especial
Raquel Córcoles
moderna en estat pur PÀGS. 12-13
Núm. 22 Setembre 2013
w w w. d o r e u s . c o m
MÀ EN MÀ, REUS TAMBÉ FA HISTÒRIA
cultura
25.000 persones participen en la via catalana al pas per la ciutat
DOreus núm 22.indd 1
PÀG. 5
setembre de Foc i tradició PÀGS. 14-15
12/09/13 21:11
DOreus núm 22.indd 2
12/09/13 21:11
DO
3
Setembre 2013
Volem llegir la teva veu,
DOEDITORIAL
la teva opinió compta... info@doreus.com
Al Setembre torna tot S’acaba l’estiu, i les primeres ventades ens anuncien la proximitat de la tardor. El setembre ja ho té això, és el mes on tot torna al seu ritme natural, els infants tornen a l’escola, el ritme de la ciutat torna a la normalitat, el cicle polític torna a engegar i les vacances d’estiu ja es començen a veure lluny. Ara bé, el setembre també és sinònim de Diada, i aquest any, s’ha fet història. Milers de persones han omplert els carrers de Reus, des del mateix centre fins a la perifèria per formar part d’aquest clam multitudinari per la independència. En un ambient festiu i pacífic diverses generacions s’han donat les mans des del Pertús fins a Alcanar per fer una demostració força inèdita a Europa i reclamar que ja no els valen les mitjes tintes, que només hi ha una via única per aconseguir la llibertat. Ara caldrà veure les reaccions de tots els agents implicats i seguir d’ aprop els propers esdeveniments per saber si el poble català aconsegueix allò que anhela tant: la llibertat. Ara però, ja som setembre i al setembre tot torna a agafar el seu ritme natural.
Déun'hiDO
Cartes al director Al Col·lectiu Reus 1979 Un cop llegit amb deteniment escrit signat per cinc ex-regidors dirigit a les persones que hem format part del Consistori reusenc en època democràtica des de 1979 per aplegar-nos en una associació els objectius del qual són: 1.- Reivindicar l’honorabilitat dels quals hem format part de l’Ajuntament de Reus. Si tots els que ens hem dedicat a la política o a la funció pública haguéssim de reivindicar la nostra honorabilitat a través de crear associacions, estaríem davant una situació de “alerta de credibilitat” que el ciutadà no comprendria. I l’exemple ho tenim actualment en un dels signants d’aquest Col·lectiu que està imputat per la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona. Amb aquests exemples Quina força es té per reivindicar la nostra honorabilitat? Voler “valorar” el fet de la nostra dedicació i lliurament com a regidor mitjançant una associació local els membres de la qual són els propis exregidors em sembla d’una “intencionalitat premeditada” ja que no som nosaltres els que hem de valorar el nostre treball sinó Reus qui té el catàleg de la nostra eficàcia i honradesa. 2.- Crear una associació de ex regidors per ajudar al fet que la societat *reusenca “tiri avanci” És un *craso error ja que existeixen altres vies per exigir als nostres representants un treball ben fet amb responsabilitat i servei al ciutadà. Associacions econòmiques, culturals, recreatives, esportives, de veïns, etc…són entitats que si funcionen degudament, ajuden a la ciutat de Reus a “tirar endavant”. Fundar una associació de ex regidors és interposar-se en les funcions de l’Ajuntament, de la seva Junta de Govern, Comissions Informatives, Junta de Portaveus, Plens i Oposició. 3.- Que l’associació estigui impregnada del consens. Ara resulta que els signants del Col.lectiu Reus 1979 recordeu i desitgeu reivindicar els valors de la democràcia. Aquests valors quan entrem a l’Ajuntament ja existien i exigien una pràctica constant de llibertat, tolerància, confiança, participació, solidaritat, legalitat i honradesa perquè representen la veritable Cultura Cívica i Política. Cultura que al seu dia no es va saber exercir ni “consensuar” ja que la finalitat principal era aconseguir el poder consistorial encara que es realitzés aliances “contra natura” i es traís el programa electoral. Amb aquests antecedents, no puc llançar per la borda 12 llargs anys de dignitat com a regidor. No m’atreveixo a estampar amb la meva signatura i consentiment l’actuació dels meus companys / es del Consistori al que he pertangut. Cada ex regidor/a que es responsabilitzi de la seva honorabilitat i consciència. La meva manera de ser no està disposada a un possible “tuning” al consistori. 4.- Què podem fer per Reus?. Senzillament en els temps en què vivim amb tanta corrupció política i favoritisme que ens envaeix, deixem entrar saba nova que regeneri i sanegi tant la gestió municipal com posar en pràctica els valors de la democràcia. I nosaltres congratular d’haver format part de l’Ajuntament no havent tingut alguns dels regidors / es, entre els quals m’incloc, l’orgull de no rebre més nòmina que la dedicació a la feina i la responsabilitat que comporta el càrrec com el sacrifici tant en el terreny personal com familiar.
Per tot l’exposat, considero que la nostra tasca a l’Ajuntament va finalitzar quan el nostre mandat va acabar.
Francisco Santana Campos
DOpètals
Més de 25.000 persones s’agafen de les mans durant el pas de la Via Catalana per la ciutat de Reus per reclamar de manera unitaria i pacífica la independència.
Reus és la selva! cedida
Per qüestió d’espai en aquest número del DOreus no han pogut aparèixer totes les columnes d’opinió dels nostres col·laboradors. Queden reservades per la propera edició del mes d’octubre. Qualsevol suggeriment o nova col·laboració ha d’enviar-se a info@doreus.com o bé, a laurarosich@doreus.com Disculpeu les molèsties i gràcies per continuar col·laborant amb nosaltres. La vostra opinió és necessaria! Edita: Bold Media, SL
DOreus no es fa responsable dels continguts dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És permesa la reproCap de Redacció: Laura Rosich ducció total o parcial d’aquesta Disseny i maquetació: Bold Media, SL publicació, sempre que se citi la procedència. Els preus que apareiRedacció: 637 183 753 xen als anuncis són vàlids exceptuInfo / Publicitat:648 580 848 / 659 997 093 ant errors tipogràfics. Prohibida la reproducció total o info@doreus.com parcial de qualsevol anunci del diari sense autorització prèvia i per Tirada: 18.000 exemplars escrit de l'editor. Dipòsit Legal: T-0054-12
La reducció de 200.000 euros de la partida econòmica destinada a la neteja de la ciutat provoca que molts treballadors no siguin substituïts durant les vacances, i que augmentin les queixes de l’oposició per la brutícia que hi ha en algunes zones de la ciutat.
Les millores en el servei de Reus Transport de cara la nova temporada estan enfocades a aconseguir una xarxa de línies de bus més cohesionada del centre a la perifèria, i a millorar les connexions amb els centres educatius.
Directora: Pepa Rabassa
Distribució: COSTA direct
www.twitter.com/ DiariOpinioReus
DOreus núm 22.indd 3
www.doreus.com
www.facebook.com/ diaridoreus
La CUP de Reus denúncia manipulació en les llistes d’espera de l’Hospital Sant Joan. En molts pacients no se’ls adjudica directament el dia de l’operació fet que provoca que molts no constin al registres de les llistes d’espera.
Les Festes Majors de la ciutat no s’acaben amb Sant Pere, a finals de setembre arriba la Misericòrida, aquest any amb un cartell ‘made in’ la Moderna de poble i amb un programa replet de correfocs i festa. Ja veurem si els reusencs omplen els carrers durant els actes.
12/09/13 21:11
4
Setembre 2013
DO
DOACTUALITAT
Reus Transport optimitza el servei les entrades i sortides dels alumnes de l’Escola Isabel Besora. Paral·lelament, la L20 (Immaculada-Hospital) retarda cinc minuts l’hora de l’últim trajecte que surt del centre hospitalari durant els dies feiners i els dissabtes per atendre la demanda dels treballadors.
LR
Redacció
C
oincidint amb l’arribada del nou curs escolar, l’empresa municipal Reus Transport presenta un seguit de millores i novetats en la xarxa d’autobús urbà, entre les
DOreus núm 22.indd 4
quals destaquen l’ampliació de l’horari de la línia L11 fins la tarda i el servei de transbord, que a partir d’ara es podrà fer en una mateixa línia. Un altre canvi és la modificació dels horaris de la línia L32 (Ce-
mentiri) per la demanda de la comunitat educativa de l’Escola La Vitxeta d’adaptar els horaris als del centre. De la mateixa manera, a la línia L50 (Aeroport) s’incorporen noves parades i es modifiquen els horaris durant els dies feiners per adaptar l’horari a
A més d’ampliar el servei de transbord gratuït, també s’ha reordenat el concepte d’anada i tornada a les parades: amb el número 1 s’identifiquen les parades d’un barri o zona concreta quan l’autobús fa el trajecte cap al centre de la ciutat i amb el número 2, quan es fa el recorregut a la inversa. Per altra banda, l’empresa municipal de transport urbà inicia un sistema de d’autobús a demanda per millorar el servei de l’Escola Alba, l’Escola d’Art i Dis-
seny i l’Escola Oficial d’Idiomes. Aquest sistema pioner de transport està pensat per parades i zones amb pocs usuaris i permet ampliar el servei a un cost reduït. La regidora i consellera delegada de Reus Transport, Alícia Alegret s’ha referit a tot aquest seguit de millores remarcant que “tot plegat demostra que el transport públic de Reus presta un servei necessari i de qualitat. Un servei que l’any 2012 va superar els 2,3 milions de passatgers”. Totes les modificacions s’han fet efectives el dia 9 de setembre i queden recollides a la Guia de Transport 2013-2014, de la qual se n’han editat 16.000 exemplars que han estat distribuïts als autobusos, oficines de Reus Transport i altres punts concorreguts de la ciutat. Les novetats també es poden consultar al web de reustransport.cat.
12/09/13 21:11
DO
5
Setembre 2013
el clam per la independència ha estat la constant
DOACTUALITAT
de la cadena humana en tots els seus trams
Èxit de la via catalana a Reus Jordina Arnau
E
l color groc ha invadit Reus des de primera hora de la tarda. En un ambient alegre i festiu la cultura popular ha obert el pas a una diada històrica. Els castells de la mà dels Xiquets de Reus, el Bou, els Nanos de la Mulassa o el Carrasclet, entre d’altres, han estat alguns dels elements del seguici festiu de la ciutat que han animat la primera hora de la tarda. Més de 25.000 persones d’arreu han omplert tots els trams que han passat pel terme municipal. Mà en mà els reusencs i reusenques,
però també gent de tot el Baix Camp, de Lleida i, fins i tot, de València s’han donat la mà per reclamar la independència del país. A les 17.14 hores el repic de les campanes, des de la Prioral, ha donat el tret de sortida a la cadena humana. Una expressió ciutadana inèdita que ha reunit nadons, joves, pares i avis tant al centre com a les afores de Reus. Un dels punts més concorreguts ha estat la plaça d e l Mer-
cadal, on la cadena ha arribat a envoltar amb dues voltes a la plaça tot el perímetre de l’epicentre reusenc. Tots els trams han superat el nombre de gent esperada, segons la organització, i en tots ells s’ha respirat un ambient alegre i pacífic amb moltes mostres de cultura popular i càntics a favor de la independència.
Des de la secció local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) s’ha catalogat la via com un “gran èxit” per l’elevada participació de la gent. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer també s’ha mostrat gratament sorprès per la gran concentració de ciutadans a la convocatòria de l’ANC. Pellicer ha assegurat que es tracta d’una demostració que ja no hi ha marxa enrere en el procés sobiranista. Una àmplia representació del consistori reusenc també ha participat de la via. El
mateix alcalde i diversos regidors de Convergència i Unió s’han entrellaçat les mans davant de l’Ajuntament. Al seu torn, el regidor de la CUP i els regidors d’Ara Reus s’han sumat a la via en altres punts del recorregut. L’exalcalde, Lluís Miquel Pérez també hi ha fet acte de presència. El teixit social de la ciutat així com diversos caus, el món casteller o els elements del seguici festiu han destacat ens els trams més cèntrics. La via s’ha desenvolupat en un ambient festiu i pacífic i no s’ha registrat cap incident en el seu recorregut. El clam per la independència ha estat la constant de la cadena humana que s’ha teixit mà a mà amb un càntic a l’uníson: independència per Catalunya. La convocatòria ha estat precedida de l’acte institucional habitual que s’ha celebrat a primera hora de la jornada. Abans, però, el dia 10 al vespre, la marxa de torxes organitzada per l’Esquerra Independentista també va concentrar centenars de persones que van homenatjar a Rafael Casanovas a la plaça del Baluard, tot donant el tret de sortida als actes per conmemorar la diada. La jornada ha culminat amb la manifestació unitària que se celebra cada any a la capital del Baix Camp a la qual han assistit unes 5.000 persones.
DOreus núm 22.indd 5
12/09/13 21:11
6
Setembre 2013
DO
aQUEST ANY LA NIT DEL COMERÇ I EL TURISME ES CELEBRARÀ EN EL
DOACTUALITAT
MARC DE LA PROGRAMACIÓ DEL rEUS FASHION FESTIVAL
reus fashion festival 2013
La cita obligada dels ‘fashionistes’ Una de les novetats més destacada de l’edició d’enguany és l’ampliació dels horaris del festival que restarà obert divendres i dissabte de 17 a 21 h i diumenge de 11 a 21 h. A més, a part dels cursos i demostracions i desfilades, la zona de terrasses de la
de dinamització comercial a tot Catalunya. En aquest sentit, la regidora de Promoció Econòmica, Alícia Alegret ha remarcat: “el Reus Fashion Festival té una identitat pròpia que el diferencia de la resta de propostes del calendari: no és una fira convenci-
n
Reus Fashion Festival busca ara convertir-se en un referent dins dels esdeveniments de dinamització comercial a tot Catalunya
CEDIDA
Redacció La firaReus obra portes aquest divendres per oferir al públic l’aparador comercial en noves tendències més gran de la demarcació. Aquesta se-
DOreus núm 22.indd 6
gona edició del Reus Fashion Festival arriba amb més dies de mostra i noves activitats per als entesos i curiosos que s’acostin a les instal·lacions del palau firal els dies 13, 14 i 15 de setembre.
fira restarà oberta fins les dotze de la nit divendres i dissabte perquè s’hi puguin realitzar festes temàtiques.
onal, sinó un espai on interactuar i experimentar. És la mostra que permet trobar a la nostra ciutat el que és tendència a tot el món”.
Després d’haver rebut el premi a la Millor Iniciativa Comercial del 2012 de la Generalitat de Catalunya, el Reus Fashion Festival busca ara convertir-se en un referent dins dels esdeveniments
Un altre canvi respecte l’anterior edició és la celebració, en el marc del Reus Fashion Festival, de la Nit del Comerç i el Turisme que organitza el Patronat de Turisme i Comerç, la Unió de Boti-
guers de Reus i el Consell Regulador de la DOP Siurana. La nit de dissabte l’auditori Antoni Gaudí de la fira acollirà el lliurament de premis i posteriorment es farà un aperitiu a peu dret en una de les sales del recinte firal. Amb iniciatives com el Reus Fashion Festival, Reus esdevé capitalitat de les noves tendències i del teixit comercial del territori, prova d’això és la presència a la mostra d’expositors d’altres ciutats de la zona que aquest any s’acosten a firaReus per presentar les seves novetats. Referint-se a això, la regidora de Promoció Econòmica ha destacat que “el fet que expositors de fora vulguin venir a la ciutat en el marc del Reus Fashion Festival potencia i complementa la marca Reus”.
12/09/13 21:11
DOreus núm 22.indd 7
12/09/13 21:12
8
Setembre 2013
DO
DOACTUALITAT
leonor bartolí Presidenta Unió de Botiguers de Reus
“El Rff és l’aparador de les noves tendències” ser un festival que es celebri cada any en el marc de la programació de la firaReus on en cada edició variïn els expositors en funció de les novetats i que qualsevol nova tendència, sigui la que sigui, estigui representada en aquest Fashion Festival. Aquest aparador de tendències busca descobrir als assistents les últimes novetats de molts tipus de rams comercials, però també el potencial comercial la ciutat de Reus? A l’estar ubicat en un palau firal el què pretenem es convertir-nos en un referent a la demarcació. En aquesta nova edició, a diferència de l’anterior, ja tenim ex-
molt adreçat a la joventut, que és la que ha de moure el comerç en un futur i a gent de mitjana edat que s’acosta a la mostra per descobrir quines novetats s’hi ofereixen. Moltes tendències de les que hi haurà exposades van adreçades a la dona que solen tenir més inquietuds per saber allò que es portarà. Quin tipus d’estand pot trobar el públic que s’acosti a aquest festival de la novetat comercial i les noves tendències? Els visitants que s’acostin a firaReus es trobaran amb un format completament diferent. Els estands no són tancats com els d’una fira sinó que el Fashion
n
“El visitant pot escollir si vol participar en el què s’està fent o ser simplement un espectador.”
LR
Redacció
E
ls dies 13, 14 i 15 de setembre es celebra la segona edició del Reus Fashion Festival, la iniciativa que ha rebut el Premi a la Millor Iniciativa Comercial del 2012 de la Generalitat de Catalunya i que s’ha convertit en l’aparador de
les noves tendències de la regió. La presidenta de la Unió de Botiguers de Reus, Leonor Bartolí, una de les ànimes d’aquest festival ens explica quin concepte de certamen és i què hi poden trobar els visitants. El Reus Fashion Festival busca ser un espai de referència
sobre qualsevol tipus de nova tendència comercial de la zona? El Reus Fashion Festival no és una fira entesa com a tal, sinó que es tracta d’una mostra de noves tendències a tots nivells, no només de moda, sinó que també hi ha altres tipus d’expressions comercials com ara l’estètica o els cotxes. Pretenem
positors de fora de la ciutat, d’indrets com: Calafell, Cambrils, El Vendrell...que venen a exposar les seves novetats ja que, quan parlem de noves tendències ho fem a tots els nivells. Evidentment però, aquesta iniciativa es capitaneja des de Reus. Quin perfil de visitant vol tenir el Reus Fashion Festival? Al ser noves tendències, fa que el Reus Fashion Festival estigui
Festival és al ‘foyeur’ del palau firal i els diferents expositors poden des de vendre els seus productes fins a fer demostracions en directe. Hi hauran espais per desfilades i pantalles informatives de circuit tancat amb les exhibicions que es realitzen als diferents estands. Es busca doncs un espai d’interactuació on el visitant pot escollir si vol participar en el què s’està fent o ser simplement un espectador.
Tasta els cursos dels Centres Cívics Redacció
P
er primera vegada, la regidoria de Participació i Ciutadania ofereix als reusencs l’opció de provar els cursos programats d’octubre a desembre d’enguany als Centres Cívics de la ciutat abans de que s’iniciï el període d’inscripció, del 18 al 27 de setembre. Aquesta iniciativa busca que les persones interessades en fer un curs puguin tenir un coneixement previ més proper i real.
Per aquest trimestre hi han programats a través de la xarxa de centres cívics un total de 435
DOreus núm 22.indd 8
cursos que suposen una oferta de 6.000 places. La programació presenta una ventall d’activitats molt diversa i destinada tant a infants, jovent i persones adultes. En quant a contingut, hi ha cursos per tots els perfils, des de cursos de temàtica més generalista com són els idiomes i la informàtica, fins a cursos específics com el d’anglès comercial. El preu dels tallers varia entre els 40 i els 80 euros, en funció de la durada i la temàtica. La regidora de Participació i Ciutadania ha valorat positivament el fet de mantenir l’oferta de cursos en el context de crisi actual: “Per als alumnes, els cursos i els
tallers dels Centres Cívics són una eina de millora de les seves habilitats i coneixements, un enriquiment personal i una oportunitat de conèixer gent”. El tast previ a la inscripció dels diferents tallers tindrà lloc de manera esglaonada. Primer el dissabte, 14 de setembre de 18 a 21 h al centre comercial El Pallol i es podran tastar els cursos següents: Petits Científics, Cuina Familiar, Arts Plàstiques, Swing&lindy hop, Balls en línia, Pintxos a la teva mida, Arts tèxtils i Zumba. El segon tast tindrà lloc el dijous, 19 de setembre de 18 a 21 h al
Centre Cívic Llevant i es podran tastar els cursos següents: Risoteràpia, Zumba, Swing&lindy hop, Bellynésia, Cook English, Coques Dolces i Salades, Cuina Japonesa, Cuina d’Autor, Patchwork, Ganxet, Cistelleria, Plantes Medicinals, Màgia per a nens, Fotografia Mate Painting, Tast Cervesa i Art Teràpia. El tercer tast tindrà lloc el divendres, 20 de setembre de 10 a 12 h i de 18 a 20 h al Mercat Central i del Carrilet i es podran tastar els cursos següents: Estètica, Titelles, Patchwork, Ikebana, Fragàncies i olis essencials, Tast vermuts, Aperitius de la nova cuina i Cupcakes salats.
12/09/13 21:12
DO
9
Setembre 2013
Llibre: ‘Odessa’, de Forsyth/ Pel·lícula: ‘Doctor Zivago’ / Cançó: qualsevol de Julio Iglesias / Plat: paella / Beguda: vi blanc
DOENTREVISTA
Marcos Massó Regidor de Medi Ambient Ajuntament Reus
“Cal millorar la qüestió de la neteja” Quins són els principals actes incívics que afecten a la ciutat? El principal acte incívic són les pintades al carrer. La gràcia de pintar una cosa al mig de Reus s’emporta més de 100.000 euros del pressupost municipal cada l’any. I són uns diners que es malgasten. Si algú té un problema amb l’alcalde, per exemple, que li digui a la cara en comptes d’embrutar la ciutat. Un altre problema és la gent que porta un
Jordina Arnau
“J
o sóc de Reus, després regidor i en últim lloc d’un partit”. Així es defineix l’actual regidor de Medi Ambient, Marcos Massó. Llicenciat en Ciències Químiques i vicepresident del Club de Futbol Reus Deportiu es declara com un enamorat de la ciutat amb un lema clar: “treballar des del consistori per millorar Reus” Quin és el balanç que fa dels dos anys davant la regidoria de Medi Ambient? Quan jo vaig arribar a Medi Ambient em vaig trobar amb un tren que anava a una velocitat molt ràpida i hi vaig haver de pujar. En general, crec que es deconeix l’abast d’aquesta regidoria. Toques temes d’energia, aigua, rieres, recollida de la brossa i molts d’altres. La veritat és que vaig haver d’anar molt ràpid per assimilar tota la informació. Una de les coses de les quals estic més content és la rebaixa de la taxa per montar un negoci a Reus. He aconseguit rebaixar la taxa a la meitat i que el pagament es pugui dividir en tres terminis. A més, l’últim pagament, que representa un 30%, es perdona en cas que es contracti algun treballador pel negoci. Així, s’ha passat de pagar 2.000 euros de taxes als 700 euros actuals. Una altra cosa que em satisfà és haver traslladat l’Oficina d’Atenció Ciutadana a les oficines del Mercat Central. Això permet evitar el vuelva usted mañana i agilitza els tràmits. Els enginyers i tècnics municipals ho agraeixen molt. També tenim el permís de l’Agència Catalana de l’Aigua, que es troba en una difícil situació econòmica, per fer el manteniment de les rieres. Ara hem arreglat la del barri Montserrat, que era una reivindicació dels veïns des de feia molts anys . Crec que fem el màxim que podem dins el marge econòmic que tenim. Quins són els seus objectius a curt termini i mitjà termini per la regidoria? Diria que és una regidoria de so-
DOreus núm 22.indd 9
recollida selectiva . S’iniciarà el dia 18 de setembre. Donarem bosses i informació a tot Reus per tal que la gent separi bé la brossa i que no ens trobem amb el paper, plàstic i vidre tot junt en una bossa. Això vol dir que la recollida selectiva no es fa correctament? Exacte. La majoria de la gent no ho acabem de fer bé. I dic acabem perquè estic segur que a casa meva també hi ha alguna
n “L’any que ve farem un esforç i els treballadors de la neteja seran substituïts quan facin vacances”
JA
lucionar problemes a la gent. Jo no puc fer un monument, ni fer carreteres. EL que fem ,com dic, és solucionar problemes quoti-
Què té pensat fer per solucionar aquest problema de cara al proper estiu? L’any que ve farem un esforç i
n
“Estic content d’haver aconseguit rebaixar la taxa per montar un negoci a la meitat i que el pagament es pugui dividir en tres terminis” dians amb els negocis, amb la neteja, entre d’altres. L’objectiu primordial, ara per ara, és incrementar el pressupost destinat a la neteja. Sobretot de juny a setembre que és quan venen les festes dels barris i quan més gent hi ha a Reus. Aquest estiu hem tingut problemes amb aquest tema. Ho reconec i crec que és bàsic intentar millorar la qüestió de la recollida de les deixalles els mesos d’estiu.
els treballadors de la neteja seran substituits quan facin vacances.
gos i deixa els excrements al terrano recull els excrements. També és un problema que la gent tiri el mobiliari que no vol quan li dóna la gana i ho deixi al mig del carrer. Pensa que, de matalassos, en recollim més de 4.000 a l’any. Deixar els mobles al carrer també dóna sensació de brutícia. És per això que també demano col.laboració de la ciutadania. La ciutat és de tots, no és de quatre. Tenen pensada alguna campanya per aquest curs, des de la regidoria? Ara començarem una campanya molt maca i ben treballada per explicar ben bé com funciona la
cosa que se’ns escapa. Hem de pensar que fer correctament la recollida selectiva permet estalviar diners a nivell municipal i per això iniciem aquesta campanya. A títol personal, quina és la seva motivació per continuar al capdavant de Medi Ambient? Només que algú em feliciti de tant i en tant i agraeixi la meva feina ja m’anima. La veritat és que intento fer tot el que puc per ajudar a la gent que diàriament ve a demanar que se’ls solucioni un problema a les oficines de Medi Ambient. Em motiva perquè faig coses per la ciutat de Reus i hi ha gent que t’ho agraeix.
Com justifica, doncs, la retallada en la neteja municipal? S’han retallat 250.000 euros en no substituir les vacances dels treballadors dels serveis de neteja. Hi ha 180 treballadors ara mateix. Jo el que no volia era acomiadar a 22 persones. Parlant amb Foment vam decidir no fer un ERE però, a canvi, no podiem substituir les vacances per tal d’estalviar. Totes les regidories hem tingut l’obligació d’estalviar al màxim.
12/09/13 21:12
10
DOFOTO
Setembre 2013
DO
Vols que la foto de la teva entitat, associació, empresa o organització surti publicada al DOreus amb motiu d’alguna celebració o esdeveniment especial? Només ens has d’enviar una foto amb el text a publicar a info@doreus.com
T’esperem!
Carles Pellicer, rebent a l’Ajuntament una representació del Club Natació Reus Ploms, encapçalada pel seu president, Andreu Giménez
Antoni Castelló, nadador del Club Natació Reus Ploms. A l’europeu de natació on ha assolit una cinquena plaça i rècord d’Espanya a la prova dels 800 metres lliures.
La Regidora de Formació per a la Integració amb usuaris del Pla Educatiu d’Entorn Reus Educa i Forma del curs 2013
DOreus núm 22.indd 10
12/09/13 21:12
DO
11
Setembre 2013
DOENTITATS Hèctor Sancho, President Associació Jugadors i Jugadores Rol Reus
Agafant el rol de rol
17 a 21 h, durant tot l’any. Així mateix, qualsevol persona que vulgui saber o provar que és això del rol, també pot venir lliurement. Apuntar també que, entre setmana, obrim alguna tarda o nit per realitzar alguna activitat.
JS
Jordi Sardiña
L
’any 1994 va ser l’any de fundació de l’Associació Juvenil de Rol de Reus, quan aquesta afició encara era molt poc coneguda, i el 2008 es va refundar en l’Associació de Jugadors i Jugadores de Rol de Reus, ja que els joves que la van fundar ja no eren tan joves, però seguien amb la mateixa afició, fins i tot, transmetent-la als seus fills. L’Hèctor Sancho és un dels seus fundadors i l’actual president, des del 2005. Què són els jocs de rol? Tot i la mala fama, ja que ens etiqueten dins el món del ‘successos estranys’, un joc de rol no és més que un joc de taula col·laboratiu en el que es tracta d’interpretar un personatge. Un dels jugadors és el màster o director/guionista del joc, que
DOreus núm 22.indd 11
marca les regles dins una ambientació determinada, com pot ser medieval o futurista, i dóna un personatge a cada un dels jugadors, que l’interpreten usant la improvisació per aconseguir el seu objectiu, com salvar la princesa o acabar amb l’Imperi Galàctic. Resumint, és com una petita obra de teatre, on hi ha un guió, que els personatges es poden saltar quan volen, però sense incomplir les normes establertes.
Quines són les activitats que organitzeu? Nosaltres, a part de les partides de rol, que normalment munten els socis, organitzem torneigs de jocs de taula o de miniatures per donar a conèixer l’entitat i, de pas, aconseguir alguns ingressos addicionals. Altres activitats que organitzem puntualment són una gimcana per Sant Jordi o una nit de portes obertes per fer tastets de rol, sense oblidar el cicle de cinema fantàstic i ciènciaficció, que organitzem durant tot l’any al local, i els mesos d’estiu, cada dilluns a la nit, als jardins de la Casa Rull. De totes maneres, la nostra activitat estrella són les Jornades de Rol, obertes a tot el públic i gratuïtes, que es realitzen a La Palma, des de fa 20 anys i amb una gran assistèn-
de 50 socis, d’entre 14 i 35 anys, que paguen una quota de 40 euros a l’any, que els dóna dret a utilitzar els serveis que oferim i col·laborar en totes les activitats, com Barraques o el Parc de Nadal, que ens ajuden a sufragar les despeses que tenim. Com veieu el futur de l’entitat? Ara mateix, el que més ens fa pa-
tir és la subsistència econòmica, ja que ja sabem com estan les administracions, però per combatre aquesta situació estem realitzant una campanya molt activa de captació de socis per escoles, instituts i universitats, que és el nostre públic objectiu, basada en l’organització de quantes més activitats millor, difonent-les per les xarxes socials.
n
“Un joc de rol no és més que un joc de taula col·laboratiu on interpretes un personatge”
Des de fa menys d’un any que esteu en aquest nou local al carrer Eduard Toda, 12. Quan el poseu a disposició dels socis? Els socis poden venir, sense concertar cita prèvia, els divendres, dissabtes i diumenges de
cia de públic, i és un tast de tot el que fem durant tot l’any, com torneigs, partides d’iniciació, demostracions... Amb quants socis compteu actualment i a què tenen dret? Actualment compten amb més
12/09/13 21:12
12
Setembre 2013
DO
DOESPECIAL
Raquel Córcoles / ‘Moderna de Pueblo’, Il·lustradora
El ‘modernisme’ d
Després de cursar tres anys de Periodisme a la Universitat Rovira i Virgili, la reusenca Raquel Córcoles professional i va crear la ‘Moderna de Pueblo’, un personatge de còmic que ha aconseguit un gran èxit més protagonista que mai a Reus, després de ser l’encarregada de dissenyar l’últim cartell de les Feste Jordi Sardiña
En quin moment la Raquel Córcoles es va convertir en la ‘Moderna de Pueblo’? Va ser quan vaig anar a viure a Madrid, que anava una mica perduda i tenia dificultats per comunicar-me i fer-me entendre en castellà. Però, quan vaig conèixer el barri de Malasaña, on es concentra tota la modernitat de la ciutat, tot va canviar i em vaig convertir en la ‘Moderna de Pueblo’. Es podria dir que va ser degut a un xoc cultural? El meu món, abans d’anar a Madrid, era molt limitat i per mi va ser com descobrir una nova realitat totalment desconeguda, que em va atrapar des del primer moment. Et va atrapar, i has criticat i critiques fins a la sacietat? Aquest és el motiu principal de la meva creació, criticar tot aquest món de ‘quiero y no puedo’, que, per una banda, és fascinant però, per l’altra, és detestable. La primera impressió és ‘hosti, que guai!’, però, quan et vas introduint, veus que no n’hi ha per tant, i que és un món ple de contradiccions, però igualment atraient, on et sents lliure i sense control. La ‘Moderna de Pueblo’, per tant, és el teu alter ego? Jo no diria tant, ja que quan vaig crear el personatge no va ser per explicar la meva vida, sinó més aviat explicar les experiències viscudes per tota aquella ‘gent de poble’ que ha anat a viure a una gran ciutat. La ‘Moderna’ no deixa de ser un prototipus, amb el qual molta gent es pot sentir identificada.
DOreus núm 22.indd 12
En quin moment vas decidir deixar el periodisme per la il· lustració? Va ser totalment accidental, perquè fins a la data, mai havia dibuixat, però la meva experiència professional en curtmetratges de cinema, realitzant ‘storyboards’, vinyetes que representen els plans i les escenes, em va fer decidir. Això, juntament amb un curs d’Illustrator al que em vaig apuntar, que va fer la resta. Per tant , un il·lustrador no neix sinó que es fa? Jo no em considero una bona dibuixant, i molt menys amb tal-
ent. Si he fet el que he fet ha estat passant moltes hores davant l’ordinador practicant. Quins han estat els teus referents? Sense dubte, Juanjo Sáez i la seva obra ‘Arròs Covat’, que parla de coses quotidianes que ens poden passar a tots amb un gran sentit de l’humor. Fins i tot, quan vaig acabar
12/09/13 21:12
13
e’ d’una reusenca
l Córcoles va demanar una beca Séneca per acabar la carrera a Madrid, on va canviar la seva orientació n gran èxit editorial amb milers d’exemplars venuts dels seus dos llibres publicats fins a la data. Ara és e les Festes de Misericòrdia.
la meva primera obra, li vaig enviar perquè em donés la seva ‘benedicció’. Es podria dir que el món del còmic per a adults està vivint un ‘boom’ en detriment del còmic juvenil? No sé si en el món del còmic, però sí en el món de la il·lustració, i les xarxes socials han ajudat molt, on tothom pot ‘publicar’ la seva obra. I el mateix passa amb el món de la fotografia. I, el còmic juvenil sempre tindrà el seu públic, sobretot el còmic de superherois, i a la vista està l’èxit que tenen totes les adaptacions
DOreus núm 22.indd 13
al cinema que es fan. És bo que el món del còmic es converteixi en un producte per a tots els públics, més enllà dels ‘frikis’ o els ‘culturetes’. Parlant d’adaptacions, veus possible una adaptació del teu còmic a una sèrie de televisió, com ‘Arròs Covat’? M’encantaria. La veritat és que tinc alguna proposta sobre la taula, però és molt difícil que es faci realitat, ja que són productes molt costosos. Tan de bo pogués fer un producte tan bo com ‘Arròs Covat’.
Com veus i vius la situació de crisi actual? Jo la veig com una bona oportunitat per col·laborar entre tots i fer coses molt creatives. Per sort, jo visc rodejada d’amics que toquen diversos pals i ens ajudem mútuament per tirar endavant. Tots els professionals lliberals com jo, ja sabem que és viure en precari, i sabem com sortir-nos-en. Per acabar, consideres que Reus és modern? No es pot negar que a Reus hi ha molt ‘cultureta’, amb moltes
entitats culturals, dos teatres de referència, diversos festivals, un disseny gràfic que ha marcat la diferència, amb cartells de Festa Major molt ‘currats’ que no es veuen a altres llocs. I el mateix passa amb el comerç, que es cuida molt i es troben locals molt interessants. Vaja, que a Reus no hi falta de res. Quina va ser la teva reacció quan et van proposar disse-
nyar el cartell de les Festes Majors de Misericòrdia 2013? Em va fer moltíssima il·lusió que em truquéssin per fer el cartell de Misericòrdia. Obviament també em va agafar una mica de pànic perquè sempre fa por que no et quedi bé, però el vaig fer amb molt de carinyo i espero que a la gent li agradi. Tinc moltes ganes de venir per les festes i veure el cartell per la ciutat.
12/09/13 21:12
14
Setembre 2013
DO
DOCULTURA
Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia ‘13
Alta dosi de correfoc i castells El calendari festiu de la ciutat ens obre les portes a la celebració de les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, amb les quals posem un punt i final brillant a l’estiu. A ritme de festa major, tornen els dies intensos a la ciutat, amb una agenda d’actes plena de propostes per a tots els públics que combinen tradició, espectacle i religiositat, tot marcat amb l’expressió d’una manera de ser que ens identifica com a reusencs. És aquest el valor autèntic de la festa, que en referma l’oportunitat any rere any i la converteix en una avinentesa col·lectiva que actualitza la nostra història i els trets que ens identifiquen com a ciutat. Una festa que és fruit de la participació de tots els grups i persones a títol individual que, al costat dels responsables i tècnics municipals, donen forma a la programació i hi aporten el seu esforç i el seu treball entusiasta i infatigable. Des d’aquestes pàgines aprofito l’ocasió per fer-vos arribar la meva salutació més cordial i encoratjar-vos a viure la festa. Bona festa major!
Carles Pellicer Alcalde de Reus
JS
Mentre s’aproxima un nou canvi d’estació i mirem de mantenir encara vius en el record els moments més intensos que ens ha deixat l’estiu, els reusencs tenim la immensa fortuna de tenir en la festa major de Misericòrdia un motiu més de celebració i retrobament. Per a moltes persones de dins i fora vila el paisatge reusenc de final de vacances estiuenques, de retorn a l’escola o a les obligacions quotidianes va estretament lligat al passeig i al santuari de Misericòrdia, als colors del seguici, a l’olor de la pólvora i al soroll de la pirotècnia. Com sempre, i gràcies a la feina de moltes persones i col·lectius, la festa es presenta amb un ampli ventall de propostes per a totes les edats. Enguany el foc i la pirotècnia tindrà tant o més protagonisme que en anteriors edicions: en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona podrem gaudir d’una exposició sobre la tradició de la pirotècnia en la festa, i també podrem veure una mostra pirotècnica excepcional amb la presència a Reus, i per primer cop a Catalunya, d’un tradicional engraellat valencià. La trobada de gegants, A Reus correfoc!, el lliurament de guardons o la diada castellera del Mercadal amb castells de primer nivell a càrrec d’algunes de les millors colles del país, són alguns altres dels actes destacats del programa, a més dels habituals que giren al voltant del santuari. Desitgem que gaudiu intensament i amb satisfacció d’aquesta nova festa de Misericòrdia. Bona festa major!
Joaquim Sorio
JS
Regidor de Cultura
20a edició del Correfoc de Misericòrdia Enguany fa vint any d’un dels actes més esperats i multitudinaris de la Festa Major de Misricòrdia: el correfoc. Els actes que conformen aquesta festa del foc començen a les 19 h a la plaça Mercadal, on es farà la plantada de tot el bestiari que posteriorment participarà al correfoc. A les 20 h, i per primera vegada, és farà una tabalada pels carrers del centre de la ciutat, per fer una crida a la participació ciutadana. La tabalada starà formada per tots els grups de tabals de les diferents colles de diables que participaran en el correfoc. A les 21:30 h començarà el Correfoc petit i, a les 22:00 h, el Correfoc. Enguany participen a la trobada el Ball de Diables Infantils de Reus, els Petits Diables Aristois de Sant Martí Sarroca, la Cabra Petita de Reus, el Drac petit de la Geltrú, el Drac petit de Reus, el Drac petit de Montblanc, la Cabra de Reus, el Drac de Vilanova, el Drac de Reus, el Borinot del Vendrell, els Bous de Foc de Reus, la Víbria de Reus, els Diables de Sant Pau i el Ball de Diables de Reus. Ja fa dies que el Ball de Diables de Reus promociona la Carretillada de Misericòrdia 2013 amb vídeos i cartelleria especial per aquestes dates.
DOreus núm 22.indd 14
12/09/13 21:12
DOreus núm 22.indd 15
12/09/13 21:12
16
Setembre 2013
DO
DOSALUT El Museu de Reus catalogarà el material històric de l’HospitaL
Què és la Programació Neuro Lingüística? (I)
Puff,
cigarrets electrònics
L’èxit de deixar de fumar Més de 1.700 persones ja han comprat la cigarreta electrònica Puff i un 95% d’elles ja ha deixat de fumar.
CEDIDA
E
l Museu de Reus catalogarà tot el material històric relacionat amb la medicina que hi ha conservat a l’Hospital Universitari de Sant Joan de Reus. Aquests instruments i documents, resultat de les donacions de professionals i familiars de professionals, mostren com es practicava l’assistència mèdica en el passat.
Aquesta iniciativa és un pas més per al desenvolupament de l’Espai Museístic i permetrà la conservació i, en un futur, l’exposició de material una vegada estigui adequadament catalogat i documentat. La presidenta del Consell d’Administració del Grup Salut Reus, Teresa Gomis, considera que “la recent inauguració de l’Espai Museístic i la bona acceptació que ha tingut per part dels visitants ens ha esperonat a continuar fent passes endavant en la recollida, custòdia i conservació de les donacions, que en el futur puguin donar lloc a la creació d’un museu d’història de la medicina a Reus”. L’Espai Museístic és una instal·lació fixa que fa una retrospectiva de l’evolució de la sanitat pública local a partir de tres institucions: l’Institut Pere Mata, l’Institut de Puericultura Dr. Frias “la Gota de la Llet” i el mateix hospital; així com de metges que han tingut un paper important a la sanitat reusenca.
DOreus núm 22.indd 16
Els líquids de les cigarretes marquen la diferència amb altres productes similar del mercat , i fan que el producte compti amb una sèrie d’avantatges beneficiosos per a la salut: no perjudiquen l’organisme amb components químics. A més, suposen un estalvi econòmic important i es poden fumar a qualsevol local o establiment. Puff Cigarrettes dóna les gràcies a tots els seus clients per la gran acceptació del seu producte. I aquest mes, els nous clients que portin l’anunci publicat en aquest número gaudiran del 10% de descompte en la compra de la cigarreta i se’ls obsequiarà amb un regal exclusiu.
La PNL o Programació Neuro Lingüística és una ciència que treballa estratègies per produir canvis permanents a curt termini. També s’entén com una manera de comunicar-se treballant sobre la ment, estats emocionals, patrons lingüístics i comportaments per millorar en les relacions i en la mateixa comunicació. La PNL i l’Oratòria (una de les disciplines de la PNL), ens ajuden a ser més conscients de la nostra forma de comunicar (comunicació interna i cap als altres) i potencien el desenvolupament de la flexibilitat relacional i el seu impacte d’influència. Hem de tenir present que amb la PNL es desenvolupa la persona des de les seves 4 intel.ligències: la corporal, la mental, l’emocional i l’espiritual. I els objectius que vol aconseguir són: - Assolir una comunicació més efectiva en tots els entorns (escolar, familiar, amics, equips, laboral, etc.) - Adquirir eines per a l’èxit personal i professional: tècniques de comunicació no verbal, aplicar el llenguatge oportú per solucionar objeccions o conflictes, flexibilitat en plantejaments per adquirir tarannà negociador, desenvolupament, improvisació, espontaneïtat, expressivitat. - Entendre com funcionen els processos mentals i com afecten als estats emocionals, i en conseqüència a les relacions. - Desenvolupar l’habilitat de percebre més i gestionar millor els estats emocionals propis i dels interlocutors. - Eliminar bloquejos emocionals com nervis, ansietat, tensió ... transformant la comunicació en un acte amb el qual gaudir, fomentant la confiança i autoestima. - Eliminar i superar bloquejos per actuar en el present i dissenyar el futur. Després d’aquesta definició introductòria i d’una reflexió sobre l’experiència viscuda a l’aula en treballar llengua i sobretot l’expressió oral, no es pot dubtar que la PNL pot ser un bon element d’ajuda a millorar la competència comunicativa dels alumnes. Es pot introduir la PNL a l’aula en tant que la llengua serveixi no només per parlar, sinó per comunicar i per desenvolupar-se com a persones en la vessant intel. lectual i emocional i així desenvolupar millor el sentit crític, les necessitats de comunicació, la sensibilitat, la creativitat i l’estètica amb una actitud respectuosa i de cooperació amb els altres.
Núria Giné
12/09/13 21:12
DO
17
Setembre 2013
DOCOMERÇ Maria aixalà, Mussara Centre d’Equitació
Cavalls i natura a tocar de Reus Mussara Centre d’Equitació també t’ofereix la possiblitat d’aprendre a muntar a cavall amb classes d’iniciació i perfeccionament tant en la vessant de doma, com en la de salt. La directora del centre i professora de salt, Maria Aixalà s’ha format a Gran Bretanya durant 4 anys on ha obtingut els títols de British Horse Society BHS, el BTEC First Diloma, BTEC National i els títols d’Hipoterapia. El centre compta amb col·laboradors especialistes en guiatges a cavall i doma clàssica. Cada any, duran el mes d’agost, el centre eqüestre prepara campaments on els infants coneixen els cavalls i conviuen les 24 h del dia amb ells. També realitzen un servei de casal matí i tarda fins el sis de setembre per a nens a partir de 3 anys, que a més, inclou descomptes per a germans i per estades de més d’una setmana.
FF
Redacció
M
ussara Centre d’Equitació et brinda l’oportunitat de muntar a cavall enmig d’un paratge natural únic com són les muntanyes de la Mussara . Enfilant la carretera que va de La Selva del Camp a Vilaplana ens creuem amb aquest centre d’equitació que et permet realitzar excursions a cavall alhora que, gaudeixes d’un entorn natural únic amb les millors vistes del mar Mediterrani.
DOreus núm 22.indd 17
Tens la possiblitat de realitzar excursions a cavall d’una o dues hores on el recorregut
Un altre servei que oferta la Mussara Centre d’Equitació és la Hipoteràpia, una pràctica amb efectes terapèutics que van des de la millora de l’equilibri i la mobilitat fins a la estimulació de la
n Durant els mesos de setembre i octubre trobaràs l’excursió a cavall d’una hora a meitat de preu (15 € ). FF
s’adapta al nivell d’experiència de cada persona, i on el contacte amb la natura és una constant. A més, durant els mesos de setembre i octubre trobaràs l’excursió d’una hora rebaixada de preu.
comunicació i la socialització. I com a nova activitat, el centre presenta el Coaching amb cavalls, tot un exercici emocional on la interacció amb els cavalls arriba a despertar i potenciar qualitats com el lider-
atge, l’empatia i la coherència. Aquesta pràctica es realitza en un entorn de confiança on es facilita l’experiència vivencial com a mètode d’aprenentatge. El
centre
d’equitació
Mus-
sara també ofereix servei de pupil·latge en quadra i paddock en un entorn relaxat i saludable on es garanteix la neteja diaria de l’espai, tres menjades al dia per l’animal i vigilància durant 24 hores al dia.
12/09/13 21:12
18
Setembre 2013
DO
DOCOMERÇ HORTALAPORTA.CAT
Del pagès a la porta de casa s’adapti més a les seves necessitats, hi ha tres mides a escollir: l’Enxaneta i la Pubilla i la Geganta Un cop feta la tria el comprador només ha d’esperar que dimarts lii portin a la porta de casa. D’on sorgeix la idea d’iniciar un negoci de cistelles de verdura i fruita a domicili? A casa som pagesos, vam començar produïnt i venent oli sota el nom d’Oli Tasta’m i veient que el negoci anava bé, vam pensar podiem fer el mateix amb la fruita i la verdura. A l’hort doncs, produïm aliments de temporada i els distribuïm a domicili. Després de diverses reunions, de fer un estudi de mercat i d’estudiar quins productes consumia la gent vam establir les mides de les cistelles i ens vam donar a conèixer per la Fira de Mont-Roig el dia 1 d’agost.
CEDIDA
Redacció
A
dquirir una cistella de fruita i verdura de temporada és tan senzill com fer pa amb tomàquet, així és com t’ho ofereix la pàgina web www.hortalaporta.cat. En tan sols uns clics tens possiblitat de sol·licitar una cistella d’aliments de qualitat i de proximitat, i rebre-la a la porta de casa teva.
DOreus núm 22.indd 18
L’Arnau i en Macià son la tercera generació que conrea la terra a la Partida de les Noies, l’hort familiar situat a Mont-Roig del Camp on s’hi cultiven tot de fruites i verdures. Aquests germans emprenedors han iniciat un sistema de venda de cistelles a la porta de casa dels productes que ells mateixos, o pagesos de la zona, cultiven. El client ha d’escollir la cistella que més li agradi o que
Que ha de fer una persona que vulgui comprar una de les vostres cistelles? És molt senzill, un cop has entrat a la pàgina web Hortalaporta.cat has d’escollir quina de les tres cistelles vols. Allí et recordem que pots arribar a canviar tres aliments de la teva cistella si algun no t’agrada o no el necessites. Després has d’omplir el formulari amb les teves dades i la teva preferència d’horari d’entrega, també hi pots afegir algun comentari, i el dimarts rebràs la cistella a la porta de casa teva. Els clients paguen en el moment en que se’ls entrega la cistella en efectiu o en targeta.
Com marqueu la diferència respecte altres tipus de negoci que es dediquin a la venta de fruita i verdura? La nostra intenció es arribar a la gent que no té temps i que pot confiar en nosaltres com a pagesos que sabem conrear la terra. També ens dirigim al sector de la gent gran, sobretot dels pobles que no poden desplaçar-se a la botiga i no poden carregar el pes de la compra. La gent grant que tenim com a client agraeix molt aquest servei. També marquem la diferència en què venem ver-
dura de temporada i de qualitat, és a dir, que ve directament de pagès. La verdura va de l’hort a casa teva sense passar per cap altra mà i no cal que et preocupis de comprar, només de fer la comanda abans del dillums. La tònica general és que el client repeteixi? Sí, de moment el client està repetint. A més, el boca-orella ens estar ajudant molt i també, la nostra presència a les xarxes socials. Molta gent entra a l’espai web a través del nostre Facebook.
CEDIDA
12/09/13 21:12
DO
19
Setembre 2013
DOCOMERÇ Catshop, botiga catalana
Cent per cent producte català les Festes Majors de Misericòrdia, la botiga catalana oferirà nous productes de temàtica local. La propietaria de la CAT Shop, Francesca Ruiz, s’ha mostrat “molt feliç per la gran acceptació social que està tenint l’establiment. És com si la gent esperés una botiga d’aquest tipus” i alhora, s’ha sorprés molt perquè “l’èxit inicial està superant totes les expectatives que tenia”.
D’esquerra a dreta, Merçè Castillo i Francis Ruiz.
Redacció
A
Francesca Ruiz ja feia molt de temps que li voltava pel cap la idea d’obrir una botiga de productes catalans però encara no s’havien donat les condicions idònies per emmbarcar-se en un negoci d’aquest tipus fins fa cosa de quinze dies. Al resorgir del sentiment indepentista de la societat assenyalava que era el moment adient per obrir un establiment d’aquestes característiques, se li va afegir la troballa del local perfecte per materialitzar aquella idea de negoci on el producte català i local, els emblemes independentistes i els colors roig i groc fossin els protagonistes.
DOreus núm 22.indd 19
LR
La CAT Shop també serà present al Reus Fashion Festival els dies 13, 14 i 15 de setembre amb un estand de grans dimensions ple de temàtica reusenca i catalana.
LR
En un petit local de la Raval de Jesús i amb una obertura en temps rècord, la CAT Shop ja és una realitat. Donades les dates, la majoria de productes que tenen estan enfocats a la Diada de l’Onze de setembre, des de samarretes de temàtica independentista, clauers amb la senyera, estelades fins a tot tipus de productes autòctons com ara licors fets aquí, cervesa artesanal o cosmètics fets a Prades totalment naturals. Els prodcutes catalans més comuns estaran sempre en l’oferta de productes de la botiga, però depenent de l’época de l’any, s’introduiran en l’oferta productes d’una temàtica determinada o que siguin novedosos, això si, sempre que continguin el motiu català. Durant amb l’arribada de
LR
12/09/13 21:12
20
Setembre 2013
DO
DOEDUCA Breus Concedides el 78% de les beques de menjador escolar a Reus El procés de concessió de subvencions de menjador escolar durant les etapes d’educació infantil i primària ha conclòs amb un total de 1.218 sol·licituds, 960 de les quals han estat resoltes positivament. Això significa que més d’un 78% dels demandants rebran una ajuda de 5 o 2 euros, en funció dels ingressos de la família, pel servei de menjador dels fills. Aquest any les subvencions concedides per motiu social, 531, superen a les concedides administrativament, es per això que la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella, ha remarcat que: “L’augment de les ajudes per aquest motiu posa de manifest el caràcter social d’aquestes subvencions. D’aquesta manera, donem prioritat al fet que els infants de la nostra ciutat rebin una alimentació adequada en temps de crisi”. Les 258 sol·licituds restants no han estat concedides per incomplir amb els criteris establerts a les bases de la convocatòria de la subvenció, que enguany, eren molt similars a les de cursos anteriors i mantenien com a requisit que els dos progenitors tinguessin feina per poder optar a l’ajuda.
89 empreses acullen alumnes de Mas Carandell en pràctiques Durant el 2013, un total de 120 alumnes de Mas Carandell seran acollits en règim de pràctiques a les instal·lacions de 89 empreses de la demarcació. Les col·laboracions són d’entre 40 i 200 hores depenent de cada projecte formatiu i ocupacional. El regidor d’Innovació, Empresa i Ocupació, Marc Arza ha explicat que “la possibilitat d’establir convenis amb el teixit empresarial proper té una doble finalitat: permet a l’alumnat completar el seu itinerari formatiu amb una experiència laboral real; i a l’empresa valorar en el propi lloc de treball les competències professionals i personals de les persones formades al centre”. La formació de les persones que realitzen les pràctiques varia des dels estudis universitaris fins a la formació bàsica. S’han concedit pràctiques a estudiants amb un d ampli ventall d’edats i perfils així com d’especialitats laborals. Dels alumnes que ja han cursat les pràctiques, 17 ja han estat contractats per l’empresa on han posat en pràctica els seus coneixements.
DOreus núm 22.indd 20
la martina, escola d’idiomes
Natural English llengua per assolir, amb el temps i la pràctica, formar alumnes bilingües preparats per integrar-se en l’actual món competitiu en què vivim. Un món on els conceptes globalització i noves tecnologies fan que el domini d’una o més llengües estrangeres es converteixi en un valor afegit indispensable en el moment d’accedir a la millor educació i als millors llocs de treball. Els nens i les nenes que des de ben aviat s’han bolcat l’adquisició d’un nou idioma poden preparar-se en aquest centre de llengües per a realitzar exàmens oficials com els de Trinity College of London, prova oral per a alumnes a partir de 5-6 anys, o bé, per als exàmens oficials per a adolescents i adults de la Universitat de Cambridge i de l’Escola Oficial d’Idiomes. CEDIDA
Redacció
L
a Martina és una escola d’idiomes especialitzada en l’ensenyament de llengües estrangeres a partir del primer any de vida. El centre compta amb un equip humà, directiu i pedagògic, que dedicat a una tasca important com és la de l’ensenyament lingüístic, ha anat comprovant any rere any els resultats d’una feina ben feta.
Avalada sota el mètode pedagògic de Kids&us, que proporciona una metodologia de treball exclusiva, La Martina escola d’idiomes és molt més que un centre de llengües. Kids&Us utilitza una metodologia d’aprenentatge de l’anglès basada en el procés natural d’adquisició de la llengua materna, un procés infal·lible que té lloc en un ordre determinat, natural i espontani. Als
centres Kids&Us fins i tot els materials són part de l’experiència de l’aprenentatge de l’anglès. L’infant d’un any ve a classe un cop per setmana, segueix les instruccions donades i arriba a entendre’s i a expressar-se amb correcció i autonomia amb un idioma que no és el matern. L’essència de la nostra filosofia de treball consisteix en fomentar l’aprenentatge d’una segona
Assolint totes les titulacions oficials, l’alumne no solament certifica un nivell determinat de coneixements assolits, sinó que també li proporciona avantatges universitaris en forma d’obtenció de crèdits i, evidentment, milloren el perfil professional a l’hora d’encarar el món laboral. Per a més informació, us podeu adreçar a qualsevol de les escoles que La Martina té a Cambrils, Reus i Tarragona.
12/09/13 21:12
DO
21
Setembre 2013
EL REUS DE LES SIS COPES (IV)
DOESPORT
Primera Copa d’Europa VICTÒRIA FINAL
Tot hi haver jugat quatre partits de la Copa d’Europa, el Reus D. no havia sortit de Catalunya encara. Ho va fer en el partit d’anada a la final que l’enfrontava al Candy Monza italià, equip que en l’anterior campionat havia quedat subcampió i tenia moltes ganes de guanyar el títol. El Reus va fer un partit d’anada sobri, davant el impuls dels italians i el resultat final de 3-3 es pot donar per bo, més tenint en compte que el de tornada es disputava a la pista roig i negre. Va ser el 14 de Maig de 1967 quan es jugava aquest partit de tornada amb el Pavelló ple de gom a gom i la presencia del Governador Civil, l’alcalde de Reus i el president de la FIRHS, senyor Oliveras de la Riva, que no queia massa simpàtic a Reus. Les alineacions van ser, pels italians: Piazza (que no tenia el dia i va ser substituït per Patrini) Maiochi, Pessina, Bortolini, Crotti, Franchi i Villa. Pel Reus D.: Santi Garcia, Rabassa, Vilallonga II, Sabater, Vilallonga I, Salvat i Prats (Porter suplent, Herrera) L’àrbitre va ser el portuguès, Sr. Andrada que va tenir una bona actuació.
Joan Sabaté rep un cop d’stick de Cutxo Ordeig, que fuig de la jugada. Sabater es va haver de retirar al minut 10 de la segona part. Setmanari Reus)
D’entrada es van veure tres coses (1ª) Que el Reus volia guanyar per la via ràpida (2ª) Que els jugadors roig i negres, carregats de partits, estaven molt cansats i (3ª) Que el Monza sense la seva estrella Bossissio, lesionat, i la no presencia a la pista del internacional Villa, era molt anàrquic. Així van anar caient els gols. Vilallonga II a passada de Rabassa el primer. Sabater i Vilallonga I feien pujar el 3-0, però Bortolini, amb dos gols seguits posava emoció a la grada. Joaquin Vilallonga i Sabater tornaven la tranquil·litat, Pessina reduïa distancies i novament Vilallonga II posava el 6-3 al marcador que havia de ser definitiu. Eufòria a la graderia, traques, mentre el capità roig i negre passejava la Copa per la pista (Aquesta imatge va arribar a estar exposada en alguna botiga reusenca) i la resta de jugadors que també celebraven la victòria. L’entrenador va ser Andreu Borràs, conegut com HH o la “Bruixa” per tenir el costum de posar-se abans dels partits un paper dintre la corbata amb el resultat que intuïa es produiria, encertant en un vuitanta per cent. A partir d’aquí els homenatges als campions, com un partit contra una selecció catalana, amb els millors jugadors del moment, Trullols, Edu I, Vila, Oliver, Edo II i Roman, i que va guanyar el Reus per 3-2. I també la noticia de que es creava un filial del Reus que tindria poca , però intensa vida. El Patin Reus.
Enric Tricaz
Periodista
Albert Montalà, exjugador del Reus Deportiu d’hoquei que va participar de les victòries que van portar a l’equip a guanyar les Copes d’Europa ha mort a l’edat de 64 anys. Sempre el recordem com a molt bon company i persona molt compromesa al teixit d’entitats de la ciutat de Reus.
DOreus núm 22.indd 21
12/09/13 21:13
22
Setembre 2013
DO
DOCLASSIFICATS ImMoBILIàRIA
compres vàries 4 reformes llar 5 ENSENYAMENT 6 tarot 7 8 RELACIONS altres 9
1
COMPRA VENDA LLOGUER TRASPÀS
borsa TREBALL
2
oferta DEMANDA
MOTOR COMPRA VENDA LLOGUER
1
venda CAP SALOU - Apartament a primera linea de mar. Tipo estudi, 31m2, salómenjador, cuina, bany. Zona comunitària amb piscina. Balcó. Per reformar. REF: 003.01658. 977350009
63.000
€.
T.
MIAMI PLATJA - URB. CASALOT. Casa adosada, 2 dormitoris, 1 lavabo, 1 bany complert, saló-menjador, cuina moblada, jardi privat amb accés directe a piscina comunitaria, parking inclòs. Barbacoa a la terrassa. Casa a estrenar. Ref.: 003.01671. 105.000 €. T. 977.36.92.46 SALOU - Apartament situat al edifici Arquus, 40m2, REF: 003.01500. 58.000 T. 977-350009
DOreus núm 22.indd 22
rec de nens i acompanyament de gent gran. M. 619176426
MOTOR
C Prat de la Riba, Pis de 4hab amb possibilitat de parking 600€. Tel. 977 311 999
S'ofereix llicenciada amb experiència per a classes de repàs escolar i cangurs. M. 675 342 702 Cora
Es canvia Toyota familiar en perfecte estat per autocaravana. M. 644301586 noche 20 a 23 h
Plaça LLibertat Pis 4 hab 600€ ( necessita alguna reforma). Tel. 977 311 999
S'ofereix noi de 33 anys Per treballar. Anglès parlat i escrit nivell alt. Català i castellà nivel alt. Cap problema d'horaris. tel. 630050981.
TAROT
borsa TREBALL
3
ImMoBILIàRIA
d’Escornalbou. Màxim 6 persones. Telf. 609373211 www.caseta.cat
2
REUS ZONA CENTRE. Capritxós àtic de 2 hab dobles, bany, cuina indep. equipada, parquet, armari encastat, traster. Calefacció.Per entrar a viure. Ref: 002.01754. 170.000€ Tel: 977-319406
oferta
Reus. Particular. Vendo piso 70 m2, 3 habit. Sin ascensor. Muy reformado y amueblado. Precio: 49.000€. Telef. 617920859
señora de 42 años educada y responsabre busca trabajo de interna sin cargas familiares o por horas: 7 €/h. M. 620079421,Valeria
REUS BARRI DELS POETES. Pis de: 95 m2 + pàrking. Totes les estances exteriors. Completament reformat. Preu 175.000 €. Particular Tel. 639 308 066
ImMoBILIàRIA
1
LLOGUER Alquilo parking en reus. Zona Carrefour. M. 637949970 Alquilo habitación económica zona Passeig Prim para hombre. M. 662281405 Argentera (Baix Camp). Casa de lloguer per dies. Al casc antic del poble, amb foc a terra i completament equipada. Vistes al Castell
limpiezas del hogar y cuidado de personas mayores. Experiencia y referencias. M. 637949970
señora de limpieza con experiencia para tareas del hogar, limpieza comunidades, etc... Reus y alrededores M. 649569341. señora para limpieza y plancha con experiencia. M.658489041. Lidya. Auxiliar de geriatria (con referencias) para el cuidado de personas mayores. M. 653 271 014 S’OFEREIX per cuidar persones grans interna. Amb molta experiència. M. 603169455 S’OFEREIX Sra. catalana, per fer de cangur o tasques domestiques. Preferiblemt a Reus. M. 698509146 S’ofereix senyora de 55 anys responsable de Reus, per a fer-se càr-
S'ofereix senyora responsable amb molta experiència per cuidar nens per les tardes. M. Dolors. Mòbil: 690812495 (trucar a partir de les 16 h)
Noi per treballs infogràfics targetes de visita, calendaris personalitzats, retocs fotogràfics, restauració de fotografíes antigues, diseny de logotips, i treballs varis. M. 615 111 0 10
demanda
ES PRECISA
COMERCIAL Reus i rodalies
7
TAROT
JOSEP MARQUÈS 24 hores
806 50 10 14 Passeig Prim, 27 b. REUS
S'ofereix ajudanta de cuina amb experiència i referències. Tel. 646.300.874
borsa TREBALL
3
2
RELACIONS
8
señor pensionita de 60 años bien situado enconomicamente por estar solo busca señora ertre 33 y 48 años con fines muy serios. M. 644 30 15 86 llamar por la noches de 19 a 22 h Sr. Albert. Chico de 50 años desea relación con pareja-matrimonio de 28 a 50 años con sitio de encuentro. M. 645 668 213. MUJER SOLTERA busca pareja para relación formal. M. 699 087 987.
altres
9
Sou + Seguretat Social
Vendo títulos Pantano de Riudecanyes. Económico. M. 660 95 38 30
Enviar CV a:
Venc sofà giratori per a oficina o casa. Bon estat. 50 €. T. 977 31 59 43
info@doreus.com
se regala BULLDOG. M 644 30 15 86
12/09/13 21:13
DO
23
Setembre 2013
DOOCI BOCINS D’ESTIL
IN DA HOUSE
EL CUIR, EL NOSTRE ALIAT
House... Oci nocturn?
CINEFÀGIA
9
3 5
6
8 2
5
8
6
7
5
1
4
2
6
3
8
7
5
8 9
4
2
3
5
4
7
8
9
9 1
6 3
6
2
4 9 7 6
9
8
1 4
3
2 9
3
4
5
7
4 5
6 7
3
1
9
5
8
7
1
1
4
6 9
8
4 7
7 9
4 5 8 6
8
2
5
3
4
5
3
2 8
3
1
2
9
1
3 1
3
1 7
2
2
6 2
5
4
8 6
6
5
7 9 3 8 4
5
2
2
9 1
7
6
1
4 5 6 8 3 2 9 7
5 8
2 1
3
1
6 4 7 9
8 1 6 5 4 2 2 1
3 5
7 9
7
9
6 3 4 8
SOLUCIONS
4
7
1 6
DOreus núm 22.indd 23
Crític Cinematogràfic
El film supera el seu predecessor del 2010 almenys en un aspecte: no comet l’error de tractar de fer passar la seva brutalitat trencadora d’ossos per alguna cosa xocant o subversiva. El guionista i director, Jeff Wadlow, no pot amagar la misogínia de la pel·lícula, i li costa muntar una escena i fer bones bromes.
El ritme i harmonia d’aquests estils permeten oferir una alternativa musical a una societat que està acostumant-se a gaudir de les emocions que transmet el House.
Com es ben conegut per tots, la nostra, és terra d’avellanes. Un dels comerços de Reus especialitzat en la venta de fruits secs de tot tipus és el Colmado Baró, un establiment familiar amb una trajectòria de noranta-cinc anys i quatre generacions que durant aquesta època posen al nostre abast la nova collita d’avellanes: amb closca, sense, crues o torrades, “a granel” o envasades al buit en formats de diferents gramatges. Aquest establiment confia des de fa més de deu anys amb la societat cooperativa L’Avellanera de la Selva del Camp per als seus productes envasats i també, per un producte original i deliciós, el Pastís Russ, unes postres que tenen com a ingredient principal les avellanes, aquest producte tan nostre.
Igual que la primera pel· lícula, converteix la realitat de la vida dels adolescents en fantasia. En última instància resulta més aviat dispersa i desarticulada, potser simplement perquè no té la gran originalitat i transparència de l’original. Aliment per a pre-adults, encara que la visió de tant tarat vestit sortit de les entrelínies del còmic resulta esperpèntica i divertida a qualsevol que no tingui o vulgui una altra cosa en què pensar.
Judit Guinovart http://laparadordereus.blogspot.com
Txell Monje
2
És aquí on també entren en joc els colors. Perquè altre cop pequem de tradicionals i unim aquest teixit amb el color negre. Una vegada més, doncs, el cuir ens demostrarà que qualsevol color pot plantar cara al negre de tota la vida.
Estem tan acostumats a trobar aliments i productes al nostre abast durant tot l’any, que de vegades oblidem que tot fruit és propi d’una determinada època. Així com les flors surten a la primavera i a l’hivern es cullen les carxofes, ara és l’època de les avellanes i de les ametlles.
Kick-Ass 2
Acompanyar una estona tranquil·la de conversa familiar mentre es degusta un vermut amb una sessió de
8
A més, acostumem a pensar que el cuir no combina amb altres teixits i que si l’utilitzem ha de ser per un total look. Aquest any, però, la barreja de teles agafa més força que mai i veurem com el cuir s’associa amb la llana aconseguint un resultat molt autèntic.
1
Tot i ser famós per la seva elegància, el cuir no es queda enrere i s’adapta a les noves tendències. El podrem trobar a l’estil més rock, on des de sempre ha tingut una gran acceptació; però la novetat d’aquesta temporada és que també acompanyarà propostes metal·litzades i brillants, aconseguint així un look més festiu.
Temps d’avellanes
Soulful, ja no és inusual, igual que no ho és veure un grup d’adults assistint a una presentació o cata de vins i caves mentre sona la música a 120/123 BPM’s. Realitzar proves esportives com una cursa d’orientació nocturna o una cursa de muntanya, mentre els deejays barregen temes Deep House o Tech House, és tan normal com prendre un combinat o un refrigeri amb la canalla a peu de platja a qualsevol xiringuito de la costa amb una sessió de Lounge o Chill Out mentre es pon el Sol o després de sopar.
Però altres estils han sabut fer-se un espai diferent. Durant aquest estiu hem pogut trobar diferents esdeveniments per arreu, com els vermuts electrònics, demostracions de gintònics (i combinats similars), proves esportives (curses, volei-platja, etc.), cates de vins i caves, entre altres, on s’ha demostrat que es pot donar un caire més familiar i social al House i desmitificar-lo.
6
Ja poden passar els anys que hi ha coses que no canvien. Un dels exemples més clars dins el món de la moda és el cuir. Any rere any, i a mesura que s’apropa la tardor, el teixit vesteix els aparadors de les botigues i, de tant en tant, el nostre armari.
9
Periodista
3
Meritxell Monje
La música electrònica ha estat sovint etiquetada com “disbauxa” i “descontrol” de la joventut preuniversitària i universitària. Anar de “marxa” s’ha assimilat a freqüentar locals per combinar begudes alcohòliques i ballar estils com Techno, EDM, Progressive,Trance i inclús Electro Latino, que copsen, plegats, la proporció més gran de tota l’oferta.
Colmado Baró
Mr. Cinèfag
Manel Sanmartín
DE SHOPPING
SUDOKU de Ramón Pintó 2 8
5 9
1 3
4 5
7
8
8
9 7
1 2
8
9
1
2
7
9
3
2
7
1
6
2
2
4
7
3
6
5
8
5 7
8
3
8
6
6
9
2
7
1
5
6
3
1 7
1
3
3
8
9
4
4 4
4
8
7
2
5 4
5
12/09/13 21:13
24
Setembre 2013
DO
El reconegut trio artístic arriba a finals de setembre al teatre
DOCONTRA
fortuny de reus per presentar el seu darrer espectacle: bits
Tricicle, Companyia de teatre gestual
“El més important és emocionar” de l’última proposta de la Companyia Tricicle, de la seva trajectòria i de la situació del món del teatre en un context com l’actual. Després de més de tres dècades junts arrencant rialles al públic, aquest us continua igual de fidel espectacle rere espectacle. Quina és la fórmula Tricicle? Tant de bo hi hagués fórmules per aconseguir públic sense
n
Mirant una mica enrere, Tricicle comença en sales de programació alternatives, fa el salt al circuit professional, i els vostres espectacles que han esdevingut un gran èxit . Sou una companyia amb un estil únic i reconeguda pel gran públic. Com heu viscut aquesta evolució com a trio artístic? Doncs de mica en mica, assumint-la sense ensurts; de qual-
“Potser,
si vam fer un TRICICLE 20, faríem un TRICICLE 40” problemes! Nosaltres no en tenim una clara, sempre anem provant; si a punta de pistola m’obliguessin a dir una diria que el més important és no avorrir, captivar, emocionar. Però això també és fàcil de dir.
JS
Laura Rosich
J
a fa un temps que Tricicle va anunciar que es retirava dels escenaris després de més de 30 anys de trajectòria conjunta creant humor, i conreant rialles per tots els teatres on feien parada amb cada un dels seus espectacles. El trio artístic format per Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir va consolidar-se en les sales alternatives i a dia d’avui, han acabant commovent al públic de diferents indrets de Catalunya, Espanya i Europa.
DOreus núm 22.indd 24
Durant aquestes tres dècades sobre els escenaris, Tricicle ha estat abanderant un estil únic dins del món del teatre gestual i prova d’això és el gruix d’espectadors fidels que els segueixen espectacle rere espectacle i que, riuen esquetx rere esquetx. Després de fer gira per diversos indrets de la península, la Companyia Tricicle farà parada al Teatre Fortuny de Reus els dies 26,27,28 i 29 de setembre per presentar el seu darrer espectacle de creació: “Bits”. Abans de la seva arribada a la ciutat, 2.500
persones ja han adquirit la seva entrada per gaudir dels esquetxos que caracteritzen a aquest trio artístic. Aquesta vegada amb espectacle que té com a “leitmo-
Definiu Bits com un espectacle digital en codi de gags trinari. Amb què es toparà l’espectador que us vagi a veure al teatre? Amb un espectacle en la línea de Manicomic enbolicat en format d’Internet però, si al nostre primer espectacle ficàvem 5 esquetxos aquí en fiquem 15. Heu anunciat que Bits és l’úl-
n
“Ara està de moda anar a espais nous a veure espectacles més econòmics, i això està molt bé, però no pot arribar a ser l’única alternativa.”
tiv” l’era digital i on el repertori de gags va a la velocitat de la llum. Abans de pujar a l’escenari del Teatre Fortuny a descarregar altes dosis d’humor en clau de “Bits”, Paco Mir s’atura per parlar
tima oportunitat de veure un espectacle de creació vostre. Nous projectes a l’horitzó? Quan acabem BITS estarem en la frontera dels 40 anys de companyia i, potser, si vam fer un TRICICLE 20, faríem un TRICICLE 40.
sevol manera, quan un gag no et funciona se’t baixen els fums de cop. El món del teatre no s’escapa dels efectes de la crisi i el panorama professional que es presenta per les noves companyies i sales i teatres de petit format és molt complicat. Com a companyia ja consolidada com valoreu aquesta situació? Preocupats, no tan per nosaltres sinó per tota l’industria de l’espectacle que ha de viure , o hauria, de l’ ingrés de les taquilles. Estem vivim un moment estrany on canvien els costums del públic dia a dia. Ara està de moda anar a espais nous a veure espectacles més econòmics, i això està molt bé, però no pot arribar a ser l’única alternativa. El problema real de l’IVA no afecta a l’espectador sinó als espais teatrals que, si això segueix així, aniran caient poc a poc. Però no hi mal que per bé no vingui, sortiran més gimnasos o Zaras.
12/09/13 21:13