CUM LAUDE. Quadern de llatí per preparar les PAU

per preparar les PAU

Montserrat Fiol Francesca Vila Lina Vilamitjana Glòria Villa

CUM LAUDE

QUADERN DE LLATÍ

Equip editorial: Direcció editorial: Jordi Induráin Edició: Sofía Acebo Redacció: Montserat Fiol, Francesca Vila, Lina Vilamitjana i Glòria Villa Correcció: Alba Milà Il·lustracions: Loreto Varela Disseny de coberta: Laura R. Dengra Disseny dels interiors i maquetació: Isaac Gimeno

Aquest llibre no hauria estat possible sense el suport i ajut de l’ICE de la UdG, i especialment de Miquel Àngel Ruiz.

VOX (i el seu logotip) és una marca registrada de Larousse Editorial. © 2020 d’aquesta edició: Larousse Editorial, S. L. Rosa Sensat, 9-11, 3a planta. 08005 Barcelona Telf.: 932 413 505 © 2020 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SA Rosa Sensat, 9-11, 4a planta. 08005 Barcelona Telf.: 932 172 054 www.barcanova.cat @EDBARCANOVA

@

barcanova@barcanova.cat

Primera edició: maig de 2020 ISBN: 978-84-489-5195-5 DL: B 10743-2020 Printed in Spain

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponents per danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessin públicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, o la seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà, sense l’autorització preceptiva.

INTRODUCCIÓ El quadern que teniu a les mans és una eina que us permetrà entrenar-vos millor i treure el màxim profit de la prova de Llatí de les PAU. No substitueix el llibre de text: és una proposta per a l’excel·lència.

Com a estudiants de segon de batxillerat que heu cursat Llatí us servirà per exercitar-vos, treballar totes les competències i poder resoldre de la millor manera possible la prova de les PAU. És un manual pensat i elaborat per professores de Llatí que, any rere any, preparem estudiants com vosaltres per a aquesta prova.

Hi trobareu la resposta a interrogants com ara els següents: Què s’ha de tenir en compte abans d’anar a fer l’examen? Quines preguntes convé resoldre primer? Què heu de fer si us entrebanqueu amb una pregunta? Com heu de distribuir el temps de la prova?

Aquest manual no conté tan sols estratègies per fer un bon examen de Llatí a les PAU, sinó també consells que us poden facilitar l’obtenció d’un bon resultat.

Per fer efectiu l’entrenament, hem dissenyat sis pràctiques amb un conjunt d’exercicis que hem agrupat seguint els diferents blocs temàtics de les PAU. Practicareu la traducció i l’anàlisi morfosintàctica, repassareu els principals autors de la literatura llatina i quines eren les ciutats més importants de la península Ibèrica, rellegireu les lectures obligatòries i assajareu l’ús de les expressions llatines.

El exercicis i activitats que us proposem seran la base del vostre entrenament per superar amb èxit la selectivitat.

A més, podeu completar aquesta proposta amb exercicis del bloc titulat «Per entrenar-se més», podeu consultar una taula on figura la localització dels diferents continguts que us facilitarà l'exercitació individual i per temes.

Esperem que aquest manual us engresqui, us ajudi en l’entrenament diari i sigui una eina útil per arribar amb èxit a la meta. Bona sort!

Les autores

SUMARI 1 2 3

4 5

LA PROVA DE LLATÍ A LES PAU — 7 L’examen de Llatí a les PAU — 8 Consells per fer una bona traducció — 14 Com s’ha d’utilitzar el diccionari — 16 L’ENTRENAMENT — 19 En què consisteix? — 21 Pràctiques (de la I a la VI) — 23 PER ENTRENAR-SE MÉS — 95 Pautes per entrenar-se més — 97 Textos — 98 Comparatius i superlatius — 98 Relatius — 108 Veu passiva i verbs deponents — 116 Participis — 123 Infinitius — 133 CUM — 142 UT i NE — 150 Civilització romana — 158 Patrimoni arqueològic — 170 Literatura — 180 Llatinismes — 186 LES LECTURES — 197 CONSELLS PER FER UN BON EXAMEN DE SELECTIVITAT — 220

1 LA PROVA DE LLATÍ A LES PAU

7

LA PROVA DE LLATÍ

I II

Quin és l’objectiu de la prova d’accés a la universitat o selectivitat?

Aquesta prova té la finalitat de valorar els vostres coneixements i les capacitats adquirides al batxillerat i us permetrà accedir als ensenyaments universitaris oficials de grau.

Com s’estructura la prova?

La prova d’accés a la universitat o selectivitat s’estructura en DUES parts:

FASE GENERAL La fase general ÉS OBLIGATÒRIA i consta dels exercicis següents: — Llengua catalana i literatura — Llengua castellana i literatura — Llengua estrangera, per triar entre alemany, anglès, francès i italià — Història Una matèria comuna d’opció, per triar entre: — Llatí — Matemàtiques — Matemàtiques aplicades a les ciències socials — Fonaments de les arts

Recordeu que en aquesta fase general el Llatí és una matèria de modalitat obligada per als alumnes del batxillerat humanístic.

Els alumnes del batxillerat social podeu triar entre la matèria de Llatí o la de Matemàtiques aplicades a les ciències socials.

FASE ESPECÍFICA NO ÉS OBLIGATÒRIA. Està pensada per a aquells que vulgueu millorar la nota de la fase general i augmentar les possibilitats d’accedir als estudis desitjats.

8

Podeu examinar-vos d’un màxim de tres exercicis, que corresponen a matèries de modalitat de segon de batxillerat.

D’aquests tres exercicis, però, només es tindran en compte els dos en què hàgiu obtingut millors qualificacions.

Recordeu que Llatí és una matèria que us pondera a la fase general i alhora a l’específica.

III

Com és l’examen de selectivitat de Llatí?

La prova consta de dues opcions: OPCIÓ A i OPCIÓ B. Cal assenyalar amb una X l’opció triada.

9

PART COMUNA DE LES DUES OPCIONS

5

1. Exercici de traducció Heu de traduir un text llatí de 35-40 paraules. Exemple:

punts

Després de la victòria naval, els cesarians acaben el pont sobre el Segre.

Hoc primum Caesari ad Ilerdam nuntiatur; simul, perfecto ponte, celeriter fortuna mutatur. Illi, perterriti uirtute equitum, uagantur; alias, progressi non longe a castris, ut celerem receptum haberent, angustius pabulabantur; alias longiore circuito uitabant custodias stationesque equitum.

Juli CÈSAR. Guerra civil, I, 59.

LÈXIC SUBRATLLAT (per ordre alfabètic) alias… alias…: o bé… o bé… angustus, -a, -um: espai reduït Caesar, -aris (m.): Juli Cèsar Ilerda, -ae (f.): Lleida pabulor, -atus (1a, dep. intr.): collir farratge progredior, -gressus (3a, dep. intr.): allunyar-se receptus, -us (m.): retirada statio, -nis (f.): destacament equitum: de cavalleria uagor, -atus (1a, dep. intr.): anar d’un lloc a l’altre

ab. : ablatiu adv. : adverbi dep. : deponent f. : femení intr. : intransitiu irr. : irregular m. : masculí n. : neutre pl. : plural prep. : preposició sg. : singular tr. : transitiu

Abans de començar a traduir el text us heu de fixar en el següent: — El títol del text, l’autor i l’obra. Us ajudaran a conèixer l’argument.

— El lèxic. Està format per mots llatins que presenten alguna dificultat o que no apareixen en el diccionari. Trobareu les abreviatures utilitzades en el requadre del marge. Localitzeulos en el text. No està permès subratllar-los amb fluorescent.

— Les preguntes de morfosintaxi de les dues opcions: A i B. Us poden oferir unes bones pistes per a la traducció, ja que us faran parar esment en les construccions sintàctiques que hi hagi.

I, finalment: — Us recomanem que feu l’anàlisi sintàctica del text per aconseguir una bona traducció.

10

PART VARIABLE DE LES DUES OPCIONS 2. Exercici de morfosintaxi Consta d’una o dues preguntes sobre la morfosintaxi del text llatí (cas i funció sintàctica, construccions d’infinitiu, ablatiu absolut, UT, CUM, etc.).

Les preguntes de l’opció A i de l’opció B són diferents.

Responeu només l’opció que hàgiu triat. Exemple:

1 punt

OPCIÓ A a) Digueu com s’anomena la construcció perfecto ponte i expliqueu en què consisteix. b) Digueu quina funció sintàctica fa el mot uirtute respecte al participi perterriti.

OPCIÓ B c) En el text hi ha l’estructura sintàctica progressi non longe a castris. Digueu quin nom rep i amb quin mot concorda progressi. d) En la construcció ut celerem receptum haberent, digueu quin tipus d’oració introdueix UT i justifiqueu-ho.

3. Exercici de llengua, literatura o civilització romanes És un exercici breu de resposta tancada sobre expressions llatines, literatura –també sobre lectures obligatòries–, civilització romana o patrimoni arqueològic. Aquesta és una pregunta de resposta múltiple, de relacionar elements, d’omplir espais en blanc o de vertader/fals. És important que comproveu si hi ha descomptes per errada i si és prudent arriscar-se o no a respondre. Exemple:

2

punts

Escriviu en els espais en blanc el llatinisme que considereu més adient per tal que la frase tingui sentit. [2 punts: cada resposta correcta val 0,5 punts; per cada resposta incorrecta es descomptaran 0,16 punts i per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte].

1. Ja vaig veure que m’havia equivocat i vaig entonar el _________. a) rèquiem b) mea culpa c) inri d) uox populi

11

2. El teu error és molt greu, no és _________. a) RIP b) per saecula saeculorum c) peccata minuta

d) quòrum

3. El polític va tenir un _________ al mig de la conferència de premsa. a) ipso facto b) súmmum c) plus d) lapsus 4. El teu amic no pot entrar, aquí és _________. a) ad hoc b) sine die c) persona non grata d) bis

4. Exercici d’exposició d’un tema de literatura o civilització romana o patrimoni arqueològic Es tracta de fer una redacció d’unes 150 paraules (unes 15 línies) com a mínim sobre un tema de literatura, civilització romana o patrimoni arqueològic.

Sovint en aquesta pregunta hi ha unes indicacions sobre els subapartats que cal tractar. Us aconsellem que contesteu tot allò que us demanen de manera ordenada, perquè així segur que no us oblidareu de res.

2

L’espai reservat per a l’exposició del tema és d’una pàgina com a màxim; per tant, l'heu de redactar de manera sintètica.

Exemple:

punts

Ciceró, l’orador. Digueu el nom complet de l’autor, les dades biogràfiques més importants, les característiques del gènere literari que conreà i citeu algunes de les obres més representatives d’aquest autor.

IV

Quins materials podeu utilitzar a la prova de Llatí?

Per fer la traducció del text de l’examen de Llatí porteu un diccionari i l’apèndix gramatical, que conté un resum de morfologia i sintaxi.

Recordeu que ni l’apèndix ni el diccionari no poden tenir cap anotació ni informació afegida.

12

V

Consells per fer un bon examen de Llatí

1.

Controleu bé el temps i no us entretingueu excessivament en una pregunta. La prova dura 90 minuts i els exàmens es recullen puntualment.

2.

Llegiu detingudament l’enunciat de cada pregunta i dediqueu una estona a comprendre el que se us demana.

3.

Contesteu primer les preguntes que sapigueu respondre amb més seguretat, ja que així podreu dedicar el temps restant a les qüestions que requereixen més esforç i concentració.

4. Tingueu en compte la puntuació que s’assigna a cada exercici i si

se soluciona de manera correcta; atenció perquè les errades descompten.

5.

Quan desenvolupeu el tema, us aconsellem seguir l’ordre dels ítems que us demanen en l’enunciat. Penseu que cada subapartat puntua, així que contesteu el que realment us pregunten i no hi poseu «palla».

6.

Tingueu cura de la redacció, la cal·ligrafia i també l’ortografia. És bo expressar-se amb claredat i correcció, i utilitzar el vocabulari específic de la matèria.

7.

Una presentació clara i ordenada ajuda a visualitzar el contingut de les respostes i en facilita la correcció.

Abans de lliurar l’examen:

8.

Repasseu el contingut i les faltes d’ortografia.

9.

Vigileu que no hi hagi cap marca d’identificació personal, atès que els exàmens són anònims.

10.

Lliureu l’examen amb les etiquetes enganxades correctament davant i darrere.

13

COM ÉS EL QUADERNET DE L’EXAMEN DE LLATÍ — Els exercicis de la prova de Llatí estan impresos en un quadern de mida Din A4, constituït per 8 pàgines incloent-hi la portada i la contraportada.

— A la portada només hi haureu d’escriure la ubicació i el número del tribunal, que ja us indicaran els vigilants de les proves. També hi ha un espai per escriure les puntuacions parcials i per enganxarhi les etiquetes del corrector, la de la qualificació final i la vostra etiqueta identificadora. A la contraportada haureu de tornar a enganxar la vostra etiqueta personal.

— La prova consta de quatre exercicis. L’exercici 1 és comú, mentre que els exercicis 2, 3 i 4 estan agrupats en dues opcions (A i B).

— Haureu de fer obligatòriament l’exercici 1 (pàgines 2-3 del quadern) i escollir una de les dues opcions (A o B). L’opció A es troba a les pàgines 4-5, i l’opció B, a les pàgines 6-7.

CONSELLS PER FER UNA BONA TRADUCCIÓ 1.

Llegiu amb calma el text que heu de traduir.

Recordeu que heu de tenir molt en compte el títol del text, l’autor i el lèxic donat. Identifiqueu les paraules de significat transparent i les que ja coneixeu.

2.

Busqueu els verbs en forma personal i obtindreu l’estructura bàsica del text.

— Hi haurà tantes oracions com verbs en forma personal.

Marqueu les diferents oracions, moltes de les quals estan separades pels signes de puntuació.

— Marqueu els nexes coordinants (et, atque, -que, ac, etc.) i els subordinants (UT, NE, CUM, etc.).

— Separeu les oracions principals de les subordinades.

14

3.

Comenceu fent l’anàlisi morfològica i sintàctica.

Consulteu –sempre que calgui– l’apèndix gramatical davant de qualsevol dubte puntual de morfologia o sintaxi. És important saber trobar-hi la informació. Que el dia de l’examen no sigui la primera vegada que l’utilitzeu!

1. Comenceu identificant els elements principals (verb i subjecte) per construir l'estructura bàsica de la frase.

2. Fixeu-vos molt en els verbs i anoteu: · el TEMPS verbal. · el MODE (recordeu que el subjuntiu és principalment el mode de la subordinació). · la PERSONA (us dirà qui és el subjecte, que pot ser el·líptic). · la VEU (activa, passiva o deponent).

3. Completeu l’anàlisi amb els elements secundaris: sintagmes preposicional (les preposicions solen introduir un CC) o complements del nom (van en genitiu).

4. Fixeu-vos en el tipus de verb (si cal, consulteu el diccionari): · si és transitiu, portarà un complement directe. · si és copulatiu, pot portar un atribut. · si està en veu passiva, pot portar un complement agent.

5. Identifiqueu les concordances entre substantius, adjectius o participis (cas, gènere i nombre).

6. Comproveu si hi ha construccions de participi (concertat o ablatiu absolut).

7. Mireu si hi ha algun infinitiu i quina funció fa.

Compte! Un verb deponent pot ser transitiu i portar un complement directe.

4. Obriu el diccionari per buscar els significats.

Per saber quina és la traducció més adequada d’una paraula és imprescindible tenir en compte les paraules de l’entorn, és a dir, el context del fragment que esteu traduint.

5. Treballeu la traducció per oracions o fragments del text.

15

6.

Traduïu els significats de les paraules segons les seves funcions sintàctiques.

Recordeu que els determinants, i sovint els possessius, en llatí se sobreentenen i en català s’han d’afegir.

7.

La traducció del text ha de tenir sentit sense forçar la gramàtica.

8.

I el més important: cal haver practicat molt per aconseguir una bona traducció.

COM S’HA D’UTILITZAR EL DICCIONARI — Fixeu-vos en la distinció entre u i v.

— Pareu esment en les abreviatures (explicades al principi del diccionari).

— El diccionari no dona només els significats de les paraules, sinó que també ajuda a identificar la morfologia i la sintaxi.

1.

En primer lloc, busqueu el VERB. — Mireu si és transitiu o intransitiu, o si és deponent.

— Comproveu-ne el règim verbal, perquè hi ha verbs que poden portar un complement en genitiu, en datiu o en ablatiu.

— Fixeu-vos en els exemples de traduccions que hi ha al final de l’entrada del diccionari, perquè sovint donen moltes pistes.

16

2.

En segon lloc, busqueu el significat dels substantius que fan de subjecte, atribut, complement directe, complement indirecte, complement circumstancial, etc.

Recordeu que no sempre cal llegir tota l’entrada, perquè el significat adequat sovint és en els primers llocs.

3.

Quan busqueu el significat d’una preposició, mireu si regeix acusatiu o ablatiu. No és el mateix, per exemple, in aulam (in + acusatiu: ‘cap a l’aula’) que in aula (in + ablatiu: ‘a l’aula’).

4.

A vegades una mateixa forma pot correspondre a diferents categories gramaticals, com per exemple quam, que pot ser un pronom relatiu o el nexe que introdueix el segon terme d’un comparatiu. Cal que trieu la que s’escau més al context en funció de l’estructura sintàctica o el significat.

5.

Les conjuncions UT, NE i CUM tenen moltes traduccions possibles. Per trobar la traducció adequada al text, cal saber quin tipus de subordinada introdueixen (final, completiva, temporal, causal, etc.).

Vigileu com traduïu els adjectius i pronoms en gènere neutre plural: omnia (‘tot/totes les coses’), haec (‘això/aquestes coses’), etc.

17

2 L’ENTRENAMENT

19

EN QUÈ CONSISTEIX? Per aconseguir un bon resultat, cal seguir un mètode d’entrenament. Una organització eficaç us ajudarà a sentir seguretat i obtenir èxit.

1

— Per planificar un bon sistema de treball i un programa d’estudi, cal definir un calendari. Dividiu el temari per franges horàries de manera que tingueu temps de repassar-ho tot.

2

— La paraula entrenament implica esforç. Heu de treballar de manera constant i disciplinada.

3

— Per tal que l’entrenament sigui eficaç, és important haver fet un bon batxillerat.

Si heu adquirit els coneixements de la matèria de Llatí, esteu preparats per superar la selectivitat.

21

4

— És important fer molts exercicis de preparació semblants als de la prova com els que trobareu en aquest manual.

5

— Tingueu present que hi ha un entrenament invisible; es tracta de cuidar la salut per millorar el rendiment.

Mens sana in corpore sano — alimenteu-vos adequadament — dormiu les hores necessàries — feu activitat física

Cuideu el cos i la ment

Nulla dies sine linea Aquesta màxima llatina resumeix molt bé el millor mètode d’entrenament. Durant el temps d’estudi de les PAU, que no passi cap dia sense que hàgiu traduït, analitzat, repassat o practicat algun dels exercicis del manual que teniu a les mans.

Cap dia sense entrenar-se

22

LES PRÀCTIQUES Aquestes SIS pràctiques estan pensades per realitzar un entrenament complet que us permetrà fer un repàs general de tots els continguts.

Els trobareu distribuïts de la manera següent:

PRÀCTICA I: La ciutat romana, Emporiae, Plaute i Terenci PRÀCTICA II: Les vies de comunicació, Barcino, Ciceró PRÀCTICA III: L’habitatge, Tarraco, Tit Livi PRÀCTICA IV: Les termes, Ilerda, Virgili PRÀCTICA V: Teatre, amfiteatre i circ, Emerita Augusta, Ovidi PRÀCTICA VI: Els temples, ciutats de la península Ibèrica, Horaci Són unitats pràctiques que proposen exercicis de manera aleatòria sobre les qüestions de morfosintaxi i les expressions llatines que heu de saber.

Abans de completar cada pràctica us aconsellem que repasseu els continguts teòrics específics que s’hi treballen.

Així, per exemple, abans de fer els exercicis de la primera pràctica, heu d’estudiar la ciutat romana, Emporiae, Plaute i Terenci.

Docere delectando A la part final de cada pràctica hi ha un exercici amb elements lúdics (sopa de lletres, exercicis d'opció múltiple, mots encreuats, exercicis de lògica...).

Ensenyar i passar-ho bé 23

Les ICONES que encapçalen les activitats serveixen per identificar els diferents blocs en què hem agrupat els continguts de l’examen de Llatí.

1. Textos* Alguns textos han estat adaptats.

2. Morfosintaxi

3. Civilització romana

4. Patrimoni arqueològic

5. Literatura

6. Llatinismes

7. Juguem en llatí

24

En els diferents exercicis de cada pràctica trobareu uns missatges acompanyats d’unes ICONES, que poden ser de tres tipus: 1. Alertes: missatges que us ajudaran a evitar els errors més habituals.

Compte! Només n’heu d’escollir 10.

2. Instruccions: missatges que us serviran de recordatori de les estratègies i dels consells que us hem donat prèviament.

La traducció és la part més important de l’examen i la que us permetrà obtenir una bona nota.

3. Pistes: missatges que us ajudaran a resoldre els exercicis d’entrenament.

El nom dels edificis és en llatí i en singular.

R

RESUM

Al final de cada pràctica trobareu un resum amb la llista dels continguts treballats en aquella sessió.

25

PRÀCTICA I TEXT La traducció és la part més important de l’examen i la que us permetrà obtenir una bona nota.

Heu de traduir un text llatí de 35-40 paraules, en el qual podeu trobar algunes de les estructures sintàctiques que heu anat treballant a classe durant tot el curs.

Després de la victòria naval, els cesarians acaben el pont sobre el Segre.

Hoc primum Caesari ad Ilerdam nuntiatur; simul, perfecto ponte, celeriter fortuna mutatur. Illi, perterriti uirtute equitum, uagantur; alias, progressi non longe a castris, ut celerem receptum haberent, angustius pabulabantur; alias longiore circuito uitabant custodias stationesque equitum.

Juli CÈSAR. Guerra civil, I, 59 Anàlisi sintàctica: Hoc primum Caesari ad Ilerdam nuntiatur; simul, perfecto ponte, celeriter fortuna mutatur. Illi, perterriti uirtute equitum, uagantur; alias, progressi non longe a castris, ut celerem receptum haberent, angustius pabulabantur; alias longiore circuito uitabant custodias stationesque equitum.

26

LÈXIC SUBRATLLAT (per ordre alfabètic) alias… alias…: o bé… o bé… angustus, -a, -um: espai reduït Caesar, -aris (m.): Juli Cèsar Ilerda, -ae (f.): Lleida pabulor, -atus (1a, dep. intr.): collir farratge progredior, -gressus (3a, dep. intr.): allunyar-se receptus, -us (m.): retirada statio, -nis (f.): destacament equitum: de cavalleria uagor, -atus (1a, dep. intr.): anar d’un lloc a l’altre

No cal que busqueu aquests mots en el diccionari.

Abans de traduir el text us heu de fixar en aquests aspectes: — El títol del text, l’autor i l’obra. Us ajudaran a conèixer l’argument.

— El lèxic subratllat està format per mots llatins que presenten alguna dificultat o no apareixen en el diccionari; fixeu-vos que estan subratllats en el text.

— Les preguntes de morfosintaxi de les dues opcions: A i B. Us poden oferir unes bones pistes per a la traducció, ja que us faran parar esment en les construccions sintàctiques que hi hagi.

Us recomanem que feu l’anàlisi sintàctica del text per aconseguir una bona traducció. Intenteu comprendre l’estructura del text, separeu les frases (limitades per un nexe i un verb) i identifiqueu les oracions subordinades i la principal.

1

EXERCICI DE TRADUCCIÓ

Feu la versió en català del text.

27

2

EXERCICI DE MORFOSINTAXI Aquest exercici consta d’una o dues preguntes sobre la morfosintaxi del text llatí, que poden ser sobre el cas i la funció sintàctica d’algun mot o sobre les diferents construccions sintàctiques: infinitiu, ablatiu absolut, UT, CUM. En la selectivitat, les preguntes de l’opció A i de l’opció B són diferents. Responeu només l’opció que hàgiu triat. a) Digueu com s’anomena la construcció perfecto ponte i expliqueu en què consisteix.

b) Digueu quina funció sintàctica fa el mot uirtute respecte al participi perterriti.

c) En el text hi ha l’estructura sintàctica progressi non longe a castris.

Digueu quin nom rep i amb quin mot concorda progressi.

d) En la construcció ut celerem receptum haberent, digueu quin tipus d’oració introdueix ut i justifiqueu-ho.

3

EXERCICI DE CIVILITZACIÓ ROMANA Repassem la ciutat romana En aquest apartat treballem la ciutat romana.

Tingueu en compte, però, que en l’examen de selectivitat la pregunta pot ser sobre expressions llatines, literatura o patrimoni arqueològic.

28

3.1

Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

Compte!

En la selectivitat les respostes errònies poden penalitzar.

1. La planta hipodàmica de la ciutat romana consisteix en una quadrícula que resulta de la intersecció dels cardines i dels decumani.

2. El cardo maximus és el carrer que va d’est a oest i el decumanus maximus, el que va de nord a sud.

3. El traçat d’una ciutat romana era força coincident amb l'estructura dels campaments militars, dels quals provenien moltes ciutats romanes, com ara la d'Empúries.

4. El primer pas per a la fundació de la ciutat era buscar una zona idònia i estratègica en una plana elevada prop d’un riu.

5. Generalment en la intersecció del cardo maximus i el decumanus maximus se situava el fòrum, centre de la vida política, social, econòmica i religiosa.

6. La forma de la ciutat romana era circular i els seus carrers convergien en el centre.

7. El teòric que va sistematitzar la projecció urbanística en forma de quadrícula va ser Hipòdam de Milet; per això, s’anomena planta hipodàmica.

8. La delimitatio era una cerimònia que consistia en la consulta dels auspicis per part de l’àugur per saber si era propici o no fundar una ciutat.

29

3.2

Descriviu els edificis principals del fòrum i la seva funció:

Compte! El nom dels edificis és en llatí i en singular.

T______

B_______

C____

T______

4

EXERCICI DE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC Repassem Emporiae En la prova de selectivitat, aquest exercici consisteix en una redacció d’unes 150 paraules (unes 15 línies), com a mínim, sobre un tema de literatura, civilització romana o patrimoni arqueològic.

Sovint en aquesta pregunta hi ha unes indicacions sobre els subapartats que cal tractar. Us aconsellem que contesteu tot allò que us demanen de manera ordenada, perquè així segur que no us oblidareu de res.

L’espai reservat per a l’exposició del tema és d’una pàgina com a màxim; per tant, haureu de redactar de manera sintètica.

Aquí us proposem, en lloc de la redacció, uns exercicis per repassar aquests temes; en aquest cas, la ciutat romana d’Empúries.

30

Ompliu els espais en blanc: a. Emporion era una colònia grega fundada el _________. Els grecs es van establir en un illot, la _____________, i el 550 aC van anar a terra ferma, la ____________.

4.1

b. La població indígena que hi habitava era la dels _____________. c. Els romans van arribar a Emporion l’any _____________ , comandats per Gneu Corneli _____________ quan va esclatar la ________ Guerra ___________, i hi instal·laren un praesidium, és a dir, un _____________ militar, el primer a Hispània. La intenció dels romans era barrar el pas del cartaginès _____________ i també romanitzar la península Ibèrica. d. L’any 195 aC, Marc Porci ________ va arribar a Empúries per sufocar la revolta indígena. e. Al segle I aC, ___________ hi va assentar un grup de legionaris llicenciats després de vèncer els partidaris de Pompeu. f. El nom en llatí _______________ és plural perquè reflecteix la unió del poble indígena, del poble grec i del poble romà.

Digueu el nom de les construccions i els àmbits que es conserven de la ciutat romana d’Empúries segons la descripció i la inicial del mot: 1. M __________ : formada per blocs poligonals de pedra a la part inferior i encofrat de formigó a la part superior; conservada sobretot a la banda sud.

2. A ____________ : edifici d’oci probablement de fusta. En resten els murs que sustentaven les grades i la planta. Al costat es poden veure restes d’un rectangle que correspon a la P _____________ , edifici destinat a l’entrenament i a les activitats físiques.

3. C _________ m ___________ : carrer ple de botigues (tabernae), que anava de banda a banda i portava al nord de la ciutat. D ___________ m ___________: carrer a la part nord que anava d’est a oest.

4. F _________ : plaça rectangular envoltada per un ambulacrum, un criptopòrtic que permetia aixoplugar els vianants en cas de pluja o sol. Centre de l’activitat política, comercial i religiosa. En aquesta plaça queda l’espai dels edificis principals.

31

4.2

5. T _______________ : edifici dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). També hi havia a banda dos templets dedicats segurament al culte imperial.

6. C __________ : centre de la vida política.

7. B ___________ : centre de la vida econòmica i judicial.

8. I ____________ : blocs de pisos situats més enllà de la plaça.

9. T __________ : a la zona nord, el centre d’higiene i salut amb restes de l’hypocaustum, cambra de calefacció, del caldarium i de les latrinae.

10. D _____________ : dues grans cases senyorials, adornades amb esplèndids mosaics molt ben conservats. Presenten atri, cambres, peristils, banys privats, etc. A la casa dels mosaics, després de diverses ampliacions, a sota del peristil s’ha descobert un criptopòrtic, que servia de magatzem de la casa.

5

EXERCICI DE LITERATURA En l’examen de selectivitat aquesta pregunta també podria ser en forma de redacció, igual que la de l’apartat anterior.

En aquesta pràctica, però, haureu de respondre unes preguntes sobre la comèdia llatina.

Repassem Plaute i Terenci Compte!

En la selectivitat les respostes errònies poden penalitzar.

32

5.1

Encercleu l’opció correcta: 1. Plaute va viure... a) entre els segles ii i i aC. b) entre els segles i aC i i dC. c) entre els segles iii i ii aC. 2. Terenci va viure... a) en el segle ii aC. b) en el segle i aC. c) en el segle iii aC. 3. Les comèdies de Plaute i de Terenci són… a) fabulae togatae. b) fabulae palliatae. c) fabulae praetextae.

4. De comèdies de Plaute, se’n conserven… a) sis. b) trenta. c) vint-i-una.

5. De comèdies de Terenci, se’n conserven… a) sis. b) trenta. c) vint-i-una.

6. Són comèdies de Plaute... a) Andria, Aulularia, Menaechm.i b) Miles gloriosus, Mostellaria, Adelfoi. c) Hecyra, Menaechmi, Mostellaria. d) Miles gloriosus, Menaechmi, Amphitruo.

7. L’objectiu principal que Plaute persegueix en les seves comèdies és... a) educar l’espectador. b) provocar la riallada als espectadors. c) transmetre un missatge polític. d) provocar un somriure en l’espectador.

8. Tant les comèdies de Plaute com les de Terenci estan escrites... a) en vers. b) en prosa. c) en vers, excepte el pròleg. d) en prosa, excepte el pròleg.

9. Tant Plaute com Terenci... a) van conrear fabulae togatae. b) van néixer a Itàlia. c) són comediògrafs romans. d) van conrear fabulae motoriae.

10. El que diferencia el teatre de Plaute del de Terenci… a) és la contaminatio. b) són els personatges tipificats. c) és l’ambientació a Grècia. d) és el protagonista.

33

5.2

Escriviu el nom del comediògraf, PLAUTE o TERENCI o TOTS DOS: 1. Escriu comèdies sense vis comica, pausades (comoediae statariae). _____________________________

8. Es caracteritza per la intenció moralitzadora, pretén educar els espectadors. _____________________________

2. Les situacions giren a l’entorn d’un embolic que se sol resoldre feliçment, en general, gràcies a la intervenció de l’esclau protagonista. _____________________________

9. Va néixer a Cartago, d’aquí el sobrenom Àfer, l’Africà. _____________________________

3. Va néixer a Sàrsina, va formar part d’una companyia teatral, es va arruïnar durant la Segona Guerra Púnica i va pagar els deutes fent girar una roda de molí. _____________________________ 4. Els protagonistes de les seves comèdies són els joves. _____________________________ 5. Utilitza el recurs literari de la contaminatio. _____________________________ 6. Va formar part del cercle dels Escipions, que promulgava una profunda admiració per la llengua i la cultura gregues. _____________________________ 7. Rep la influència de la Comèdia Nova grega (Filemó, Menandre i Dífil). _____________________________

34

10. Escriu comèdies d’embolic, plenes de vis comica i amb un ritme trepidant (comodiae motoriae). _____________________________ 11. El senex, la meretrix, l’adulescens, la virgo, el parasitus i el servus són personatges que apareixen en les seves comèdies. _____________________________ 12. Les seves comèdies estan ambientades a Grècia. _____________________________ 13. Un senador romà, Publi Terenci Lucà, l’adoptà essent esclau, l’educà i finalment l’alliberà gràcies a la seva bellesa i el seu talent. _____________________________ 14. La llengua que utilitza és plena de col·loquialismes, acudits grollers, etc. _____________________________

6

EXPRESSIONS LLATINES Aquesta pregunta us permetrà repassar les expressions llatines que heu estudiat durant el curs. Poden aparèixer en diferents formats: un qüestionari d’elecció múltiple, espais en blanc que cal completar o formes incorrectes que cal descobrir.

Llegiu bé l’enunciat! Que no us confongui la negació.

Encercleu l’opció INcorrecta: 1. Coitus interruptus: a) Coit interromput. b) Medicament anticonceptiu. c) Mètode per evitar l’embaràs. d) Pràctica per evitar la concepció.

4. Placebo: a) Fals medicament. b) Medicament inert amb efecte positiu. c) Caramel molt dolç. d) Plauré.

2. In vitro: a) Al ventre de la mare. b) Dins del vidre. c) En un tub d’assaig. d) Fecundació al laboratori.

5. Rigor mortis: a) El dol després de la mort. b) La fredor d’un cadàver. c) Cadàver fred. d) Rigidesa de la mort.

3. Delirium tremens: a) Deliri tremolós. b) Tremolors provocades per l’alcoholisme. c) Tremolar de por. d) Al·lucinacions per causa de l’alcohol.

6. In vivo: a) Dins d’un organisme. b) En l’ésser viu. c) Sense anestèsia. d) Dins d’un tub d’assaig.

35

7

JUGUEM EN LLATÍ!

En aquest exercici us proposem repassar de manera lúdica algun dels apartats treballats en aquesta pràctica.

Uniu aquests proverbis de Terenci amb la seva traducció:

1. Sine Cerere et Libero friget Venus.

a. Com que soc home, no hi ha res dels homes estrany a mi.

2. Aliud ex alio malum gignitur.

b. La sort ajuda els agosarats.

3. Homo sum, humani nihil a me alienum puto.

c. Tants caps, tants barrets.

4. Veritas odium parit.

d. La veritat provoca odi.

5. Quot homines, tot sententiae.

e. L’amor es refreda sense pa ni vi.

6. Audentes fortuna adiuvat.

f. D’un mal neix un altre mal.

36

R

RESUM

Amb aquests set exercicis heu pogut repassar el següent: — La veu passiva i l’ablatiu agent — Les construccions de participi concertat i d’ablatiu absolut — La conjunció UT — L’estructura de la ciutat romana i els principals edificis del fòrum — La ciutat romana d’Emporiae — La comèdia llatina de Plaute i Terenci — Algunes expressions llatines que perduren en la nostra llengua — Els proverbis de Terenci a través d’un joc

NOTES

37