SOCIALS. Eulàlia Ferrer. Unitat 10

TEMA 10 EL MÓN ENTRE DOS BLOCS (1945-1991) 1. Un nou ordre mundial: la formació de blocs 2. La guerra freda 3. La descolonització 4. El bloc capitalista 5. El bloc socialista 6. La perestroika i la fi dels blocs

Conferència de Ialta

Pla Marshall Independència de l’Índia Creació de l’OTAN

304

1950-1953 Guerra de Corea

1954-1975 Guerra del Vietnam

Món dividit en dos blocs: guerra freda

Creació de la CEE Creació del pacte de Varsòvia Conferència de Bandung

Creació del Moviment de Països No Alienats Construcció del mur de Berlín

1954-1962 Guerra de la independència d’Algèria

Desaparició dels blocs

Aprovació de la Llei de drets civils als EUA

Primavera de Praga Maig francès a París

Gorbatxov impulsa la perestroika

Unificació d’Alemanya

Caiguda del mur de Berlín Dissolució de l’URSS

Estàtua de Stalin enderrocada a Budapest (Hongria) el 1956.

Representació al·legòrica de la guerra freda segons una il·lustració d’Alessandro Lonati.

305

1. Un nou ordre mundial: la formació de blocs formació de blocs • OTAN • pacte de

bases militars i, de l’altra, en l’aplicació del pla

Varsòvia • pla Marshall

Marshall, un programa d’ajuda econòmica per a la reconstrucció d’Europa. [Font 3] Aquest pla va ser re-

L’any 1945, amb la fi de la Segona Guerra Mundial i

butjat per l’URSS i els seus aliats, que el considera-

la victòria dels aliats, es va consolidar un nou ordre

ven una maniobra dels nord-americans per augmen-

mundial que es va mantenir durant gairebé cinquanta

tar el seu domini a Europa

anys. Aquest nou ordre es fonamentava en la divisió

L’episodi que va suposar la ruptura definitiva en-

del món en dos blocs antagònics al capdavant de

tre els blocs fou el bloqueig de Berlín l’any 1948. La

cada un dels quals hi havia les dues potències vence-

ciutat i la resta del país havien estat dividits en quatre

dores de la guerra: els Estats Units i l’URSS. [Font 1]

zones d’ocupació (britànica, francesa, nord-americana i soviètica). Els països occidentals van unificar

1.1. L’inici de les tensions

les seves zones i, com a resposta, l’URSS va bloque-

La Conferència de Ialta, el febrer de 1945, havia di-

jar les comunicacions i va deixar aïllat el sector

vidit Europa en dues zones d’influència, i tant els

occidental de Berlín. [Font 4]

dirigents nord-americans com els soviètics estaven

Això va fer que el 1949 Alemanya quedés dividi-

decidits a mantenir-les i a ampliar-les. Amb aquest

da en dos estats: la República Federal Alemanya

objectiu, els Estats Units van obligar a expulsar els

(RFA), dins l’àrea occidental, i la República Popular

comunistes dels governs dels països de la seva àrea

Alemanya (RDA), sota la influència soviètica. D’altra

d’influència (Europa occidental). Paral·lelament,

banda, les dues potències van establir aliances mili-

l’URSS va afavorir que els comunistes controlessin

tars amb els seus aliats. El 1949, els Estats Units van

els governs dels estats de la seva zona i va crear les

impulsar la creació de l’Organització del Tractat de

denominades democràcies populars (Europa orien-

l’Atlàntic Nord (OTAN) i, com a resposta, el bloc

tal). A conseqüència d’aquesta situació, va sorgir el

comunista va signar el pacte de Varsòvia el 1955.

concepte teló d’acer, terme utilitzat pel primer mi-

La guerra freda havia començat.

nistre britànic, Winston Churchill, el 1946 per referir-se a la frontera, sobretot ideològica, que va dividir Europa en dos blocs enfrontats. [Font 2]

1.2. La ruptura definitiva El trencament entre els dos blocs es va produir el 1947, quan el president nord-americà, Harry Tru-

Vocabulari

man, va plantejar obertament la necessitat d’una in-

democràcies populars. Denominació utilitzada

tervenció dels Estats Units per frenar l’expansió co-

per designar els països sotmesos a règims

munista. Aquest plantejament es va concretar, d’una banda, en l’augment de la presència militar nordamericana a Europa amb l’ampliació del nombre de

306

comunistes que van quedar dins l’òrbita de l’URSS. En aquests països el poder l’exercia el partit comunista i no hi havia eleccions lliures.

Bloc capitalista

Bloc comunista

Economia

Sistema capitalista fonamentat en la propietat privada, l’economia de mercat i la poca o nul·la intervenció de l’Estat.

Sistema comunista basat en la propietat col·lectiva en mans de l’Estat i l’economia planificada i sense lliure mercat.

Política

Democràcies parlamentàries* amb pluralitat política i eleccions lliures i un ampli ventall de llibertats individuals i col·lectives.

Democràcies populars sota el control d’un únic partit, el comunista, sense eleccions lliures i amb una manca absoluta de drets i llibertats fonamentals.

Font 1. Diferències entre els dos blocs.

TEMA

10

*Alguns països, com Portugal i Espanya, eren dictadures.

Font 3. Discurs de George Marshall el 5 de juny de 1947

Font 2. L’Europa dels blocs.

Les necessitats d’Europa per als propers tres o quatre anys pel que fa a aliments i altres productes essencials procedents de l’exterior –sobretot d’Amèrica– són tan superiors a la seva capacitat de pagament que ha de rebre un ajut addicional substancial o enfrontar-se a un deteriorament econòmic, social i polític molt greu.

Deixant de banda l’efecte desmoralitzador sobre el món i les possibilitats de desordres resultants de la desesperació de la gent afectada, les conseqüències per a l’economia dels Estats Units semblen evidents per a tothom. És lògic que els Estats Units facin tot el que puguin per ajudar a tornar una salut econòmica normal al món, sense la qual no hi ha estabilitat política ni pau segura.

Font 4. Durant el bloqueig de Berlín, els Estats Units i el Regne Unit van establir un pont aeri per proporcionar a la població del Berlín de l’oest aliments procedents de l’Alemanya occidental.

307

2. La guerra freda principals, els Estats Units i la Unió Soviètica, sense

guerra freda

que aquestes s’enfrontessin directament en cap guer-

L’expressió guerra freda fa referència a una situació

ra. Contràriament, la rivalitat entre els blocs es va

de les relacions polítiques internacionals caracterit-

manifestar a través de conflictes entre països de les

zada per una tensió màxima entre les dues potències

seves respectives àrees d’influència. [Font 5]

Font 5. Conflictes al món durant la guerra freda.

2.1. La cursa d’armaments Durant la guerra freda els dos blocs van iniciar una cursa d’armaments en què van invertir grans capitals.

Bona part d’aquest nou armament era nuclear i tenia una gran capacitat destructiva. Això va fer que el perill d’una guerra atòmica entre les dues grans potències actués, paradoxalment, com a factor de dissuasió davant una possible confrontació. [Fonts 6 i 7]

308

Font 6. El 21 de juliol de 1969 l’home va arribar a la Lluna. La cursa espacial va ser una altra manifestació de la rivalitat entre les dues potències, ja que estava relacionada amb el desenvolupament tecnològic i armamentístic i constituïa un element de propaganda.

Font 7. Durant la dècada de 1950 el perill atòmic va arribar a ser una obsessió per a la societat nord-americana. Es van construir i vendre més de 200.000 refugis nuclears, on suposadament les persones podien viure fins que el perill de les radiacions hagués desaparegut.

2.2. Fases de la guerra freda

• Tercera fase. Es va iniciar cap a la meitat de la

Les tensions entre els dos blocs en l’època de la guer-

dècada de 1970, quan els dirigents de les dues po-

ra freda no van tenir sempre la mateixa intensitat. Po-

tències van posar fi a l’etapa de distensió. La cursa

dem diferenciar-hi les tres fases següents:

d’armaments semblava imparable i alguns conflictes

• Primera fase. Comprèn el període que va des

TEMA

10 locals es van estendre per tot el món. [Font 9]

del 1947 fins al 1953. La confrontació entre els dos

Durant aquesta tercera fase es van instal·lar míssils

blocs es va manifestar en tots els àmbits: ideològic,

nuclears a Europa i es completà el rearmament amb

polític, militar, econòmic i cultural. La guerra de Co-

la guerra de les galàxies, una iniciativa de defensa

rea (1950-1953) fou un dels conflictes principals.

estratègica impulsada pels nord-americans el 1983

• Segona fase. Iniciada cap al 1953, correspon a

amb l’objectiu de fabricar armes que destruïssin els

l’etapa de distensió de les relacions entre els blocs,

míssils soviètics des de l’espai exterior. Entre el 1979

afavorida pel canvi de dirigents en les dues potències

i el 1985 els líders de les dues potències no es van

amb l’arribada al poder de Nikita Khruixtxov a l’URSS

reunir mai i els acords sobre limitació d’armes nu-

i de John F. Kennedy als EUA. També hi va ajudar el fet

clears van quedar sense efecte.

que els EUA perdessin el monopoli nuclear, ja que des del 1953 l’URSS també tenia la bomba atòmica.

La distensió va permetre la coexistència pacífica: es va reprendre el diàleg, es va arribar a acords de noagressió i de no-ingerència en els afers propis de cada potència i es van signar els tractats SALT de limitació d’armes nuclears. [Font 8] Malgrat tot, també hi va haver conflictes, com la guerra del Vietnam (1954-1975) i la construcció del mur de Berlín (1961).

Vocabulari SALT. Sigla de Strategic Arms Limitation Talks (’converses sobre la limitació d’armes estratègiques’). Converses iniciades el 1969 entre els EUA i l’URSS per frenar la cursa d’armaments nuclears.

Font 9. Conflictes principals de la dècada de 1980 Potència que hi intervé

Anys

Conflicte

Afganistan

URSS

19791989

Intervenció a favor del govern comunista i contra una guerrilla islàmica que tenia el suport dels EUA.

Iran

EUA

1980

Intervenció armada frustrada per alliberar diplomàtics nordamericans retinguts.

Líbia

EUA

1987

Atac al quarter del cap de l’Estat, a qui s’acusava d’ajudar grups armats antiamericans.

EUA

19791988

Intervenció en la guerra civil a favor dels grups contrarevolucionaris.

País

Nicaragua Font 8. Richard Nixon i Leonid Breznev durant la signatura dels tractats SALT I a Moscou el maig de 1972.

309

2.3. Els conflictes principals (1945-1962) • La guerra de Corea (1950-1953). Conflicte entre Corea del Nord, governada per comunistes, i Corea del Sud, amb un sistema capitalista. Corea del Nord va rebre el suport de la Xina, i els EUA van ajudar Corea del Sud. La guerra va comportar un armistici que va confirmar la divisió del país en dos estats.

[Fonts 10 i 11] /

Font 10. La població civil va patir les conseqüències de la guerra.

Més de dos milions de persones hi van deixar la vida.

• La crisi dels míssils a Cuba. Arran de la revolució de 1959, el règim comunista de Fidel Castro a Cuba no va ser reconegut pels Estats Units, que, a més, van decretar un bloqueig econòmic a l’illa. Davant d’aquesta situació, l’URSS va donar suport al règim cubà. El con-

Font 11. El desenvolupament de la guerra de Corea.

flicte va esclatar el 1962 a conseqüència del projecte soviètic d’instal·lar a Cuba míssils nuclears que apuntaven cap als Estats Units. La crisi va finalitzar amb la retirada del projecte soviètic a canvi del compromís dels nord-americans de no envair l’illa. [Font 12]

Vocabulari bloqueig econòmic. Prohibició de mantenir relacions comercials, esportives… amb una determinada persona, institució, país, etc.

Font 12. En aquest mapa s’observa la localització dels míssils russos al territori cubà apuntant cap als Estats Units.

310

• La guerra del Vietnam (1954-1975). Conflicte que

tats Units van enviar-hi milers de soldats per donar

va enfrontar el govern comunista del Vietnam del

suport al Vietnam del Sud. Les dificultats d’obtenir

Nord amb el govern capitalista del Vietnam del Sud.

una victòria militar i el creixent desprestigi interna-

Els comunistes van tenir el suport de la Xina i l’URSS

cional van fer que les tropes nord-americanes es reti-

i van fomentar les accions del Vietcong, la guerrilla

ressin i que els dos Vietnams s’unifiquessin en un de

comunista del Vietnam del Sud. Des de 1965 els Es-

sol amb un govern comunista el 1975. [Fonts 13 i 14]

Font 13. El desenvolupament de la guerra del Vietnam.

Font 14. En la guerra del Vietnam es van utilitzar armes químiques i es va bombardejar massivament la població civil, no solament vietnamita, sinó també de Laos i Cambodja.

TEMA

10

• El mur de Berlín. L’any 1961 les autoritats soviètiques de Berlín van aixecar un mur per tal d’evitar la fugida de la població al sector occidental. El mur de Berlín, conegut com el mur de la vergonya, va ser un símbol de la divisió d’Alemanya i de la política de blocs. L’intent de creuar el mur va costar la vida a molts berlinesos. [Font 15]

Font 15. El soldat Hans C. Schumann fuig del Berlín oriental el 15 d’agost de 1961, tres dies després de l’inici de la construcció del mur.

311

3. La descolonització descolonització • neocolonialisme

les seves colònies. A més, una bona part de l’opinió

Moviment de Països No-alineats

pública d’aquests països era contrària al manteniment dels imperis colonials.

La descolonització és el procés d’independència de

• El suport dels Estats Units i de l’URSS a la des-

les colònies europees que va donar lloc a la desapa-

colonització. Les dues superpotències, que no tenien

rició dels imperis colonials i a la formació de nous

colònies, veien en l’existència dels vells imperis co-

estats. Aquest procés es va iniciar a Àsia l’any 1945.

lonials un obstacle per consolidar-se com a úniques

Més tard, en la dècada de 1950, va arribar al nord

grans potències polítiques.

d’Àfrica i, tot seguit, es va estendre per les colònies

• El reconeixement de l’ONU del dret d’autode-

subsaharianes. Les colònies de l’Africà del sud es

terminació: «Els estats membres han de reconèixer i

van independitzar entre el 1970 i el 1990. [Font 16]

afavorir la realització del dret dels pobles a disposar d’ells mateixos» (16 de desembre de 1952).

3.1. Causes de la descolonització Els factors principals que van afavorir la descolonització són els següents:

3.2. Vies per aconseguir la independència

• L’existència a les colònies de moviments nacio-

Algunes colònies van aconseguir la independència

nalistes que lluitaven pel reconeixement dels seus

de forma pacífica i van negociar amb la metròpoli la

drets i reclamaven la independència. [Font 17]

seva retirada de la colònia; és el cas de l’Índia (Reg-

• La feblesa dels països colonitzadors després de

ne Unit) i Tunísia (França). Altres territoris, en canvi,

la Segona Guerra Mundial. Tant a França com al Reg-

van esdevenir independents després d’haver sostin-

ne Unit, que havien quedat molt afeblits després de

gut conflictes armats amb la potència colonial, com

la guerra, se’ls feia molt difícil mantenir per la força

Kènia (Regne Unit) i Algèria (França). [Fonts 18 i 19]

Font 16. Les fases del procés de descolonització.

312

TEMA

10

Jawaharlal Nehru (1889-1964) i Mahatma Gandhi (1869-1948), del Partit del Congrés de l’Índia.

Kusno Sukarno (1901-1970), del Partit Nacional Indonesi.

Ho Chi Minh (1890-1969), de la Lliga per la Independència del Vietnam.

Patrice Lumumba (1925-1961), del Moviment Nacional Congolès

Font 17. Els moviments d’alliberament van tenir, en general, líders carismàtics. Molts procedien de famílies autòctones poderoses i s’havien format en universitats europees. Tenien una visió crítica de les metròpolis, que consideraven responsables de l’explotació econòmica de les colònies i de la repressió de la seva cultura.

Font 18. L’Índia: la independència a través de la negociació

Font 19. Algèria: la independència a través de la guerra

Mahatma Gandhi va promoure la resistència noviolenta contra el domini britànic. Gandhi defensà la no cooperació dels indis amb els britànics en qualsevol àmbit i el boicot als productes procedents de la metròpoli. Els seus mètodes no violents van ser decisius perquè l’Índia aconseguís la independència el 1947.

La independència d’Algèria era l’objectiu del Front d’Alliberament Nacional, partit dirigit per Ahmed Ben Bella, però la presència de més d’un milió de colons francesos en un país amb una població de vuit milions ho va dificultar. El conflicte desembocà en una guerra llarga i sagnant (1954-1962) que va acabar amb el reconeixement de la independència per part de França.

Gandhi amb Lord Mountbatten, darrer virrei britànic de l’Índia.

Vocabulari Mahatma. Títol religiós de l’Índia atorgat a Gandhi que significa ’ànima gran’.

Soldats de l’exèrcit francès escorcollen ciutadans algerians el gener de 1957.

313

3.3. Independència política però dependència econòmica

moment clau, ja que justament aleshores s’acabava

La descolonització va comportar la multiplicació del

Bandung s’hi van condemnar tant el colonialisme

nombre d’estats existents al món. L’economia dels

com el neocolonialisme i es va proclamar la igualtat

nous estats, però, va continuar sota el control de les

entre les races i nacions. [Fonts 22 i 23]

la descolonització d’Àsia i s’iniciava la d’Àfrica. A

potències colonials, de manera que amb la descolo-

Aquesta conferència també va ser important per-

nització no es van trencar els lligams de dependèn-

què va impulsar un moviment polític internacional

cia econòmica amb les antigues metròpolis. D’aquest

independent dels blocs: el Moviment de Països No-

fenomen, que encara persisteix avui, se’n diu neoco-

alineats, integrat per estats d’Àsia, Àfrica i Amèrica

lonialisme. [Font 20]

Llatina. Aquests països lluitaven per mantenir-se

La manca de tradició democràtica dels nous paï-

neutrals respecte dels dos blocs i alliberar-se de la

sos, la pobresa i la concentració de tribus rivals en

dependència dels països rics. Constituïen l’anome-

un mateix Estat van originar sovint conflictes armats

nat Tercer Món –caracteritzat per la pobresa–, en

i l’establiment de règims dictatorials. [Font 21]

què l’opció de la no-alineació era molt difícil de mantenir. [Font 24]

3.4. Un Tercer Món no-alineat?

L’any 1955 va tenir lloc a Bandung (Indonèsia) una conferència internacional en què van participar 29 estats asiàtics i africans que representaven el 57 % de la població mundial, però només l’11 % de la seva riquesa. La conferència de Bandung es va fer en un

Font 20. Les relacions comercials entre Bèlgica i Ruanda Bèlgica importa de Ruanda cafè, te i primeres matèries. A canvi, els belgues venen a Ruanda material elèctric i mecànic, productes farmacèutics, tèxtils i químics. Tot plegat fa que hi hagi un desequilibri comercial d’un 50 % favorable a l’antiga metròpoli.

La Vanguardia (17 d’abril de 1994).

Font 21. Refugiats procedents de Ruanda en un camp de Burundi el 1995.

314

Vocabulari Tercer Món. Expressió encunyada pel demògraf francès Alfred Sauvy el 1952 per designar els països pobres que no pertanyen a cap dels dos blocs.

Font 22. Països participants en la conferència de Bandung el 1955.

TEMA

10

Font 23. Declaració final de la conferència de Bandung 1. Respecte pels drets humans fonamentals, d’acord amb la Carta de l’ONU. 2. Respecte per la sobirania i la integritat de totes les nacions.

3. Reconeixement de la igualtat de les races i de les nacions, petites i grans.

4. No-intervenció i no-ingerència en els afers interns d’altres països.

5. Respecte pel dret de cada nació a defensar-se individualment i col·lectivament d’acord amb la Carta de l’ONU

6. Rebuig a tot plantejament de defensa col·lectiva al servei dels interessos de les grans superpotències i de tota pressió que una potència vulgui exercir.

7. Abstenció d’actes o amenaces d’agressió o de l’ús de la força contra la integritat o la independència política d’un país.

8. Solució de tots els conflictes per mitjans pacífics.

9. Estímul dels interessos mutus i de cooperació.

10. Respecte per la justícia i les obligacions internacionals.

Font 24. Característiques del Tercer Món • Baixa renda per capita • Escassetat d’aliments • Alta mortalitat infantil • Manca de serveis sanitaris • Elevada taxa d’analfabetisme • Predomini de l’agricultura • Dependència econòmica de l’exterior • Escassa industrialització

315

4. El bloc capitalista bloc capitalista

La causa principal d’aquest creixement fou l’augment de la demanda i de l’oferta. El creixement demogràfic (baby boom), la reconstrucció després de la

4.1. L’hegemonia dels Estats Units

guerra, el desenvolupament de sistemes de compra

A la fi de la Segona Guerra Mundial els Estats Units

a termini, la publicitat, etc. van contribuir a fer aug-

van consolidar el seu lideratge en el món capitalista

mentar la demanda. Així mateix, l’oferta va créixer

i es van convertir en la primera potència del món.

gràcies a l’existència de tot tipus d’indústries, a la

Disposaven de tres quartes parts de les reserves mun-

creació de grans empreses (multinacionals), a l’aug-

dials d’or, d’una moneda forta (dòlar, moneda d’in-

ment de la productivitat i als baixos costos de l’ener-

tercanvi), d’una enorme capacitat productiva i d’un

gia i de les matèries primeres.

gran potencial tecnològic i militar. A més, era un país

El creixement econòmic, però, va ser desigual:

estable políticament en què s’alternaven en el poder

força elevat als països industrialitzats i bastant baix

el Partit Republicà i el Partit Demòcrata.

al Tercer Món. Als països més rics la pobresa es va

Per frenar l’expansió soviètica, els Estats Units van contribuir a la reconstrucció de l’Europa occidental i

reduir, però això no vol dir que desapareguessin les desigualtats socials.

del Japó. En contrapartida, van estendre la seva in-

Aquesta etapa d’expansió econòmica es va aca-

fluència econòmica i política sobre aquests països i

bar a l’inici de la dècada de 1970. Una de les causes

també sobre alguns del Tercer Món. [Fonts 25 i 26]

fou la crisi del petroli. El 1973, en el context del

Tant al Japó com a la major part d’estats de l’Euro-

conflicte araboisraelià, els països productors de pe-

pa occidental es van establir sistemes polítics demo-

troli van quadruplicar el preu del barril. [Font 29]

cràtics. Només a Espanya, Grècia i Portugal es van

Aquest increment va repercutir en els costos de pro-

mantenir règims dictatorials fins a la dècada de 1970.

ducció. Els preus van pujar, la demanda va dismi-

En l’evolució de l’Europa occidental destaquen

nuir, moltes empreses van haver de tancar i l’atur es

dos fets. D’una banda, la implantació de l’estat del

va disparar. La recessió econòmica es va allargar tota

benestar, que havia de garantir l’accés de tota la po-

la dècada i la recuperació posterior va anar lligada a

blació als serveis socials bàsics, i, de l’altra, la crea-

alguns canvis en el sistema capitalista, com ara els

ció de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), el

mètodes de producció i l’estructura de les empreses.

1957, que establia un mercat comú europeu.

4.2. L’edat daurada del capitalisme i la crisi del petroli Entre els anys 1945 i 1973 els països capitalistes van viure una etapa de creixement extraordinari. Va ser un període de plena ocupació i d’augment del poder adquisitiu de la població (societat de l’abundància).

[Fonts 27 i 28]

316

Vocabulari baby boom. Creixement important de la taxa de natalitat des del final de la Segona Guerra Mundial fins a la dècada de 1960. conflicte araboisraelià. Contesa entre àrabs i israelians arran de la creació de l’Estat d’Israel el 1947. Encara és ben viu avui.

TEMA

10

Font 25. La influència dels Estats Units al món.

100

Font 27. Percentatge de creixement anual de la producció industrial en alguns països, 1958-1974

80 60 40 20 0

1938

1950

1960

Font 26.

Percentatge dels Estats Units en la producció industrial mundial.

Alemanya (RFA)

5,4

Estats Units

4,9

França

5,5

Japó

12,6

Regne Unit

2,9

Font 28. La societat de l’abundància Nosaltres vam veure proliferar els automòbils, instal·lar la televisió, néixer els hipermercats, difondre’s la píndola, enlairar-se el Concorde. Vam néixer a l’època de l’estufa de carbó i ara ens il·luminem amb energia nuclear. Cap generació abans de nosaltres, potser cap després de nosaltres, no haurà vist tantes innovacions.

Jean Boissonnat: Cita amb la història (text traduït i adaptat).

Índex = 100 (1960) 500 400 300 200 100 0 1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

Font 29. Evolució del preu del petroli, 1960-1990

317

4.3. La contestació social

Maig del 68 a París

Durant la dècada de 1960, al món occidental hi va

A França, la revolta juvenil va coincidir amb una

haver col·lectius que van organitzar accions multi­

dura protesta obrera el maig de 1968. Durant unes

tudinàries de contestació social. Algunes d’aquestes

quantes setmanes, obrers i estudiants van ocupar fà-

accions, protagonitzades majoritàriament per la jo-

briques i universitats, van aixecar barricades i van

ventut, van contribuir a la consolidació del paci­

protagonitzar enfrontaments violents amb la policia.

fisme, l’ecologisme i el feminisme com a autèntics

[Font 32]

moviments socials.

Els joves francesos volien canviar la societat capitalista en què vivien per un model basat en la lliber-

Contra la guerra i pels drets civils als EUA

tat i la justícia. Ja no aspiraven, però, al model so-

L’eclosió del moviment juvenil als Estats Units va te-

els seus successors, sinó que reclamaven una socie-

nir lloc cap a la meitat de la dècada de 1960. El seu

tat totalment nova.

viètic, massa desprestigiat per la dictadura de Stalin i

epicentre van ser les universitats i el seu detonant, el

Una de les influències posteriors del Maig francès

refús dels joves a participar en la guerra del Vietnam.

va ser el desenvolupament del moviment ecologista.

Argumentaven que eren molts els joves que havien

A l’inici aquest estava encapçalat per activistes anti-

perdut la vida en nom de la llibertat, l’anticomunis-

nuclears que el 1971 van fundar l’ONG Greenpeace

me i la pàtria.

a Vancouver (Canadà).

Els joves nord-americans també s’oposaven a valors tradicionals de la societat occidental, com, per

De nou el feminisme

exemple, el patriotisme, i criticaven el model fami-

La incorporació de moltes dones al món laboral i als

liar i el consumisme propi d’una societat enriquida.

estudis universitaris durant la segona meitat del segle

Així mateix, reivindicaven més llibertat individual,

xx va provocar una autèntica revolució pel que fa al

que exigien mostrant una tolerància sexual més gran.

paper de les dones en la societat. Una de les conse-

[Font 30]

qüències va ser la força que va adquirir el moviment

D’altra banda, als Estats Units, malgrat haver as-

feminista, que es va desenvolupar amb molta inten-

solit un nivell de desenvolupament econòmic extra-

sitat en tot el món occidental i que reclamava canvis

ordinari, el benestar no havia arribat a tots els sectors

en el rol de les dones en la vida familiar i social. Els

socials. Aquesta situació de desigualtat afectava molt

plantejaments de les feministes qüestionaven els va-

especialment la població afroamericana, que patia

lors socials conservadors, segons els quals el matri-

una gran discriminació racial i social propera a

moni i la maternitat eren els mitjans fonamentals de

l’apartheid. La lluita pels drets civils va mobilitzar

les dones per aconseguir la felicitat. [Font 33]

amplis sectors de la societat nord-americana encapçalats per activistes com, per exemple, Martin Lu-

Vocabulari

ther King i Malcom Little, més conegut amb el nom

moviments socials. Lluites col·lectives destinades

de Malcom X. [Font 31]

a modificar normes i valors de tota la societat o d’una part.

318

10

TEMA

Font 30. Els hippies constituïen un moviment sorgit a la dècada de 1960 als Estats Units que es va estendre per tot el món occidental. Van adoptar un model de vida comunitari basat en l’amor i la pau, alhora que refusaven el patriotisme nord-americà i la guerra del Vietnam i defensaven la tolerància sexual i l’ús d’algunes drogues, com la marihuana i els al·lucinògens.

Estèticament es caracteritzaven per l’ús de vestits llampants, camises llargues, pantalons acampanats i cabells llargs.

Font 31. Després d’una llarga lluita per la igualtat de drets de la comunitat afroamericana i també contra la guerra del Vietnam, l’any 1964 es va aprovar la Llei de drets civils i el mateix any Martin Luther King va rebre el premi Nobel de la Pau. Quatre anys més tard, però, aquest activista va ser assassinat.

Font 32. Malgrat que la revolta del maig del 68 va ser sufocada per l’estat francès, el seu impacte va ser molt gran entre la joventut de molts països, fins al punt que va tenir un paper decisiu en la implantació de moviments com el pacifisme i l’ecologisme.

Font 33. Les obres El segon sexe, de Simone de Beauvoir, i La mística de la feminitat, de Betty Friedan, van tenir una gran influència sobre el pensament feminista de la dècada de 1960 i també en les generacions posteriors.

319

5. El bloc socialista bloc socialista

5.2. L’expansió del model soviètic i les dissidències L’URSS va imposar l’establiment de democràcies po-

5.1. L’hegemonia de la Unió Soviètica

pulars als països de l’Europa de l’Est seguint el mo-

Després de la Segona Guerra Mundial, tot i les enor-

del polític, econòmic i social soviètic. Aquestes de-

mes pèrdues humanes i materials, l’URSS es va con-

mocràcies van restar dins la seva òrbita. Tant és així

solidar com la segona potència del món. Els factors

que en el món capitalista se les considerava satèl·lits

que ho van fer possible van ser la ràpida recuperació

de l’URSS. Aquests països van passar a formar part

econòmica i la gran influència que va exercir sobre

del COMECOM i del pacte de Varsòvia. La seva eco-

els estats de l’Europa de l’Est que havia alliberat. A

nomia es va especialitzar en sectors que completa-

més, va rivalitzar amb els Estats Units per expandir la

ven l’economia soviètica.

seva influència als països que van emprendre processos de descolonització. [Font 34]

En alguns d’aquests països, com per exemple Txecoslovàquia, van sorgir moviments contraris al mo-

La política econòmica soviètica es continuava ba-

del soviètic que volien democratitzar el país i cons-

sant en la col·lectivització dels mitjans de producció

truir el seu propi model de socialisme, independent

i en la planificació. Es van prioritzar la indústria pe-

de l’URSS. La resposta soviètica va ser la intervenció

sant i la de béns d’equipament, en detriment de la de

militar. [Font 35] En altres estats, com, per exemple,

béns de consum i de l’agricultura. També es van de-

Iugoslàvia i la Xina, es van establir règims comunis-

dicar molts recursos a la cursa d’armaments. Això va

tes, però els seus dirigents van allunyar-se de les di-

afavorir un gran creixement econòmic, malgrat que

rectrius soviètiques. [Font 36]

una gran part de la població continuava patint importants privacions. A diferència dels països capitalistes, el nivell de consum era molt baix. L’Estat, però, garantia a la ciutadania els serveis bàsics.

En l’àmbit polític, Stalin va continuar exercint una dictadura personal i castigava durament els dissidents. A la seva mort, el 1953, el seu successor, Nikita Khruixtxov, va iniciar un procés de desestalinització i va impulsar reformes econòmiques i polítiques. La seva gestió, però, va ser qüestionada i fou destituït. Leonid Breznev, el seu substitut, va optar per la via immobilista i va reforçar la censura i la repressió. Durant aquest període l’economia sovièti-

dissident. En el cas dels règims comunistes, persona que qüestiona el sistema comunista per la manca de respecte als drets humans. desestalinització. Política duta a terme a l’URSS en l’època de Khruixtxov per posar fi al terror i al culte a la personalitat de Stalin.

ca va mostrar símptomes d’estancament i el malestar

COMECOM. Organisme soviètic creat el 1949

social va augmentar. La necessitat de canvis pro-

per reforçar els lligams econòmics entre l’URSS

funds era evident.

320

Vocabulari

i els països socialistes.

TEMA

10

Font 34. La influència de l’URSS al món.

Font 35. Un grup de manifestants txecoslovacs intenten aturar els tancs soviètics a Praga el 1968.

Font 36. La revolució xinesa El 1949, després d’una guerra civil, es va instaurar a la Xina un règim comunista liderat per Mao Zedong (1893-1976). Al principi Mao va seguir el model econòmic soviètic, però, després de veure que no aconseguia els resultats desitjats, va optar per trencar els lligams amb l’URSS i crear un model propi, un fet que es coneix com el gran salt endavant. Aquest model es basava en la creació, a les zones rurals, de comunes populars que tendien

a l’autosuficiència i on tothom s’especialitzava per oferir el màxim rendiment.

El 1966 Mao va posar en marxa la Revolució Cultural. Milers de joves es van convertir en guàrdies rojos de la revolució i van difondre per tot el país el pensament de Mao, resumit en el Llibre roig. Els sospitosos de ser contrarevolucionaris van ser perseguits.

321

6. La perestroika i la fi dels blocs perestroika

6.2. L’enfonsament del bloc socialista Les conseqüències de la perestroika van anar més enllà de l’URSS i van afectar tota l’Europa de l’Est. En

L’arribada al poder a la Unió Soviètica de Mikhaïl

diversos països hi va haver grans mobilitzacions po-

Gorbatxov l’any 1985 va significar l’inici de canvis

pulars i es van iniciar processos de canvi. El moment

molt importants en aquell país i, per extensió, a tota

culminant de tot aquest procés va ser la caiguda del

l’Europa de l’Est. Gorbatxov va aplicar una política

mur de Berlín el 1989. [Font 38]

de reformes coneguda amb el nom de perestroika

Entre el 1986 i el 1991 la majoria de règims comu-

(’reorganització’) que va substituir el model socialis-

nistes van anar desapareixent l’un rere l’altre. [Font 39]

ta vigent a l’URSS des de la seva creació. Va ser el principi de la fi dels règims comunistes europeus,

6.3. La dissolució de l’URSS

procés que va culminar amb la desaparició de la ma-

Malgrat tots els canvis que va comportar, la peres-

teixa URSS.

troika no va suposar una millora de l’economia de l’URSS. Al contrari, l’atur i la pèrdua de poder adqui-

6.1. Reformes principals i política exterior

sitiu d’amplis sectors de la societat es van fer evi-

En l’àmbit econòmic, la perestroika va significar la

bilitat política.

dents i van provocar greus avalots i una gran inesta-

introducció a la Unió Soviètica d’elements propis de

Aquesta situació d’inestabilitat econòmica i polí-

l’economia capitalista. Així, la iniciativa privada, la

tica va ser aprofitada pels moviments independentis-

propietat individual i l’aparició d’un mercat més o

tes en la majoria de les repúbliques que integraven

menys lliure van començar a conviure amb la pro-

l’URSS. Així doncs, el 1990 gairebé totes les repúbli-

pietat estatal.

ques soviètiques havien esdevingut independents.

Pel que fa a la política, es va impulsar una obertu-

El 1991 Gorbatxov va haver de dimitir i fou suc-

ra informativa i la llibertat d’expressió, mesures co-

ceït per Borís Ieltsin, sota la direcció del qual l’URSS

negudes amb el nom de glasnost (’transparència’),

es va dissoldre. [Font 40]

que, conjuntament amb la supressió del monopoli

Amb la desaparició de l’URSS s’enterrava definiti-

del Partit Comunista, pretenien aconseguir la demo-

vament l’Europa sorgida de les conferències de Ialta

cratització del país.

i Potsdam, i els Estats Units quedaven com a única

En l’àmbit internacional, Gorbatxov va impulsar

potència al món.

un gran procés de desarmament. L’URSS va retirar les seves tropes i els seus míssils dels països comunistes de l’Europa de l’Est i va renunciar a la guerra

322

nuclear. Com a resposta, els Estats Units van signar

Sabies que…?

diferents acords de desarmament amb l’URSS, que, a

L’any 1991 es va dissoldre el pacte de Varsòvia.

la pràctica, van suposar el final de la guerra freda i

Actualment, molts dels seus antics estats

de l’existència de dos blocs enfrontats. [Font 37]

membres forment part de l’OTAN.

Font 37. Els presidents dels EUA i de l’URSS, George Herbert Bush i Mikhaïl Gorbatxov, respectivament, en una de les diverses trobades que van mantenir en l’època del desarmament.

TEMA

10

Font 38. El novembre de 1989 la pressió popular va provocar la caiguda del mur de Berlín. Un any després es van convocar eleccions lliures, que van guanyar els partidaris d’unificar les dues Alemanyes en un sol Estat.

El tractat d’unificació va entrar en vigor l’octubre de 1990.

Font 39. Polònia va ser el primer país de l’Europa de l’Est a impulsar reformes democràtiques, que van culminar en la convocatòria d’eleccions el 1989. Aquell mateix any va caure el règim comunista de Txecoslovàquia, que posteriorment es va dividir en dues repúbliques: Txèquia i Eslovàquia. L’enderrocament de moltes estàtues, com la de Lenin de la imatge, simbolitzava el trencament amb el passat comunista.

Font 40. El 19 d’agost de 1991 hi va haver un intent de cop d’estat, organitzat pels sectors més conservadors de l’antic comunisme, contra Gorbatxov, que va ser retingut. El cop va ser aturat per Borís Ieltsin, que, enfilat en un tanc davant el Parlament rus, va convocar manifestacions per convèncer l’exèrcit que no donés suport als rebels.

323

ACTIVITATS Un nou ordre mundial: la formació de blocs

10.4. Observa el cartell i fes les activitats següents:

10.1. Explica amb paraules teves quines són les diferències principals entre les democràcies liberals i les democràcies populars.

10.2. Observa el mapa de la divisió d’Europa en blocs de la pàgina 307 (font 2) i fes les activitats següents: a) Descriu la informació que proporciona aquest mapa. b) Exposa les causes principals que expliquen la divisió d’Europa en dos blocs. c) Creus que aquest mapa representa Europa abans de 1948 o després? Per què?

10.3. Llegeix aquest text i respon les qüestions plantejades a continuació: Estic segur que tots els nord-americans són de l’opinió que hem d’ajudar a evitar la fam i les malalties en aquests països. Per aconseguir una pau duradora al món, cal que els països europeus tornin a produir per tal que puguin valdre’s per si mateixos, lliurement i democràticament.

La major part d’aquesta tasca l’han de fer ells mateixos, però els cal un ajut inicial per aconseguir l’èxit. Necessiten urgentment queviures, i el nostre deure és proporcionar-los-els.

Discurs de Harry Truman (7 d’octubre de 1947).

a) Aquest text, és una font primària o secundària? Per què? b) Qui era Harry Truman? c) En un passatge del text Truman diu el següent: «Per aconseguir una pau duradora al món…».

Creus que aconseguir la pau mundial era l’autèntic objectiu dels Estats Units? Argumenta la resposta.

324

a) Descriu la imatge del cartell i digues què o qui representa el pop. b) En el cartell s’hi pot llegir el següent: «No! França no serà un país colonitzat!» i «Els americans a Amèrica!». Quin significat tenen aquestes frases? c) Per què la Unió Soviètica i els seus aliats no van acceptar el pla Marshall?

La guerra freda

10.5. Defineix

aquests conceptes: guerra freda, teló d’acer, cursa d’armaments, coexistència pacífica.

10.6. Observa la caricatura i respon:

a) A qui representen els dos personatges? Com definiries la seva actitud? b) Què estan fent? Què significa?

10.7. Llegeix aquest text i respon: El vostre veí us pot agradar o no. Vosaltres no esteu obligats a establir amistat amb ell ni a fer-li visites de cortesia. Però viviu molt a prop.

Què es pot fer si ni l’un ni l’altre no volen canviar el lloc on estan acostumats a viure? Només hi ha dues sortides: o la guerra –i s’ha de dir que la guerra, sobretot en els temps dels míssils i de la bomba H, tindria unes conseqüències gravíssimes per a tots els pobles– o la coexistència pacífica. Que el teu veí t’agradi o no ja és un altre tema; s’ha de trobar un camí d’entesa, ja que només tenim un únic planeta.

Discurs de Nikita Khruixtxov (1959)

10.10. Llegeix aquest text i respon les preguntes

TEMA

10 següents: Els anys trenta [1930] ens van ensenyar una lliçó molt clara: si es permet que les forces agressives creixin sense cap control, i sense cap resposta, s’arriba inevitablement a la guerra. No ens arriscarem prematurament i sense cap necessitat a una guerra nuclear, però tampoc ens negarem a considerar aquest risc si ens hi hem d’enfrontar en algun moment.

Els Estats Units consideraran els possibles llançaments de míssils procedents de Cuba contra qualsevol nació del continent americà com un atac de la Unió Soviètica als Estats Units.

Aquest atac exigiria una resposta a gran escala contra l’URSS. El preu de la llibertat sempre ha estat elevat, però els nord-americans mai no l’hem deixat de pagar.

Discurs de John F. Kennedy (1962).

a) Aquest text, és una font primària o secundària? b) Qui era Nikita Khruixtxov? c) Quina és la idea principal del text? d) Amb quina fase de la guerra freda creus que es pot relacionar aquest text? Per què?

10.8. Tria un dels conflictes de la taula de la pàgina 309 i, amb l’ajut d’internet, busca’n més informació i redacta un informe breu. Elabora també una presentació amb imatges, que exposaràs davant la classe. Pots incloure els aspectes següents: localització i durada del conflicte, bàndols enfrontats, fets més importants del seu desenvolupament, desenllaç.

10.9.

Observa l’obra La matança de Corea (1951), de Pablo Picasso, que hi ha en la pàgina 289 (tema 9), i fes les activitats següents: a) Descriu l’escena que s’hi representa. b) Qui representen els robots? I les dones i els nens? c) Quin missatge creus que vol transmetre l’artista? d) Investiga amb quina altra obra pictòrica d’un artista també espanyol es pot relacionar aquest quadre. Quines similituds i quines diferències hi ha entre les dues obres?

a) Amb quin conflicte emmarcat en la guerra freda s’ha de relacionar el text? b) Qui era John F. Kennedy? c) Quines són les idees principals del text? d) A què es refereix Kennedy quan diu que «els anys trenta ens van ensenyar una lliçó molt clara»? e) Com va finalitzar el conflicte al qual fa referència el text?

10.11. Imagina que et dius Otto Braun o Erika Klepps, que vius a la part oriental de Berlín, que som a l’any 1979 i que tens 60 anys. Respon les preguntes següents: a) Quants anys tenies quan va començar la Segona Guerra Mundial? b) En quina situació vas trobar la teva ciutat després de la guerra? c) Dins de quin bloc va quedar la part oriental de Berlín després de la guerra? d) Quins problemes vas tenir entre el 1948 i el 1949? e) De quin pacte militar va entrar a formar part el teu país el 1954? f) Què penses del mur de Berlín?

325

10.12. Observa les diverses fonts que tens a continuació i digues en cada cas de quin tipus de font es tracta i a quin context històric correspon.

A

B

D C

Dos grans grups de nacions poderoses no es poden sentir satisfets de la seva cursa actual, quan les dues parts estan sobrecarregades pel cost de les armes modernes i alarmades per l’expansió accentuada de l’àtom mortal que conduiria a la darrera guerra de la humanitat.

Discurs de John F. Kennedy (1961).

/

E

F

326

10.18. Defineix els termes neocolonialisme, Ter-

La descolonització

10.13. Què s’entén per descolonització? En quines fases es va desenvolupar?

10.14.

Observa el mapa de la pàgina 312 i comenta’l d’acord amb els passos indicats en l’apartat «Lectura i comentari d’un mapa històric», que trobaràs al lloc web www.espaibarcanova.cat.

10.15. Llegeix el text i digues com justifica l’autor la independència del Congo Belga.

Discurs de Patrice Lumumba amb motiu de la proclamació de la independència del Congo Belga (1960) Hem conegut el treball esgotador, exigit a canvi de sous que no ens permetien ni tan sols deixar de passar fam, ni vestir-nos, ni viure decentment, ni educar els nostres fills.

Hem hagut de suportar que els colonitzadors ens robessin les nostres terres. Hem suportat que la llei no fos la mateixa per a un negre que per a un blanc. Hem restat exiliats a la nostra pròpia pàtria. Hem suportat que a les ciutats hi hagués cases magnífiques per als blancs i barraques fosques i pobres per als negres.

10.16. Llegeix la resolució de l’ONU de la pàgina 312 i relaciona-la amb la descolonització.

10.17. Completa una taula com la del model sobre els processos d’independència de l’Índia i de Kènia. Trobaràs més informació als enllaços corresponents del lloc web www.espaibarcanova.cat. Índia Cronologia Metròpoli Partit independentista Líder del procés Via (pacífica o violenta)

Kènia

TEMA

10 cer Món, Moviment de Països No-alineats.

10.19. Quan es va fer la conferència de Bandung? Qui es va reunir? A quins acords es va arribar?

El bloc capitalista

10.20. Enumera arguments econòmics, polítics i militars que confirmin aquesta afirmació: «Els EUA es van convertir en els líders del món capitalista».

10.21. Observa el gràfic de la pàgina 317 (font 29) i digues quina evolució va seguir el preu del petroli a la dècada de 1970. Quins efectes va tenir el preu del petroli sobre les economies capitalistes?

10.22. Quins aspectes tenen en comú la revolta juvenil als Estats Units a la meitat de la dècada de 1960 i el Maig del 68 a França?

10.23.

Amb l’ajut d’un diccionari, defineix els termes pacifisme, ecologisme i feminisme.

R 10.24.

Llegeix el text i respon:

Ahir vaig somiar que arribarà un dia que aquesta nació s’aixecarà i viurà d’acord amb el veritable sentit de les seves creences, segons les quals considerem com a veritat evident que tots els homes van ser creats iguals.

Ahir vaig somiar que arribarà un dia que als turons vermells de Geòrgia els fills dels antics esclaus i els fills dels antics esclavistes puguin seure plegats a la taula de la fraternitat.

Jo alimento el somni que, un dia, a l’Alabama dels cruels racistes, d’un governador que només destil·la paraules d’anul·lació, un dia, justament allà, a Alabama, nens i nenes negres podran unir les mans amb nens i nenes blancs com germanes i germans.

Discurs de Martin Luther King a Washington (agost de 1963).

Breu síntesi del procés

327

a) Quines són les idees principals del text? b) Qui era Martin Luther King? Busca informació i elabora’n una biografia breu. c) En quin context cal situar aquest fragment del discurs? d) On es localitzen, dins dels Estats Units, els estats de Geòrgia i Alabama? Quina relació es pot establir entre la localització d’aquests estats i la intensitat de la discriminació contra la població negra? e) Creus que el somni de Martin Luther King s’ha fet realitat? Per què?

El bloc socialista

10.25. Descriu la informació que proporciona el mapa de la pàgina 321 i valora la influència de l’URSS al món.

10.26. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, corregeix les que has considerat falses. a) Leonid Breznev va dur a terme un procés de reformes a l’URSS que van provocar un gran malestar social. b) Les democràcies populars seguien el model polític soviètic i orientaven la seva economia segons les necessitats de l’URSS. c) El COMECOM era un organisme econòmic dels països capitalistes. d) Txecoslovàquia va aconseguir establir el seu propi model de socialisme. e) Mao Zedong va liderar l’aixecament d’Hongria contra l’URSS.

10.27.

Busca informació sobre Andrei Sàkharov i Aleksandr Soljenitsin (en la imatge), dos dissidents soviètics. Digues a què es dedicaven, què van denunciar i quina resposta van obtenir de les autoritats soviètiques.

328

La perestroika i la fi dels blocs

10.28. Llegeix aquest text i respon: Quan l’abril de 1985 vaig acceptar encapçalar el Comitè Central del PCUS [Partit Comunista de la Unió Soviètica] en qualitat de secretari general, sabia que m’esperava una gran tasca de transformació. El nostre país s’havia desgastat en una cursa armamentística extenuant. Els mecanismes econòmics funcionaven cada cop pitjor. El rendiment de la producció baixava. Els fruits del pensament científic i tècnic quedaven anul·lats per una economia totalment burocratitzada. Es veia clarament que el nivell de vida de la població baixava. La corrupció atacava descaradament tots els graons del sistema administratiu. La descomposició també afectava la vida espiritual: sota la capa exterior d’una unitat ideològica monolítica de la societat, s’anava fent cada cop més evident la mentida oficial, la hipocresia i el cinisme.

Mikhaïl Gorbatxov: Memòries.

a) Qui era Mikhaïl Gorbatxov? b) Quins eren, segons Gorbatxov, els principals problemes de l’URSS el 1985? c) Quines van ser les mesures més importants que va impulsar el nou dirigent per resoldre els problemes del país? d) Quins canvis es van produir en la política exterior de l’URSS?

10.29. Observa

el mapa de l’Europa dels blocs durant la guerra freda de la pàgina 307 i compara’l amb un altre d’actual (consulta el lloc web www.espaibarcanova.cat). Indica quines són les diferències principals entre els dos mapes i digues quins nous estats es van crear a partir de la divisió de Txecoslovàquia i Iugoslàvia.

TEMA

10 10.30. Observa aquesta caricatura i fes les activitats següents: a) Descriu l’escena. b) A qui representen els personatges del dibuix? c) Què vol dir la frase en anglès? d) Quin missatge vol transmetre l’autor de la caricatura?

R 10.31.

Observa aquestes fotografies de la porta de Brandenburg de Berlín en tres èpoques diferents, explica el context històric a què correspon cada imatge i exposa les diferències principals que s’hi aprecien.

A

B

C

Activitats + 10.32. Durant gairebé tota la segona meitat del segle xx, a Sud-àfrica es va dur a terme una política de segregació racial. En grups, busqueu informació sobre aquest sistema i prepareu una exposició.

Podeu consultar els enllaços que hi ha al web www.espaibarcanova.cat.

La presentació ha de respondre al guió següent: 1. L’apartheid: què va ser; on es va implantar; quan es va desenvolupar; qui el va crear

2. Les polítiques de l’apartheid. Els drets no reconeguts a la població negra 3. La resistència i la lluita contra el sistema segregacionista. El paper de Nelson Mandela 4. La pressió internacional (ONU, grans potències, opinió pública…)

5. La fi de l’apartheid 6.

Cançons de denúncia de l’apartheid (trieu una cançó i comenteu-ne el contingut)

329

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS formació de blocs formation of blocs

pla Marshall Marshall Plan

Programa nord-americà d’ajuda econòmica per a la reconstrucció d’Europa després de la Segona Guerra Mundial. Fou rebutjat per l’URSS i els seus aliats.

Nou ordre mundial nascut després de la Segona Guerra Mundial que es va mantenir durant gairebé cinquanta anys. Es basava en la divisió del món en dos blocs antagònics, al capdavant de cada un dels quals hi havia, respectivament, les dues potències vencedores de la guerra: els Estats Units i l’URSS.

perestroika

EL MÓN ENTRE DOS BLOCS (1945-1991)

bloc capitalista • bloc socialista capitalist bloc • socialist bloc

Política de reformes impulsada per Mikhaïl Gorbatxov que va substituir el model socialista vigent a l’URSS des de la seva creació. Va representar el principi de la fi dels règims comunistes europeus, procés que va culminar amb la desaparició de la mateixa URSS.

330

El bloc capitalista estava encapçalat pels EUA i integrat per països amb democràcies parlamentàries i amb un sistema capitalista basat en la propietat privada, l’economia de mercat i la poca o nul·la intervenció de l’Estat.

El bloc socialista estava liderat per l’URSS i integrat per països amb democràcies populars i amb un sistema comunista basat en la propietat col·lectiva en mans de l’Estat i l’economia planificada i sense lliure mercat.

guerra freda / Cold War

OTAN • pacte de Varsòvia NATO • Warsaw Pact Durant la guerra freda, els Estats Units i l’URSS van establir aliances militars amb els seus aliats.

El 1949 els nord-americans van crear l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) i, com a resposta, els soviètics van impulsar el pacte de Varsòvia l’any 1955.

Període iniciat després de la Segona Guerra Mundial i finalitzat el 1991 amb la dissolució de l’URSS. Es va caracteritzar per les relacions tenses i els conflictes existents entre els EUA i l’URSS, però sense que arribessin a enfrontar-se directament en cap guerra.

neocolonialisme neo-colonialism

descolonització / decolonisation

Situació de dependència econòmica dels nous estats independents respecte de les antigues metròpolis.

Procés d’independència de les colònies europees que tingué lloc entre el 1945 i el 1990 i que va donar lloc a la desaparició dels imperis colonials i a la formació de nous estats.

Moviment de Països No-alineats Non-Aligned Movement

Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs l’apartat Organise your Knowledge per conèixer les paraules clau i el seu significat en anglès.

Organització internacional creada el 1961 i integrada per estats d’Àsia, Àfrica i l’Amèrica Llatina amb l’objectiu de mantenir-se neutrals respecte dels dos grans blocs i alliberar-se de la dependència dels països rics.

331