Page 1

c

12

DISSABTE, 15 DE JUNY DEL 2013 ara

aracriatures Lleure/ Escola

La setena hora

Jaume Cela & Juli Palou La dificultat de donar els llibres es persones que tenen l’hàbit de fumar tenen dificultats per deixar-lo. Una cosa semblant passa quan t’agrada llegir i tens la casa plena de llibres i decideixes donar-ne uns quants. Repasses els prestatges, comences a mirar-te’ls un a un i no et desprens de cap. O gairebé. Amb els llibres hi estableixes una relació molt personal. Hi ha aquell d’un autor que estimes i que saps que rellegiràs. Hi ha aquell altre d’una escriptora que no pots veure ni en pintura, però de qui justament vols conservar l’obra perquè l’odi és un sentiment tan potent i tan humà com l’amor. Hi ha els que vas llegir amb la parella. O amb les parelles i, esclar, cada pàgina atresora el record de l’amor que has compartit o que encara comparteixes. Hi ha aquell on has subratllat els fragments més interessants o has anotat al marge reflexions que diuen molt de com ets. Hi ha una mena de llibres que encara són més difícils d’abandonar: els que has llegit quan eres petit o que t’han llegit els teus grans. Si tanques els ulls encara et sembla sentir la veu del pare o de la mare que està al teu costat esperant l’arribada de l’homenet de la son. O hi pots trobar petjades del teu esforç per anar entrant dins la història, quan ja comences a dominar la relació entre aquells dibuixets que en diem lletres i les coses del món que a poc a poc vas coneixent.

L

Records i sentiments

Hi ha els llibres d’adolescència. Aquests es resisteixen a ser abandonats amb una força gegantina, perquè l’adolescència és l’època d’aprendre que els somnis són somnis i que la realitat és la realitat, però que per resistir la realitat, que imposa les seves grapes, necessites somiar. T’esforces per seleccionar-ne ni que sigui una dotzena, però tot el teu esforç és inútil. Treus un llibre i el tornes a deixar al mateix lloc i acabes dient-te que la fillada, quan hereti la teva memòria literària, perquè els llibres encara són la memòria del món, ja prendran la decisió per tu. Aravivimimmersosenelperillque les noves generacions no tinguin aquest problema, perquè cada dia es compren menys llibres. I aquest fet és greu perquè, es digui el que es digui, en la literatura trobem l’experiència humana, les preguntes i les respostes que necessitem saber per viure amb plenitud. Al final decideixes anar a una casa de mobles i comprar algun prestatge més. Sàvia decisió. Jaume Cela és mestre i escriptor i Juli Palou és doctor en filosofia i educador

Revolució en els mètodes Una seixantena d’escoles participen en el projecte Supera’t, que converteix l’alumne en l’autèntic protagonista del seu aprenentatge XAVIER TEDÓ FOTO: ESCOLA J. VERDAGUER

quest any els alumnes de l’escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia han participat en un rescat a la muntanya. Han après quin és el protocol d’actuació en aquests casos i nocions de primers auxilis, mentre es familiaritzaven en la utilització de plànols, mapes i altres representacions cartogràfiques. I tot plegat ho han fet sense sortir de l’aula, connectats únicament a un ordinador. Aquest centre educatiu és un dels impulsors del projecte Supera’t, que promou l’editorial Barcanova

A

i que es fonamenta en el denominat aprenentatge basat en problemes (ABP). L’objectiu d’aquesta metodologia és que “l’alumne es converteixi en protagonista del seu procés d’aprenentatge”, tal com explica Josep-Manuel Rafí, director d’edicions escolars de Barcanova. Al Jacint Verdaguer ja fa vuit anys que fan servir aquesta metodologia i els responsables del seu projecte educatiu han participat activament en l’elaboració d’aquesta innovadora eina educativa digital. Josep Maria Esteve, director de l’escola, assenyala que “a la societat industrial es necessitava gent que

ABP: aprenentatge basat en problemes Els avantatges e1 Més motivació de l’alumnat, perquè el mètode estimula que l’alumne s’involucri totalment en l’aprenentatge en interactuar amb la realitat i observar-ne els resultats. e2 Aprenentatge més realista, perquè els alumnes relacionen el que aprenen a l’escola amb la realitat del món que els envolta. e3 Ajuda per al desenvolupament d’un pensament crític i creatiu. e4 Desenvolupament d’habilitats per a l’aprenentatge quan l’alumne ha de generar les seves pròpies estratègies per resoldre el problema que es planteja. e5 Més retenció de la informació, perquè es fomenta que el que els alumnes han après s’hagi comprès, defugint la memorització. e6 Permet la integració del coneixement en basar-se en un aprenentatge no fraccionat que relaciona les diferents àrees. e7 Millora la capacitat per estudiar perquè estimula l’autoaprenentatge.

sabés coses, un disc dur, però amb la societat del coneixement necessitem gent que sàpiga actuar, que canalitzi aquesta informació”. L’aposta de l’escola per les noves tecnologies encara ve de més lluny. “No és nostra, sinó de la societat, cal formar alumnes per al món que es trobaran i les noves tecnologies estan presents en tots els àmbits de la vida. L’escola no pot ser una illa en aquest món”, relata el màxim responsable del centre, que ja fa una vintena d’anys que utilitza continguts digitals. La decisió no podia haver estat més encertada. Amb un dels índex de fracàs escolar més baixos de tot el país, l’escola Jacint Verdaguer va guanyar el Premi Nacional d’educació l’any 2009. Esteve té molt clar que cal revolucionar els mètodes educatius i fomentar un aprenentatge més educatiu que defugi les lliçons magistrals: “Els alumnes no poden estar-se dues hores escoltant un mestre, perquè tot això ho poden trobar al Google. En lloc de donar totes les respostes, els mestres han de generar preguntes, que es converteixin en reptes, que són més atractius”. Acció transversal

Tot i que el projecte s’ha posat en pràctica aquest curs, durant dos anys una setantena de centres educatius han fet una prova pilot per analitzar-ne el funcionament. Després de constatar l’èxit de la iniciativa, les mateixes escoles l’han introduït al seu projecte educatiu en “una experiència pionera a escala mundial”, com sentencia Rafí. La nova

eina educativa de continguts digitals, que s’adreça a l’alumnat de primer i segon d’ESO, s’ha pensat com un complement a les assignatures tradicionals que situa l’alumne davant d’una problemàtica real, i que ell mateix ha de resoldre a través de diferents eines que proporciona l’entorn virtual d’aprenentatge. De moment s’han elaborat 20 itineraris formatius competencials de les àrees de ciències socials, naturals i tecnologia, que tenen una durada lectiva d’entre 18 i 25 hores i que s’assoleixen a partir de diferents continguts que aporta la mateixa eina digital, pàgines web, lectures i altres materials. Tot i centrar-se en tres àmbits de coneixement, els impulsors del projecte destaquen la transversalitat dels continguts, perquè malgrat que cada itinerari està focalitzat en un àmbit concret, s’hi barregen altres continguts, com l’anglès, el català i el castellà. Sigui com sigui, el projecte està obert a la incorporació de nous continguts en el futur. La complexitat és el principal escull. Rafí revela que “es triga un any a fer un itinerari perquè implica un procés de recerca i elaboració d’alta tecnologia”.


ara DISSABTE, 15 DE JUNY DEL 2013

PIONERS. L’escola Jacint Verdaguer participa en

el projecte Supera’t. Ja fa molts anys que aprofiten els avantatges de les noves tecnologies.

aracriatures Conversa amb una mòmia és el primer itinerari que es va crear, i el va impulsar directament l’escola Jacint Verdaguer ja fa nou anys. En aquest itinerari, l’alumne es converteix en un becari d’un museu d’art que ha de redactar uns plafons informatius sobre l’Egipte antic en què s’abordi l’organització social, la relació amb el Nil, l’escriptura, els ritus funeraris i l’art egipci. Organitzar un concert benèfic o una reserva d’animals, participar en la recerca del tresor de l’orde del Temple al castell de Miravet o buscar un pis d’estudiants són altres reptes que planteja aquest revolucionari mètode educatiu. Esteve lloa la utilitat d’aquesta metodologia: “Els itineraris plantegen situacions reals de la vida a les quals els alumnes s’hauran d’enfrontar per esdevenir competents”. L’interès que desperta aquest nou sistema entre l’alumnat és la prova més evident, a parer seu, que el projecte té un llarg recorregut: “També fem classes tradicionals i veus

Aprenentatge basat en problemes Els objectius e1 Promoure en l’alumne la responsabilitat del seu propi aprenentatge. e2 Treballar a l’aula situacions semblants a les del món real. e3 Desenvolupar habilitats per a l’avaluació crítica i l’adquisició de nous coneixements. e4 Ordenar i estructurar la informació. e5 Tenir cura de l’expressió oral i escrita. e6 Desenvolupar habilitats que esdevindran competències. e7 Involucrar l’alumne en un repte amb iniciativa, entusiasme i motivació. e8 Estimular el desenvolupament del sentit de col·laboració com a membre d’un equip per assolir una meta.

c

13

els alumnes més avorrits que no pas quan fem els itineraris”. Memoritzar menys

Més enllà del nou rol de l’alumne, com a protagonista del seu aprenentatge, i del mestre, com a acompanyant en aquest procés, la tercera pota del projecte és no imposar una única resposta. Esteve deixa clar que “en una situació concreta les respostes poden ser diverses, segons els matisos” i això provoca “que els alumnes pensin i reflexionin i entenguin que la vida no té un sol camí”. En aquest sentit, critica que amb el sistema tradicional d’avaluació l’alumne estudia només per superar els exàmens, però “després s’oblida del que ha après”. Esteve considera que els mals resultats en les proves de competències de quart amb el sistema tradicional obliguen a plantejar-se un canvi: “Els resultats milloren quan deixem el camí tradicional de la memorització: la descoberta com a mètode fa que ho assimilin millor”.e

Revolució en els mètodes .Ara Criatures 15 juny 2013  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you