Andrés Faro ESPECIAL
EL ‘NINOTAIRE’ DE L’ACTUALITAT PÀGS. 11-13
Núm. 17 2a quinzena Febrer 2013
w w w. d o r e u s . c o m
El Pla de Museus provoca incertesa en el futur dels espais museístics de la ciutat
DOreus núm 17.indd 1
EL TEATRE BARTRINA ESTRENA PROGRAMACIÓ
La Temporada Hivern-Primavera ve carregada de grans noms de la cultura PÀG. 15
ENTITATS
CULTURA
PÀG. 5
la favr més ‘currante’ PÀG. 19
14/02/13 16:59
DOreus núm 17.indd 2
14/02/13 16:59
DO
3
2a quinzena - Febrer 2013
Volem llegir la teva veu,
DOEDITORIAL
la teva opinió compta... info@doreus.com
Cartes al director
Museus en perill (?) Des de que l’Institut Municipal de Museus va fer públic el seu Pla de Museus per a l’exercici 2013-2015 que no ha parat de rebre crítiques i queixes per part de la societat civil de la ciutat. Segons l’organisme públic dependent de la regidoria de Cultura de l’ajuntament, representat per Joaquim Sorio, el pla no vol una altra cosa que potenciar l’activitat museística de la ciutat, però el fet que quatre espais de Reus es trobin, en aquests moments tancats, no ho fan veure així, especialment per al Departament d’Arqueologia del Centre de Lectura. Sigui com sigui, la realitat és que l’activitat cultural a la ciutat últimament s’ha reduït molt, ja sigui per motius econòmics o per altres motius, i això va en perjudici del ciutadà i el visitant que veu com l’oferta de cultura va sent cada cop més escassa, sense poder fer res al respecte.
¿Justicia para quién? Recientemente, se condenó a una madre de dos hijas pequeñitas de Requena a un año y diez meses de cárcel. Sí, me refiero a Emilia Soria, una mujer que se encontró en plena calle de su localidad una cartera con una tarjeta de crédito que utilizó para comprar comida y pañales para sus niñas, cuando no tenia de nada en su casa y estaba sin ninguna ayuda económica para hacer frente a su dramática situación. Faltando doce días para su ingreso en prisión se le ha concedido el indulto, pero no porque al señor Alberto Ruiz-Gallardón se le haya ocurrido voluntariamente proponer dicho indulto, si no porque 165.000 firmas pesan mucho, máxime si entre todas ellas las hay de conocidos altos cargos del actual gobierno, personalidades de la información y del espectáculo. Hay que decir y agradecer también a la propietaria de la tarjeta, la señora Pilar, que tras haberla perdonado y haber hablado personalmente con Emilia, estampo su firma pidiendo el indulto. Está visto que en este país, quien roba millones se sienta en inmensos sillones, pero quien encuentra algo y lo utiliza indebidamente, lo pago muy caro.
Manuel Barberá
Corrupció Molt Honorable President de la Generalitat, hem escoltat amb atenció, com demanava rebre consells pels temes de corrupció que estan a l’ordre del dia últimament. No confonguin a la gent, i no diguin ara que reclamen idees per actuar contra la corrupció. Les idees les han anat rebent dia a dia durant els últims anys i el Govern no les aplica perquè no vol, perquè aquest Govern (i l’anterior) és incapaç de reconèixer el mèrits dels altres, perquè aquest Govern (i l’anterior) no li agrada que li diguin com fer les coses, perquè aquest Govern (i l’anterior) està format per persones amb molt poca capacitat, i perquè aquest Govern (i l’anterior) fa el que vol. Aquest país està com està degut a tot el que ‘pressumptament’ s’ha robat, ni més ni menys. Ara no faria falta ni treure les pagues extra dels treballadors ni res semblant. El difícil és fer cas a aquestes mesures, el més fàcil i el que segurament farà, es esborrar-lo i continuar com fins ara.
DOdepit Quan vaig acceptar el càrrec de regidor, mai hauria pensat que acabaria així...
Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya
DOpètals Déun'hiDO
Els acudits tenen tots 'animus iocandi'
Reus es ven(t)? Mala inversió... A no ser que siguis rus. PR Edita: Bold Media, SL
DOreus no es fa responsable dels continguts dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És permesa la reproCap de Redacció: Jordi Sardiña ducció total o parcial d’aquesta Disseny i maquetació: Bold Media, SL publicació, sempre que se citi la procedència. Els preus que apareiRedacció: 605 802 464 xen als anuncis són vàlids exceptuInfo / Publicitat:648 580 848 / 659 997 093 ant errors tipogràfics. Prohibida la reproducció total o info@doreus.com parcial de qualsevol anunci del diari sense autorització prèvia i per Tirada: 18.000 exemplars escrit de l'editor. Dipòsit Legal: T-0054-12
Directora: Pepa Rabassa
Distribució: COSTA direct
www.twitter.com/ DiariOpinioReus
DOreus núm 17.indd 3
El ‘Catàleg de masos en sòl no urbanitzable’ de l’ajuntament que permetrà ampliar-ne les seus usos. Per fi se’n traurà el profit necessari a espais abandonats i infrautilitzats.
www.doreus.com
www.facebook.com/ diaridoreus
La Taula per la inclusió del poble gitano s’ha constituït a Reus per promocionar el poble gitano. Llàstima que la seva imatge estigui ja tan devaluada com per promocionar-la.
El pagament avançat de tributs amb una bonificació del 4% en els rebuts del padró. El que s’hauria de fer és baixar o suprimir ja la majoria de taxes i impostos. Que estem en crisi!
Les accions de formació i inserció de Mas Carandell per a persones aturades. Tan de bo tota aquesta formació es converteixi en llocs de treball encara que es fa difícil de creure.
La salubritat de l’aigua de Mas Carandell. Segur que és l’únic lloc de Reus on s’hauria de fer un estudi de la qualitat de l’aigua?
14/02/13 16:59
4
2a quinzena - Febrer 2013
DO
DOACTUALITAT breus Descomptes per a discapacitats L’ajuntament modifica els requisits pels quals les persones amb discapacitat poden sol·licitar una targeta de transport públic municipal, que els autoritza a viatjar de manera gratuïta o amb descompte en els autobusos. La novetat més destacada és que les persones amb un grau de discapacitat d’entre un 33% i un 65%, i que estiguin vinculades a un centre especial de treball o a algun servei laboral, podran sol· licitar la targeta de transport públic amb descomptes, amb un informe justificatiu del centre laboral. També ho podran sol·licitar totes aquelles persones amb un grau de discapacitat física o psíquica del 65% o més; o les que tinguin reconeguda per l’INSS la percepció d’una pensió per incapacitat permanent absoluta, permanent total o gran invalidesa i presentin algun problema de mobilitat; i sempre que tinguin una antiguitat mínima d’empadronament de dos anys consecutius.
DOreus núm 17.indd 4
Reus amb el poble gitano de la seva cultura i per combatre el racisme i la discriminació; així com fer propostes per tal d’enfortir la convivència entre les diferents cultures que viuen a la ciutat.
CEDIDA
Redacció
L
a Taula per la inclusió del poble gitano s’ha constituït, promoguda per la regidoria de Benestar Social i la de Convivència i Immigració, i realitzarà un treball basat en l’anàlisi, debat, elaboració de propostes i seguiment d’activitats i de projectes.
Entre les tasques que tindrà assignades la Taula per la inclusió del poble gitano, des del Pla Local d’Inclusió Social i els Plans de Desenvolupament Comunitari, hi ha la d’assessorar els òrgans municipals sobre matèries relatives a la situació del poble gitano; impulsar iniciatives i actuacions per la promoció social de la població gitana, la defensa
Igualment, la taula formularà propostes d’actuació per tal de fomentar l’accés igualitari de les dones i les nenes gitanes als àmbits educatius, laborals i socials, per potenciar la imatge de les dones gitanes com a transmissores i dinamitzadores de la identitat cultural gitana, així com per difondre les aportacions que les dones gitanes fan a la seva comunitat i al conjunt de la societat. A la Taula hi participa un representant de cada associació i entitat gitana amb seu a la ciutat que tingui com a objectius específics treballar pel desenvolupament i la integració del poble gitano.
breus INNOVA recapitalitza Redessa El consell d’administració d’INNOVA ha aprovat una operació d’ampliació de capital de la societat Redessa que garantirà la continuïtat de l’empresa pública i de les polítiques de dinamització econòmica que impulsa. INNOVA ha aprovat la injecció de 8.950.000 euros a Redessa per compensar les pèrdues de la societat i reequilibrar la seva situació financera. L’operació serà possible gràcies a la distribució de dividends de les societats AREMSA, GESFURSA i de la pròpia INNOVA. Les juntes generals d’AREMSA i GESFURSA han aprovat aportar 7.250.000 i 650.000 euros, respectivament a INNOVA. Mentre que el consell d’administració d’INNOVA ha acordat completar l’aportació a Redessa amb 1.050.000 euros.
14/02/13 16:59
DO
5
2a quinzena - Febrer 2013
Departament d’Arqueologia del Centre de Lectura de Reus: “el Pla de Museus
DOACTUALITAT
representa un atemptat contra la vida cultural de la nostra ciutat”
Els museus en el punt de mira Però per al Departament d’Arqueologia, el pla “és un atac contra uns béns que pertanyen al conjunt de la ciutadania, com el tancament ‘sine die’ del Centre d’Interpretació de la Bòbila Sugranyes o del Refugi Antiaeri de la Patacada”. Dient, a més, que “a això s’hi ha d’afegir la clausura del Museu d’Art i Història i mantenir únicament en funcionament el Museu Arqueològic Salvador Vilaseca, i donar a gestió privada el Centre d’Art Cal Massó”.
JS
Redacció
L
’Institut Municipal de Museus ha aprovat en el seu darrer Consell General, el Pla de Museus 2012-2015. Tot i les suposades bones intencions de l’organisme públic, el pla ha suposat el tancament temporal de diferents espais museístics de la ciutat, que ha provocat diverses crítiques. El full de ruta proposat per l’Institut Municipal de Museus per als museus de Reus es basa en “dotar als museus d’un discurs més identificador de la ciutat i el seu patrimoni, afavorint que la ciutadania reusenca s’identifiqui plenament amb els museus;
DOreus núm 17.indd 5
promoure la marca Museus de Reus; fomentar l’eficiència i l’adaptació dels equipaments a la realitat econòmica actual; tendir a la rendibilitat dels museus; crear sinergies amb altres equipaments culturals i turístics de la ciutat; i esdevenir el museu de
pla ha estat el Departament d’Arqueologia del Centre de Lectura de Reus que considera que “representa un atemptat contra la vida cultural de la nostra ciutat, redundant en una destrucció de llocs de treball que afecta a diverses famílies”.
En resposta a aquestes acusacions, Sorio afirma que “el Museu d’Arqueologia no està tancat, sinó que està en reformes i l’activitat interna no s’ha aturat”. Pel que fa al Museu d’Art i Història apunta que “s’obrirà sota demanada i en dates puntuals”. En relació a Cal Massó, assegura que “ja s’ha presentat el concurs públic per tal que la cessió sigui compartida entre l’ajuntament i una empresa privada”. I pel que fa al Refugi de La Patacada “hem de fer obres a la instal·lació elèctrica de la sortida d’emergència, per tal de reiniciar la seva activi-
n Joaquim Sorio: “L’objectiu que ens hem marcat amb el nou Pla de Museus no és un altre que promocionar de veritat els museus de Reus” referència de les comarques del sud de Catalunya”. Aquest és el comunicat oficial del pla, però la interpretació que s’ha fet de les seves accions és totalment diferent. Una de les veus més contràries a aquest
Enfront de les crítiques, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Joaquim Sorio, ha defensat el pla afirmant que “el que volem és fer atractius els museus i que siguin visitables. Sempre hem fet el millor per a la cultura de Reus”.
tat”, i a la Bòbila Sugranyes “no ha suspès la seva activitat, sinó que estem pendents de la visita dels inspectors per reiniciar-la”. El temps dirà si les dues opinions contraposades, troben un punt d’entesa.
Patrimoni Històric en perill Demanem a l’Ajuntament la immediata suspensió i retirada del Projecte de Museus i la seva substitució per un pla alternatiu que, a criteri nostre, hauria de contemplar els següents punts: 3 Preservació i potenciació dels espai museístics de la ciutat. 3 Condicionament i obertura dels espais culturals de la Bòbila Sugranyes i Refugi de la Patacada. 3 Gestió totalment municipal dels equipaments culturals públics. 3 Declaració com a Àrea d’Expectativa Arqueològica i com a BCIL de tot el centre històric de Reus, 3 Declaració com a BCIL dels elements patrimonials de valor històric, artístic i arqueològic situat dins els terme municipal de Reus. Tot el que venim d’exposar es fonamenta en la idea que el patrimoni històric, no és mercaderia posada al servei dels interessos d’uns pocs sinó béns irrenunciables que han de ser gestionats des del poble i per al poble.
Departament Arqueologia Centre Lectura Reus
14/02/13 16:59
6
2a quinzena - Febrer 2013
DO
EL PLA relaciona 184 masos i construccions situats
DOACTUALITAT
en sòl no urbanitzable del terme municipal
Catàleg multiusos de masos
(D’esq. a dta.) Mas Burgar, Mas del Font, Mas del Gori, Mas Partida Blancafort i Mas Partida Rojals. CEDIDA
Redacció
F
er compatible el creixement i l’impuls econòmic de la ciutat amb el respecte al medi ambient i la cohesió social. Aquest és un dels objectius que es fixa el ‘Catàleg de masos en sòl no urbanitzable’, el Pla Especial Urbanístic que ha començat a tramitar l’Ajuntament de Reus.
Els masos catalogats són construccions susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació en base a raons arquitectòniques, mediambientals, històriques, paisatgístiques o socials. El document, que la Junta de Govern de l’Ajuntament de Reus identifica i descriu els masos i els dota d’una regulació que n’impulsa la preservarció i recuperació, per tal que puguin ser utilitzats.
La incorporació de les construccions al catàleg permetrà ampliar-ne els seus usos, amb vista a destinar-les a habitatge familiar; a un establiment hoteler amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament; a un establiment de turisme rural; a activitats d’educació en el lleure, artesanals, artístiques o de restauració; a equipaments, o a serveis comunitaris. Els nous usos de les construccions hauran de ser
L’elaboració del ‘Catàleg de masos en sòl no urbanitzable’ s’emmarca en un model de desenvolupament urbanístic sostenible, basat en la utilització racional del territori, per compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmics amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la
qualitat de vida. Així, la normativa permet, per mitjà de règims de protecció especial, la utilització racional de determinats territoris perquè tenen cura de la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals a les àrees rurals i consolida un model de territori eficient. El pla relaciona 184 masos i construccions situats en sòl no urbanitzable del terme municipal.
Nous usos admesos
Criteris de catalogació
Ús d’habitatge familiar rural Comprèn els edificis destinats a habitatge, situats en finques rústiques.
Arquitectònic Masos o cases rurals que tinguin total o parcialment valor arquitectònic per la seva composició o la presència d’elements arquitectònics singulars.
Ús hoteler en sòl rústic S’admeten les edificacions amb un sostre susceptible de ser utilitzat superior a 1.000 m2, que disposin d’accés rodat i estacionament en condicions adequades. Ús de turisme rural Comprèn els serveis relacionats amb l’allotjament temporal de persones, exclusivament en la modalitat de turisme rural.
Històric Orígens i evolució de la tipologia del mas; rellevància de l’ús en la història; influència en la configuració dels assentaments en el territori, etc.
Artesanals S’admeten vinculats a l’habitatge familiar, en el benentès que són edificacions pròpies del medi rural, són els usos d’elaboració i transformació artesanal dels recursos naturals i agropecuaris.
Mediambiental Quan la seva existència determina un teixit rural amb característiques ambientals pròpies.
Artístiques S’admeten conjuntament a l’habitatge familiar els usos vinculats a les professions liberals i artístiques. Restauració Comprèn els establiments destinats a restaurant, situats en finques rústiques. Equipaments i serveis comunitaris Comprèn equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans. Educació en el lleure Comprèn les activitats d’ensenyament vinculades al medi natural i aquelles d’esbarjo, espai o repòs.
breus Mas Carandell contra l’atur Mas Carandell ha iniciat diverses accions de formació i inserció adreçades prioritàriament a persones en situació d’atur, en col·laboració del Servei d’Ocupació de Catalunya i
DOreus núm 17.indd 6
compatibles amb les activitats agràries implantades al seu entorn.
el Fons Social Europeu. A nivell de formació destaca l’aprovació de 57 accions ocupacionals que representen 5.370 hores lectives i donaran cabuda a un volum de entre 185 a 870 persones. A nivell d’inserció i ocupació destaquen les actuacions que han estat aprovades a Mas Carandell en el marc de la Llei de barris, concretament per a desenvolupar al Barri del Carme, on l’actuació que s’hi
realitzarà és un Dispositiu d’Inserció Laboral dotat amb 50 places. I als Barris Immaculada i Sol i Vista, on la contractació d’una Agent d’Ocupació i Desenvolupament Local realitzarà i coordinarà accions de millora de l’ocupabilitat, de foment de l’autoocupació i de la mobilitat geogràfica, de reforç a la qualificació de les persones del barri i d’aplicació en general de mesures pel desenvolupament.
Paisatgístic Edificacions que conformen un paisatge concret humanitzat o no, amb valor reconegut i que caracteritzen la imatge pròpia d’un territori determinat per raons de la seva exposició i unitat amb l’entorn que pot formar part d’un recorregut paisatgístic. Social Aquelles construccions que afavoreixen el reequilibri territorial i econòmic i permeten la recuperació de la població.
Ampliació de l’Escola Maria Cortina L’ajuntament ha aprovat la cessió de terrenys a l’Escola Maria Cortina per possibilitar l’ampliació del centre educatiu. La Junta de Govern Local ha acordat constituir un dret de superfície a favor de l’escola sobre 189,22 m2 de terrenys situats al número 18 del carrer d’Antoni Gaudí i que s’hauran de
destinar a l’ampliació de les dependències del centre educatiu. El dret de superfície es constitueix a títol gratuït i té una durada de 50 anys, sempre que es mantinguin les condicions de l’entitat i es destini l’espai a fins educatius. L’acord preveu que l’escola haurà de construir les noves instal·lacions en el termini de quatre anys.
14/02/13 16:59
DO
7
2a quinzena - Febrer 2013
DOCOMARCA Cambrils
Vilallonga
SOS Ràdio Cambrils
Fons documental fotogràfic compartit
conèixer a través de les xarxes socials de Facebook i Twitter. La primera acció ha estat la posada en marxa del manifest, recordant que el dret a la informació de la ciutadania és un dret constitucional que no pot quedar en mans del sector privat. També, reclamen que es mantingui l’arxiu documental i proposen la creació d’una comissió ciutadana plural que aporti la seva experiència professional. El manifest també posa en evidència que els mitjans són un element clau per vertebrar un municipi amb una estructura tan disseminada i recorda que aquesta funció d’altaveu l’ha realitzada la ràdio durant gairebé 30 anys i la televisió gairebé sis anys. cedida
‘S
Televisió de Cambrils el més aviat possible.
La Plataforma, formada per persones vinculades a la ràdio pública al llarg d’aquests anys, recollirà signatures durant tot el mes de febrer demanant a l’Ajuntament de Cambrils que reprengui les emissions de Ràdio i
El manifest es pot consultar a la web www.salvemradiocambrils. com Posteriorment, el manifest es podrà signar en diferents establiments comercials que s’anuncien al web. Es vol fer una crida a la ciutadania del municipi, professionals dels sector i qualsevol tipus de persona que vulgui col·laborar en la iniciativa signant el municipi i donant-lo a
alvem Ràdio Cambrils’ és el lema escollit per una plataforma ciutadana oposada al tancament dels mitjans de comunicació públics cambrilencs.
Per altra banda, lamenta la pèrdua de llocs de treball que ha suposat el tancament d’ambdós mitjans i posa en evidència la celeritat amb la què s’ha dut a terme tot aquest procés. Un cop recollides les signatures la Plataforma les entrarà al registre de l’ajuntament per tal de reivindicar al govern municipal cambrilenc que torni a posar en antena Ràdio Cambrils i la televisió pública TDCamp.
La cessió L’alcaldessa de Cambrils i presidenta de l’empresa municipal Cambrils Audiovisual, Mercè Dalmau, va comunicar el passat 16 de gener la decisió presa pel consell d’administració de dissoldre l’empresa i cessar les emissions de Ràdio Cambrils el divendres 25 de gener i de TDCamp el dimecres 30 de gener, i també l’aplicació d’un ERO a la plantilla, que actualment està formada per 9 treballadors. Dalmau va puntualitzar que l’any 2011 el govern va fer fer una aposta per mantenir els dos mitjans, que es va traduir en una reducció de plantilla per valor de 200.000 euros, canvis de programació i imatge i la realització d’un auditoria. Malgrat que aquesta va descobrir un forat econòmic de 210.000 euros, impagaments a Seguretat Social, Agència Tributària i proveïdors, el govern va mantenir l’aposta fins aquest 2013, en el qual la situació econòmica de l’Ajuntament s’ha agreujat notablement.
L’Ajuntament de Reus i l’Ajuntament de Vilallonga del Camp han signat un acord de col·laboració que ha permès digitalitzar una col·lecció de material fotogràfic formada per 28 plaques de vidre de gran interès històric. Les plaques, que tenen un tamany de 18x13 centímetres i que són d’autoria desconeguda, estan en perfecte estat de conservació, però gràcies a aquest acord s’han pogut digitalitzar i per tant, en primer lloc, preservar per a generacions futures i, en segon lloc, posar-les a l’abast de qualsevol persona interessada en consultar-les. La datació d’aquestes plaques oscil·la entre els anys 1875 i abans del tombant de segle XX.
Castellvell Inici de cursos del Tinet Aula La Diputació de Tarragona organitza amb la col·laboració de l’Ajuntament de Castellvell del Camp dos cursos d’Informàtica, un d’Introducció a l’Internet i l’altre de Webfàcil. Els cursos es realitzaran a Cal Barantxó, des del dia 2 d’abril fins l’11 d’abril. Les inscripcions són gratuïtes i es poden fer a l’ajuntament fins el dia 20 de març de 2013. Per poder inscriure’s només cal tenir 18 anys.
Riudoms
Programa Casal Riudomenc ‘El Hobbit. Un viatge inesperat’ Diumenge, 17 de febrer, 18 h Reugenio – ‘Con todos mis respetos’ Dissabte, 23 de febrer, 21 h La Companyia Alborea – ‘Reencuentro’ Dissabte, 9 de març, 21 h
DOreus núm 17.indd 7
14/02/13 16:59
8
2a quinzena - Febrer 2013
DO
DOCOLUMNES La Reddis obre el camí El Club Excursionista REDDIS s’ha emportat una de les ovacions més sonores –i merescudes- dels últims anys a la ciutat gràcies a l’organització del pregó de benvinguda del rei Carnestoltes d’aquest 2013. Un pregó que va tenir la gràcia de recuperar l’essència que tenien els carnavals d’abans. Una cosa tan fàcil i complicada a l’hora. Perquè la preparació d’un acte d’aquestes característiques requereix de molta dedicació i voluntat. I, també, professionalitat. Per tant queda clar que l’exemple de la REDDIS obre el camí per intentar redreçar el Carnaval que durant els últims anys s’ha vist embolicat en una sèrie de dinàmiques gens agraïdes i on el nom de Reus ha quedat ben galdós. Molts s’excusen recordant la tan amanida frase de “per carnaval tot s’hi val”. Però de vegades convé no prendre-s’ho literalment al peu de la lletra i més quan hi ha en joc el nom i el prestigi de la ciutat. Perquè més enllà de la bona voluntat de la gent de la FRAC (que no discuteixo) han de ser conscients de la responsabilitat que tenen entre mans i que va molt més enllà. Per això convindria fixar bé el full de ruta a partir d’uns mínims per aconseguir que el nostre Carnaval es faci mirar. Redreçat l’acte del pregó potser ara seria oportú centrar la nostra atenció en la rua de lluïment fixant unes normes mínimes d’ordre i comportament. Ni que només sigui per atenció al sofert espectador que cada vegada és sorprèn més de segons quines actituds poc edificants que res tenen a veure ni amb la sàtira ni amb el sarcasme propi d’una festa tan nostrada.
Josep Baiges
Periodista
DOreus núm 17.indd 8
Metrovacesa Em perdonarà García Márquez, encara que penso que ja hi està acostumat, que li robi el títol d’una de les seves novel·les més famoses, per definir en quatre paraules, el cas Metrovacesa a Reus: ‘Crònica d’una mort anunciada’. Ara, amb el poc espai del que disposo, intentaré desglossar el tema, encara que es necessitaria l’extensió d’una altre novel·la per fer-ho. Si no hagués anat el ‘Corte Inglés’ a Tarragona, dubto que ningú s’hagués plantejat carregar-se el Palau de Fires i intentar una aventura que, tenint en compte les noticies que anaven apareixent sobre Metrovacesa, ja es veia que acabaria malament. Però es va fer, explicant a més el conte de la lletera, que com tothom sap s’acaba malament. L’empresa ha jugat a la baixa amb el que havien de pagar i l’Ajuntament ha decidit estripar les cartes. El problema està en que no hi ha alternativa i aquell esquelet ‘clama justícia’. Només faltava que l’oposició, surti ara a donar lliçons del que s’ha de fer.
Façanes modernistes Reus mostra en els seu carrers del casc urbà una rica oferta de façanes d’edificis modernistes aixecades entre 1890 i el primer quart del segle XX. N’hi ha vora 70, de més emblemàtiques i de més discretes, que en bona part han estat restaurades en els darrers anys. Les façanes representen la bonança econòmica que gaudia la petita burgesia reusenca d’aquella època. Els plànols de més de 50 façanes van ser signats per l’arquitecte tarragoní Pau Monguió, en els anys que l’arquitecte municipal de la ciutat era el reusenc Pere Caselles qui, per incompatibilitat administrativa, no podia elaborar els projectes. Tot apunta, però, que la majoria d’aquests plànols els havia dissenyat i dibuixat el mateix Pere Caselles, però que havia arribat a un acord amb en Pau Monguió perquè fos ell qui hi estampés la rúbrica.
En aquests moments, després de que uns ho fessin prou malament i els altres no sàpiguen com arreglar-ho, em ve al cap aquella frase del Tenorio: “¡Imposible lo hais dejado, para vos y para mi!”
De fet, quan en Pau Monguió havia estat l’arquitecte Municipal de Tortosa, s’havia donat la circumstància inversa i en Caselles era qui signava els plànols de Monguió. En Pere Caselles és encara més present als nostres carrers.
Enric Tricaz
Eduard Bes
Aprendre a estimar Som amor. Naixem programats per intercanviar impressions, afecte i relacionar-nos amb els altres. L’afecte ens permet establir, mantenir, millorar i enfortir els vincles amb el nostre entorn. Donem afecte i rebem afecte; aquesta és una comunicació que enriqueix, nodreix, relaxa i estimula. Sense vida afectiva de qualitat, el progrés del nostre caminar s’estanca, es deté, queda suspès. L’actitud de tancar-se en si mateix, porta complicacions i construeix murs que impedeixen la comunicació i l’intercanvi d’energia. Les evidències mostren que les persones que s’aïllen, s’auto imposen un allunyament nociu que els impedeix utilitzar el llenguatge fluït de l’afecte i això provoca desequilibri en el benestar emocional i principalment en la salut. L’absència d’afecte emmalalteix, marceix i afebleix. Si la nostra conducta no és cordial i afectuosa, estem ferint als altres amb l’allunyament, la distància i la fredor. Les persones esquerpes són persones malaltes. Algun fet en el seu passat, va impressionar la seva psique i ara sofreixen un bloqueig afectiu, que commociona, enclaustra o limita la seva activitat emocional convertint-los en malalts solitaris. Es desconeix l’origen de moltes malalties, però tenim la seguretat que el 90% dels mals reflectits en el cos físic són provocats per causes no resoltes i per nusos emocionals. Les rígides cuirasses de l’orgull mal entès convertides en embolcalls opacs pel desafecte menyspreador i pels problemes emocionals no resolts tan sols provoquen destrucció, desolació, angoixa, dolor i malaltia. Al preocupar-nos per la salut de l’ànima descobrim que una vegada cauen les armadures i alliberats els bloquejos, les persones abans malaltes, estimen, tornen a somriure i sanen. La vida afectiva és fonamental per al desenvolupament de la consciència emocional superior. El caràcter afectiu present en la comunicació amb els nostres semblants, reflecteix el nivell de desenvolupament de la nostra consciència espiritual. L’actitud afectuosa amb totes les relacions interpersonals són bàsiques per adreçar una vida sana i saludable. Recorda, per sentir-te bé i donar felicitat estima molt a tothom i, encara més, estima’t a tu mateix.
Josep Savall
Psicoterapeuta Ki Aureo – Centre Holístic
Un reusenc
Emprenedoria i finançament
fan falta diners i ara aconseguir crèdit és, com a mínim, difícil... Vegem algunes opcions.
La paraula emprenedoria és a moltes boques quan es parla de solucions a la crisi, noves oportunitats empresarials, crear llocs de treball, etc. La premsa omple pàgines amb imatges d’emprenedors que han tingut, més o menys, èxit en les seves aventures però, com ho fan per començar el seus negocis? Ja sabem que per arrencar qualsevol cosa
Tota aventura empresarial té diverses fases, i cada una d’elles té diferents necessitats de finançament. Per fer front a les primeres despeses (fer recerca de mercat o els primers desenvolupaments, és a dir, la fase ‘start-up’) podem tirar dels nostres estalvis o demanar-ho a ‘Family, Friends and Fools’ –família, amics i bojos, crec que no calen explicacions–. Més endavant
potser hem de recórrer a un inversor més potent, un ‘Business Angel’, que hauria de ser un individu expert en l’àrea del nostre negoci i que, a més de posar diners, ens ajudarà, per exemple, amb contactes. Per últim, si tan grans ens fem, potser hem de recórrer a un fons d’inversió. Recentment, s’ha posat de moda el concepte de ‘Crowdfunding’ –finançament col·lectiu– que, com tot, té avantatges i inconvenients. Per un costat, permet que, només aportant una peti-
ta quantitat, qualsevol pugui ajudar-te en la teva idea. Per altra banda, pots evaluar l’interès real. El costat negatiu és que has d’explicar-ho tot –no valen els secrets d’empresa–, cosa que no és necessàriament dolenta ja que diuen: si ningú ho ha pensat abans és que potser no és tan bona idea. Hi ha pàgines web dedices a aquest mecanisme (p.e kickstarter.com).
Jaume Civit
Enginyer de Telecomunicacions
14/02/13 16:59
DO
9
2a quinzena - Febrer 2013
DOCOLUMNES NENS SUPERDOTATS Només un 2% de la població infantil és superdotada, amb un quoficient intel·lectual major de 130. Saber identificar-los i no confondre’ls amb nens que posseeixen un talent acadèmic increïble (5%) o una capacitat creativa-artística enorme (5%) és un pas cap a l’èxit en el seu desenvolupament. Amb quatre anys, els pares ja poden haver intuït que el seu fill és especial. Solen ser nens precoços a l’hora d’aprendre a llegir, molt inquiets i amb molta energia, posseeixen una alta sensibilitat cap el món que els envolta. Necessàriament no tenen perquè ser els més estudiosos de la classe i és probable que la professora es queixi de la seva conducta. En l’actualitat no només l’alta puntuació del QI determina la superdotació, sinó que es parla de talents múltiples o altes capacitats en àrees determinades. En moltes ocasions, els nens d’aquestes característiques estan perfectament integrats en el seu entorn i només amb algunes classes d’enriquiment és suficient, a més del recolzament dels pares. Existeixen associacions com l’Agrupació de Pares i Nens Superdotats de Catalunya (AGRUPANS) i l’Espanyola de Nens Superdotats (ASENID) que poden ser útils, ja que posen a la disposició dels nens i dels pares classes orientatives i llocs on el nen es pot relacionar amb altres nens com ell.
Núria Vernet Palau
Quina vergonya! Tot i haver acceptat la meva proposta de col· laborar en el vostre mitjà com a ‘advocat del diable’, fet que agraeixo profundament, no puc més que dirvos en aquesta, la meva primera columna ‘oficial’: Quina vergonya! I és que no es pot dir una altra cosa davant la portada del darrer número amb la ‘senyoreta’ Bibian Norai ensenyant els seus voluptuosos pits. Era realment necessari fer una portada així? Sí, ja sé, que per vosaltres era una manera de ‘rizar el rizo’ amb el tema del polèmic cartell de carnaval de la FRAC, però s’hagués pogut fer d’una altra manera i, sobretot, amb més bon gust. Fins ara, us tenia per un mitjà seriós, tot i no ser massa objectiu, però després d’aquesta escandalosa i innecessària portada, ho començo a dubtar. Tot i així, no penseu que amb aquesta declaració de principis us deslliurareu de mi tan fàcilment. Teniu col· laborador per a temps. El temps que duri el mitjà, és clar, ja que si seguiu així ho dubto.
El Lector Indignat
Per fi... Una alegria S’ha tardat massa, i és una demostració fefaent de per on no han d’anar les retallades però, finalment podem celebrar que el Centre de Nutrició i Salut de Reus ha obert les seves portes de bat a bat. En ple dèficit pressupostari pel sector, i amb les arques buides, aquí, allà, i més enllà, les seves empreses han de ser un referent en la recerca, innovació i desenvolupament del sector alimentari i sanitari, i podran retornar la inversió a la societat amb els resultats de la seva investigació. Situat al recinte del Tecnoparc, entre les Facultats i el Nou Hospital de St. Joan, i a un pas del Palau de Fires, ajuda a vestir i a omplir de contingut aquell espai destinat, si les circumstàncies ho permeten, a ser un verdader complex estratègic, especialitzat i de servei, i un motiu més d’orgull per la ciutat. No tot ha d’acabar com el projecte del macro-centre comercial de Metrovacesa, ni ha de ser acostumar-nos, ves quin remei, a la manca d’alguns serveis als que estàvem acostumats, conseqüència directa dels aprimaments als que ens obliguem, i ens hi obliga un finançament insuficient. En aquest sentit, si no canvien molt les coses, poques d’aquestes situacions podrem veure en un futur més o menys proper, per tant ho hem de valorar com un esdeveniment encara que, de moment, només sigui per una inauguració.
Fruits secs en l’alimentació actual Els fruits secs són considerats pels experts com aliments funcionals naturals, és a dir, aquests contribueixen a un estat de salut òptim i a la prevenció de certes malalties. Algunes virtuts i alguns beneficis d’aquests aliments es van publicar a la primera quinzena de juny. En la nostra alimentació habitual, el seu ús més freqüent ha estat en postres i dolços, encara que també han format part de receptes de plats tradicionals i salses. El seu consum sempre ha estat present per diversos factors i ha estat incrementat lleugerament en els últims anys. Uns dels possibles factors són: l’augment de qualitat de vida del producte, l’aparició de noves formes de consum com a aperitiu o snack, l’augment de seu ús en la cuina, entre d’altres. Però, com alguns ja sabeu, un altre factor important del seu consum és l’augment de l’evidència científica que avui en dia existeix sobre els seus efectes saludables dins de la nostra dieta, ja que us contribueix a que sigueu més conscients de quins són els hàbits alimentaris més saludables i els beneficis que ens aporten a la salut. Els restauradors actuals utilitzen aquests grups d’aliments amb alta creativitat gastronòmica, com a elements capaços de destacar sabors, modificar textures, enriquir plats, entre d’altres propietats. Recordeu que els fruits secs son part de la nostra Dieta Mediterrània, patró d’alimentació saludable, per tant, un consum de 3 a 7 racions (1 ració: 20-25 grams) per setmana us poden ajudar a no passar gana perquè són molt saciants i a mantenir un pes saludable.
Montse Rabassa Bonet
Xavier Guarque
Dietista i Nutricionista
Psicòloga. Centre Giravolt
Drets irrenunciables La crisis global que ens envolta està afectant a serveis i prestacions que s’han anant guanyant durant anys i que s’han convertit en la garantia d’un estat democràtic i social. Aprofitat l’oportunitat s’estan retallant els pressupostos de serveis bàsics, com ara la sanitat i l’educació, a la vegada
DOreus núm 17.indd 9
que no s’engeguen les reformes legislatives necessàries, més enllà d’operacions de maquillatge, que acabin amb situacions dramàtiques com les que s’estan produint entorn a l’habitatge i les execucions hipotecàries. Estem parlant moltes vegades de dades macro-econòmiques, de reformes legislatives, de polítiques nacionals, estatals i fins i tot europees que es podria pensar que escapen a l’àmbit de les
associacions de veïns. Però malgrat que els òrgans que prenen les decisions es troben a centenars o milers de quilòmetres, les entitats veïnals tenim el dret i l’obligació de deixar de la nostra opinió, de la nostra preocupació per les situacions quotidianes que afecten als nostres veïns i que vivim en primera persona, amb realitats tan esperpèntiques com veure que una família ha de deixar la seva casa, embargada per una entitat bancària, que és
posteriorment ocupada davant la passivitats dels bancs, que es converteix en un motiu de conflicte amb la resta de la comunitat i que acaba sent un focus de problemes. Parlem de l’habitatge com podríem parlar de la qualitat de l’ensenyament públic, greument amenaçat, o la situació que està patint la sanitat pública, o de les retallades de les prestacions a la gent gran o dependents, etc.
Una associació de veïns o una federació potser no tinguin la força suficient per canviar lleis i polítiques marcades des de Barcelona, Madrid o Brussel·les, però això no significa que ens quedarem amb els braços creuats. La unió, ara més que mai, és la força.
Federació Associacions Veïns Reus
14/02/13 16:59
10
2a quinzena - Febrer 2013
“la professió i la visió del porno estan molt degradades. Tothom
DOPERFIL
vol triomfar en aquest món, o en el que sigui, al preu que sigui”
Bibian Norai actriu pornogràfica
“El porno ja no és el que era” presària del sector amb noies al meu càrrec i tot. I això sense deixar la meva feina a la botiga, i ningú mai va saber res, tot i treballar en llistes de noces i coincidir amb els nuvis que abans havien contractat els meus serveis com a stripper. Però com que canviava tant del dia a la nit, no em reconeixien (riu).
S’ha acabat l’època daurada del porno? Totalment, els bons temps ja són història, i els professionals del sector ens hem de guanyar la vida amb altres projectes, ja que ara el que primen són les cares noves i, sobretot, barates. Actualment, la professió i la visió del porno estan molt degradades.
n
“Dels càstings vaig passar als rodatges de pel·lícules, arribant a participar en 300 produccions”
JS
Redacció
A
mb la polèmica suscitada pel cartell guanyador de l’edició d’enguany del Carnaval de Reus, organitzat per la Federació Reusenca d’Associacions de Carnaval, que va haver de ser retirat, oficialment, per ‘plagi’, l’actriu pornogràfica i stripper de la ciutat, Bibian Norai, va oferir els seus atributs com la nova imatge del cartell, argumentant que els seus ‘són originals i de Reus’. Aprofitant l’avinentesa, DOreus, ha volgut parlar amb
DOreus núm 17.indd 10
DO
aquesta professional del món del sexe per fer un repàs a la seva carrera i als seus projectes presents i futurs. Què et va fer decidir a dedicarte al món de la pornografia? Bàsicament, per inquietuds sexuals, ja que la meva professió anterior, com a comercial i dependenta, no tenia res a veure. Tot i estar treballant dins el sector comerç, puntualment ja feia striptease a comiats de solters. Al principi, era totalment amateur, però amb el temps em vaig anar professionalitzant, fins que em vaig convertir en una em-
Quin va ser el moment en què et vas introduir dins la indústria del cinema pornogràfic? Va ser a través del Festival Eròtic que se celebrava a Barcelona, primer al Poble Espanyol i, després, a la Farga de L’Hospitalet. Allà em vaig presentar a algun càsting, per ‘morbo’ més que per convertir-me en una estrella, perquè aquí no existia ni el rol com a tal. I dels càstings vaig passar als rodatges de pel· lícules, primer esporàdics i després de forma regular, arribant a participar en 300 produccions en un any. I això, tenint en compte que abans eren produccions cinematogràfiques convencionals. No com ara que es graven quatre escenes amb una càmera domèstica. Va ser una època molt maca amb gent molt professional com Nacho Vidal, Carmen Vera, Max Cortés o Toni Ribas, amb els quals encara tinc relació i ens veiem de tant en tant.
Tothom vol triomfar en aquest món, o en el que sigui, al preu que sigui, fins i tot, de franc. I això provoca que es el sector estigui molt devaluat i els mites han desaparegut. El porno ja no és el que era. Projectes com ‘La cocina cachonda’... Un projecte que va sorgir de la manera més tonta, com va ser provant una càmera que m’havia comprat, gravant-me a mi mateixa fent un programa fictici de cuina eròtica. Em va fer tanta gràcia al veureho que ho vaig penjar al YouTube i, per sorpresa meva, va ser tot un èxit i la gent em va començar a demanar que en pengés més, fins arribar a tenir espònsors i tot. És més un hobby que un negoci, ja que em diverteixo molt fent-ho i, a més, a nivell promocional va molt bé.
Com fomentar la creativitat sexual La relació sexual té entre els seus objectius el passar-ho bé, fomentar la intimitat i la confiança, demostrar l’afecte, la passió i les ganes de compartir plaer. En una època com la nostra en què l’oci és un luxe, la sexualitat segueix sent un dels plaers més desitjats i més barats. Hi ha moltes idees agradables per sorprendre, sense que sigui recomanable caure en l’extrem de convertir la sexualitat en uns cavallets de fira. Però tampoc cal prendre-s’ho massa seriosament, intenteu inserir l’humor en el seu llit. No esperis sempre el moment “ideal” per a una relació sexual, sorprèn la teva parella, i no esperis a estar absolutament inspirat/a per a això. Crea un ambient eròtic, somriu, fes que sigui divertit. Un sopar a la llum de les espelmes, música, un vestit seductor. Llogar una pel·lícula eròtica i veure-la junts. Ficar-se a la dutxa mentre i ensabonar-se un a l’altre. El més important és passar-ho bé i adonar-se que mimar la sexualitat és mimar la parella i la relació.
Bibian Norai
14/02/13 16:59
DO
11
2a quinzena - Febrer 2013
DOESPECIAL
Andrés Faro humorista gràfic
Un far(t) d’humor CEDIDA
Jordi Sardiña
P
rofessor de química de dia, pare de tres fills de tarda i dibuixant de ‘ninots’ de nit. Aquesta és la completa jornada laboral del burgalès de naixement i vila-secà d’adopció, Andrés Faro, un dels millors humoristes gràfics del país, que va començar publicant els seus acudits gràfics a principis dels 90 al desaparegut Nou Diari de Reus i, actualment, ho fa al Diari de Tarragona. La seva particular visió crítica i irònica de la realitat fa que cada dia milers de persones el seguexin i riguin amb ell. Com es converteix un llicenciat en Química en il·lustrador de còmics? La veritat és que, abans de ser Químic, i ja de ben petit, ja dibuixava, com tots els nens, però amb la diferència que, a mida que m’anava fent gran i la majoria d’adolescents ho deixen, jo ho vaig seguir fent, fins a guanyar-m’hi la vida.
DOreus núm 17.indd 11
En quin moment et vas professionalitzar? La primera feina que vaig cobrar va ser al Nou Diari, l’any 1990, quan vaig acabar la carrera, i em va fer una il·lusió terrible. Fins i tot, vaig poder posar el preu per col·laboració i tot, arribant a tenir un sou mensual més que digne, ja que també era cap d’Informàtica del diari per la meva experiència gràfica. I això només amb vint-i-pocs anyets. I tot això, ja compaginat amb classes de Química a un institut del Vendrell. Per què et defineixes a tu mateix com a ‘ninotaire’? És una paraula que m’agrada i que per mi té un sentiment especial i em defineix millor que humorista gràfic, ja que jo el que faig són ninots, i alguna caricatura de tant en tant. Però tu el que fas és humor amb el dibuix... L’humor sempre l’acaba el lector. Jo el que faig és dibuixar, però el que li dóna la veritable mesura a la vinyeta sempre és el lector. Ell acaba la meva obra.
Quins són els teus mestres o referents? Sense dubte, un dels meus referents indiscutibles és Quino, l’autor de Mafalda, arrel de que un amic del meu pare, que treballava a l’editorial Seix i Barral, em va regalar quan era petit el primer àlbum que va editar l’humorista gràfic argentí. En època
em queda. Això fa que el meu mètode de treball variï. Si puc i tinc temps, m’agrada allunyarme del ‘mundanal ruído’, i anar a la biblioteca de Vila-seca a llegir la premsa del dia i allà, en aquest ‘remanso de paz’, el meu cervell troba la tranquil· litat necessària per motivar-se i començar a tenir orgasmes hu-
n
“S’ha de veure el costat tonto de les coses serioses, i el costat seriós de les coses tontes”
més recent, certs humoristes de premsa de l’escola argentina com Nik o Fontana Rosa, o de la francesa, com el gran Sempé. I darrerament, he descobert tota l’escola nord-americana, com Ramírez o McNelly, excel·lents dibuixants i humoristes. Quin és el teu procés creatiu? Un dels meus ‘handicaps’ com a ‘ninotaire’ és trobar les hores de pau per motivar-me i produir material amb certa qualitat. I teniu dues feines més, que impliquen corregir exàmens i fer els deures amb els fills, poc temps
morístic i anar produint. És quasi màgic. I això també em passa al tren, on aconsegueixo aïllar-me del món i em fa bullir el cervell. O m’aixeco molt d’hora, quan la casa està tranquil·la i veient les notícies amb un cafè calentet a les mans i m’inspiro. La clau està en què el cervell trobi la vibració adequada, i això a vegades passa de forma espontània i inesperada a qualsevol lloc o moment. I quines eines utilitzes per treballar? Treballo de forma tradicional amb llapis, ploma, retolador i
paper, però l’acabat el faig amb ordinador, muntant les diferents parts de les que consta la vinyeta. Així puc jugar amb la composició. Què significa per tu tenir tants lectors que et segueixen? Per mi és molt important, ja que són els lectors els que donen sentit a la meva feina. Si val la pena la meva feina és perquè algú se sent tocat, motivat, encabronat o entendrit. I agraeixo moltíssim les mostres d’afecte de la gent quan me les adreça, ja que són sinceres. I tot això em serveix per recordar que he de mantenir un cert nivell, ja que la gent espera que diguis alguna cosa intel·ligent o interessant i que, per tant, no puc caure en la primera idea que tingui. De totes maneres, últimament segur que no pots queixar del material ‘humorístic’ que et dóna l’actualitat... Ha arribat un punt que no saps ben bé si l’humor es fa a una banda o a l’altra dels micròfons d’una roda de premsa.
14/02/13 17:00
12
2a quinzena - Febrer 2013
DO
DOESPECIAL
Reus fa riure
Humor de campa
Segons, Andrés Faro, “de Reus es podria fer un monogràfic sencer d’humor, per no dir tota una enciclo dóna molta de si, sobretot a nivell polític”. I tant és així que en més d’una ocasió l’actualitat reusenca ha pai destacat al seu acudit gràfic del Diari de Tarragona. Vet aquí només uns quants exemples...
DOreus núm 17.indd 12
14/02/13 17:00
13
mpanar
na enciclopèdia, ja que eusenca ha ocupat un es...
DOreus núm 17.indd 13
14/02/13 17:00
14
2a quinzena - Febrer 2013
DO
DOCULTURA Ferran Madico director teatre
El ‘tot o res’ de Madico Què significa per tu aquesta obra? En primer lloc, representar una obra del mestre Ibsen, que em feia molta il·lusió; i en segon lloc, poder tornar al Teatre Nacional. Per tant, ha estat un ‘tot o res’, al més pur estil Ibsen.
JS
Jordi Sardiña
E
l director de teatre acaba d’estrenar obra, després de més de dos anys de no ferho, degut al seu càrrec com a director del Centre d’Arts Escèniques de Reus, i ho fa per la porta gran al Teatre Nacional de Catalunya amb ‘Quan despertem d’entre els morts’ d’Henrik Ibsen, mai representada a l’estat espanyol. Com definires l’obra? És com el testament d’Ibsen, on toca el temes de sempre, però hi ha moments de l’obra en què es veu que és autobiogràfica, on fa repàs a la seva vida abans de morir, literalment. En aquesta obra pòstuma el dramaturg dis-
secciona psicològicament amb molt detall tots els personatges, treballant molt bé l’estructura narrativa i els conflictes presentats, unint realisme amb simbolisme de forma magistral. En definitiva, és un text arriscat de portar a escena per la complexitat que té i requereix un nivell i una habilitat molt més acurada. Es pot dir, doncs, que no és una obra apta per a directors novells... Tothom s’hi pot atrevir, però jo no m’hi atrevia. Abans he hagut de portar a escena grans dramaturgs com Mamet, Pinter o Miller, que són els deixebles teatrals d’Ibsen, i alhora ell n’és de Shakespeare, del qual també he dirigit alguna obra seva.
Què podries dir d’Ibsen? És, sense dubte, el pare de la dramatúrgia contemporània, coetani de Freud i Kierkegaard i el seu pensament psicoanalista. Ibsen va ser l’escriptor d’allò invisible i la seva màxima és ‘el que es diu no és el que passa’. Les seves obres tenen un estructura policíaca, ja que els seus personatges representen uns actes en el passat que en el present són jutjats per ells. I dels seus personatges? Ibsen sempre empeny als personatges a emprendre unes accions que els empenyen fins als seus propis límits. Fa als seus personatges tan valents que arriben a ser inhumans, entrant en el terreny de l’èpica. Des de que es va estrenar, el passat 7 de febrer, com està funcionant l’obra? Està anant molt bé de venda anticipada, que és el que preocupa al sector. El Teatre Nacional està molt content i ja està previst que vagi de gira per tot el país. Esperem que pugui venir a Reus el més aviat possible. Dependrà de quan engegui la temporada.
Conveni per potenciar la cultura
Primer disc d’Stromboli Jazz Band
L’Institut de Cultura de Barcelona i l’Ajuntament de Reus han signat un conveni que estableix que l’Ajuntament de Barcelona té interès a cooperar, des de la seva responsabilitat de capital de Catalunya, amb tots els territoris del país, per potenciar la seva riquesa i patrimoni cultural, i d’una forma molt especial, la cultura popular i tradicional.
El Cafè Teatre Metropol de Tarragona, ara fa un any, va acollir el primer concert d’un nou grup de dixi i jazz a Tarragona, Stromboli Jazz Band. Passat aquest primer any, ple d’actuacions per tota la província, la banda liderada per Raül Cid, presenta el seu primer CD, ‘Smile’, que recull una selecció dels temes que durants tots aquests mesos els han fet famosos entre el gran públic.
Així, Barcelona i Reus col· laboraran amb l’intercanvi de tots aquells elements de cultura popular i tradicional i, en particular amb l’intercanvi dels Seguicis Festius, la cooperació en exposicions o concerts de música tradicional. Amb motiu de les Festes de Santa Eulàlia, el pati del Palau de la Virreina acull els diferents elements del Seguici Festiu de Reus. És la primera vegada que el Seguici reusenc es desplaça en tot el seu conjunt fora de la capital del Baix Camp. L’exposició es pot veure fins al 17 de febrer, de les 10 a les 20 hores, amb accés lliure.
IMAC
“El disc conté 15 temes, que són els més representatius dels que toquem i que expliquen la nostra trajectòria musical, que no és una altra que agafar temes de jazz i fer-los aptes per a tots els públics, ja que no conreem un estil elitista, sinó un estil popular que agradi a tothom que li agradi la música i, sobretot, que somrigui amb nosaltres”, segons paraules del propi Cid. El diumenge, 24 de febrer, a les 19 h, amb motiu del primer aniversari de la creació de la banda i el llançament del seu primer disc, el Teatre Metropol acollirà un concert commemoratiu i de presentació, i un posterior refrigeri per celebrar-ho-
Sortegem
dues entrades individuals* el 24 de febrer
a les 19 h al Teatre Metropol de Tarragona
Nom i cognoms __________________________________________
Nom Facebook
E-mail _____________________________________________________
__________________________________________
*Condicions: Fer-se fan de la pàgina de Facebook del grup. Omplir la butlleta i dipositar-la al c/ Salvador Espriu, 3, 3-1 (Antic Edifici Simonet). Indicar nom i cognoms i nom de Facebook. El sorteig és farà el 22 de febrer a les 13 h. Ens posarem en contacte de forma privada amb els guanyadors (indicar e-mail).
DOreus núm 17.indd 14
14/02/13 17:00
DO
15
2a quinzena - Febrer 2013
La venda d’entrades comença al Teatre Bartrina el dia 19 de febrer, i els abonaments ja es poden adquirir a partir del dia 12
DOCULTURA
TEATRE BARTRINA
Programació d’hivern-primavera
On vas? Vine al Bartrina! El teatre com a neguit vital. Així volem que l’espectador del Bartrina visqui la programació que hem dissenyat. Buscant interrogants més que respostes. L’escenari farà de mirall d’alguns dubtes de la humanitat, de la seva distorsió, i l’espectador s’endurà a casa el seguit de la seva reflexió. El mal del nazisme a ‘Adreça desconeguda’ amb LLuís Homar i Eduard Fernández, o del diner, al ‘Bilkdelberg Club Cabaret’ d’Oriol Grau. De la pulsió sexual a ‘Oleanna’ amb Ramon Madaula, o al clàssic que va influir Shakespeare: ‘Llàstima que sigui una puta’. I amb la rialla del ‘Live!’ dels ‘ex-Guerilla’, Xuriguera i Faixedas. O també amb la dansa-teatre de Marta Carrasco.
cedida
Redacció
E
l Consorci del Teatre Bartrina ha presentat la programació per a la temporada d’Hivern i Primavera 2013. En aquesta ocasió s’ha donat a conèixer el conjunt d’espectacles previstos durant l’hivern i fins a principis d’estiu.
Entre els espectacles teatrals destacats d’aquesta temporada figuren ‘Oleanna’, de David Mamet, en una versió dirigida per David Selvas i amb interpretació de Ramon Madaula i Carlota Olcina, el 3 de març; ‘Adreça desconeguda’, de K. Kessmann Taylor, dirigida per Lluís Homar i interpretada pel mateix Homar i Eduard Fernández, el 20 d’abril. També destaquen les obres ‘Llàstima que sigui una puta’, de John Ford i adaptada per Lluís Soler i Anna Estrada, el 27 d’abril; i ‘Bildelberg Club Cabaret’, dirigida per Oriol Grau i interpretada per Grau, Fermí
DOreus núm 17.indd 15
Fernàndez i Paloma Arza. Pels volts de la festa major arribarà l’espectacle ‘Live!’, de Carles Xuriguera i Fel Faixedas, exmembres de la companyia Teatre de Guerrilla, el 27 de juny. En aquesta programació hi tenen un paper força destacat les propostes musicals, especialment les sorgides des de la ciutat de Reus i el territori proper. És el cas de dos espectacles en què participarà l’Orquestra
i Jaume Blanc ‘Toubab’, el 14 de juny. La música de bandes tornarà aquesta temporada amb diversos concerts organitzats per la Banda Simfònica de Reus i compartits amb bandes simfòniques convidades, el 14 d’abril, 19 de maig, 7 de juliol i 20 de juliol. La dansa tindrà un espai en la programació el dia 13 d’abril
partir de 9 anys, el 17 de març, i ‘Rucs, la maledicció del bruixot’, 7 d’abril, espectacle dirigit per Toni Albà. Els dies 15 i 16 de març el Teatre Bartrina tornarà a ser la seu del Festival de Curtmetratges, el FEC 2013. Com cada temporada, el Bartrina serà l’espai habitual per al cicle de projeccions del cineclub del Centre de Lectura, que des de l’1 de gener i fins a finals d’abril té programades
n En la programació hi tenen un paper força destacat les propostes musicals, especialment les sorgides des de la ciutat de Reus i el territori proper Camerata XXI, un dels quals un concert simfònic, el 10 de març, i l’altre amb un repertori de peces de soul conjuntament amb La Soul Machine,1 de juny. Altres concerts previstos són el de Love of Lesbian, 8 i 9 de març, The Mamzelles, 23 de març, La Colònia, 6 d’abril), Joan Dausà i els Tipus d’Interès, 24 de maig,
amb la Companyia de Dansa Marta Carrasco, que presentarà l’espectacle ‘No sé si...’. Posteriorment, el 13 de juliol, es farà al Bartrina l’espectacle de cloenda de la XXV Setmana de Claqué. En aquesta ocasió, també s’han previst dos espectacles familiars: ‘Víctor i el monstre’, a
diferents sessions de cinema en divendres excepte la del film ‘Blancaneus’, previst per al dijous 7 de març. La venda d’entrades comença al Teatre Bartrina el dia 19 de febrer, mentre els abonaments ja es poden adquirir a partir del dia 12 de febrer.
A la programació hem buscat equilibris entre teatre i música, i també amb dos espectacles pels més petits, i pensant també amb els artistes de Reus, i del Camp de Tarragona, perquè també tinguin al Bartrina l’espai per presentar les seves produccions. En música trobareu entre d’altres, un doble concert dels Love of Lesbian, o el de les famoses Mamzelles, les noies que han sacsejat la campanya de recollida selectiva de residus, que presenten el disc ‘Que se desnude otra’. O Joan Dausà i altres tipus d’interès, La Colònia, projecte nascut al voltant del Trapezi, o Jaume Blanc, músic reusenc que ha girat mig món. I encara Camerata XXI, que actuen abans d’anar cap el Japó, i La Soul Machine. Tot pensat amb ganes de plantar cara al desànim!
Xavier Graset
Comissió Artística Teatre Bartrina
14/02/13 17:00
16
2a quinzena - Febrer 2013
DO
DORECORDS
El naixement de ‘El Condesito’
Acte d’inauguració del monument al·legoria a Fortuny (‘El Condesito’, de Josep Viladomat) a càrrec d’Eugeni d’Ors, Jefe Nacional de Bellas Artes, 2 de juliol de 1939. Marimón Arxiu família Coca / Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus
El 1939, tot just acabada la guerra civil espanyola, coincidint amb la Festa Major de Sant Pere, l’Ajuntament del nou règim organitzà a Reus els actes del primer centenari del naixement del pintor, que s’hauria hagut de celebrar el 1938. Entre el 24 de juny i el 2 de juliol tingueren lloc tota una sèrie
d’activitats al voltant de l’il·lustre pintor reusenc. S’inauguraren diverses exposicions, a les naus de l’Escola del Treball (antiga fàbrica Tarrats), amb obra de Fortuny i d’altres pintors reusencs i/o contemporanis de l’homenatjat, amb obres de Llovera, Tapiró, Galofre, Soberano, .Moragas, Olivella, Güell, Bergadà, Casals, Martínez del Carnero i Sancho,
que es complementaren amb una mostra de les peces d’orfebreria religiosa recuperades per la Junta de Museus i l’exposició de les pintures presentades al concurs de la Medalla Fortuny, a més d’una mostra bibliogràfica i de premsa sobre el pintor, que es complementava amb unes vitrines amb fotografies i objectes personals de Fortuny, donats pel
Una visió del Fortuny més íntim i reusenc La recopilació d’imatges que es presenten a ‘Fortuny. Memòria gràfica’ permeten un apropament visual a la quotidianitat del personatge de Marià Fortuny i a la importància que la ciutat de Reus ha concedit a la seva obra i
DOreus núm 17.indd 16
a la seva trajectòria artística fins a convertir-lo en un símbol de la ciutat.
ciutat li ha donat d’ençà de la seva mort fins a convertir-lo ben bé en una figura mítica.
Així doncs, obtenim una visió del Fortuny més íntim, quotidià i personal, a la vegada que podem copsar la dimensió que la seva
Cal destacar que aquesta exposició aplega fons d’imatges d’importants col·leccions que es preserven en els arxius dels dife-
seu fill Mariano Fortuny Madrazo. S’organitzaren conferències, activitats acadèmiques, representacions teatrals, concerts i diversos actes d’homenatge, com la instal·lació d’una làpida a la casa on va néixer el pintor i la inauguració del monument El Condesito. Es va convocar un concurs de guarniment de façanes i d’apa-
rents equipaments pertanyents a la Regidoria de Cultura i Joventut de l’Ajuntament de Reus, i d’altres procedents de fons tan destacats com els de l’Institut Amatller d’Art Hispànic o el fons fotogràfic de Carles González (Arxiu C & M), entre d’altres molt importants. Des de l’Ajuntament de Reus volem expressar el més
radors i s’organitzaren diversos actes religiosos, esportius i populars que es desenvoluparen a l’entorn dels actes tradicionals de la Festa Major de Sant Pere: processó, tronades i castells de focs. Totes les activitats de la festa Major i especialment la desfilada de carrosses i batalla de flors tingueren com a rerefons l’homenatge a Fortuny.
sincer agraïment a tothom que ha fet possible una mostra que és un testimoni únic i excepcional del que fou la vida de Fortuny i la projecció que va arribar a tenir tant en vida com després de la seva mort.
Joaquim Sorio Vela
Regidor de Cultura i Joventut
14/02/13 17:00
DO
17
2a quinzena - Febrer 2013
La difusió d’informació i promoció de la investigació científica
DOSALUT
és una de les principals raons de ser del consell Internacional dels fruits secs
Consell internacional dels fruits secs
Sinequanon
Mas Barrufet, nova seu
Varius estètiques
Què és l’INC? L’INC (International Nut and Dried Fruit Council) és l’organització mundial que representa els interessos del sector dels fruits secs i la fruita dessecada a nivell internacional. Actualment està constituïda per més de 600 associats de més de 50 països i té el seu secretariat permanent a la ciutat de Reus.
Recuperar l’estètica de les cames i lluir amb tota naturalitat la vestimenta d’estiu ja no és un luxe inabastable, és possible gràcies a tècniques de microintervencionisme de la medicina estètica.
Puff, cigarrets electrònics
instrument òptim per deixar de fumar
El tractament menys agressiu i amb millors resultats per a les varius estètiques és l’esclerosi vascular amb microescuma. Prèviament al tractament es realitza l’exploració física exhaustiva i una ecografia doppler color del sistema venós de les cames per tenir un bon diagnòstic i identificar possibles contraindicacions.
Segons un estudi del doctor Richard J.O. O’Connor, publicat al ‘American Journal of Preventive Medicine’, on s’analitza l’ús dels cigarrets electrònics entre 6.000 fumadors d’EUA, Canadà, Austràlia, i Gran Bretanya, s’arriba a les conclusions següents:
JS
Redacció
A
utoritats locals i empreses d’àmbit nacional i internacional han fet realitat aquest projecte situat dins el Tecnoparc, a través de l’aportació d’1,2 milions d’euros. L’edifici modernista Mas Barrufet ha passat a acollir la seu permanent de l’INC (International Nut and Dried Fruit Council – Consell Internacional dels Fruits Secs i la Fruita Dessecada). L’enclavament de la nova seu dins el Tecnoparc li permet estar a prop de centres d’investigació universitaris i empresarials amb els que podrà interactuar, com la Universitat Rovira i Virgili, el
Centre Tecnològic en Nutrició i Salut o l’Hospital Sant Joan. La difusió d’informació i promoció de la investigació científica és una de les principals raons de ser de l’INC, que utilitza una extensa xarxa internacional d’empreses, experts en seguretat alimentària, agrònoms, microbiòlegs, nutricionistes i dietistes per difondre estudis científics, i acostar els projectes científics a empreses. La nova seu de l’INC organitzarà el Congrés Internacional dels Fruits Secs, el 20 de maig, data en la qual s’inauguraran les instal·lacions i es commemorarà el 30è aniversari de l’entitat.
L’INC és una entitat sense ànim de lucre que té com a missió ser la font internacional d’informació sobre fruita seca pel que fa a la salut, nutrició, seguretat alimentària, normes de qualitat, estadístiques de producció i comerç, i regulacions sobre comerç internacional. Una de les principals finalitats de l’INC és fomentar la investigació i difusió científica dels avantatges del consum de fruita seca. L’acció de l’INC persegueix promocionar i difondre l’estudi i la millora dels coneixements del sector.
Després del consentiment del pacient es procedeix a infiltrar les varius visibles amb l’escuma esclerosant utilitzant una agulla molt fina que pràcticament no produeix dolor. En funció de l’extensió de les varius poden ser necessàries diverses sessions de mitja a una hora separades per intervals d’un mes.
3 El 80% dels entrevistats afirma que els cigarrets electrònics són menys perillosos que el tabac tradicional. 3 El 85% estan convençuts de la seva eficàcia per deixar de fumar totalment.
El tractament gairebé no té contraindicacions i en mans expertes no produeix complicacions, la recuperació és ràpida i el pacient pot continuar la seva activitat habitual sense causar baixa social o laboral.
D’aquest estudi es desprèn que els cigarrets electrònics podrien alleujar els símptomes del ‘mono’, però produint moltes menys toxines que el tabac tradicional.
Dr. Ioan David
Centre Oliva Gorgori
rehabilita el sòl pelvià i recupera la figura després del part La rehabilitació del sòl pelvià és molt coneguda per la seva efectivitat en el tractament de les pèrdues d’orina. És important saber que molts dels problemes que solen aparèixer amb els anys, com ara les pèrdues d’orina, la pesadesa vaginal o la distensió abdominal venen donats entre altres factors per no haver fet una bona recuperació postpart i per no haver enfortit aquests músculs que han quedat debilitats. Per això, després del naixement d’un infant és convenient realitzar una revisió del sòl pelvià per avaluar en quines condicions ha quedat aquesta zona. En el cas
DOreus núm 17.indd 17
de parts més traumàtics, amb episiotomia, cesària o esquinçament. Gràcies a la fisioteràpia del sòl pelvià, el procés de recuperació serà més ràpid i ajudarà a recuperar la figura que es tenia abans de l’embaràs o inclús millorar-la. Això s’aconsegueix reforçant la musculatura abdominal amb exercicis depressius i amb hipopressius. No s’han de fer abdominals tradicionals ja que perjudiquen el nostre periné i debiliten el transvers abdominal, la faixa abdominal fisiològica, que és el múscul que ens ajuda a no tenir panxa i a no tenir pèrdues d’orina davant d’esforços.
14/02/13 17:00
18
2a quinzena - Febrer 2013
DO
LES VENDES ONLINE DE FRUITACASA.COM JA SUPOSEN
DOEMPRÈN
UN 40% DEL TOTAL DE LA FACTURACIÓ DEL NEGOCI
Anton Miquel / MERCÈ DOMÍNGUEZ fruitacasa.com
La fruita i la verdura online
taforma amb la que comptem, també venem algun producte més, com oli, vi o conserves de diferents proveïdors.
I què és el que compra més? Depèn de l’època de l’any, ja que la majoria de clients compren fruita i verdura de temporada.
Quin és el perfil de l’usuari? Són usuaris entre 30 i 50 anys, ja que més joves, encara no han format una família i no fan la compra, i més grans, això d’Internet se’ls escapa una mica. De totes maneres, clients de tota la vida que sempre han vingut al mercat, ara ens fan la compra online per comoditat.
Teniu previst ampliar o millorar la pàgina web amb més productes o un nou disseny? Tenim en ment, adaptar la nostra pàgina web als smartphones per poder fer la compra a través del mòbil. Això, a part de potenciar la presència a nivell de xarxes socials. Ens hem d’adaptar a les noves tecnologies.
JS
Redacció
A
vui en dia, ja no cal anar físicament al mercat o a la botiga per tal de comprar fruita i verdura al millor preu i de la millor qualitat, sinó que es pot fer còmodament des de l’ordinador de casa. El pagès i paradista del Mercat del Carrilet, Anton Miquel, fa poc més d’un parell d’anys va llençar a Internet la seva pàgina web www.fruitacasa.com i, des de llavors, les seves vendes online ja suposen un 40% del total de la facturació, que demostra la penetració de les noves tecnologies en el dia a dia.
DOreus núm 17.indd 18
Com va sorgir la idea de fer una versió online de la teva parada? El motiu principal va ser per augmentar vendes, sense haver d’augmentar molt les despeses, i ampliar el mercat. Al principi, va costar fer-ho realitat, ja que no volíem una botiga online com les que ja havia, que venen gran quantitats, sinó quelcom personal, proper i al detall, com és una parada de mercat. Quin va ser el procés i els criteris de creació de la pàgina web? Vam contactar amb una empresa proveïdora per tal que ens
fes el que exactament volíem i el resultat és la plana que hi ha Internet, ja que no hem canviat res des de que es va llençar. I pel que fa als criteris, vam primar que fos fàcil d’usar, que el client pogués realitzar observacions sobre cada producte, a part de comentaris pel que fa als horaris de lliurament de la comanda. Què pot trobar l’usuari a la vostra botiga online? Bàsicament, els mateixos productes que venem a la parada del mercat i al mateix preu. En total, estaríem parlant al voltant de 100 productes, entre fruita i verdura. A més, aprofitant la pla-
14/02/13 17:00
DO
19
2a quinzena - Febrer 2013
“Molta gent es creu que fem una festa a l’any
DOENTITATS
i que no fem res més, i això no és cert”
‘Habitatge social’ a la Taula Reus Amunt La Taula ‘Reus Amunt. Dinamització econòmica i social’, que impulsa l’Ajuntament de Reus, ha celebrat, una sessió temàtica sobre l’habitatge social, i que ha servit de punt de partida del procés participatiu per revisar el Pla Local d’Habitatge vigent, que feia una planificació i programació sobre aquesta qüestió entre els anys 2009 i 2016.
Valentí Rodríguez president FAVR
“No fem més, perquè no podem” que no tant, ja sigui perquè no poden o no volen.
La diagnosi i les perspectives de creixement de l’actual Pla Local d’Habitatge han quedat desfasades, i no s’adeqüen a la situació actual. Per aquest motiu, des de l’àrea d’Arquitectura i Urbanisme s’iniciarà una revisió d’aquest instrument. L’objectiu és fer una diagnosi que també inclogui les dades dels anys 2010, 2011 i 2012, i a partir d’aquí fixar objectius, programes i estratègies d’actuació per adequar l’oferta a la realitat de la demanda, primant la rehabilitació del parc existent o en construcció davant de la nova promoció.
Quin és el tema prioritari amb el que esteu treballant actualment? Sobretot, el tema de l’habitatge, com hipoteques, desnonaments... Per donar ajuda a la ciutadania amb aquest tema estem al Servei d’Assessorament Hipotecari, juntament amb l’ajuntament i el Col·legi d’Advocats. A part, comptem amb un llistat amb les entitats bancàries propietàries dels pisos, per tal d’emprendre accions legals, si són necessàries.
JS
Redacció
E
nguany fa 23 anys que es va fundar la Federació d’Associacions de Veïns de Reus (FAVR), una entitat sense ànim de lucre, amb l’objectiu de defensar els interessos i millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Actualment, la FAVR compta amb 32 associacions de veïns, a les que dóna suport amb recursos propis al desenvolupament de projectes i campanyes. Valentín Rodríguez n’és el seu president des del 2011. Com us vau trobar la federació després de 8 anys amb la mateixa presidència i junta? Ens vam trobar amb una federació que, tot i no estar malament, no estava present a la ciutat. S’havien fet coses però no comptava amb suficient presència. El nostre objectiu és que la nostra entitat sigui un referent a Reus. Què heu fet amb els dos anys que porteu al capdavant? D’entrada, hem passat de 24 a 32 entitats federades, que no està gens malament. També hem intentat completar algunes campanyes engegades en el seu dia, com la creació del Cam-
DOreus núm 17.indd 19
pi, la nostra mascota, a través d’un concurs de dibuix a les escoles; també hem establert una sèrie de convenis amb altres entitats de la ciutat, com la Cambra de Comerç, el Centre de Lectura, Òmnium Cultural... Tot això, a part de la tasca interna, centrada en la recuperació de la junta directiva, la renovació de la presidència a les associacions on fa més temps que hi són, la modificació dels estatuts...
I altres temes? Sobretot, problemes de convivència, ja que molta gent no respecta les regles bàsiques de convivència. Això ho estem treballant conjuntament amb la regidoria de Convivència i Immigració de l’ajuntament amb un programa que portarem a les escoles amb un taller de la mà del Campi. És important que aquest tema s’inculqui des de ben petits als nens i nenes perquè quan siguin grans se sàpiguen comportar.
n “El nostre objectiu és que la nostra entitat sigui un referent a Reus” Quins balanç feu, fins a la data? Molt positiu. Jo, personalment, com a president, m’hi trobo molt a gust i la relació amb les altres entitats de la ciutat és molt bona. I no fem més coses, perquè no podem. Amb quanta gent compteu a la FAVR? De forma regular, els 6 membres de la junta i, puntualment, alguns col·laboradors externs per projectes concrets. En total, som 8 o 10. Totes les associacions participen per igual? Hi ha de tot. N’hi ha que participen molt activament i d’altres
Pel que fa a la immigració, us trobeu amb molts problemes de convivència? Com a totes les ciutats, hi ha problemes, però no són greus, com enfrontaments o baralles. Podem dir que estem en una situació normal. Ara, el problema principal no és la immigració, sinó la corrupció. Què tal la relació amb l’ajuntament? Bona, però agrairíem que es valorés molt més la feina que estan fent les associacions de veïns als barris. L’administració ha de tenir en compte que hi ha molts recursos de barris que són prioritaris com a projecte de ciutat, que no es poden retallar.
14/02/13 17:00
20
2a quinzena - Febrer 2013
DO
DOCOMERÇ Terra de Còmic
El paradís de les vinyetes El febrer de 2012 va ser quan Oriol Figuerola va començar a engendrar la idea d’obrir ‘Terra de Còmic’ a Reus, motivat per la seva afició i pel buit al mercat de la província. I al desembre, el negoci ja era una realitat, després de fer molts números. Segons Figuerola, “quan em vaig
El principi, el dia a dia no va ser fàcil, però, ara, després de més de dos mesos d’activitat “ja he agafat la dinàmica i ja sé com tractar als clients i als proveïdors, gràcies en gran part a l’assessorament de professionals i amics del sector que m’han ajudat a conèixer els secrets i
n
Els aficionats al Novè Art poden trobar còmic americà, europeu, japonès, ‘merchandising’ i llibres de ciència-ficció.
JS
Jordi Sardiña
E
l reusenc Oriol Figuerola, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, un bon dia va decidir deixar de treballar per compte aliè i comen-
çar a fer-ho per compte propi. I quina millor manera que ferho amb una de les seves passions, el Novè Art, muntant la cèntrica botiga especialitzada al carrer Santa Anna, 19, ‘Terra de Còmic’.
plantejar engegar un projecte professional propi vaig tenir clar que havia de ser relacionat amb el món del còmic, la meva gran afició des de ben petit. Vaig créixer llegint còmics, el meu primer llibre va ser un ‘Mortadelo y Filemón’, que me’l va regalar la meva mare”.
les claus del negoci”, apunta Figuerola. A ‘Terra de Còmic’, els aficionats al Novè Art poden trobar des de còmic americà, europeu, japonès, i una bona selecció de productes de ‘merchandising’ i llibres de ciència-ficció. Per fidelitzar a la clientela de totes les edats que té Figuerola, compta amb un programa de punts amb el qual “per cada 10 euros de compra, s’acumula un punt a la fitxa que obrim a cada client, i quan s’arriba a 50 punts, es té un 10% de descompte en tots els productes de la botiga”, explica i afegeix “a part de promocions i preus especials que tenim preparades per als propers mesos amb motiu de les estrenes de diverses pel·lícules de superherois”.
Comunions a Divertimax L’espai de diversió familiar de Reus, Divertimax, ha preparat tot el necessari perquè el dia de la Primera Comunió dels nens i nenes es converteixi en una festa incomparable, que impressioni als amics i ofereixi la possibilitat de que tots els convidats, inclusos els adults, s’ho passin d’allò més bé. La celebració de la festa de la Primera Comunió a Divertimax compta amb un menú especial, consistent en un Menú Especial amb dos primers i dos segons a triar, postre i beguda, a part de l’accés il·limitat a totes les instal·lacions del centre.
‘El friki del còmic’, tal com es defineix a ell mateix Oriol Figuerola, té com a objectiu a mig-llarg termini “convertir ‘Terra...’ en la botiga de referència del món del còmic a la província, però això passa per donar-te a conèixer i, sobretot, oferir un bon servei”. JS
DOreus núm 17.indd 20
14/02/13 17:01
DO
21
2a quinzena - Febrer 2013
DOGASTRONOMIA
Vidirecte.cat
Vi i licor amb DO
cedida
Redacció
V
idirecte.cat és una nova plataforma virtual de venda de vi, cerveses i licors catalans a Catalunya que neix amb la voluntat de posar en contacte consumidor i elaborador a través de la xarxa, sense intermediaris ni sobrecostos en el preu del producte. Actualment, l’atomització de la producció amb centenars de cellers i el fet que al canal tradicional de distribució, molt més concentrat, no li resulta assumible fer arribar tota aquesta pro-
DOreus núm 17.indd 21
ducció a la xarxa de botigues de venda al menor, generen la necessitat d’arribar directament al client final. Alhora Vidirecte.cat vol ser també un referent informatiu del món i la cultura del vi, amb un espai web que exerceix de divulgador de les virtuts i els reptes del sector vinícola català, amb notícies pròpies i de tercers, i alhora de canal de difusió dels cellers. Amb aquesta doble aposta, Vidirecte.cat vol esdevenir el lloc comú a la xarxa de tots els cellers de totes les denominacions d’origen, tant a nivell comercial com informatiu.
El projecte neix al Camp de Tarragona amb la participació inicial d’una setantena d’elaboradors i un centenar de productes de diferents denominacions d’origen i regions productores de Catalunya, amb l’objectiu d’anar creixent i abastar totes les regions vitivinícoles del país i articular una àmplia oferta de cerveses i licors del país. S’autoimposa ser una plataforma molt dinàmica quant a l’oferta i s’adreça al consumidor final però també a professionals de la restauració i del comerç, que també poden adquirir el producte online en les mateixes condicions que els oferiria el celler.
DODECUINA Salsa de calçots
ingredients 100 gr ametlla torrada pelada 30 gr avellana torrada i pelada 5 tomacons madurs escalivats 1 cabeça d alls escalivada 1 dent d’all cru 80 cl d’oli d’oliva suau 1 llesca de pa xopada en vinagre de vi la polpa d’una nyora Preparació En un morter o batedora posarem els fruits secs i els alls. Ho picarem bé i hi afegirem la polpa de la nyora i la llesca de pa. Quan ho tinguem aixafat i homogeni, posem el tomàquet passant-lo per un colador xinès, així separarem la pell i les llavors que no les volem. Anem remenant i afegint-hi l’oli a poc a poc fins que ens lligui bé la salsa. Rectificarem de sal i pebre negre i ja ho tindrem llest per servir.
Calçotades a Portofino Portofino Reus descobreix als seus clients una façeta que encara molts no coneixen i és que, a més de menjar bones pizzes i pasta, disposen d’un autèntic forn de llenya i una espectacular brasa per poder gaudir d’una bona calçotada sense haver de desplaçar-se. La calçotada consta de calçots amb l’estil original de sempre, carn a la brasa, carxofa, taronja i crema catalana per només 29,50 €. A més, a Portofino Reus posen a disposició dels clients, i de forma gratuïta, uns vals de pàrquing perquè no perdin ni un sol minut buscant aparcament, ja que a menys de 100 metres tenen disponible el Pàrquing Sant Ferran, tant si vénen a dinar o a sopar.
14/02/13 17:01
22
2a quinzena - Febrer 2013
DO
DOCLASSIFICATS ImMoBILIàRIA
compres vàries 4 reformes llar 5 ENSENYAMENT 6 7 tarot 8 RELACIONS altres 9
1
COMPRA VENDA LLOGUER TRASPÀS
borsa TREBALL
2
oferta DEMANDA
MOTOR
3
REUS - ZONA AVDA. SANT JORDI. Pis de 150m2, 5 habitacions, 2 banys. Moblat. Cuina independent reformada. Terrassa i balconada.Recinte comunitari amb piscina i jardí. Ascensor. Ref. 002.03099. 252.000 €. T. 977-319406
COMPRA VENDA LLOGUER
ImMoBILIàRIA
1
venda CAP SALOU - Apartament a primera linea de mar. Tipo estudi, 31m2, salómenjador, cuina, bany. Zona comunitària amb piscina. Balcó. Per reformar. REF: 003.01658. 977350009
63.000
€.
T.
MIAMI PLATJA - URB. CASALOT. Casa adosada, 2 dormitoris, 1 lavabo, 1 bany complert, saló-menjador, cuina moblada, jardi privat amb accés directe a piscina comunitaria, parking inclòs. Barbacoa a la terrassa. Casa a estrenar. Ref.: 003.01671. 105.000 €. T. 977.36.92.46 SALOU - Apartament situat al edifici Arquus, 40m2, REF: 003.01500. 58.000 €. T. 977-350009 REUS ZONA CENTRE. Capritxós àtic de 2 hab dobles, bany, cuina indep. equipada, parquet, armari encastat, traster. Calefacció.Per entrar a viure. Ref: 002.01754. 170.000€ Tel: 977-319406 REUS – Oportunitat!. Producte Bancari. Pis de 3 habitacions, 1 bany, 1 lavabo. Ref. 002.03149. 35.000 €. T.977-319406
borsa TREBALL oferta
señora de limpieza con experiencia para tareas del hogar, limpieza comunidades, etc... Reus y alrededores M. 649569341. señora para limpieza y plancha por hora con experiencia. M.658489041. Lidya. Auxiliar de geriatria (con referencias) para el cuidado de personas mayores. También labores del hogar. Total disponibuilidad. Hospitales, domicilios y centros. M. 653 271 014
REUS ZONA AVDA. TARRAGONA. Àtic de 105m2, 4 habitacions dobles. Completament moblat. Pàrquing inclòs. Terrassa, balconada, galeria. Recinte amb piscines, dutxes i jardí. Ascensor. Ref. 002.03113. 288.750 € Tel. 977-319406
S’OFEREIX per cuidar persones grans interna. Amb molta experiència. M. 603169455
Reus. Particular. Vendo piso 70 m2, 3 habit. Sin ascensor. Muy reformado y amueblado. Precio: 49.000€. Telef. 617920859
S’ofereix senyora de 55 anys responsable de Reus, per a fer-se càrrec de nens i acompanyament de gent gran. M. 619176426
REUS BARRI DELS POETES. Pis de: 95 m2 + pàrking. Totes les estances exteriors. Completament reformat. Preu 175.000 €. Particular Tel. 639 308 066
S'ofereix llicenciada amb experiència per a classes de repàs escolar i cangurs. M. 675 342 702 Cora
ImMoBILIàRIA LLOGUER Argentera (Baix Camp). Casa de lloguer per dies. Al casc antic del poble, amb foc a terra i completament equipada. Vistes al Castell d’Escornalbou. Màxim 6 persones. Telf. 609373211 www.caseta.cat C Prat de la Riba, Pis de 4hab amb possibilitat de parking 600€. Tel. 977 311 999 Plaça LLibertat Pis 4 hab 600€ ( necessita alguna reforma). Tel. 977 311 999
DOreus
2
S’OFEREIX Sra. catalana, per fer de cangur o tasques domestiques. Preferiblemt a Reus. M. 698509146
S'ofereix noi de 33 anys Per treballar. Anglès parlat i escrit nivell alt. Català i castellà nivel alt. Cap problema d'horaris. tel. 630050981. S'ofereix senyora responsable amb molta experiència per cuidar nens per les tardes. M. Dolors. Mòbil: 690812495 (trucar a partir de les 16 h)
DOreus Expositors: MERCAT CENTRAL PLAÇA PASTORETA PRAT DE LA RIBA FIRA DE REUS HOSPITAL SANT JOAN HOSPITAL MORA LA NOVA CENTRE CÍVIC Del Carme Plaça de la Patacada VICAVA C/Ample PADIS C/Gaudí PASTISSERIA MARE MOLAS C/Mare Molas TOMAS BARBERÀ Plaça del Mercadal ESTANC DÍAZ C/Llovera LA BOUTIQUE DEL TACÓN Raval St. Anna REUS DEPORTIU C/Antoni Gaudí PARQUING SIMONET C/Salvador Espriu NANOSKIT Avgda. 11 de setembre
INSERIM
LES TEVES OFERTES DE FEINA
GRATUÏTES info@doreus.com S'ofereix ajudanta de cuina amb experiència i referències. Tel. 646.300.874
TAROT
Encarregada de fruiteria Amb 8 anys d'experiència. Tel.:646.300.874 s'ofereix per netejar cases i comunitats a Reus. T 637 949 970 Noi per treballs infogràfics targetes de visita, calendaris personalitzats, retocs fotogràfics, restauració de fotografíes antigues, diseny de logotips, i treballs varis. M. 615 111 0 10
borsa TREBALL
2
demanda Empresa representant distribuïdora de sistemes de seguretat SECURITAS DIRECT selecciona comercials. Excel· lents condicions econòmiques i laborals. Possible treballar jornada completa o mitja. sds.securitas@gmail.com. Telf. 691 201 676
806 50 10 14 Passeig Prim, 27 b. REUS MAGIA. Tú puedes. Enseñanza privada. Trabajos de magia para conseguir tus objetivos. Ventas, Ganancias, Atracción, Unión, Rechazo, Sentimientos, etc. Enseño canalizar energías, manejo de productos, días prósperos, etc. Telf. 609 509 023.
¿QUIERES DEJAR DE FUMAR? Problemas por Depresión, Miedos, Angustias de Infancia, etc. Deseas eliminar hábitos negativos que perjudican tu salud? Éxito garantizado en pocas sesiones y sin medicamentos.
877 054 505
REDACTOR
RELACIONS
605 80 24 64
pensionista 60 años busca mujer de 32 a 50 años, para convivir en Reus M. 644 30 15 86 Llamar noches
MOTOR
8
3
Chico de 50 años desea relación con pareja-matrimonio de 28 a 50 años con sitio de encuentro. M. 645 668 213.
PEUGEOT 307 AÑO 2002, MOTOR HDI 90 CV. Totalmente revisado. Oportunidad. M.633770447
MUJER SOLTERA busca pareja para relación formal. M. 699 087 987.
VENDA
FIAT BRAVO - AÑO 1999 - TURBO DIESEL -Muy econmico - Oportunidad - Acpeto prueba mecanica. M.722191222 MERCEDES ML-280 Motor 3.0 cc. De 190 cv, A/T sequencial de 7 veloc. T. 977 316 099.
TAROT
7
TAROT integral evolutivo. Lectura expresiva en lo físico, mental, emocional y espiritual. Previsión de lo manifestable en áreas futuras. Telf. 609 778 781 TAROT. Clases particulares a tu ritmo. Aprendizaje integral, rápido e intuitivo. Horario convenir. Telf. 609778781
DOreus núm 17.indd 22
JOSEP MARQUÈS 24 hores
altres
9
DINERs A L'INSTANT AMB GARANTIA HIPOTECÀRIA DAVANT DE NOTARI
APORTEM CAPITAL A IDEES I NEGOCIS
T. 680 789 949 Vendo títulos Pantano de Riudecanyes. Económico. M. 660 95 38 30 Venc sofà giratori per a oficina o casa. Bon estat. 50 €. T. 977 31 59 43 se regala BULLDOG. M 644 30 15 86
14/02/13 17:01
DO
23
2a quinzena - Febrer 2013
DOOCI HORÒSCOP
DE SHOPPING
ÀRIES La confusió i el desànim seran la causa de les teves angoixes. Desconnecta amb el que puguis i relaxa’t.
Rosa Llaveria,
Crític Cinematogràfic
Mr. Cinèfag
8
3
1
9
2
5
7
2
1
4 7
8
Exposició Fins el 20 de febrer ‘4 artistes reusencs’ Fundació Privada Reddis
Ruta-Teatre Dissabte, 13, de 18 a 20 h Ruta Teatralitzasa de Marià Fortuny Organitza: Bravium Teatre Diversos espais de la ciutat
Teatre Musical Diumenge, 17, 19.30 h ‘Taverna dels Sons Celtes’ - Cor Ciutat de Reus i Cèltic Quartet Bravium Teatre
SUDOKU de Ramón Pintó 2
5 7
5
8
2
3
6
1 9 6
5
5
1
7
3
5
2
7
9
8
3
5
6 4
1 1 8
4
6
3
5
1
8
4
9 2
2
9
2
4 1
5
1
8 8
3
6 4
7
6
4
6
4
7
5
6
2
9
7
4 3
2
1
9
6
4 9
3 5
8
3
7 5 2 8
7
4
6 5
1
1 3
4
9
6
6
9
2
6
2 7
5
4 8
1
8
3
2
1
7
3
4
9
8
8
2
6 7
3
6 4
6 7
9 5 2 1
9
6
8
5
5
9
4
4 3
3
3
5 1
8
8
9 1
1
7
9 1 6 7 8
5
4
3
7 2
3
4
2
7 4 3 6 1 9 5 6
8 4
2 9
2
7
1 5 3 8
5 2 8 4 3 7 4 2
1 6
9 7
6
9
3 5 1 8
SOLUCIONS
6
5
2
DOreus núm 17.indd 23
5
Josep Savall
8
PEIXOS Certa relació romàntica et podria conduir a un compromís seriós i pròsper. Ajunta’t amb gent intel· lectual, però no deixis que ningú s’aprofiti del teu altruisme.
5
AQUARI Mou-te ràpidament si veus una oportunitat per avançar. Ara és el moment per arribar a acords.
Divendres, 22, 20.30 h ‘Música de Cambra’ - Memorial Pau Martí í Roca, El Círcol
L’actriu Jessica Chastain és, sense dubte, el millor de la pel·lícula, encara que no és l’únic. Com en les millors pel·lícules de terror, la cinta manté una reverberació més enllà de les circumstàncies de la pel· lícula: un tímid apunt de tragèdia social, magnífic pretext per desenvolupar la trama, i un amor increïble per les turmentades criatures que hi apareixen.
Judit Guinovart
CAPRICORN La teva flexibilitat i la teva paciència, t’ajudaran a tolerar una situació insuportable. L’obstinació només avivarà les flames.
Divendres, 22, 19.30 h ‘Búnquers de la costa’ de Josep Clara Centre de Lectura
El director argentí Andrés Muschietti, que s’estrena amb el seu primer llarg, apadrinat per Guillermo del Toro, aconsegueix crear un ambient terrorífic amb molta destresa i talent.
laparadordereus.blogspot.com
2 9
SAGITARI Necessitat d’estar en contínua acció. Manté el timó i no donis voltes.
1 6
ESCORPÍ Prepara’t per estar en el lloc correcte i en el moment indicat. Confia en els teus instints amb els assumptes del cor.
Presentació
Dimecres, 20, 19.30 h ‘Terraferma’ Centre de Lectura
‘Mama’ és una modesta delícia cinematogràfica totalment indicada per a aquelles persones a qui els agrada un bon ensurt, però que prefereixen no passar terror o fàstic.
L’univers creatiu de Rosa Llaveria està format per detalls, frescor i moviments espontanis, englobats dins d’una estètica ‘vintage’ i romàntica que pot arribar a incloure un toc gòtic, barroc i fantàstic, alhora que modern i actual. Un amalgama de termes contradictoris que pot semblar impossible però que dota la fotografia de Rosa Llaveria d’un estil únic, personal i diferent i amb molta força visual.
7
BALANÇA És hora que et replantegis la forma en què tractes amb la gent. Utilitza la teva creativitat per calmar les teves preocupacions.
La Rosa, darrera un posat tímid i tranquil, s’amaga tota una professional amb talent, capaç de realitzar fotografies amb personalitat pròpia. Unes fotografies on plasma la complexa interacció entre la llum i la foscor i la presència de colors vibrants en espais amplis i lluminosos.
8
VERGE Supera els problemes quotidians simplement somrient i demanant ajuda. Accepta un canvi de rutina.
Mamá
1
LLEÓ Tracta de no amagar les teves emocions. Aborda els teus problemes amb més compassió.
Cinema
Concert
3
CRANC Les tensions recents de la llar s’esvaeixen. No deixis que el negatiu segueixi rondant en la teva ment.
Des del passat 19 de gener, a l’entresòl del número 15 del Carrer Jesús, trobem a la Rosa Llaveria, una jove fotògrafa que decideix, després de més de cinc anys dedicant-se a la fotografia, donar un pas endavant en la seva carrera professional i oferir els seus reportatges fotogràfics.
4
BESSONS Molts tràmits, trucades telefòniques i paperassa que exigeixen una resposta amb els cinc sentits.
una fotografia diferent
9
TAURE Molt sensible i amb risc de desencantament. Necessites molt afecte, tendresa i amor, però no t’animes a demanar-ho.
AGENDA
CINEFÀGIA
9
2
1 3 4
9
4 8
8
6
6
5 2
14/02/13 17:01
24
2a quinzena - Febrer 2013
DOCONTRA
DO
“Nosaltres som un país petit però eixerit”
Jordi Pujol expresident Generalitat Catalunya
“Tinc la dignitat ferida” Espanya, jo m’apunto. I això ha estat així fins fa una pila d’anys, gràcies al pacte de progrés formulat per CiU que es va fer en el seu dia amb l’Estat per assegurar una continuïtat, estabilitat i governabilitat, però la situació ha canviat. Hem anat fent camí, però ha arribat un moment que el camí ha començat a fer més pujada, és més pedregós i estret, fins a convertir-se en un congost, que és on som ara. El congost... Hauríem d’haver evitat entrar en aquest congost, hem badat un
difícil i comporta grans riscos, tot i que potser trobem un corriol o alguna escletxa per on sortir-ne. I la última manera, seria anar endavant a totes i de forma radical. Aquest és el gran repte que tenim davant nostre com a país. El país... Nosaltres som un país petit però eixerit, que vol ser i fer amb qualitat, que no se’l ofegui. Volem que la nostra cultura sigui coneguda arreu del món, tot explicant que som petits però que tenim coses a dir. I sempre ha estat així quan hem sortit de casa, donant-nos, fins i
n “Si els catalans fóssim una colla de desgraciats, a Espanya no ens farien ni cas”
JS
Jordi Sardiña
‘E
l caminant davant del congost. Quan tot és difícil i necessari’ és el darrer llibre publicat per Jordi Pujol, el polític més longeu que ha ocupat la presidència de la Generalitat de Catalunya. El passat 4 de febrer va presentar el seu treball al públic que va omplir la sala d’actes del Centre de Lectura, el qual va escoltar amb interès les seves reflexions polítiques, socials i econòmiques sobre Catalunya i Espanya. Aquest és un extracte del que va dir el sempre president Pujol.
DOreus núm 17.indd 24
El llibre... Per mi, ‘El caminant davant del congost’ és un llibre important, ja que, tot i costar-me molt escriure’l, en tenia necessitat, la necessitat personal d’explicar-me com a polític i, sobretot, català, després de tants anys vinculats a la realitat socioeconòmica de Catalunya. El llibre té un component com a fracàs de país i personal. I el que és cert és que no hem fracassat, ja que hem aconseguit un gran progrés i això es demostra amb el fet que, si nosaltres no fóssim importants, no ens pressionarien
i ens atacarien d’aquesta manera, quan finalment hem plantat cara. Si fóssim una colla de desgraciats, no ens farien ni cas. Però, hem de tenir en compte que podem fracassar. Català o espanyol... Durant tots aquests anys la meva prioritat ha estat Catalunya, ja que sóc català i vull ser català. Si em diuen que no puc ser català, tinc un problema, ja que no sabria què ser. Però si ser català pot ser compatible amb tenir una actitud col·laborativa i de lleialtat cap a
mica, potser per bona fe, imprevisions... Però, no som els únics que estem en un congost. Espanya també hi és per culpa de la seva arrogància, representada, tot i les diferències, primer per Aznar i després per Zapatero. I en això hi va caure tot l’Estat, fent-ho tots i tot malament. Es va pecar de molta imprudència. Hem de sortir del congost, perquè, si ens hi quedem, ens morirem de fred o de gana, o ens assaltaran els bandolers. Una manera de sortir-ne seria anant enrere, però no ho podem fer, ja que ens hem aventurat massa i tornarem a la situació d’abans, i això no ho volem ni ho podem permetre. L’altra manera seria tirar endavant però és molt
tot, més importància i prestigi del que realment teníem. El futur... Ara vivim amb la amenaça constant de veure’ns residualitzats, de ser cada cop més prims que un paper de fumar. Aquesta és la voluntat d’Espanya: convertir Catalunya en quelcom cada cop menys substanciós. Ha arribat un punt que Espanya ens nega tot el que hem anat aconseguit al llarg de tots aquests anys amb un actitud molt agressiva. L’Estat del Benestar és una necessitat per Catalunya, si volem ser país, un país i una societat que valgui la pena. I això ho hem de mantenir en un clima pacífic, sinó el país se’ns desfarà.
14/02/13 17:01