SOCIALS. Eulàlia Ferrer. Unitat 10

TEMA 10 L’EUROPA DE L’ABSOLUTISME (SEGLES ) 1. L’Europa moderna 2. La Reforma protestant 3. La monarquia absoluta 4. Els grans confictes de les monarquies europees 5. El flagell de la guerra 6. La dona en l’època moderna

280

Inici de la Reforma protestant

Hegemonia de la monarquia francesa

Hegemonia de la monarquia hispànica

Guerres de religió Inici del concili de Trento

Guerra dels Trenta Anys

Pau dels Pirineus

Pau de Westfàlia

Lluís XIV de França, màxim exponent de l’absolutisme, va fer construir l’immens palau de Versalles.

281

1. L’Europa moderna

Font 1. La major part dels europeus eren pagesos. Els rendiments agrícoles eren baixos, es continuava practicant el guaret i encara es feia servir l’arada de fusta.

En la imatge, La sega, de Pieter Bruegel (1565).

Font 3. La higiene del rei L’11 de novembre de 1601 li renten el cap per primer cop. El 17 de novembre li renten el front i la cara amb mantega fresca i oli d’ametlles dolces, per la ronya que sembla fer-se-li. El 4 de juliol de 1602 el pentinen per primera vegada. Sembla trobar-hi gust. El 3 d’octubre de 1606 li renten les cames amb aigua tèbia. És el primer cop. El 2 d’agost de 1608 el banyen per primera vegada. , metge de Lluís XIII i autor d’un diari sobre la infantesa i la joventut d’aquest rei nascut el 27 de setembre de 1601.

Font 4. La societat dels segles i mantenia la divisió en tres estaments de l’edat mitjana: l’Església, la noblesa i el tercer estament. En les imatges, d’esquerra a dreta i de dalt a baix, Fray Hernando de Santiago, de Francisco de Zurbarán (1633), Thomas Howard, tercer duc de Norfolk, de Hans Holbein el Jove (1539), i El canvista i la seva dona, de Marinus Claeszon van Reymerswaele (1539).

282

Font 2. La fam, les guerres i la pesta van provocar una gran mortaldat. Cada any, de cada 1.000 persones en morien al voltant de 40, i la mortalitat infantil era molt alta.

En la imatge, In ictu oculi, de Juan de Valdés Leal (1672), en què el pintor andalús fa una al·legoria de la mort.

TEMA

10

Font 5. Molts pagesos no eren propietaris de les terres que treballaven i havien de lliurar part de la collita, en concepte d’impostos, als seus senyors feudals.

En la imatge, La carreta, de Louis Le Nain (1641).

Font 7. El segle va ser un període d’expansió econòmica. La major part dels països europeus van créixer econòmicament. L’arribada dels europeus a Amèrica va afavorir el comerç. Un dels ports amb més activitat va ser el de Lisboa, tal com mostra aquest gravat.

Font 6. A les ciutats abundaven els artesans i els menestrals, que, com en l’època medieval, s’organitzaven en gremis. El comerç i les activitats financeres enriquien els burgesos.

En la imatge, Retrat del mercader Gisze, de Hans Holbein el Jove (1532).

Font 8. El segle va coincidir amb un període de depressió econòmica. El comerç i la manufactura van decaure, les males collites eren freqüents i hi havia greus crisis de subsistència i molta pobresa.

L’obra Nen espuçant-se, de Bartolomé Esteban Murillo (1645-1650), és un bon exemple de la misèria que patia bona part de la població al segle .

283

2. La Reforma protestant Martí Luter • Contrareforma

Al segle es va produir a Europa una greu crisi religiosa. Aquest fet va afavorir el naixement de la Reforma luterana.

284

Luter tampoc no acceptava l’autoritat del papa i negava la necessitat tant dels frares i dels monjos com de les propietats destinades a mantenir-los. [Font 12]

2.1. La crisi de l’Església i l’esclat de la Reforma

Vocabulari

Al començament del segle , l’Església catòlica semblava més preocupada pel seu poder polític i econòmic que no pas per la salvació de l’ànima dels fidels. Els papes, els bisbes i els abats s’envoltaven de tota mena de luxes i alguns fins i tot tenien amants i fills. Molts bisbes no residien a les seves diòcesis i el nivell de corrupció i d’ignorància del clergat era força alt. [Font 9] En aquest context, eren nombrosos els creients que demanaven reformes profundes en l’Església i que exigien que se centrés en les qüestions espirituals.

La venda massiva d’indulgències feta el 1517 pel papa Lleó X, que necessitava diners per construir la basílica de Sant Pere de Roma, va indignar el monjo alemany Martí Luter. Aquest s’oposà públicament al fet que les indulgències servissin per perdonar els pecats i, com a conseqüència, el papa el va excomunicar el 1520.

[Fonts 10 i 11] Luter pretenia reformar l’Església. Afirmava que l’autèntic missatge cristià es trobava en la lectura lliure de la Bíblia. Perquè tothom pogués llegir-la, va proposar traduir-la a les diverses llengües parlades a Europa, i ell mateix la va traduir a l’alemany.

cristians a l’Església per tal que se’ls perdonessin

indulgència. Pagament en diners fet pels els pecats comesos. excomunicar. Excloure el papa de Roma o els bisbes una persona de la vida eclesial i dels sagraments. Si l’excomunicat era un rei, els seus súbdits restaven alliberats de l’obligació d’obeirlo. Per això sovint s’utilitzà l’excomunió com a arma política.

Immaculada Concepció. Els cristians creuen que, en néixer, tothom porta al damunt un pecat contret, no pas comès, que s’anomena «pecat original», heretat de pares a fills. L’Església catòlica creu que, com a excepció, Maria, la mare de Jesús, va néixer sense aquest pecat. Per això es diu que va ser concebuda sense màcula (immaculada) o pecat original. purgatori. Segons el cristianisme, quan una persona mor, la seva ànima o principi espiritual, que és immortal, va al cel, si ha tingut una conducta adequada en aquesta vida, o, en cas contrari, a l’infern. Tant el cel com l’infern són eterns. El purgatori seria un estat intermedi temporal similar a l’infern on es purguen els pecats que no són gaire greus durant un temps abans de passar al cel. cèlibe. Terme que s’aplica a una persona que no s’ha casat, especialment per motius religiosos.

TEMA

10

Font 9. El papa Juli II (1503-1513) observa els plànols de la basílica de Sant Pere de Roma. Juli II va gastar molts diners en el projecte de construcció de la basílica i també en el de la seva pròpia tomba. Tampoc no dubtà a posar-se al capdavant del seu exèrcit per dirigir la guerra contra les potències enemigues.

Font 10. El papa Lleó X (1513-1521), que necessitava diners per construir la basílica de Sant Pere, va arrendar la venda d’indulgències als Fugger, una família de comerciants i banquers alemanys molt rica.

Font 12. Diferències entre el luteranisme i el catolicisme Luteranisme

Catolicisme

La Bíblia és de lliure interpretació i

La Bíblia és interpretada pel papa i és es-

és traduïda a les llengües del poble.

crita en llatí.

L’ànima només es pot salvar amb la fe.

La salvació de l’ànima depèn tant de la fe com de les obres i la participació en els sagraments administrats pel clergat.

Els sagraments són set: baptisme, euca-

Els sagraments són dos: baptisme i

ristia, confirmació, penitència, orde sa-

eucaristia.

cerdotal, matrimoni i extremunció o unció dels malalts.

Font 11. L’any 1517 Martí Luter va clavar a la porta de la catedral de Wittenberg les 95 tesis, un document en què s’oposava al fet que la compra d’indulgències atorgués el perdó dels pecats comesos. Aquesta acció es considera que va ser el punt de partida de la Reforma protestant.

No hi ha culte a la Verge Maria ni

S’exalta la Immaculada Concepció de la

als sants.

Verge Maria i es ret culte als sants.

Es nega l’existència del purgatori.

Es creu en l’existència del purgatori.

S’evita el luxe als temples i en desapareixen les imatges.

Els temples mantenen una decoració luxosa i s’hi reforça la presència d’escultures i pintures religioses.

Desapareixen els ordes religiosos i

Es mantenen els ordes religiosos i els

els monestirs.

monestirs.

La missa se celebra en la llengua del poble.

L’únic càrrec eclesiàstic és el «pastor» de la comunitat.

Els «pastors» es poden casar.

La missa se celebra en llengua llatina.

Es reforça el paper dels bisbes i del papa.

Els clergues han de ser cèlibes.

285

2.2. L’extensió de la Reforma La conversió al luteranisme de diferents prínceps i reis va fer que la Reforma protestant s’estengués per Europa central i septentrional i per Anglaterra. Alhora, la lectura lliure de la Bíblia va comportar l’aparició de diverses esglésies protestants. Les més importants, a més de la luterana, van ser la calvinista i l’anglicana. [Fonts 13, 14 i 15]

2.3. La Contrareforma catòlica L’Església catòlica va promoure un moviment contrari a la Reforma protestant, conegut amb el nom de Contrareforma, que va reforçar l’autoritat del papa. [Font 16] Els aspectes fonamentals de la Contrareforma es van fixar en el concili de Trento (1545-1563).

[Font 17] En aquest congrés els bisbes de l’Església catòlica van condemnar el protestantisme i van redactar la seva doctrina de manera que no admetés discussió. Així, es va refermar el culte a

les relíquies i els sants, així com la creença en el purgatori i en la Immaculada Concepció. També es van adoptar mesures per posar fi als vicis i a la corrupció del clergat.

Paral·lelament, el papa va encarregar al tribunal de la Inquisició o Sant Ofici la persecució i, en el seu cas, l’execució dels protestants.

Els diferents reis d’Europa van anar prenent partit per la Reforma o bé per la Contrareforma.

El període que va des de l’any 1520 fins ben entrat el segle va estar ple de guerres i avalots religiosos.

Sabies que…?

El motiu adduït per Enric VIII d’Anglaterra per fundar l’Església anglicana va ser la negativa del papa a concedir-li la nul·litat del matrimoni amb la seva primera esposa, Caterina d’Aragó.

Font 13. Les religions a Europa al final del segle xvi.

286

TEMA

10

Font 14. El calvinisme. El teòleg Joan Calví (1509-1564) sostenia que totes les persones neixen predestinades a la salvació o a la condemnació. Així mateix, assegurava que hi ha senyals que ens fan saber si estem destinats o no al cel, com, per exemple, el bon comportament, l’esperit de treball i la inclinació a l’austeritat.

Font 16. El basc Ignasi de Loiola (1491-1556) va fundar la Companyia de Jesús. Els jesuïtes van fer de l’obediència al papa un dels seus compromisos fonamentals i esdevingueren un dels motors de la Contrareforma catòlica.

Font 15. L’anglicanisme. El rei Enric VIII d’Anglaterra (1509-1547) va trencar les relacions amb l’autoritat del papa i amb l’Església catòlica l’any 1534 i va fundar l’Església anglicana. La nova Església mantenia els sacerdots i els bisbes, el cap dels quals passava a ser el rei o la reina d’Anglaterra.

Font 17. El concili de Trento va reunir principalment bisbes en diverses sessions entre el 1545 i el 1563. En aquestes sessions es va acordar combatre el protestantisme amb tots els mitjans. Entre les diverses mesures que es van prendre cal destacar l’elaboració d’una llista de llibres prohibits pels seus continguts contraris al dogma catòlic.

287

3. La monarquia absoluta monarquia absoluta • Lluís XIV Versalles

Durant l’edat moderna es va estendre una forma de govern caracteritzada per l’augment del poder del rei: la monarquia absoluta.

3.1. Què és la monarquia absoluta?

Els reis absoluts tenien un poder il·limitat: dictaven les lleis, dirigien el govern i aplicaven la justícia. Així doncs, concentraven tots els poders de l’Estat. Els monarques consideraven que havien rebut el seu poder de Déu i que no havien de retre comptes dels seus actes a ningú llevat de Déu. L’origen diví del poder dels reis feia que qualsevol acte en contra del monarca fos considerat un atac a Déu.

Per tal d’exercir el seu poder, els reis van crear exèrcits poderosos i van organitzar una administració estatal forta, formada per un gran nombre de funcionaris que eren presents arreu del territori. Els funcionaris eren els encarregats d’impartir justícia en nom del monarca i de recaptar impostos. [Fonts 18, 19, 20, 21, 22 i 23]

3.2. El rei i els diners El poder dels reis absoluts no hauria estat possible sense els diners necessaris per pagar els funcionaris i els soldats. Els monarques obtenien aquests diners de diferents maneres: • Un sistema força eficaç de recaptació d’impostos.

• El comerç internacional, que va augmentar molt als segles i i va proporcionar força ingressos als reis. Els monarques van establir impostos sobre les mercaderies que

288

entraven i sortien del país, de manera que l’expansió del comerç internacional va fer que els ingressos del rei s’incrementessin.

• Els préstecs que els reis obtenien dels banquers.

• La concessió de patents de cors, mitjançant les quals el monarca autoritzava determinats mariners, anomenats corsaris, a assaltar naus enemigues. El rei rebia una part del botí obtingut pels corsaris.

3.3. Monarquia i estaments Malgrat que el rei hagués limitat el poder de la noblesa, es va envoltar de nobles que l’ajudaven a governar. Gran part de l’alta noblesa duia a terme aquesta funció des de la cort. En canvi, la petita noblesa rural va continuar vivint als seus castells, lluny dels centres de poder.

La burgesia comercial, que s’havia beneficiat del creixement del comerç internacional, va col· laborar amb els monarques absoluts i els va concedir préstecs. Malgrat el seu poder econòmic, els burgesos no gaudien de prestigi social, ja que no podien accedir als càrrecs de govern importants i, a diferència dels nobles, havien de pagar impostos. Per això, la burgesia es va anar distanciant a poc a poc dels monarques absoluts.

Font 18. Tasques dels funcionaris reials • Administrar justícia.

• Recaptar impostos.

• Elaborar informes per al rei.

• Aconsellar el rei en les tasques de govern.

• Formar part del cos diplomàtic (ambaixadors reials).

10

TEMA

solut Font 20. El poder ab sobirà, on resideix el poder na rso pe a ev m la És en bunals fan mi que els meus tri i és únicament de rtany el at. És a mi sol a qui pe justícia i tenen autorit pendre de nse que hagi de de se , tiu sla gi le r de r la po b ningú més. És pe am o r-l rti pa m co ni ningú edeixen a que els oficials proc meva sola autoritat re públic ució de la llei. L’ord ec ex i ió ac ic bl pu la i. sencer emana de m

).

, rei de França (1766

Font 19. L’establiment de la monarquia absoluta va tenir una afectació important sobre les Corts. Tot i que els reis les van mantenir, el cert és que gairebé no les van convocar mai. En són un exemple les Corts franceses o Estats Generals, en la imatge, que entre els anys 1614 i 1789 no es van reunir.

Font 21. Els reis absoluts governaven des de la capital, la ciutat on es concentraven els organismes de govern. En la imatge, Sant Petersburg, on el tsar Pere I el Gran va establir la capital de Rússia l’any 1709.

Font 22. Alguns monarques absoluts no governaven personalment i delegaven les tasques de govern en privats. Per exemple, el cardenal Richelieu (1585-1642), en la imatge, fou privat del rei Lluís XIII de França.

Font 23. L’execució de Carles I d’Anglaterra. Al segle xvii, a Anglaterra hi hagué dues revolucions que van transformar la monarquia absolutista en parlamentària: el rei s’havia de sotmetre al Parlament.

289

3.4. Lluís XIV, l’exemple màxim de monarca absolut Lluís XIV va accedir al tron de França l’any 1643.

Com que només tenia cinc anys, la seva mare, la reina Anna, feia de regent. L’any 1661 Lluís XIV va assumir personalment el govern, i va escollir el Sol com a símbol del seu regnat, ja que aquest astre s’associava amb la perfecció, la vida i la divinitat. [Font 24]

Versalles, l’obra del Rei Sol L’any 1661 Lluís XIV va ordenar a l’arquitecte Jules Hardouin-Mansart la construcció a Versalles, a prop de París, d’un palau immens i luxós, que fou concebut per impressionar la Cort i els visitants.

L’arquitecte André Le Nôtre va dissenyar els immensos jardins de Versalles. Hi va construir, fins i tot, canals artificials, un dels quals, anomenat Gran Canal, mesurava 1,5 km de longitud i 12 metres d’amplària. Lluís XIV va fer construir una petita flota de naus de fusta per poder-hi navegar. [Fonts 25 i 26]

La Cort de Versalles L’any 1682 la Cort es va traslladar a Versalles i el rei hi va fixar la seva residència oficial. Per a Lluís XIV, la millor manera de controlar la noblesa i evitar que es revoltés era tenir-la a prop i pendent de la seva persona. El rei no confiava als nobles gaires càrrecs de govern, ja que s’estimava més tenir-los ocupats en tasques honorífiques, com ara sostenir el canelobre mentre es ficava al llit, acompanyar-lo a passejar o presenciar com es vestia cada matí. Els nobles de Versalles invertien la major part del seu temps a mirar de guanyar-se el favor reial i intentar que el monarca els escollís per fer tasques com les esmentades. [Font 27]

290

Un dia en la vida del rei La vida de la Cort girava al voltant de Lluís XIV. A les vuit del matí s’iniciava la cerimònia de llevar el rei. Un ajudant de cambra el despertava, mentre un altre cortesà descorria les cortines de l’alcova reial. Després de ser examinat pel metge reial, el monarca escollia la perruca que, tal com s’estilava entre les classes altes de la França del segle , portaria aquell dia.

Només uns pocs cortesans tenien l’honor de presenciar com el rei, vestit amb bata i sabatilles, era pentinat. A continuació, s’iniciava la cerimònia de vestir el rei, que era ajudat per uns altres cortesans afortunats.

A dos quarts de deu, el monarca esmorzava mentre rebia ambaixadors i alts funcionaris. Tot seguit es reunia amb els seus ministres i, en acabat, es dirigia a la capella del palau, dedicada a sant Lluís, acompanyat de cortesans triats per a l’ocasió.

El rei dinava a la una del migdia en presència de part de la Cort. Tot seguit, despatxava amb els seus col·laboradors més directes i, cap a les cinc de la tarda, anava a caçar pels boscos del recinte de Versalles o passejava pels seus jardins. A quarts d’onze, havent sopat, tenia lloc la cerimònia d’allitar el rei, en la qual un noble tenia l’honor de sostenir el canelobre que il·luminava el monarca. El Rei Sol dormia envoltat de diversos guàrdies que protegien el llit reial. [Font 28]

Sabies que…?

La construcció del palau de Versalles, que és d’estil barroc, va durar quasi 50 anys. Es va iniciar el 1661 i, encara que la cort s’hi va traslladar el 1682, no es va acabar fins al 1710, quan es deixà enllestida la capella reial.

TEMA

10

Font 25. Palau i jardins de Versalles a vista d’ocell, de Pierre Patel (1668).

Font 24. Lluís XIV de nen, segons una pintura de Pierre Mignard.

Font 27. Recepció del Rei Sol a uns quants ambaixadors al palau de Versalles, segons una pintura d'Antoine Coypel.

Font 26. Entre les nombroses peces ostentoses que hi ha a Versalles, cal destacar la galeria dels Miralls, projectada per HardouinMansart, amb 17 miralls que reflecteixen els jardins de Le Nôtre pels 17 finestrals del mur oposat.

Font 28. En aquest retrat oficial, obra de Hyacinthe Rigaud (1701), Lluís XIV és representat amb els símbols característics del poder: la corona, el ceptre, el mantell amb la flor de lis dels Borbó i l’espasa de França.

291

4. Els grans conflictes de les monarquies europees

guerres de religió • guerra dels Trenta Anys • pau de Westfàlia

Entre els segles i els estats europeus es van expandir. [Font 29] L’afany expansionista va fer que les monarquies ampliessin els seus dominis per mitjà de conquestes o bé pactant matrimonis. Això va provocar nombrosos enfrontament bèl·lics. En totes aquestes confrontacions es van barrejar els conflictes polítics amb els religiosos, que enfrontaven els catòlics i els protestants.

Es coneix amb el nom de guerres de religió els vuit conflictes bèl·lics que van tenir lloc a França entre els anys 1562 i 1599 i que enfrontaren els catòlics amb els calvinistes, coneguts també com a hugonots. Els catòlics van rebre l’ajut de la monarquia hispànica i els hugonots, d’Anglaterra i altres estats protestants d’Europa. El conflicte va finalitzar amb la promulgació de l’edicte de Nantes, que confirmava el catolicisme com a religió oficial de França, alhora que reconeixia als hugonots el lliure exercici de la seva religió. [Font 32]

4.1. Els grans estats

4.3. La guerra dels Trenta Anys

Al segle , la principal potència europea era la monarquia hispànica, que controlava les rutes comercials atlàntiques. A mitjan segle , però, aquest domini va passar a mans de França, i a finals de segle, s’hi van afegir Anglaterra i els Països Baixos. [Font 30] Al començament del segle , a la part oriental només hi havia tres estats: l’Imperi otomà, Polònia i l’Imperi rus. Les grans potències del centre i l’oest d’Europa eren França, Anglaterra i Àustria.

La península italiana i l’Imperi germànic, contràriament, continuaven dividits en nombrosos regnes, principats i ciutats estat. [Font 31] De tots els enfrontaments que es van produir entre els estats europeus durant els segles i , cal destacar-ne dos: les guerres de religió a França i la guerra dels Trenta Anys, que va tenir diversos escenaris i va afectar nombrosos estats.

La guerra dels Trenta Anys es va iniciar a Praga l’any 1618. Al principi va enfrontar els catòlics austríacs amb els protestants txecs. Posteriorment, s’hi van afegir Dinamarca, Suècia, els Països Baixos, Anglaterra i França, que van donar suport als protestants, i Àustria, que va fer costat als catòlics i que, al seu torn, va rebre l’ajut de la monarquia hispànica. D’aquesta manera, la guerra es va estendre a una gran part d’Europa.

La guerra dels Trenta Anys va finalitzar a Alemanya amb la pau de Westfàlia (1648), tot i que la lluita entre França i la monarquia hispànica va continuar en diversos fronts, com, per exemple, Bèlgica i Catalunya, fins a la signatura de la pau dels Pirineus (1659).

La pau de Westfàlia va donar llibertat a cada estat alemany per decidir la seva religió i la seva signatura va significar la fi del domini hispànic a Europa. [Font 33]

pau dels Pirineus

292

4.2. Les guerres de religió

dels estats europeus Font 29. L’expansió ir els na, França va absorb Durant l’edat moder ra va i Bretanya, Anglater ya on rg Bo de ts ca du nnexió uesta d’Irlanda i l’a consumar la conq st i el l’e a es va estendre cap d’Escòcia, i Àustria Balls Hongria i ciutats de sud i va incorporar cans com Belgrad.

Nombre de soldats de la monarquia hispànica i França Any

Monarquia hispànica

França

1630-1639

300.000

150.000

1650-1659

100.000

100.000

1670-1679

70.000

120.000

1700-1709

50.000

400.000

TEMA

10

Font 30. La monarquia hispànica i França es van enfrontar al segle pel domini d’Europa.

Font 31. Europa el 1720.

Font 32. La matança de la nit de Sant Bartomeu, de François Dubois.

La nit del 23 al 24 d’agost de 1572, festivitat de Sant Bartomeu, els catòlics francesos van assassinar 15.000 hugonots a tot França.

Font 33. La pau de Westfàlia, de Gerard Terborch (1648). La signatura d’aquest tractat el 1648 va posar fi a un conflicte en què van morir uns 800.000 soldats. El nombre de civils morts a causa de la fam, el bandidatge i els abusos militars superà els dos milions.

293

5. El flagell de la guerra Per tal de mantenir el seu poder i estendre els seus dominis, els monarques europeus disposaven d’exèrcits poderosos. Els conflictes armats a Europa durant el segle van ser una constant. Això ha portat alguns historiadors a batejar aquest segle amb el nom de Segle de Ferro.

5.1. Com eren els exèrcits

Font 34. Durant els segles i , els petits exèrcits feudals, formats per nobles i cavallers, van ser substituïts per grans unitats militars. En aquests exèrcits la infanteria va anar desplaçant la cavalleria.

Font 35. Els exèrcits eren formats per mercenaris, que lluitaven a canvi d’un sou i pel dret de botí sobre els enemics. Era habitual que els soldats s’amotinessin si no rebien la paga. El 4 d’octubre de 1576, per exemple, els soldats de l’exèrcit hispànic es van amotinar i van saquejar la ciutat d’Anvers, tal com il·lustra el gravat.

Font 36. Les armes de tall i estoc, que servien per fer talls al cos de l’enemic o per perforar-lo, van anar sent substituïdes per l’artilleria i les armes de foc portàtils. En la imatge, escena de la batalla de Nördlingen, que forma part de la guerra dels Trenta Anys, obra de Jacques Courtois.

294

TEMA

10 Les armes dels exèrcits moderns El mosquet era una arma de foc portàtil llarga i pesant que es carregava per la boca. Per disparar-lo, calia una metxa i recolzar-lo en una forqueta.

L’arcabús era una arma de foc portàtil constituïda per un canó de ferro sobre una base de fusta.

L’alabarda era una arma de tall d’uns dos metres de longitud amb una punta de llança i dues fulles transversals.

La pica era una arma de tall, similar a la llança, però més petita i manejable.

Font 37. Els arcabussos i els mosquets van fer que les grans espases i les armadures esdevinguessin obsoletes.

5.2. Els soldats i la població

Font 38. Els reis enrolaven en els exèrcits persones de totes les procedències i condicions socials. Bona part dels exèrcits eren formats per trinxeraires, pastors i pagesos de les contrades més pobres d’Europa. Per als mercenaris, la guerra era una professió i es llogaven al monarca que els pagués més.

Font 39. Aquest gravat, que forma part de la sèrie de Jacques Callot Misèries de la guerra (1633), és un exemple de la crueltat dels soldats durant la guerra dels Trenta Anys.

Els soldats eren una de les pitjors plagues per als europeus, sobretot per als pagesos. Com que no hi havia casernes, els soldats s’allotjaven a les cases dels pagesos i els vilatans. Sovint feien ús de la seva força per perpetrar tota mena d’abusos contra els qui els allotjaven: els robaven queviures i pertinences, els cremaven o malmetien les collites, els segrestaven i en demanaven rescat, ultratjaven les dones, etc. Si els pagesos s’hi resistien, eren castigats durament.

Font 40. Els horrors de la guerra Cadascun dels soldats s’ocupava de la seva tasca particular, que semblava consistir a destruir-ho tot i a saquejar-ho tot. Mentre alguns es dedicaven a degollar les bèsties, n’hi havia que capgiraven la casa de dalt a baix. Altres feien grans paquets de lli, de vestits, de tota mena d’utensilis; el que no podien emportar-se ho feien miques. Alguns buidaven de plomes els matalassos i els omplien de cansalada, de salaons i d’altres objectes. Els soldats ja havien llançat al forn un pagès que havien fet presoner i es dedicaven a escalfar-lo sense ni tan sols tenir en compte si s’havia confessat.

H. J. C. von Grimmelshausen: Simplicius Simplicissimus (1668).

295

6. La dona en l’època moderna Durant l’edat moderna la majoria de les dones actuaven en l’àmbit privat. Només una minoria van destacar en l’esfera pública.

6.1. El paper poc visible de la dona La vida de la dona durant els segles i es desenvolupava fonamentalment dins la família.

La seva vida social depenia sempre de la voluntat i dels diners del pare o del marit. Quan la filla tenia entre dotze i vint anys, el pare negociava el seu matrimoni, i aleshores es decidia el dot o aportació de béns que feia la muller al marit. Difícilment hi havia matrimonis per amor, i quan es feien sense consentiment patern quedaven prohibits i eren mal vistos per l’Església. [Font 41] L’educació de les dones tenia com a objectiu que fossin filles i esposes submises i, al mateix temps, bones mares. La dona ideal havia de parlar poc i sortir al carrer només quan fos imprescindible. Les dones benestants aprenien a llegir i escriure amb professors particulars o a les escoles dels convents. [Font 42] A casa, aquestes dones supervisaven l’educació dels fills i dirigien les activitats dels servents. Era costum que les dones riques tinguessin dides per alletar els seus fills.

Les tasques de les dones pageses eren molt feixugues: netejaven la casa, preparaven els àpats, elaboraven conserves, cuidaven els animals i treballaven amb els homes en les tasques agrícoles. [Font 43] A les ciutats, les dones treballaven al costat dels seus marits en el comerç d’aliments, en parades ambulants i en tallers.

També assistien les dones en el part (llevadora) i, sobretot, treballaven en el servei domèstic.

296

6.2. Les dones en l’àmbit públic Poques dones van arribar a exercir tasques de poder. Només les abadesses dels convents i algunes reines, com Isabel I de Castella, Elisabet I d’Anglaterra i Caterina II de Rússia. [Font 44] Les reines consorts també tenien un paper prou visible, ja que els casaments reials sovint eren utilitzats per establir relacions entre estats.

Tot i que els fets d’armes eren gairebé exclusius dels homes, hi ha excepcions. És el cas de la pirata Anne Bonny, de Catalina d’Erauso, coneguda com la monja alférez, i d’Inés Suárez, que va coprotagonitzar la conquesta de Xile.

En l’àmbit de la cultura, algunes dones van tenir un paper públic rellevant. Les pintores Sofonisba Anguissola i Artemisia Gentilleschi, l’escultora Luisa Roldán, les escriptores Santa Teresa de Jesús, Juana Inés de la Cruz, Aphra Behn i Marie de Gournay i la matemàtica Maria Gaetana Agnesi en són exemples. [Fonts 45 i 46]

Font 41. Els capítols matrimonials eren contractes notarials pel qual dues famílies acordaven el matrimoni dels seus fills i decidien el dot.

TEMA

10

Font 42. Dona de groc escrivint una carta, de Jan Vermeer (1665). Les dones benestants sabien llegir i escriure.

Font 43. La lletera, de Jan Vermeer (1658-1660). El servei domèstic era una de les feines habituals de les dones.

Font 44. Elisabet I d’Anglaterra (1558-1603) fou una de les poques dones que va regnar.

Font 45. Autoretrat de Sofonisba Anguissola (15281624), una de les primeres pintores conegudes del Renaixement.

Font 46. La querella de les dones Durant l’edat moderna, un seguit d’intel· lectuals, homes i dones, van debatre la suposada inferioritat de les dones respecte dels homes. Aquest debat es coneix com «la querella de les dones» i és la base argumental d’algunes idees que es van uti-

litzar a partir del segle per reclamar la igualtat entre els homes i les dones. Un exemple d’aquest debat és l’obra Greuge de les dones, de l’escriptora francesa Marie de Gournay.

297

ACTIVITATS L’Europa moderna

10.1. Fes les activitats següents sobre l’Europa dels segles i : a) Què és la tècnica del guaret? El practicaven estaments. Després, copia-les en un arxiu inels pagesos de l’època moderna? Per a què servia? b) Per què a l’edat moderna hi havia unes taxes de mortalitat tan altes? c) Busca a internet tres imatges dels segles o que corresponguin a cadascun dels tres

formàtic, descriu-les i explica què les identifica o diferencia. d) Quines diferències trobes entre l’Europa del segle i la del segle ? e) A quin estament pertanyien els burgesos al segle ? D’on provenia la seva riquesa?

10.2. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a la dreta: La desesperació causada per la fam al segle

El blat era molt rar, la qual cosa va provocar una gran mortaldat; els pobres dormien al carrer, plorant i cridant: «Em moro de fam!». Tots els matins es trobaven molts morts, de vegades fins a trenta i tot. Hi va haver gent de Besançon que venia les seves cases per una mica de pa; quan l’obtenien, se’l menjaven amb tanta avidesa que sovint es morien. Alguns arribaven a matar homes, els coïen i se’ls menjaven. Quan el blat estava a punt de madurar, els pagesos el vigilaven nit i dia.

a) Aquest text, és una font primària o secundària? Argumenta la resposta. b) Identifica el tipus de text (polític, econòmic…) i justifica la resposta. c) Quina és la idea general del text? d) Quines eren les causes de la situació descrita en el text? e) Com va afectar aquesta situació la població europea?

Text referit a la ciutat de Besançon, escrit entre 1639 i 1641.

La Reforma protestant

10.3. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses. a) Tant els catòlics com els luterans són cristians. b) L’Església catòlica del segle no acceptava la traducció de la Bíblia a les llengües parlades pel poble. c) Cap de les esglésies protestants sorgides al segle no se sotmeté a l’autoritat del papa. d) El concili de Trento va reforçar l’autoritat del papa.

298

e) L’Església anglicana o anglicanisme creu en la predestinació. f) Els jesuïtes són protestants. g) Martí Luter demanava que s’evités el luxe als temples i que desapareguessin les imatges de sants. h) La Reforma protestant es va estendre principalment pel sud d’Europa.

10.4. Classifica els conceptes següents en tres columnes, segons que tinguin relació amb el cato-

TEMA

10 licisme, amb el luteranisme o amb les dues creences alhora.

•N o hi ha ordes religiosos.

• E ls pastors es poden casar.

• L a Bíblia, llibre sagrat.

•C reença en el purgatori.

•O bediència al papa.

•T emples sense imatges.

•C ulte als sants.

• L ’església, lloc de reunió dels fidels.

•M issa en llatí.

• E s nega l’existència del purgatori.

•C reença en Crist.

•C reença en la salvació de l’ànima.

10.5. Observa

aquest gravat del segle , en què es representa la religió catòlica, i fes les activitats que hi ha a continuació:

cinc països de l’Europa actual on va triomfar la Reforma protestant i cinc més on ho va fer la Contrareforma catòlica.

10.7. Fes les activitats següents: a) Elabora una fitxa biogràfica de

F

E

D A

Joan Calví amb les dades següents: data i lloc de naixement i de mort, professió, característiques principals de l’Església que va fundar. b) Qui va ser el fundador de l’anglicanisme? Quines són les característiques principals d’aquesta Església?

La monarquia absoluta C

B

a) Relaciona les escenes marcades amb lletres de la imatge amb cadascun dels elements següents: creença en els sants, ordes religiosos, venda d’indulgències, processons, predicadors ignorants, missa en llatí i d’esquena als fidels. b) Creus que el cel que s’hi representa causa gaire sensació de paradís? Per què? c) Quina religió creus que devia tenir l’autor del gravat? Com ho has deduït?

10.6. Observa el mapa de les religions a Europa al final del segle (pàg. 286) i enumera

10.8. Llegeix el text i respon: Com que després de Déu no hi ha res més gran a la Terra que els prínceps per Ell coronats, així, qui menysprea el seu príncep sobirà, menysprea Déu, del qual aquest és la imatge sobre la Terra. : Els sis llibres de la República (text traduït i adaptat).

a) De quin tipus de text es tracta (econòmic, polític, social…)? Argumenta-ho. b) Aquest text, és una font primària o secundària? Argumenta la resposta. c) Quina és la idea principal del text? d) Segons l’autor, com s’ha de considerar qualsevol acte contra la figura del rei? e) Quina forma de govern justifica l’autor?

299

10.9. Llegeix el text El poder absolut del rei Lluís XV (pàg. 289, font 20) i fes les activitats següents: a) Escriu les frases en què Lluís XV afirma que…

– Les lleis les fa el rei.

– El rei dirigeix el govern.

– El rei és el jutge màxim. b) Amb l’ajut d’una enciclopèdia o d’internet, esbrina quin va ser el període en què va regnar Lluís XV de França.

a) En què es diferencia un pirata d’un corsari? b) Quins detalls del text mostren que Francis Drake era un corsari? c) De quina manera els corsaris van contribuir a reforçar el poder dels reis absoluts?

10.13. Observa aquest retrat del rei Lluís XIV de França, obra del pintor Henri Testelin, i explica quins símbols del poder absolut hi identifiques.

10.10. Explica de quina forma feien possible el poder dels reis absoluts cadascun dels grups socials següents: a) Els soldats d) La noblesa b) La pagesia e) Els funcionaris c) Els banquers f) Els grans comerciants

10.11. Fes les activitats següents: a) En quin període van governar els monarques absoluts? b) Què vol dir que els reis absoluts consideraven que el seu poder era d’origen diví? c) Quina era la funció de les Corts en les monarquies absolutes europees? d) Qui eren els privats? e) Com creus que podia perdre el poder un monarca absolut? f) Busca informació sobre el rei Carles I d’Anglaterra i indica quin any va deixar de governar com a rei absolut i sota quines circumstàncies.

10.12. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació: El corsari Sir Francis Drake (1543-1596) va ser un mariner anglès que dedicà la seva vida a dificultar el comerç que la monarquia hispànica feia amb Amèrica. Els seus atacs constants a les naus i els ports de la monarquia hispànica, tant en terres americanes com a la península Ibèrica, van fer que la reina Isabel I d’Anglaterra li atorgués un títol nobiliari.

300

R 10.14.

Imagina que som a la França de l’any 1690 i que ets el rei Lluís XIV. Respon les preguntes que hi ha a continuació: a) Quants anys fa que regnes? b) Com t’anomenen els teus súbdits? c) On vius? Per quin motiu vas fer construir la teva residència actual? d) De quina manera has aconseguit controlar la noblesa? e) Què en penses, dels Estats Generals? f) De qui has obtingut el poder?

Els grans confictes de les monarquies europees

TEMA

10 10.15. Observa aquest mapa d’Europa l’any 1600 i compara’l amb el que hi ha en la pàgina 293, que correspon a l’any 1720. Quines diferències hi trobes?

10.16.

Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha al costat:

En cap matèria i sota cap pretext s’ha de donar treva als enemics de Déu. Cal emprar tot el rigor contra els qui no volen fer cap mirament envers Déu ni els seus fills, fins que tots ells siguin exterminats. Només amb l’extermini de tots els heretges podrà el rei retornar a aquest noble regne l’antic culte de la religió.

Carta del papa a la mare del rei de França (1569).

a) Aquest text, és una font primària o secundària? Argumenta la resposta. b) Identifica el tipus de text (polític, econòmic…) i justifica la teva tria. c) Posa un títol al text. d) Quins són, segons el papa, els «enemics de Déu» a França? e) Què proposa fer Pius V amb els enemics? f) Quines conseqüències creus que va tenir a França l’opinió del papa?

10.17. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha al costat: a) Aquest text, es tracta d’una font primària o L’adquisició dels Països Baixos hispànics suposaria un baluard inexpugnable per a París, ja que estaria situada en el lloc més segur del regne.

Les nostres fronteres s’estendrien, així, fins a Holanda i arribarien fins al Rin, i quedarien per a nosaltres la Lorena, Alsàcia, Luxemburg i Borgonya.

Carta del cardenal Mazzarino (1646).

secundària? Justifica la resposta. b) Esbrina qui va ser Mazzarino i quin paper va tenir amb relació a la monarquia absoluta. c) Quin és el significat de l’expressió baluard inexpugnable?

301

10.18. Observa aquesta estampa de propaganda catòlica sobre la crueltat dels hugonots i fes les activitats que hi ha a continuació:

h) La pau de Westfàlia va suposar la fi del domini hispànic a Europa. i) França i Anglaterra es van disputar el control d’Europa al segle . j) La nit de Sant Bartomeu els hugonots van matar un gran nombre de catòlics.

10.20. Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

a) Aquesta font, és primària o secundària? Argumenta la resposta. b) Qui eren els hugonots? Qui els ajudava? c) Identifica els hugonots en aquesta il·lustració.

Descriu les accions que fan. d) Creus realment que els hugonots van actuar així? Per què? e) Quina relació creus que hi pot haver entre l’edicte de Nantes i aquesta imatge?

10.19. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses. a) La monarquia hispànica no va participar en la guerra dels Trenta Anys. b) Al segle , la principal potència europea era la monarquia hispànica. c) Els grans conflictes dels segles i van tenir un component religiós. d) La pau de Westfàlia va posar fi a les guerres de religió. e) La guerra dels Trenta Anys es va estendre per tot Europa. f) El regne dels Països Baixos és independent des del principi del segle . g) La guerra dels Trenta Anys va començar a l’actual Txèquia.

302

La pau de Westfàlia (1648), que va posar punt final a la guerra dels Trenta Anys, va establir un nou ordre europeu en el qual la monarquia hispànica, obligada a reconèixer la independència de les Províncies Unides, va iniciar el seu declivi definitiu. A més, va significar la fi de l’hegemonia espanyola a Europa i l’ascens de la França de Lluís XIV com a principal potència europea. La continuació de la guerra de la monarquia hispànica amb França no va fer més que accentuar el declivi espanyol i va acabar amb el tractat dels Pirineus (1659), pel qual les terres catalanes del Rosselló van passar a mans franceses. , dins Ciències Socials en Xarxa (text adaptat).

a) Aquest text, és una font primària o secundària? Argumenta la resposta. b) Quina és la idea principal del text? c) Quan i on va començar la guerra dels Trenta Anys? d) Quins estats van participar en aquest conflicte bèl·lic? e) Amb la pau dels Pirineus, es va acabar del tot la guerra a Europa? Justifica la resposta. f) Quin va ser el resultat de les paus de Westfàlia i dels Pirineus per a la monarquia hispànica, els Països Baixos, França i Catalunya, respectivament? g) Busca informació sobre la guerra dels Trenta Anys i indica en un mapa mut els països que formaven part de cadascun dels dos grans blocs enfrontats.

El flagell de la guerra

10.21. Observa aquesta il·lustració, que re-

A la guerra me lleva mi necesidad; si tuviera dinero, no fuera en verdad.

Paraules d’un soldat en el Quixot de Miguel de Cervantes.

presenta un mosqueter, i contesta:

a) Per què creus que el mosquet s’havia de disparar amb l’ajuda d’un suport? b) Quins avantatges podia tenir l’ús d’armes de foc en una batalla? c) Quina dificultat podia comportar l’ús d’una arma d’aquest tipus en una batalla?

a) Quin d’aquests dos textos és una font primària i quin és una font secundària? Argumenta la resposta. b) Quines característiques dels exèrcits de l’edat moderna es desprenen de la lectura del primer text? c) Qui eren els mercenaris? A canvi de què lluitaven els soldats dels exèrcits dels monarques absoluts? d) Per què els soldats eren reclutats a les zones més pobres d’Europa? e) Pensa un títol per a cadascun d’aquests dos textos.

10.23. Observa aquesta taula amb dades sobre el nombre de soldats i la composició de l’exèrcit hispànic de Flandes i contesta les preguntes següents: Origen

Nombre de soldats

10.22. Llegeix aquests dos textos i fes les ac-

Castellans

tivitats que hi ha a continuació:

Italians

3.872

Borgonyons

1.067

Britànics

2.692

Alemanys

14.929

Neerlandesos

37.111

Una de les primeres actuacions del rei Lluís XIV va ser reclutar nou regiments de suïssos. En la invasió francesa dels Països Baixos hi van participar 25.000 soldats suïssos. En la batalla de les Dunes, que va tenir lloc el 1658, l’exèrcit francès disposava d’un regiment d’escocesos, que abans havien estat a sou de Suècia, i un d’irlandesos, que havien estat expulsats de la seva terra pels anglesos. L’exèrcit hispànic, contra el qual lluitava Lluís XIV, tenia un regiment escocès, un altre d’anglès i tres d’irlandesos.

«Mercenaris estrangers i monarquia absoluta» (text traduït i adaptat).

TEMA

10

17.262

Font: G. Parker: El ejército de Flandes y el Camino Español (1567-1659).

a) A les ordres de qui lluitaven tots aquests soldats? b) Quin percentatge de tropes castellanes hi havia a l’exèrcit hispànic de Flandes? c) Hi havia gaires soldats no castellans a l’exèrcit hispànic de Flandes? Argumenta la resposta amb les dades de la taula.

303

La dona en l’època moderna

10.24. Fes les activitats següents: a) Què eren els capítols matrimonials? b) Què vol dir que la dona en l’època moderna tenia un paper poc visible? c) Què és el dot? d) Dona arguments que justifiquin la frase següent: «La dona en l’Europa moderna estava sotmesa a l’home». e) Quines eren les feines que feien les dones en l’època moderna?

R 10.25.

Busca a internet imatges d’aquestes dones: Anne Bonny, Santa Teresa de Jesús, Artemisia Gentilleschi, Maria Gaetana Agnesi i Elisabet de Bohèmia. Després, copia-les en un arxiu informàtic i fes-ne una fitxa biogràfica que assenyali les dates de naixement i de mort, el país d’origen, les obres principals –si es dona el cas–, les dificultats que van tenir per exercir la seva professió pel fet de ser dones i, quan s’escaigui, els homes que les van ajudar.

10.26. Llegeix aquestes afirmacions sobre la dona en l’època moderna i digues si són certes o falses. Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses. a) La vida de la dona a l’Europa moderna es desenvolupava fonamentalment en l’àmbit de la família. b) A l’edat moderna no hi havia matrimonis sense consentiment patern. c) Molts dels matrimonis d’aquella època es feien sense que els cònjuges estiguessin enamorats. d) Les dones a l’Europa moderna no treballaven. e) Elisabet I d’Anglaterra és un exemple de reina consort. f) La majoria de les dones es casaven quan tenien entre dotze i vint anys.

304

g) Artemisia Gentilleschi va tenir un paper rellevant en l’àmbit públic. h) No hi ha cap exemple de dona que es dediqués a l’ofici de les armes. i) Una de les tasques principals de la dona moderna era ocupar-se exclusivament de les feines de la casa. j) La vida social d’una dona depenia sempre de la voluntat del pare o del marit.

R 10.27.

Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació: Feliç tu, lector, si no pertanys a aquest sexe a qui es neguen tots els béns quan se li treu la llibertat. De la mateixa manera se li neguen també les virtuts, apartant-lo dels càrrecs, els oficis i les funcions públiques, per concedir-li, com a única felicitat i com a única virtut, la ignorància, la servitud i la facultat de fer el ximple si vol tenir aquest rol. Feliç també qui pot ser savi sense crim. La teva condició d’home et concedeix, per la mateixa raó que es priva a les dones, poder fer accions de grandesa i escriure discursos d’exquisida especulació.

Greuge de les dones (text adaptat).

a) Aquest text, és una font primària o secundària?

Argumenta la resposta. b) Quina és la idea principal del text? c) Quin és el greuge que exposa l’autora? d) B usca informació sobre Marie de Gournay i fes-ne una fitxa biogràfica. Assenyala la data i el lloc de naixement i de mort i escriu el títol d’algunes de les seves obres. e) Q uè va ser «la querella de les dones»?

Activitats + 10.28.

Et proposem una visita al palau de Versalles i als seus jardins. L’objectiu és que investiguis de quina manera cadascun dels racons del palau de Versalles esdevingué un símbol del poder absolut dels reis de França. Per fer la visita, hauràs d’entrar en el lloc web oficial del palau de Versalles (en trobaràs l’enllaç al lloc web www.espaibarcanova.cat).

A. El palau i els jardins Entra en l’espai «Descobrir el palau» i fes les activitats següents sobre la galeria dels Miralls i els jardins de Versalles: a) Redacta una descripció de dues línies de la galeria dels Miralls. b) Quines eren les funcions d’aquesta galeria? c) Per què Lluís XIV rebia alguns ambaixadors en aquest espai? d) Quins són els temes de les pintures de la volta de la galeria? Per què podem considerar-les una demostració del poder del rei? e) Què era el Gran Canal? Quines activitats s’hi duien a terme? f) Per què el Gran Canal és una altra demostració del poder del rei? g) Selecciona cinc elements que formin part dels jardins de Versalles. Escriu el nom de cada element i fes-ne una breu descripció. h) Què és el Grand Trianon? Quan es va construir?

b) Quantes persones hi havia, diàriament, al palau de Versalles? c) Alguns cortesans exercien càrrecs. Com els obtenien? d) Explica tres de les diversions més habituals dels cortesans. Qui pagava aquestes diversions? e) Quin producte originari d’Amèrica va tenir un paper destacat a la Cort de Versalles? f) Quin aspecte de la vida a Versalles t’ha cridat més l’atenció? Per què?

TEMA

10

2. Alguns personatges de la Cort de Versalles a) Quin personatge de la Cort va ser el responsable de l’educació de Lluís XIV? A quin estament pertanyia? b) Qui era la primera dona de Lluís XIV? De qui era filla? Per què es va casar amb el rei? c) Quin càrrec va ocupar Jean-Baptiste Colbert a la Cort de Versalles? A quin estament pertanyia? Com va contribuir a reforçar el poder del monarca? d) Quin càrrec tenia Henri de Turenne? De quina manera aquest personatge va contribuir a convertir la França de Lluís XIV en una gran potència? e) Qui van ser André Le Nôtre, Charles Le Brun i Jules Hardouin-Mansart? Quina relació tenen amb el palau de Versalles?

B. Viure a la Cort En l’espai «La història. Versalles al llarg dels segles» i «Personatges de la Cort» hi trobaràs la informació que et permetrà resoldre les qüestions següents: 1. La vida a Versalles a) Què és la Cort d’un rei absolut?

305

ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS Martí Luter

Contrareforma

Moviment promogut per l’Església catòlica contrari a la Reforma protestant que va tenir com a màxima expressió el concili de Trento.

Monjo alemany que pretenia reformar l’Església oposant-se a les indulgències i afirmant que l’autèntic missatge cristià es trobava en la lectura lliure de la Bíblia.

pau dels Pirineus

L’EUROPA DE L’ABSOLUTISME (S. )

guerra dels Trenta Anys • pau de Westfàlia

Acord de pau signat el 1659 pels representants de França i la monarquia hispànica que posava fi a la guerra iniciada entre ells el 1635.

Conflicte iniciat a Praga el 1618 que va enfrontar els catòlics austríacs amb els protestants txecs. Posteriorment, es va estendre per una gran part d’Europa i no va finalitzar fins al 1648 amb la signatura de la pau de Westfàlia.

306

monarquia absoluta

Keywords »M artin Luther » C ounter-Reformation Council of Trent

» a bsolute monarchy » L ouis XIV » P alace of Versailles »W ars of Religion

Nova forma de govern de l’edat moderna caracteritzada per l’augment de poder del rei, que es considerava que emanava directament de Déu.

» T hirty Years’ War Lluís XIV • Versalles

» P eace of Westphalia » T reaty of the Pyrenees

Rei de França (1643-1715), conegut com a Rei Sol, màxim exponent de l’absolutisme. Fixà la seva residència oficial a Versalles, prop de París, en un palau immens i luxós concebut per impressionar els visitants.

guerres de religió Nom amb què es coneixen els vuit conflictes bèl·lics que van tenir lloc a França entre el 1562 i el 1599 i que enfrontaren els catòlics amb els calvinistes o hugonots.

Al web www.espaibarcanova.cat trobaràs l’apartat Organise your Knowledge per conèixer les paraules clau i el seu significat en anglès.

307