DOreus 19

Col·leccionable ESPORTS

‘El Reus de les sis Copes’ PÀG. 17

Núm. 19 Abril 2013

w w w. d o r e u s . c o m

El Fortuny

no aixeca el teló

La sortida d’escena de la Generalitat provoca una programació entre bambolines

PÀG. 5

DOreus núm 19.indd 1

Escoltar i atendre les persones PÀG. 6

ENTITATS

SOCIAL

Càritas Interparroquial

Sords amb moltes coses a dir PÀG. 19

17/04/13 18:27

DOreus núm 19.indd 2

17/04/13 18:27

DO

3

Abril 2013

Volem llegir la teva veu,

DOEDITORIAL

la teva opinió compta... info@doreus.com

Cartes al director

Anys i anys... ...per molts anys! I aquest és el nostre objectiu, l’objectiu de DOreus, ara que celebrem el nostre primer any de vida. Aquests 365 dies que portem entre vosaltres, han estat plens de tot: alegries, tristeses, problemes, sorpreses... Però, sobretot, han estat plens d’il·lusió, que ha fet que intentéssim millorar dia a dia i número a número.

I estem satisfets perquè creiem que ho hem aconseguit, i bona mostra d’això és que cada dia que passa comptem amb més lectors, col·laboradors i anunciants, que confien en nosaltres i estan al nostre costat ‘a les verdes i a les madures’.

Per tant, moltíssimes gràcies a tots! Us agraïm de tot cor que hagueu estat amb nosaltres durant aquest primer any, i esperem que seguiu amb nosaltres molts anys més.

DOabraçades i DOpetons!

DOdepit

Suport als treballadors de l’ACN, Catalunya Ràdio i TV3 La CCMA ha decidit prescindir, a partir de l’1 de maig, de la xarxa de corresponsals a tot Catalunya. Una decisió que suposarà acabar definitivament amb un model d’èxit. Un model que ha permès donar veu als territoris indistintament de la seva influència, població o del seu color polític.

Una xarxa de corresponsals que habitualment eren els únics mitjans de cobertura nacional que dia rere dia, posaven el seu micròfon al costat dels mitjans locals i informaven del fets importants de cada territori. En definitiva, creiem que se suprimirà un dels trets diferencials de la Ràdio Nacional de Catalunya i Televisió de Catalunya.

Pensem que aquesta decisió és la punta de l’iceberg d’un procés que portarà a la reducció i a la mínima expressió els mitjans de comunicació públics catalans. És paradoxal que el Govern proclami la necessitat que Catalunya construeixi estructures d’Estat i prescindeixi d’una de les principals: els mitjans de comunicació públics.

Per altra banda, l’Agència Catalana de Notícies, també serà objecte d’un seguit de mesures que suposaran l’acomiadament de gran part de la plantilla actual de treballadors i treballadores.

Una situació especialment greu, tenint en compte, que actualment ja hi ha una forta deficiència de treballadors i treballadores per poder cobrir tot el ventall informatiu actual, fruit d’un anterior procés de reestructuració de l’empresa i d’un procés de retallades constants des de fa dos anys.

Per tot això, el grup municipal de la Candidatura d’Unitat Popular, proposa a la Junta de Portaveus de l’Ajuntament de Reus l’aprovació de la present declaració: donar suport a les reivindicacions dels treballadors i treballadores afectats pels plans de reorganització de l’Agència Catalana de Notícies, Catalunya Ràdio i TV3, com també defensar el sistema públic de mitjans de comunicació per garantir la llibertat i pluralitat informativa.

Candidatura d’Unitat Popular de Reus

Amb la que està caient, més val que em posi el casc de St. Jordi...

Déun'hiDO

DOpètals

Els acudits tenen tots 'animus iocandi'

Quatre anys de Ganxet Pintxo? Ja ha tornat a fotre la pota! JS Edita: Bold Media, SL

DOreus no es fa responsable dels continguts dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És permesa la reproCap de Redacció: Jordi Sardiña ducció total o parcial d’aquesta Disseny i maquetació: Bold Media, SL publicació, sempre que se citi la procedència. Els preus que apareiRedacció: 605 802 464 xen als anuncis són vàlids exceptuInfo / Publicitat:648 580 848 / 659 997 093 ant errors tipogràfics.

Prohibida la reproducció total o info@doreus.com parcial de qualsevol anunci del diari sense autorització prèvia i per Tirada: 18.000 exemplars escrit de l'editor.

Dipòsit Legal: T-0054-12

Nou paquet de mesures per millorar la gestió i coordinació del grup INNOVA, però els comptes segueixen en negatiu.

Per quan un paquet de mesures per gestionar l’estalvi?

L’organització de la Fira de la Gent Gran a firaReus, abandonant el Pavelló Olímpic i les mancances que tenia per acollir aquest tipus d’acte. La gent gran de la ciutat es mereix el millor espai i les millors condicions.

La gran tasca que realitza Càritas en el seu dia a dia, ajudant a centenars de persones de la ciutat a tenir una vida millor dins una situació de crisi que cada cop afecta a més reusencs.

Directora: Pepa Rabassa

Distribució: COSTA direct

www.twitter.com/ DiariOpinioReus

DOreus núm 19.indd 3

www.doreus.com

www.facebook.com/ diaridoreus

Sortida d’escena de la Generalitat dins el Consorci del Teatre Fortuny que implica la dissolució del CAER i que l’equipament segueixi tancat sense programació. Una vergonya per a la ciutat i per a la cultura del país!

La inauguració del Centre d’Innovació Tecnològica del Grup IBM a Reus per tal de desenvolupar projectes tecnològics i incrementar la productivitat de les empreses i institucions és una bona notícia, però això es traduirà en la creació de més llocs de treball?

17/04/13 18:27

4

Abril 2013

DO

DOACTUALITAT

INNOVA 2.0?

Redacció

L

’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha anunciat un nou paquet de mesures per millorar la gestió i la coordinació de les empreses municipals de Reus. Les mesures se sumen al paquet d’accions aprovat el passat mes d’agost per reforçar els mecanismes de control econòmic, financer i jurídic de les empreses dependents de l’ajuntament.

L’alcalde Pellicer ha anunciat la propera aprovació d’un protocol per millorar la coordinació i la gestió entre l’ajuntament i les empreses municipals. Aquest document definirà aspectes com les instruccions i pautes de coordinació de l’ajuntament amb les societats dependents; els tràmits a seguir en l’adopció d’acords per part dels òrgans de les societats i la informació que s’ha de facili-

DOreus núm 19.indd 4

tar als presidents, als consellers delegats i a la resta d’administradors; la integració del Secretari i de l’Interventor municipals en el model organitzatiu, potenciant la seva participació en la gestió de les empreses municipals; i la coordinació de la figura del gerent de Serveis Generals de l’ajuntament amb els òrgans de govern.

El consell d’administració d’INNOVA també ha formulat els comptes anuals de 2012, que tanquen amb un resultat negatiu de 4,9 milions d’euros, i que pròximament es portaran a votació de la junta general de la societat. Els comptes mantenen el full de ruta del govern municipal per aprimar i racionalitzar l’estructura de les empreses municipals i del hòlding; i apliquen el principi d’austeritat per tal d’adaptar-se a la situació econòmica actual, a la vegada que prioritzen la despesa social i en promoció econòmica.

Reus: capital de la corrupció?

Encara que els governants de Reus es resisteixin i no vulguin emprar la paraula `corrupció` està clar que la ciutat del General Prim reuneix tots els requisits per esdevenir la capital de la corrupció.

Durant molts anys, Reus va ser gestionada com si es tractés d’una propietat privada d’uns senyors que actuen segons el ‘vull, puc i ordeno’.

Els capritxos d’uns quants i la incapacitat d’uns altres per gestionar adequadament els béns públics va hipotecar el futur de la ciutat i posar en perill el seu estat del benestar. La immunitat i la impunitat va caracteritzar el anteriors governs municipals. Però no només té la culpa els que governaven. L’oposició, per més excuses que presenti, és responsable solidària del caos.

Carles Pellicer no es pot presentar com el Messies quan poc o res va fer com a cap de l’oposició. L’actual alcalde era, obligatòriament, coneixedor de l’enrenou existent en el consistori. En el cas que al·legui el contrari hauria de dimitir per incompetència política. Innova i Tecnoparc són només dos tentacles del pop corrupte de Reus. És obvi que el jutge ha d’investigar fins al fons, fent caure tots els que no van desenvolupar amb exemplaritat el seu càrrec públic. És obvi que l’exalcalde Lluís Miquel Pérez ha de ser imputat per tot aquest enrenou. No dubto de la seva honorabilitat, però la seva gestió política ha estat nefasta i ha de tenir un preu. No pot fer-se el desentès i l’ofès. Va ser durant molts anys el màxim representant de la ciutat i hauria d’haver actuar en conseqüència.

S’exigeix una neteja política en nom del qualitat de la democràcia. Els fiscals i els jutges s’hauran de posar les piles i obligar que els lladres de torn siguin castigats de forma exemplar i que, sobretot, tornin els (nostres) diners.

Ricard Checa Periodista

17/04/13 18:27

DO

5

Abril 2013

el nou escenari de gestió del teatre fortuny

DOACTUALITAT

suposarà la inevitable pèrdua de capitalitat cultural de la ciutat

La tragèdia del Fortuny unió en qüestió havia de servir per tancar l’acord de dissolució del consorci, assumint la seva gestió l’ajuntament, després de la suposada marxa de la Generalitat i la Diputació.

El dia següent, l’ajuntament va confirmar que la gestió del Tea-

ma plurianual entre l’Ajuntament de Reus i la Generalitat de Catalunya, gràcies a la intermediació de la Diputació de Tarragona.

El divendres 12 de abril, finalment, es produeix la reunió tants cops ajornada i s’oficialitza la dissolució del Consorci del

n El nou consorci estarà participat per l’ajuntament amb un 51%, i per la Diputació, amb un 49%, passant l’alcalde a presidir el nou ens tre Fortuny passaria per la signatura d’un contracte entre el consistori i la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Cultura.

PR

Redacció

D

es de fa mesos, la cartellera del Teatre Fortuny ofereix una imatge desoladora, ja que només hi ha una nota que resa “Propera programació del Teatre Fortuny 2013 en preparació”. Una situació insòlita i preocupant. I és que la falta d’entesa entre les parts implicades en la seva gestió i el seu futur pròxim, està passant factura a un dels centres de producció teatral més importants del país.

“El teatre és un art que no pot morir i teatres com el Fortuny, encara menys.

S’haurien d’evitar els canvis negatius en un sector que sempre ha estat ple de força i vitalitat”.

Albert Espinosa Escriptor / Guionista

DOreus núm 19.indd 5

El passat 14 de març, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’havia de reunir amb l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona per tal de desencallar la situació en la que es troba el Consorci del Tea-

A finals de mes, a la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya va tenir lloc l’esperada reunió entre les tres parts implicades, aconseguint desbloquejar la situació del Teatre Fortuny i, així, començar a treballar en la programació per a la resta de l’any. A la trobada es va decidir tancar l’acord que ja s’havia fet públic en el seu moment,

Teatre Fortuny. Aquesta dissolució comporta la retirada de tot l’organigrama polític i directiu. I, alhora que els polítics deixen els càrrecs que ostentaven fins ara en l’organigrama del consorci, també deixen les seves responsabilitats directives el Director General, Ferran Madico, i el seu gerent, Lluís Graells.

Aquesta nova situació implica constituir un nou consorci participat per dues administracions del territori: l’ajuntament amb un 51% I la Diputació amb un 49%.

Així, l’alcalde passarà a exercir la presidència del nou consorci.

n

Cultura ha signat un acord amb l’Ajuntament de Reus per dissoldre el Consorci del Teatre Fortuny i que sigui el consistori el que el gestioni

A partir d’ara, el nou escenari de gestió del Teatre Fortuny suposarà la reducció dràstica de la plantilla que formava el consorci, ara en mans de l’ajuntament, i la inevitable pèrdua de capitalitat cultural de la ciutat de Reus.

tre Fortuny, des de finals de l’any passat, i, així, continuar amb la seva programació regular. La re-

consistent en la supressió del Consorci del Teatre Fortuny i la signatura d’un contracte progra-

“La nostra històrica participació en el Consorci del Teatre Fortuny segueix garantint que Reus sigui ciutat de referència nacional en la programació, promoció i difusió del teatre”.

“Penso que amb moments actuals de dificultats econòmiques és important compartir els projectes públics amb altres administracions i que l’ajuntament no es quedi sol. El normal seria aprofitar l’estructura del Consorci formada per les tres administracions per establir un contracte programa plurianual”.

“Reus sempre ha estat una capital capdavantera del teatre català, i que el Fortuny es trobi en aquesta situació és molt trist. No és lògic és que el Fortuny no pugui programar perquè els diners es queden a les mans dels gestors”.

Xavier Filella

Ramon Madaula

Josep Poblet

President Diputació Tarragona

President Centre Lectura

Això no es pot permetre!

Actor

Davant la situació que està vivint el Teatre Fortuny, sento tristesa i vergonya. És intolerable que hores d’ara segueixi tancat i sense cap mena de programació.

Considero que la política cultural que s’està aplicant a la ciutat és totalment nefasta, i que el màxim responsable és l’ajuntament, que ha actuat sense cap mena de fonament ni pensament lògic, destruint un equipament que és un referent cultural català.

El CAER, que va néixercom una estructura potent, gràcies a una gran injecció de diners per part de la Generalitat, per tal d’assegurar la capitalitat cultural de Reus, es dissolgui, emparats políticament per la situació de crisi del país, és injust pel seu equip humà i per la gent de Reus.

I tot per culpa d’uns ‘senyors’ que no tenen cap mena de sensibilitat per gestionar projectes culturals. Tota aquesta gent no han volgut ni han sabut aturar una situació que s’ha tornat insostenible.

Tots ells han demostrat que no tenen ni idea del què és la cultura i què significa per a una ciutat.

El reusenc hauria de fer alguna cosa per demostrar la seva disconformitat. Faria falta muntar una organització ciutadana que ho coordini per tal d’aconseguir el ressò social que es mereix una situació com la que s’està vivint a Reus.

David Bagés Actor

17/04/13 18:27

6

Abril 2013

DO

DOSOCIAL Flash Social Fira de la Gent Gran Els dies 23 i 24 de maig, tindrà lloc la Fira de la Gent Gran, una de les novetats del calendari firal de firaReus per aquest 2013. Aquest certamen l’organitza conjuntament firaReus i la regidoria de Família i Gent Gran, i té l’objectiu de ser un espai on trobar productes i serveis per a persones d’edat avançada, on també es realitzaran activitats, concerts i competicions fetes pensant en aquest sector de la població.

Càritas Interparroquial Reus

Caritat ciutadana

A més de la part expositiva, la particularitat de la Fira de la Gent Gran és que també tindrà una vessant lúdica a través dels actes de la Festa Gran, que fins ara es duia a terme al Pavelló Olímpic municipal i que és la part que organitza més directament la regidoria de Família i Gent Gran.

JS

‘Compartint taula’ Projecte d’àmbit nacional per proporcionar àpats gratuïts a gent gran amb necessitats socials i econòmiques. Aquesta iniciativa solidària permetrà que un total de tretze persones majors de 65 anys, derivades pels Serveis Socials municipals, puguin anar a dinar gratuïtament de dilluns a divendres als menjadors de tres centres assistencials adscrits a l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA). Concretament, els tres centres que s’han adherit al projecte fins ara són les residències Itaca Reus i Itaca Fortuny i el STS Ciutat de Reus.

‘Compartint taula’ és una campanya impulsada pel Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, l’Associació Catalana de Recursos Assistencials, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya.

Redacció

C

àritas Interparroquial de Reus (CIR), en funcionament des de 1970, agrupa i coordina les Càritas Parroquials de les deu parròquies adscrites a la ciutat, donant resposta als problemes de marginació i pobresa de la ciutat, i duent a terme projectes conjunts, serveis compartits i afavorint iniciatives comunes.

Les activitats de Càritas van dirigides, principalment, a l’atenció dels diferents col·lectius de marginació, sobretot immigrants que es troben en especial situació de vulnerabilitat. Per això, l’entitat compta amb una sèrie de programes i projectes d’ajuda que responen a les necessitats de

cada sector concret i per a cada tipus de problemes com familiars, de salut, econòmic i laborals o habitatge.

Pel que fa a l’alimentació, Càritas Interparroquial de Reus gestiona el menjador social de

Els dispositius d’inserció laboral són programes específics per afavorir la inserció sociolaboral de les persones que tenen especials dificultats

DOreus núm 19.indd 6

en trobar feina. Els dispositius combinen accions d’orientació laboral individual i en grup, amb formació en recursos i tècniques de recerca activa de feina: currículum, entrevista de selecció, networking, mercat de treball, mobilitat laboral, proves psicotècniques, recursos laborals, sensibilització per l’autoocupació, etc.

El programa s’adreça a les persones més grans de 16 anys,

Una altra necessitat bàsica a cobrir també és la roba. Per això, Càritas compta amb la botiga solidària ‘Filigrana’, on es lliura i es ven roba a un preu molt asse-

n El menjador social que gestiona Càritas assegura l’alimentació bàsica a les necessitats socials greus la ciutat des de finals de l’any 2009, gràcies al suport econòmic de l’ajuntament. Es tracta del mateix local on havia existit la Llar del Germà Jesús que havia gestionat Mn. Jaume Macaya, al carrer Francesc Bartrina.

L’objectiu principal del menjador social és assegurar l’alimentació bàsica i l’atenció social a perso-

Inserció laboral a Mas Carandell Mas Carandell, posa en marxa els mesos d’abril i maig noves accions dels dispositius d’inserció laboral en el marc de les actuacions ocupacionals als barris del Carme i als barris de Sol i Vista i la Immaculada.

nes i famílies amb necessitats socials greus.

quible per cobrir aquesta necessitat. La botiga de roba permet a l’entitat tenir certs ingressos que li permeten anar-se mantenint, i no haver de renunciar a certs programes.

Un d’aquest programes, dins els projectes d’atenció a la infància, del qual està més orgullós Càritas és el de Suport Pedagògic

que potencia les capacitats i habilitats socials en infants de famílies en situació de precarietat socioeconòmica, mitjançant un reforç escolar gratuït a cada alumne.

Ara mateix, l’entitat compta amb més de 140 nens que venen de diferents escoles de la ciutat i que són atesos, seguint els criteris pedagògics dels diferents centres, per professors jubilats o aturats.

L’entitat compta amb una xarxa de voluntaris, que suposen un 95% del total del seu personal, que s’encarreguen d’atendre les persones necessitades.

Aquest equip humà assegura la continuïtat de Càritas i el benestar de la societat reusenca.

Pla de xoc: habitatge inscrites a l’OTG i en recerca activa de feina. Preferiblement residents als barris del Carme, i de Sol i Vista i la Immaculada. Les sessions es duran a terme als espais municipals d’aquests barris: Casal de les dones, Centre Cívic del Carme i Centre Cívic Ponent.

Les persones interessades es poden adreçar a l’IMFE Mas Carandell.

L’ajuntament ha aprovat un paquet de mesures en matèria d’habitatge per tal d’alleugerir la situació de patiment de moltes famílies de la ciutat que no poden pagar casa seva.

Es proposa donar pes als serveis de mediació per tal que es pugui buscar una solució extrajudicial adient a cada cas. Alhora s’ha arribat a un consens en la idea de potenciar les polítiques de lloguer

assequible que s’adapti als ingressos reals de les famílies.

I la posada en funcionament d’una borsa de pisos de lloguer assequible per a famílies amb ingressos d’entre 6.000 i 10.000 euros a l’any.

Es busca l’acord amb entitats bancàries per disposar de pisos de lloguer social, que s’adreçarien de forma preferent a persones en situació vulnerable.

17/04/13 18:27

DO

7

Abril 2013

DOCOMARCA

La muntanya amb ‘m’ de MuntanyuM Els objectius de MuntanyuM, en aquesta primera edició, són constituir un aparador per als diferents expositors, sent un punt de trobada on poder dialogar sobre la seva situació i problemàtica i enfocar el futur; promoure la creació de fòrums de debat sobre la muntanya, el viatge i el món rural adaptat al

ons trobant un camí obert a les idees i un lloc on debatre-les; ser un espai d’ensenyament de la muntanya, del viatge solidari, del món rural i, principalment, de participació, imaginació, creativitat, tolerància i llibertat; i donar vida a la zona rural en que residim donant-li esdeveniments de qualitat, atraure públic i que des-

n

El municipi de Duesaigües és convertirà en un gran expositor on es desenvoluparà la fira

M

Iolanda salvadó

untanyuM, que tindrà lloc del 2 al 5 de maig a Duesaigües, més que una fira, és un lloc de debat d’idees i projectes al voltant de la muntanya, el seu entorn i de les persones que hi viuen, juntament amb la companyia dels llibres, que aporten cultura, i dels viatges, que amplien el camp de visió.

DOreus núm 19.indd 7

món global; oferir un espai de comunicació i debat a les persones, entitats i empreses que treballen en els camps de la fira; oferir un espai on els amants de la muntanya, el viatge, el món rural i els inquiets pel seu encaix en el món globalitzat puguin expressar les seves preocupaci-

cobreixin en diferents activitats els atractius del municipi.

El nucli de Duesaigües es convertirà en seu de les parades que la fira ofereix als visitants, com editorials, agències de viatge majoristes/minoristes, empreses de guiatge, empreses de turisme

rural, i empreses i comerços dels pobles de la Baronia.

Dues sales acolliran els diversos actes, presentacions i exposicions que tindran lloc durant els dies de la fira: la Sala Gran de l’Ateneu, amb taules rodones; projecció de pel·lícules; i l’exposició i lliurament de premis del ‘Concurs de Fotografia MuntanyuM’. I la Sala Petita de l’Ateneu, amb presentacions de llibres i d’audiovisuals.

La fira també habilitarà diversos espais per realitzar activitats paral·leles com la pràctica d’esport guiats, zona d’hípica, vies altes, rocòdrom, música en directe, degustació de diversos plats, i un espai dedicat l’intercanvi de llibres i material usat de muntanya i viatge.

17/04/13 18:27

8

Abril 2013

DO

DOCOLUMNES Flors i fruits amb DO Reus

El periodisme perviurà sempre

Sàvia opinió

Eduard Bes Un reusenc

Josep Baiges Periodista

El hall del Reus Deportiu ens ofereix aquests dies una exposició del fotògraf local Francesc Escoda inspirada en les flors i els fruits de les nostres muntanyes.

Més enllà de la innegable qualitat de les imatges, el més extraordinari de la mostra és la senzillesa del concepte. Escoda ha anat a buscar elements característics que formen part del paisatge habitual que ressegueixen caminadors i excursionistes pels nostres senders.

Passa, però, que en aquest món que ens ha tocat viure, de vegades no prestem prou atenció a aquestes coses tan senzilles i tendres que també ajuden a fer més plàcida la nostra existència.

Precisament escric aquestes línies coincidint amb el primer any del DOreus.

Una publicació que —com les flors retratades per Escoda— va esclatar en primavera i que un any després manté el vigor i la vitalitat que van saber imprimir des del primer dia els seus engrescats impulsors, amb una manera de fer molt característica que no ha deixat indiferent mai a ningú.

Només em resta desitjar que sigui el primer de molts aniversaris que permeti confirmar la solidesa del projecte. Perquè ja sabem que una flor no fa estiu. I menys en el sempre complicat món de la comunicació local.

Ruth Troyano Fa un any que DOreus va sortir al mercat per descobrir-nos l’actualitat més propera i immediata, donant protagonisme i veu al teixit social i cultural. Un mitjà que convida a resseguir les coses bones que passen a la ciutat, sovint promogudes per gent de fora. I a descobrir alguns dels seus protagonistes. Perfils humans i professionals que es combinen amb un altre valor afegit del diari, les col·laboracions.

Mitjans com DOreus comencen a donar resposta a les noves demandes en un món en canvi permanent que intenta sortir de la crisi econòmica. Unint proximitat, valors, coneixement, col· laboracions, gratuïtat, tecnologia…

Persones com qui signa aquesta columna que sent la necessitat de compartir coneixements, en aquest cas, sobre del món del vi. Perquè el camí del periodisme és també el de l’especialització. Confio que DOreus no deixi d’explorar noves oportunitats periodístiques i sigui fidel al rigor i la professionalitat que li han merescut el respecte del públic en aquest primer any.

I ja ha passat un any...

No cal dir que és habitual que tots opinem sobre tot sense saber-ne massa; fins i tot fem evolucionar el terme opinió i el convertim en molts casos en judici.

Amb la meva humil contribució en aquest magnífic diari he volgut aportar, no tant la meva opinió, legítima i subjectiva, per descomptat, sinó unes pinzellades d’informació que us permetin donar més consistència a les vostres opinions quan parleu de passatges i episodis de la nostra ciutat.

Tinc clar que només es tracta de petites engrunes, però mica en mica tothom vol, d’alguna manera, ser més savi i poder afegir la seva opinió a una conversa. Espero poder ajudar a aconseguir-ho, tal i com ho fa aquest diari.

Qui hi ho havia dir... Per ser sincer, no pensava pas que tingués corda per escriure tant.

Durant aquest any hem parlat una mica de tot: coses més aburrides, temes més entretinguts, notícies sobre tecnologia, emprenedoria, etc. He procurat explicar quelcom que alguna vegada ha sortit en alguna conversa o, si més no, que estigués a l’orde del dia en la matèria.

Jaume Civit

Enginyer Telecomunicacions

DOreus núm 19.indd 8

L’antic canceller alemany Konrad Adenauer deia que “no cal defensar sempre la mateixa opinió, ja que ningú pot impedir tornar-se més savi”.

Realment, em sento afortunat de tenir aquest espai, un parell de

Primera parada: Bangkok Dotze hores de vol i el tròpic ens donà la seva particular benvinguda. Amb una abraçada asfixiant, va envoltar els nostres cossos; cansats i ansiosos trepitjàvem l’asfalt de la capital tailandesa.

Visitar Bangkok ens generà moltes sensacions contrastades. El soroll sostingut del trànsit, la pesada xafogor impregnant la pell, el còctel d’olors... Era tal l’acumulació d’informació nova, que imposava engolir més que pair tot el que ens passava per dins. No es tractava de res més que de l’habitual, i necessari, procés d’adaptació a un nou entorn.

Com si fóssim dues formigues extraviades vam recórrer els carrers plens de centres comercials, encara estabornits pel jet lag. La potencia dels aires condicionats ens bufetejava la cara a l’entrar i, un cop dins, només les faccions de les persones ens indicaven que érem a Àsia.

Entre alguns edificis moderns i d’altres literalment ‘esquarterats’, varis temples budistes semblen competir en popularitat: el Buda més alt, el més llarg, el més gran fet d’or massís... Resulta evident la voluntat de reunir els millors icones del país a la capital. Sorprenentment, encara ofereixen racons on gaudir d’una estona de tranquil·litat i, fins i tot, escoltar, amb la pell de gallina, el recitar màntric dels monjos a l’uníson.

En la ciutat on el trànsit es regula en base la llei del més fort, sobreviure com a vianant sovint es converteix en una verdadera prova d’agilitat. Ja entrenats, vam endinsar-nos en el barri dels souvenirs de plàstic. China Town, on el caos s’hi estila, és un típic de les ciutats asiàtiques.

Un cop situats i volent fugir de l’estrident vida urbana vam dirigir-nos cap a la següent parada, Ayutthaya.

Ens tornem a trobar a la propera publicació de DOreus. I recordeu, si voleu seguir la nostra aventura des de més a prop, i/o veure fotos, www.SucDeCoco.cat és el bloc del nostre viatge i www.CronicasDeUnCamaleon.com, és l’específic de fauna i Parcs Naturals.

Marta Bover / Adrià Bruix

cops al mes, per raonar sobre conceptes diversos.

Però la veritat és que, a vegades, espanta donar l’opinió –no sempre es pot i no hi estem gaire acostumats– s’ha d’assumir un grau de responsabilitat d’allò que es diu.

En aquest sentit agraeïxo, de tot cor, a DOreus, per donar aquesta oportunitat a mi i altres, que com jo, tenen la llibertat d’escriure-hi.

Crec que aquesta publicació és un bon altaveu per a molta gent.

Us dono les gràcies pel temps que dediqueu a llegir les meves línies. També espero que hagueu perdonat la meva falta d’experiència o capacitat per expressar les idees – sóc de formació tènica i la paraula no és meu fort–.

Espero haver ajudat algú a aclarint algun dels conceptes, tot i que em conformo si no he enredat la troca.

17/04/13 18:28

DO

9

Abril 2013

DOCOLUMNES per molts anys!

Aquests dies es compleix el primer aniversari de la publicació del diari DOreus i per tant també la nostra col·laboració en ella.

Al llarg d’aquests mesos hem volgut que la nostra aportació fos enriquidora i servís com un primer apropament a l’àmbit de la psicologia, la pedagogia i la logopèdia que són les especialitats que es tracten en el nostre centre i dels quals en som especialistes.

Sempre hem escollit lliurement els temes, pensant en allò que més pugui interessar i donantlos un caràcter col·loquial.

DOreus és una publicació de caràcter gratuït un fet que en aquests temps cal agrair. Vivim en una societat on es retallen serveis i es demana molt per poc. DOreus informa, entreté i aconsella amb professionalitat tal i com ens mostra la seva capçalera. Aquesta ciutat i el seu entorn són el nucli i el destí d’aquesta informació comercial, cultural, d’oci i de serveis.

Esperem que per mitjà d’aquesta publicació, durant molt de temps es parli del que passa a la nostra ciutat i arribi al màxim nombre de lectors.

La nostra més cordial enhorabona.

Conxi Cañellas i Núria Vernet Centre Giravolt

El mite del fracàs

Josep Savall

Parapsicòleg - Psicoterapeuta Ki Aureo - Centre Holístic

DOreus núm 19.indd 9

Sexualitat a la tercera edat

Com en les millors famílies

Bibian Norai

Xavier Guarque

Un dels mites més estesos pressuposa que el desig sexual de les dones acaba amb l’entrada a la menopausa, aquest mite és fals ja que no només no disminueixen sinó que fins i tot s’incrementa.

Quan a Catalunya encara està pendent d’aclarir el cas Palau, la ferum dels tripijocs amb els diners de tots ja ha arribat a Reus amb el nom d’Innova.

El nostre patró d’activitat sexual no canvia molt amb l’edat. Si eres una persona sexualment activa durant la joventut, probablement seguiràs sent sexualment activa mentre madures, encara que les condicions de salut poden canviar la forma d’expressar aquesta sexualitat.

D’una banda, els nostres cossos estan canviant i poden ser una mica més lents de reaccionar. D’altra banda, és possible que tinguem més temps per donar-nos a nosaltres mateixos i a les nostres relacions íntimes. A més, sovint hem adquirit una gran quantitat d’experiència a través de la nostra vida sexual, el que empeny a moltes parelles grans a gaudir del sexe més en aquesta etapa de la vida que quan eren més joves.

Pot ser que això t’agafi per sorpresa, però el fracàs és una il· lusió. Ningú fracassa en res. Tot el que fas produeix un resultat.

Si estàs intentant aprendre a atrapar una pilota i algú te la tira i et cau, no és que hagis fallat.

Senzillament, s’ha produït un resultat. En aquest cas, tu que fas? Te’n vas plorant per haver fallat, no atrapant la pilota, o dius “Tira-me’n una altra”, fins que n’aprens i acabes per atrapar-la?

No en teníem prou amb el que en fem de Metrovacesa que, el que fins ara era una amenaça d’escàndol agafa volada i esdevé un cas igualment deplorable, pel que representa abusar de la confiança que dona una determinada posició de poder, negociar i, possiblement enriquir-se, amb els diners dels altres...

Pel que diuen, sembla ser que, entre el 2005 i el 2010, un terç dels pressupostos municipals de l’ajuntament no tenia cap control, ni pel Interventor ni pel Secretari. Uns que manaven, i tenien el poder per fer-ho, i uns que eren oposició i tenien l’obligació de fer el contrafort al poder, ara diuen que no n’estaven al corrent i van permetre que una bona idea en el seu origen es transformés en la cova d’Ali Babà. És un exemple de projectes que, sovint esdevenen una ‘patata calenta’, o directament ‘un mort’, tot coincidint, ves qui ho tenia que dir, amb el canvi de color polític al govern municipal.

El fracàs és un judici, no és més que una opinió. Procedeix de les teves pors, que poden ser eliminades amb amor. Amor per tu mateix. Amor pel que fas. Amor pels altres. Amor pel teu planeta.

Quan tens amor dins teu, la por no pot sobreviure.

Les veus o música que sents en el teu interior, urgint-te al fet que assumeixis riscos i persegueixis els teus somnis és la teva connexió intuïtiva amb el propòsit

Avantsala L’altre dia vaig fer un descobriment. Sí, igual que els astrònoms descobreixen estrelles al cel pampallugant... Una d’aquestes es revelà, i coincidí el manifest amb un retruc al cap. Podríem definir l’espai com aquell lloc que serveix d’avantsala d’accés al servei de transport urbà. És clar, parlem de les famoses parades d’autobús.

Qui se les estima? Són llocs amb acabats industrialitzats, poc pròxims al ciutadà, qualsevol d’elles amb banc per malabaristes que els nostres grans no poden utilitzar. El temps assegut passa plàcid! Tot i així, insisteixo, és un gran descobriment.

Tenim l’oportunitat de reinterpretar aquest nou hàbitat tan comú. A Reus fa vent! Perquè el disseny d’aquest és igual al d’altres ciutats del Camp on el vent no és cap problema?

L’autobús es paga! Perquè un dels materials de construcció més importants d’aquest espai és una pancarta publicitària? Creiem oportú que un espai públic, comú, de tots, ens bombardegi amb publicitat de privats? Certament si el servei fos subvencionat per aquest... Renoi! Jo firmava! Però a dia d’avui segueixo pagant pel transport... No penseu pas que aquest reincident element de mobiliari urbà ha de ser tractat amb dignitat, conseqüent al lloc, productiu i esdevingui tan important com qualsevol altre gran projecte? És una estrella, sense nom, encara. Hem d’estudiar-la bé, aprehendre-la i relacionar-la millor amb els usuaris i la tecnologia que serveix. Perquè ara, dient ‘parada d’autobús’, restem. Reinterpretant-la podrem sumar. Construint-la, farem cultura en temps oportuns.

Jordi Martínez

jordimartinezfuentes.wordpress.com

que hi ha en el teu cor des de que vas néixer. Sigues entusiasta en tot el que facis. És l’entusiasme qui et farà perdre la por i et portarà al camí del teu èxit.

Si els riscos són la por al ridícul o la por al que poden dir els altres, riu-te’n. Teu és el teu cor i tot el que hi ha en ell. Si deixes que les teves pors et facin perdre el respecte per tu mateix, estàs venut.

17/04/13 18:28

10

Abril 2013

DO

Si els polítics tinguéssim la solució a la crisi,

DOENTREVISTA

estic segur que ja l’hauríem aplicat

Josep Poblet president Diputació de Tarragona

“Reus és prioritari i estratègic” cions de les institucions que encapçalo, és a dir, en funció de les necessitats de la ciutadania. Tot això és possible gràcies a una bona organització i al suport professional dels equips de l’Ajuntament i de la Diputació.

ca. En base a aquesta premissa, el ple de la Diputació de Tarragona va aprovar l’any passat un conveni de col·laboració per a la promoció econòmica, empresarial i turística de les comarques tarragonines com a destí turís-

n “Amb la ciutat de Reus tenim una magnífica relació, abans, ara i en el futur seguirà així” Quins són els temes que més temps l’ocupen i el preocupen a nivell nivell de Reus?

En el cas de la ciutat de Reus, hi desenvolupem destacats projectes, com ara l’ampliació de l’Escola i Conservatori de Música, l’impuls al turisme cultural, i el suport continuat a entitats socials i culturals. D’altra banda, continuem destinant molts recursos als altres dos centres d’ensenyament que tenim a la ciutat: l’Escola d’Art i Disseny i el Col·legi d’Educació Especial Alba. Així mateix, la Diputació s’ha compromès amb la ciutat de Reus en garantir el suport econòmic, molt important per la celebració dels anys Fortuny, Tapiró i Prim.

tic i en especial de l’aeroport de Reus, fruit de la necessitat de construir un nou marc de relació arran de la davallada de l’activitat aèria.

Quines accions vol emprendre com a nou president del Patronat de Turisme de la Diputació? Com va la ‘conquesta’ del mercat rus?

Intentaré donar un impuls institucional a la tasca del Patronat, i vetllaré per tal que el Patronat mantingui ben bé al punt de mira la doble orientació que el caracteritza: assistir els ens locals en les tasques que li son pròpies

cia a fires, suport als viatges de familiarització, seguiment de la situació dels visats, presentacions a les xarxes de venda, etc.

Com a alcalde de Vila-seca, com creu que afectarà la futura reforma de les administracions públiques impulsada pel Govern Central?

Coneixem la que impulsa la Generalitat, molt més avançada i amb un reconeixement molt més respectuós pel món local. La que fa temps que treballa a Madrid, ara per ara sense noves notícies, va en la direcció d’exercir un control sobre els municipis forassenyat i tractant-los com si fossin els únics culpables dels problemes de l’administració, quan són els que no han fet dèficit, ni arriben al 4% de l’endeutament general de totes les administracions públiques de l’Estat.

Quin creu que és l’escenari social i econòmic que veuran o patiran els ciutadans en els propers mesos?

n “Hem de liderar les solucions fent una difícil tria entre necessitats i prioritats”

cedida

Jordi Sardiña

A

lcalde de Vila-seca, president de la Diputació de Tarragona i president del Patronat de Turisme de la Diputació. Aquest és Josep Poblet, un polític compromès amb el territori des de fa molt anys, que ha respost en exclusiva les preguntes de DOreus a través d’un qüestionari a fons.

DOreus núm 19.indd 10

Com s’ho fa per gestionar i coordinar eficientment i eficaçment tot els seus càrrecs?

Dedicant-hi moltes hores i amb una bona organització. La il·lusió i la vocació de servei al territori i a la ciutadania són els motors que impulsen la meva activitat diària al capdavant de les institucions que represento. La meva condició de càrrec públic fa que la meva tasca s’allargui en funció dels projectes, mesures i ac-

Ha aconseguit que li facin cas amb el manteniment de les aportacions municipals a l’aeroport de Reus per mantenir els nivells òptims de turisme?

Del tot. Hores d’ara ja estan confirmades des de la darrera reunió. L’aeroport de Reus és una infraestructura estratègica per al desenvolupament econòmic del nostre territori, atès que garanteix l’accessibilitat d’una part important de la demanda turísti-

però no perdre mai de vista el turista i que darrera seu hi ha empreses proveïdores de serveis turístics. Pel que fa al mercat rus, en som líders i treballem intensament i de la mà dels operadors turístics per poder seguir mantenint aquest lideratge. Això comporta una multiplicitat d’accions; acords de comarketing per a la realització de campanyes publicitàries conjuntes, presèn-

L’escenari continuarà de moment molt semblant a la situació actual, potser amb lleugera tendència a la millora, però amb poc optimisme de moment. Cal seguir prenent mesures en moltes direccions, sobretot de protecció social, d’impuls a la reactivació econòmica i de millora de la capacitat de finançament al país i a les empreses. Aquest és l’únic camí i no hem d’equivocar-nos.

17/04/13 18:28

DO

11

Abril 2013

“Qualsevol disciplina esportiva que practiquem a Reus,

DOENTREVISTA

ens converteix en líders i referents”

Sebastià Domènech regidor Esports

“El reusenc és molt competitiu” luació per saber fins on poden arribar els ajuts. I, si finalment, es duen a terme, la nostra participació com a subseu dels Jocs representarà, a part de que la ciutat sigui olímpica per quarta vegada, una millora substancial de les instal·lacions que ja te-

Redacció

L

’esport és salut, vida, valors, disciplina, esforç, superació, companyerisme...

“Reus és esport”, tal com diu Sebastià Domènech, responsable de l’àrea esportiva de l’Ajuntament de Reus, i “casa amb l’economia, ja que ajuda a suavitzar la crisi que estem patint”. I aquest és l’objectiu marcat per la Regidoria d’Esports de la ciutat, “donar per rebre”.

En quin moment es troba la regidoria?

La regidoria, com no pots ser d’una altra manera, tenint en compte com es troba la ciutat, i el país per extensió, ha hagut de fer esforços per reduir i optimitzar els recursos dels que disposem amb una reducció del pressupost del 15%. Tot i això, encara hem fet per donar més suport als clubs de la ciutat que més ho necessiten, hem tirat endavant projectes esportius que poden aportar un valor afegit a la ciutat. Pensem que l’esport és un sector econòmic de primer ordre, i com a tal, intentem donar-li el suport que es mereix, ja que genera negoci i llocs de treball.

I, a més, s’ha de tenir en compte que l’esport és un dels sectors econòmics que menys ha patit la crisi actual.

Quins són els clubs de la ciutat que necessiten més suport?

DOreus núm 19.indd 11

n

vant, ja que són molt importants per a la ciutat.

Quin és el paper que juga el Consell Municipal de l’Esport en tot això?

Només entrar com a regidor, teníem un informe de l’anterior

Qüestionari: Cita: ‘Tal faràs, tal trobaràs’ / Llibre:

Qualsevol llibre d’història local / Pel·lícula: ‘El Sisè Sentit’ / Cançó: ‘You’re the first, the last, my everything’ de Barry White / Plat: Arrós caldós / Beguda: Un bon vi (DO Priorat)

JS

Tots i cadascun d’ells, començant pels més emblemàtics com el Reus Deportiu, el Reus Ploms i el Club Tennis Monterols. Però, també estem donant suport als clubs privats més petits, organitzant campionats d’arts marcials, balls de saló, patinatge. I ho fem perquè creiem que s’ha de recol-

regui, continuï i millori les seves instal·lacions, dins els recursos limitats que tenim.

Quin són aquests projectes esportius?

Un dels més destacat serien els futurs Jocs Mediterranis del 2017, on Reus participarà com

n “A Reus un 80% de la població practica esport, i un 30% està abonada a algun club de la ciutat” zar totes les iniciatives que serveixin per portar el nom de Reus fora de la ciutat i perquè ens vinguin visitants a casa.

El Reus Ploms no seria un dels que més ho necessiten?

La voluntat de la regidoria és donar-li suport perquè no desapa-

a seu de futbol i handbol amb el seu estadi municipal i el pavelló olímpic, respectivament.

En aquests moments, després d’avaluar la inversió que suposen les reformes necessàries que s’haurien de fer a les dues instal·lacions, estem pendents de la resposta del comitè d’ava-

nim. Un altre gran projecte és el Campionat del Món de Patinatge Artístic de l’any vinent, un esdeveniment que Reus s’ho mereix, com la casa de les campiones del món, i que estem convençuts que serà un èxit d’organització i participació, i esperem que esportiu. Això sense oblidar altres projectes com ‘La Setmana de l’Esperit Olímpic’; els ‘Premis Esport i Ciutat’, els ‘Trofeus Ciutat de Reus’...

equip de govern, on constava que el consell era un òrgan inoperatiu, format per més de 40 persones, que es reunien molt poc i que la gent no hi participava. Basant-nos en aquest informe, hem creat un nou consell més reduït, que es reuneix cada dos o tres mesos, per on passen tots els projectes de la regidoria, i on es prenen totes les decisions per consens, deixant de banda els colors polítics.

Es podria dir que l’esport a la ciutat és més una inversió que una despesa?

Sí, perquè el retorn econòmic és molt important, sobretot quan s’organitza un esdeveniment esportiu de caire mundial o continental. I l’ajuntament és una despesa que ha de fer. Evidentment, els hotels, restaurants i comerços de la ciutat rebran molt més de la despesa que ha de fer l’ajuntament. Per tant, són projectes que s’ha de tirar enda-

Reus és una ciutat esportiva?

Reus és esport, ja que és la segona ciutat esportiva de Catalunya, després de Barcelona. A nivell futbolístic, un projecte per instal·lar gespa artificial a tots els camps de la ciutat, instal·lacions municipals de primer ordre, monitors amb una gran formació, donen bona mostra d’això. I a nivell de bàsquet, patinatge artístic, gimnàstica rítmica, arts marcials, balls de saló, natació, el mateix.

17/04/13 18:28

12

Abril 2013

DO

DOESPECIAL

Un any de por

19 números, 19 portades. Això és el que ha donat de si, aquest primer any de vida del DOreus. Portades casa’ i que han donat que parlar, per bé o per mal. Però, que sigui com sigui, han donat que parlar.

Redacció Tal com diu Woody Allen, “l’últim que poso a les meves pel·lícules és el títol”. Doncs, així és el que fem a la redacció del DOreus quan tanquem una edició: la portada, al final.

Això no vol dir que no tinguem decidit el tema que ocuparà la portada, perquè abans de començar a treballar amb un nou número, ja el tenim, més o menys, decidit. El que sí que fem és deixar el procés creatiu i de disseny pel final. Sempre diem que és el primer que hauríem de fer, però fins que no tanquem el número, ens és impossible tancar la portada.

I, fent repàs a les nostres 19 portades, s’ha de reconèixer que no

estan gens malament i que ens sentim orgullosos de totes i cada una d’elles, ja que són com els nostres fillets, que siguin més guapos o més lletjos, més llestos o més tontos, ens els estimem a tots per igual.

Però això està clar que és amor de pare/mare i que al carrer no és igual, ja que uns seran més acceptades i enteses que altres, mirant-les amb uns ulls o uns altres, depenent de la persona amb la que es trobin en el seu camí.

El que està clar és que, des del primer número, el que hem volgut és informar a la població i oferir un producte de qualitat, i això comença per una bona portada, que atregui i convidi a obrir el diari i llegir què hi posa, formant-se cadascú la seva pròpia opinió.

Un any de DOreus Ara fa un any Reus acollia un nova iniciativa en el mapa dels mitjans de comunicació local: l’aparició d’un gratuït centrat en l’actualitat reusenca que sortia a la llum amb el nom de DOreus. Dotze mesos després, el projecte és una realitat que cada quinze dies, puntualment, és a l’abast dels reusencs i les reusenques des dels diferents punts de distribució instal·lats a la ciutat.

Amb una oferta d’informació àmplia i assequible a tots els públics que va des dels grans titulars de l’actualitat fins al detall de l’oferta cultural i d’oci, DOreus ha apostat des del primer dia per la proximitat, un objectiu que es demostra en el contingut i també en el continent, en una edició acurada i còmoda de llegir.

Des d’aquestes pàgines vull felicitar els responsables de la publicació per aquest primer any de trajectòria, que sens dubte ha contribuït, juntament amb la resta de mitjans locals, a fer de la nostra una realitat coneguda i compartida per totes les persones que com a ciutadans la fem possible.

Carles Pellicer Alcalde de Reus

DOreus núm 19.indd 12

17/04/13 18:28

13

ortada

ANIVERSARI

s. Portades que s’han convertit en ‘marca de la arlar.

Arrelat a la ciutat L’abril de 2012, DOreus naixia amb l’objectiu clar de parlar “de tot allò que envolta i preocupa la ciutadania”. Un any després, aquest periòdic quinzenal no només ha assolit el seu repte inicial, sinó que s’ha posicionat arreu de la capital del Baix Camp amb el seu estil particular i fresc, que en cap cas defuig el rigor que cal demanar a qualsevol mitjà de comunicació.

La pluralitat és un altra de les característiques del DOreus, publicació que atorga un paper destacat a l’opinió de col· laboradors i exerceix d’altaveu de les diferents percepcions ciutadanes sobre diferents àmbits: societat, política, economia, cultura, salut... Amb la ciutat de Reus com a epicentre dels seus continguts, el quinzenal també tracta aspectes de la rodalia, la qual cosa el fa més ampli i complet per al lector.

En aquest moment convuls per als mitjans de comunicació i per a tota la societat en general, haver complert el primer any és una notícia excel·lent que demostra que l’engranatge no s’atura, i que cal continuar endavant, amb empenta, il·lusió i professionalitat.

Per molts anys més!

Josep Poblet

President Diputació Tarragona

Des de DOreus, volem comunicar, arrel de la carta rebuda per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, que la portada del número 18 només tenia ‘animus iocandi’, ànim de fer broma, i demanem diculpes si algú s’ha sentit molest o ofès.

DOreus núm 19.indd 13

17/04/13 18:28

14

Abril 2013

DO

DOCULTURA Flash Cultural Torna NATS ‘Després de tot’ és el títol del nou disc del grup de rock NATS. Aquest disc representa el retorn del grup després de més de vint anys de silenci. És un recopilatori que conté la nova cançó ‘Himne Màgic’ i 14 cançons remasteritzades dels 3 primers cd’s del grup. El disc és un homenatge a Jordi Pallarès, guitarrista fundador del grup i que va morir a mitjans de l’any 2011.

Albert Espinosa escriptor

Buscant el nord emocional Quin ha estat el procés creatiu que has seguit per crear la teva nova obra?

Sempre intento estar dos anys pensant quin ha de ser l’estil de la història, i els últims mesos sempre surt prop de l’aigua, ja que és la meva font d’inspiració, ja sigui un llac, un riu o una

n “L’obra segueix estant dins el meu ‘món groc’ i els

Tu fas Reggus, tu ets Reggus

meus personatges són cosins germans” piscina, sempre amb la llibreta i el llapis adequat a les mans per anar-la escrivint. Aquesta novel· la ha tingut el procés creatiu més divertit i per mi és la millor obra que he escrit.

Reggus, festival degà del reggae de l’estat espanyol i un dels esdeveniments de referència de l’oci reusenc, arriba enguany a la seva 20a edició. El concert principal del 20è aniversari tindrà lloc el dissabte 8 de juny.

També es faran petits actes, com la presentació i la cloenda, en diferents sales i bars de la ciutat.

Per finançar el concert del dia 8 de juny, s’ha obert un projecte de micromecenatge a Verkami. La intenció per part de l’organització del festival d’obrir un projecte a Verkami és seguir amb la filosofia de Di Farm Produccions. El festival és 100% autogestionat i la voluntat, ganes i aportacions de la gent ajudarà a fer viable un Reggus amb més o menys qualitat.

Els primers artistes confirmats pel concert del dia 8 de juny són Paupa Man, Bambiriling Sound, Deep Kultxa Crew, Badalonians Sound i Dance Crasher Sound.

parell d’anys, per mi Sant Jordi ja és un dia molt especial, perquè va ser el dia que vaig perdre la cama, i per mi, sobretot, és gaudir amb els lectors d’un diada molt popular, on sempre acabo ple de regals. Sentir el ‘carinyo’ de la gent en un dia com aquest és una cosa brutal.

cedida

Jordi Sardiña

D

ir que l’Albert Espinosa és només escriptor de llibres és quedar-se molt curt, ja que aquest barceloní hiperactiu, a part d’escriure llibres, també escriu guions de televisió i cinema, obres de teatre, a més a més de dirigir i interpretar. Ara presenta la seva quarta novel· la, ‘Brúixoles que busquen somriures perduts’, mentre finalitza l’emissió de la segona temporada de la sèrie televisiva ‘Polseres Vermelles’.

Com definiries la teva última novel·la i quin significat té el seu títol?

El motor de la història són les segones oportunitats i les relacions entre pares i fills, i els homes i les dones. I el títol ve perquè a mi m’agraden molt els elements per mesurar la distància, el pes, la longitud... I sempre havia pensat que estaria molt bé tenir una brúixola que no busqués el nord, sinó que busqués els somriures perduts, els ‘t’estimo’ que no has donat a les persones que han desaparegut de la teva vida...

Segueixen apareixent les constants dels teus llibres anteriors?

Segueix estant dins el meu ‘món groc’ i els meus personatges són cosins germans uns dels altres i és com si tots visquessin en un petit poble. En aquesta obra la història és un pèl diferent i és un pas endavant, però no deixa de ser el meu món.

Esperes repetir l’èxit de l’anterior novel·la teva, ‘Si tu em dius vine ho deixo tot...’, que, fa dos anys, va ser el llibre més venut en català i castellà per Sant Jordi?

Aconsegueixi o no l’èxit de fa un

Com no podia ser d’una altra manera, és obligat parlar de ‘Polseres Vermelles’ i la seva segona temporada. Com ha funcionat?

Ha estat increïble l’acollida que ha tingut, aconseguint doblar la seva audiència en relació a la primera. Fa molta il·lusió saber que compta amb tants seguidors que se l’estimem tant. I la culminació de l’èxit serà quan Steven Spielberg i la productora de ‘Friends’ l’adaptin per a la televisió nord-americana. Mai ens haguéssim pogut imaginar tant èxit i acceptació.

Per quan la tercera temporada?

Ara toca parar i esperar que els nois creixin. És una sèrie que no s’ha de tenir por d’esperar, ja que està vist que descansant dos anys, l’èxit ha estat encara més gran.

Xavier Ciurans veu-guitarra / Albert Galcerà acordió-veus

Una colònia d’artistes

cedida

E

l passat 6 d’abril, al Teatre Batrina, es va presentar, amb gran èxit de públic, el nou projecte musical de Xavier Ciurans, cantant del grup Gertrudis, i d’Albert Galcerà, director i acordionista de l’orquestra Garbuix, La Colònia. La nova formació va demostrar en aquesta ‘posada de llarg’ que és molt més que un grup de música, és un conjunt aglutinador i transversal de diferents disciplines, on hi caben totes les disciplines artístiques.

DOreus núm 19.indd 14

Com definiríeu el vostre estil?

Xavier Ciurans (XC): És difícil de definir, però una manera seria: música d’autor-balcànica-mediterrània-cabaretera-fanfarriesca.

La veritat és que no tenim un estil definit, però està clar que tot té una unitat bastant clara, movent-nos per les mateixes atmosferes artístiques i musicals, que ens identifiquen a tots els nivells, i ens uneix molt a tots, tant tècnics com músics.

Albert Galcerà (AG): Al principi, sincerament, no sabíem exactament el que buscàvem, perquè tots tenim el nostre propi estil, però, amb el temps, tot va anar

agafant un aire balcànic-jueu, amb dissonàncies característiques de l’Europa de l’est. Podríem dir que hem descobert el nostre estil mica en mica, i ara el que hem de fer és aprofundir-hi.

Com va anar el concert de presentació al Bartrina?

XG: Va ser un concert global i total, on no només es van interpretar les cançons, sinó que van anar acompanyades de tota una sèrie d’intervencions culturals multidisciplinàries. La gent va sortir molt contenta, i el fet de regalar el nostre disc amb l’entrada, també va ajudar.

AG: Va ser molt divertit, tot un espectacle, que era el que preveiem.

Quins projectes de futur teniu?

XG: Ara mateix, el nostre projecte de futur immediat, és centrar-nos en fer accions de difusió diferents, que ens motivin i apassionin, sense planificar res més enllà del curt termini.

AG: El que volem és que això tiri endavant i poder ‘malviure’ d’aquest projecte, i que, tothom qui hi hagi participat, se’l faci una mica seu i se’n pugui aprofitar. Hi estem obligats moralment.

17/04/13 18:28

DO

15

Abril 2013

DOCULTURA

Sant Jordi és ganxet Un total de 92 parades es repartiran enguany entre la plaça del Mercadal, la plaça de Castell, l’Absis de la Prioral, el Fossar Vell, la plaça de Sant Pere i el carrer Major. 68 corresponen a entitats culturals, lúdiques i festives, una més que l’any passat.

editorials d’enguany i, per l’altre, el del col·leccionable sobre el Seguici Festiu de la ciutat i que en aquesta ocasió correspon al Ball de Cavallets. És en aquest mateix on a la tarda, a partir de les 18 h, es trobaran els autors locals per signar els seus llibres.

n La nova campanya ‘Adopta un autor’ servirà per donar a conèixer nous escriptors als lectors

JG

Les floristeries repeteixen el mateix nombre que l’any passat, amb un total de 9 parades. Pel que fa a les llibreries enguany n’hi ha una més, sumant un total de 9 i, finalment, hi haurà tres estands de mitjans de comunicació, 3 més que l’any passat.

l programa d’actes per commemorar la Diada de Sant Jordi està preparat i a punt per començar. Durant més de dues setmanes la ciutat de Reus s’omple de presentacions de llibres, xerrades, conferències i actes culturals per tal de celebrar una de les celebracions més participatives del calendari festiu.

L’Ajuntament instal·larà com cada any el seu estand. Allí es repartiran dos punts de llibre, per un costat, el de les novetats

E

DOreus núm 19.indd 15

Una de les novetats que s’impulsa enguany és la campanya ‘Adopta un autor’. La voluntat és que els col·lectius que s’instal·lin a la plaça o en el recorregut de Sant Jordi triïn un autor i exposin un fragment de la seva obra a la seva parada. D’aquesta manera és crearà un recorregut ideal pels amants de les lletres i la literatura que podran anar llegint les diferents creacions dels autors seleccionats.

agenda Taller ‘Còmic de Sant Jordi’ (Guti) Biblioteca Infantil Presentació Llibre Dilluns, 22, 19.30 h ‘Pseudònims’ (Josep Poca / Albert Manent) Lliurament Premis Dimarts, 23, 18.30 h ‘Premis Redacció Sant Jordi’ (FAVR) Conferència Dissabte, 27, 10 h ‘Japó’ (Amakuni) Sala Actes Ruta Dissabte, 27, 11 h Grup Modernista de Reus Plaça del Teatre

17/04/13 18:28

16

Abril 2013

DO

DOSALUT Recuperar la salut Tots participem en la nostra pròpia salut mitjançant les nostres creences, els nostres sentiments i la nostra actitud cap a la vida així com de una forma mes directe mitjançant l’exercici i la dieta. Comprendre quant es pot participar en la salut o en la malaltia es el primer pas per qualsevol persona que desitgi recuperar-se. Si las persones mobilitzen els seus propis recursos i participen activament en la seva recuperació, poden superar las limitacions que els hi ha produït la malaltia i millorar de una manera significativa la seva qualitat de vida i viure una vida mes satisfactòria i gratificant.

1. Punt de partida: Desig de viure, desig de recuperar-se.

2. Quan tenim una malaltia no es simplement un problema físic, sinó un problema de tota la persona, la qual esta composta no solament del cos sinó també de ment i emocions.

Per tant, si el conjunt ment, cos i emocions està funcionant en direcció a la salut, els resultats seran molt satisfactoris.

3. Supressió de les defenses naturals del cos contra la malaltia.

Un altre factor important en la malaltia i la salut son las defenses naturals del cos, és a dir, que el sistema immunològic sigui efectiu i potent. L’estrès físic, l’emocional i l’alimentació arriben a atrofiar i a suprimir el sistema immunològic. L’estrès es va acumulant fins a tal punt que la persona no pot fer-li front i emmalalteix. L’estrès hi es, i no es pot evitar; el que si podem arreglar es que ens afecti menys i que no ens desequilibri.

Que rellisqui damunt nostre de manera que no ens faci mal i en segon lloc, els hi proposo que enfortim el nostre sistema de defensa.

DOreus núm 19.indd 16

17/04/13 18:28

DO

17

Abril 2013

DOESPORT

EL REUS DE LES SIS COPES (I)

Sis Copes d’Europa Per arribar fins aquí s’havia hagut de passar per una fundació a l’ombra de la secció d’hoquei del club que triomfava a Reus als anys quaranta, el CN Reus Ploms, però aviat es girarien les coses.

El Reus aconseguia la supremacia i el Campionat d’Espanya el 1952, amb el seu primer equip llegendari format per Sentis, Pijoan, Orpinell, Magriñá, Grau i Sans. Equip que es desfaria només dos anys després, a conseqüència del ‘robatori’ que va partir el Reus a València, a la final contra l’Espanyol, entrant, els roig i negres, en una època de vaques magres.

Poc després, hi havia un noi jovenet que meravellava per la seva manera de jugar. Encara estava a les categories base, però ja hi havia gent que anava a veure’l expressament. Es deia —i es diu— Joan Sabater. La seva arribada al primer equip canviava bastant les coses, però novament els malentesos al vestidor, feien que Sabater marxés al Barça per 100.000 pessetes —de les que només en va cobrar 50.000, segons confessió pròpia—.

Curiosament, va ser fitxat pels blaugranes i ser seleccionat per disputar partits internacionals. Però l’experiència no va ser bona i Sabater tornava a un Reus que havia perdut la categoria i el nord, i es pensava que mai més tindria un equip de cara i ulls.

E. Tricaz

Enric Tricaz

F

eia vint anys, des de la creació de la secció d’hoquei del Reus Deportiu, i la construcció de la primera pista el 1945, quan va arribar l’època més gloriosa per a l’hoquei reusenc i per al club: sis copes d’Europa seguides van fer cap a les vitrines roig i negres.

Va ser a la segona temporada, després de tornar, que Sabater, que havia fet amistat al seu pas per Barcelona amb Joaquin Vilallonga, li proposava venir al Reus. Aquest acceptava amb la condició de que també es fitxés al seu germà Juanma. La gent va començar a dir que vindria el Vilallonga bo i el Vilallonga dolent, però la veritat és que van ser el bo i el boníssim. A partir d’aquí es van començar a guanyar partits i campionats com el d’Espanya a la temporada 65-66, que donava dret a participar a un campionat d’Europa que s’havia creat l’any anterior i que el Voltregà, havia portat a les seves vitrines.

A la temporada 1966-67, començava la gran llegenda de l’hoquei roig i negre, amb els Santi Garcia, germans Vilallonga, Rabassa, Sabater, Prats, Boronat i Salvat, als que s’afegirien, aquells sis anys de victòries ininterrompudes d’altres il·lustres jugadors. El que va passar, els hi ho explicaré, a través de les pàgines de DOreus, a partir del proper numero. Serà una mirada a un passat, potser llunyà, però inoblidable.

Una època daurada Quan es parla del Reus Deportiu d’Hoqueis Patins a tothom li ve a la ment una època, una època daurada, en la que l’equip roig i negre va aconseguir guanyar fins a sis Copes d’Europa en sis anys. L’equip encapçalat per en Joan Sabater va aconseguir que tota una ciutat vibrés amb tots i cada un dels partits que disputava i, encara més, amb tots els títols que aconseguia any rere any. El colors del club es van convertir en els colors de tots els reusencs i l’equip va situar a Reus al mapa en matèria esportiva. És per això que des de DOreus volem rendir un homenatge a tots aquells homes que van fer somiar a tota una població amb un ‘col·leccionable’ que anirà apareixent a les nostres pàgines a partir d’aquest número, gràcies a l’inestimable col·laboració del company i amic Enric Tricaz, tota una eminència en el món de l’hoquei patins i del Reus Deportiu, especialment.

Desitgem que us agradi tant llegir aquests articles com a nosaltres publicar-los, i que recordeu, els que ho veu viure, i descobriu, el que encara no hi éreu, l’època daurada del Reus Deportiu, el Reus Deportiu de les sis Copes.

DOreus núm 19.indd 17

‘Esport i Ciutat’ La primera conferència de l’esport local ‘Esport i Ciutat’ va celebrar la sessió final el passat dilluns 8 d’abril, a la sala d’actes del Casal de la Dona, al Centre Cívic del Carme. La sessió va servir per presentar els resums de les diferents sessions desenvolupades des de l’inici de la conferencia el mes de maig de 2012, i l’aprovació de les conclusions i propostes d’actuació dels diversos àmbits de la conferencia.

En total, el desenvolupament de les 8 sessions de la conferència han sumat un total de 211 participants, 22,5 hores de treball i l’aportació de més de 800 intervencions per formular, en cada un dels àmbits treballats, els indicadors de la realitat del sistema esportiu local.

La I Conferència de l’Esport Local ‘Fent Esport, fem ciutat’ té com a l’objectiu aprofundir sobre la realitat esportiva de la ciutat i afavorir un espai de discussió i debat per conèixer aquestes realitats diverses i preveure’n l’evolució i la viabilitat.

Les jornades, que comencen aquest mes de maig i s’allarguen fins a l’octubre, analitzaran l’esport des de múltiples òptiques: l’esport com a sector econòmic i d’ocupació, com a factor afavoridor de la salut, les instal·lacions esportives actuals i les necessitats de futur.

La conferència s’adreça a totes les entitats esportives de la ciutat i a altres entitats que de manera general o puntual també desenvolupen activitats esportives com ara AMPAS, centres de primària i secundària públics o privats, gimnasos i centres de fitness. També és oberta als professionals de la salut, la docència i l’esport i a persones o professionals interessats en l’esport i la ciutat.

17/04/13 18:28

18

Abril 2013

DO

DORECORDS

L’skyline de Reus R

eus, a les acaballes del segle XIX, era una ciutat que tenia en la indústria el seu principal motor econòmic. La ciutat era plena de multitud de petites indústries i tallers familiars on tots els oficis i totes les botigues hi eren representats. Al seu costat, i fruit del procés d’industrialització i mecanització del treball produït al llarg d’aquest segle XIX hi havia les grans fabriques, on treballaven centenars d’homes, dones i nens.

Aquestes fabriques van canviar radicalment la silueta característica de la ciutat. El campanar, fins aleshores solitari, rebia la companyia de les grans fumeres de les factories i bòbiles, signes clars del progrés industrial. Posteriorment les fumeres es van esmorteir per la incorporació de l’electricitat, però, sobretot, per la creixent diversificació de l’economia local.

Els exemples més clars d’aquesta industrialització eren les industries del cotó. La mes important era La Fabril Algodonera, anomenada popularment el Vapor Nou. Estava situada entre els carrers de Sant Joan i Sant Llorenç i arribà a ocupar dues grans illes de 25.000 m2 amb un edifici de 5 plantes. Funcionava amb màquines de vapor, que posteriorment van ser substituïdes per l’energia elèctrica. Va ser fundada el 1846 per Macià Vila i l’any 1890 tenia una força motriu de 600 cavalls i ocupava 900 treballadors.

FOTO 1

La segona en importància era La Manufacturera de Algodón, coneguda com el Vapor Vell, que va arribar a ocupar dues illes amb una extensió de 100.000 m2. Va ser creada l’any 1855 a partir de la fusió de La Industrial Reusense, fundada el 1843, i Canals, Pàmies, FOTOGRAFIes Huguet i Companyia, societat comendatària del 1846.

Foto 1. Vista general del VaEl 1890 la seva força motriu era de 400 cavalls de força, amb una producció anual de 624.000 quilos de torçats de cotó, i ocupava a 500 treballadors. El 1900 instal·là l’enllumenat elèctric a les seves dependències, que alimentava amb l’electricitat que produïen les seves màquines de vapor.

L’ampliació feta l’any 1896 va incloure una instal·lació en el seu interior d’una farinera, de cara a diversificar la seva producció.

por Vell a començament del segle XX. Foto: autor desconegut Fons: Josep M. Martorell Busquets/CIMIR Foto 2. Vista general del Reus industrial a començament del segle XX. Foto: Navas-Puig Fons: AFR/CIMIR

FOTO 2

DOreus núm 19.indd 18

17/04/13 18:28

DO

19

Abril 2013

DOENTITATS Associació de Sords de Reus

Escoltant els sords els 50 i 60 anys. “A Reus hi ha unes 40 persones sordes, de les quals només la meitat són socis de l’entitat, ja que no parlen la llengua de signes, perquè porten audiòfon o han rebut una educació oralista”, tal com apunta el

Aquesta situació fa que les activitats que realitza l’associació, només tinguin repercussió a nivell intern i no transcendeixin a nivell social. Una de les poques activitats de les que es fa difusió són els cursos de llengua

n

“Hi ha un gran desconeixement per part de la població, ja que moltes persones es pensen que els sords parlen perfectament i no és veritat”

president de l’associació, José A. Mampel. “Dins el món educatiu hi ha una tendència a seguir el corrent oralista, i això fa que no deixin parlar als nens amb la llengua de signes, i això és un error, ja que acaben negant el seu ús”, afegeix Mampel.

(D’esq. a dta.) Cristina García, Aïda Cristòbal, José A. Mampel i Ricardo Chavarría..JS

L

’entitat que agrupa i dóna servei a totes les persones sordes de la ciutat va ser fundada el 1976 per en Ramiro Fornés, juntament amb l’Àngel Calafell, tot una personalitat dins la comunitat a Catalunya, sota el nom de Club de Sords de Reus i Província, que canvià per l’actual, el 2001, any en què va celebrar el seu 25è aniversari.

Catalunya compta amb 32 associacions de sords, que formen part, totes elles, de la Federació de Persones Sordes de Catalunya, de les quals, tres es troben a la província de Tarragona, concretament a la capital, Cambrils i Reus, la més antiga d’elles, que compta, actualment, amb 47 socis, d’edats compreses entre

DOreus núm 19.indd 19

El nivell d’integració de la comunitat de sords a la ciutat, i a tot arreu, per extensió, és baix “sobretot pel desconeixement que hi ha per part de la població, ja que moltes persones es pensen que els sords parlen perfectament i no és veritat”, afirma Aïda Cristòbal, filla de Cristina García, secretària de l’associació. “L’estructura de la llengua de signes és molt diferent de les llengües orals, així com el nivell de comprensió de textos no és el mateix que el d’una persona ‘normal’, i sembla que tot això no s’acaba d’entendre”, es lamenta.

de signes que organitzen regularment a la seva seu, impartits per un professor federat, i que es convoquen a través de la pàgina web de l’entitat. “Les noves tecnologies ens han ajudat molt a comunicar-nos i estar més en contacte uns amb els altres”, afirma el president.

A parts dels cursos de llengua de signes, l’associació també ofereix un servei d’intèrpret, “un professional federat està cada dimarts al matí a l’entitat per ajudar als nostres associats en diferents gestions com anar al metge, a l’ajuntament, a l’INEM...”, explica el president Mampel.

L’entitat, actualment, es troba amb moltes dificultats i problemes per la falta d’integració social, i això passa per la conscienciació dels organismes públics i privats.

17/04/13 18:28

20

Abril 2013

DO

DOCOMERÇ

Premi al comerç

Cedida

Redacció

L

a Unió de Botiguers de Reus ha rebut el premi a la Millor Iniciativa Territorial per l’organització del ‘Reus Fashion Festival’ i el d’Establiment Centenari per la Joieria Fort.

El passat 8 d’abril, va tenir lloc al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat la celebració de la 13a edició dels Premis a la Iniciativa Comercial i als Establiments Comercials Centenaris, organitzats per la Generalitat de Catalunya. En el decurs de

l’acte, la ciutat de Reus va ser guardonada amb dos premis, un en la categoria de la Millor Iniciativa Territorial, que es va lliurar a la Unió de Botiguers de Reus, recollit per la presidenta de l’entitat, Leonor Bartolí, per l’organització de ‘Reus Fashion Festival’ com una idea innovadora, i l’altre en la categoria d’establiment centenari a la Joieria Fort, de la Plaça Prim, per la seva trajectòria durant més de dos-cents anys de servei de qualitat i personalitat als seus clients, recollit per Mary Sendrós.

En nom propi i en representació de la junta que presideixo de la Unió de Botiguers de Reus, vull fer-vos extensiva la nostra més sincera felicitació a tot l’equip de DOreus, per la celebració del vostre 1r aniversari. És per nosaltres un plaer, encoratjar-vos a què seguiu treballant en la mateixa línia d’actuació, i donar-vos el nostre suport perquè seguiu informant del què passa a la nostra ciutat, del que l’envolta i del que preocupa a la nostra població, prioritzant com sempre l’opinió dels nostres ciutadans.

Així mateix volem aprofitar l’ocasió que se’ns brinda, per desitjar-vos molts èxits en la trajectòria del vostre mitjà i que aquest sigui l’inici, de molts altres que us esperen dins d’aquest mon de la comunicació.

El president de la Generalitat, Artur Mas, juntament amb el secretari general d’Empresa i Ocupació, el Xavier Gilabert, i el secretari d’Empresa, Pere Torres, van ser els encarregats de lliurar els premis.

Leonor Bartolí

Presidenta Unió de Botiguers de Reus

Puff Cigarettes

Fa poc mes de mig any, que la Judit ha obert el seu taller de joieria al Carrer Ample, 39 de Reus, la joieria Jud. Espai de joies. On pots trobar tant dissenys d’ella mateixa com d’altres dissenyadors molt reconeguts en el panorama actual, dins de la joieria de disseny i contemporània.

Com gemmòloga, recentment ha viatjat a Alemanya per tal d’adquirir, directe de la mina, diverses gemmes. De totes elles, en podríem destacar les àgates druses, microcristallitzades, ja que són unes pedres molt escasses i amb una bellesa incomparable.

Amb aquestes pedres, a més de poder fer dissenys exclusius i personalitzats per cada client, la Judit ha creat la col·lecció ‘Stone’, en la qual la ,màxima importància la rep la pedra, que està subjecta al metall noble escollit.

El plaer de fumar sa Redacció

E

s pot deixar de fumar sense deixar de fer-ho? Amb les cigarretes electròniques Puff és possible.

Importades directament d’Itàlia i amb un prestigi internacional, les cigarretes electròniques Puff són la solució definitiva per a tots aquells fumadors que volen deixar de ser-ho però sense haver de sacrificar el seu hàbit a fumar.

Les cigarretes Puff substitueixen el nociu tabac per líquids aromatitzats, que es troben a les ampolletes que formen part del cos de la cigarreta, i que, al fer l’acte de fumar, es converteixen en vapor amb sabors tan variats com menta, pròpoli o cafè.

I el més important de les cigarretes Puff és que no són perjudicials per a la salut, perquè els seus líquids no tenen components químics, només naturals.

Això, a part de suposar un estalvi econòmic del 70% per a la butxaca del consumidor, i, sobretot, la llibertat de poder-les fumar a qualsevol lloc, ja que són totalment legals.

Si amb tot això, encara un té dubtes, el millor que es pot fer és anar a l’establiment que Puff Cigarettes té a la Raval Santa Anna, 31, i provar-ho de forma totalment gratuïta i sense cap compromís.

Si vols seguir la seva feina, pots anar ha visitar-la al seu taller-botiga.

Més informació: www.jud.cat · www.facebook.com/JudEspaiDeJoies · instagram.com/judjoies/. Tel. 977 321 663 · M. 646 511 526

DOreus núm 19.indd 20

17/04/13 18:28

DO

21

Abril 2013

DOGASTRONOMIA

Torna la Ganxet Pintxo

Trencaclosques, de vermut

L

a quarta edició de la ruta de tapes, Ganxet Pintxo, organitzada per la Cambra de Comerç de Reus, ja està en marxa, des del passat 11 d’abril, i fins el proper 23 d’abril, aprofitant la dinàmica comercial de Sant Jordi que presenta molts al·licients a la ciutat.

Durant els 13 dies que dura la Ganxet Pintxo, hi ha la possibilitat de conèixer les creacions inèdites dels establiments participants i acompanyar la degustació amb un quinto Estrella Damm. El preu no ha variat i es manté en 2,5 € de les dues últimes edicions. En aquesta edició hi ha la presència de vint establiments nous, gairebé el 40% del total, que debuten a la ruta de tapes, amb el que s’incrementa l’al·licient per descobrir nous locals a la ciutat.

Un jurat professional serà l’encarregat de determinar els tres guanyadors d’aquesta edició.

El vot popular l’atorguen tots els que facin la ruta i que tenen l’oportunitat de votar les tres millors tapes. Ho poden fer als mateixos establiments on hi ha una urna de la Ganxet Pintxo. Tots els participants entren, automàti-

DOreus núm 19.indd 21

És l’hora del vermut i decidim destapar un vi. Fresc i lleuger, golós i suau alhora. És un syrah 100% de la DO Montsant.

Es diu Trencaclosques i l’elabora el celler Pascona de Falset. És un blanc de noirs, és a dir, un vi elaborat amb varietat negra –la syrah– però que té un suggerent color salmó.

Cedida

cament, en el sorteig de diversos premis com un cap de setmana d’enoturisme en una casa rural del l’àmbit territorial de la Cambra, un àpat per a dues persones en un restaurant d’estrella Michelin i un àpat també per a dues persones en un dels establiments participants.

Els que vulguin fer la ruta tenen a la seva disposició la plànolguia Ganxeta en suport paper,

que reprodueixen les 53 tapes.

Al revers hi ha el plànol de la ciutat amb la localització de cada establiment. La Ganxeta també es pot descarregar en PDF des de la pàgina web www.ganxetpintxo.cat, de les que, durant els primers cinc dies de la ruta, ja s’havien realitzat 5.000 descàrregues. Afegir a aquestes descàrregues, les de l’aplicació per a mòbils que s’ha posat en marxa aquesta edició a través

de Gastronosfera, que ha incrementat el nombre de consultes.

Ganxet Pintxo està organitzat per la Cambra de Comerç, amb el patrocini de cerveses Estrella Damm, la col·laboració de l’ajuntament i el suport de l’Associació d’Hosteleria del Baix Camp, la Unió de Botiguers, el Tomb de Reus, la Federació d’Associacions de Veïns i el Centre de Normalització Lingüística.

En l’elaboració s’han exclòs carbonis i productes químics, per tant és pot considerar un vi que ha seguit criteris naturals, i que ens reconcilia amb els orígens del raïm, els seus gustos i les seves aromes dolces.

El tast és un convit al joc.

Qui sap què dóna la syrah se sorprendrà. Qui no hi està tant acostumat, la descobrirà en un format més genuí. Sigui com sigui, el vi es presenta per agradar i per divertir.

Ruth Troyano

vimomentspersones. wordpress.com

17/04/13 18:28

22

Abril 2013

DO

DOCLASSIFICATS ImMoBILIàRIA

compres vàries 4 reformes llar 5 ENSENYAMENT 6 tarot 7 8 RELACIONS altres 9

1

COMPRA VENDA LLOGUER TRASPÀS

borsa TREBALL

2

oferta DEMANDA

MOTOR

3

Moblat. Cuina independent reformada.

Terrassa i balconada.Recinte comunitari amb piscina i jardí. T. 977-319406

COMPRA VENDA LLOGUER

ImMoBILIàRIA

1

venda CAP SALOU - Apartament a primera linea de mar. Tipo estudi, 31m2, salómenjador, cuina, bany. Zona comunitària amb piscina. Balcó. Per reformar.

REF: 003.01658.

977350009

63.000

€.

T.

MIAMI PLATJA - URB. CASALOT. Casa adosada, 2 dormitoris, 1 lavabo, 1 bany complert, saló-menjador, cuina moblada, jardi privat amb accés directe a piscina comunitaria, parking inclòs.

Barbacoa a la terrassa. Casa a estrenar. Ref.: 003.01671. 105.000 €.

T. 977.36.92.46 SALOU - Apartament situat al edifici Arquus, 40m2, REF: 003.01500. 58.000 €. T. 977-350009 REUS ZONA CENTRE. Capritxós àtic de 2 hab dobles, bany, cuina indep. equipada, parquet, armari encastat, traster. Calefacció.Per entrar a viure.

Ref: 002.01754. 170.000€ Tel: 977-319406

borsa TREBALL

2

oferta limpiezas del hogar y cuidado de personas mayores. Experiencia y referencias. M. 637949970 señora de 42 años educada y responsabre busca trabajo de interna sin cargas familiares o por horas: 7 €/h.

M. 620079421,Valeria

REUS ZONA AVDA. TARRAGONA. Àtic de 105m2, 4 habitacions dobles.

Completament moblat. Pàrquing inclòs.

Terrassa, balconada, galeria. Recinte amb piscines, dutxes i jardí. Ascensor.

Ref. 002.03113. 288.750 € Tel. 977-319406

señora de limpieza con experiencia para tareas del hogar, limpieza comunidades, etc... Reus y alrededores M. 649569341.

Reus. Particular. Vendo piso 70 m2, 3 habit. Sin ascensor. Muy reformado y amueblado. Precio: 49.000€.

Telef. 617920859

Auxiliar de geriatria (con referencias) para el cuidado de personas mayores. También labores del hogar.

Total disponibuilidad. Hospitales, domicilios y centros. M. 653 271 014

REUS BARRI DELS POETES. Pis de: 95 m2 + pàrking. Totes les estances exteriors. Completament reformat. Preu 175.000 €. Particular Tel. 639 308 066

S’OFEREIX per cuidar persones grans interna. Amb molta experiència.

M. 603169455

ImMoBILIàRIA

1

S’OFEREIX Sra. catalana, per fer de cangur o tasques domestiques.

Preferiblemt a Reus. M. 698509146

Alquilo parking en reus. Zona Carrefour. M. 637949970

S’ofereix senyora de 55 anys responsable de Reus, per a fer-se càrrec de nens i acompanyament de gent gran. M. 619176426

LLOGUER

Alquilo habitación económica zona Passeig Prim para hombre.

M. 662281405 Argentera (Baix Camp).

Casa de lloguer per dies. Al casc antic del poble, amb foc a terra i completament equipada. Vistes al Castell d’Escornalbou. Màxim 6 persones.

Telf. 609373211 www.caseta.cat

REUS – Oportunitat!. Producte Bancari. Pis de 3 habitacions, 1 bany, 1 lavabo. Ref. 002.03149. 35.000 €.

T.977-319406

C Prat de la Riba, Pis de 4hab amb possibilitat de parking 600€.

Tel. 977 311 999

REUS - ZONA AVDA. SANT JORDI. Pis de 150m2, 5 habitacions, 2 banys.

Plaça LLibertat Pis 4 hab 600€ ( necessita alguna reforma). Tel. 977 311 999

DOreus núm 19.indd 22

Plaça LLibertat Pis 4 hab 600€ ( necessita alguna reforma). Tel. 977 311 999

señora para limpieza y plancha con experiencia. M.658489041. Lidya.

S'ofereix llicenciada amb experiència per a classes de repàs escolar i cangurs. M. 675 342 702 Cora

DOreus Expositors: MERCAT CENTRAL PLAÇA PASTORETA FIRA DE REUS HOSPITAL SANT JOAN HOSPITAL MORA LA NOVA CENTRE CÍVIC Del Carme Plaça de la Patacada OTA COCHS C/ Prat de la Riba VICAVA C/Ample PADIS C/Gaudí PASTISSERIA MARE MOLAS C/Mare Molas TOMAS BARBERÀ Plaça del Mercadal ESTANC DÍAZ C/Llovera LA BOUTIQUE DEL TACÓN Raval St. Anna REUS DEPORTIU C/Antoni Gaudí PARQUING SIMONET C/Salvador Espriu LA IBENSE DEL PALLOL Plaça del Pallol NANOSKIT

S'ofereix noi de 33 anys Per treballar. Anglès parlat i escrit nivell alt. Català i castellà nivel alt. Cap problema d'horaris. tel. 630050981.

S'ofereix senyora responsable amb molta experiència per cuidar nens per les tardes. M. Dolors. Mòbil: 690812495 (trucar a partir de les 16 h) S'ofereix ajudanta de cuina amb experiència i referències.

Tel. 646.300.874 Encarregada de fruiteria Amb 8 anys d'experiència. Tel.:646.300.874 s'ofereix per netejar cases i comunitats a Reus. T 637 949 970 Noi per treballs infogràfics targetes de visita, calendaris personalitzats, retocs fotogràfics, restauració de fotografíes antigues, diseny de logotips, i treballs varis. M. 615 111 0 10

borsa TREBALL

2

demanda

TAROT

7

TAROT integral evolutivo.

Lectura expresiva en lo físico, mental, emocional y espiritual. Previsión de lo manifestable en áreas futuras.

Telf. 609 778 781 TAROT. Clases particulares a tu ritmo.

Aprendizaje integral, rápido e intuitivo.

Horario convenir. Telf. 609778781 MAGIA. Tú puedes. Enseñanza privada. Trabajos de magia para conseguir tus objetivos. Ventas, Ganancias, Atracción, Unión, Rechazo, Sentimientos, etc. Enseño canalizar energías, manejo de productos, días prósperos, etc. Telf. 609 509 023.

CURANDERO

DAMASO PÉREZ Cura: herpes, artrosis, niños sin apetito y insomnes y dolores en general.

Saca espíritus

977319531

ES PRECISA

COMERCIAL

TAROT

Reus i rodalies

JOSEP MARQUÈS 24 hores

Sou + Seguretat Social Enviar CV a:

806 50 10 14

info@doreus.com

Passeig Prim, 27 b. REUS

LA OPORTUNIDAD LA PINTAN CALVA Si eres persona activa, comunicativa, comprometida en tus obligaciones y decidida a ganar dinero sin riesgos, esta es tu oportunidad.

RELACIONS

8

señor pensionita de 60 años bien situado enconomicamente por estar solo busca señora ertre 33 y 48 años con fines muy serios. M. 644 30 15 86 llamar por la noches de 19 a 22 h Sr. Albert.

Chico de 50 años desea relación con pareja-matrimonio de 28 a 50 años con sitio de encuentro. M. 645 668 213.

Si tienes instinto comercial, creativo, servicial, corporativo y te hace feliz facilitar el bienestar de los demás, adelántate al tiempo.

Conviértete en empresario de ti mismo, recibe un muy buen dinero por tu gestión o trabajo y el reconocimiento de los demás.

MUJER SOLTERA busca pareja para relación formal. M. 699 087 987.

altres

9

¿QUIERES DEJAR DE FUMAR?

Te ofrecemos diversas oportunidades de negocio en muy diferentes campos de producción. Desde estudiante a jubilado, todas las edades son buenas si tienes entusiasmo, crees en ti y deseas vivir un tiempo nuevo.

Problemas por Depresión, Miedos, Angustias de Infancia, etc. Deseas eliminar hábitos negativos que perjudican tu salud? Éxito garantizado en pocas sesiones y sin medicamentos.

877 054 505

Gana vida y libertad financiera trabajando en los negocios de la nueva era.

Vendo títulos Pantano de Riudecanyes. Económico. M. 660 95 38 30

Información: M. 609 509 023 Info.kiaureo@gmail.com

Venc sofà giratori per a oficina o casa. Bon estat. 50 €. T. 977 31 59 43 se regala BULLDOG. M 644 30 15 86

MOTOR

3

Es canvia Toyota familiar en perfecte estat per autocaravana. M. 644301586 noche 20 a 23 h

Vendo ordenador torre sola 100 euros M. 609269308 VENC CARRITO BEBÉ Marca Stokke.

Preu a convenir. M. 659997093

17/04/13 18:28

DO

23

Abril 2013

DOOCI HORÒSCOP

DE SHOPPING

ÀRIES Et sentiràs atret a prendre la iniciativa, seguint certs pensaments importants.

Una DO Comercial

6

8 2

5

8

6

7

5

1

4

2

6

3

8

7

5

8 9

4

2

1

2

5

6

7

4

9 1

6 3

9

2

4 9 7 6

9

8

1 4

3

3 8

3

4 3

5

7

6 9

5 2

8

7

8

1

2

4

6 9

8

3

9

8 4

1

7 5

1 4

9 3 6 7

2

5

6

2

9

6

4

2 8

1

7 1

5

9

2

3

3 7

5

1 7

4 2

6

5

5 9 6 4 8

2

5

1

8 3

1

7

3

4 5 6 8 3 2 9 7

5 8

2 1

3

1

6 4 7 9

7 4 2 8 3 1 6 9

1 4

8 5

5

7

3 6 9 2

SOLUCIONS

4

7

4

DOreus núm 19.indd 23

9

Parapsicòleg

Crític Cinematogràfic

laparadordereus.blogspot.com

AQUARI Si no pots viatjar, almenys pot ser un turista a la teva pròpia ciutat. També pots viatjar explorant pel· lícules, llibres o parlant amb persones de diferents orígens.

Prof. Josep Savall

Mr. Cinèfag

Judit Guinovart

Segueixes CAPRICORN concentrant-se en els deutes, els impostos i la propietat. No pots viure aquest desfici.

PEIXOS Relaxa’t. No has de ser un super-heroi per satisfer les teves necessitats.

Només has de ser tu mateix i faràs un gran treball.

En definitiva, ‘Oblivion’ és un nou exercici d’artilleria pesada per arrasar taquilles, sense renunciar a una certa mirada adulta i a una certa ambició creativa.

3 5

SAGITARI Pots apropar-te a gent amb idees noves i sentir que tot són obstacles o dificultats. Aquest tipus de sentiments oposats establiran una tensió útil.

Tot allò que el comerç local de la ciutat posa a l’abast de tots els ciutadans, i per molts més anys pugui seguir fent-ho i DOreus explicar-nos- ho, i tots els reusencs gaudir-ne!

1 6

ESCORPÍ Les teves actituds en la feina és tan positiva i entusiasta en aquest moment que pots obtenir més beneficis, augment de sou o un ascens.

Dissabte, 20, 21 h ‘Adreça desconeguda’ (Lluís Homar / Eduard Fernández) Teatre Bartrina

Dissabte, 27, 21 h ‘Llàstima que siguis una puta’ (John Ford) Teatre Bartrina

Diumenge, 21, 12 h ‘Senyora Salsitxa’ Bravium Teatre

Dissabte, 27, 21 h ‘La història d’amor del segle’ Bravium Teatre

Diumenge, 21, 18.30 h ‘Una altra història de Sant Jordi’ (Els Picarols) Bravium Teatre

Diumenge, 28, 12 h ‘Circus’ (Matinal de Màgia) Bravium Teatre

Diumenge, 21, 19 h ‘Sobre els danys del tabac’ (Francesc Cerro / Xavier Grasset) Auditori Santa Llúcia Dimecres, 24, 11 h ‘La llegenda de Sant Jordi’ (XXXII Mostra de Teatre) Auditori Palau Bofarull

Dissabte, 4, diumenge, 5, 18 h ‘Tardes en el Ritz’ (Liryka’s) Auditori Santa Llúcia Divendres, 17, 21 h Bildelberg Club Cabaret (Oriol Grau / Fermí Fernández) Teatre Bartrina

El film dirigit per Joseph Kosinski (‘Tron: Legacy’) fa tot el possible per enlluernar amb la seva gran quantitat d’efectes especials, però resulta confusa.

Visualment és excel·lent, amb referències a ‘Alien’ i ‘2001’, i la millor part és la dinàmica del contrast entre Cruise i els seus dos notables companyes de repartiment, Morgan Freeman i Nikolaj Coster-Waldau.

2

No deixis BALANÇA passar per alt totes les possibilitats romàntiques. Ara és un gran moment per reprendre les relacions existents, noves o velles.

La darrera pel·lícula de Tom Cruise, dins el gènere de la ciència-ficció, és un trencaclosques més o menys intel·ligent, amb un gratificant toc humà, tot i alguns desenvolupaments narratius qüestionables.

DO comercial, així és Reus i gràcies a aquest fet, que ningú em pot negar, sorgeix aquesta columna que pretén aportar una pinzellada més al lector, un petit apunt d’un producte, d’un negoci o d’una nova proposta, mesclant les tradicions més arrelades amb les tendències més actuals.

8

VERGE Els projectes de renovació de la teva llar o negoci segueixen encapçalant la teva llista de prioritats. No li donis voltes al cap, tirat a la piscina.

Oblivion

1

LLEÓ El ritme de la teva vida s’està accelerant, et va la marxa. Els teus somnis estan començant a fer-se realitat.

Un projecte de Reus, per la gent de Reus, que explica coses de la nostra ciutat i de la nostra gent, i com no podia ser d’una altra manera, on cada quinzena, des de fa un any, apareixen noticies referents a part d’aquest ampli teixit comercial més que excel·lent amb una DO autèntica, particular i del tot reusenca.

6

CRANC Estàs sobrevivint! I ho has fet tot pel teu compte.

Segueix en la mateixa direcció.

De denominació d’origen Reus, així és aquesta publicació en la qual recentment tinc el plaer de col·laborar.

9

BESSONS En l’aspecte social i familiar, evita quedar enmig d’una discussió. Surt i diverteix-te.

Teatre

3

TAURE Apareixerà un nou esclat de la teva confiança.

Recupera el temps perdut.

AGENDA

CINEFÀGIA

Felicitats als alumnes del Gimnàs Laissa pels bons resultats obtinguts -I5 ors, 4 plates, 14 bronses i 4 medalles de participació- al torneig de Taekwondo amistós de combat a nivell de tot Catalunya, que es va celebrar a Lleida, el passat 14 d’abril.

SUDOKU de Ramón Pintó 8

1

1 5

2

9

8

7

8 6

7

4

9

2

1

2

4 9

3

8

6

1

7

9

6

2

5

4

7

5

6

4

5

3

8 3

3

8

9

4

2

2

8 1

6

4 3

9

3

6

5

3

8

7

7

7 2

2

8

7

2

5 4

5

17/04/13 18:28

24

Abril 2013

DOCONTRA

DO

“Cada dia que passa la cultura s’està desballestant més i de forma intencionada”

Eduard Fernández actor

El secundari protagonista cle on ens dediquem a llegir cartes, sinó que és una obra molt dinàmica, que fa que el públic estigui molt atent al que passa i provoca que s’hagi d’aguantar la respiració, en més d’una ocasió.

Com és tenir de company de repartiment, i també de director, al Lluís Homar? És fantàstic, perquè ens portem molt bé, i anar a treballar amb ell es converteix en un plaer. S’ha de reconèixer que l’obra ens ha sortit molt bé i que ens agradaria representar-la durant molt temps. I he de dir també que

lauradament, cada dia que passa la cultura s’està desballestant més i de forma intencionada.

Recentment, has guanyat el Premi Gaudí com a Millor Actor Secundari per ‘Una pistola en cada mano’. Què ha significat per a tu aquest premi?

Sense dubte, un reconeixement per a mi i per a la pel·lícula.

Però, el que em fa més il·lusió és el reconeixement del públic, que s’ha bolcat a anar-la a veure.

El personatge que interpretes a la pel·lícula d’en Cesc Gay

n

“L’obra parla sobre l’amistat entre dos homes i l’atenció que hem de tenir per no trencar la humanitat en pro de les idees”

l’Homar és un director molt amable, encara que de vegades una mica tossut, encara que això, de tant en tant, ja va bé, tot i que accepta tots els comentaris o suggeriments que li puguis fer. En el fons, som molt iguals i això ajuda molt a treballar plegats. cedida

Jordi Sardiña

P

er a molts, l’Eduard Fernández és l’etern actor secundari, però, al llarg de la seva ja dilatada carrera, ha demostrat que és molt més que això, ja que, en moltes ocasions, es menja al protagonista.

No és el cas de Lluís Homar, amb el que des de principis d’any fins fa poques setmanes, han realitzat un autèntic

DOreus núm 19.indd 24

‘tour de force’ a la sala Villarroel de Barcelona amb l’obra ‘Adreça Desconeguda’. Ara, comença la seva gira i una de les primeres parades és el Teatre Bartrina de Reus, dins la seva programació de primavera.

Com ha funcionat l’obra a la Villarroel?

Ha anat molt bé. Molts dies, al final de la representació, teníem a

la gent dempeus aplaudint. I era molt gratificant, quan sortíem a saludar, veure les cares de satisfacció del públic que demostrava que havia viscut i sentit l’obra.

Com definiries l’obra? És una obra que parla sobre l’amistat entre dos homes i l’atenció que hem de tenir per no trencar la humanitat en pro de les idees. Tot i que es pugui pensar el contrari, no és un especta-

Un dels directors reusencs amb el que has treballat en més d’una ocasió és en Lluís Pascual. Teniu algun projecte de futur conjunt?

Ara mateix, no. De moment, en aquesta professió i en la situació tan difícil que estem vivint, anem dia a dia. Per sort, i toco fusta, les coses m’estan anant força bé i no em puc queixar, ni tinc ganes de queixar-me, ja que hi ha molts companys que ho estan passant realment malament. Ma-

està en la línia dels que has anat interpretant al llarg de la teva carrera, amb el que el públic ja t’identifica...

Sí, potser sí, però en la meva professió estic acostumat a tot a sentir de tot. Hi ha persones que tendeixen a classificar, però a mi m’agrada anar provant.

Amb quins projectes estàs ara mateix?

Ara mateix estic rodant una pel· lícula a Algesires juntament amb en Lluís Tosar i en Sergi López.

I després, faré una obra al TNC, també amb en Lluís Homar i en Josep M. Pou. Tens ganes de tornar a Reus?

En tinc moltes ganes. El públic de Reus és molt maco i participatiu.

17/04/13 18:28