Ll Òrbita de la

de la Lluna?

17. Per què la superfície lunar presenta una gran quan­ titat de cràters?

Algunes dades de la Lluna

14

Els moviments de la Lluna La Lluna té dos moviments: el de translació i el de rotació. El moviment de translació el fa al voltant de la Terra i el moviment de rotació, al voltant del seu eix polar. Els períodes de translació i de rota­ ció són tots dos de 27,3 dies. Com a conseqüència d’aquesta sincronització dels dos moviments lu­ nars, la Lluna ofereix sempre la mateixa cara a la Terra, de manera que l’altra cara de la Lluna es manté oculta; per això rep el nom de cara oculta.

2 Quart creixent

1 Lluna nova

3 Lluna plena

Les fases de la Lluna La Lluna, a causa dels moviments que té, canvia periòdicament de posició respecte al Sol i, per tant, la zona de la seva superfície queda il·lumina­ da per aquest astre.

Això fa que, des de la Terra, vegem que la part il·luminada de la Lluna canvia. Aquests canvis s’a­ nomenen fases lunars i són les següents: • 1 . Lluna nova. En aquesta fase, no veiem la Lluna. El Sol il·lumina la cara oculta d’aquesta, i per això, des de la Terra, no la veiem.

• 2. Quart creixent. Una part cada vegada més gran de la cara il·luminada pel Sol augmenta cada dia i dibuixa un semicercle en forma de D. •3 . Lluna plena. És la fase en què el Sol inci­ deix sobre la cara de la Lluna que veiem des de la Terra, i per això la podem veure comple­ tament il·luminada.

• 4. Quart minvant. Una part cada vegada més gran de la cara visible es troba en la foscor i dibuixa un semicercle en forma de C.

4 Quart minvant

Les fases de la Lluna

ACT IVIT AT S

18.

Simuleu els moviments de la Lluna per entendre millor per què sempre observem la mateixa cara des de la Terra. Un alumne (A) seu al centre i representa la Ter­ ra. Un altre alumne (B) representa la Lluna i es mou al voltant de la Terra, alhora que gira sobre si mateix. El tercer alumne (C), l’observador, se situa fora de l’escena.

A B

• L’alumne que representa la Terra, quina part observa de l’alumne B: la cara o l’esquena? I l’observador?

• L’alumne B, fa un moviment de translació al voltant de A? I de rotació sobre si mateix?

• Què passaria si el moviment de rotació de la Lluna fos més ràpid que el de translació?

C

15

UNITAT 1 » L’UNIVERS

5. ELS MOVIMENTS DE LA TERRA La Terra fa dos moviments de manera contínua: la rotació i la translació. Aquests dos moviments produeixen dos fenòmens terrestres: la successió del dia i de la nit i les estacions de l’any.

Moviment de translació 23,5°

do a

u

El moviment de rotació és el gir que fa la Terra sobre si mateixa al voltant d’un eix imaginari que travessa el planeta des del pol nord fins al pol sud.

L’eix de rotació terrestre no és perpendicular al pla de l’eclíptica, sinó que es troba inclinat, i forma un angle d’uns 23,5°.

La rotació terrestre té un període de 24 hores, que denominem dia, i un sentit de gir contrari al de les agulles del rellotge; és a dir, d’oest a est.

r

La rotació

Eq

Perpendicular al pla de l'eclíptica

Pla de l'eclíptica

Eix de rotació

Moviments de la Terra

Les conseqüències de la rotació El moviment de rotació té dues conseqüències fo­ namentals: •D ’una banda, la successió del dia i la nit, que es produeix en variar, durant el gir, la part de la Terra il·luminada pel Sol. Si l’eix terrestre no estigués inclinat, la durada del dia i de la nit seria de 12 hores en qualsevol punt del plane­ ta. A causa de la inclinació de l’eix, la durada del dia i de la nit en cada zona de la Terra depèn de la proximitat de cada punt als pols; a més, varia al llarg de l’any.

• I de l’altra, el moviment aparent del Sol i d’altres cossos celestes, que sembla que es des­ placen al cel d’est a oest i que observem des de la Terra, però, en realitat, és el nostre pla­ neta el que es desplaça en sentit contrari.

TREBALLA AMB LA IMATGE

T5. Des de la Terra sembla que les estrelles giren, en el cel, al voltant de l’Estrella Polar. El que passa, en realitat, és que el nostre planeta gira sobre el seu eix.

Aquesta fotografia s’ha fet aprofitant la rotació terres­ tre. Investiga i esbrina com es poden aconseguir aques­ tes imatges.

ACT IVIT AT S

19. Quin és el sentit de rotació terrestre? Quina relació

té amb el desplaçament que observem dels cossos ce­ lestes?

20.

Per què creus que hi ha una diferència horària en diferents punts del planeta? Què passaria si no fos així?

El moviment aparent de les estrelles

16

T REB ALLA AMB LA IM A T GE

T6. Basant-te en l’experiment que

pots veure en la il·lustració, raona: Com creus que afecta, la inclina­ ció de l’eix terrestre, la incidència dels raigs solars sobre la Terra?

La translació La translació és el moviment que fa la Terra al voltant del Sol, que té un període aproximat de 365 dies, un any terrestre. Durant la trans­ lació, la distància al Sol varia, ja que l’òrbita terrestre no és circular, sinó lleugerament el·líptica. Anomenem afeli el punt de l’òrbita terrestre en què la distància entre la Terra i el Sol és màxima, i periheli aquell en què la distància és mínima.

Les conseqüències de la translació

ACTIVITATS

21.

Dedueix. Què és l’afeli? I el p­eri­heli? Creus que la radiació solar que arriba a la Terra en aquests dos punts és la mateixa? Això té relació amb les estacions?

22. Com varien el dia i la nit a l’e­

El moviment de translació, combinat amb la inclinació de l’eix de ro­ tació terrestre, té les conseqüències següents: •D ’una banda, la successió de les estacions. Com que la Terra és una esfera, la radiació solar incideix de manera diferent al llarg de la superfície terrestre, i ho fa perpendicularment a l’equador i amb una inclinació cada vegada més gran a mesura que ens aproximem als pols. A causa de la inclinació de l’eix de rotació terrestre i del moviment de translació, la quantitat de radiació solar que incideix en cada un dels dos hemisferis varia al llarg de l’any.

En l’hemisferi que rep més quantitat de radiació solar és estiu, mentre que en el que en rep menys, és hivern. Durant la prima­ vera i la tardor, ambdós hemisferis reben una quantitat sem­ blant de radiació. A més a més, la variació en la radiació solar depèn de la latitud, de manera que és màxima als pols i nul·la a l’equador. e l’altra, la durada del dia. La variació en la radiació solar •D que es produeix al llarg de l’any determina també una variació en la durada del dia i de la nit. Al llarg de l’any es produeixen dos solsticis, en els quals la diferència entre el dia i la nit és màxima, i dos equinoccis, en què el dia i la nit duren el mateix: 12 hores.

qua­dor?

Equinocci 22 de setembre

23. El solstici del 22 de desembre

marca el començament de l’hivern a l’hemisferi nord. Com canvia la durada del dia al llarg de l’hivern?

I al llarg de l’estiu?

3 Solstici 22 de desembre 4

ES

TIU

Periheli 3 de gener

T REB ALLA AMB LA IM A T GE

TARDOR

148 milions de km HI

Afeli 4 de juliol

152 milions de km

VE

T7. Observa la il·lustració i dedu­

RN

2 PRIMAVERA

eix quina és la durada del dia i de la nit als pols nord i sud durant els dos solsticis.

1

Solstici 21 de juny

Equinocci 21 de març

Les estacions

17

UNITAT 1 » L’UNIVERS

6. ELS ECLIPSIS I LES MAREES

Ombra

La presència de la Lluna al voltant del nostre pla­ neta té dues conseqüències importants: els eclipsis i les marees.

Lluna

Els eclipsis

Terra

Penombra

Un eclipsi és l’ocultació d’un cos celeste per part d’un altre quan aquest s’interposa entre el primer i l’observador. Els eclipsis poden ser totals o parcials.

Eclipsis de Sol Un eclipsi de Sol es produeix quan la Lluna s’inter­ posa entre la Terra i el Sol i, aleshores, la Lluna projecta una ombra sobre la Terra.

Com que la Lluna és més petita que la Terra, l’om­ bra no enfosqueix tota la superfície terrestre, sinó solament una zona petita en què serà visible l’eclipsi.

En aquesta zona, veiem com el disc fosc de la Lluna tapa, totalment o parcialment, el disc solar. En la res­ ta de la superfície terrestre, l’eclipsi no es percep.

Aquesta ombra circular produïda per la Lluna durant l’eclipsi, que fa uns 200 km de radi, es des­ plaça a mesura que la Terra gira.

Eclipsis de Sol

Terra

Ombra Lluna Penombra

Eclipsis de Lluna Un eclipsi de Lluna es produeix quan la Terra s’in­ terposa entre el Sol i la Lluna i evita que el satèl·lit reflecteixi la llum solar.

Des de la Terra, veiem que la Lluna queda co­ berta per una ombra (la de la Terra) i comença a veure’s vermellosa.

Els eclipsis de Lluna es veuen des de totes les zones de la Terra orientades cap al nostre satèl·lit en el moment en què es produeix aquest fenomen.

Eclipsis de Lluna

ACT IVIT AT S

24. Explica les diferències entre un eclipsi de Sol i un

26. Esbrina quan es produirà el pròxim eclipsi de Sol vi­

25.

27. Dissenyeu un experiment per simular un eclipsi de

eclipsi de Lluna.

Informa’t i esbrina en quina fase es troba la Llu­ na quan es produeix un eclipsi de Sol. I quan es produ­ eix un eclipsi de Lluna?

18

sible a Catalunya.

Sol i un de Lluna. Feu una llista del material i enregistreu l’experiment en vídeo.

Les marees De la mateixa manera que la Terra atreu la Lluna per la gravetat, la qual cosa fa que la Lluna es man­ tingui en la seva òrbita, la Lluna exerceix una forta atracció gravitatòria sobre les masses d’aigua de la Terra, de manera que les deforma i fa que en variï el nivell. Això dona lloc al fenomen de les marees.

TREBALLA AMB LA IMATGE

T8. Observa les imatges:

a) En quines fases es troba la Lluna quan es produei­ xen les marees vives? b) En quines fases es troba la Lluna quan es produei­ xen les marees mortes?

Les marees són ascensos i descensos periòdics del nivell del mar causats per l’acció gravitatòria que la Lluna i, en menys mesura, el Sol exercei­ xen sobre les aigües de la Terra.

El Sol exerceix també una atracció, que influeix augmentant o disminuint les marees provocades per la Lluna. Segons això, hi ha marees vives i mortes.

•M arees vives. Són marees amb variacions in­ tenses del nivell del mar. Es produeixen quan el Sol, la Lluna i la Terra es troben alineats i les forces d’atracció del Sol i la Lluna se sumen, la qual cosa produeix grans variacions del ni­ vell del mar.

•M arees mortes. Són marees amb variacions del nivell del mar poc intenses. Es produeixen quan les posicions de la Terra, el Sol i la Lluna formen un angle de 90°. En aquesta posició, la gravetat del Sol debilita l’efecte de la gra­ vetat de la Lluna.

En qualsevol dels dos casos, la variació del nivell del mar durant les marees produeix dues situacions: •L a marea alta o plenamar. És el moment en què l’aigua del mar arriba a la màxima altura dins del cicle de les marees.

•L a marea baixa o baixamar. És el moment oposat, en el qual el mar aconsegueix la me­ nor altura.

Aquestes situacions se succeeixen —alternades— cada sis hores aproximadament. Per això, al llarg del dia, hi ha dues plenamars i dues baixamars.

Marees vives Lluna nova

Lluna plena Marees mortes

Quart minvant

Quart creixent

Plenamar

Baixamar

ACT IVIT AT S

28.

Esbrina què és la zona intermareal i quins orga­ nismes hi viuen associats. Quina importància creus que tenen les marees per als éssers vius d’aquesta zona?

29. Investiga per què les marees no tenen la mateixa in­ tensitat en tots els mars i oceans.

Zona intermareal

19

UNITAT 1 » L'UNIVERS

» TALLER CIENTÍFIC Com ens podem orientar per mitjà dels astres?

Orientar-se sobre la superfície terrestre significa saber localitzar els punts cardinals des del lloc en què ens tro­ bem. Això és força important per poder situar-nos en un mapa i dirigir-nos a un lloc determinat sense per­ dre’ns.

En l’actualitat podem fer això amb certa facilitat gràcies al fet que disposem d’aparells tan senzills com la brúixola o tan sofisticats com el GPS, que ens informen de la nostra posició i de la direcció en què hem de moure’ns per poder arribar a la nostra destinació.

Però si, tal com passava als nostres avantpassats, no disposem d’aquests avenços científics, per orien­ tar-nos, ho podem fer observant els astres del cel.

Com ens podem orientar de dia Durant el dia, l’astre que podem observar és el Sol. Com sabeu, a causa del moviment de rotació de la Ter­ ra, el Sol surt per l’est i es pon per l’oest. Si l’observem des de l’hemisferi nord, quan el Sol arriba al seu punt més alt en el cel —al migdia—, és que es troba al sud.

S S

N

S

N

S

N

N

20

Podem aprofitar això i utilitzar l’ombra que pro­ jecta un pal il·luminat pel Sol, per poder orientar-nos.

Com que l’astre ascendeix en direcció al cel, a mesura que avança cap al sud, l’ombra projectada pel pal serà cada vegada més curta, de manera que, al mig­ dia, arribarà a la seva longitud mínima, moment en què l’astre es trobarà exactament al sud.

Segueix aquestes indicacions: » Abans del migdia, clava un pal a terra i marca l’extrem de l’ombra que projecta. A partir d’a­ quest punt, traça una circumferència al voltant del pal. » Observa com evoluciona l’ombra i fes marques cada quinze minuts. A mesura que el Sol s’apro­ xima al sud, l’ombra cada vegada és més curta, de manera que s’allunya de la circumferència.

Passat el migdia, l’ombra torna a créixer i es tor­ na a acostar a la circumferència. » Si dibuixes una línia entre el pal i el punt de l’om­ bra més curta, hauràs determinat la direcció nord-sud.

Com ens podem orientar de nit?

Durant la nit podem orientar-nos per mitjà dels estels. A causa dels moviments de rotació i trans­ lació de la Terra, els astres que observem al cel canvien —al llarg de la nit i al llarg de l’any— la seva posició aparent. Tanmateix, hi ha una estrella, que pertany a la constel·lació de l’Ossa Menor, que no varia la seva posició i que sempre és al nord; es tracta de l’Estrella Polar.

L’Estrella Polar no és l’estel que brilla més, com es diu sovint, però és fàcil de localitzar. Per fer-ho, segueix aquestes indicacions: »B usca en el cel nocturn la constel·lació de l’Ossa Major; aquesta constel·lació es pot ob­ servar a l’hemisferi nord durant tot l’any. Pots ajudar-te amb un planisferi celeste. »T raça una línia imaginària que uneixi les es­ trelles Merak (A) i Dubhe (B), dues estrelles d’aquesta constel·lació, tal com es veu en el dibuix. Si allarguem aquesta línia unes cinc vegades en la direcció indicada, arribarem a l’Estrella Polar i sabrem on és el nord.

Estrella Polar Ossa Menor

Aprendre a emprendre Elaboreu un cartell Al teu institut celebreu la setmana de la cièn­ cia i al teu grup li ha tocat de fer una presen­ tació sobre algun aspecte relacionat amb l’astronomia. Alguns companys proposen d’esbrinar si hi ha hagut astrònomes que han contribuït al coneixement de l’univers.

1. En grups reduïts, investigueu sobre algu­ nes d’aquestes dones i feu un cartell digital per divulgar-ne la biografia i els principals èxits i per explicar si van tenir dificultats per ser científiques pel fet de ser dones.

ASTRÒNOMES FAMOSES Ellen Och

Astronauta

oa

de la NAS A.

Maria Mitc

Ossa Major

Astrònom B

hell

a estatunid

enca.

A

Hipàtia

Primera do na matem àtica, la qual va millorar el disseny dels astrola bis primitiu s.

21

UNITAT 1 » L'UNIVERS

» POSA’T A PROVA Organitza les idees 1. Copia i completa l’esquema següent per tal de tenir organitzades les idees prin­ cipals treballades en la unitat: Cúmuls de galàxies

Galàxies

Que poden tenir forma

La nostra s’anomena

Es va originar fa 13.700 milions d’anys

L'UNIVERS està compost de

Sistemes planetaris

Cossos celestes Que es caracteritzen per

La …

El color La …

Com el nostre

Els nostres són

El·líptica El Sol

…

Sistema solar format per

Els 8 planetes

Cossos

Irregular Interiors

Exteriors

que són

que són

… …

…

…

…

…

La Terra

…

Urà

…

que presenta moviments de

Amb el seu satèl·lit

Rotació

Translació

Les …

Durada dia-nit

…

La … que presenta

Les conseqüències dels quals són

…

Moviment aparent

…

4 fases Les marees

que causa

Els eclipsis

Practica 2. Copia i completa:

Segons la teoria del , l’univers es va formar fa uns anys a partir d’una . Així es va iniciar l’expansió de tota la , que es trobava en aquell moment . A mesura que la matèria es va expandir, es va formar l’espai. Les galà­xies i les estrelles s’han format en agrupar-se la matèria a causa de l’atracció existent.

3. Recorda els tipus de galàxies que existeixen segons la forma i digues a quin tipus pertany la Via Làctia.

22

4.

Explica la raó per la qual les estrelles emeten llum pròpia i calor.

5. Recorda quines són les conseqüències de la rota­ ció i de la translació terrestre.

6. Troba els errors de les afirmacions següents i cor­

regeix-los: a) Les estrelles neixen a partir de grans núvols d’ai­ gua i de gas còsmic anomenats nebuloses. b) A la superfície de les estrelles s’hi produeixen reaccions nuclears que desprenen molta energia. c) Les estrelles no moren mai; s’apaguen. d) Les estrelles es caracteritzen únicament pel color i per la brillantor. e) La nostra estrella, el Sol, només fa un moviment de translació.

7.

Busca informació sobre els planetes que veus en les imatges i redacta un informe breu sobre cada un.

8. Elabora una taula per tal de comparar els planetes

interiors i els exteriors. Indica si són sòlids o gasosos, grossos o petits, amb anells o sense, amb pocs satè­ l·lits o amb molts.

9. Identifica el cos celeste al qual fa referència cada

una de les afirmacions següents: a) Són cossos celestes que giren al voltant del Sol i originen la major part dels meteorits que arriben a la Terra. b) Són cossos celestes petits formats per gel i ro­ ques. Tenen cua. c) Són cossos celestes que orbiten al voltant dels planetes. d) Són cossos celestes que orbiten al voltant del Sol, però són massa petits per ser considerats planetes.

10. Explica quan es produeix un eclipsi de Sol. 11. Troba els errors de les oracions següents i corre­

geix-los: a) Els eclipsis sempre són parcials. b) En un eclipsi de Lluna, la Terra fa ombra al Sol. c) Un eclipsi de Sol es veurà des de qualsevol punt de la Terra. d) En un eclipsi de Sol, la Terra està entre la Lluna i el Sol.

12. Fes un esquema amb els diferents tipus de ma­ rees que es produeixen a la Terra.

13. Fotocopia aquesta imatge i enganxa-hi els rètols corresponents:

23

UNITAT

2

La font de la vida La Terra, formada principalment per roques, presenta uns altres dos components sense els quals seria completament diferent: l’aire i l’aigua. L’aire de l’atmosfera ens protegeix de l’impacte dels meteorits i de radiacions perjudicials i ens nodreix amb els seus gasos.

L’aigua és un component essencial dels éssers vius i, juntament amb l’aire, regula el clima terrestre.

L’atmosfera i la hidrosfera han permès l’aparició de la vida a la Terra i el seu desenvolupament a tot el planeta. Constitueixen una font de vida que hem de respectar i preservar per a les nostres generacions futures.

Contesteu en grup 1. De què està compost l’aire?

2. Quantes capes té l’atmosfera?

3. Q uines funcions importants exerceix la hidrosfera per als éssers vius?

4. E n quins estats podem trobar l’aigua de la hidrosfera?

24

L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA ECOLOGIA I SOSTENIBILITAT PROJECTE CIENTÍFIC

Què estudiaràs?

1. La Terra i les seves condicions per a la vida.

2. L ’atmosfera terrestre 3. L ’atmosfera i els éssers vius 4. L ’aigua i els éssers vius 5. O n es troba l’aigua?

6. E l cicle de l’aigua 7. L a gestió de l’aigua 8. L a contaminació de l’aigua

T’HAVIES ADONAT… …de com són de grossos els núvols? Els núvols estan formats per milions de gotes d’aigua que s’han evaporat de la terra o del mar. Els núvols de tempesta —els cumulonimbus— creixen de manera vertical i poden arribar a 15.000 metres d’altura; és a dir, poden ser més alts que el cim més alt del món —l’Everest—, que no arriba a 9.000 m.

25

UNITAT 2 » L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA

1. LA TERRA I LES SEVES CONDICIONS PER A LA VIDA Vivim en un dels vuit planetes que formen part del sistema solar: la Terra. El nostre planeta gira al voltant del Sol, una més dels centenars de milers de milions d’estrelles que formen la nostra galàxia: la Via Làctia.

Com és la Terra?

La Terra és un planeta sòlid, format principalment per roques. Està envoltat d’una capa de gasos i presenta aigua líquida a la superfície. És l’únic planeta del sistema solar que alberga éssers vius.

Aquests quatre components del nostre planeta (roques, gasos, aigua i éssers vius) interaccionen entre ells: – La biosfera, que és la capa formada per tots els éssers vius que habiten la Terra.

– L’atmosfera, que és una capa de gasos que envolta la Terra.

– La hidrosfera, que està formada per tota l’aigua del planeta.

– La geosfera, que és la part sòlida i està formada per roques i minerals.

El planeta Terra està format per la biosfera, l’atmosfera, la hidrosfera i la geosfera, que interactuen constantment.

Els components de la Terra

26

La biosfera

L’atmosfera

Formada per tots els éssers vius que habiten la Terra.

És una capa de gasos que envolta la Terra.

La hidrosfera

La geosfera

Formada per tota l’aigua del planeta.

És la part sòlida i està formada per roques i minerals.

Les condicions per a la vida Com hem dit, el nostre planeta és l’únic planeta del sistema solar que alberga éssers vius. La vida va aparèixer precisament a la Terra a causa de les condicions que aquest planeta presenta, que no es reuneixen en cap altre dels més pròxims a nosaltres. Són aquestes: • La distància de la Terra al Sol és la ideal per al desenvolupament de la vida. La radiació solar, que proporciona llum i calor al nostre planeta, seria massa elevada per a distàncies inferiors i insuficient per a distàncies superiors.

• L’atmosfera exerceix un efecte protector davant d’algunes radiacions solars perjudicials per als éssers vius i ajuda a mantenir el planeta calent. A més a més, conté gasos com l’oxigen i el diòxid de carboni, necessaris per a la respiració i la fotosíntesi.

• La temperatura mitjana del planeta, d’uns 15 °C, permet la presència d’aigua líquida, un component essencial dels éssers vius i el medi en què molts d’aquests habiten. L’energia del Sol fa possible els canvis d’estat de l’aigua. Això, unit a la gravetat terrestre, dona lloc a una circulació constant de l’aigua pel planeta coneguda amb el nom de cicle de l’aigua.

• L’existència d’estacions i la successió ràpida del dia i la nit contribueixen a suavitzar el clima terrestre.

Zones habitables del sistema solar Massa calor

Massa fred

Terra

Mart

ACT IVIT AT S

1. Explica el significat de la paraula interacció.

2. Busca, en el diccionari, el significat dels prefixos bio-, hidro-, atmo- i geo- i escriu, amb cada un, una paraula.

3. Com contribueix l’atmosfera al desenvolupament de la vida al nostre planeta?

4. Tot i que el CO és present en poca quantitat a l’estra2

tosfera (0,04 %), és molt necessari per a la vida al planeta. Per què? Raona la resposta.

5. La Terra i la seva atmosfera es van formar fa 4.500

milions d’anys. a) Investiga si aquella atmosfera era semblant a la que tenim actualment o diferent. b) A què creus que es deu? c) Coneixes altres cossos celestes que també tinguin atmosfera? d) Quins gasos tenen les atmosferes de Venus i Mart, els planetes més propers a la Terra? e) Creus que a Mercuri hi pot haver vida? Per què? f) Pot haver-hi vida, a Venus?

27

UNITAT 2 » L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA

2. L’ATMOSFERA TERRESTRE L’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra.

Està formada per una mescla molt complexa de gasos, denominada aire, i per partícules en suspensió, com ara grans de pol·len, cendres procedents d’incendis i d’erupcions volcàniques, etc.

La composició de l’aire L’aire es compon fonamentalment de: •N itrogen (N2), que conforma el 78 % del total de l’aire.

•O xigen (O2), el 21 % del total.

•D iòxid de carboni (CO2), el 0,033 % del total.

• A més d’aquests gasos, n’hi ha d’altres, com ara l’ozó (en petites quantitats), l’hidrogen, l’argó, el criptó, l’heli i el neó.

• L’aire també pot contenir vapor d’aigua (H2O) en proporcions molt variables. Com veurem més endavant en la unitat, el vapor d’aigua contribueix a l’escalfament de la superfície terrestre.

T R E B A L L A A M B L A I MATG E

T1.

L’atmosfera no és uniforme. A mesura que augmenta l’altitud, l’aire es fa menys dens i conté menys oxigen que el de zones més baixes.

Així, quan pugem una muntanya molt elevada, notem que «ens falta l’aire». La disminució de la quantitat d’oxigen afecta l’organisme de diverses maneres; és el que es coneix com el «mal d’altura».

Busca informació sobre el mal d’altura. Indica a partir de quina altitud es pot començar a notar i quins són els símptomes d’aquest trastorn.

La distribució de l’aire a l’atmosfera

28

Les capes de l’atmosfera

Altitud (km)

L’atmosfera no és homogènia. A causa del pes de l’aire, els gasos es concentren a la zona més pròxima a la superfície terrestre. A més, la temperatura de l’atmosfera varia amb l’altitud, la qual cosa permet diferenciar cinc capes.

A l’atmosfera hi podem diferenciar cinc capes: la troposfera, l’estratosfera, la mesosfera, la termosfera i l’exosfera.

520

Exosfera

510 500

La troposfera

490

S’estén des de la superfície terrestre fins a uns 12 km d’altitud. Conté la major part de l’aire de l’atmosfera, aproximadament un 80 %. S’hi desenvolupen els éssers vius i hi tenen lloc els fenòmens meteorològics.

170 160 150

L’estratosfera

Termosfera

S’estén entre 12 i 50 km d’altitud. S’hi troba la capa d’ozó (O3). Aquest gas és molt beneficiós per als éssers vius, ja que filtra la major part de la radiació ultraviolada que emet el Sol i que és perillosa per a la vida.

140 130 120 110

La mesosfera

100

Està situada entre 50 i 80 km d’altitud, aproximadament.

En aquesta capa s’hi desintegren la major part dels meteorits de dimensions reduïdes que arriben a la Terra i s’hi produeix el que anomenem «estrelles fugaces».

90 80 70

Mesosfera

60 50

Estratopausa

La termosfera

Tropopausa

L’exosfera

Estratosfera

40 30 20 10

T (°C) -100

Troposfera -50

0

50

100

150

200

... 500/1500

Se situa entre 80 i 500 km d’altitud. En aquesta capa s’hi filtren les radiacions solars més perjudicials i s’hi originen les aurores polars.

S’estén per damunt de 500 km d’altitud. En aquesta capa, la quantitat d’aire és molt escassa i disminueix progressivament fins que s’arriba a l’espai exterior.

Capes de l’atmosfera ACT IVIT AT S

6. A quina capa de l’atmosfera es refereixen les afirmacions següents? a) La majoria dels meteorits petits que arriben a la Terra es desintegren en aquesta capa. b) La capa d’ozó que conté ens protegeix de la radiació ultraviolada.

7.

Les aurores polars, a l’hemisferi nord, es coneixen amb el nom d’aurores boreals i, a l’hemisferi sud, amb el nom d’aurores australs. Es tracta d’un fenomen d’una gran bellesa.

Busca informació sobre aquesta curiositat i fes una presentació digital per explicar l’origen d’aquest fenomen.

29

UNITAT 2 » L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA

3. L’ATMOSFERA I ELS ÉSSERS VIUS

A C T I VI T A T S

L’atmosfera terrestre és un requisit imprescindible per al desenvolupament de la vida al nostre planeta, ja que exerceix unes funcions molt importants.

8. Quins gasos essencials per als

L’atmosfera proporciona oxigen i diòxid de carboni als éssers vius, els protegeix de les radiacions solars perjudicials i manté una temperatura adequada perquè hi pugui haver vida.

9. Explica amb paraules teves què

éssers vius són presents en l’aire?

Raona per què són essencials.

vol dir que l’atmosfera actua com un filtre que ens protegeix.

Conté els gasos essencials per a la vida L’aire de l’atmosfera conté els gasos essencials per als éssers vius: l’oxigen, que la major part dels organismes utilitzen per obtenir energia en la respiració, i el diòxid de carboni, necessari per sintetitzar matèria orgànica a través de la fotosíntesi.

Actua com un filtre L’atmosfera actua com un filtre que absorbeix nombroses radiacions perjudicials per a la vida, amb la qual cosa s’impedeix que arribin a la superfície terrestre. Per exemple, els raigs ultraviolats, que resulten nocius per als éssers vius, són absorbits per l’ozó de l’estratosfera.

A més a més, l’atmosfera protegeix la Terra de l’impacte de meteorits, ja que la majoria d’aquests, en arribar a l’atmosfera, es desintegren i, per això, generalment, només n’arriben fragments a la superfície terrestre.

CO2 O2

CO2

O2

T R E B A L L A A M B L A I MATG E

T2. Redacta un text que pugui

O2 CO2

L’atmosfera aporta els gasos necessaris per a la vida

30

servir com a peu de fotografia per a aquesta imatge. Hi has d’incloure aquestes paraules: oxigen, respiració, fotosíntesi, plantes, animals.

Manté la temperatura ideal per a la vida ACT IVIT AT S

10.

Analitza. L’efecte d’hivernacle, és beneficiós o perjudicial per als éssers vius? Per què?

11.

Com seria la temperatura del nostre planeta si no hi hagués gasos d’efecte d’hivernacle a la nostra atmosfera? I si n’hi hagués més dels que hi ha?

El nostre planeta rep una gran quantitat de radiació solar, que escalfa la superfície terrestre. Sense la presència de l’atmosfera, una gran part de la calor tornaria a l’espai, amb la qual cosa la Terra es refredaria. No obstant això, la nostra atmosfera captura alguns dels raigs de sol que ens transmeten aquesta calor i actua de forma semblant a la coberta d’un hivernacle.

L’efecte d’hivernacle és un fenomen pel qual alguns gasos de l’atmosfera, principalment el diòxid de carboni i el vapor d’aigua, retenen gran part de la calor que la superfície de la Terra torna a l’espai.

Aquesta calor manté les capes baixes de l’atmosfera i la superfície del planeta a una temperatura mitjana d’uns 15 °C.

L’efecte d’hivernacle, pas a pas

T REB ALLA AMB LA IM A T GE

T3. Observa la il·lustració i explica en què consisteix l’efecte d’hivernacle i per què s’anomena així.

1. L’atmosfera deixa passar la radiació solar, que arriba fins a la superfície terrestre i l’escalfa.

2. La superfície terrestre reflecteix una part d’aquesta calor en forma de radiació infraroja.

3. Una part d’aquesta radiació infraroja torna a l’espai.

4.

Una altra part de la radiació infraroja és retinguda pels gasos d’efecte d’hivernacle, principalment el diòxid de carboni i el vapor d’aigua.

3

ió Ra di

ac

1

in

fra ro j

a

Gasos d’efecte d’hivernacle

2

4

Així es produeix l’efecte d’hivernacle

31

UNITAT 2 » L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA

4. L’AIGUA I ELS ÉSSERS VIUS L’aigua: un compost únic L’aigua (H2O) és una molècula formada per dos àtoms d’hidrogen (H) i un àtom d’oxigen (O). La naturalesa d’aquests elements i la tendència de les seves molècules a atreure’s entre si proporcionen a l’aigua unes propietats poc comunes en un compost tan senzill i lleuger.

De fet, l’aigua és una de les poques substàncies que podem trobar, de forma natural, en els tres estats de la matèria: • És líquida a la temperatura mitjana de la Terra.

• És gasosa per damunt de 100 °C i també quan passa a l’atmosfera en forma de vapor, després de l’evaporació de l’aigua superficial.

• És sòlida i es troba en forma de gel per sota de 0 °C; en aquest cas, forma les grans reserves d’aigua dolça del nostre planeta.

Àtom d’oxigen

Àtoms d’hidrogen La molècula d’aigua

La importància de l’aigua per a la vida A causa de les seves característiques especials, l’aigua té unes propie­ tats que fan que sigui un component essencial dels éssers vius.

• L’aigua líquida flueix. Circula per l’interior dels éssers vius, proporciona un medi on viuen una gran quantitat d’organismes i permet els moviments oceànics que regulen el clima.

• L’aigua dissol una gran quantitat de substàncies. Constitueix el mitjà que utilitzen els éssers vius per transportar nutrients i gasos, com l’oxigen o el diòxid de carboni, i per eliminar productes de rebuig.

• L’aigua, en congelar-se, augmenta de volum. El gel, menys dens, sura sobre l’aigua líquida, de manera que impedeix la congelació de la massa d’aigua que es troba per sota. D’aquesta manera és possible la vida aquàtica a les regions més fredes del planeta.

El volum d’aigua gelada

32

T R E B A L L A A M B L A I MATG E

T4.

Gràcies a les propietats de l’aigua, el gel sura i aïlla del fred exterior la resta de la mar, cosa que permet que els oceans de zones polars siguin rics en vida animal.

Busca informació sobre algunes espècies que viuen als mars gelats del pol nord i anomena-les.

ACT IVIT AT S

12. Fes una taula amb les propietats

de l’aigua i relaciona-les amb els beneficis que tenen per als éssers vius.

13.

Indica quines propietats de l’aigua apareixen en el text següent: «Les aigües de l’Antàrtida es troben a una temperatura d’1 °C, mentre que la temperatura a la superfície és de –30 °C. Aquestes aigües contenen una gran quantitat d’oxigen i són molt riques en plàncton, que és l’aliment de nombroses gambes i peixos petits. Les foques i els pingüins, que viuen damunt del gel flotant, s’alimenten d’aquests peixos.»

• L’aigua absorbeix i allibera calor lentament. Suavitza els canvis de temperatura del planeta i ajuda a mantenir estable la temperatura dels éssers vius.

• Les molècules d’aigua s’atrauen mútuament i tendeixen a mantenir-se unides (tensió superficial). A l’aigua d’un riu o d’un llac, les molècules que hi ha a la superfície, com que, per damunt, no en tenen d’altres que les atreguin, s’uneixen més fort i formen una espècie de pel·lícula o capa elàstica que pot sostenir un cos lleuger. Gràcies a aquesta propietat, els éssers vius més lleugers poden surar o, fins i tot, caminar sobre l’aigua.

• La tensió superficial de l’aigua també permet que la saba de les plantes pugi, en contra de la gravetat, pels conductes estrets de l’arrel i de les tiges.

• L’aigua, si és neta i no té partícules que l’enterboleixin, és transparent. La transparència permet que la llum passi a través seu i que els organismes fotosintètics que hi habiten puguin fer la fotosíntesi.

T REB ALLA AMB LA IM A T GE

T5. Aquest insecte pot caminar so­

bre la superfície de la bassa gràcies a la tensió superficial de l’aigua.

Experimenta aquesta propietat de l’aigua col·locant, amb molta delicadesa, una agulla sobre la superfície de l’aigua d’un recipient. Observa què passa si remenes l’aigua.

La tensió superficial

T REB ALLA AMB LA IM A T GE

T6.

Gràcies a la transparència de l’aigua, la llum del Sol pot penetrar a una certa profunditat i arribar a les algues que viuen fixes en aquests fons. Explica què els passaria a aquests éssers vius si aquestes aigües s’enterbolissin.

La transparència

33

UNITAT 2 » L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA

5. ON ES TROBA L’AIGUA? La hidrosfera és la capa discontínua de la Terra formada pel conjunt d’aigües que es troben tant a la superfície terrestre com a sota seu.

Aquestes aigües es distribueixen de la manera següent:

L’aigua de mars i d’oceans Aquestes aigües constitueixen el 97 % de l’aigua de la Terra; és a dir, conformen els principals dipòsits del planeta.

Les aigües oceàniques presenten les característiques següents: • Formen l’hàbitat d’una gran quantitat d’éssers vius.

• Tenen un elevat contingut en sals minerals que procedeixen de l’erosió de les roques i que són transportades fins als mars i oceans. La sal més abundant a l’aigua és el clorur sòdic o sal comuna.

• Es troben en constant moviment i formen els grans corrents oceànics, que són masses d’aigua que es desplacen a través dels oceans, amb la qual cosa regulen el clima de tot el planeta.

L’aigua continental L’aigua dels continents constitueix només el 3 % de l’aigua de la hidrosfera. Aquestes aigües provenen de la pluja, de la neu o de la calamarsa.

Solen tenir un contingut baix en sals minerals: per això s’anomenen aigües dolces.

Les aigües continentals es reparteixen de la manera següent: •G laceres i casquets polars, que acumulen el 79 % de l’aigua continental en forma de gel. Són la reserva més gran d’aigua dolça del planeta.

•A igües subterrànies. Representen el 20 % de l’aigua continental. Es formen quan les aigües superficials s’infiltren, lentament per la gravetat, a través de les esquerdes i dels porus de les roques i del terreny. Les zones de sota terra que estan plenes d’aigua s’anomenen aqüífers.

•A igua superficial. És l’1 % restant. Es troba als llacs, circulant per la superfície terrestre, als rius i als torrents i proporciona humitat a la terra o a l’atmosfera, en forma de vapor.

Les aigües es troben en moviment, encara que aquest depèn molt del lloc on es localitzen. Així, les que alimenten els rius i els torrents es desplacen contínuament i a més velocitat que, per exemple, el gel de les glaceres o l’aigua acumulada als llacs.

34

Oceans: 97 %

Només el 3 % és aigua dolça 2,4 %

Glaceres i casquets polarsi glaceres Gels polars (79 % de l’aigua dolça)

0,03 %

0,57 %

Aigua superficial: llacs i rius (1 % de l’aigua dolça)

En aqüífers subterranis (20 % de l’aigua dolça) Distribució de les aigües superficials ACT IVIT AT S

14. Elabora un gràfic de sectors, amb un programa in-

15. Indica les diferències entre les aigües oceàniques

Distribució de l’aigua a la Terra

16. Busca informació sobre quins éssers vius poden viu-

formàtic, a partir de les dades de la taula:

Llacs

52 %

Rius

1%

Humitat de la terra

38 %

Vapor d’aigua

8%

Aigua dels éssers vius

1%

i les continentals.

re tant en les aigües dolces dels rius i llacs com en les aigües salades de mars i oceans.

17.

Dedueix. Quina importància té per a la vida al planeta el fet que l’aigua dels mars i dels oceans es trobi en moviment continu?

35

UNITAT 2 » L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA

6. EL CICLE DE L’AIGUA L’aigua del nostre planeta es mou contínuament.

Aquesta circulació contínua configura l’anomenat cicle de l’aigua.

Al llarg d’aquest cicle, l’aigua de la hidrosfera pot formar part de l’aire de l’atmosfera o dels organismes de la biosfera.

El cicle de l’aigua és possible gràcies a: • L’energia del Sol, que afavoreix els canvis d’estat que experimenta l’aigua i permet el moviment de les masses d’aire.

• La força de la gravetat, que mou l’aigua des de les zones més elevades fins als mars i els oceans.

Els processos del cicle de l’aigua El cicle de l’aigua es basa en els processos següents que tenen lloc de forma contínua al nostre planeta:

Evaporació Gràcies a l’energia solar, l’aigua líquida dels rius, llacs, mars i oceans s’escalfa, canvia d’estat i es transforma en vapor d’aigua, que s’incorpora a l’atmosfera.

Transpiració Gran part de l’aigua absorbida per les arrels vegetals s’allibera a l’atmosfera a través de les fulles en forma de vapor d’aigua.

Condensació El vapor d’aigua ascendeix amb els corrents d’aire i es refreda a les capes altes de la troposfera. Allà es condensa i es transforma en gotes diminutes d’aigua líquida o en cristalls de gel petits i forma els núvols.

Precipitació

El cicle de l’aigua és el conjunt de processos pels quals l’aigua de la Terra circula entre la hidrosfera, l’atmosfera, la geosfera i la biosfera.

L’aigua o el gel dels núvols cau sobre la superfície terrestre, a causa de la gravetat, en forma de neu, pluja o calamarsa.

Escolament superficial Una part de l’aigua procedent de la precipitació i del desgel circula per la superfície terrestre, impulsada per la gravetat, fins que retorna als oceans.

Infiltració Una altra part de la precipitació i del desgel penetra a l’escorça terrestre i alimenta les aigües subterrànies, que retornen als oceans més lentament.

36

A C T I VI T A T S

18. Quins són els procediments

(ener­gies, forces) que mouen l’aigua pel planeta Terra?

19. Analitza. Per què es diu que el cicle de l’aigua és «tancat»?

4

Precipitació

3

5

T REB ALLA AMB LA IM A T GE

6

2

Condensació

Transpiració

Escolament

1

Evaporació

Infiltració

T7. Observa la imatge i explica en quins processos del cicle de l’aigua es generen canvis d’estat.

El cicle de l’aigua

T REB ALLA AMB LA IM A T GE

T8. Observa els diferents passos de l’experiment que es

descriu en aquestes il·lustracions. Després, parleu-ne entre tots els companys i les companyes i, finalment, responeu les preguntes següents: a) En el pas 1, s’aboca aigua molt calenta. En quins dos estats està l’aigua? b) Què ha passat a les parets del recipient en el pas 3 de l’experiment? Amb quina etapa del cicle de l’aigua ho relacionaríeu?

A

B

Col·loca sobre el recipient una font metàl·lica amb glaçons.

C

Observa el que passa a les parets del recipient.

Aboca, en un recipient, aigua molt calenta però que no hagi bullit.

Experimenta amb el cicle de l’aigua

37

UNITAT 2 » L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA

7. LA GESTIÓ DE L’AIGUA L’aigua és indispensable per al desenvolupament dels éssers vius i per a les activitats humanes. És un recurs limitat, ja que només una petita fracció del total pot ser utilitzada pels éssers humans.

Els usos de l’aigua Els usos que fa de l’aigua la població humana es classifiquen en usos consumptius i usos no consumptius.

Els usos consumptius Els usos consumptius són aquells en què l’aigua es consumeix. Són usos consumptius el consum domèstic, destinat a cobrir les necessitats de les cases, com ara beure, rentar o cuinar; el consum agrícola i ramader, destinat al reg i al bestiar, i el consum industrial, destinat a la fabricació, a la neteja o a la refrigeració de maquinària.

Els usos no consumptius Els usos no consumptius són aquells que no suposen una despesa d’aigua, ja que, després de ser usada en una activitat, pot ser utilitzada de nou. Són usos no consumptius l’ús energètic, destinat a la producció d’energia hidroelèctrica; l’ús en la navegació, destinat al transport, i l’ús recreatiu, destinat al lleure, com en la natació i altres esports.

A

B

C

D

Alguns usos de l’aigua

38

T R E B A L L A A M B L A I MATG E

T9.

Observa les imatges i classifica-les segons si es fa un ús consumptiu o un ús no consumptiu de l’aigua.

Un recurs limitat

ACT IVIT AT S

20. Busca informació per explicar

què és un transvasament. Pensa en algun transvasament i explica els avantatges i els inconvenients que té.

21.

Digues una mesura d’estalvi per reduir el consum d’aigua en l’agricultura.

22. Explica, de manera raonada, per què diem que l’aigua és un recurs limitat.

T REB ALLA AMB LA IM A T GE

T10.

Observa les il·lustracions.

Després, feu un debat a classe sobre si, a casa vostra, porteu a terme o no aquestes mesures d’estalvi d’aigua.

Elegir Elegir siempre siempre la lalala ducha ducha Elegir Elegir siempre siempre ducha ducha

Escollir sempre la dutxa en Elegir siempre labaño. ducha Elegir siempre ladel ducha en en lugar lugar del baño.

Elegir siempre la ducha en en lugar lugar del del baño. baño.

Elegir siempre la ducha comptes bany. lugar deldel baño. enen lugar del baño. enlugar lugardel delbaño. baño. en

Usar la la Usar Usar lalala Usar Usar Usar lay yy lavadora lavadora lavadora Usar lavadora lavadora Usar lala yy ellavadora lavavajillasy el el lavavajillas lavavajillas lavadora el el lavavajillas lavavajillas lavadora yy solo cuando elsolo lavavajillas solo cuando cuando lavavajillas solo solo cuando cuando elel lavavajillas estén llenos.

Tot i que l’aigua es renova constantment gràcies al cicle hidrològic, és un recurs limitat, perquè l’ésser humà només pot utilitzar les aigües dolces.

A més a més, la quantitat disponible d’aigua depèn d’altres factors, com ara aquests: •L a distribució irregular al planeta, tant en l’espai com en el temps, a causa de les condicions climàtiques. Hi ha zones del planeta en què l’aigua és un recurs realment escàs, com en algunes àrees de l’Àfrica central o del sud d’Europa.

•L ’augment en el consum. L’aigua s’extreu i es contamina a un ritme més alt del que la natura la pot depurar i reciclar.

La gestió de l’aigua L’augment de la població fa que cada cop la demanda d’aigua sigui més elevada, de manera que, de vegades, la demanda supera les reserves disponibles.

Per garantir un ús eficient i sostenible de l’aigua, és necessari gestionar-lo i planificar-lo a través de les mesures següents: esures d’estalvi que en redueixin el consum: en l’agricultura, •M amb sistemes de reg per degoteig o amb aigües depurades; en la indústria, amb tecnologies de baix consum i amb sistemes de depuració i de reutilització de l’aigua, i a les llars, amb campanyes de sensibilització que fomentin l’estalvi i els electrodomèstics de baix consum.

•M esures de caràcter tècnic que garanteixin el subministrament d’aigua, com ara la construcció de preses, que emmagatzemen l’aigua per a èpoques de sequera; els transvasaments, que transporten l’aigua des de zones amb excedents fins a d’altres amb dèficit, o el dessalatge de l’aigua de la mar.

No No usar usar el elelel inodoro inodoro No No usar usar inodoro inodoro

Evitar Evitar abrir abrir el elelel grifo grifo mientras mientras Evitar Evitar abrir abrir grifo grifo mientras mientras

Cerrar Cerrar bien bien los los grifos grifos Cerrar Cerrar bien bien los los grifos grifos

como papelera.

noslavamos lavamoslos losdientes. dientes. nos

después de utilizarlos.

Cerrar bien los grifos No utilitzar el vàter com Evitar d’obrir l’aixeta mentre Tancar bé les aixetes després No usar el inodoro abrir el grifo mientras Cerrar bien los grifos No usar el inodoro Evitaraabrir el Evitar grifo mientras después después de de utilizarlos. utilizarlos.

Cerrar bien los grifos como como papelera. después después de de utilizarlos. utilizarlos. nos nos lavamos lavamos los los dientes. dientes.

No usarpapelera. elpapelera. inodoro Cerrar bien los grifos Evitar abrir grifo mientras como como papelera. nos nos lavamos lavamos los los dientes. dientes.

No usar el inodoro Evitar abrir elelgrifo mientras después de utilizarlos. ens raspallem dents. de utilizarlos. d’utilitzar-les. comopaperera. papelera. nos lavamos los nos lavamos losles dientes. después como papelera. dientes. después de utilizarlos. como papelera.

Regar Regar las las plantas plantas por por Regar Regar las las plantas plantas por por Regar las plantas por las Regar plantas por Regar les plantes la la noche noche para para evitar evitar Regar las plantas por lala noche noche para para evitar evitar Regar las plantas por la noche para evitar laanoche paraevitar evitar la nit per la evaporación la evaporación evaporación noche paraevitar evitar evaporación evaporación lalala noche para ladel evaporación l’evaporació del agua. del agua. agua. la evaporación del del agua. agua. de la evaporación del agua. l’aigua. delagua. agua. del

Lavar la fruta y la verdura

Lavar Lavar la lalala fruta fruta yyyla la verdura verdura Lavar Lavar fruta fruta ylala verdura verdura en un cuenco y solo cuando Lavar la fruta y la verdura estén estén llenos. llenos. solo cuando estén estén llenos. llenos. solo cuando en en un un cuenco cuenco yyyy no debajo del grifo.

Lavar la fruta ylalaverdura verdura en en un un cuenco cuenco Lavar la fruta y estén llenos.

Rentar la fruita i layverdura endebajo un cuenco esténEngegar llenos. la rentadora estén llenos. no no debajo del del grifo. grifo. en un cuenco y no no debajo debajo del del grifo. en un ygrifo. en cuenco un bol i el rentavaixelles no debajo del grifo. nodebajo debajodel delgrifo. grifo. no i no a sota de l’aixeta. només quan estiguin plens.

Lavar los platos llenando Lavar los los platos platos llenando llenando la pila y evitando abrir elLavar grifo.

Lavar Lavar los los platos platos llenando llenando

Lavar platos llenando No rentar els plats fins la la pila yylos evitando abrir abrir el elque grifo. grifo.

Lavar los platos llenando lalapila pila pila yevitando ylos evitando evitando abrir abrir elel grifo. grifo.

Lavar platos llenando la la pila y evitando abrir el grifo. pica sigui plena i evitar pilayyevitando evitandoabrir abrir grifo. lala pila elelgrifo. d’obrir l’aixeta.

Mesures per estalviar energia a casa

39

UNITAT 2 » L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA

8. LA CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA Un recurs tan preuat com l’aigua es pot veure afectat per algunes activitats humanes. L’aigua, com a bon dissolvent, arrossega amb facilitat substàncies contaminants, que n’alteren la qualitat.

A C T I VI T A T S

23.

Elabora una taula amb els abocaments que fas habitualment, al llarg d’un dia, a casa teva.

La contaminació de l’aigua es produeix quan s’hi aboquen substàncies anomenades contaminants. L’aigua en aquest estat altera els ecosistemes i causa malalties.

L’origen de la contaminació Les principals causes de la contaminació de l’aigua són aquestes: • Els abocaments incontrolats d’indústries o de poblacions als rius i als mars, que causen malalties i afecten el cicle vital de molts organismes.

• Els combustibles alliberats en els accidents de vaixells i en el rentatge dels seus tancs, que contaminen l’aigua de mars i oceans i perjudiquen greument els organismes aquàtics i els ocells marins.

• Els abocaments d’aigua calenta que fan les centrals tèrmiques i les centrals nuclears i que interfereixen en els cicles biològics dels organismes aquàtics.

• Els excessos de plaguicides, fertilitzants, orins i excrements de la ramaderia que, arrossegats per la pluja, s’infiltren i arriben als aqüífers, de manera que els contaminen.

Així contaminem l’aigua

40

T R E B A L L A A M B L A I MATG E

T11. Explica. Observa la il·lustració i intenta deduir quins contaminants s’han abocat a l’aigua i quin és el seu origen.

ACT IVIT AT S

El cicle integral de l’aigua

24. Quina diferència hi ha entre

El cicle integral de l’aigua és el conjunt de processos que permeten l’aprofitament de l’aigua sense danyar el medi ambient.

25. Explica, amb paraules teves,

El cicle comprèn les etapes següents:

l’aigua potable i l’aigua residual?

què és l’aigua potable.

La captació de l’aigua L’aigua per al consum humà s’obté del medi natural (aigües subterrànies, rius, llacs, pantans o plantes dessalinitzadores).

La potabilització de l’aigua L’aigua, després de ser captada, es trasllada a una planta potabilitzadora o estació de tractament d’aigua potable (ETAP). En aquestes plantes, l’aigua se sotmet a una sèrie de tractaments per transformar-la en aigua potable; és a dir, en aigua apta per al consum humà. L’aigua potable s’emmagatzema en dipòsits i es distribueix per al seu consum.

T REB ALLA AMB LA IM A T GE

La depuració de l’aigua

T12. Observa la il·lustració de la

Després dels diferents usos que es fan de l’aigua, aquesta es contamina; és a dir, es converteix en aigües residuals. Aquestes aigües no es poden abocar al medi natural; abans s’han de depurar per eliminar els contaminants que porten dissolts.

La depuració es fa a les denominades estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), on s’eliminen les partícules, la matèria orgànica, els microorganismes, algunes sals i altres substàncies.

depuració de les aigües residuals i fes una redacció explicant com es produeix aquest procés des que l’aigua residual entra a la depuradora fins que l’aigua depurada s’aboca al medi natural.

1 Les primeres etapes consisteixen

a eliminar els sòlids més grossos, les sorres, els greixos i alguns sòlids molt petits.

Entrada d’aigua bruta 2 A continuació, en uns tancs especials, esprés de l’eliminació 3 D

els microorganismes eliminen la matèria orgànica que hi ha a l’aigua.

de la matèria orgànica, es continuen eliminant altres substàncies químiques que encara hi ha a l’aigua.

Sortida d’aigua depurada

En les diferents etapes del procés, es recullen els fangs o llots, que es poden tractar per obtenir biogàs, adobs, etc.

Així funciona una depuradora d’aigües residuals

41

UNITAT 2 » L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA

» TALLER CIENTÍFIC Simula els efectes de la pluja àcida en les plantes La pluja àcida és un dels problemes més greus de la contaminació atmosfèrica. Es forma quan alguns gasos contaminants procedents majoritàriament dels combustibles fòssils (carbó i petroli), com ara els òxids de sofre i de nitrogen, reaccionen amb l’aigua de l’atmosfera.

Com a conseqüència d’aquesta reacció, es forma una pluja carregada d’àcids (àcid sulfúric i àcid nítric).

La pluja àcida té molts efectes negatius sobre la superfície terrestre. Els més importants són la corrosió de les fulles i de les arrels de les plantes, la contaminació de la terra i de l’aigua i el deteriorament dels edificis i dels monuments construïts amb roques calcàries, com ara el marbre.

Com podem simular la pluja àcida Pots observar l’efecte que produeix la pluja àcida sobre les fulles de les plantes fent l’experiment següent: »A gafa una fulla verda d’un arbre o d’un arbust i embolica-la amb paper d’alumini. »F es dos forats petits en l’alumini de manera que quedin dues zones de la cara superior de la fulla al descobert. Col·loca al costat de cada forat una etiqueta amb les lletres A i B, respectivament. »C ol·loca la fulla sobre una placa de Petri i, amb un comptagotes, aboca 5 gotes de dissolució d’àcid nítric en el forat A i una mica de dissolució d’àcid sulfúric en el forat B. Repeteix l’operació però abocant-hi 15 gotes. »D eixa que actuïn, com a mínim, un dia i després destapa la fulla a poc a poc. Veuràs una cosa semblant al que mostren les imatges.

Abans de la pluja àcida

Després de la pluja àcida

ACT IVIT AT S

1. Es produeix alguna alteració en la fulla com a conse-

4. D’on procedeixen majoritàriament els òxids de sofre

2. Dibuixa i pinta la fulla reproduint-ne els colors.

3. Quin àcid ha produït una alteració més gran?

5. Com penses que es podria evitar aquest problema?

6. Comenta alguna acció particular que tu puguis dur a

qüència de la «pluja àcida»? De quin tipus? Descriu-la.

42

i de nitrogen?

terme per minimitzar aquest problema.

Aprendre a emprendre Aprèn a fer una auditoria ambiental L’equip directiu del teu institut busca alumnes voluntaris per dur a terme una auditoria ambiental al centre; amb aquest estudi es pretén esbrinar quins són els aspectes mediam­bientals que s’han de millorar a fi de posar en marxa un pla d’actuació. Distribuïu-vos per grups i feu les activitats següents: »A nalitzeu la situació de partida i decidiu quin recurs material voleu avaluar (aigua, paper, consum energètic, piles…). Cada grup triarà un d’aquests recursos. »E laboreu uns qüestionaris per esbrinar el consum de cada recurs. » Analitzeu les dades per detectar els punts més dèbils del centre pel que fa a la gestió del recurs triat. » Plantegeu objectius realistes de millora i proposeu solucions. Dissenyeu un pla d’actuació per aplicar les mesures de millora que hàgiu decidit.

Feu un seguiment del pla: avalueu, per mitjà dels qüestionaris elaborats, si l’aplicació de les mesures dona resultat.

EL QÜESTIONARI (grup paper)

1.

Saps d’on s’extreu el paper? a) Dels arbres. b) De les teles.

2.

c) Dels animals.

Saps si, al centre, hi ha un contenidor pe r reciclar paper? a) Sí. b) No. c) No ho sé.

3.

Reutilitzes els folis qu an només n’has omple rt mitja cara o la cara de davant? a) Sí. b) No. c) No ho sé.

4.

De quin color és el co ntenidor del reciclatg e de paper? a) Groc. b) Verd. c) Blau.

5. Què fas amb els llibres de text del curs

a) Els llenço.

6.

b) Els venc.

anterior? c) Els regalo.

Saps si hi ha cartells a l’institut que indiqu in on es pot reciclar utilitzat? el paper a) Sí. b) No. c) No ho sé.

43

UNITAT 2 » L’ATMOSFERA I LA HIDROSFERA

» POSA’T A PROVA Organitza les idees 1. Copia i completa l’esquema següent per tal de tenir

organitzades les idees principals treballades en la unitat:

LA TERRA està formada per

La geosfera

L’atmosfera

La hidrosfera

La biosfera

que l’ésser humà

es compon de

...

s’estructura en

Aire

Capes

format per

que són

… … … …

Troposfera ... ... ... ...

té diferents funcions

es compon de

Contamina

Aigua

Protegeix de…

Reté la calor…

Proporciona…

que està en continu

en estat

pot ser

que és

… … …

... o salada

Un recurs …

Moviment en l’anomenat

…

Practica 2. Copia, en el quadern, les frases següents sobre l’atmosfera i completa-les: •L ’atmosfera és la que formen l’

de la Terra. Està formada per una mescla molt complexa de són el nitrogen, , i .

•L ’atmosfera proporciona

i

, denominada

als éssers vius, protegeix la superfície terrestre de

i regula

. Els principals

del planeta.

3. Relaciona els efectes de la contaminació atmosfèrica amb els contaminants que els produeixen: • I ncrement de l’efecte d’hivernacle •P luja àcida •F orat a la capa d’ozó

44

•C O2 dels combustibles fòssils •C FC d’aerosols i d’aparells de refrigeració •Ò xids de sofre i de nitrogen dels combustibles fòssils

4. Enumera tres raons per les quals els éssers vius no podrien viure sense atmosfera.

5. Explica què és l’efecte d’hivernacle.

6. Copia el dibuix sobre l’atmosfera i posa-hi els rè-

Altitud (km)

tols corresponents:

Aurores polars

les frases següents: a) Ajuda els éssers vius a surar en l’aigua o a caminar-hi. b) El gel, com que sura, permet la vida en regions fredes del planeta. c) Esmorteeix els canvis de temperatura i ajuda a mantenir-la en els éssers vius. d) És el mitjà de transport de gasos i de substàncies en els éssers vius. e) És el medi on viuen una gran quantitat d’organismes i circula per l’interior dels éssers vius.

8. Copia la taula relacionada amb les aigües dolces

Naus en òrbita setatS

7. Indica a quina propietat de l’aigua fan referència

i les aigües salades i completa-la:

U detin

Raigs còsmics

Globus meteorològics Capa d’ozó

Tipus d’aigua

Estat en què es troba

Contingut en sals minerals

Moviment

…

…

…

…

9. Per què és necessari gestionar bé l’aigua i com es pot fer?

10. Enumera les principals causes de la contaminaEverest

ció de l’aigua.

Núvols Avions de reacció

–100 °C

0 °C

Temperatura +100 °C

11. Copia i completa aquest dibuix del cicle de l’aigua i assenyala els motors que el fan possible:

3 4

1 5

2

6

45

PROJECTE » EXPOSICIÓ DE CÒMICS SOBRE L’UNIVERS! » FASE 1

» EXPOSICIÓ DE CÒMICS SOBRE L’UNIVERS! Un còmic és una història explicada mitjançant una successió de vinyetes que tenen il·lustracions i text. És un treball per fer en grup. Es recomana que els grups siguin de 3 o 4 alumnes, però cada docent decidirà, segons les característiques del grup, el nombre d’integrants.

Aquest projecte està dividit en tres fases i està pensat perquè es dugui a terme una fase cada trimestre.

Fase 1: Recerca d’informació Fase 2: Planificació Fase 3: Realització

Situació inicial

A l’escola volen celebrar el 50è aniversari de l’arribada dels humans a la Lluna; per això proposen als alumnes que facin còmics sobre la temàtica de l’univers i que, després, organitzin una exposició durant la festa de final de curs.

Fase 1: Recerca d’informac ió

La primera pregunta que us he u de fer és aquesta: Què ens cal saber per fer un còmic? A partir d’aquí, la prim era cerca que haureu de fer ser à per informar-vos dels diferents estils de còmic qu e hi ha (americà, europeu, japon ès...), planificar l’argument i el guió (literari i gràfi c), conèixer els diferents estils de vinyeta que existeixen i observar com es distribu eixen aquestes vinyetes en una pàgina.

Cal que en el còmic apareguin fenòmens reals diversos com ara meteorits, eclipsis, aurores polars, i altres elements com ara planetes, satèl·lits, naus espacials… Pel que fa als personatges, aquests ha n de ser superherois amb pode rs relacionats amb el seu planeta d’origen.

Al final d’aquesta fase, heu de fer una posada en comú per ord enar tot el procés de creació d’un còmic.

64

Fase 2: Planificació Ara que ja sabeu quin tipus de còmic voleu fer, caldrà que us organitzeu per dur a terme els diferents apartats en els terminis fixats.

1. P enseu l’argument i redacteu el guió. És important saber com comença el còmic i tenir clar com el voleu acabar. El docent us indicarà el nombre de pàgines que ha tenir. Un cop tingueu redactat el guió i ja sapigueu el nombre de pàgines, caldrà repartir les escenes del guió en les pàgines disponibles.

2. C om voleu que siguin els personatges? I la nau espacial? Quants personatges hi haurà? Seran bons o dolents? Caldrà crear una fitxa gràfica per a cada personatge en la qual, a part d’altres trets, haureu de fer esment del seu caràcter.

3. R ecordeu que es tracta d’un còmic científic i, per tant, heu de fer servir els conceptes que vau aprendre en la unitat 1 i potser caldrà que els amplieu.

4. C reeu de l’esbós del còmic.

A més a més, cal que aneu anotant tots els materials que necessitareu per fer el còmic (paper, colors, retoladors…) per tal de fer-ne un pressupost. Tingueu en compte, també, si és possibl e, en la possibilitat de reutilitzar algun material.

Fase 3: Realització

crear-lo. stre còmic, és el moment de vo el à ser m co eu sab ja e qu Ara a, que a coberta i una contracobert un en ten cs mi cò els e qu eu Record . també caldrà crear i dissenyar deu dibuixar el vostre còmic. po ja at, cre u he e qu s bó l’es 1. A partir de ssar a tinta.

2. Un cop dibuixat, l’heu de pa pinteu-lo.

3. S i voleu que sigui en color, 4. F eu les bafarades. ntracoberta.

5. D issenyeu la coberta i la co 6. Enquaderneu-lo. alment. up i d’autoavaluar-vos individu gr el r lua va d’a eu ur ha al fin Al

65

Fase 1: Recerca d’informació Formeu grups Primer de tot, cada grup de 3 o 4 alumnes s’ha d’organitzar i decidir quines responsabilitats assumeix cada membre del grup.

Membres del grup i responsabilitats

Què en saps?

Abans de començar, recorda els coneixements que tens sobre el tema o aquells aspectes que t’han despertat la curiositat.

1. Has vist cap pel·lícula o sèrie sobre l’univers? Saps com es va formar l’univers?

2. Quin és el còmic que has llegit que més t’ha agradat?

3. Quina notícia has sentit últimament sobre l’espai? Explica què creus que és la NASA. 4. Saps alguna cosa més sobre aquest tema?

Debat Comenteu i debateu les respostes entre els companys i les companyes del grup. Escriu, en l’espai de sota, aquelles respostes que t’hagin semblat interessants i les conclusions a les quals heu arribat.

Anotacions sobre el debat

66

PROJECTE » EXPOSICIÓ DE CÒMICS SOBRE L’UNIVERS! » FASE 1

Ara, heu de decidir de quin estil serà el vostre còmic. Busqueu quins estils de còmic hi ha i, entre tot el grup, arribeu a un consens. Penseu que l’estil de còmic condicionarà els personatges.

Anota quin tipus de còmic heu triat i per què.

Americà

Europeu

Manga japonès

Ara que ja sabeu el tipus de còmic que voleu fer, comenceu a pensar en els personatges.

Han de ser uns superherois i els seus superpoders han d’estar relacionats amb el seu planeta d’origen i les característiques d’aquest.

Per ajudar-vos a recordar les característiques dels planetes i, posteriorment, poder dibuixar i definir les qualitats dels personatges, copieu i ompliu una taula com la següent: Mercuri

Venus

Terra

Mart

Júpiter

Saturn

Neptú

Urà

Distància al Sol (km)

…

…

…

…

…

…

…

…

Radi (km)

…

…

…

…

…

…

…

…

Temperatura mitjana (ºC)

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

…

Durada d’un any (dies) Gravetat respecte de la Terra

En el teu còmic, els superherois s’hauran de desplaçar per l’univers amb la seva nau espacial. Però com és l’univers? Per descobrir-ho, construïu un globus estel·lar d’Hipparcos; així sabreu en tot moment per on es mouran els vostres personatges.

Què has de fer? Entra en el web que hi ha en el teu espai personal i segueix les instruccions per construir un planisferi que hi trobaràs.

67

ANNEX » EL MÈTODE CIENTÍFIC

» EL MÈTODE CIENTÍFIC

. Estudia la

la al Sincrotró ALBA La Marta és una noia de vint-i-sis anys, és física i ara trebal llum del sincrotró.

de la indústria alimentària.

L’Oriol és un noi de vint-i-vuit anys, és biòleg i treballa en el món al mercat.

Intenta millorar nutricionalment els productes que es posen Creus que a tots dos se’ls pot considerar uns científics? fenomen i que es fa pregunDoncs sí; un científic és una persona que vol explicar algun seu àmbit d’estudi. tes per investigar i obtenir millores en diferents aspectes del ntes de fenòmens quotidians Tu també ets un científic o una científica quan et fas pregu itat i un talent innats per fer-se i vols saber-ne les causes. L’espècie humana té una curios a rigorosa, cal seguir un mètopreguntes d’allò que observa i vol explicar. Però, per fer ciènci de concret.

210

Passos del mètode científic Per investigar allò desconegut o per donar solucions a proble mes actuals s’utilitza el mètode científic, que consisteix en una sèrie d’etap es ordenades que permeten obtenir coneixement nou. Aquestes etapes són les següents: 0. Fer observacions.

1. Plantejar el problema.

2. Fer una recerca d’informació.

3. Formular una hipòtesi.

4. Dissenyar l’experiment per comprovar la hipòtesi.

5. Analitzar els resultats.

6. Extreure conclusions i comunicar els resultats.

5. Analitzar els resultats

4. Dissenyar l’experiment

Mètode científic

6. Extreure conclusions i comunicar els resultats 1. Plantejar el problema

Perquè puguis entendre quina és la feina i les tasques que cal dur a terme en cada una d’aquestes etapes, treballarem amb un exemple concret.

2. Fer una recerca d’informació 3. Formular una hipòtesi

211

0. Fer observacions Imagina’t que heu anat a una casa de natura i heu fet una anàlisi de l’aigua del riu que passa prop d’allà. En recollir les mostres, trobeu uns nivells de sals a l’aigua molt per sobre dels habituals. Comenceu a mirar pel voltant i veieu que més amunt d’on heu agafat la mostra hi ha una muntanya de residus que no pertanyen a l’ecosistema del riu.

1. Plantejar el problema Voleu saber si aquests residus tenen alguna cosa a veure amb l’augment de la salinitat de l’aigua del riu.

2. Fer una recerca d’informació Abans de res, heu de buscar si ja s’han fet altres investigacions sobre el tema.

En el vostre cas, podeu buscar informació sobre els nivells de salinitat del riu, si varia al llarg de l’any i si s’han fet altres estudis semblants sobre quins aspectes poden modificar la salinitat de l’aigua.

3. Formular una hipòtesi Una hipòtesi és una suposició que intenta explicar una observació. Una bona hipòtesi permet fer prediccions.

Per exemple, podríeu dir que els residus d’una fàbrica propera han arribat al riu i podríeu predir que allà on passi això sempre hi haurà un augment de la salinitat de l’aigua, o que allà on no passi els valors de l’aigua no canviaran, etc.

212

EL MÈTODE CIENTÍFIC « ANNEX

4. Dissenyar l’experiment per comprovar la hipòtesi Necessitareu una manera per comprovar la vostra hipòtesi i dissenyar un experiment que tingui en compte el control de variables: • Variable: quantitat de sals a l’aigua.

• Variables constants: temperatura, època de l’any, etc.

Un cop dissenyat l’experiment, heu de preveure el material què necessitareu, fer una taula de registre de dades i establir quines mesures voleu prendre i com.

En el vostre cas, heu de recollir aigua del riu per analitzar les quantitats de sals presents en la part del curs del riu que hi ha abans dels residus que heu observat i en la part del curs del riu que hi ha després, dissenyar com calculareu la quantitat de sals presents i anotar les dades en la taula de resultats.

Un cop heu dissenyat l’experiment i us heu informat dels mètodes que voleu dur a terme, és l’hora d’aplicar els protocols per dur-lo a la pràctica.

5. Analitzar els resultats Cal analitzar les dades enregistrades per poder concloure si les dades confirmen la hipòtesi de partida, si hi ha hagut irregularitats i si heu de repetir l’experiment.

6. Extreure conclusions i comunicar els resultats Un cop fet això, ja podreu dir si la hipòtesi és correcta o falsa.

En el vostre cas, es confirmarà la hipòtesi si, per exemple, hi ha més sals aigües avall de la muntanya de residus que aigües amunt.

La manera de comunicar els resultats depèn de la magnitud de l’experiment. L’informe de pràctiques que has de fer ha d’incloure la bibliografia consultada, però tingues en compte que els científics i les científiques fan conferències o publiquen els seus treballs en revistes especialitzades.

213

ANNEX » EL MÈTODE CIENTÍFIC

Com s’escriu correctament la bibliografia en un treball? igació dels treballs que ja s’han Com ja hem vist, en tota recerca científica cal fer una invest r informació d’aspectes que despublicat anteriorment sobre el tema que estudiem o busca coneixem. tant escriure el nom dels lliPer fer la llista de totes les fonts consultades, és molt impor s i les normes que hi ha establerts bres i altres recursos de manera correcta, seguint els criteri personal trobaràs instruccions per a cada una de les citacions que volem fer. En el teu espai nts: sobre com es fa i veuràs que cal fer constar les dades següe ació). Títol del llibre (edició, Cognoms de l’autor o autora, (Inicials del nom), (any de public núm.). traducció de, volum, pàgines). Lloc: editorial («Col·lecció»,

Citacions de traduccions

d’obres, conferències, ponències, Quan, en textos catalans, apareixen referències de títols convencions formals que el cataetc. en una llengua que no fa servir els mateixos criteris de e que hi hagi coherència. Per là, es respecta la manera de fer de la llengua original, sempr exemple: ulada’], concretament en una En el congrés Consciousness Reframed [‘Consciència Reform ical Art and a Distant Cousin» ponència titulada «Not Science, or History: Post Digital Biolog ], explicava que… [‘Ni ciència ni història: art biològic postdigital i un cosí llunyà’

Citacions de pàgines web

En aquest cas cal fer constar les dades següents: línia]. Edició o versió. Lloc: RESPONSABLE PRINCIPAL (Data d’actualització). Títol [en d’identificació.

Editorial [Consultat: data]. Disponible a internet: Números

214