SOCIALS. Eulàlia Ferrer. Dossier. Unitat 3

3

3

UNITAT

UNITAT 3

Tema

L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM La península Aràbiga abans de l’islam 3.1. Respon: a) Quina religió tenien els pobles preislàmics de la península Aràbiga? Què vol dir que eren politeistes?

b) Què és la Ka’ba? On és?

Socials • 2n ESO

c) Quines diferències hi havia entre l’economia dels beduïns i la dels habitants de ciutats com la Meca i Iatrib?

d) Per què creus que les ciutats d’Àrabia es van establir sobre oasis?

3.2. Escriu un paràgraf amb sentit històric que es refereixi a l’Aràbia preislàmica. Cal que inclogui els termes següents: preislàmic o preislàmica, societat, beduïns, ciutat.

67

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » La península Aràbiga… » Qui va ser Mahoma

3.3. Observa el mapa de l’Aràbia preislàmica del llibre (pàg. 95) i fes les activitats següents: a) Situa el mapa en l’espai geogràfic i en el temps històric.

b) De quin tipus de mapa es tracta? Quina informació proporciona?

c) A què es refereixen els símbols de la llegenda?

d) Consulta un atles actual i digues quins estats ocupen avui la península Aràbiga. Quina és la religió que practiquen majoritàriament els seus habitants?

Qui va ser Mahoma R 3.4. Elabora un fris cronològic de la vida de Mahoma que inclogui l’any de naixement, la primera revelació religiosa, la seva fugida de la Meca a Iatrib i la data de la seva mort.

68

Socials • 2n ESO

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » Qui va ser Mahoma

3.5.

A partir de quin any i de quins esdeveniments es comencen a comptar els anys en el món occidental? I en el món islàmic? Argumenta la resposta.

3.6. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F). Després, escriu correctament les frases que has identificat com a falses.

Socials • 2n ESO

C a

Mahoma va predicar la religió islàmica al segle viii.

b

En llengua àrab, Déu es diu Al·là.

c

Mahoma va començar a predicar a la ciutat de Iatrib.

d

Hègira és el nom àrab amb què es denomina la fugida de Mahoma de la Meca.

e

L’hègira va succeir l’any 622 de l’era cristiana.

f

Els termes islàmic i musulmà tenen el mateix significat.

g

Islam vol dir ’submissió a la voluntat d’Al·là’.

h

Els musulmans tenen el mateix calendari que els cristians.

i

Els mesos del calendari musulmà tenen més dies que els del cristià.

j

L’any musulmà té dotze mesos.

F

3.7. A partir de l’explicació sobre el calendari musulmà del llibre (pàg. 97), fes els càlculs necessaris per respondre aquestes preguntes: a) L’any 756 dC l’emirat de Còrdova es va declarar independent de Damasc. A quin any islàmic correspon?

69

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » Qui va ser Mahoma » La religió islàmica

b) L’any 929 Abd al-Rahman III es va proclamar primer califa de Còrdova. A quin any islàmic correspon?

c) Els musulmans van conquerir Turquia l’any 485 de l’era islàmica. A quin any cristià correspon?

d) La religió islàmica va arribar al Senegal l’any 172 de l’era islàmica. A quin any cristià correspon?

e) Per què la data i el mes de celebració del ramadà no coincideixen d’un any a l’altre?

3.8.

Llegeix aquests dos textos. El primer pertany a l’Alcorà (escrit al segle vii dC) i el segon, al primer llibre de la Bíblia (escrit al segle viii aC). Després, fes les activitats que hi ha a continuació.

Digué Al·là, Déu: «Adam! Descansa aquí, amb la teva dona, i habiteu aquest jardí, paradisíac. Mengeu ambdós el que vulgueu, però no us acosteu a aquest arbre. Si ho feu, sereu uns pecadors i infidels, i romandreu en les tenebres».

Però el dimoni Satanàs els va mussitar coses dolentes i els va mostrar la seva nuditat més vergonyosa, que ells tenien amagada.

Els va dir, llavors: «El vostre Senyor us ha prohibit d’acostar-vos a aquest arbre, perquè ambdós no sigueu àngels i us torneu immortals». Els va fer caure en un engany d’aquesta mena. I quan ambdós van tastar el fruit de l’arbre, se’ls va aparèixer la seva nuditat més vergonyosa i van haver de tapar-se amb fulles del paradís, del seu jardí.

70

El seu Senyor els va cridar: «Que no us havia Jo prohibit sols aquest arbre? No us vaig dir que el dimoni Satanàs era el vostre clar enemic?»

Ambdós van dir: «Oh, Senyor nostre!

Hem infringit el manament, molt ofuscats.

Si ara Tu no ens perdones, misericordiós, estem perduts, ben certament».

Déu els digué: «Heu de sortir, precipitats, de dalt del cel. Sereu enemics els uns dels altres. Serà la terra un lloc de permanència per a vosaltres. Hi fruireu de coses bones». I afegí: «En aquesta terra viureu i morireu, i d’ella se us farà sortir».

Alcorà, 7, versets 18-25.

Socials • 2n ESO

La religió islàmica

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » La religió islàmica

Socials • 2n ESO

La serp era el més astut de tots els animals que Déu havia fet. Preguntà, doncs, a la dona: «Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?» La dona va respondre a la serp: «Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem». La serp li va replicar: «No, no morireu pas! Déu sap que, si un dia en mengeu, se us obriran els ulls i sereu com déus: coneixereu el bé i el mal».

Llavors la dona, veient que el fruit de l’arbre era bo per menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se’ls obriren els

ulls i es van adonar que anaven nus. […]

Déu va dir a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella va respondre: «La serp m’ha enganyat i n’he menjat». […] Déu li digué: «Et faré patir les grans fatigues de l’embaràs i donaràs a llum enmig de dolors». Després va dir a l’home: «Ja que t’has escoltat la teva dona i has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit, la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure’n aliment. […] Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d’on vas ser tret: perquè ets pols i en pols et tornaràs. […] Llavors Déu va expulsar l’home del jardí de l’Edèn, perquè treballés la terra d’on havia estat tret.

Gènesi 3,1-23.

a) Posa un títol a cada text.

b) On vivien el primer home i la primera dona, segons l’Alcorà?

c) Quin és el motiu pel qual, segons l’Alcorà, el primer home i la primera dona van ser expulsats d’aquest lloc?

d) Quines semblances i quines diferències observes entre els dos textos?

71

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » La religió islàmica

e) Per què es pot afirmar que la religió jueva va influir la islàmica i no a l’inrevés?

f) Quins aspectes de la vida humana intenten explicar els relats de l’Alcorà i la Bíblia?

3.9. Llegeix el text i completa’l amb les paraules corresponents. la Meca

musulmà

sunna

l’Alcorà

ramadà

Al·là

almoina

pregar

islàmica

Mahoma

Després de la mort de

, els seus deixebles van escriure un llibre,

, en què van recollir les predicacions del profeta. L’Alcorà, juntament amb la

o fets i gestes de Mahoma, són els dos grans llibres de la religió té cinc obligacions. La primera és l’acte

de fe monoteista («No hi ha més Déu que altres obligacions són

i Mahoma és l’enviat de Déu»). Les cinc cops al dia, practicar l’

pobres, dejunar durant el mes del

amb els

i anar en pelegrinatge a

almenys un cop a la vida.

3.10. Digues quina de les paraules següents correspon a cadascuna de les definicions que hi ha a continuació: Alcorà

sunna

xahada

musulmà

àrab

islam

a) Dites i conductes de Mahoma recollides pels seus deixebles després de la seva mort: . b) Paraula que en àrab vol dir ’submissió a la voluntat de Déu’ i amb la qual es designa la religió predicada per Mahoma:

.

c) Adjectiu que es refereix als creients de la religió islàmica. Deriva de l’àrab muslim, que significa ’els qui es lliuren a la voluntat de Déu’:

72

.

Socials • 2n ESO

. Segons l’islam, el

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » La religió islàmica

d) Habitant genuí de la península Aràbiga:

.

e) Llibre sagrat dels islàmics que recull el que va dir Mahoma. És la base de la seva religió, de la seva llei i de la seva cultura:

.

f) Professió de fe de l’islam: «No hi ha més Déu que Al·là i Mahoma és l’enviat de Déu». És la primera i la més important de les cinc obligacions fonamentals del creient islàmic: .

3.11.

Llegeix els fragments següents, extrets de l’Alcorà, i fes les activitats que hi ha a continuació:

Socials • 2n ESO

Text 1

Text 3

Caseu-vos, doncs, amb una bona dona, que us agradi i serveixi bé, dues, tres o quatre dones. Si teniu por de no ser justos, que en sigui una de sola, o les dones que pugueu comprar, les vostres esclaves. Això és més adequat per no ser injustos! Doneu a les vostres dones els dots gratuïtament, com un regal, si elles se’n van, però si elles hi renuncien, per la seva bondat, a una part d’aquell, en favor vostre, preneu-la i aprofiteu-la, tranquil·lament i amb profit.

Els homes estan per damunt de les dones precisament per preeminència que Déu posà dels uns sobre les altres i perquè ells tenen més despeses a fer dels seus diners. Les dones bones i pietoses són religioses i guardadores dels secrets llunyans que Déu encomana. Amenaceu-les i feu-los por, a les esposes desobedients, deixeu-les soles al llit familiar, pegueu-los. Si són sotmeses i obedients, no us interposeu en els seus camins. Déu és Gran i molt més Alt que tot en el món!

Sura, 4, verset 3.

Sura, 4, verset 34.

Text 2

Text 4

Sigui per als homes l’herència del pare i de la mare, i per als parents de més a prop. Sigui per a les dones l’herència del pare i de la mare, i per als parents de més a prop. Que sigui poc o sigui molt, és una part obligatòria, tant per als homes com per a les dones

Contra aquelles de les vostres dones que cometin pecat sexual, fornicació i adulteri, crideu quatre testimonis entre els musulmans. Si fan testimoni en contra d’elles, tanqueu-les a casa, fins que morin o fins que Déu, Al·là, trobi un camí per a elles.

Sura, 4, verset 7.

Sura, 4, verset 15.

a) Resumeix la idea fonamental de cada text.

Text 1:

73

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » La religió islàmica » L’expansió de l’islam

Text 2:

Text 3:

Text 4:

b) Es pot afirmar que l’Alcorà proclama la igualtat entre l’home i la dona? Per què?

c) Permet la poligàmia, l’Alcorà?

d) Quin és l’argument final per afirmar la condició de la dona, segons l’Alcorà?

Socials • 2n ESO

L’expansió de l’islam 3.12.

Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació:

El viatge del mercader Alí Cogia Hi havia a Bagdad un marxant anomenat Alí Cogia que es preparava per fer el pelegrinatge a la Meca. Es va afegir a la caravana de Bagdad amb un camell carregat de mercaderies. Quan hagué complert els deures del seu pelegrinatge, exposà les seves mercaderies per vendre-les. Dos mercaders les van trobar tan boniques, que es van dir l’un a l’altre: «Si aquest mercader sabés el guany que faria al Caire amb aquestes mercaderies, les hi duria». Alí Cogia es va encaminar cap a Egipte i es va ajuntar amb la caravana del Caire. Hi van vendre totes les mercaderies amb un gran

74

benefici i en comprà altres amb la intenció de dur-les a Damasc.

Alí Cogia va trobar la ciutat de Damasc un lloc tan deliciós, que hi va restar molt de temps. En acabat, va agafar el camí de Bagdad. Va arribar a Alep, després a Mossul. Però allí, uns mercaders de Pèrsia el van conduir per les ciutats de Rayy, Esfahan i, més tard, Shiraz. Des d’allí encara va tenir el gust d’acompanyar-los fins a l’Índia i de retornar-ne amb ells. Feia set anys que Alí Cogia havia abandonat Bagdad quan es va decidir a retornar-hi.

Les mil i una nits (segle xiii).

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » L’expansió de l’islam

a) Calca el mapa de l’expansió de l’islam del llibre (pàg. 100) i traça-hi l’itinerari que va seguir Alí Cogia. b) Què permetia a Alí Cogia guanyar-se la vida?

c) Per què li era relativament senzill desplaçar-se per aquest espai geogràfic per comerciar?

d) Quin va ser el nucli inicial de l’expansió islàmica?

e) Consulta el mapa del llibre (pàg. 100) i digues quins eren els límits de la civilització islàmica en el moment de la seva màxima expansió geogràfica.

Socials • 2n ESO

3.13. Observa el mapa de l’expansió de l’islam i fes les activitats següents:

a) A quina zona geogràfica va sorgir l’islam?

b) Quin espai geogràfic representa el mapa?

75

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » L’expansió de l’islam » La civilització islàmica

c) A quin temps històric correspon?

d) Quants imperis hi ha representats? Escriu-ne el nom i digues dos estats actuals que corresponguin a cadascun d’aquests imperis.

e) Quina d’aquestes ciutats van ocupar abans els islàmics, Alexandria o Kabul?

f) Quina d’aquestes ciutats va ser primer una ciutat islàmica, Damasc o Còrdova?

g) Escriu el nom de cinc estats actuals el territori dels quals va ser ocupat pels musulmans en l’època de l’expansió de l’islam.

h) A quina època es va produir la màxima expansió de l’islam?

La civilització islàmica 3.14. A partir del concepte de romanització, explica el procés d’islamització que van dur a terme els musulmans en la seva expansió territorial. Tingues en compte el paper que van tenir la llengua i la religió.

76

Socials • 2n ESO

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » La civilització islàmica

3.15. Descriu el funcionament d’aquests ginys tecnològics que els musulmans van utilitzar en l’àmbit de l’agricultura.

Roda caterina Séquia

Catúfol

Socials • 2n ESO

Gra Moles de pedra

Pala

Roda Roda caterina

Gra molt

77

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » La civilització islàmica

3.16. Llegeix aquest text i fes les activitats que hi ha a continuació: Al-Mamun va mirar de buscar la ciència allí on es trobava i la va treure dels llocs on s’amagava. Entrà en contacte amb els emperadors de Bizanci, els feu rics presents i els pregà que li regalessin llibres de filosofia que posseïen. Els emperadors li enviaren les obres de Plató, Aristòtil, Hipòcrates, Galè, Euclides i Ptolemeu que tenien en el seu poder. Al-Mamun, aleshores, va triar uns traductors de gran mèrit i els va encarregar de traduir aquestes obres de la millor manera possible. Un cop feta la traducció, Al-Mamun encoratjà els seus a llegir-los i a estudiar-los.

El moviment científic s’afermà sota la direcció d’aquest califa. Les persones del seu voltant es posaren a estudiar, perquè veien que el seu califa tenia molta consideració envers els homes que conreaven les ciències i que els admetia en el cercle dels seus íntims. Aquesta va ser la manera de fer del califa fins a la fi dels seus dies.

L’Imperi abbàssida, en aquest moment, va rivalitzar gairebé amb l’Imperi romà en l’època de la seva esplendor i de la seva gran potència.

Saïd al-Andalusí (segle xi).

a) Posa un títol al text.

b) Saïd al-Andalusí escriu al segle xi sobre el califa Al-Mamun. Quin és el primer any del segle xi? A quin any correspon segons la manera de comptar dels islàmics?

c) Al-Mamun fou un califa de la dinastia abbàssida nascut l’any 813 dC. Què era un califa? A quin any de l’era islàmica correspon l’any 813? Quina va ser la capital de l’Imperi islàmic fundada per la dinastia dels abbàssides? Quant de temps va durar el califat de Còrdova?

d) Quines característiques de la civilització islàmica pots identificar en aquest text?

78

Socials • 2n ESO

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » La civilització islàmica

e) Busca en una enciclopèdia o a internet informació sobre alguns dels autors les obres dels quals els bizantins van deixar a Al-Mamun. Per què aquests autors van ser tan importants?

f) Quines eren los zones que controlaven els bizantins abans de Mahoma? I després de l’expansió islàmica?

Socials • 2n ESO

g) Explica quin significat té la darrera frase del text. Quines semblances hi ha entre els processos de romanització i islamització com a fenòmens històrics? Assistim avui a alguna situació semblant? Quina?

3.17. Llegeix les definicions següents, referides a la ciutat islàmica, i digues a quin concepte correspon cada una. a) Palau del governador de la ciutat:

.

b) Edifici destinat a hostatjar els mercaders que arribaven a la ciutat: c) Nom que rep l’alcalde: d) Barri on viuen els jueus:

.

. .

e) Nom que rep el governador:

.

f) Lloc on es duu a terme l’activitat comercial:

.

g) Nom que rep la principal autoritat judicial:

.

h) Edifici on els musulmans es reuneixen per resar: i) Nom que rep el cap de la policia: j) Barri que s’ha format fora de les muralles principals:

. . .

79

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » La mesquita

La mesquita 3.18. Observa aquest dibuix d’una mesquita i escriu els noms següents, que fan referència a les seves parts, en el lloc corresponent: sahn

mida

alquible

mihrab

mínbar

minaret

iwan

Socials • 2n ESO

3.19. Explica quines semblances i quines diferències hi ha, pel que fa a la funció, entre una església cristiana i una mesquita islàmica.

80

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » L’ocupació islàmica de la península Ibèrica

L’ocupació islàmica de la península Ibèrica 3.20. Explica amb paraules teves el significat de les paraules següents: • emirat:

• califat:

• taifa:

Socials • 2n ESO

3.21. A

partir del mapa de l’ocupació musulmana de la península Ibèrica del llibre (pàg. 109) i del fris de l’organització d’al-Àndalus de la mateixa pàgina, ordena cronològicament aquests fets de la història d’al-Àndalus: a) El territori conquerit pels musulmans es va convertir en un emirat. b) Els musulmans van ocupar quasi tota la Meseta. c) Un exèrcit de soldats berbers va desembarcar a prop de Gibraltar. d) Tarragona va caure en poder dels musulmans. e) Els àrabs van derrotar els visigots en la batalla de Guadalete. f) Les tropes musulmanes van entrar pel sud de l’actual Catalunya. g) Els almoràvits van penetrar a al-Àndalus. h) Al-Àndalus es va dividir en diversos regnes de taifes. i) Barcelona i Girona es van rendir als musulmans. j) Al-Àndalus es va convertir en un califat amb la capital a Còrdova. k) Els almohades van ocupar una bona part de la península Ibèrica.

R 3.22.

Comenta, en un full a part o amb l’ordinador, el mapa de l’ocupació musulmana de la península Ibèrica del llibre (pàg. 109) d’acord amb les pautes establertes en l’apartat «Lectura i comentari d’un mapa històric» (pàg. 88 i 89 del llibre).

81

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » L’ocupació de la península Ibèrica » El llegat i l’art…

3.23. Què significa que la conquesta de la península Ibèrica per part dels musulmans es va dur a terme mitjançant pactes de capitulació?

El llegat musulmà i l’art islàmic 3.24. Enumera algunes de les aportacions culturals que els islàmics ens han deixat com a llegat.

Socials • 2n ESO

3.25. Digues què volen dir les paraules estuc, arabesc i cal·ligrafia i explica quina relació tenen amb l’art musulmà.

Versets de l’Alcorà cal·ligrafiats.

82

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » El llegat i l’art…

3.26. Elabora una taula que resumeixi el llegat dels musulmans a la península Ibèrica i a

Socials • 2n ESO

Catalunya

3.27. Observa

aquesta imatge d’un detall del mihrab de la mesquita de Còrdova i respon les preguntes que hi ha a continuació: a) Què és un mihrab?

b) Per què durant la seva primera època l’art islàmic només va produir imatges abstractes i vegetals i no pas figuratives?

83

UNITAT 3 » L’ESCLAT I L’EXPANSIÓ DE L’ISLAM » Activitats +

Activitats + 3.28.

Elabora un treball sobre els dos edificis més característics de l’art islàmic andalús: la mesquita de Còrdova i l’Alhambra de Granada. El treball ha d’incloure les imatges que creguis convenient i ha d’ocupar entre cinc i vuit folis. Pots utilitzar un programa de presentació per exposar-lo davant la resta de la classe. Per fer el treball, cal que segueixis, a grans trets, l’esquema següent:

84

Socials • 2n ESO

1. Aspectes històrics d’al-Àndalus a) Circumstàncies de la conquesta musulmana d’Hispània b) Les etapes polítiques d’al-Àndalus • Nom de l’etapa • Cronologia bàsica (elaborar una línia del temps) • Mapes de les diferents etapes • Característiques de cada etapa c) Les ciutats d’al-Àndalus • Elements bàsics de la ciutat (espais, edificis i vida quotidiana) • Còrdova i Granada, grans ciutats d’al-Àndalus 2. La mesquita de Còrdova a) Aspectes generals • Abans de la construcció • Dates bàsiques de la construcció i de les ampliacions successives • Explicació gràfica de les ampliacions • Fitxes biogràfiques bàsiques de les persones que van ordenar les ampliacions • Aspectes peculiars i únics (l’orientació i el mihrab) • Materials usats b) Espais i elements (cercar testimonis gràfics i fer petites descripcions de la planta, el pati, el mihrab, la façana, les portes, els arcs, les columnes, els pilars, els capitells…) c) La decoració • Exemples de decoració (descripció) d) De mesquita a catedral 3. L’Alhambra de Granada a) Aspectes generals • Significat del nom • Localització de l’Alhambra dins de Granada • Què és l’Alhambra?

– Funcions del conjunt d’edificis – Relació dels espais principals – Funció de cada espai • Dates bàsiques de la seva construcció • L’Alhambra després dels musulmans. El palau de Carles V

FAIG BALANÇ

UNITAT

3

1. Actituds. En quina mesura estàs d’acord amb les afirmacions següents? Puntua-les segons aquest barem: 5. Hi estic molt d’acord. 4. Hi estic bastant d’acord.

3. No sé si hi estic d’acord. 2. No hi estic gaire d’acord. 1. No hi estic gens d’acord.

És important saber qui era Mahoma.

M’agrada conèixer en què consisteix la religió islàmica i quines són les seves creences.

No em serveix de res conèixer l’esclat de l’islam al segle vii i la seva expansió.

M’agrada conèixer les característiques de la ciutat musulmana. És interessant conèixer com és una mesquita

Socials • 2n ESO

És interessant saber com es va produir l’ocupació musulmana de la península Ibèrica.

Conèixer la civilització islàmica i el seu llegat em serveix per entendre coses del present.

2. Coneixements generals. Llegeix aquestes afirmacions i digues si són certes (C) o falses (F): C a

Els pobles que vivien a la península Aràbiga abans de l’aparició de l’islam practicaven una religió politeista.

b

Els musulmans compten els anys a partir de la mort de Jesucrist.

c

Els musulmans estan obligats a fer un pelegrinatge a la Meca cada any durant el ramadà.

d

La xahada és la professió de fe monoteista dels islàmics.

e

Els musulmans veneren una pedra negra, la Ka’ba, que és a la ciutat de Iatrib.

f

Els islàmics no distingeixen entre religió i vida quotidiana, social, jurídica o política.

g

Entre els anys 632 i 732 l’islam es va expandir a Occident pel nord d’Àfrica i a Orient fins al riu Indus.

h

La ciutat islàmica és ortogonal i està molt ben dissenyada geomètricament a partir del nucli de la plaça de la mesquita.

i

El centre d’al-Àndalus va ser Toledo.

j

El nínxol que hi ha al mur de la mesquita orientada cap a la Meca es diu mihrab.

F

85

DEL UNITAT MÓN 3 ANTIC » L’ESCLAT A L’EDAT I L’EXPANSIÓ MITJANADE » Edat L’ISLAM antiga » Faig i edat balanç mitjana: canvis i continuïtats

3. Coneixements particulars. Fes les activitats següents: a) Explica com era l’Aràbia preislàmica.

b) Quins són els cinc elements bàsics o «columnes» de la religió islàmica?

c) Assenyala les diferències principals entre la mesquita i l’església cristiana.

• hègira: • emir: • califa: • taifa:

4. El meu diari d’aprenentatge. Escriu un text en què, a manera de conclusions, responguis les preguntes següents: a) Quin és el contingut general del tema? b) Quins són els dos aprenentatges que consideres més útils? c) Què és allò que t’ha interessat especialment? d) Hi ha res que no hagis entès del tot?

86

Socials • 2n ESO

d) Defineix els termes següents: