DOreus 13

ESPECIAL

L'HOME DARRERA LA CÀMERA Josep Borrell, el polifacètic fotògraf reusenc 'de moda' i la seva trajectòria professional.

PÀGS. 12-13

Núm. 13 2a quinzena Novembre 2012

w w w. d o r e u s . c o m

REUS DES DEL VOLANT

DOreus 13.indd 1

MILERS DE REUSENCS SECUNDEN LA VAGA GENERAL DEL 14-N La manifestació pel malestar per les retallades de drets socials compta amb un ampli suport.

PÀG. 4

ENTITATS

ACTUALITAT

Analitzem els punts més conflictius del trànsit a la ciutat

PÀGS. 6-7

ÒMNIUM CULTURAL BAIX CAMP, FENT PAÍS PÀG. 17

15/11/12 19:34

DOreus 13.indd 2

15/11/12 19:34

DO

3

2a quinzena - Novembre 2012

Volem llegir la teva veu,

DOEDITORIAL

la teva opinió compta... info@doreus.com

Al mal trànsit, bona cara No hi ha cap mena de dubte que conduir s’ha convertit en les darrers dècades en tot un malson per a la majoria d’habitants de totes les ciutats del món, i el motiu principal és l’excés de trànsit.

El cas de Reus, però, tot i ser una ciutat força gran, és una cas bastant atípic en el tema del trànsit. Per suposat que hi ha problemes de conducció i que hi ha un excés de vehicles, però, tot i així, conduir per la ciutat no és sinònim de pèrdua de nervis, com en altres urbs.

Ja fa anys que a la ciutat existeixen les anomenades o mal anomenades ‘rondes’, que van aconseguir descongestionar el trànsit del centre urbà, però en detriment de les ‘rondes’ van començar a aparèixer rotondes com a bolets, que alenteixen el moviment de cotxes i provoquen més d’un accident.

Per tant, es pot dir que Reus, tot i comptar amb diversos punts negres en matèria de trànsit, és una ciutat on agafar el cotxe és suportable, mentre s’evitin les hores puntes, esclar.

Ara, la millor solució, en molts casos, seria optar pel transport públic i deixar el cotxe particular a casa. Llavors sí que no hi haurien problemes de trànsit.

DOdepit

Directora: Pepa Rabassa Cap de Redacció: Jordi Sardiña Disseny i maquetació: Ivan Puigmartí Redacció: 605 802 464 Info / Publicitat:648 580 848 / 659 997 093 info@doreus.com Tirada: 18.000 exemplars Dipòsit Legal: T-0054-12 Distribució: COSTA direct

www.twitter.com/ DiariOpinioReus

DOreus 13.indd 3

La família de Romualda Valero, agraïm de tot cor al Centre Sociosanitari Francolí, l'afecte que ha mostrat tot el personal sanitari, des del servei de neteja fins als doctors i doctores, des del seu ingrés i fins als seus últim moments.

La Romualda comentava que se sentia com a casa. Mai podrem agrair amb fets i/o paraules l’afecte que va rebre en aquest centre i el gran suport a nosaltres com a familiars.

Moltes gràcies i una afectuosa abraçada de tota la família.

Família Caballero Valero

Ens han dit mil cops que ho paguen els comerciants, que incentiven el comerç i no sé quantes mandangues més. Però trobarse a aquests dies la ciutat plena d'estrelles (i no em refereixo a les estelades!) i guarnida com un pessebre quan encara falta un més i mig per Nadal em sembla una cosa del tot absurda.

B. Solé

Els acudits tenen tots 'animus iocandi'

"No sé com ens ho fem, però sempre acabem per terra". MLL Edita: Bold Media, SL

Moltes gràcies!

Ja és Nadal?

No hi ha res com tenir bons models!

Déun'hiDO

Cartes al director

DOreus no es fa responsable dels continguts dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, sempre que se citi la procedència. Els preus que apareixen als anuncis són vàlids exceptuant errors tipogràfics.

Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci del diari sense autorització prèvia i per escrit de l'editor.

www.doreus.com www.facebook.com/ diaridoreus

Les retallades en educació Fins quan ens seguirem creient que les retallades no estan afectant a la qualitat de l’ensenyament públic a casa nostra? Fins quan callarem la immoralitat que representa retallar en educació i formació, hipotecant el futur dels nostres joves i enviant a un destí incert als més desafavorits? De veritat ens estem creient que així es construeix un país?

Ara que s’està parlant de l’eix nacional, com a objectiu a consolidar a partir de les eleccions del proper 25 de novembre, no oblidem que si seguim en aquesta línia, potser no hi haurà ni país ni nació que reculli els esforços de les generacions que ens han precedit per construir un món millor i més just.

No oblidem tampoc que les nacions, els països, les formen la gent, el poble. Que no hi ha llibertat sense formació i educació i que tampoc hi ha futur. La plataforma SOS Escola Pública de Reus i Baix Camp, que agrupa docents,

pares i AMPAs vol demanar a totes les formacions polítiques que participaran a les eleccions al Parlament que no oblidin l’eix social del país, que denunciïn la injustícia que representa retallar en educació pública, la única, i no ens cansarem de dirho, que garanteix la igualtat d’oportunitats.

Rectificar és de savis no podem seguir cometent l’error de mutilar el servei públic d’educació. És responsabilitat de tots i totes denunciar aquest espoli social.

SOS Escola Pública de Reus i Baix Camp, demana a tota la comunitat educativa (pares, alumnes, professionals) i a tota la societat en general, a caminar cap una vertadera normalitat de l’ensenyament públic. Cal reflexionar sobre cap on anem. L’educació no s’improvisa, el temps perdut no es recupera. Treballem tots i totes per una veritable educació pública de qualitat.

Josep M. Bofarull

SOS Escola Pública de Reus i el Baix Camp

DOpètals La final del Ganxet Pintxo ha demostrat una vegada més la varietat, la qualitat i la vitalitat que ofereix el sector de la restauració de la ciutat. La iniciativa s'ha convertit en un èxit a nivell popular.

El tan esperat derbi en lliga contra el Nàstic -l'equip de futbol d'una ciutat que no té aeroport- va tenir un resultat que preferim oblidar. Però tranquils: encara han de vindre aquí...

La tisora de l'austeritat que tot ho mossega no ha impedit que el Memorimage d'enguany hagi comptat amb documentals d'una qualitat excepcional.

El civisme que va caracteritzar la manifestació del 14-N a Reus només es va veure enterbolit per alguns actes vandàlics com pintades fins i tot a comerços que van secundar la convocatòria.

Lamentem que l'austeritat arribi també als àmbits que il·lusionen als més petits, com el Parc Infantil de Nadal, que enguany només obrirà per la tarda i no contractarà monitors.

15/11/12 19:34

4

2a quinzena - Novembre 2012

DOACTUALITAT

DO

la manifestació amb motiu de la vaga general del passat dia 14 va ser més multitudinària que la convocada al març

Milers de reusencs protesten el 14-N el futur. Hi ha culpables, tenim solucions". Per l'altra banda, el bloc format per la CGT i l'Assamblea Popular va desfilar darrera el lema "No deixarem que el capitalisme arruïni les nostres vides".

Pel que fa al seguiment de la vaga, la percepció va ser que la gran majoria de comerços reusencs van decidir no aixecar la persiana, encara que alguns

i dels organismes autònoms. El seguiment en el conjunt de les empreses municipals es va xifrar en un 10,5%. Tot i això, alguns dels seus serveis es van veure afectats a causa de les protestes convocades.

La mobilitat i la circulació de vehicles també es va veure afectada en diferents punts de la xarxa viària com a conseqüèn-

n

Molts ciutadans van expressar al carrer el seu malestar per les retallades dels drets socials

MLL

Redacció

A

mb l'inconformisme com a bandera comuna, milers de reusencs van sortir al carrer el passat 14-N, dia de la vaga general, per a expressar el seu malestar amb els governs de la Generalitat i de l'Estat espanyol i les seves retallades dels drets socials i a l'estat del benestar.

DOreus 13.indd 4

La plaça del Mercadal va ser el punt d'inici d'una manifestació on es van cridar consignes contra els polítics, la precarització del mercat laboral, les privatitzacions, les polítiques especulatives dels bancs o el sistema capitalista.

Les pancartes contra les retallades es van barrejar amb les samarretes grogues de protesta

dels mestres i diverses senyeres estelades. La marxa, visiblement més multitudinària que les convocades per les darreres vagues com la del passat març, es va dividir en dos blocs.

Per una banda l'encapçalat pels sindicats majoritaris UGT i CC OO, darrera d'una pancarta on es podia llegir "Ens estan prenent

establiments, sobretot bars, van obrir les seves portes. La Unió de Botiguers de Reus calcula que el seguiment de la vaga per part dels comerciants de la ciutat va ser aproximadament d'un 80%.

En canvi els mercats municipals van obrir a primera hora del matí amb normalitat, tot i que el Mercat Central va tancar les portes a mig matí davant la presència de piquets. L’Ajuntament de Reus va registrar un seguiment de l’aturada del 15% en el conjunt dels treballadors municipals

cia de les protestes. Els piquets van tallar diversos carrers amb contenidors d’escombraries bolcats i van cremar pneumàtics a l’avinguda de Marià Fortuny i a la rotonda de la C-14 a l’accés a l’aeroport, però el trànsit es va restablir ben aviat.

També en el capítol d'incidents, es van produir pintades a les façanes i aparadors d'alguns comerços i a entitats bancàries. La matinada prèvia al 14-N també es van bolcar contenidors a diferents punts de la ciutat.

15/11/12 19:34

DOreus 13.indd 5

15/11/12 19:34

6

2a quinzena - Novembre 2012

eee

DO

repassem quins són els punts més conflictius

DOACTUALITAT

a nivell de trànsit de la nostra ciutat

Queixes sobre rodes Marcel Llevat

L

es estadístiques indiquen que els europeus ens passem cada any una mitjana de 274 hores conduint o dins d'un cotxe. Un temps prou important -més d'onze dies sencers anuals- perquè ens plantegem com reduir-lo o, com a mínim, fer-lo més segur i suportable.

Per això el 'DOreus' s'ha proposat conèixer quins són els punts més conflictius de la ciutat pel que fa al trànsit. I l'Avinguda dels Països Catalans, el Passeig Prim, les rotondes o les dobles fileres davant de La Salle són els que centren les queixes. Tot i això, el veredicte general tant dels conductors com dels professionals del volant consultats és que Reus no és una ciutat especialment conflictiva ni perillosa per a circular, malgrat que consideren que hi ha aspectes millorables.

El punt més vegades citat és la rotonda de Països Catalans amb el Camí de Riudoms, tant pel que fa a la seva perillositat com pels embussos.

Si bé el primer té més a veure amb la velocitat amb que molts conductors entren a la plaça, la principal queixa pel que fa a la fluïdesa són els semàfors situats just a les sortides de les rotondes, que tallen el pas cap a altres direccions.

La suggerència més repetida és que els passos de vianants es situïn més enllà de la rotonda deixant un tram que absorbeixi el trànsit que obstrueix la plaça. Però alguns professionals creuen que aquests semàfors tan enganxats a la rotonda són un mal necessari. “Si no hi fossin, els vianants hi creuarien igualment amb el perill que això suposa”, explica en Carles Vinyals, professor de l'Autoescola Prim.

Les rotondes són un dels temes estrella quan es parla de trànsit a Reus. I és que la ciutat en suma una cinquantena en el seu nucli urbà, moltes de les quals són el centre d'enceses crítiques. Aquest element urbanístic hi és tan present que fins i tot a un ex alcalde li va valer el renom de 'Pep Places' per la seva afició a construir-ne.

A més, la majoria dels consultats admeten que no hi saben circular

DOreus 13.indd 6

correctament. Vinyals creu que les rotondes en general ajuden a fer més àgil el trànsit, però admet que són perilloses fins i tot seguint fil per randa el reglament de circulació, és a dir, donant sempre la preferència a qui va pel carril exterior.

Per la seva banda en Miguel Piñera, taxista, es queixa com molts companys seus del pas de zebra entre els Ravals de Jesús i Martí Folguera, on el constant flux de vianants crea un tap que congestiona el trànsit. Piñera creu que caldria recuperar el semàfor que hi havia abans. Amb tot, pensa que s'ha guanyant en fluïdesa de trànsit des del trasllat de l'hospital.

En Jesús, conductor d'autobús, destaca com a punts més conflictius els embussos al Passeig Prim, davant La Salle, i a la Riera Miró, on hi paren molts autocars diversos, i observa que en els darrers anys, des de l'inici de la crisi, es circula de manera més agressiva.

Pel que fa a sinistres, si bé es compta amb dades de la Guàrdia Urbana sobre accidents amb ferits, no n'hi ha dels que es solucionen fent papers, on no solen acudir-hi els agents. “Les companyies no disposem d'estadístiques de sinistralitat per punts concrets dintre de la ciutat ja que les nostres dades parteixen de la distribució d'àrees més grans, diferenciant entre zona urbana i rural”, explica en Joan Rius, director de la sucursal d'assegurances Reale. Això es deu a que les delegacions locals no tramiten els sinistres, ja que els expedients s'envien a Barcelona.

Segons la regidora adjunta de Seguretat, Alícia Alegret, “un dels principals objectius de la Guàrdia Urbana és reduir la sinistralitat a la ciutat”. La regidora assegura que es treballa per buscar solucions a les vies amb més accidents, com amb la instal·lació de passos elevats o de nous semàfors. Alegret destaca que hi ha indicadors que demostren que els ciutadans "són cada cop més conscients de la necessitat de conduir seguint la normativa viària, fet que també ajuda a reduir la sinistralitat”. En aquest sentit, posa com a exemple el descens d'infraccions per excés de velocitat. Un fet que potser cal agrair en part als tan 'estimats' radars.

Rotonda de Països Catalans La rotonda de l'Avinguda dels Països Catalans amb el Camí de Riudoms és un dels punts més conflictius de la ciutat. Les seves petites dimen· sions fan que absorbeixi amb molta dificultat el trànsit en determinades hores i el semàfor situat just a la sortida tampoc hi ajuda. La precipitació i la falta de prudència amb que hi accedeixen molts conductors fa que hi hagi accidents amb bastanta freqüència.

La Plaça Llibertat està entre els vuit llocs on més accidents hi ha.

El carrer Recasens i Mer· cadé resulta perillós per la presència de camions.

El Passeig Prim és pro· blemàtic pels embussos i els freqüents accidents.

Accés des de Cambrils En hores punta, i sobretot a l'estiu, l'accés a la ciutat per la carretera de Cambrils acostuma a provocar llargues cues. Un altre accés pro· blemàtic sobretot sobre les 8h i al voltant de les 15h és l'Avinguda de Castellvell.

Altres queixes 3 Els contenidors o plantes que impedeixen la visibilitat dels vianants des del cotxe.

3 Els passos de vianants poc il·luminats de l'Avinguda Pere el Cerimoniós.

3 Semàfors que donen pas a cotxes i a vianants alhora.

15/11/12 19:34

DO

7

2a quinzena - Novembre 2012

DOACTUALITAT punts on cal anar amb compte

breus Reus, model per a l'Agència de Residus L'Agència de Residus de Catalunya ha escollit el programa de recupera· ció d'aliments frescos per a persones sense recursos promogut per l'Ajun· tament de Reus com a prova pilot per veure la seva aplicabilitat en altres territoris. El projecte, que compta amb un nombre creixent de comer· ços participants, té com a objectiu proporcionar a les persones més necessitades aliments en bon estat però no aptes per a la venda.

Rotonda jutjats El semàfor de la rotonda de l'Avinguda Marià Fortuny amb la ca· rretera de Montblanc, tocant als Jutjats, sol provocar molts em· bussos. El mateix passa a la de l'Avinguda President Macià amb el carrer de Cambrils, agreujat per les dobles fileres direcció oest.

Slab triomfa als Premis a la Creació d'empreses

L’empresa Slab Sala d’Escalada ha estat la guanyadora dels IX Premis Reus a la creació d’empreses pel seu projecte de rocòdrom, un nego· ci pioner a la demarcació i que ofe· reix 500 m2 escalables, repartits en una zona de búlder (escalada sense corda), una zona d’iniciació i la zona d’escalada amb corda. Ara per ara, la zona d’escalada amb corda ja té més de 60 vies marcades de diferents di· ficultats perquè tant escaladors ex· perimentats com gent que comença pugui practicar l’escalada.

Embús pel pas de zebra entre els Ravals de Je· sús i Martí Folgera.

Jet2.com cobrirà la ruta Reus-Belfast L'aerolínia Jet2.com cobrirà a partir de l'any que ve la ruta Reus Belfast des de l'aeroport reusenc. Els vols s'iniciaran el 27 de maig i s'allarga· ran fins el 16 de setembre. En total, s'oferiran 5.000 seients, fet que se· gons l'aerolínia permetrà l'arribada de 2.500 turistes procedents de la capita d'Irlanda del Nord. Es preveu que Jet2.com creixi a l'aeroport reu· senc el 27%. La nova ruta a Belfast se suma a les dues que ja estan operatives, amb destí a Manchester, des del maig del 2010, i a Newcast· le, des del passat 1 de juny.

Aparcament econòmic per a professionals

Embús de La Salle Les dobles i fins i tot triples fileres que es formen a l'Avinguda de La Salle quan els pares van a deixar o recollir els nens a l'escola són una de les principals queixes dels con· ductors. Les dobles fileres davant l'Opencor són un altre clàssic.

DOreus 13.indd 7

Segons dades de la Guàrdia Urbana, el major nombre d’acci· dents amb ferits es concentren a l’Avinguda de Salou, a Països Catalans, a l’Avda. Marià Fortuny, a la Riera de Miró, a l’Avda. de Tarragona, al carrer Recasens i Mercadé, al Passeig Prim i a la Plaça Llibertat. En els últims mesos han disminuit els accidents a Pere el Cerimoniós, al carrer General Moragues, a l’Av. Sant Jordi, a la Pastoreta, a l’Avda. de la Salle o a la de Bellissens.

La consellera delegada d'Amer· sam, Alícia Alegret, i Jordi Escardó, president del Gremi d'electricitat, fontaneria i afins del Baix Camp, van signar el passat 12 de novem· bre un conveni de col·laboració per oferir als agremiats tarifes re· duïdes per a aparcar a la xarxa de pàrquings municipals mentre estan desenvolupant la seva feina. Amb aquest conveni, l'Ajuntament de Reus obre una nova línia de col· laboració per a donar facilitats als col·lectius de professionals de la ciutat que tenen necessitats espe· cífiques d'aparcament.

15/11/12 19:35

8

2a quinzena - Novembre 2012

DO

DOCOMARCA

Ave, castellvellencs! algunes de les actuacions del grup de 'Castel·lum Vetum', nom que llueix l'estandart que encapçala l'imponent desfilada de la vintena de soldats 'romans'.

NIEPCE

Marcel Llevat

C

astellvell del Camp pot presumir des de 2010 de tenir un grup d'armats, una tradició arrelada a molts pobles de Catalunya que consisteix en representar, especialment en les processons de Setmana Santa, els soldats romans que custodiaven Jesucrist durant la Passió.

Només a la província de Tarragona n'hi ha una trentena de grups, entre els que destaquen per antiguitat els de la Puríssima Sang. Tot i que els armats de la Parròquia de Sant Vicenç Màrtir de Castellvell n'és un dels més joves, hi ha constància de que al poble ja n'hi havien existit fa dos segles. “S'ha anat explicant de pares a fills que quan pujaven cap a l'ermita de Santa Anna, el corneta es sentia des de Reus”,

explica el Felip Sáiz, el capità manaies o líder dels armats del poble.

El Felip recorda que va ser a arrel d'una visita al poble dels armats de Montblanc el 2009 quan els va picar el cuquet per això de posarse el casc de romà per viatjar 20 segles enrere: “Després d'aquella visita per Setmana Santa, el capellà del poble, mossèn Bladé, em va dir que tenia ganes de fer un grup d'armats de la parròquia. I jo, pensant que ho deia de broma, li vaig dir. “Sí mossèn, jo ja seré el capità manaies”. I com que la dèria anava més enllà de la broma, pocs mesos després els armats debutaven apadrinats pels col·legues montblanquins. I amb el Felip, efectivament, de capità manaies.

El Diumenge de Rams, el Dimecres Sant, la guàrdia del Dijous Sant, la processó de Divendres Sant o el Dissabte de Glòria són

Deixant de banda anacronismes simpàtics com les ulleres del Felip o la presència de dones entre la tropa, el cert és que des de la seva fundació els armats són un motiu d'orgull per a la gent del poble. I també, és clar, pel capità manaies: “El que més valoro és la seriositat amb què s'ho prenen tots els membres, tant creients com no. Només cal veure com aguanten estàtics en cerimònies llargues com la del jurament”. Aquesta cerimònia, que es celebra a la parròquia de Sant Vicenç el primer diumenge d'Advent, és una d'aquelles dates en que l'església s'omple de gom a gom.

En aquest acte els armats es comprometen a servir durant un any, i el Felip convida a qui s'hi vulgui afegir, "tant del poble com de fora", que ho faci saber a la parròquia.

Els caps de fila, el portaestandard, el caporal del timbalers o el caporal corneta són alguns dels càrrecs dins del grup, que comença a assajar els passos al febrer. Una empresa de Girona assorteix elements com els cascos, la cuirassa, les llances o els escuts. L'equipament dels de Castellvell, especialment lluit, ha anat a càrrec -"tot i que no vol que se sàpiga"- de la generositat del mossèn.

Almoster Almoster es declara territori català lliure L'Ajuntament d'Almoster, encapçalat per l'alcalde Àngel Xifré (ERC), es va declarar territori català lliure en el ple del passat 29 d'octubre. La declaració expressa "els greuges que pateix Catalunya respecte a l’actitud que manté el govern espanyol i la difícil situació econòmica que es pateix". La moció demana al Parlament que porti a terme una consulta, en la propera legislatura, en la que el poble català exerceixi el dret a decidir sobre la independència del país.

La Selva del Camp Presentació de 'El silenci dels telers' El Castell acull aquest divendres 16 de novembre a les 20 h la presentació del llibre 'El silenci dels telers', de l'escriptora mataronina Assumpta Montellà. L'obra, editada per Ara Llibres, dóna veu a les dones i nenes que durant dècades van treballar a les colònies tèxtils de Catalunya. Des de l’inici de la indústria catalana fins als nostres dies, passant per la Guerra Civil i la repressió de la postguerra, els seus testimonis expressen una manera de viure marcada per un ofici ple de condicions precàries.

Riudoms XI Festa de l'Oli i trobada de plaques de cava El proper diumenge 18 de novembre Riudoms celebra la XI edició de la Festa de l'Oli, que enceta la programació de les Festes del Beat Bonaventura. La cita gastronòmica es vol donar la benvinguda a l'oli Nou de la temporada, emmarcat dins la DOP Siurana, tot fent la seva presentació a través d'un esmorzar popular per a que tothom el pugui tastar i comprar. A més, a partir de les 10h tindrà lloc la 5a Trobada d'Intercanvi de Plaques de Cava de Riudoms.

Riudecanyes

Malgrat el seu intimidant aspecte bèl·lic, aquests soldats simbòlics també defensen causes com la recollida de joguines pels nens més necessitats que es fa cada any.

Els guanyadors dels lots visiten Els guanyadors de tres lots de productes de la terra gentilesa de la Cooperativa de Riudecanyes van recollir el passat 8 de novembre el premi obtingut en el sorteig convocat a través del 'DOreus'. Els afortunats van poder visitar l'exposició dedicada al món de l'oli que hi ha a la cooperativa i van comentar amb el director comercial, Gonzalo Cambra, la importància de reivindicar la qualitat del oli que es fa a les nostres contrades.

DOreus 13.indd 8

15/11/12 19:35

DOreus 13.indd 9

15/11/12 19:35

10

2a quinzena - Novembre 2012

DO

DOCOLUMNES Ningú pot retallar el talent

25-N, TU DECIDEIXES

En el país de les retallades on la creativitat també és veu afectada per tanta tisorada, al Món de Reus encara queden alguns reductes de talent que ens demostren que amb imaginació i amb una gran dosi d’il·lusió hi ha conciutadans capaços de regalar-nos els seus projectes més engrescadors.

El cas més recent és el de Juan Desafinado, el duet meravelles de la cinematografia local format pel Jesús Llungueras i el Carles Pitarch.

Aquest parell d’inquiets artistes ens han obsequiat amb l’enèsima demostració del seu innegable enginy amb el curtmetratge ‘Veritas’, estrenat recentment a Reus i a Tarragona. No són els únics que excel·leixen en el panorama audiovisual de casa nostra.

Recentment la productora Acid Factory (David Fernández, Víctor Rubio i Vicenç Martí) veia com el seu documental ‘Pere Anguera, tres segles una veu’, amb guió de Natàlia Borbonès, s’enduia un dels premis importants del Memorimage. Un festival on també ens vam adonar que la pedrera local és inesgotable, amb les produccions que presentaven tres joves llicenciades de la URV com són la Carlota Moragas, l’Anna Fortuny o la Patrícia García.

Són aquests els exemples que ens fan ser optimistes a l’hora d’observar com la ciutat continua sent un viver d’activitat cultural on s’hi poden desenvolupar joves creadors en un marc generós i fructífer. Un fet que demostra que per malament que vagin les coses el que no podrà retallar mai ningú és el talent.

Josep Baiges Periodista

DOreus 13.indd 10

Cada convocatòria electoral es una mostra inequívoca del sistema democràtic que hem triat per conviure però aquestes eleccions poden significar que Catalunya superi els obstacles i les pors que el govern conservador espanyol, per pura hipocresia econòmica i electoralista, esta venent a tort i a dret.

A la Grècia clàssica va néixer un sistema de govern anomenat democràcia, el qual, salvant les especificitats històriques de cada època, significava i significa donar el poder al poble perquè aquest decideixi el seu futur.

El Grup Modernista de Reus i la festa druídica.

Veritat o amite?

Quina relació guardava l’il·lustre escriptori pintor reusenc Hortensi Güell amb les celebracions celtes i amb el fil conductor del Modernisme?

Cal remuntar-nos a finals del segle XIX, quan l’efímer Grup Modernista de Reus, compost per deu membres, es trobaven assíduament per fer-la petar al local.

El caràcter idealista, exploratori i ‘retro’ d’aquells modernistes reusencs els conduïa a mirar de retrobar els seus orígens en la Natura i, en això, la notable contribució de l’Hortensi Güell i del mateix Cosme Vidal els va dur a preparar una ‘festa druídica’ en honor a aquells antics sacerdots celtes. El lloc: un suposat dolmen prehistòric dedicat als sacrificis i situat a Alcover, al Mas de l’Olm (o de l’Holm).

Us sona la definició? Aquesta vegada no valen excuses per no anar a votar, ens sobra temps per fer-ho de forma anticipada, cancel·lant, si cal, compromisos, dinars, sopars, visites o viatges.

La veritat és que el programa era complex i agosarat: un dia sencer en aquella pedra, saludant l’albada amb cants, seguit d’odes, balls i oracions a la Mare Natura, encesa de foguera, un sacrifici druídic al migdia, beuratges, més cants i danses, i d’altres accions similars.

Els que no volen que res canvii i que entenen la democràcia com un simple exercici físic, subordinat a una Llei Divina, anomenada Constitució, aniran tots a votar. Tu decideixes.

La festa en honor als druides, però, no es va arribar a celebrar mai. La marxa d’en Cosme Vidal a Barcelona va dispersar el grup i, conseqüentment, la possibilitat d’aquell acte.

Abraham Rius Advocat

I al final la butxaca mana L’altre dia llegia que l’especialista Barnaby Jack en una conferència sobre seguretat, alertava sobre la possibilitat d’alterar els marcapassos per a què donin descàrregues letals als seus portadors. A distància! Això, que sembla sembla tret de l’ideari dels dolents de les pel·lícules de James Bond, no és tan descabellat com pot

GERMANS, NO RIVALS Les gelosies i baralles esporàdiques entre germans són normals i moltes vegades inevitables, però els pares poden intervenir per atenuar la tensió i que els conflictes no vagin a més.

El nen primogènit, fins ara únic, considera una amenaça l’arribada del nou germanet.

Encara que sigui petit és conscient que tindrà que compartir l’atenció que els pares li donen en exclusiva i el veu com un intrús que ve a interferir i a molestar. Quan el gran trenca les joguines del petit o el molesta d’alguna manera, no ho fa perquè no vol al seu germà sinó perquè vol que li facin cas. Per tant, per evitar aquestes situacions, és bo fer que es senti orgullós del seu nou lloc de germà gran i que a poc a poc aprengui a compartir.

Moltes vegades els nens inhibeixen la gelosia i la mostren de manera subtil o simplement la transformen amb mal comportament. Quan el germà petit té tres o quatre anys és quan més es manifesta la rivalitat entre ells. Amb l’objectiu de crear entre ambdós un ambient cordial i aconseguir que juguin junts, cal evitar les comparacions. Però això no significa que tinguem que tractar-los per igual en tot moment.

A vegades, ens preocupem massa de ser justos i si li comprem una cosa a un ens veiem amb l’obligació de comprar-li a l’altre, si l’apuntem a classes de dibuix , amb el fi de donar-li la mateixa educació portem a l’altre també. Això és un error. Hem de donar a cada fill un moment en el que es senti únic i especial per a nosaltres, sense necessitat de compensar als altres amb regals o excuses. Cal destacar les qualitats de cada un i fer-li veure les dels altres.

Quan es barallen per alguna cosa de poca importància és millor no intervenir i deixar que ho resolguin sols. Si la discussió no acaba, la nostra intervenció no ha de ser inquisidora a la recerca del culpable, no importa qui hagi començat. Hem de demanar-los que ens expliquin el que passa per torns i ajudar-los a buscar una solució. Poc a poc podem assignar tasques per a que col·laborin a casa i formin un equip. Pot ser que es barallin de petits però això no treu que quan creixin es converteixin en grans amics.

Núria Vernet Palau psicòloga Col.l núm 7176 Centre Giravolt

Eduard Bes

semblar. Crec que és una notícia curiosa de comentar.

Aquests aparells, com molts altres, fan servir tecnologies inhalàmbriques per realitzar operaciones de diagnosi/manteniment bàsiques com: treure estadístiques de funcionament, analitzar l’estat de la bateria, fer canvis de la configuració, etc. No tothom pot operar aquests instruments, per algunes raons: s’ha de saber la freqüència i el protocol al que treballe, també el codi amb el que encripten la se-

nyal, etc. Les primeres dades es poden conéixer simplement per especificació tècnica, moltes vegades és informació de domini públic. El tema del codi és quelcom més complicat que depèn estrictament del grau de protecció que vulgui donar el fabricant.

Què passa quan comencem a preocupar-nos del pressupost? El fabricant d’un dispositu gasta més en allò que el fa més competitiu, i en aquests aparells no acostuma a ser la protecció contra atacs de

hackers (més segur-més car).

Doncs ja tenim la convinació perfecte: una possible font de vulnerabilitat, el Dr. NO i BUM! La gent que cau per les cantonades.

Aquesta pel·lícula només és per demostrar que al final tot és una qüestió de diners. El tram de la cadena més dèbil és aquell en que s’hi inverteix menys.

Jaume Civit Enginyer de telecomunicacions

15/11/12 19:35

DO

11

2a quinzena - Novembre 2012

Llibre: ‘Des dels turons a l’altra banda del riu’ de Jordi Pujol / Cançó: ‘Ens en sortim’ dels Manel / Plat: Peus de porc / Beguda: Aigua

DOENTREVISTA

Marc Arza regidor Innovació, Empresa i Ocupació

"Falta cultivar l’ambició" i me’n vaig cap a casa”. A part, conciliar la vida familiar tampoc és fàcil amb un càrrec de responsabilitat com aquest.

Com es gestionen tres àrees en una sola regidoria?

La sort és que hi ha diversos equips de treball portat cada una de les àrees. Bàsicament, tot el tema d’Ocupació es porta des de Mas Carandell, on hi ha gent que porta molts anys dedicant-s’hi i saben molt bé el que fan i et solucionen molt la vida. Pel que fa a la part d’Empresa, hi ha la gent de Redessa, on tinc el despatx i hi treballo cada dia amb un equip que s’ha adaptat perfectament als canvis i sap on va. I per últim, la part d’Innovació és la que és menys tangible i que la porta jo directament com a regidor, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, amb la que tenim una molt bona relació.

JS

Jordi Sardiña

D

esprés d’estar molts anys fent de consultor i de professor dins el sector econòmic, l’Ajuntament de Reus li va oferir a Marc Arza poder ser el regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació, càrrec que ostenta des del febrer d’enguany, i que durant aquests mesos ha aconseguit convertit l’àrea en una de les més actives del consistori.

Com va ser que vas entrar a l’Ajuntament de Reus com a regidor?

Va ser una entrada per la porta del darrera. El dia en qüestió estava portant el meu fill a la guarderia i em va trucar l’alcalde per demanar-me que anés a l’ajuntament, allà em va explicar que el meu antecessor plegava i que m’oferia el seu càrrec com el següent de la llista.

T’ho vas haver de pensar?

No massa, la veritat, ja que m’encaixava i em feia il·lusió poder ser el regidor de l’àrea econòmica de l’ajuntament, tenint en compte que és un àmbit del qual sóc menys ignorant, per haver-hi treballat durant molts anys. Si el regidor que hagués plegat, hagués estat un altre, potser sí que m’ho hagués pensat, però no en aquest cas. Ara, primer de tot, li ho vaig preguntar a la meva dona, que és a qui li ho has de preguntar,

DOreus 13.indd 11

abans de fer un canvi de vida com aquest.

Quin balanç fas de tots aquests mesos? És un moment molt dur econòmicament, ja que la situació actual és un drama absolut, sobretot en termes d’ocupació. De totes maneres, tenim la temptació a pensar que tot va malament, però no és així. Hi ha una part econòmica del país que funciona molt bé i és la indústria exportadora, i a Reus tenim un quants exemples, igual que el turisme, amb una bona darrera temporada, i el sector de les TIC que està creant ocupació, amb 900 persones treballant al territori i amb l’arribada d’INSAIBM que n’ocuparà 100 en un any.

Per tant, hi ha coses que funcio-

Parlant de Mas Carandell, en quin punt es troba?

Mas Carandell funciona bé i hi va molta gent. Però, la nostra sensació és que, tot i estar desbordats, no estem tot el que hauríem d’estar amb els 10.500 aturats que tenim a la ciutat. Alguna de les conclusions a les que hem arribat és que hi ha un factor geogràfic important, ja que el mas està al barri Gaudí i la gent aturada viu a la banda oposada de la ciutat.

Per això començarem a fer sessions d’orientació i formació als diferents centres cívics de la ciutat perquè arribin a tothom. Un altre problema amb el que ens trobem és que els aturats, al cap d’uns mesos, deixen de banda la recerca activa de feina per desmotivació i desànim. I estem buscant fórmules per invertir aquesta situació com el Plans d’Ocupació Concer-

n

“La inseguretat i inestabilitat són dos condicionants molt poc amics dels negocis”

nen però no tenen el suficient pes específic com per estirar del carro, a més de que els sectors que funcionen ocupen persones que no són de l’àmbit on tenim el problema de l’ocupació. Dels 10.500 aturats que tenim a la ciutat, 8.500 són persones no qualificades o poc qualificades, que difícilment no podran aprofitar les oportunitats que s’obren a les TIC o a la indústria exportadora. Jo m’ho estic passant bé, però hi ha dies que diries “tanco la porta del despatx

tats amb empreses de la ciutat, que els paguem un 25% del sou dels aturats de llarga durada, sense prestació i amb fills menors de 16 anys al seu càrrec que ocupen i que han fet els nostres cursos de formació. Ara estem en la fase pilot, però a la llarga tenim l’objectiu d’ocupar unes 35 persones.

I el Tecnoparc i les seves empreses TIC? Quan es planteja els Tecnoparc com a projecte de creixement de

ciutat per dissenyar una àrea i tot un seguit d’estímuls de relació entre la universitat i el sector públic perquè s’estableixin i creixin empreses intensives en coneixement, de seguida es pensa ens dos sectors bàsicament: l’agroalimentari, que per tradició té molta força dins el territori, i el de les TIC, amb molt creixement i futur.

Fins al canvi de govern, s’havien fet moltes coses ben fetes en el sector agroalimentari, però en el

cultivar l’emprenedoria i fer-la més gran, i hi estem treballant amb una nova política de subvencions de fins a 6.000 € per a projectes amb plans de creixement a nivell internacional i que incentivin l’ocupació de joves professionals.

Com veus els proper any a nivell econòmic?

Serà un any difícil i complicat en tots els sentits, ja que el conjunt de problemes que tenim sobre la

n “A Reus hi ha més esperit emprenedor que en tot el conjunt del país, el problema és que som emprenedors en petit” sector TIC s’havia treballat molt menys i nosaltres ens adonem que és un sector amb molt potencial, i més amb les noves polítiques per part de la Generalitat en aquest àmbit, incentivant els projectes fora de Barcelona, i Reus és un dels llocs on es poden instal·lar empreses del sector amb èxit, com T-Systems o IBM, que en un parell d’anys ocuparen entre 200 i 300 persones, arribant al mig miler en quatre o cinc anys.

I el que hem fet amb totes les empreses, que són més de 50 a tot el

n “Tot i tenir problemes, tenim coses que funcionen bé i no ens hem de desesperar" territori, ha estat posar-les en contacte entre elles per crear sinergies i que cada una d’elles encara creixin més, que seria l’anomenat Cluster TIC, que no vol una altra cosa que el sector es vinculi i així el territori es converteixi en una referència en el mercat. Nosaltres ho impulsem però no ho podem liderar, ja que això depèn de que les empreses s’ho creguin i hi apostin econòmicament.

Com veus el món de l’emprenedoria a Reus? Hi ha esperit emprenedor?

Sí, i molt. A Reus hi ha més esperit emprenedor que en tot el conjunt del país, i el país és un dels més emprenedors del món. El problema és que som emprenedors en petit, muntant petites empreses, sobretot del sector serveis. Falta cultivar l’ambició i pensar en gran.

La clau no radica en la major o menor facturació, sinó en canviar la manera de pensar. Hem de

taula, que encara que els sabessim solucionar, demanen un procés de millora gran. També hem de tenir en compte tot el procés sobiranista que es planteja a nivell polític, i això provoca molta inseguretat i inestabilitat. Dos condicionants molt poc amics dels negocis. Esperem que sigui un procés ràpid que treballi al voltant de l’entusiasme col·lectiu, però sense oblidar problemes tan greus com l’elevada taxa d’atur.

Què teniu pensat fer des de l’ajuntament per afrontar-lo?

Per una banda, acompanyar tant com es pugui el tros d’economia que funciona, sense carregar-lo d’impostos per alentir-lo o matarlo, fent la seva vida més fàcil. I per l’altra banda, crear plans d’ocupació per a les persones aturades, com el ja citat o l’acord signat amb Unió de Pagesos per crear nous llocs de treballs. També estem remenant idees noves com el projecte ‘Reus Amunt’ amb el que convidem experts de diversos sectors perquè ens expliquin la seva experiència per poder-la aplicar al nostre territori.

Quin és el missatge a transmetre a la ciutadania?

Tot i tenir problemes, tenim coses que funcionen bé i no ens hem de desesperar. Tothom s’ha de solucionar els seus propis problemes.

Nosaltres ajudarem en tot el que puguem, però no podem ajudar en tot. Per ensortir-nos-en hem de fer les coses bé: les empreses sent millor empreses, obrint-se al món i sent més productives; els treballadors treballant més i cobrant menys; i els aturats no cansant-se de buscar feina per molt que costi.

Això dir-ho amb el sou de regidor garantit a final de mes és molt fàcil però aquesta és la realitat.

15/11/12 19:35

12

2a quinzena - Novembre 2012

DO

DOESPECIAL

Josep Borrell fotògraf

La fotografia com a concep

Il·lustració fotogràfica de llibres de guies, literatura, art i gastronomia; portades de revistes d’arquitectura, fotografia i moda, i catàlegs d’art; reportatges fotogràfics a tava molt més controlat i em deien exactament el que volien i no tenia marge de maniobra, però amb els anys això ha anat canviant, perquè les rutines de producció també han canviat.

Jordi Sardiña Quin va ser el moment en el que vas decidir que dedicaries la teva vida a la fotografia?

Jo anava per arquitecte, i vaig fer uns quants cursos relacionats, i com que no m’acabava d’agradar vaig començar a fer disseny a l’Escola Eina de Barcelona, on també s’estudiava cinema i fotografia. Un dels meus mestre en fotografia va ser el Xavier Miserachs, que va fer que m’il·lusionés per aquesta disciplina.

Tot i així, el teu estil beu molt del disseny...

Així és, mai he deslligat el disseny de la fotografia. El disseny m’ha ajudat molt en la realització fotogràfica, sobretot en la composició o l’equilibri de colors. Al llarg de la meva carrera mai he deixat de banda el disseny i encara, avui en dia, faig treballs relacionats. De totes maneres, per a mi, el principi bàsic de la fotografia és el concepte. Si tens clar el concepte, si tens clar què vols fotografiar i com, la composició, tens la foto. Si tens molta tècnica, però no tens clar el concepte, no faràs res. Per treure una bona foto, no cal fer més de 10 o 15 fotos. I mai s’ha d’oblidar la llum, ja que amb la llum pots definir el que vols fotografiar.

De tots els treballs fotogràfics que has fet al llarg de la seva carrera, de quin estàs més orgullós?

Al llarg de tots aquests anys he fet molts treballs relacionats amb la publicitat i la moda, treballant per grans empreses i marques com Victorio Lucchino o Armand

DOreus 13.indd 12

31 països... Aqu més reconegut

Com has viscut la revolució de la fotografia analògica a la digital?

Molt bé, ja que en el món de la fotografia sempre he intentat anar un pas endavant, i quan ja sonaven campanes de la fotografia digital jo ja em vaig començar a formar.

O sigui que no em va venir de nou i ho vaig acceptar perfectament, sense suposar-me cap trauma. Ara, tot i els avantatges tècnics que ha suposat la incursió de la fotografia digital, no s’han de perdre mai els principis bàsics de la fotografia.

Abusar del digital no és bo, ha de ser un complement als teus coneixements. La màquina et pot fer la feina, però és el fotògraf qui crea amb el seu art.

Basi. Al llarg de la meva carrera m’ha agradat molt treballar amb models, ja que és una feina molt creativa i gratificant.

Pots dir que sempre has gaudit de llibertat creativa?

Sí, puc dir que els meus clients sempre m’han deixat fer. Normalment, els clients han vingut a la primera sessió fotogràfica però després m’han deixat al meu aire, gaudint de la màxima llibertat cre-

ativa. I, personalment, jo treballo millor sense que ningú em controli i dono el millor de mi, sense regatejar esforços. És una qüestió de confiança.

I la resposta per part dels clients sempre ha estat molt positiva...

Per sort, mai he hagut de tornar cap treball ni m’han fet repetir res.

Sempre m’han donat molta llibertat i han acceptat tot el que he fet.

En les meves primeres feines es-

Podríem dir que el digital ha provocat més intrusisme a la professió?

Està clar que ara la fotografia està a l’abast de tothom i que tothom pot fer fotos, fins i tot amb el mòbil. Aquí és on entra la formació de cadascú i les escoles i centres de fotografia són els que

15/11/12 19:35

13

ia epte

ïsos... Aquest és només una petita part de l’extens currículum del reusenc Josep Borrell, un dels fotògrafs reconeguts i de prestigi, tant dins com fora de Reus. han de marcar la diferència. D’aficionats a la fotografia sempre n’hi ha hagut, però veritables professionals ben pocs. Sense coneixements tècnics un no pot ser fotògraf, pot fer fotos, però no ser fotògraf.

Com ha estat això de treballar des de Reus per al món?

En la meva professió el més habitual és treballar des de Barcelona per al món, però en el meu cas no ha estat així.

Com que ja des del principi vaig tenir sort a nivell de clients i m’agradava estar aquí, ja no m’he mogut, al llarg de tots aquests anys. Però s’ha de reconèixer que clients de Barcelona m’han rebutjat feines pel fet de tenir l’estudi a Reus, ja que això d’haverse de desplaçar fins aquí per feina els fa mandra. En més d’una ocasió m’ho vaig plantejar però aquí he seguit, tot i oferir-me molt bones feines a estudis de models de Barcelona com Francina o Teresa Gimpera. Ara, si he hagut de desplaçar el meu estudi a la capital també ho he fet, com en el cas de Revlon.

Quina ha estat la sessió fotogràfica dins el món de la moda que més t’ha marcat? És una mica difícil de dir, ja que he treballat amb més de 150 models al llarg de la meva carrera, tant models primerenques com consagrades, provinents de Milà o París. Si n’he de dir una, recorda la que vaig fer amb Mireia Canalda, que ara és molt famosa, però quan li vaig fer la sessió tot juts començava, però em va deixar impressionat per la facilitat per moure’s davant la càmera, sense pràcticament experiència.

Quin ha estat el teu sistema de treball amb les models?

El que he fet sempre quan em venia una

DOreus 13.indd 13

model a l’estudi, que ja arribava cansada pel fet de venir a Reus, me l’emportava a esmorzar i parlàvem de la sessió que li volia fer, i així quan començàvem ja sabia per on volia anar, i captava perfectament el sentit. Eren sessions molts amables, ja que sempre he tractat molt bé a totes les models.

I pel que fa a treballs de Reus i per Reus?

Tinc molt present el llibre que va escriure el meu gran amic Ramon Gomis, ‘Reus: un passeig per la ciutat’, i que jo vaig il·lustrar amb les meves fotografies. Va ser un projecte molt agradable, ja que en tot moment vam tenir molta llibertat creativa i vam treballar molt estretament.

Recentment has exposat a la Galeria Antoni Pinyol...

Sí, una mostra fotogràfica sota el nom de ‘P59’, que és un recull dels meus retrats de dones a diversos indrets del món, on he viatjat. Tots els retrats tenen un tractament posterior a través de Polaroid, que s’han transferit a paper d’aquarel·la, aconseguint així un efecte pictòric molt atractiu.

Algun projecte de futur en cartera?

Tinc moltes ganes de fer un recull de fotos atípiques o curioses de les més de 15.000 fotos que tinc dels més de 30 països que he visitat al llarg de la meva vida. També voldria recuperar un projecte sense ànim de lucre de retrats de famosos, com Bigas Luna, Andreu Buenafuente o Carles Santos, per a calendaris de gran format, del qual només es van fer dues edicions.

15/11/12 19:35

14

2a quinzena - Novembre 2012

DO

DOSALUT Montse Rabassa diploma en Nutrició i Dietètica (URV)

'Fàrmacs' contra el refredat

gestionant s’aconsella afegir all, ceba, pebre i condiments picants i consumir-lo lentament i contínuament.

- Mantenir una correcta hidratació. Quan es mantenen humides les vies respiratòries, els virus no prosperen. Els líquids calents són millors que els freds, perquè s’ha comprovat que el calor en sí es enemic dels virus i també que els vapors de l’aigua calenta combaten fins a cert punt la congestió.

CEDIDA

Redacció Amb l’entrada de la tardor i l’hivern, arriben els refredats típics que ens fan acudir a remeis clàssics, transmesos de generació en generació pels savis o àvies, sense passar la prova científica pel que fa als problemes respiratoris, com els refredats i les grips.

Algú de vosaltres ha sentit parlar que la vitamina C ajuda tant a prevenir com a curar els refredats?

La vitamina C en el passat se’l hi ha atribuït propietats preventives però actualment, no es disposa d’estudis científics que demostri la seva efectivitat en la prevenció del refredat comú ni a escurçar la durada ni la severitat dels símptomes en la població general.

A continuació, us exposo alguns aliments 'mucocinètics' (mobilitzadors de la mucositat) i també uns

quants consells que a alguns us poden ajudar contra el refredat o la grip dins d’una dieta equilibrada: - Preferir els aliments picants. Els aliments picants com la mostassa (isotiocianat d’alil), l’all (aliína), les pebroteres o pebreres (capsicina) són uns dels millors aliments mucocinètics. Les característiques farmacològiques, de les substàncies de tots els aliments picants, son: eliminen la descongestió, netegen els sins nasals i arrosseguen els agents irritants.

- Consumir caldo de pollastre condimentat. El pollastre conte un aminoàcid natural anomenat cisteïna, el qual s’allibera al preparar el caldo. Aquest aminoàcid té una gran semblança química amb la acetilcisteïna, medicament receptat en casos de bronquitis e infeccions respiratories. Per aconseguir el màxim efecte descon-

- Evitar la llet. La llet genera mucositat, empitjorant el problema de congestió, però no perquè augmenti la producció de mucositat si no que prolonga la congestió.

- També evitar el consum de begudes alcohòliques i amb alt contingut de cafeïna (cafè), ja que causen deshidratació.

- Prendre iogurts amb bactèries làctiques. Aquestes reforcen la immunitat.

- Augmentar el consum de vitamina C en el cas dels fumadors.

Aquesta contraresta els efectes dels agents oxidatius tòxics del fum del tabac. En efecte, els fumadors consumeixen tanta vitamina C que necessiten una quantitat més elevada que els no fumadors, on el consum es normal.

Dia Mundial de la Diabetis

Més diabetis, més ceguesa Els problemes visuals derivats de la diabetis, com és el cas de la retinopatia diabètica o l’edema macular diabètic, es troben entre les principals causes de ceguesa en els països desenvolupats.

Aquest fet fa que el risc de patir ceguesa sigui 10 vegades més gran en una persona diabètica, de manera que des de la comunitat mèdica s’adverteix de la importància de realitzar revisions que permetin detectar aquesta malaltia i reduir així l’elevat nivell de infradiagnòstic, així com revisions oftalmològiques periòdiques que evitin el desenvolupament de les malalties visuals associades.

El progressiu envelliment de la població és la causa principal de l’increment previst en la prevalença de la diabetis. Tenint en compte que el percentatge de població per sobre dels 65 anys creixerà de manera exponencial, des de la Federació Internacional de Diabetis, s’estima que la malaltia afecti més d’un 20% de la població europea en només 15 anys.

Aquesta xifra serà sensiblement superior a Espanya, on el reduït índex de natalitat farà que la població envelleixi a un ritme més gran que a la resta del continent.

De la mateixa manera que hi ha un considerable infradiagnòstic en els casos de diabetis, també hi ha una escassa consciència entre els pacients diagnosticats sobre la importància de sotmetre a revisions oftalmològiques freqüents per prevenir el desenvolupament de malalties oculars greus com la retinopatia o l’edema macular.

Un rigorós control glucèmic i revisions oftalmològiques periòdiques són essencials en aquest cas, per evitar el desenvolupament de la malaltia i frenar el seu avanç.

Clínica Baviera

Hipócrates va dir: “Que l’alimentació sigui la teva medicació”. Amb tot això, us aconsello, com sempre, a dur una alimentació equilibrada o saludable.

‘Enganxa’t a l’esport’ La jornada ‘Enganxa’t a l’esport’, organitzada per l’Agrupació Barça Jugadors per promocionar el futbol com a font de salut i prevenció, va tenir lloc a Reus el passat dijous 15 de novembre. Amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, La Caixa i l’Agència de Salut Pública de Catalunya, la jornada va tenir com a objectiu fomentar l’esport com a factor de protecció davant les conductes de risc.

Des de la seva posada en marxa el 2006, l’‘Enganxa’t a l’esport’ ja ha visitat gairebé 60 localitats d’arreu del territori, promocionant l’activitat esportiva a través de l’experiència i les reflexions dels exjugadors del FC Barcelona. L’acte principal a Reus va ser una taula rodona a la Sala d’actes de l’Antic Hospital, on va estar present l’exjugador i membre de l’Agrupació, Pere Valentí Mora.

A cada jornada s’ofereixen dues activitats, protagonitzades per un exjugador del FC Barcelona. La primera es tracta d’una xerrada dirigida a joves esportistes de 10 a 12 anys on es parla de diferents valors del futbol com la constància, el treball o la tolerància a la frustració. La segona activitat és una taula rodona on s’aborden els beneficis de l’esport, especialment en l’àmbit de la prevenció.

DOreus 13.indd 14

15/11/12 19:35

DO

15

2a quinzena - Novembre 2012

DOPERFIL

josep m. martí degà col·legi de periodistes

Un mestre de periodistes És un bon model? És un model que a vegades no agrada als polítics perquè quan hi ha diners prefereixen tenir una televisió pública per poder-la dominar.

Durant l'anterior Consistori va sortir un altre canal suposo que amb la voluntat de tenir una 'tele' pròpia. I l'actual Govern no sé si valora extraordinàriament Canal Reus.

Marcel Llevat

A

lguns veïns de Castellvell encara recorden com en Josep Maria Martí (Reus, 1950) de ben petit ja 'locutava' des del balcó de casa el que passava al carrer. Senyal inequívoc de la vocació de qui esdevindria una figura clau en el panorama mediàtic reusenc i del país. El 'Martí de la ràdio', com molts el recorden dels dies a Ràdio Reus, ha estat director de Ràdio Barcelona i SER Catalunya, i és l'actual degà del Col·legi de Periodistes.

Com s'inicià en el periodisme?

Jo tenia uns 20 anys i era mestre d'escola quan a el 'Correo Catalán' buscaven algú perquè fes temes d'ensenyament. I com que jo era un mestre que em movia molt i estava vinculat a l'Escola Catalana algú els va donar el meu nom. Vaig començar a compaginar les dues feines i després la 'mili' el corresponsal del 'Correo Catalán' es jubilava i vaig agafar la seva plaça.

Com era treballar llavors?

Era un tipus de periodisme que es pagava per foli publicat. Com que jo era mal fotògraf, les fotos me les feia l'actual director de l'Arxiu Municipal, l'Ezequiel Gorg. I llavors ja fèiem algunes coses que començaven a molestar a les autoritats locals del Movimiento, com la sèrie sobre la situació d'alguns de barris.

I després va venir a la ràdio.

Ràdio Reus era el mitjà de referència. El director, el Jordi Costa, era un periodista jove amb una gran intuïció i capacitat per a motivar i fer coses interessants, i em va oferir col·laborar-hi. I un dia em va dir: “Si vols ser periodista de debò t'hi has de dedicar de ple. Fent dues feines alhora no en faràs cap de bé”. Li vaig fer cas però llavors necessitava el carnet del sindicat de periodistes, i no me l'haurien donat mai.

I va decidir llicenciar-se.

Durant cinc anys vaig treballar a la ràdio i també anava Bellaterra.

Quan vaig anar a recollir el títol li

DOreus 13.indd 15

MLL

vaig dir a un company: “Mira'm bé perquè aquí no m'hi veuràs mai més”. I al cap d'uns mesos em van venir a buscar perquè hi fes classes i ja fa més de 25 anys hi sóc!

nals de Catalunya amb estudis a Tarragona i Cambrils, ens vam aliar amb Ràdio Móra d'Ebre i teníem corresponsals a Tortosa, la Terra Alta o la Conca de Barberà.

n

"La classe política d'aquest país en general és de mirada curta en els temes de comunicació" Com recorda Ràdio Reus?

Era una ràdio petita i fèiem de tot.

Jo feia un informatiu que es deia 'Plaça Major'. Vam haver d'aprendre a fer ràdio en català perquè no n'havíem après a l'escola. Jo passava censura per uns comentaris que feia, fins i tot després del 75.

El Costa va fer una ràdio molt viva, tocant l'actualitat i allò era una novetat perquè llavors tots els mitjans eren oficials. Era una ràdio molt al costat del canvi polític i cultural dels temps, amb un debat diari que es deia 'Taula rodona'. Gent amb càrrecs i d'entitats parlava per primer cop a la ràdio.

I el 1982 arriba a la direcció.

Em vaig proposar que Reus fos capital també en ràdio, ja que havíem estat els primers en fer una ràdio propera, en català i informativa. I per això vam posar en marxa una xarxa de les comarques meridio-

L'Andreu Buenafuente l'anomena el seu “pare periodístic”.

Com el va conèixer?

L'Andreu col·laborava a Ràdio Popular i el vaig fitxar per fer els esports. I un cop a Ràdio Barcelona, vam fer una aposta arriscada: un programa d'humor al migdia amb un 'tio' desconegut de Reus. A Barcelona hi vaig portar molta gent que havia estat amb mi aquí: el Josep Maria Girona, el Xavier Pons o la Montse Llussà. Un comercial un cop va dir: “Si el Martí segueix així un dia portarà el cavall del Prim a fer ràdio. Tots els porta de Reus!” És un dels promotors de Canal Reus. Com veu la tele local? És una de les úniques iniciatives d'aquest estil a Catalunya: una televisió de servei públic gestionada per una empresa privada que dedica els beneficis a recapitalitzar-se.

Potser per això encara resisteix.

No en sembla molt satisfet.

Quan en una ciutat com la nostra la institució pública que té més periodistes és l'ajuntament, aquesta és una ciutat s'ho hauria de fer mirar.

Mentrestant hi ha mitjans que donen feina a gent i que arrisquen i no poden tirar endavant. En tot cas som l'únic mitjà diari que té la ciutat i que fa aquesta funció informativa. És una televisió estimada, ben gestionada i que ha obtingut molts premis gràcies a l'esforç enorme de tota la gent que hi ha treballat.

Mitjans i política lliguen poc?

La classe política d'aquest país, en general, en els temes de comunicació és de mirada curta, no importa el color. Una societat lliure és la que té mitjans lliures, quants més millor. La precarització dels mitjans potser convé a certs polítics, però suposa una pèrdua de les llibertats democràtiques. I en el nostre cas, si el mitjà és en català, de la nostra identitat cultural. És evident que els mitjans han d'estar ben gestionats.

Però un mitjà de comunicació és alguna cosa més que una empresa. És el que crea la relació entre els fets i els ciutadans. Sense mitjans no podem exercir el dret a disposar d'una informació lliure i plural.

Què li agrada més de ser secretari general dels Premis Ondas? És una bona talaia per veure el que es fa d'interessant en ràdio i televisió arreu del món. Permet conèixer nous formats, professionals emergents o com treballen els mitjans tradicionals amb la xarxa. Els premis combinen qualitat i popularitat, a vegades al 50% i d'altres amb més d'una cosa que de l'altra, com sempre que hi ha un jurat. Però crec que el balanç global és bo.

APUNT BIOGRÀFIC Format com a mestre d'escola, Josep Maria Martí (1950) s'inicia en el periodisme als 20 anys col·laborant a 'El Correo Catalán'. Poc després comença a treballar a Ràdio Reus compaginant aquesta feina amb el magisteri. Es llicencia a la Universitat Autònoma de Barcelona, on poc després comença a donar-hi classes, activitat que encara exerceix actualment.

Durant la Transició encapçala juntament amb altres periodistes la recordada revista 'Mestral', i a mitjans dels 80 es fa càrrec juntament amb alguns d'aquests professionals de l'antic 'Setmanari Reus', rebatejat com 'Reus Diari', embrió del 'Nou diari'.

El 1982 arriba la direcció de la ràdio local, planter de molts periodistes de la ciutat alguns dels quals faran el salt amb ell a Barcelona. El 1985 el grup PRISA entra a la Cadena SER i Martí accepta la direcció adjunta de Radio España Barcelona SA. El 1989 arriba a la direcció de Ràdio Barcelona, càrrec que ocuparà fins el 2001. No obstant, segueix vinculat a l'empresa en tasques d'assessorament i amb el càrrec de secretari general dels Premis Ondas.

El 1998 impulsa juntament amb un grup de persones vinculades a la ciutat i el món de la comunicació Canal Reus Televisió, un projecte inèdit de mitjà públic gestionat per una empresa privada.

El 2010, Martí és elegit degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Les prioritats de la seva junta han estat el reciclatge i la formació continuada del periodistes veterans que han perdut la feina i establir ponts entre mitjans i nous llicenciats perquè puguin tenir la primera oportunitat professional en un gremi tan castigat per l'atur. Martí és també director de l'Observatori de la Ràdio a Catalunya.

15/11/12 19:35

16

2a quinzena - Novembre 2012

DO

DOCULTURA Wim Mertens compositor i pianista

oriol garcia farré productor

La tecla justa Jordi Sardiña Amb més de 30 anys i 70 àlbums publicats, el compositor i pianista belga Wim Mertens, torna el proper 28 de novembre al Teatre Fortuny, després del seu primer concert a Reus l’any 2006. En aquesta ocasió ve acompanyat al violí per Tatiana Samouil i al cello per Lode Vercampt.

Pau, el llegat de Casals

Com definiria el seu estil musical?

No tinc un sol estil musical, sinó molts estils, depenent d’on toco i com toco. La música cada cop que s’interpreta sona de manera diferent i això fa que tingui molts estils.

Quins són els seus projectes de futur?

Estic treballant en un nou àlbum MLL

Marcel Llevat

R

CEDIDA

Què recorda d’aquell primer concert a Reus?

Va ser molt interessant, ja que vaig presentar material nou davant el públic de Reus i ells va acabar de complementar la composició amb la seva presència. Reus té un públic molt culte i que coneix i aprecia molt la música.

Què podrà escoltar el públic en aquest nou concert?

El concert comptarà amb dues parts, una dedicada al meu darrer treball d’estudi, i una segona part, amb un recull de les meves peces més conegudes dels 80 i 90.

d’estudi, que sortirà publicat properament, on participaran diversos instruments acústics de diferents músics per crear una nova i diferent sonoritat.

Quin missatge li voldria transmetre a la ciutadania perquè no deixen d’acostar-se a la cultura, tot i la crisi actual?

S’ha de veure la cultura com una manera de transmetre positivisme i esperança, que fa veure la vida amb més bons ulls, i això és la millor teràpia contra la crisi. Aquesta situació passarà i segur en sortirem enfortits, i la cultura ajudarà.

eus va tenir el privilegi, en el marc del Memorimage, d'estrenar 'Un poema a l'exili', documental guanyador del Festival. El film narra la gestació de 'El Pessebre', la gran obra pacifista de Pau Casals basada en el poema de Joan Alavedra. El seu productor, l'Oriol Garcia, ens explica les claus del documental, que es podrà veure el proper 5 de desembre en una projecció especial a l'Auditori de Barcelona i l'endemà per TV3.

Com va néixer el documental?

Jo havia estudiat història a l'Autònoma amb la directora Alba Gómez Escudero, que se'n va anar a viure a Puerto Rico. El 2010 es va commemorar el 50 aniversari de l'estrena de 'El Pessebre' a Acapulco i en aquesta efemèride ella va pensar que podríem fer alguna cosa sobre aquesta obra, que és una de les més importants de Casals, que ens permetria vertebrar dos territoris com Catalunya i Puerto Rico, amb unes similituds i un tema d'interès comú.

Cafè Teatre Reus

DOreus 13.indd 16

Local emblemàtic del centre de Reus, situat a l’entrada del Centre de Lectura, on l’activitat cultural hi és molt present durant tot el dia. A part de menjar o beure alguna cosa, un pot delectar-se amb actuacions musicals de tot tipus i per a tots els gustos. La propera actuació serà la d'Stromboli Jazz Band, el dissabte 17 de novembre a partir de les 23 h, on el públic podrà interactuar amb els artistes gràcies a la proximitat de l'escenari.

Quin recorregut tindrà ara el documental?

Ja hi han 12 països interessats en

n 'Un poema a l'exili' narra la gestació de 'El pessebre', l'obra pacifista de Pau Casals i Joan Alavedra' de l'obra i els seus autors. La nostra sorpresa va ser veure que 'El Pessebre' havia tingut en la seva època una repercussió enorme a nivell mundial i així ho mostrem.

Què atreu més de la història?

Casals ha de passar una guerra, ho perd tot, viu l'exili. I enmig de la desesperació i la seva depressió, troba un projecte que l'engresca i el fa tirar endavant juntament amb el poeta Joan Alavedra, a qui també hem volgut reivindicar, i amb qui manté una relació a través d'una correspondència que el documental recupera.

Creus que hi ha molt desconeixement de la figura de Casals?

agenda

Paraules de tarda, ritmes de nit

Raül Cid, d'Stromboli Jazz Band, i Francesc Valls, del Café Teatre Reus. JS

I com en descriuries el resultat?

Crec que hem fet un producte apte per tothom. Per això hem barrejat ficció, documentació, música, cercant fer un contingut que no fos elitista. La idea era difondre el missatge de pau que es desprèn

Crec que sí. Nosaltres de Casals sabíem poc més de que era un senyor de El Vendrell, que va actuar a la Casa Blanca i que va fer un discurs a les Nacions Unides on va rebre una medalla i va dir “I am a Catalan”. Hem volgut explicar tota la història fins que arriba a la ONU, el que ens permet mostrar la dimensió pacifista de Casals. Hem descobert que realment està a l'alçada d'un Martin Luther King o de qualsevol Nobel de la Pau. Crec que Casals és un personatge més vigent que mai en un moment que molts volem reivindicar la nostra catalanitat al món, sense amagar-nos del que realment som: catalans. Ell va tenir la possibilitat de proclamar-ho i nosaltres també l'hem de tenir.

Centre de Lectura Audiovisual Dilluns, 19, 19 h ‘Vietnam: el regne Xampa’ Sala d’Actes Cinema Dimecres, 28, 19.30 h ‘Amarcord’ Sala d’Actes Concert Divendres, 23, 19.30 h ‘Concert de Santa Cecília’ (Banda Simfònica de Reus) Teatre Bartrina

comprar-lo i es farà tot un circuit per festivals internacionals. Nosaltres vam trigar quatre anys a produir-lo perquè vam lluitar per una sèrie de coses, com poder rodar a la Sagrada Familia o fer unes recreacions realistes.

Que són un dels punts forts.

Hem aconseguit donar-li una pàtina que les faci creïbles perquè és on els documentals d'aquestes característiques acostumen a fallar. Vam agafar una mica com a model les darreres pel·lícules de Ridley Scott, com 'Robin Hood', buscant aquest model que et faci creure que ets dins la història, amb els actors, enquadraments, entorns i llums adequats.

Conferència Dijous, 22, 19 h ‘L’Anell del Nibelung’ de Wagner Sala d’Actes Curs Dijous, 29, 18 h ‘Visió i aprenentatge’ Sala de Projeccions Exposició Dissabte, 24, 20 h 46è Concurs Fotogràfic Aplec Baix Camp Lectura Dimarts, 20, 19.30 h ‘Diari d’hivern’ (Paul Auster) Sala d’Actes

15/11/12 19:35

DO

17

2a quinzena - Novembre 2012

DOENTITATS

Biel Ferrer president Òmnium Cultural Baix Camp

Llengua, cultura i país fiscal, i ara ho ha fet a nivell polític, atesos els darrers esdeveniments i l’evolució i maduració de la idea de l’alliberament nacional.

Per tant, Òmnium ha fet un pas endavant i aposta per un full de ruta nou basat en la majoria social i el dret a decidir per a l’assoliment democràtic i pacífic de la independència.

JS

Ò

mnium Cultural és una entitat que fa 50 anys que treballa per la llengua, la cultura, el país, l’educació i la cohesió, integrada per un gran nombre de voluntaris que s’hi dediquen de forma totalment desinteressada, tot col·laborant activament amb diverses entitat de la ciutat. Biel Ferrer n’és és el president de la seu territorial de Reus.

Quines són les activitats relacionades amb cada una de les àrees de l’entitat?

En l’àmbit de llengua i cultura, realitzem cicles literaris de diferents gèneres que desemboquen en els ‘Premis Literaris Baix Camp’, amb el conseqüents premis, el ‘Premi Josep M. Martí Sardà’ d’assaig breu; el ‘Premi Gabriel Ferrater’ de poesia; i el ‘Premi Antoni de

DOreus 13.indd 17

Bofarull’ de narrativa breu. Amb aquests premis fomentem la creació literària dels joves, on conflueixen la fidelitat a la llengua i l’ambició literària.

En l’àmbit de país, realitzem actes institucionals per tot el país per tal

nacional ‘Quedem?’, juntament amb Caritas o el Centre de Normalització Lingüística, persones nou vingudes amb persones autòctones per construir plegats la convivència a favor del país i del creixement i l’enriquiment perso-

n

“Òmnium aposta per un full de ruta nou basat en la majoria social i el dret a decidir per a l’assoliment democràtic i pacífic de la independència” de posicionar-nos nacionalment a favor de l’estat propi i de la independència política. Fins ara, Òmnium havia impulsat totes les consultes i la manifestació del 10 de juliol del 2010, sota la afirmació de que ‘Catalunya és una nació i nosaltres decidim’.

I pel que fa a l’àrea d’educació i cohesió, l’objectiu és posar en contacte, a través del programa

nal. L’objectiu final és conèixernos i conèixer l’entorn més immediat de la ciutat, la comarca o el país.

En quin punt es troba Òmnium Cultural dins el procés sobiranista?

Ja fa un any, Òmnium Cultural ja es va posicionar a favor de la independència lingüística, cltural i

I pel que fa a Òmnium Baix Camp?

Des de la nostra seu, tenint en compte que tenim una estratègia local i comarcal, aplaudim aquesta nou discurs de l’entitat, perquè és el camí més lògic i raonable per tirar endavant el nostre lema ‘llengua, cultura i país’. Hem de solucionar la qüestió nacional definitivament per tal de salvar el país, ja que tots els òrgans de l’estat espanyol s’estan posicionant en contra de molts aspectes que s’havien assolit, i així no es pot avançar.

Amb quants socis compta la vostra seu? Òmnium ha experimentat un creixement exponencial arrel de la manifestació del 2010. En dos anys, hem doblat el número de socis, passant del 350 als 700.

Està clar, doncs, que l’entitat creix perquè s’ha anat posicionant de forma coherent i clara en el nou context polític, a diferència de molts partits polítics, i això la població ho ha vist i ho ha valorat.

I una bona mostra d’això és que a l’àmbit nacional estaríem parlant de més de 30.000 socis, i aquest fet ens dóna una gran seguretat en les passes ideològiques i, sobretot, econòmiques que estem fent, ja que l’administració local i autonòmica no pot subvencionar.

Gràcies a aquest mecenatge col· lectiu podem tirar endavant.

Quina quota paguen els socis?

A hores d’ara, estem al voltant dels 60 euros a l’any, i tenim una quota reduïda per a estudiants i jubilats de 30 euros. Aquestes quotes són de referència, ja que el soci pot sol·licitar d’aportar una quota menor o major. Això és possible gràcies a que Òmnium és una entitat declarada d’utilitat pública i que té un tractament fiscal especial, desgravant fins a un 40%.

Qui pot ser soci i què pot fer?

Persones de totes les edats que vulguin col·laborar desinteressadament, treballant en equip en els diversos programes que tenim.

Activitats Novembre Dijous, 22, 20 h, Sala Actes Presentació del llibre biogràfic ‘Del Campanaret a Mart. Notes biogràfiques de Josep M. Gort i Sardà (Reus, 1912-1972), i comentaris de textos de Josep M. Gort, a cura de l’autor del llibre, Ezequiel Gort, historiador i arxiver.

Divendres, 30, 20 h, Sala Actes Acte de lliurament dels Premis Literaris Baix Camp per a Joves Escriptors 2011.

Presentació dels llibres de poesia i de narrativa breu de les darreres edicions dels premis.

Presentació de la convocatòria dels premis 2012-2013.

Exposició ‘Oda als objectes’, de Glòria Coll i Alba Domingo.

Conferència de la professora de la Universitat de Barcelona, Laura Borràs, comissària de l’Any Calders, Sales i Tísner, presentada per l’escriptor Aleix Cort.

15/11/12 19:35

18

a

2a quinzena - Novembre 2012

DO

DOCOMERÇ

Refan aromàtics Reus

La marca blanca del perfum gia, ja que és un món on hi ha molt de desconeixement en relació a les marques blanques. En altres mons com el de l’alimentació o la medicina, les marques blanques estan totalment implantades, però en el món de la cosmètica encara

la nostra clientela se’ls emporta a casa amb flascons reutilitzables de tres mides diferents, depenent de les seves necessitats”, apunta Magda.

A part, a Refan també compten

n

Els perfums es presenten a granel i la clientela se'ls emporta a casa amb flascons reutilitzables

CEDIDA

Redacció

E

s pot comprar perfum a un preu assequible? Si parlem de ‘Refan’, la resposta es ‘sí’, ja que a l’establiment del carrer Major, 19, al costat del Centre de Lectura, es troben les essències dels grans perfums a un preu de marca blanca. Fer bona olor ja no està renyit amb un bon preu.

Magda Pujol, veterinària de formació i dedicada professionalment a la dietètica i la nutrició durant 13 anys, va decidir, l’octubre del 2011, obrir el seu propi negoci, dedicat al perfum. Però lluny de les grans marques, ella ha apostat per la marca blanca Refan, que ofereix la mateixa qualitat però a un preu molt més assequible. Tal com la mateixa Magda afirma, “hem hagut de fer molta pedago-

hi ha certes reticències, tot i que en perfumeria el que primer es percep és l’olor, sense saber de quin flascó prové”.

Lluny de les imitacions, a Refan, amb més de 170 referències de perfums i colònies per a dona i home i nen, el que s’ofereix és un contingut d’alta qualitat, que conté la mateixa fórmula que les grans marques de perfumeria, però sense grans campanyes publicitàries i flascons de disseny, que encareixen el producte. “Els nostres perfums es presenten a granel i

amb tota una sèrie de productes relacionats amb el sabó, amb productes fets a mà i personalitzats amb tota mena formes, colors i aromes.

De cara a la propera campanya de Nadal, l’establiment, ja té a punt tota una gamma de productes relacionats amb aquestes dates, com sabons amb forma d’objectes nadalencs o pastissos de tovalloles customitzats. Tots els clients que adquireixen aquests productes, durant el mes de novembre, tindran un descompte especial.

El proper divendres 23 de novembre, els restaurants McDonald’s celebren la seva festa més solidària, el McHappy Day. Durant aquest dia, prendre un Big Mac significa ajudar, ja que el seu import es dóna íntegrament a la Fundació infantil Ronald McDonald, la fundació per a la construcció i manteniment de les Cases Ronald McDonald.

Per donar suport a aquesta causa, aquest dia, els restaurants McDonald’s de Reus, gràcies a la col·laboració d’Isaac Cuenca, sortejaran una samarreta firmada, entre tots als clients que comprin un Big Mac. També comptaran amb la presencia de Faro, dibuixant gràfic.

DOreus 13.indd 18

15/11/12 19:35

DO

19

2a quinzena - Novembre 2012

DOCOMERÇ

La Ibense

La Torroneria de La Ibense Productes Torrons Xixona, Alacant, rovell, crema cremada, ‘terronico’, 'guirlache', massapà, massapà amb fruita, nata-nou, coco, a la pedra.

Torrons de xocolata Ametlles, avellanes, cointreau, crema catalana, cruixent, de tòfona.

Coques Imperials, xocolata.

Torrons sense Sucre Xixona, Alacant, a la pedra, xocolata.

Dolços de Nadal Polvorons, bombons de xocolata, neules variades, ametlles farcides, pastissos de glòria, pastissos de rovell, boles de coco cobertes de xocolata, ‘piñonates’, figuretes de massapà amb nous, sospirs de xocolata, crestes de rovell, crestes de batata, marqueses, pa de Cadis farcit de rovell o fruita, confits, pinyons, confits de xocolata.

JS

Redacció

E

l 1997, empesos per clients i amics que havien provat el torró i els dolços nadalencs que la família Vilaplana consumia a casa seva, La Ibense es va llançar una nova aventura ‘La torroneria’.

Durant més d’un mes, La Ibense realitza un esforç enorme per convertir la seva geladeria en una ‘Botiga de Nadal’, tenint cura de tot el detall de la deco-

DOreus 13.indd 19

ració al màxim per intentar sorprendre a la seva clientela any rere any.

La Ibense ofereix més de 30 varietats de torrons elaborats artesanalment a Xixona a base d’amtella marcona 100% , així com 35 classes de dolços artesans i una acurada selecció de vins, caves i delicatessen. Amb tots aquests productes s’elaboren lots i cistelles de Nadal a la mida del pressupost de cada client, i petits detalls per regalar a partir de 12 €.

Enguany, dins la gamma Gourmet de torrons de La Ibense, s’ha afegit el torró de trufa cruixent, a base de xocolata negra o amb llet, sobre cruixent de neules i praliné d’avellanes, a més dels floquets cruixents.

Tenint en compte les necessitats d’alguns del nostres clients, La torroneria de La Ibense també elabora diverses classes de torrons i dolços sense sucre, així com varietats aptes per als al·lèrgics al gluten.

Torrons Gourmet Cruixent de xocolata blanca amb festucs i blat de moro, xocolata negra amb nous, trufat de pistatxo amb crispi de gerds, trufat d’avellanes a l’aroma de romaní, trufat de maracujà cruixent i trufat de nous pecanes.

Ens trobaràs al Centre Comercial del Pallol (Plaça Evarist Riera) *Tots els productes també es poden adquirir a través de la botiga online de La Ibense, www.laibense.com/laturroneria

15/11/12 19:35

20

2a quinzena - Novembre 2012

DO

DORESTAURACIÓ L’ortografia del vi El celler de vins Orto de El Masroig de la DO Montsant està format per quatre viticultors que porten més de cinc generacions de tradició en l’elaboració de vins al més pur estil cooperativista.

El Rincón de Iruña

Cuina de cor

Amb més de 20 hectàrees de vinyes que produeixen entre 40 i 50 quilos de raïm, el celler comercialitza més de 35.000 ampolles de vi, de nou tipus, Orto, Blanc d’Orto, Les Comes d’Orto, Dolç d’Orto Negre, Dolç d’Orto Blanc, Les Tallades de Cal Nicolau, Les Pujoles, Palell, i La Carrerada, i set varietats, garnatxa tinta, garnatxa blanca, garnatxa peluda, picapoll negre, ull de llebre, cabernet sauvignon, i carinyena.

El proper dia 30 de novembre, Vermut Rofes organitza un sopar maridatge amb una selecció de vins del celler Orto, que acompanyaran els plats servits pel restaurant de la ciutat.

let amb foie, un ja assoleix l’èxtasi total i es fa difícil no emocionar-se amb tota l’explosió de sabor i sensacions que es perceben. I per rematar, un postre que és més que un postre, a base de pastís de formatge Idiazabal, pastís de cireres, gelat de nous i de cervesa.

JS

Jordi Sardiña

‘A

l pot petit hi ha la bona confitura’. Aquesta dita popular resumeix perfectament l’essència del restaurant de Cambrils, ‘El Rincón de Iruña’, un petit local però amb una gran qualitat i servei. La xef Verònica Herrero i el maitre Nicanor Losada, fan gran un petit racó.

Menjar al restaurant ‘El Rincón de Iruña’ és tota una experiència. I és que només entrar al local i abans d’asseure’s a taula, un ja és conscient de que no és un restaurat qualsevol. Començant per la deco-

ració de d’excel·lent gust, i seguint per la càlida benvinguda dels seus propietaris: Verònica Herrero i Nicanor Losada, xef i maitre, respectivament.

Un cop a taula, en Nicanor t’atén molt diligentment i t’ofereix una àmplia carta de plats, tant de la cuina gallega, en honor seu, basca, en honor a la Verònica, com catalana, en honor a la terra que els acollit des de fa més de deu anys.

Davant d’una oferta culinària tan àmplia, no et queda un altre remei que deixar-te aconsellar per l’excel·lent criteri d’en Nicanor, gràcies a la seva àmplia experiència

Després de viure i sentir una experiència culinària d’alt nivell com és la de ‘El Rincón de Iruña’ es fa molt difícil haver de dir ‘adéu’ a la Verònica i al Nicanor, i la millor opció és dir ‘a reveure’, perquè interiorment un sap perfectament que tornarà i no trigarà molt, ja que l’‘Iruña’ ja forma part del teu cor.

professional en diversos restaurants d’Europa. El menú degustació és la millor opció, ja que en poc més de mitja dotzena de plats es capta perfectament l’esperit d’una cuina elaborada amb amor.

Les mandonguilles de vedella amb salsa curri i crema de bolets amb tomàquets obre el menú degustació i ja et fa adonar de que el que vindrà a continuació no tindrà desperdici. Ho corrobora el carpaccio de gamba de Tarragona amb oli de pinyons, complementat perfectament amb el següent plat, rotllet de ceps i foie amb reducció de salsa de soja i agredolça. Quan arriba el rap amb salsa de bolets i el fi-

C/. Fuster Valldeperas, 6 · Tel. 977 773 891 · 43205 REUS

DOreus 13.indd 20

15/11/12 19:35

DO

21

2a quinzena - Novembre 2012

DORESTAURACIÓ

DOreus 13.indd 21

15/11/12 19:35

22

2a quinzena - Novembre 2012

DO

DOCLASSIFICATS ImMoBILIàRIA

compres vàries 4 reformes llar 5 ENSENYAMENT 6 tarot 7 RELACIONS 8 altres 9

1

COMPRA VENDA LLOGUER TRASPÀS

borsa TREBALL

2

oferta DEMANDA

MOTOR

3

COMPRA VENDA LLOGUER

ImMoBILIàRIA

1

venda SALOU: Apartament a l’EDIFICI JEREZ, bon estat, 42m2, 1 habitació doble, 1 bany, cuina americana, saló de 17 m2, piscina i jardí comunitaris, amb ascensor.

Ref:003.01394. 65.000 €. T.977350009 SALOU. ZONA TURÍSTICA. Apartament 45m2, 3ª planta amb ascensor, 1 hab. doble i 1 hab. individual, cuina independent, saló-menjador, bany complert. Necessita alguna reforma. Piscina i conserge.

Ref. 003.01699.100.000€. T. 977350009 CAP SALOU - Apartament a primera linea de mar. Tipo estudi, 31m2, saló-menjador, cuina, bany. Zona comunitària amb piscina. Balcó. Per reformar.

REF: 003.01658. 63.000 €. T. 977350009 MIAMI PLATJA - URB. CASALOT. Casa adosada, 2 dormitoris, 1 lavabo, 1 bany complert, saló-menjador, cuina moblada, jardi privat amb accés directe a piscina comunitaria, parking inclòs. Barbacoa a la terrassa. Casa a estrenar. Ref.: 003.01671. 105.000 €. T. 977.36.92.46 MIAMI PLAYA - Apartament 1 dormitori, 1 bany complet, saló-menjador-cuina, terrassa amb vistes, zona comunitaria amb piscina, ascensor, moblat. Ref. 003.01509. 138.000 €. T. 977.36.92.46 SALOU - Apartament situat al edifici Arquus, 40m2, REF: 003.01500. 58.000 €.

T. 977-350009

SALOU- ZONA CARRER MAJOR Apartament a l’edifici Alboran de Salou.

5ª planta amb ascensor, zona comunitària amb piscina, mot aprop de la playa i Port Aventura, bany, saló-menjador, cuina ind., dormitori tipus camarote, terrassa.

NO DEIXI PASSAR L’OPORTUNITAT. REF: 003.01652. 72.600 €.T. 977-350009

DOreus

INSERIM LES TEVES OFERTES DE FEINA

GRATUÏTES info@DOreus.com

REUS – Oportunitat!. Producte Bancari.

Pis de 3 habitacions, 1 bany, 1 lavabo.

Ref. 002.03149. 35.000 €. T.977-319406 REUS – Oportunitat!. Producto Bancario. Pis de 4 habitacions, 1 bany.

borsa TREBALL

2

oferta

Ref: 002.03147. 46.000 €. T. 977-319406 REUS - ZONA AVDA. SANT JORDI. Pis de 150m2, 5 habitacions, 2 banys.

Moblat. Cuina independent reformada.

Terrassa i balconada. Pàrquing opcional.

Recinte comunitari amb piscina i jardí.

Ascensor. Ref. 002.03099. 252.000 €.

REUS ZONA AVDA. TARRAGONA. Àtic de 105m2, 4 habitacions dobles. Completament moblat. Pàrquing inclòs. Cuina independent. Terrassa, balconada, galeria. Recinte amb piscines, dutxes i jardí.

Ascensor. Ref. 002.03113. 288.750 € Tel. 977-319406 REUS ZONA CENTRE. Capritxós àtic de 2 hab dobles, bany, cuina indep. equipada, parquet, armari encastat, traster. Calefacció.Per entrar a viure. Ref: 002.01754. 170.000€ Tel: 977-319406

ImMoBILIàRIA LLOGUER Argentera (Baix Camp).

Casa de lloguer per dies. Al casc antic del poble, amb foc a terra i completament equipada. Vistes al Castell d’Escornalbou. Màxim 6 persones.

Telf. 609373211 www.caseta.cat

chica busca trabajo de limpieza o para cuidar personas mayores, tengo experencia. t.642930670 pareja de rusia tenemos experencia en trabajos del campo, somos responsables con muchas ganas de trabajar, y nos ofrecemos para cuidar fincas y masias y casas de campo con animales.

T.642930670 S'ofereix llicenciada amb experiència per a classes de repàs escolar i cangurs. T. 675 342 702 Cora S'ofereix noi de 33 anys Per treballar. Anglès parlat i escrit nivell alt. Català i castellà nivel alt. Cap problema d'horaris. tel. 630050981.

S'ofereix senyora responsable amb molta experiència per cuidar nens per les tardes. M. Dolors. Mòbil: 690812495 (trucar a partir de les 16 h) S'ofereix ajudanta de cuina amb experiència i referències.

Tel. 646.300.874

DOreus

Encarregada de fruiteria amb vuit anys d'experiència. Tel.:646.300.874 s'ofereix per netejar cases i comunitats a Reus. T 637 949 970 S'ofereix enginyer tècnic en telecomunicacions experiència en classes de repàs individuals de ciències: Matemàtiques, Física, Tecnologia, Electrònica, Estadística. Es donen classes a tots els nivells: EGB, ESO, BAT, Cicles, Universitat. T. 664644871 senyora s'ofereix per fer feines de neteja i comunitats. M. 637 949 970 Estudiant universitari s'ofereix per a donar classes de repàs, responsable i amb experiència. Resident a Reus i amb vehicle propi, disponibilitat total.

M. 658 205 090

borsa TREBALL

2

DOreus 13.indd 22

5

FreCalGas S.L. instal·lacions i reparacions de gas, calefacció i fred.Rapidesa i qualitat. Telèf.

625133722. frecalgas@gmail.com.

ENSENYAMENT

6

repàs DE Física, matemàtiques i Química per Batxillerat.

Professor amb molta experiència.

Zona cèntrica de Reus. T. 977 34 39 90.

TAROT

7

TAROT

806 50 10 14

ES NECESITA

AJUDANT DE CUINA Noi de 16 a 30 anys aproximadament, amb ganes d’apendre.

Català parlat.

Enviar currículum a

treballcuina@gmail.com MOTOR

reformes llar

JOSEP MARQUÈS 24 hores

demanda

Expositors: MERCAT CENTRAL FIRA DE REUS HOSPITAL SANT JOAN HOSPITAL MORA LA NOVA CENTRE CÍVIC Del Carme Plaça de la Patacada VICAVA C/Ample PADIS C/Gaudí PASTISSERIA MARE MOLAS C/Mare Molas TOMAS BARBERÀ Plaça del Mercadal RESTAURANT LOS ARCOS Pol. Agro Reus ESTANC DÍAZ C/Llovera LA BOUTIQUE DEL TACÓN Raval St. Anna REUS DEPORTIU C/Gaudí BYE BYE PELOS C/Sant Elies PARQUING SIMONET C/Salvador Espriu

Climatitzador, Sensor de llum, pluja i aparcament. Telf.. 977 316 099.

3

VENDA VOLKSWAGEN PASSAT 2.0 TDI 140CV Año: 2006. 136.000 km / Diesel/ 140cv.

Garantia 12 Meses. 10.500 €.

T. 977 30 10 16 MERCEDES R 320 CDI Motor 3.0 cc de 225 cv, A/T, Climatitzador, E/E, C/C, D/A, Sostre pano., 6 plz, Navegador, Xenó. Telf. 977 316 099

Passeig Prim, 27 b. REUS

RELACIONS

8

Chico de 50 años desea relación con pareja-matrimonio de 28 a 50 años con sitio de encuentro. M. 645 668 213.

MUJER SOLTERA busca pareja estable para relación formal. M. 699 087 987.

altres

9

DINERs A L'INSTANT AMB GARANTIA HIPOTECÀRIA DAVANT DE NOTARI

APORTEM CAPITAL A IDEES I NEGOCIS

BMW X5 Motor de 3.0 de 184 cv, A/T sequencial, E/E, D/A, C/C, Navegador, Xenon. Telf..

977 316 099 o info@rocautosport.com.

T. 680 789 949

JEEP GRAND CHEROKEE CRD LIMITED Climatitzador, Sensor de llum, pluja i aparcament.

Telf.. 977 316 099

S'ofereix senyora responsable de 55 anys de Reus, per a fer-se càrrec de nens i acompanyament de gent gran. Tel. 619176426

MERCEDES ML-280 Motor 3.0 cc. De 190 cv, A/T sequencial de 7 veloc. Telf.. 977 316 099.

venc gosSOS raça braco de weimar nascuts el 08-06-12.s'entreguen vacunats i desparasitats. M. 606291329

CITROEN C4 VTS HDI Motor 2.0 cc de 136 cv, E/E, D/A, C/C,

Venc sofà giratori per a oficina o casa. Bon estat. 50 €. T. 977 31 59 43

15/11/12 19:35

DO

23

2a quinzena - Novembre 2012

DOOCI TENDÈNCIES

POESIA

AGENDA

CINEFÀGIA

Celebració Divendres, 16, 21 h 130è Aniversari del Teatre Fortuny Teatre Fortuny

Dimecres, 28, 21 h Wim Mertens Teatre Fortuny

Taller

Mr. Cinèfag

Crític Cinematogràfic

Cinema

Bellesa d’hivern

LA LUNA Y YO Un día, al salir el sol, unas golondrinas cantaban el donaire de las amapolas entre los verdes trigales.

Un día, al salir el sol, vi la luna temblando, porque, haciéndose pequeñita no veía a su amado.

Un día, al salir el sol, entre verdes olivares, creí ver, a mi morena soñada, iluso, la subí a mis altares.

Un perfume embriagador percibí de vez en cuando.

Un pinchazo de dolor en un cuerpo temblando.

Un día, al salir el sol, la luna y yo.... ........llorando.

6

4

3

5

8

7

2

1

5

6

9 3

8

4

9

8

3

6

9

3 2

5

8 1

4

2

9

9 1

7

2

1 2 7

4

5

7

3

6

2

1

9

2

1

9

8

7

3

5

4

4

5

8 6

1 5

8 4 7 3

7

9

2 6

5

3 2 8 7

7 3 6 8 4

1

4 5 1

9 6

2

1 7 6

9 4 5 8

4

3

5 2

1

8

7 4 2 5 6

3 9 1

8

6 4 8 5 1

7

3

3

9 6

7

2

9

5 8 9 1 3 6 1 2

8 4

6 7

7

9

4 2 5 3

7 5 9 1 2 3 8 3

4 5

1 6

6

9

2 7 4 8

SOLUCIONS

7

9

4 6

8

DOreus 13.indd 23

3

Mun Godoy

6

Maquillatge: Ombres i llapis d’ulls blaus nacrats, porpres, marrons, fumats i les seves variants tornassolades. Pel que fa als pintallavis, el vermell continua sent el color estrella, incorporant-se a més els tons grosella i els granes amb tocs marronosos sense oblidar la tendència ‘nude’ que s’aconsegueix utilitzant colors rosats molt naturals.

Jan Vieil 1

Concert

Teatre Diumenge, 18, 18 h ‘Sobre els danys del tabac’ Teatre Bartrina

Dissabte, 17, 21 h Abbey Road Teatre Bartrina

24 de novembre a les 23.30 h

‘Skyfall’ és pràcticament tot el que es podria esperar d’un ‘Bond’ del segle XXI: amb estil però no antiquada, respectuosa amb la tradició però modernitzada, seriosa en la seva acció i relativament complexa en els seus personatges. Un lliurament intel·ligent, experimentat i increïblement satisfactori.

5

Ungles: La moda curiosa d’aquest any és utilitzar esmalts autoadhesius o el que és quasi el mateix: enganxines per a decorar de forma ràpida i sense embrutar.

S’apliquen sobre les ungles netes, es freguen suaument i es poleix la part sobrant amb una llima. Si no us convenç la novetat, podeu optar pel pinta-ungles de tota la vida, en colors violetes, negres, grisos i marró xocolata, ja que apunten a ser la tendència per aquest hivern.

Skyfall

2

Pentinats: Es portaran cues llargues i extra llises, que donaran un toc elegant i sofisticat, perfecte per ressaltar les faccions. Les trenes fa diverses temporades que es van tornar a posar de moda, continuaran estant-ho però si vols canviar una mica, porta-la de costat per donarli un toc més informal al teu pentinat. Els talls masculins d’estil ‘garçon’ amb tupés tipus anys 80 seran ideals si busques la comoditat per al dia a dia. Si tens el cabell arrissat, opta per una melena cardada i si tens el cabell llis, el tall estil bob amb ampli serrell a un costat, serà el teu. Si el teu cabell és llarg melenes amb ratlla al costat i amb ones, maxi serrells o amb volum seran les més indicades. Tornen amb molta força els serrells però aquest cop ja no són només es porten rectes sinó també asimètrics i desfilats.

Dissabte, 24, 19.30 h ‘El Cielo sobre Berlín’ Centre de la Imatge Mas Iglesias

Dijous, 22, 18 h ‘Com portar el comptes de la nostra entitat’ Centre Cívic Llevant

Duo Olshanetsky

Duo Olshanetsky és un duet de guitarres entre pare i filla.

El director Sam Mendes posa als actors al capdavant, explorant els seus estats emocionals, meravellosament complexos, d’una manera que la franquícia mai abans es va atrevir. Un xou seriós i espectacular, que se sent més connectada als problemes del món real que qualsevol lliurament anterior, malgrat les seves usuals escenes d’acció ressonants.

01 de desembre a les 23.30 h

PRESENTA

El Cable de Jack

Programació:

Tardor - Hivern 2012 17 de novembre a les 23.30 h

Stromboli Jazz Band

Un gran thriller d’alt voltatge, tot i estar un esglaó per sota de ‘Casino Royale’, ‘Skyfall’ segueix l’exemple d’aquell reinici, fent que una icona que té 50 anys d’edat sigui tan ‘cool’ com quan va començar.

L’aventura més fosca d’un James Bond marcat sens dubte pels Batman de Nolan i amb vocació de preqüela.

Stromboli Jazz Band és una banda de Jazz que es basa en els grans temes de dixieland, afegint estàndards d’altres gèneres jazzístics, alguna banda sonora de pel·lícula i també adaptacions de músiques populars.

El Cable de Jack és un duo de versions en acústic que barreja els grans temes de la història de la música amb nous hits del moment.

c/ Major 15 · centre de lectura · reus · telf. 679 328 192

SUDOKU de Ramón Pintó 7

8

1

9

6

5

2

1 8

3

1

6

2

7 8

3

5

6 3

3

4

2 7

2 3

7 4

9

8

5 8

6

4

2

1 1

4

9

7

3

6

8

7

3

1

6

2

1

6

9

6

3

6

7

9

7

5

6

4

8

5 7

4

9

1

5

15/11/12 19:35

DO

24

2a quinzena - Novembre 2012

DOCONTRA

"el nostre objectiu és que la gent rigui i s'ho passi bé"

Xavier Graset/Francesc Cerro actor/director-dramaturg

Riure i alhora pensar Heu adaptat el text al llenguatge i a la realitat del moment?

FC: Ni l’hem adaptat ni l’hem respectat. Txèkhov, en el seu dia, ja en va fer dues de versions, i nosaltres hem n’hem fet una refosa.

L’única adaptació que hem fet ha estat per les necessitats de posada en escena. La peça és un caramelet, ja que és un monóleg d’una hora que és pur espectacle, ja que és pura energia del principi al final. I el millor és que dins d’una certa pàtina de comèdia es passa per moments més dramàtics, on més d’un s’hi pot identificar, enfotent-se de les pròpies misèries.

XG: El millor de Txèkhov és la seva capacitat per retratar personatges, describint perfectament l’ànima humana. La gent que vingui s’ho passarà bé, sigui de l’edat que sigui, i s’emportarà a casa una sèrie de reflexions i pensaments.

js

Jordi Sardiña

A

nton Txèkhov és un dels dramaturgs més universals de la història del teatre i amb més representacions de les seves obres, amb el permís, esclar, de William Shakespeare. Ara la parella actor-director, Xavier Graset i Francesc Cerro, respectivament, s’atreveixen amb un dels seus textos més difícils però, alhora, més divertits, ‘Sobre els danys del tabac’, que es representa al Teatre Bartrina el 18 de novembre.

Quina ha estat la gènesi del projecte fins a portar-lo a Reus?

Xavier Graset (XG): El responsa-

DOreus 13.indd 24

ble és en Francesc, que ja fa anys que tenia el text mig embastat, treballant la dramatúrgia i fent la refosa de dos textos de Txèkhov, i em va enredar, arrel de la coneixença professional mútua.

Francesc Cerro (FC): Fa quatre anys ja vam fer un primer tast de l’obra amb una versió reduïda i ara el que representem és una versió molt més completa amb la voluntat de girar per Catalunya, després de la representació al Bartrina.

Com definirieu el text?

XG: És un text molt llaminer que té molta gràcia, perquè tot i parlar dels danys del tabac, en Txèkhov també va ser metge, i a l’obra juga amb el pseudocientifisme dels

gurús mèdics, que avui en dia segueixen existint, sobretot a nivell d’Internet. Abans no exisitia Internet, però hi havia aquests personatges que ‘tenien estudis’ i que sabien de tot.

omnipotent, una persona que suposadament ho pot tot, sense ser ningú.

XG: S’ha de dir que tot i ser un text humorístic, té una part molt agre. El personatge passa gana

n “No és un simple monòleg d'humor. Nosaltres defensem el riure amb contingut" FC: Es podria dir que el personatge té un punt quixotesc, ja que tot allò que llegeix ho passa pel sedàs de la seva ignorància i la seva incultura, transmetent la seva ‘mitja’ veritat a través dels seus ‘mitjos’ coneixements. L’altre ‘mig’ són estupideses afegides.

Diguessim que la idiosincràsia del personatge és que és un impotent

però al ser de classe social mitjaalta ha de mantenir sempre les aparences amb la seva prepotència, i aquí la ironia. L’obra se centra en una conferència ‘sobre els danys del tabac’, que és on surten totes les misèries d’aquest home, com la relació amb la dona, les filles, el col·legues de professió, els veïns del barri...

Com a curiositat, es fuma damunt l’escenari?

FC: Sí, ja que creiem que si en aquest cas es fuma en l’obra, tot i la Llei del Tabac, és perquè els text ho demana.

XG: I per argumentar els danys del tabac (riu).

Quina resposta espereu per part del públic reusenc?

FC: Esperem l’escalf del públic, ja que això ens farà créixer molt i ajudarà a la interpretació.

XG: Perquè el públic fa pujar la interpretació. A més, la representem a una hora que no competirà amb els debat televisiu per a les properes eleccions al Parlament.

FC: L’obra pot ser una bona manera d’escalfar motors per al debat, per veure què tenen en comú els polítics amb el personatge de Txèkhov.

15/11/12 19:35