La Tronada de Reus
Maria E. Roqué
L’artista total
ESPECIAL
Cultura
Instant Més Gran dels Països Catalans PÀG. 14
PÀGS. 12-13
Núm. 20 Juliol 2013
w w w. d o r e u s . c o m
L’odissea de l’alta tensió
El
La promesa del soterrament a Pinar es fa esperar
DOreus núm 20.indd 1
La Cooperativa Agrícola de Cambrils ja ven a Reus PÀG. 20
ENTITATS
Comerç
PÀG. 5
Amakuni, reusencs ‘nipons’ PÀG. 19
27/06/13 16:46
DOreus núm 20.indd 2
27/06/13 16:46
DO
3
Juliol 2013
Volem llegir la teva veu,
DOEDITORIAL
la teva opinió compta... info@doreus.com
Les torres de la discòrdia La urbanització de El Pinar, situada a mig camí entre Reus i Castellvell, fa anys que viu atemorida sota la presència d’uns gegants de ferro que els observen i amenacen la seva seguretat. Aquests gegants no són uns altres que les torres d’alta tensió escampades pels carres de la zona que no només són un barrera arquitectònica, sinó que, segons els experts, a llarg termini poden provocar problemes de salut. L’Institut Català d’Energia, Endesa i l’Ajuntament de Reus van signar, l’any 2006, un conveni per tal de soterrar la línia d’alta tensió que travessa la urbanització, però ja han passat set anys i l’escenari és el mateix. Les parts implicades argumenten falta de pressupost i les parts afectades ja no poden més. Aquest és el preu del progrés, el preu d’abastir la ciutat de llum, però el preu és elevat, especialment per als veïns que pateixen dia rere dia, i any rere any, la incomoditat de compartir espai amb unes construccions aparatoses i perilloses. Fins quan? La crisi ho decidirà.
Cartes al director Justicia, ¿dónde estás? Quisiera conocer de primera mano, la opinión de los familiares de la joven cajera de 25 años, Estela Calduch, fallecida el 25 de Octubre de 2010, a causa del disparo recibido en el atraco a una sucursal del Banco Santander de Cambrils. No creo que sea muy alentadora ni favorable, y como yo y miles de ciudadanos, pregunten donde está la justicia de este país. Están sucediendo casos con excesiva frecuencia, que son poco menos que imposibles de entender, como por ejemplo, que se condene a un hombre a nueve meses de cárcel, por robar de un supermercado un paquete de galletas valorado en 0,65 céntimos de euro, a otro a más de 30 años, acusado de rapto, violación y asesinato de una menor, pero que nadie vio cometer ninguno de dichos actos, además de saltarse diversas pruebas y circunstancias, que de haber investigado a fondo en ellas, podrían haber cambiado el curso de la sentencia, o en el caso de haber resultado acusatorias, se hubiera visto un juicio limpio, pero por lo visto, no interesaba ahondar en la investigación. Ya que había que inculpar a alguien, y se buscó a ‘un cabeza de turco’ para pagar. Ahora tenemos un caso totalmente a la inversa, un homicidio presuntamente ocasionado por un individuo que si fue identificado por las cámaras de seguridad del banco, robo con intimidación, tenencia ilícita de armas, diversos atracos, dos en Cambrils, que posteriormente se le detuvo, ingresando en la cárcel provisionalmente a la espera de juicio, pero, que transcurridos dos años sin haber sido juzgado, se le a concedido la libertad.
DOdepit
Muy bonito señores, un caso más para enmarcar de cómo está la justicia española.Y si fuésemos a buscar casos así, nos faltarían paredes en España para colgar los marcos. España, una grande y demasiado libre... Según para que.
Sort que amb això que porto hi veig poc. Pel que s’ha de veure!
Déun'hiDO
DOreus no es fa responsable dels continguts dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És permesa la reproCap de Redacció: Jordi Sardiña ducció total o parcial d’aquesta Disseny i maquetació: Bold Media, SL publicació, sempre que se citi la procedència. Els preus que apareiRedacció: 605 802 464 xen als anuncis són vàlids exceptuInfo / Publicitat:648 580 848 / 659 997 093 ant errors tipogràfics. Prohibida la reproducció total o info@doreus.com parcial de qualsevol anunci del diari sense autorització prèvia i per Tirada: 18.000 exemplars escrit de l'editor. Dipòsit Legal: T-0054-12
Ara, després d’anys sense resposta per part de l’equip de govern anterior, l’Àrea de Via Pública, responsabilitat del regidor Hipòlit Montseny, amb el seus recursos humans i materials, farà una valoració de les tasques a desenvolupar i actuarà per solucionar el problema de les humitats.
Federació de Reus
La Tronada de Reus ja és l’Instant Més Gran dels Països Catalans! No podia ser d’una altra manera. La pregunta és: per què s’ha trigat tant?
Els acudits tenen tots 'animus iocandi'
Edita: Bold Media, SL
L’Ajuntament de Reus, mitjançant l’Àrea de Via Pública, està intervenint al Barri Immaculada per solucionar els problemes d’humitat que pateixen algunes vivendes. Aquesta és una reivindicació de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus i de l’Associació de Veïns del Barri Immaculada, que des de fa anys han vingut demanant a l’ajuntament una solució a aquest problema.
Manuel Barberá
DOpètals
No hi ha ‘quartos’ ni per arreglar el que cau! JS
Humitats al Barri Immaculada
“Rigorositat, austeritat i prudència”, els pilars del govern Pellicer. Aquesta és la teoria però a la pràctica és realment així. Ja motius per pensar el contrari...
La celebració per setè any consecutiu del Premis GaudíGresol, ple de personalitats de primer ordre, i amb sopar solidari inclòs en favor de Càritas. Chapeau, Sr. Pont!
Directora: Pepa Rabassa
Distribució: COSTA direct
www.twitter.com/ DiariOpinioReus
DOreus núm 20.indd 3
www.doreus.com
www.facebook.com/ diaridoreus
Innova desapareix però no el deute adquirit del govern anterior. Jugar a amagar la piloteta és cosa dels ‘trileros’, però, al final, sempre se’ls acaba veient el llautó.
Nova edició del Reus Shopping Day. Tindrà l’èxit que ens van vendre l’any passat o aquest cop funcionarà realment?
27/06/13 16:46
4
Juliol 2013
DO
DOACTUALITAT
Balanç de calç i d’arena la pauta del govern, ha remarcat la coherència de l’equip de govern amb el Protocol de Pacte de Govern signat entre els grups municipals de Convergència i Unió i el Partit Popular. I ha anomenat quines son les sis lí-
Aquest repàs de les polítiques de l’equip de govern i al seu full de ruta per als propers dos anys però, s’hi ha de tenir en compte el recent anunci de la desaparició del hòlding d’empreses municipals Innova. La nova es-
n Innova
desapareix per evitar que el deute de la ciutat es situiï en més de 349 milions d’euros
nies estratègiques de l’entesa: l’eficàcia i el servei; l’economia i l’ocupació; la ciutat; la societat; el bon govern, les persones; i el benestar. CEDIDA
Laura Rosich
A
companyat de tots els regidors que conformen l’equip de govern, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer ha fet balanç dels dos primer anys de govern municipal del mandat. Durant la intervenció, l’edil ha explicat que han estat “dos
DOreus núm 20.indd 4
anys de feina rigorosa, austera i prudent, amb sacrificis per part de tothom, però l’atenció a les persones en el marc d’un Reus fort era, és i serà el centre del nostre full de ruta”. Pellicer, després de recordar alguns dels programes i accions emblemàtiques que han marcat
Per últim l’alcalde, obert a la participació per reforçar les xarxes de treball conjunt amb la societat reusenca, ha afirmat que des del govern municipal “volem ser transparents i propers. I en aquests moments de situació econòmica i social difícil, cal donar un missatge als ciutadans d’atenció als seus problemes”.
tructura empresarial passa per reduir el número de societats i la vinculació directa d’aquestes amb l’Ajuntament. Això significa la fusió i absorció de les empreses Innova Gem i Epel Innova que s’eliminarien com a tals. Pellicer ha explicat que “el hòlding s’ha acabat, complint el compromís del govern de reduir Innova a la mínima expressió”. Tot aquest procés de desaparició del conglomerat empresarial, herència del Tripartit, s’ha accelerat degut a la nova classificació de Intervenció General de l’Ad-
ministració de l’Estat (IGAE) que obliga al consistori a fer-se càrrec d’ Innova com una empresa municipal més, situant el deute en 349,34 milions d’euros. Si no es preguessin mesures, i sense haver contret més deute, la ràtio d’endeutament passaria doncs, del 89,4% al 140,1%. Donada la situació econòmica i financera de l’Ajuntament, Joaquím Enrech, regidor d’Hisenda, ha fixat un escenari de reducció del deute municipal en 120 milions d’euros fins el 2015. Així doncs, es passaria dels 349,34 als 260,93 milions d’euros. Aquesta disminució, passa per posar a la venda patrimoni immobiliari, sobretot solars i locals, i ingressar de cop 38 milions d’euros en el cas que es confirmi l’acord amb Metrovacesa. Pellicer ha remarcat que el govern municipal no apujarà els impostos durant els dos anys que queden de mandat.
27/06/13 16:46
DO
5
Juliol 2013
els veïns de el pinar veuen que la seva demanda més insistent
DOACTUALITAT
queda lluny de ser una realitat
Soterrament a El Pinar: 2015? reurbanització de l’avinguda de les Torres, convertint-la en un passeig per vianants amb espais enjardinats i un carril bici a la zona de la calçada, i una millora de les principals connexions de la urbanització amb els nuclis urbans propers. El cost total de totes les obres queda fixat en 4,5 milions d’euros, dels quals l’ICAEN n’assumeix gairebé 3 i calculen que s’executaran al llarg de l’any 2012.
projecte quedi “ajornat per més endavant”. El regidor d’Urbanisme, Miquel Domingo, assegura que “hi ha el compromís per part de l’ICAEN d’engegar el projecte altre cop l’any 2015”. L’ajuntament però, sí que ha confirmat que la partida pressupostària de 400.000 euros que tenia fixada per dur a terme obres complementàries al pla de soterrament. Domingo explica que la majoria d’actuacions aniran destinades
n L’ajuntament
destinarà 400.000 euros a obres complementàries a la urbanització
LR
Laura Rosich
L
es torres d’alta tensió que travessen la urbanització de El Pinar, a mig camí entre Reus i Castellvell, són un element més del paisatge des que la creació d’un nucli urbà en aquest indret és una realitat. Aquesta línia d’alta tensió, vital per abastir d’electricitat la ciutat de Reus, s’ha convertit en un mal de cap per als veïns i el seu soterrament en la principal reivindicació de la urbanització.
L’any 2006, l’Ajuntament de Reus, Endesa i l’Institut Català d’Energia (ICAEN) signen un conveni per soterrar la línia d’alta tensió que travessa la urbanització d’acord amb el Pla de l’Energia de Catalunya (PEC),
ferents agents tarda sis anys en materialitzar-se degut a la manca d’acord entre el consistori reusenc i Endesa, la companyia elèctrica que gestiona la línia, sobre com executar les obres. L’actual equip de govern presen-
n
La manca de disponibilitat pressupostària de l’ICAEN no permetrà portar a terme el projecte aprovat el mateix any, que considera primordial que les línies elèctriques d’aquest tipus es soterressin o desplacessin de les zones poblades de manera progressiva. L’acord entre els di-
ta l’any 2011 el pla definitiu, que preveu la desaparició del cablejat i de les torres elèctriques que van des de Castellvell, on limita la urbanització, fins a les afores de Reus. Alhora, es projecta la
A dia d’avui, el soterrament de la línia d’alta tensió queda lluny de ser una realitat degut a la manca de disponibilitat pressupostària de l’ICAEN per dur a terme aquesta classe de projectes, no només a Reus, sinó també una altra desena de punts de la geografia catalana. Des de l’òrgan energètic han expressat estar “supeditats a les finances” i en el cas de Reus es un projecte que “pressupostàriament ara no es pot complir i que s’ajorna fins al moment en que sigui possible”. L’ICAEN defensa que aquests plans són “lents” i en molts casos “s’han allargat molt” degut al ritme dels acords entre els diferents agents. Des del l’Ajuntament de Reus lamenten que si l’òrgan energètic no pot aportar el gruix dels diners que tenia destinats, el
a “la millora de l’accessibilitat de la zona” i assegura que és pràcticament segur que remodelaran el camí de la Mineta per crear “una via alternativa i regular així el flux de persones que pugen i baixen per la carretera”. Donada la situació, el president de l’Associació de Veïns de El Pinar, Antoni Pont, no pot amagar “una enorme decepció” amb l’anunci de l’ajornament de les obres. “Sabent per part de l’ICAEN i l’Ajuntament que s’havien de retirar les torres s’hauria d’haver creat un fons provisional” ara bé, també es mostra comprensiu ja que, “donat el context crisi no queda altra que admetre que no hi han diners”. Per a Pont el soterrament de la línia d’alta tensió ha estat la demanda més insistent del veïnat i assegura que “ja no creu en paraules, fins que no vegi fets”.
Riscos per la salut i legislacions caduques Els camps electromagnètics són l’esfera d’energia que produeix la presència d’objectes carregats elèctricament. Les radiacions que emeten les línies d’alta tensió, igual que la telefonia mòbil, els microones o els raigs làser, solen venir determinades per la freqüència, la longitud d’ona i l’energia i pertanyen al grup dels camps no ionitzants. Això vol dir que el contingut energètic que es genera quan interacciona amb la matèria és extremadament baix comparat amb les radiacions ionitzants que
DOreus núm 20.indd 5
resulten de l’energia nuclear o els raigs X. Dins de l’espectre energètic les línies d’alta tensió son les que produeixen radiacions més minses, uns 50 hertz, aquest fet però, no implica que a la llarga no hi puguin haver efectes negatius per la salut de les persones que s’exposen diàriament a aquest tipus d’energia. Enrique Mayayo, catedràtic d’Anatomia Patològica de la URV i autor de diversos estudis sobre els riscos per la salut dels camps electromagnètics, afirma que “seria ideal, i la llei ho dictamina, que
a 300 metres de les torres d’alta tensió no hi hagués cap edificació” però en molts casos, el de El Pinar entre ells, no és així .
es greus com el càncer o efectes no tan greus, però molt molestos com poden ser: l’insomni, la migranya o el vertigen.
Existeixen dues classes de persones amb possibilitat de contraure problemes de salut degut a les radiacions de les línies d’alta tensió: les predisposades o electrosensibles i les anomenades “febles” o amb menys defenses on s’englobarien els infants, gent gran o dones embarassades., Tal i com explica el catedràtic d’Anatomia Patològica, exposar-se a l’influx dels camps electromagnètics pot comportar patir patologi-
A Espanya l’últim Real Decret que recull les franges i normes que regulen l’alta tensió data de l’any 2001. La comunitat científica a la Declaració de Salzburg de l’any 2002 ja recomanava que les emissions no fossin superiors als 0,1 volts per centímetre quadrat, quan a Espanya a dia d’avui se’n permeten fins a 450. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que hi ha indicis i motius raonables per
aplicar el principi de precaució que atenuï els riscos que suposen per la salut les radiacions electromagnètiques. I les crides dels investigadors segueixen aquesta línia, Mayayo exclama que “només demanem que en aquest país s’actualitzin totes les normatives i que s’apliqui el principi de precaució” i acte seguit, lamenta que “la legislació no avanci al mateix ritme que la ciència”. I aquesta afirmació pren un significat de caire odisseic, com el cas de l’avinguda de les Torres de El Pinar.
27/06/13 16:46
6
Juliol 2013
DO
EL SOPAR SOLIDARI DELS VII PREMIS GAUDÍ-GRESOL A FAVOR DE CÀRITAS
DOACTUALITAT
VA RECAPTAR MÉS DE 3.000 EUROS
Els premis més solidaris M
és de 400 persones van assistir a la gala dels Premis Gaudí-Gresol, que va incloure un sopar de caire solidari sota el lema ‘Cap persona sense llar’, arribant a recaptar més de 3.000 euros per a Càritas. El passat 13 de juny, va tenir lloc al Tecnoparc FiraReus l’acte d’entrega dels Premis Gaudí-Gresol a la Notorietat i l’Excel·lència. Aquesta ha estat la setena edició dels guardons promoguts per la Fundació Gresol, amb el suport de l’Ajuntament de Reus, i que suposen una cita social de primer ordre. Aquests premis s’entreguen cada any amb la finalitat de distingir a persones que han destacat en la seva trajectòria professional i personal, pels seus mèrits i la seva dedicació.
JS
L’acte d’entrega dels Premis ha estat conduït pel cantautor, gastrònom i locutor de ràdio Pere Tàpias, així com també per la periodista i presentadora catalana, Elisabet Carnicer. Els premis s’estructuren en diverses categories: Administració, Arquitectura, Ciència, Gastronomia, Humanisme, Lideratge Empresarial, Literatura, Ràdio i Teatre.
Guardonats dels VII Premis Gaudí-Gresol creant nous llocs de treball. Si generem riquesa i donem ocupació, segur que tot ens en sortirem”.
Joaquim Gay de Montellà President Foment Treball Nacional
“He gaudit i gaudeixo molt de tots els anys que porto en el món de la política, i ara que ja seria hora de jubilar-me, sóc Alcalde de Barcelona, i encantat de la vida. I espero ser-ne molts anys”.
“Hem d’entendre i no oblidar de cap manera, sobretot des de les altes esferes polítiques, que un país modern i occidental, com el que som i encara ho volem ser més, necessita l’harmonia de tots els sectors”.
Xavier Trias
Rafael Foguet
Alcalde de Barcelona
Químic
“Les persones que estem a Càritas el que realment volem és ajudar als altres, i recollim aquest premi en nom dels milers de voluntaris que, des de fa més de 60 anys a tot l’estat i d’una manera anònima i callada, estant fent costat a les persones que ho tenen més difícil i intentant fer molt més humana la nostra societat”.
Carme Borbonès
Presidenta Càritas Catalunya
Carles Francino Periodista
“Un país sense cultura és un país sense identitat, i un país sense futur. Cap líder empresarial pot tirar endavant sense una cultura que el recolzi, i cap cultura pot sobreviure sense treballar”.
Lucía Etxebarria Escriptora
“Al llarg de la meva carrera, he portat Gaudí arreu del món i això ha estat molt satisfactori. Però amb aquest premi, tinc un nou privilegi i és que l’artista, a través d’aquest bust, entri a casa meva”.
Daniel Giralt-Miracle
Crític-Historiador Art, Disseny i Arquitectura
DOreus núm 20.indd 6
“Aquest premi el dedico a les meves dues famílies, la de casa i la de elBulli, on vaig fer que tots els seus membres fossin iguals i tinguessin els mateixos sous i les mateixes propines”.
Juli Soler
elBulli Foundation
“Tots els premiats, menys jo, són líders de les seves organitzacions i els seus negocis i activitats, i el seu compromís és generar riquesa, retribuir a l’accionista i pagar impostos, tot
aquest premi el que fa és afegir la gratitud per aquest territori que forma part del meu paisatge vital. Aquí a Reus se’m va ficar el verí del periodisme a la sang, i el que aquí em van ensenyar i vaig aprendre m’ha servit per seguir una trajectòria personal i professional que em fa feliç”.
“Que aquest premi es doni en aquesta ciutat és molt important per a mi, ja que una de les meves primeres experiències en el teatre va ser al Bartrina, on vaig descobrir per primer vegada la connexió amb el públic adult. Per tant, aquí va començar tot el que vindria després, ja que Reus té una base cultural molt important que és gràcies a tot el seu públic”.
Núria Espert
“Reus m’ha vist créixer com a periodista i com a persona, i
Actriu i escenògrafa
27/06/13 16:47
DOreus núm 20.indd 7
27/06/13 16:47
8
Juliol 2013
DO
DOCOLUMNES Resolent conflictes: la mediació (i 2)
Dipòsits d’aigua, cada vegada més necessaris
Gràcies, Amics!
A l’article publicat al número 18, parlàvem del concepte de conflicte com una situació en què dues o més persones estan en desacord, en oposició. Els elogis és una cosa mai esperada però quan arriben sempre són ben rebuts, i més si venen de part del Centre Amics de Reus.
En aquest parlarem de com resoldre els conflictes de forma positiva mitjançant la negociació. Es tracta d’un procés desenvolupat entre parts que pretén resoldre un possible conflicte mitjançant una trobada i a través del diàleg. Els passos fonamentals a seguir són: 3 La comprensió dels interessos de les parts, entenent el què es més important per cada part. 3 Analitzar les possibles alternatives. 3 Identificar i establir criteris justos i que aquests siguin legítims que permetin emmarcar la negociació. 3 Comunicar correctament escoltant la totalitat del missatge abans de parlar. 3 Proposar procediments equitatius. Cal cedir davant els principis mai davant les pressions. 3 Quan s’ha aconseguit un acord calen mesures per si hi ha incompliment del mateix que siguin pactades per les dues parts.
La climatologia està canviant al planeta i cada dia veiem notícies que parlen sobre aquest tema, els nivells d’aigua en els embassaments són cada vegada més baixos i la pluviometria en segons que zones del país disminueix considerablement. Això suposa que plou en poc espai de temps gran quantitat d’aigua i durant llargues temporades deixa de fer-ho. L’apilament de l’aigua de pluja està adquirint cada vegada mes importància. Pensem que la solució passa per fer un ús racional de l’aigua i per descomptat recuperar-la i dipositar-la per a la seva posterior utilització. Animem a tots els que estiguin pensat a fer-ho que facin el pas encara que sigui un petit dipòsit d’1.000 o 2.000 litres perquè en breu serem espectadors i actors de fortes restriccions d’aigua a les ciutats i pobles.
Manel Belmonte
CEO Grupo Oceanis Eficiencia Energética
Tecnomalalties
3 També cal establir terminis per valorar el procés de l’acord i modificar-lo en cas necessari. Aconseguir una relació de cooperació és la fita en sí mateixa que ha de guiar el procés de negociació.
Conxi Cañellas
Pedagoga logopeda Centre Giravolt
DOreus núm 20.indd 8
Jaume Civit
Enginyer Telecomunicacions
Si no haguessin existit diferents associacions i centres culturals a la ciutat com el Centre Amics de Reus, el Centre de Lectura o l’Associació de Concerts, la meva aportació a aquest àmbit hagués estat molt minsa per no dir nul·la. Des de que vaig venir a Reus per exercir d’oculista per tradició familiar, sempre n’he estat enamorat, a més d’enamorar-me de la meva dona i formar la meva família, i comptar amb els millor amics, que vaig conèixer a les tertúlies de cafè del Bar Solsis i al Cafè de París, on assistia regularment. Per mi Reus i els seus Amics han estat la meva vida i ho segueixen sent, vinculat sempre al món de la cultura i les seves activitats.
Dr. Francesc Gras
Premi ‘Més Amic de Reus 2012
La cultura és de tots! Informats per tots vosaltres i totalment desinformats pels responsables de la gestió del consorci, que no ens han ofert la possibilitat de poder arribar a cap acord per tal de mantenir els nostres llocs de treball amb el corresponent sacrifici que estàvem tots disposats a fer, conscients de les dificultats econòmiques que estem passant i seguint l’exemple d’altres institucions com el Teatre Lliure o la mateixa Cambra de Comerç, que han optat per fer expedients de regulació, sense suposar l’acomiadament de capital humà, som coneixedors que el Teatre Lliure no ho faran. Desinformats i víctimes d’un desacord polític. Així ens trobem i ens considerem. En els més de 20 anys que portem treballant en aquest consorci, tot el què ha passat en el darrer any és de difícil explicació i creiem, que som víctimes del greu desacord entre les institucions que encara governen el Teatre Fortuny. En els nostres anys treballant, hem viscut moments difícils, però sempre amb l’esforç de tots hem aconseguit tirar endavant i convertir un teatre reusenc en un equipament nacional, que lluny de discussions polítiques situava la nostra ciutat en l’epicentre de la creació teatral catalana. En la darrera renovació dels responsables del consorci, creant dos càrrecs al capdavant del consorci, ja evidenciava el desacord entre Generalitat i el soci minoritari, Ajuntament de Reus. Volem deixar molt clar que la nostra feina l’hem dut a terme sempre amb la màxima professionalitat, amb sous molt ajustats, lluny de carnets polítics i respectant les ordres dels nostres responsables superiors i ara, sense possibilitats de trobar una decisió pactada per la manca de diàleg, som víctimes d’una decisió personal i del desacord institucional. Som víctimes del desgovern, som víctimes polítiques quan la nostra feina i el nostre amor pel consorci del Teatre Fortuny sempre ha estat molt per damunt de qualsevol polític o institució. Volem avisar que el desgovern cultural a la ciutat de Reus pot portar a la desaparició de molts anys de feina, nostra i de molta altra gent que encara considera la Cultura, com un pilar necessari per fer a les persones més lliures, potser aquests que ara ho volen destrossar tot, no creuen en la llibertat.
Ex-Treballadors Teatre Fortuny
Sempre pensem que la tecnologia apareix per solucionar-nos la vida, o com a mínim fer-nos-la més fàcil en algun sentit o altre. Com que fa unes setmanes es comentava a la premsa que les Google Glass (les ulleres de Google) poden provocar maldecap i estrès als ulls, m’ha semblat curiós comentar altres efectes nocius, incontrolats i inexistents en un passat menys tecnificat, provocats per aparells comuns.
polze –no hem evolucionat per escriure amb el mòbil– i altres problemes físics per males postures al treballar amb l’ordinador; pujada de la tensió ocular per culpa d’estar mirant la pantalla molta estona; també la baixada de la qualitat de l’esperma per l’escalfor al treballar amb el portàtil damunt dels genolls –aquest ben important–; fins a sordesa pel que anomenen ‘Efecte iPod’ –tot el dia amb els auriculars–.
Des de la tendinitis per l’ús continuat del ratolí o paràlisis del
I després hi ha les malalties de caire psicològic: Síndrome de la
Vibració Fantasma –notar que el mòbil vibra cada dos per tres encara que no ho faci–; insomni per culpa d’estar pendent permanentment dels missatges; sentiment de rebuig/depressió si no reps notificacions a les xarxes social, whatsapp, etc. Ara sí, sense alarmismes, aquest aparells estan aquí per ajudar-nos però, com tot, són bons mentre siguem responsables i nos ens convertim en dependents.
27/06/13 16:47
DO
9
Juliol 2013
DOCOLUMNES La reforma de la plaça del Castell
Sexe en crisi
Bibian Norai Eduard Bes L’any 1922 en Geroni Martorell va presentar a la societat reusenca un projecte per reformar de manera espectacular la plaça del Castell. Aquest arquitecte de l’Administració catalana va estudiar la forma de mostrar, en la màxima esplendor possible, tota l’estructura romanent del Castell del Cambrer que, fins llavors -com ara- només lluïa la façana, la qual es trobava contaminada per múltiples addicions funcionals. En Martorell va proposar enderrocar els edificis annexos, els que ara són els números 3 i 5 de la plaça i on s’hi troben un forn de pa i un restaurant en les respectives plantes baixes. Aquesta obertura oferiria la inusitada visió de tot el lateral del Castell i generaria un vial ample i transitable que desembocaria al carrer Major tot just davant la façana del Centre de Lectura, que es podria contemplar, a distància, majestuosa. Al centre de la plaça s’erigiria una font monumental. Tot plegat, conferia una perspectiva que ara potser ens hagués agradat. No cal dir que el projecte es va dissoldre en el temps, quedant només documents de referència i una imatge romàntica de la proposta.
a la presó
Ricard Checa
Periodista
DOreus núm 20.indd 9
45% de persones de Reus afirma que la preocupació per la situació econòmica ha disminuït el seu apetit sexual. Segons els homes la mitjana de relacions sexuals és de 2,3 per setmana amb una mitjana de 20 minuts cadascuna. Segons les dones la mitjana és de 1,2 i una mitjana de 10 minuts cadascuna. I abans de la crisi dedicaven dues hores setmanals a relacions sexuals. Una altra dada el 82% dels reusencs vol millorar la seva vida sexual però en resposta a la pregunta “canviària vostè una de les seves relacions sexuals setmanal per millorar la seua situació econòmica”? el 75% va respondre que no. Amb la qual cosa arribo a la conclusió que la gent prefereix esperar que passi la crisi i mantindre els seus 10 -20 minuts de glòria a la setmana. Salut i força al canut encara que ara siguem una mica mes pobres!
Us he de confessar que el batibull reusenc em desconcerta i em preocupa. Sovint no sóc capaç d’acompanyar la vertiginosa singularitat política d’una ciutat on els tripijocs estan a l’ordre del dia. Quan les CUP i ARA Reus destapen, dia sí dia també, les vergonyes de l’anterior govern i posen a nu irregularitats que, sortosament, comencen a ser debatudes als jutjats.
Una patxoca diferent
Xavier Guarque Els aficionats a l’hoquei, i concretament a l’equip del Reus Deportiu, estem assistint a una espècie de metamorfosi en la filosofia de l’entitat que ens retorna a l’època de quan el que escriu era petit. Tot i coincidint amb el canvi de Junta i amb la minvada dels fons necessaris per mantenir-se a l’elit permanentment, l’equip darrerament fa una patxoca diferent a la acostumada de molts anys ençà. L’aposta decidida per gent jove ‘de la casa’ més la recuperació d’integrants d’una fornada interessant donen un aire potser més llunyà per aconseguir els resultats immediats als que el Club està obligat. Generacions i generacions de jugadors més que acceptables, i només per les polítiques resultadistes, han vist truncat el seu progrés amb els colors de la seva vida o s’han avorrit al veure que si volien seguir ho havien de fer canviant d’aires. Per això cal disposar de possibilitats que no son a l’abast de tothom o de, d’un canvi de rumb des del Club que faci possible el que, fins ara i durant molts anys, ha estat totalment impossible pels jugadors reusencs del Reus.
Metrovacesa, el futur centre comercial i d’oci de Reus, es fa acompanyar de polèmica i molts dubtes. La ciutadania agraeix el fet de tenir un espai comercial tancat, però desconeixen quant els hi costarà el regal que, per cert, arriba amb retard. Els comptes no surten i no sóc capaç d’entendre les clàusules contractuals aprovades pel consistori presidit pel convergent Carles Pellicer.
Arquitectura? T’agrada casa teva? Saps com està feta? N’has viscut de millors? I quelcom més transcendental. T’has parat a pensar qui dissenya tot el que ens envolta? Sí, les pàgines que llegeixes, la roba que portes, el terra que just ara trepitges, els objectes que t’envolten, l’entorn immediat que t’observa i la capsa que just ara estàs habitant. Tan se val si es un interior o un exterior, tot son recintes acotats. Surts de la capsa de casa teva per passar a una capsa menor que és el portal que conté l’entrada a capses similars a la teva però inaccessibles per ésser d’altra propietat. Encara que en sortir d’aquesta, passes a la gran capsa del teu carrer que resideix a la gran capsa d’un conjunt d’avingudes que conté la teva humil casa ubicada en la gran capsa de la teva ciutat. Deambulem d’una a l’altra i li posem nom segons l’ús que li donem. Casa o pis, carrer o avinguda, plaça o parc, escola o treball... Un mar toponímic cultural que descriu a la perfecció les tipologies de capses que acostumem a habitar. No t’assembla increïble pensar que la distància entre tu i jo només son un grapat de capses? Doncs els arquitectes busquen la millor manera de relaciona-les, difuminant els límits trobant en ells la teva felicitat. Anima’t! Sigues conscient de la riquesa invisible que t’envolta. Tot és possible! Només necessitem caps pensants, moltes mans i un rumb: la coherència.
Jordi Martínez
jordimartinezfuentes.wordpress.com
Reus necessita un canvi de polítiques, les quals siguin capaces de tornar-li la credibilitat i l’honorabilitat. No es pot continuar tapant les misèries uns dels altres. Ha d’haver un pacte de ciutat. Els grans partits han de contribuir per què els que van encaminar Reus al precipici, sobretot econòmic, acabin a la presó i tornant els diners del poble. I els partits petits han de fer política amb majúscules i evitar judicialitzar-la. Prou de
defensar interessos partidaris. És hora de pensar en el poble. Per salvar Reus cal polítics de gran talla i cal saber si n’hi ha d’aquests a la capital del Baix Camp.
27/06/13 16:47
10
DOFOTO
Juliol 2013
DO
Vols que la foto de la teva entitat, associació, empresa o organització surti publicada al DOreus amb motiu d’alguna celebració o esdeveniment especial? Només ens has d’enviar una foto amb el text a publicar a info@doreus.com
T’esperem!
Orquestra de grau professional de l’Escola de Música ‘Centre de Lectura’ de Reus, segon premi en la categoria d’orquestres de corda en el 61è Festival de joves músics celebrat a Bèlgica.
Aulatres, primer lloc en el campionat nacional de Hip Hop a la categoria junior amb l’equip ‘Players’, tercer lloc a la categoria infantil amb l’equip ‘Connecting People Kids’, i a la categoria ‘baby’, tercer lloc amb l’equip ‘Playskool’.
Mireia Rom Salvador, primer premi del concurs DEAA/ MACMILLAN, organitzat pel Departament d’Estudis Anglesos i Alemanys de la Universitat Rovira i Virgili, per a premiar al millor estudiant de Llengua Anglesa en les PAU.
Recepció als docents jubilats del curs 2012-2013.
Sopar de retrobament dels ex-alumnes de la classe ‘Pedraforca’ de l’Escola Puigcever de Reus, amb el seu mestre i fundador Albert Masdeu.
DOreus núm 20.indd 10
27/06/13 16:47
DO
11
Juliol 2013
Llibre: ‘Modesta España’ d’Enric Juliana / Pel·lícula: ‘Doctor Zhivago’ /
DOENTREVISTA
Cançó: ‘La muralla’ d’Ana Belén / Plat: Fabes / Beguda: Aigua
Joaquim Enrech regidor Hisenda i Recursos Generals
“Estem en una economia de guerra’ ajuda important, juntament amb les bonificacions per crear llocs de treball continuats. El que és important, realment, és assessorar i atendre al ciutadà que vol iniciar una activitat en tot el que necessiti, simplificant-li al màxim els tràmits.
Redacció
L
licenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i regidor de l’ajuntament des de 2007, Joaquim Enrech és el responsable de que quadrin els números a la ‘Casa de la Vila’, tal com diu ell. Tasca gens fàcil, tenint en compte els temps que corren, un temps de crisi que provoquen que molts reusencs hagin d’acudir a la regidoria a buscar una resposta. Vet aquí les respostes del regidor Enrech. Des de la regidoria, esteu acomplint els objectius pressupostaris que us vau marcar a principis d’any? Quin remei ens queda, ja que, cada any, a part d’aprovar els pressupostos, també hem de tenir en compte el pla d’ajust. Això vol dir que el compliment dels pressupostos, no només es controla a nivell d’ajuntament, sinó també a nivell de la Generalitat i el Govern Central. Per tant, si hi hagués alguna desviació en el compliment, tindria les seves conseqüències i fem tot el possible per complir les nostres obligacions. Com s’ha anat traduint dia a dia, a nivell d’accions concretes? Bàsicament, les inversions han quedat pràcticament anul·lades o reduïdes a la mínima expressió. Per tant, podríem dir que estem en una economia de guerra, eliminant les despeses supèrflues i anar acomplint els pressupostos dia a dia. Com ha respost la ciutadania a aquesta ‘economia de guerra’? Lamentablement, la situació és la que és i la gent, en general, és conscient del que hi ha, i ho entén. El que entendria és que, malgrat la situació, seguíssim amb una inversió pública desaforada. Llavors, esteu sent conseqüents amb el que feu? És una qüestió d’obligació i convicció. No podem donar al ciutadà una sensació de ‘despilfarro’, perquè, en primer lloc, no n’hi
DOreus núm 20.indd 11
Quines són les queixes i reclamacions amb les que us trobeu més habitualment? Queixes i reclamacions sempre n’hi ha, i més, avui en dia, que la
se hipoteques i tirant a la gent al carrer. Des de l’administració, s’ha de fer el possible per intentar corregir aquesta situació, i intentar que ningú caigui en abusos, amb un parc d’habitatges públics amb lloguers assequibles, i que tothom pugui tenir un habitatge digne. Tot i la dramàtica situació que s’està vivint actualment, hi ha lloc per a l’esperança? Si els nostres pares i avis, van
n “El ciutadà té la sensació que l’administració va a ‘munyir-lo’, també estem per col·laborar i ajudar”
cedida
ha, i, en segon lloc, els diners que movem són públics i hem de ser absolutament curosos, perquè costa molt guanyar-los.
l’ajuntament hem decidit, per tal de facilitar la situació, que el pagament sigui esglaonat, fraccionant-lo en tres pagaments. Això
n
“No podem donar al ciutadà una sensació de ‘despilfarro’, perquè no n’hi ha, i els diners que movem són públics i hem de ser absolutament curosos” Tant les bonificacions fiscals com el pagament avançat dels impostos, tenen una traducció positiva en la campanya de la Renda? El ciutadà sempre ha tingut la sensació que l’administració va a ‘munyir-lo’, i s’ha de veure que també estem per col·laborar i ajudar. I totes aquestes accions, ajuden a rebaixar la pressió fiscal, i reduir les càrregues tributàries.
no treu que s’ha d’acabar pagant, i pagar sempre cou, però aquesta mesura comporta una
gent es queixa per quasi tot. Ara, s’ha d’apuntar que no sempre reben queixes o reclamacions, sinó que també rebem suggeriments o consells, que ens ajuden a millorar. En aquest sentit, el tema dels Serveis Socials és on d’on rebem més observacions, degut a la situació actual i al fet que no poden arribar a tot per qüestions pressupostàries.
superar una guerra, nosaltres som capaços de superar això. Ara, ens hem de mentalitzar que els milionaris són quatre, i a la resta ens toca aixecar-nos cada dia a les 7 del matí per anar a treballar, i ajustar el nostre ritme de vida a les nostres possibilitats. I a les administracions hem de ser intentar no caure en la despesa supèrflua, cobrint les necessitats de tothom que puguem.
Un tema que també preocupa i molt és l’habitatge... El Pla Social de l’Habitatge que hem hagut d’engegar a l’ajuntament demostra, malauradament, que el nostre sistema econòmic actual és un fracàs, executant-
Un missatge a transmetre a la ciutadania... Tot i la difícil situació, hem de tirar endavant i des de l’administració hem de predicar amb l’exemple, ajudant a la ciutadania en tot el que estigui a les nostres mans.
Tot això com es complementa amb la taxa d’activitats a nivell de comerç local? Més que amb la taxa d’activitats, és amb la taxa de noves activitats. I això és degut a l’estat del benestar que es tradueix en què, quan més quota de prestació social, més quota d’impostos. I avui en dia, una persona que té la valentia d’iniciar una nova activitat, sense saber com li aniria, moltes vegades la taxa pujava molt. Per tant, des de
27/06/13 16:47
12
Juliol 2013
DO
DOESPECIAL
‘El seny i la rau
L’interès en l’ésser humà en la seva màxima expressió, a través de totes les eines que troba per expre Roqué. Una persona 100% creativa que s’ha dedicat al llarg de la seva vida a trencar consciències, prim seves diferents disciplines artístiques, per tal de convertir el seu cos en obra d’art.
Jordi Sardiña El cos és l’element de base sobre el que sempre ha treballat Maria Elena Roqué, que “es forja amb el temps a base del que viu i sent, i que s’ha de potenciar constantment, i això jo ho he fet a través del vestit, com a eina principal per treballar”, explica l’artista. Per les mans de Maria Elena han passat centenars d’actors i intèrprets diversos que han vestit les seves peces i han pogut sentir el que ella sentia al crearlos. Molts d’aquests treballs els ha realitzat conjuntament amb l’artista valencià Carlos Santos, durant més de 25 anys, a través de la seva companyia de teatre. “Tots dos hem creat un gran llenguatge al llarg dels anys com a tàndem artístic, acompanyats per un immens equip d’artistes, entre cantants, ballarins, dissenyadors...”, reconeix Roqué. Una altra de les disciplines que ha conreat més Maria Elena ha estat la fotografia, exercint de model o dissenyadora visual de gran nombre de fotògrafs, reconeguts a nivell mundial, entre ells el tarragoní Josep Borrell (DOreus #13), començant a col· laborar l’any 1985 i encara ho segueixen fent. Tal com afirma l’artista, “les col·laboracions no tenen fi, tenen una evolució, i seguim treballant amb un material inèdit que mostrarem en el futur”. A nivell de Reus, Maria Elena ha col·laborat en diversos projectes, un dels més importants una acció visual consistent en vestir els gegants de la ciutat. “Em vaig tancar i vaig viure amb ells durant una temporada fins aconseguir captar la seva essència i crear el nou vestuari que els
DOreus núm 20.indd 12
identifiqués encara més amb el seu origen”, recorda amb nostàlgia Roqué. Actualment, Maria Elena Roqué està passejant la seva obra plàstica en vestuari i escultures per molts museus del món, “partint dels cossos que vaig tenir i vaig vestir, i el seu buit i la seva consciència visual”, diu l’artista. I, a més, com a neboda-néta del poeta Luis Cernuda que és, està treballant amb un projecte de poesia visual sobre l’artista que “es mereix un homenatge, no només com a familiar meu que és, sinó com un poeta de tots”.
El futur per a l’artista catalano-veneçolana es presenta ple de projectes, tant a nivell individual com col·lectiu. “Malgrat que la situació econòmica i social del món és molt complicada, hem de seguir lluitant i resistint de forma feroç, treballant sense parar i sempre des d’un pla positiu”, conclou Maria Elena Roqué.
27/06/13 16:47
13
auxa’ artística
per expressar-se, és el ‘leitmotiv’ creatiu de l’artista multidisciplinar catalano-veneçolana, Maria Elena ències, primer a través de la psicologia en el vessant v isual i expressiu, i després a través de l’art, i les
(D’esquerra a dreta i de dalt a baix) Mariaelena, Macrino i Asdrúbila / Les Cases d’Alcanar 1999 © J.Borrell Garciapons / MER 2 Donafabricanta / MEP de Premià de Mar 2011 © J.Borrell Garciapons / MER 3 Donaorquídea / Estudi FG Reus 1994 © J.Borrell Garciapons / MER 4 Donallum / CNCS du Moulins 2011 © Pascal François / CNCS / MER 5 Donaanthurium / Estudi FG Reus 1994 © J.Borrell Garciapons/ MER 6 Donadansarina / Estudi FG Reus 1993 © J.Borrell Garciapons / MER 7 Dona IX IXTCHEL / Taller Les Cases d’Alcanar 2010 © J.Borrell Garciapons / MER
DOreus núm 20.indd 13
27/06/13 16:47
14
Juliol 2013
DO
DOCULTURA
Retalls de la Festa Major de Sant Pere Barraques multitudinàries Quatre nits d’ambient festiu, disbauxa i bona música son les que han viscut les 30.000 persones que s’han acostat al Parc de la Festa durant aquests dies tan marcats al calendari festiu de la ciutat de Reus. Aquesta xifra d’assistència històrica consolida encara més aquest espai per viure la música en directa i conèixer entitats i associacions de tot tipus que durant tot l’any formen part de la vida social, cultural i política reusenca. Punt de trobada del jovent reusenc, les Barraques s’han convertit en una festa popular on les colles d’amics poden triar entre espais ben diferents concentrats en un mateix recinte i on es poden passar nits tan assenyalades com la de Sant Joan.
cedida
Laura Rosich
A
pocs dies de l’inici de la setmana més esperada de l’any per molts reusencs, la de la Festa Major de Sant Pere, es presenten i s’anuncien nombroses iniciatives relacionades amb el folklore de la ciutat i la seva projecció en altres indrets. L’instant més gran dels Països Catalans El programa ‘Mans’ de l’emissora Catalunya Ràdio ha anunciat La Tronada de Reus com l’instant més gran de tots els Països Catalans. Després d’una votació popular que ha durat diverses setmanes, la protagonista de la Festa Major reusenca ha obtingut el 49% dels vots que l’han permès proclamar-se finalista. A la final, La Tronada s’ha topat amb altres tres finalistes a batre: l’Entrada del braç de Santa Tecla, de Tarragona, la Festa de Sant Jordi, de Montblanc i l’Entrada de Sant Fèlix, de Vilafranca del Penedès. Amb el triomf de La Tronada, el programa ‘Mans’ dedicarà una programa especial a aquest instant tant característic de la Festa Major de Reus. La banda sonora de la Festa Major Interpretada pel grup de grallers La Canya d’Or i el cantant de Gertrudis, Xavier Ciurans, la
DOreus núm 20.indd 14
‘Cúmbia de la Festa Major’ té tots els números per convertirse en la cançó oficial d’aquestes festes. La lletra és plena de referències sobre la ciutat de Reus, les seves costums i els seus elements festius i presenta un so festiu a ritme de cúmbia. El grup de grallers La Canya d’Or, que aquest any commemoren els seus 15 anys, ha presentant la peça i el seu videoclip a la ciutadania el dia de l’inici oficial de la Festa Major, tot just després del Pregó, la primera Tronada i la Cercavila del Masclet. La Mulassa, la protagonista de la festa Aquest any l’ estrella del seguici festiu és La Mulassa, és l’ element principal del cartell oficial de la Festa Major d’enguany i també la protagonista de la samarreta que cada any s’edita amb l’arribada de les festes. Serà una edició feta només en tallatge infantil, ja que la il·lustració va molt encarada a aquest públic determinat, i es posarà a la venda del 24 al 29 de juny a la botiga de la Festa Major situada al jardí de la Casa Rull. Com a altres novetats destaquen les galetes de xocolata amb forma de gegant Indi o de la Mulassa per als més llépols, creació del Forn Huguet. I el còmic titulat ‘Contes de la Festa Major’ il·lustrat i escrit per Roman López Cabrera.
Barcelona coneix La Tronada L’exposició ‘Pirotècnia de festa’ instal·lada a la Casa dels Entremesos de Barcelona apropa als visitants a la història de la pirotècnia festiva, a l’art de l’elaboració d’artificis amb pólvora i al seu ús en el transcurs de les festes populars. La Tronada de Reus hi té una important presència com a mostra de preparació pirotècnica artesana que ha perdurat durant segles. La mostra és el fruit de la col· laboració entre els ajuntaments de Reus i Barcelona, amb la participació del Museu Etnològic de Barcelona, d’empreses pirotècniques i diverses entitats i es podrà veure a Reus de mitjans de setembre a principis de novembre d’aquest any al Museu de la plaça Llibertat.
Les dues primeres nits, d’entre setmana i amb un cartell d’actuacions musicals més discret han tingut una menor afluència de públic. Tot i així, durant concerts com el de Els Catarres, el públic s’ha entregat completament a la música i l’ambient festiu aflorava per tots els racons del Parc de la Festa. La nit de divendres també ha donat a conèixer el guanyador del concurs ReusSona, el grup Dejabeat s’ha endut el triomf, seguit de Ivory i Second Trast. Ara bé, si s’ha de destacar una nit entre totes aquesta és la de dissabte, més de 17.000 persones van passar per l’espai al llarg de tota la jornada i en algun moment l’entrada de persones s’havia de regular en relació a la sortida. La gran afluència de públic però, porta un nom: Obrint Pas. Aquest grup referent de la música del País Valencià va anunciar que aquest any faria la seva última gira i Reus ha estat una de les ciutats assenyalades en tour del seu comiat. Durant més de dues hores els valencians van repassar els temes més emblemàtics de la seva discografia i van fer vibrar al públic amb cançons com La flama o Som. L’últim dia de Barraques la festa s’ha allargat fins la sortida del sol en la que es la nit més curta i el dia més llarg de l’any: Sant Joan. El recinte s’ha omplert per darrera vegada de reusencs que cercaven festa popular en una de les nits més especials de l’any. Després de l’èxit multitudinari d’enguany, molts reusencs de ben segur ja pensen en les Barraques de l’any que ve, ara però, toca viure la Festa Major de Sant Pere.
Els Mercats viuen la Festa Major Els Mercats de Reus, punts neuràlgics de l’activitat comercial de la ciutat, han programat diverses activitats per participar de la Festa Major de Sant Pere. Son propostes per a totes les edats que van des de teatre infantil fins a tallers de cuina de festa. Aquesta iniciativa organitzada pel Mercat Central, el Mercat del Carrilet i els Marxants busca convertir aquests espais en ents actius del calendari festiu i cultural de Reus.
27/06/13 16:47
DOreus núm 20.indd 15
27/06/13 16:47
16
Juliol 2013
DO
DOSALUT Dr. Jorge Joven director
La planta de la vida
Puff, cigarrets electrònics
L’èxit de deixar de fumar Més de 1.300 persones ja han comprat la cigarreta Puff i un 95% d’elles ja han deixat de fumar. Els líquids de les cigarretes marquen la diferència amb altres productes semblants del mercat, i fan que el producte compti amb una sèrie d’avantatges beneficiosos per a la salut: no perjudiquen l’organisme amb components químics; suposen un estalvi econòmic important, i es poden fumar a qualsevol local o establiment. Puff Cigarrettes dóna les gràcies a tots els seus clients per la gran acceptació del seu producte. I aquest més, per als nous clients, portant l’anunci publicat en aquest número, gaudiran del 10% en la compra de la cigarreta i se les obsequiarà amb un regal exclusiu.
trada en l’àrea de nutrició i salut, i properament també formarem part del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut (CTNS) de Reus.
solució seria fer obligatòriament la prova a tota la població per detecar els casos i seguir el tractament necessari.
En què esteu treballant actualment? Estem investigant el càncer, des del punt de vista de la nutrició.
En quin punt es troba la investigació? Necessitem finançament per tirar-ho endavant ‘en viu’. Ja que
n
La reacció química dels polifenols beneficia als humans i combat malaties com el càncer o la SIDA
JS
Jordi Sardiña
L
a Unitat de Recerca Biomèdica (URB), creada l’any 1990, és un laboratori d’investigació integrat als Laboratoris Clínics de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, al qual pertany, conjuntament amb la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili. El Dr. Jorge Joven, especialitzat en bioquímica, n’és el seu director des dels seus inicis. Quins són els objectius de la URB? Els seus objectius estan definits
formalment dins el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) i estan basats en promoure les noves tendències científiques i tecnològiques, tot procurant la transferència i divulgació del coneixement a la societat. Apuntar que el nostre laboratori va ser el primer del país en fer recerca, i ara mateix som nou investigadors, col·laborant amb totes els centres del país. Quina és la vostra organització? Nosaltres formem part del Bioactive Food Components Platform (BFCP), juntament amb centre de Girona, Elx i Granada, cen-
Hem descobert que els aliments, sobretot els vegetals, porten molts més components que nutrients, que beneficien l’organisme. Aquests components serien els polifenols, que és la resposta dels vegetals a factors externs que els provoca estrès, com el fet de voler-se’ls menjar o el clima advers. I hem descobert que aquesta reacció química que generen davant l’estrès beneficia als humans i combat malalties com el càncer ‘in vitro’, l’obesitat, la diabetis o la SIDA.
una cosa és treballar amb ratolins o cèl·lules, com fem nosaltres, i una altra molt diferent és fer-ho amb humans. I aplicar el tractament per persona i dia només suposaria un euro. La pregunta és “quina farmacèutica estaria disposada a acceptar-ho?”.
Què són els polifenols? Els polifenols són un grup de substàncies químiques trobades en plantes i caracteritzades per la presència de més d’un grup fenol per molècula.
Es podria dir que heu trobat la solució a les grans malalties del segle XX? Potser seria dir massa, però en el cas de la SIDA, per exemple, seria una gran solució. S’ha de tenir en compte que només en el cas de Reus, un porcentatge força elevat de la població està contaminat però no ho sap. I la
La química dels tanins s’origina a causa de la importància de l’àcid tànic per a la indústria de l’adobat; les lignines per la química del sòl i l’estructura de plantes.
Centre Oliva Gorgori
tipus de restrenyiment Hi ha dos tipus de restrenyiment, el restrenyiment distal i el restrenyiment de trànsit.
habilitació del sòl pèlvic aconseguir tornar-li la seva capacitat normal.
El restrenyiment de trànsit és a causa d’una lentitud en el pas del bol a través dels intestins. Aquest tipus de restrenyiment se sol solucionar prenent els aliments adequats per afavorir el trànsit.
D’altra banda si el restrenyiment és d’origen anal pot ser degut a que tenim l’esfínter anal massa fort o una manca de força i/o de contracció dels músculs del sòl pelvià. Quan l’esfínter està massa actiu solem tenir hemorroides, fissures, sagnat i dolor.
En canvi, el restrenyiment distal pot ser d’origen rectal o d’origen anal. El que és per un problema al recte pot ser degut a que amb els anys hem augmentat la capacitat del recte i per tant necessitem més quantitat de femta per tenir la necessitat d’anar al bany. En aquest cas, gràcies a la re-
DOreus núm 20.indd 16
Els metges fan una cirurgia per relaxar aquesta tensió però mitjançant la fisioteràpia també podem resoldre el problema sense haver d’intervenir, amb bons resultats i sense riscos ja que la causa és una contractura de l’esfínter.
27/06/13 16:47
DO
17
Juliol 2013
DOESPORT
EL REUS DE LES SIS COPES (II)
La primera Copa d’Europa Manel Boronat / Josep M. Rabassa ex-jugadors Reus Deportiu
Seriosos, a la pista, bromistes, fora La temporada 1963-1964, quan el Reus Deportiu encara estava a segona divisió, va ser l’any en què Josep M. Rabassa i Manel Boronat van agafar l’stick d’hoquei i van formar part del llegendari equip que guanyaria les sis Copes d’Europa, que també se’l recorda per ser un dels més divertits fora del terreny de joc, gràcies o ‘per culpa’ d’aquests dos personatges. Què recordeu de la primera Copa d’Europa? Manel Boronat (MB): La primera copa va ser l’inici d’un gran equip, que es va formar gràcies a una lluita diària i aferrissada, i on tots estàvem molt units, i això ens donava la força que teníem. Josep M. Rabassa (JMR): I en necessitàvem molta, ja que a cada partit hi havia bufetades.
JMR
La temporada 1966-67 constituïa un èxit gran per la secció d’Hoquei del Reus D. que rematava amb la participació en la II edició de la Copa d’Europa, que l’any anterior havia guanyat el Voltregà. El dijous, dia 8 de Desembre, es jugava el primer partit amb el campió de Portugal, Da Cuf, però abans hi havia hagut alguns problemes. Els portuguesos van al·legar no tenir diners i van proposar que el Reus es fes càrrec de les despeses i que els dos partits es juguessin a Reus. Els roig i negres ho van acceptar, tot i que si s’haguessin negat, haguessin passat la primera ronda (Quarts de final) sense jugar. Tot preparat i gran expectació per veure “El mas sensacional partido de todos los tiempos” com anunciava la publicitat. Tot ple de gom a gom (unes dues mil persones al pavelló petit) i la presencia de les autoritats del moment. Segon problema: L’àrbitre francès no es va presentar. Conferencia de les dues directives i finalment s’acorda que xiuli l’àrbitre reusenc, Sr. Palau, que va tenir una bona actuació. El partit es va desenvolupar sense incidents i el Reus va guanyar per 3-1, gols de Sabater (3) i de Martins pels portuguesos. El segon partit, el diumenge següent, també va ser pel Reus. (4-0) Aquesta vegada si va arbitrar un col·legiat francès, monsieur Bernada, que va tenir una bona actuació, però que va ser protagonista, en dos errors, d’una anècdota gairebé increïble. Al concedir un gol il·legal a Juanma Vilallonga, el públic el va esbroncar, com també quan va xiular un penal favorable al Reus, que Quim Vilallonga va llençar fora ostensiblement, entre els aplaudiments del respectable, que aquell dia va ser més respectable que mai, amb una correcció rallant el versallesc. En els dos partits, les alineacions van ser les mateixes. Pel Da Cuf, entrenats per Cartaixó, van jugar Soares, Pereira, Ferreira, Leonel, Martins i Venancio.
Pel que sabem, bufetades i ‘gamberrades’, tant dins com fora del camp... MB: Sí, la veritat és que ens ho passàvem molt bé. Sempre que teníem algun dinar amb el club, l’acabàvem ‘liant’, tirant menjar, aigua... JMR: En aquests dinars, ens ajuntàvem entre 30 i 40, i ens fèiem un fart de riure. Sempre muntàvem uns merders... D’anècdotes ens deveu tenir unes quantes, doncs... JMR: I tant. I quina més divertida. Com a un hotel de Milà, on vam marejar a un pobre turista japonès fent-lo anar amunt i avall d’un ascensor durant més de mitja hora. MB: Això a part de desmuntar els llits del companys, periodistes... que es va convertir en una tradició, i en Josep M. n’era el rei, el ‘follonero’ de l’equip. Creieu que el bon rotllo que teníeu entre vosaltres va ser el secret del vostre èxit? MB: Sense cap mena de dubte, ja que anàvem tots a una. JMR: Això, a part de l’afició que era molt fidel i ens seguia i recolzava amb tot el que fèiem. Què va significar per vosaltres aquesta dècada de tants èxits? JMR: Ens ho vam passar molt bé i vam gaudir molt. La llàstima que, fins a data d’avui, personalment no se m’ha fet cap homenatge, a diferència d’altres companys d’equip. El final va ser una mica agredolç. MB: Ni a mi, tot i trencar-me el genoll i havent-me de retirar, sense ofici ni benefici. Tot i així, va ser una època molt feliç i l’hoquei m’ha portat coses positives.
Pel Reus D., entrenats per Andreu Borràs (HH) S. Garcia, Vilallonga II, Rabassa, Sabater (1) Vilallonga I (3) Boronat i Prats. El Reus passava a la semifinal en que havia d’enfrontar-se al Voltregà, vigent campió. Les actituds de jugadors i públic, no van ser tan correctes en aquest cas...
Enric Tricaz
Periodista
DOreus núm 20.indd 17
27/06/13 16:47
18
Juliol 2013
DO
DORECORDS
El teatre d’estiu de Reus FOTOGRAFIes Foto 1. Vista del quiosc del teatre Circ de Reus, situat on ara hi ha el Mercat Central i construït sota la direcció de Pere Caselles. Autor desconegut - CIMIR Foto 2. Vista de la façana del Teatre Circ. Autor desconegut - CIMIR
FOTO 1
La història d’aquest teatre es remunta al 22 de gener de l’any 1900, quan el president de la societat El Círcol, Josep Maria Borràs, va proposar la creació d’un teatre d’estiu, amb els diners de superàvit de la societat. Es va aprovar la idea de construir el teatre i es va facultar a la junta perquè escollís el lloc, l’extensió del terreny i les condicions en què s’havia d’adquirir. El Círcol activà les gestions per començar les obres del Teatre Circ en els terrenys de l’hort de l’antic convent de Sant Joan. L’encàrrec del projecte es va fer a l’arquitecte Lluís Domènec i Muntaner que acceptà l’encàrrec i en va fer els plànols però finalment, es decideix construir-lo amb elements prefabricats, sota la direcció de Pere Caselles. El 19 de setembre de 1901 s’inaugura el Teatre Circ, un local espaiós decorat per l’escenògraf barceloní Félix Urgellés, amb platea i primer pis. L’escenari feia 11 x 26 m i 17 m d’alçada. Disposava d’una platea amb 420 seients, 20 llotges de platea i 6 Llotges al primer pis, conjuntament amb
DOreus núm 20.indd 18
butaques i la graderia pública. Tenia cinc grans portes als jardins que l’envoltaven i l’escenari amb dues portes mes. L’entrada i el vestíbul del teatre eren espaiosos, tancats amb vidrieres i amb tres portes, A sobre el vestíbul hi havia una amplia sala per a dependències diverses. La il·luminació era de gas i electricitat. El cafè del Teatre Circ era en un elegant pavelló independent amb un quiosc octagonal amb quatre marquesines. El teatre Circ i les seves instal· lacions foren molt ben rebuts per la ciutat. El teatre havia de ser l’escenari de diverses manifestacions ciutadanes polítiques, culturals, recreatives. S’hi feren balls de carnaval; hi tingueren lloc els jocs florals de 1907. A l’estiu hi havia programació de cinema i s’hi feien balls. Hi tingué lloc l’homenatge del Centre de Lectura i de la ciutat a Evarist Fàbregues, el 1916; mítings, com el de M. Álvarez l’any 1912. El teatre Circ i els seus jardins també foren sovint marc de concerts.
FOTO 2
A les darreries del anys 20 el teatre decau com a nexe de relació social, i a principis de l’any 1931 el Círcol no en treu profit, La situació empitjorà arran d’un incendi, la nit del 9 d’agost de
1931. Vista que la situació del teatre circ era pèssima i que l’assistència de gent era escassa, es decidí vendre el que havia estat una insígnia de l’entitat i s’acceptà una oferta de l’ajuntament.
Finalment i després d’un llarg període d’inactivitat, el teatre circ fou enderrocat, l’any 1935, i anys més tard, es construí en el seu solar l’edifici de l’actual Mercat Central.
27/06/13 16:47
DO
19
Juliol 2013
DOENTITATS Amakuni
La pluja nipona Reus, fins arribar al nostre acte estrella que és la fira Hikari. Què és la fira Hikari? Hikari és una fira de cultura japonesa, inspirada en els festival d’estiu de Japó, que se celebra el primer cap de setmana de setembre a La Palma, i on es realitzen diverses activitats com demostracions, tallers, exposicions, jocs... Enguany, la cinquena edició tindrà lloc el dia 7 de setembre i esperem superar el miler de visitants de l’any passat. Ivan González, president, i Alberto Martínez, secretari.
Redacció
L
’Associació de Manga-Anime i Cultura Nipona, Amakuni, va néixer l’any 2008 per iniciativa d’un grup d’amics interessats en tot allò relacionat amb Japó i amb l’objectiu de donar a conèixer, a través de diverses activitats i accions, el país del sol naixent a la ciutat de Reus.
DOreus núm 20.indd 19
JS
Quines activitats i accions heu anat realitzant al llarg d’aquests anys per donar a conèixer la cultura japonesa als reusencs? Hem fet tots tipus d’activitats, com culturals, lúdiques... Fem una mica de tot, per no encasellar-nos només en una. Des del inicis, hem anat evolucionant amb les diverses activitats, començant amb un taller de disfresses al Parc de Nadal de
Suposem que aneu cada any al Saló del Manga de Barcelona, no? Per suposat, no ens perdem cap edició. A més, posem un bus a disposició de tots els nostres socis que et deixa a la porta del saló, amb l’entrada inclosa. Es podria dir, doncs, que hi ha molta acceptació a nivell ciutadà? Sobretot, per part del jovent. Però, depèn de l’activitat que organitzem. A les classes de japo-
nès o tallers de cuina japonesa, ens ve gent d’entre 30 i 40 anys. I al Hikari, ens ve gent de totes les edats. Totes les activitats són gratuïtes? Compteu amb la col· laboració de la regidoria de Joventut? La majoria d’activitats són totalment gratuïtes, i n’hi ha alguna que té un preu simbòlic, però intentem que tot sigui gratuït, com l’alta de soci. Pel que fa a Joventut, agrairíem poder comptar més amb la seva col·laboració, però ens diuen que no hi ha pressupost per fer res. Quines fites us marqueu per enguany? Fer realitat tots els projectes que tenim en ment, que són molts, i donar a conèixer d’una forma relaxada la cultura japonesa, ja que a tothom li agrada o li atreu aquesta cultura, ja sigui pel menjar, la roba, els dibuixos. Des de la nostra associació, farem per donar a conèixer les altres realitats del Japó.
Acostar Japó al món Amakuni demostra que la cultura japonesa ha arrassat tot el món. I en la majoria de casos, el primer contacte ha estat gràcies al manga i a l’anime. Tot això és molt encoratjador per a nosaltres, els japonesos, ja que demostra que molta gent té interès en la nostra cultura. El que desitgem és que la gent d’aquí aprenguin la nostra llengua i s’introdueixin al nostre país per donar-lo a conèixer a gent de totes les edats i difondre’l a tots els nivells.
Takashi Fuchigami
Cònsol General Japó-Barcelona
27/06/13 16:47
20
Juliol 2013
la cooperativa agrícola de cambrils ha passat,
DOCOMERÇ Flash Comercial Reus ciutat de shopping
en els darrers anys, D’exportar del 8 al 20%
Jaume Baiges president Cooperativa Agrícola Cambrils
“El nostre secret, el pagès”
Un dels punts forts de la Cooperativa és l’exportació... Sí, sobretot, exportem molt oli, fruita i verdura. Pel que fa a la verdura, treballem molt amb França, Holanda i Bèlgica. En relació a la fruita, treballem amb Alemanya, Països de l’Est i Països Bàltics. I pel que fa a l’oli, ja fa més d’una dècada que exportem a molts països d’Europa, com França, Alemanya i Suïssa.
Entre l’1 de juliol i el 31 d’agost s’amplien els horaris d’obertura d’un total de 147 establiments de Reus amb l’objectiu de allargar l’estada dels visitants a la ciutat, tot oferint una jornada de compres, cultura i restauració. Aquesta nova campanya estival del Reus Shopping Day s’augmenta a tota la resta de dies en què el comerç està obert. Aquesta campanya és resultat del treball conjunt entre Reus Promoció i Unió de Botiguers, Reus per Tothom, El Tomb, l’Eix comercial Prim Sunyer, Passeig Comercial El Pallol, Mercat Central, Mercat del Carrilet, Associació de Marxants i la Cambra de Comerç. La principal novetat d’aquest any son els vals de descompte del 10% per menjar en 27 restaurants de Reus, cada cop que un client que realitzi alguna compra en alguna de les botigues participants.
Reus Card FiraReus i l’Agència de Promoció de Ciutat, ha creat la targeta ReusCard per facilitar l’estada als professionals que participin en algun dels congressos que acull la ciutat. Gairebé 70 establiments s’han adherit a la iniciativa que permet als congressistes gaudir de descomptes i promocions en comerços, hotels i restaurants. La firaReus instal·larà un punt d’informació per adquirir la targeta, junatment amb el fulletó amb el llistat d’establiments associats. Alhora, les empreses també col·locaran un adhesiu de manera visible als seus comerços. La ReusCard també inclou desplaçaments gratuïts amb els autobusos municipals i una visita gratuïta al Gaudí Centre i la Ruta Modernista.
DOreus núm 20.indd 20
DO
Ha canviat la manera de consumir del gran públic? Està clar que la preocupació pel que mengen ha anat en augment. La gent demanda productes més artesans i que siguin més saludables. JS
Redacció
T
enir cura del producte al màxim, aquesta és la màxima de la Cooperativa Agrícola i Caixa Agrària de Cambrils, una entitat fundada l’any 1902, i que actualment compta amb més de 400 socis que ‘mimen’, com si fossin els seus propis fills, la fruita i la verdura que conreen. En quin moment es troba la Cooperativa? Com la majoria d’empreses, patint la crisi, intentant retallar i ajustar tot el que es pot. Però, en el cas de la pagesia, la crisi ja ve de més anys enrere. Nosaltres, ja fa anys que ens hem hagut
És cert. Recentment, heu guanyat el premi al Millor Oli Collita 2012-2013, atorgat pel Ministeri d’Agricultura. Què ha significat per a vosaltres? Ha significat molt, ja que representa prestigi i un reconeixement als esforços que hem fet els darrers anys a la casa en temes de qualitat.
ha patit una gran davallada, i ara ho són els cítrics. No obstant, aquí a Cambrils, i el Baix Camp en general, gràcies a les condicions climatològiques amb les que comptem tenim molt bona collita de coliflor, escarola, ceba tendra, espinacs, bledes... A part de fruia, com cirera, albercoc...
Quines són les perspectives de la Cooperativa a curt-mig termini? Les perspectives són de continuar creixent en tot el nostre sector, sobretot en l’oli, i assegurar el relleu generacional perquè la pagesia tingui futur. I això passa per la formació de la gent jove, aturats i immigrants
Fa pocs mesos, heu obert una agrobotiga al Mercat Central de Reus. Com està funcionant? Fins a la data, força bé, ja que està tenint una bona venta. Es pot millorar, però de moment, no ens podem queixar. I de ben segur que el premi al nostre oli, ajudarà. Som nous a Reus, i
n
“El premi al nostre oli és el reconeixement als esforços que hem fet a la casa en temes de qualitat” d’estrènyer el cinturó, perquè els preus han anat a menys. O sigui, que no ens ha vingut tant de sobte com a altres sectors. Tot i així, anem fent i anem tirant. Quin balanç fa dels anys que porta com a president? Tot i els moments una mica complicats que ens ha tocat viure, en faig un balanç positiu. Anys enrere era molt maco quan tothom tenia feina i ara no ho és tant, quan veus que dia rere dia, hi ha gent que es queda sense feina. De totes maneres, em sento satisfet del que hem anat aconseguint, com el premi al nostre oli.
hem d’anar a poc a poc, oferint una bona relació qualitat-preu. De totes maneres, molta gent de Reus ja us ve a comprar, des de fa anys, aquí a la cooperativa... Sí, tenim una clientela reusenca molt fidel, que busca productes de qualitat i proximitat. Aquí, a part de comprar bé, també tenen molt bones connexions per arribar, a nivell de carreteres, i un bon aparcament, on deixar el cotxe. A part de l’oli, quins diríeu que són els vostres productes estrella? Anys enrere, era el préssec, però
27/06/13 16:47
DO
21
Juliol 2013
DOGASTRONOMIA
Portofino’s Boulevard
El carrer gastronòmic
DODECUINA Gaspatxo
Flash Culinari García Moreno i la cuina italiana Distribucions García Moreno, conjuntament amb l’empresa italiana Vignolese, van celebrar, al restaurant Portus de Cambrils, un acte de presentació i degustació de les últimes tendències culinàries de la regió de Mòdena per part del mestre cuiner Gabriele Valenti.
Ingredients
cedida
Redacció
A
zia del carrer Carles Buïgas de Salou.
la capital de la Costa Daurada s’acaba d’inaugurar un nou carrer que, a diferència de tota la resta que es troben a la ciutat, està ple de menjar de la millor qualitat i al millor preu. La via en qüestió està situada al nou restaurant adquirit pel grup Portofino, La Spezia, al carrer Carles Buïgas de Salou, i el seu nom és Portofino’s Boulevard.
En aquest carrer del somnis culinaris, el visitant tindrà accés a 12 espais temàtics gastronòmics a l’aire lliure, d’alt nivell i on podrà escollir entre els diferents
Veure el que menges abans de menjar-ho i menjar-t’ho, aquest és el concepte que envolta el nou espai creat pel grup de restauració de la Costa Daurada, Portofino’s Boulevard, inaugurat recentment al costat mateix del restaurant La Spe-
Aquest boulevard gastronòmic compta amb diversos punts de venda de diversos productes, tots ells seleccionats sota el mateix criteri d’òptima qualitat, que van des d’ibèrics, vins productes típics del territori, com oli de les millors denominacions d’origen,
DOreus núm 20.indd 21
olives, fruits secs, mel, cerveses, vermuts, sushi, marisc, productes del mar, pasrta, gelats, turrons, iogurts, turrons, dolços i pastisseria. Portofino’s Boulevard estarà obert tot l’estiu perquè, tant el públic que ja coneix el grup i la
n
Portofino’s Boulevard és un espai on degustar i comprar productes de delicatessen al centre de Salou
productos mediterranis que podrà comprar per emportar o per a consumir en una àrea comuna.
seva cuina, com els nous client, degustin i gaudeixin d’una experiència culinària de primer ordre en un espai exclusiu. El grupo Portofino, amb més de 50 anys al sector, gestiona quatre restaurants, repartits entre Salou, La Pineda i Reus. la seva restauració es basa en una gastronomia mediterrània i de mercat de qualitat.
1 kg de tomàquets madurs bons (cor de bou, pera, etc.) ½ pebrot vermell 1 pebrot verd petit ½ cogombre 1 gra d’all 5 cullerades soperes d’oli d’oliva verge 5 cullerades soperes de vinagre de xerès 1 llesca de pa de pagès 1 l. d’aigua mineral sal i pebre negre
Elaboració Començarem pelant els tomàquets, traient-ne l’aigua i les llavors. Obrirem el cogombre, en traurem les llavors i el salarem, deixant-t’ho reposar perquè perdi fortor. Tallarem la ceba, els pebrots sense llavors i traurem l’ànima del gra d’all. Ajuntarem totes les verdures en un bol i ho amanirem amb l’oli, la molla de pa estovada amb el vinagre, la sal i el pebre. Ho passarem pel túrmix, deixant-ho reposar unes 5 o 6 hores a la nevera. Tot seguit, el passarem pel colador i hi afegirem dues cullerades de maionesa. Rectificarem de sal, oli i vinagre i ja el tindrem a punt.
L’esdeveniment, que va anar encaminat a propietaris de bars i pizzeries, així com a la resta de professionals del món de la restauració, per on van passar més de 200 professionals de la restauració de les nostres comarques. Al llarg del dia, es van oferir demostracions culinàries en què s’ensenyava a preparar a tots els assistents les principals receptes italianes amb ingredients de la màxima qualitat.
Reus Beer Festival‘13 Aquest any i desprès de l’èxit de la passada edició, el Reus Beer Festival 2013 (RBF‘13) amplia la seva oferta amb més de 65 cerveses artesanals diferents, tant del país com d’importació, algunes d’elles, novetats que mai han estat abans en cap festival de cervesa artesanal al nostre país i, fins i tot, alguna esperada novetat del sector. Per això, el RBF‘13, que tindrà lloc del 12 al 14 de juliol al Passeig Prim, entre el carrer Riudoms i el carrer Vapor Vell, comptarà amb 25 tiradors de cervesa degudament senyalitzats, i amb novetats que ajudaran al públic a identificar les cerveses que es serveixen en cada moment i a on.
27/06/13 16:47
22
Juliol 2013
DO
DOCLASSIFICATS ImMoBILIàRIA
compres vàries 4 reformes llar 5 ENSENYAMENT 6 tarot 7 8 RELACIONS altres 9
1
COMPRA VENDA LLOGUER TRASPÀS
borsa TREBALL
2
oferta DEMANDA
MOTOR
3
Moblat. Cuina independent reformada. Terrassa i balconada.Recinte comunitari amb piscina i jardí. T. 977-319406
COMPRA VENDA LLOGUER
ImMoBILIàRIA
1
venda CAP SALOU - Apartament a primera linea de mar. Tipo estudi, 31m2, salómenjador, cuina, bany. Zona comunitària amb piscina. Balcó. Per reformar. REF: 003.01658. 977350009
63.000
€.
T.
MIAMI PLATJA - URB. CASALOT. Casa adosada, 2 dormitoris, 1 lavabo, 1 bany complert, saló-menjador, cuina moblada, jardi privat amb accés directe a piscina comunitaria, parking inclòs. Barbacoa a la terrassa. Casa a estrenar. Ref.: 003.01671. 105.000 €. T. 977.36.92.46 SALOU - Apartament situat al edifici Arquus, 40m2, REF: 003.01500. 58.000 €. T. 977-350009 REUS ZONA CENTRE. Capritxós àtic de 2 hab dobles, bany, cuina indep. equipada, parquet, armari encastat, traster. Calefacció.Per entrar a viure. Ref: 002.01754. 170.000€ Tel: 977-319406
borsa TREBALL
2
oferta limpiezas del hogar y cuidado de personas mayores. Experiencia y referencias. M. 637949970 señora de 42 años educada y responsabre busca trabajo de interna sin cargas familiares o por horas: 7 €/h. M. 620079421,Valeria
REUS ZONA AVDA. TARRAGONA. Àtic de 105m2, 4 habitacions dobles. Completament moblat. Pàrquing inclòs. Terrassa, balconada, galeria. Recinte amb piscines, dutxes i jardí. Ascensor. Ref. 002.03113. 288.750 € Tel. 977-319406
señora de limpieza con experiencia para tareas del hogar, limpieza comunidades, etc... Reus y alrededores M. 649569341.
Reus. Particular. Vendo piso 70 m2, 3 habit. Sin ascensor. Muy reformado y amueblado. Precio: 49.000€. Telef. 617920859
Auxiliar de geriatria (con referencias) para el cuidado de personas mayores. También labores del hogar. Total disponibuilidad. Hospitales, domicilios y centros. M. 653 271 014
REUS BARRI DELS POETES. Pis de: 95 m2 + pàrking. Totes les estances exteriors. Completament reformat. Preu 175.000 €. Particular Tel. 639 308 066
S’OFEREIX per cuidar persones grans interna. Amb molta experiència. M. 603169455
ImMoBILIàRIA
1
S’OFEREIX Sra. catalana, per fer de cangur o tasques domestiques. Preferiblemt a Reus. M. 698509146
Alquilo parking en reus. Zona Carrefour. M. 637949970
S’ofereix senyora de 55 anys responsable de Reus, per a fer-se càrrec de nens i acompanyament de gent gran. M. 619176426
LLOGUER
Alquilo habitación económica zona Passeig Prim para hombre. M. 662281405 Argentera (Baix Camp). Casa de lloguer per dies. Al casc antic del poble, amb foc a terra i completament equipada. Vistes al Castell d’Escornalbou. Màxim 6 persones. Telf. 609373211 www.caseta.cat
REUS – Oportunitat!. Producte Bancari. Pis de 3 habitacions, 1 bany, 1 lavabo. Ref. 002.03149. 35.000 €. T.977-319406
C Prat de la Riba, Pis de 4hab amb possibilitat de parking 600€. Tel. 977 311 999
REUS - ZONA AVDA. SANT JORDI. Pis de 150m2, 5 habitacions, 2 banys.
Plaça LLibertat Pis 4 hab 600€ ( necessita alguna reforma). Tel. 977 311 999
DOreus núm 20.indd 22
Plaça LLibertat Pis 4 hab 600€ ( necessita alguna reforma). Tel. 977 311 999
señora para limpieza y plancha con experiencia. M.658489041. Lidya.
S'ofereix llicenciada amb experiència per a classes de repàs escolar i cangurs. M. 675 342 702 Cora
DOreus Expositors: MERCAT CENTRAL PLAÇA PASTORETA FIRA DE REUS HOSPITAL SANT JOAN HOSPITAL MORA LA NOVA CENTRE CÍVIC Del Carme Plaça de la Patacada OTA COCHS C/ Prat de la Riba VICAVA C/Ample PADIS C/Gaudí PASTISSERIA MARE MOLAS C/Mare Molas TOMAS BARBERÀ Plaça del Mercadal ESTANC DÍAZ C/Llovera LA BOUTIQUE DEL TACÓN Raval St. Anna REUS DEPORTIU C/Antoni Gaudí PARQUING SIMONET C/Salvador Espriu LA IBENSE DEL PALLOL Plaça del Pallol NANOSKIT
S'ofereix noi de 33 anys Per treballar. Anglès parlat i escrit nivell alt. Català i castellà nivel alt. Cap problema d'horaris. tel. 630050981. S'ofereix senyora responsable amb molta experiència per cuidar nens per les tardes. M. Dolors. Mòbil: 690812495 (trucar a partir de les 16 h) S'ofereix ajudanta de cuina amb experiència i referències. Tel. 646.300.874 Encarregada de fruiteria Amb 8 anys d'experiència. Tel.:646.300.874 s'ofereix per netejar cases i comunitats a Reus. T 637 949 970 Noi per treballs infogràfics targetes de visita, calendaris personalitzats, retocs fotogràfics, restauració de fotografíes antigues, diseny de logotips, i treballs varis. M. 615 111 0 10
borsa TREBALL
2
demanda
TAROT
7
TAROT integral evolutivo. Lectura expresiva en lo físico, mental, emocional y espiritual. Previsión de lo manifestable en áreas futuras. Telf. 609 778 781 TAROT. Clases particulares a tu ritmo. Aprendizaje integral, rápido e intuitivo. Horario convenir. Telf. 609778781 MAGIA. Tú puedes. Enseñanza privada. Trabajos de magia para conseguir tus objetivos. Ventas, Ganancias, Atracción, Unión, Rechazo, Sentimientos, etc. Enseño canalizar energías, manejo de productos, días prósperos, etc. Telf. 609 509 023.
CURANDERO
DAMASO PÉREZ Cura: herpes, artrosis, niños sin apetito y insomnes y dolores en general. Saca espíritus
977319531
ES PRECISA
COMERCIAL
TAROT
Reus i rodalies
JOSEP MARQUÈS 24 hores
Sou + Seguretat Social Enviar CV a:
806 50 10 14
info@doreus.com
Passeig Prim, 27 b. REUS
LA OPORTUNIDAD LA PINTAN CALVA Si eres persona activa, comunicativa, comprometida en tus obligaciones y decidida a ganar dinero sin riesgos, esta es tu oportunidad.
RELACIONS
8
señor pensionita de 60 años bien situado enconomicamente por estar solo busca señora ertre 33 y 48 años con fines muy serios. M. 644 30 15 86 llamar por la noches de 19 a 22 h Sr. Albert. Chico de 50 años desea relación con pareja-matrimonio de 28 a 50 años con sitio de encuentro. M. 645 668 213.
Si tienes instinto comercial, creativo, servicial, corporativo y te hace feliz facilitar el bienestar de los demás, adelántate al tiempo. Conviértete en empresario de ti mismo, recibe un muy buen dinero por tu gestión o trabajo y el reconocimiento de los demás.
MUJER SOLTERA busca pareja para relación formal. M. 699 087 987.
altres
9
¿QUIERES DEJAR DE FUMAR?
Te ofrecemos diversas oportunidades de negocio en muy diferentes campos de producción. Desde estudiante a jubilado, todas las edades son buenas si tienes entusiasmo, crees en ti y deseas vivir un tiempo nuevo.
Problemas por Depresión, Miedos, Angustias de Infancia, etc. Deseas eliminar hábitos negativos que perjudican tu salud? Éxito garantizado en pocas sesiones y sin medicamentos.
877 054 505
Gana vida y libertad financiera trabajando en los negocios de la nueva era.
Vendo títulos Pantano de Riudecanyes. Económico. M. 660 95 38 30
Información: M. 609 509 023 Info.kiaureo@gmail.com
Venc sofà giratori per a oficina o casa. Bon estat. 50 €. T. 977 31 59 43 se regala BULLDOG. M 644 30 15 86
MOTOR
3
Es canvia Toyota familiar en perfecte estat per autocaravana. M. 644301586 noche 20 a 23 h
Vendo ordenador torre sola 100 euros M. 609269308 VENC CARRITO BEBÉ Marca Stokke. Preu a convenir. M. 659997093
27/06/13 16:47
DO
23
Juliol 2013
DOOCI HORÒSCOP
DE SHOPPING
ÀRIES Precaució, doncs els nervis estaran a flor de pell i els amics són els qui pagaran els plats trencats.
El Racó del Record
TAURE Els taures en general gaudiran d’un mes excel·lent en tots els àmbits. Aplica la teva tenacitat en resoldre l’ocupació o negoci que t’il·lusiona.
Molts són els establiments on podem trobar gadgets i productes relacionats amb la nostra ciutat, però fins ara, no n’hi havia cap especialitzat únicament en aquest tipus de productes: els records de la ciutat.
Crític Cinematogràfic
6
8 2
5
8
6
7
5
1
4
2
6
3
8
7
5
8 9
4
EL COLOR FA ESTIU Quan comença la primavera i pensem en moda no ens ve altra cosa al cap que la paraula colors. I si ja ens endinsem a l’estiu, els colors que es prevèien mesos enrere ja assoleixen el màxim protagonisme. I és que les tendències relacionades amb el bon temps vénen marcades pels colors de moda. Ja fa diverses temporades que les tendències estan dividides en dos grans grups cromàtics. Per una banda tenim els colors dolços i suaus, més coneguts com a ‘pastels’, on el verd menta continuarà al capdavant de tots. I per l’altra banda, trobem tant els colors fluorescents com els cridaners i desenfadats. Sorprenentment, aquest any l’atrevit groc trencarà qualsevol tipus de superstició.
A dia d’avui es troben reclosos al local d’assaig creant nou material per tornar a l’estudi aquest proper juliol i pujar als escenaris reafirmant l’estil que perfila la seva música.
I si el que ens interessen són els estampats, els dibuixos geomètrics i l’estil ètnic seran una aposta segura, sempre i quan busquem l’harmonia de l’outfit i no acabi semblant una disfressa pròpia del Carnaval. Així doncs, tot indica que respecte al tema color, el “tot s’hi val” serà tendència.
Penny Lane
Txell Monje
SUDOKU de Ramón Pintó 2
5 7
5
8
3
2 6
1 9 6
2
5
1
9
1
7
9
6
2
7
4
7
3
2
5
8
9
2
1
3
8
5
1 5
8
3
6 4
7
6
4
2
4
7
5
6
2
9
9 1
6 3
8
2
4 9 7 6
9
8
1 4
3
1 3
3
4 3
5
7
6 5
4 8
1
8
3
2
1
7
3 9
8
8
2
6 7
3
6 4
6 7
9 5 2 1
9
6
8
5
5
9
4
2 8
1
2 7
4
9
2
3
5 1
5
1 7
9 1
6
5
9 1 6 7 8
5
4
3
7 2
3
4
2
4 5 6 8 3 2 9 7
5 8
2 1
3
1
6 4 7 9
5 2 8 4 3 7 4 2
1 6
9 7
6
9
3 5 1 8
SOLUCIONS
4
7
4
DOreus núm 20.indd 23
9
PEIXOS Estimeu els vostres diners i si l’impuls de gastar fos molt fort, utilitzeu-los en inversió pròpia, llibres, estudis, etc.
3 5
AQUARI Tranquil·litat i bons aliments. Aprofiteu el vent de la creativitat per portar el vostre veler al lloc de les excel·lents oportunitats.
Parapsicòleg
Mr. Cinèfag
laparadordereus.blogspot.com
CAPRICORN A pas de pardal transita Plutó pel vostre signe, un darrere l’altre rebrà l’ordre de la seva pròpia transformació interior.
Prof. Josep Savall
A la producció no li manca espectacle però, després d’una estona, el seu èmfasi en els grans gestos i tanta indestructible serietat aconsegueixen que deixi de semblar heroica, i comença a sentir-se una mica exagerada.
Judit Guinovart
1 6
SAGITARI Un juliol molt complicat. Atenció als viatges i als excessos, podrien arribar a ser moneda de canvi per pagar deutes del vostre karma.
Essent com som la gent de Reus, vendrà records al visitants que visitin la ciutat o bé, serem els propis ciutadans la clientela d’aquest nou establiment? I és que el reusenc n’és molt de Reus...
POKER’S
Des de l’any 2008 aquest pòquer de joves músics es consolida als diferents espais de Reus i el Camp quedant finalista de concursos musicals de renom a la demarcació com el Reussona, que els va permetre tocar a l’any passat l’escenari de Barraques de Reus.
Aquest film ‘gegant’ és un treball que potser no demanava a crits fer-se, però s’entesta a ser tan aclaparadorament insistent a mostrar la seva força i grandària que és difícil no rendir-s’hi.
2
ESCORPÍ El mes és molt bo per a vosaltres però cura amb les radiacions “diverses” que poden afectar la vostra sagacitat.
8
BALANÇA L’excessiu control de l’equilibri de les coses us impedeixen valorar la bellesa de la llibertat. Trenqueu les cadenes.
Si és cert que el turisme que visita Reus, potser té l’objectiu d’anar de ‘shopping’, però sempre hi ha aquell que busca un record propi de la ciutat, i ara en pot trobar de forma fàcil en aquest nou establiment.
1
VERGE Preneu distància en realitzar la vostra analítica, deixeu que flueixi el flaix de la intuïció i confieu en ella.
El seu to seriós i una estètica incansablement sorollosa llasten aquesta atracció excessivament conscient de la seva importància. Atrapats entre l’acció i l’angoixa, el film és clarament un viatge ple de sots. Però no és possible no adonar de les seves meravelles.
6
LLEÓ Mes tranquil i relaxant on l’única sensació que motivarà el teu desgrat serà l’excés de calor. Càrrega ben les teves piles i viu la teva lluentor.
BOCINS D’ESTIL
Aquesta mescla energètica en la forma i el contingut de les seves estrofes ha estat enregistrada a La Casamurada, l’estudi del baixista de Lax’n’Busto, Jesús Rovira, amb la intenció de madurar el so que els defineix i que ja s’entreveia en la seva primera maqueta, Poker’s.
El Hombre de Acero
9
CRANC Deixeu les angoixes i patiments per a un altre temps. Si no pots resoldre els problemes, tranquil·litza’t. I si els pots resoldre, no et val la pena sentir-te malament.
S’ha instaurat a Reus un nou comerç dedicat a una activitat fins ara bastant dispersa. Situat a l’entrada de les Peixateries Velles, trobem El Racó del Record, la primera botiga especialitzada en records de la ciutat, on a més podem trobar els típics productes d’una botiga d’aquestes característiques que tenen tan d’èxit entre els turistes.
FIL MUSICAL Fa un any aquest quartet reusenc publicava la seva segona maqueta sota el nom de El Mirall, i sense el propòsit d’emmirallar-se en un estil concret ens presenten cançons que es troben a mig camí d’entre el pop britànic i el rock clàssic.
un souvenir de Reus
3
BESSONS Prudència, sobretot, doncs el vostre estat d’ànim estarà exposat als instints més eixelebrats i alguns fora de to.
CINEFÀGIA
4
6
3
1
8
1
5
6
4
9
4 3 3
3
8
8
7
2
5 4
5
27/06/13 16:47
24
Juliol 2013
DO
“La música cubana està
DOCONTRA
en totes les ànimes del món”
Lucrecia cantant
“Sóc la cubana catalana” tactar amb figures tan importants com Andy García o George López. La gira del disc va començar l’any passat, on vaig fer diversos concerts a Miami, Los Angeles i Holanda. I aquesta any, estic més concentrada a Espanya i Europa. Ara mateix, estic amb molts projectes i amb moltes ganes. Qué significa per a tu actuar a Tarragona? Per a mi, actuar a Catalunya em provoca una gran emoció, perquè és el meu país, perquè em sento com una catalana, i allà on vaig ho dic: “Sóc la cubana catalana”. Sempre em poso les meves millors gales per actuar aquí i la banda sona millor que enlloc. Quant més temps passa, més compromesa em sento amb Catalunya i amb la meva gent, els catalans, als que els dono el millor de mi dalt de l’escenari. JS
Jordi Sardiña
L
a cantant cubana Lucrecia arriba al Casino de Tarragona, el dia 28 de juny a les 23 h amb el seu espectacle ‘Eternamente Cuba 2’, amb motiu de la inauguració de la seva nova sala TSpace. El concert serà un repertori del ‘Álbum de Cuba’, hit parade de seductors clàssics cubans, on delectarà al públic amb una irresistible vetllada de música llatina.
DOreus núm 20.indd 24
Com definiries el teu treball ‘Álbum de Cuba’? El disc està recreat a partir de la música dels anys 50 a Llatinoamèrica. Es va gravar entre Madrid i Estats Units amb Andy García, una col·laboració estel·lar, on canta ‘Guantanamera’ i ‘La Cuba mía’, juntament amb la nostra estimada Celia Cruz, i ‘Simoney’. I l’espectacle ‘Eternamente Cuba 2’? És un espectacle recreat en un ambient com el del Casino de
Tarragona, de cabaret, música dels anys 50, i on les persones podran jugar, divertir-se i passar un bon moment amb amics o parella. És un espectacle proper, íntim i despertarà emocions de la família, d’ara i de sempre. La
en generació perquè flueix i està en totes les ànimes del món. En quin moment es troba la teva carrera professional? Es un moment molt dolç, ja que la gravació d’aquest disc m’ha
n
“Quant més temps passa, més compromesa em sento amb Catalunya i amb la meva gent, els catalans”
música cubana es coneguda arreu del món i passa de generació
fet tornar a les meves arrels en la música cubana, a poder con-
Com definiries el públic de Catalunya? Aquí a Catalunya, el públic sempre és acollidor, pròxim i molt carinyós. Com estàs vivint la crisi a nivell musical? Tot i la crisi, encara hi ha molta alegria, i s’ha de despertar i ser conscients del que tenim, i s’ha de fer per no deixar de fer concerts i participar en esdeveniments com el del Casino de Tarragona i la inauguració del seu nou espai.
27/06/13 16:47