cultura ‘underground’ del camp
diversió per a tota la canalla PÀG. 15
ESPECIAL
educa
Casals d’Estiu
PÀGS. 12-14
Núm. 21 Agost 2013
w w w. d o r e u s . c o m
turisme a l’ombra
El sector espera una pluja de turistes a l’agost per salvar la temporada
DOreus núm 21.indd 1
30 anys... i tan frescos! PÀG. 19
ACTUALITAT
entitats
Mercat del Carrilet
PÀGS. 5-6
L’HOSPITAL DE LA DISCÒRDIA PÀG. 4
06/08/13 13:21
DOreus núm 21.indd 2
06/08/13 13:21
DO
3
Agost 2013
Volem llegir la teva veu,
DOEDITORIAL
la teva opinió compta... info@doreus.com
Cartes al director
A l’estiu... ...tota cuca viu! O això és el que resa la dita popular, però està clar que no tothom ‘fa l’agost’ a l’estiu, i, cada any que passa i quan més profunda es torna la crisi, menys. I un dels sectors que més ho ha notat és el turisme. Però què poden fer els empresaris dedicats al turisme per poder capejar el temporal, a part de baixar preus? Encara que ho facin, això no soluciona la situació, perquè les despeses hi segueixen sent i, amb la inflació que patim, cada cop són més elevades. La solució passa per captar quan més turistes millor i això es tradueix en obrir nous mercats a territoris encara verges. Però els turistes amb gran capacitat adquisitiva no són molts i trien altres destins més selectes que el nostre. Sigui com sigui, el turisme també està en crisi i, encara que les dades d’ocupació siguin optimistes, la realitat és una altra ben diferent, ja que el turista ja no gasta com abans.
DOdepit
Estat lamentable de la Boca de la Mina En els darrers dies, la Candidatura d’Unitat Popular de Reus ha rebut la queixa de diferents ciutadans i ciutadanes sobre l’estat lamentable de manteniment de la Boca de la Mina. Cal recordar que l’empresa municipal Aigües de Reus va invertir part del seu pressupost l’any 2009 en arranjar aquell espai per al gaudi de la ciutadania, però l’actual estat de manteniment és més que deficient, plantejant problemes de seguretat ciutadana i salut pública. El passeig de la Boca de la Mina, és un dels espais rururbans del nucli urbà, per on transiten més ciutadans i ciutadanes, que aprofiten l’encant de l’espai per al seu lleure, ja sigui fent esport o gaudint de l’ombra dels plataners. Tanmateix, el manteniment que realitza l’Ajuntament d’aquest espai és totalment ineficient, ja que no es recull la brossa en la periodicitat que pertocaria, ni es neteja el terra. Els membres del Grup Municipal de la CUP a l’ajuntament han realitzat una observació d’aquest espai durant 48 hores, constatant aquesta ineficiència en el manteniment de l’espai, així com observant la degradació d’aquest. L’estat actual representa un perill per la salut pública, ja que més enllà de la presència de residus escampats per tota la zona, hi ha centenars de vidres que podrien provocar algun incident. És per això, que la CUP vol traslladar aquesta queixa ciutadana a l’Ajuntament de Reus, per tal que realitzi un manteniment eficient d’aquest espai, per tal que la ciutadania en pugui gaudir.
No sé si prefereixo ser alcalde o metge...
Déun'hiDO
DOpètals
Us escrivim en relació a l’entrevista publicada sobre l’Associació Amakuni en el número de juliol de DOreus. En una de les darreres preguntes, es parla de la relació que tenim amb la Regidoria de Joventut i no estem d’acord amb la redacció de la resposta. En primer lloc, perquè des del dia del naixement d’Amakuni ens han recolzat en tot el que hem fet. I, en segon lloc, hi ha menys pressupost, com a tot arreu, però continuen fent moltes coses. Creiem que, involuntàriament, s’ha redactat de manera que perjudica Joventut, quan nosaltres no tenim ni un sol motiu per a criticar la seva tasca. La regidoria ens ha donat suport material i humà en totes les activitats per les quals hem demanat ajuda.
Associació Amakuni
Candidatura d’Unitat Popular de Reus
Els Casals d’Estiu organitzats per l’Ajuntament de Reus i les seves diverses regidories, que fan que els nens estiguin entretinguts alhora que aprenen, i els pares poden conciliar la seva vida professional amb la personal.
Els acudits tenen tots 'animus iocandi'
Paperera de La Boca de la Merda... Ai, de la Mina! cedida
En defensa de Joventut
Conveni signat entre els treballadors i el comitè d’empresa de l’Hospital Sant Joan. Collar als treballadors perquè treballin més per menys no són unes condicions dignes i la sanitat en surt perjudicada.
Els 30 anys del Mercat del Carrilet donen fe de que la feina ben feta, la qualitat dels productes i el tracte personal ho superen tot, fins i tot dos o tres crisis. Felicitats, paradistes i seguiu així de frescos!
Edita: Bold Media, SL
DOreus no es fa responsable dels continguts dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És permesa la reproCap de Redacció: Jordi Sardiña ducció total o parcial d’aquesta Disseny i maquetació: Bold Media, SL publicació, sempre que se citi la procedència. Els preus que apareiRedacció: 605 802 464 xen als anuncis són vàlids exceptuInfo / Publicitat:648 580 848 / 659 997 093 ant errors tipogràfics. Prohibida la reproducció total o info@doreus.com parcial de qualsevol anunci del diari sense autorització prèvia i per Tirada: 18.000 exemplars escrit de l'editor. Dipòsit Legal: T-0054-12
Directora: Pepa Rabassa
Distribució: COSTA direct
www.twitter.com/ DiariOpinioReus
DOreus núm 21.indd 3
www.doreus.com
www.facebook.com/ diaridoreus
Programacions de tardor del Bartrina i del Fortuny presentades, però, una vegada més, s’evidencia, no només la manca de pressupost, sinó d’inventiva i recursos personals i, sobretot, artístics per fer una programació a l’alçada.
L’ajuntament i Metrovacesa sembla que han arribat a un acord per tal de tirar endavant el Centre Comercial del Parc Sant Jordi. Ara, el plec de condicions pel que fa al pagament dóna la sensació que costarà que el consistori cobri el que li deu l’empresa constructora.
06/08/13 13:21
4
Agost 2013
DO
DOACTUALITAT
Un conveni insaludable sió negociadora” i destaca, que amb aquesta signatura “es garanteix la sostenibilitat del centre i es dóna resposta a la disminució d’ingressos de l’Hospital derivats de l’aplicació del pla de sostenibilitat establert pel Departament de Salut”.
Xantatge i imposició
L’acord implica una reducció salarial del 4% i del 3,8% per als anys 2013 i 2014, respectivament i la creació de comissions de professionals experts per identificar i desplegar mesures d’eficiència, que permetin generar estalvi.
Jugant amb la qualitat sanitària
Darrera manifestació dels treballadors de l’hospital. Leticia ibáñez
Redacció
E
l Comitè d’Empresa i la direcció de l’Hospital Sant Joan han signat el conveni col·lectiu 2009-2014 i el pacte de mesures d’estalvi, que converteix l’hospital en l’únic centre hospitalari públic de fora de Barcelona que manté el conveni d’empresa.
DOreus núm 21.indd 4
L’acord s’ha produït després que fos ratificat en referèndum dels treballadors amb el suport del 51% dels votants (314 vots a favor, 293 vots en contra, 8 vots en blanc). Teresa Gomis, presidenta del Grup Salut Reus vol reiterar “l’agraïment a totes les persones que han format part de la comis-
La jugada política utilitzada per l’equip de govern, faltant a la veritat de la possible pròrroga de 15 dies en cas que el conveni no es signés, ha desencallat en una situació que, sens dubte, està perjudicant la qualitat sanitària de l’usuari i amb això ningú hi pot jugar. Els treballadors de l’Hospital de Reus mereixen un conveni just i diferenciador, com a reconeixement excel·lent a la seva tasca sanitària consolidada. L’acord final és mantenir l’hospital com un Hospital de referència i capitalitat a escala territorial. Des d’Ara Reus, critquem l’excés d’afany de protagonisme dels grups que han polititzat una negociació entre Empresa i treballadors i el defecte polític del govern en les seves actuacions i nul·la capacitat negociadora.
Ara Reus
Qualifiquem de lamentable la proposta de nou conveni per als treballadors i del centre, ja que només representa un seguit de retallades que afecten els drets dels treballadors. I denunciem fermament l’estratègia de la por que ha utilitzat la patronal per intentar que els treballadors i treballadores acceptin una pèrdua de drets, que un cop renunciats, no podran reivindicar de nou. El nou conveni representa no sols un atac a la dignitat dels treballadors, sinó a devaluar de nou el sistema públic sanitari, tot obrint les portes a les mútues i als centres hospitalaris privats, que s’estan fregant les mans a mesura que es va destruint la sanitat pública.
CUP Reus
06/08/13 13:21
DO
5
Agost 2013
l’ocupació hotelera a la Costa Daurada
DOACTUALITAT
de la primera quinzena de juliol han estat del 89%
(Sobre)vivint del turisme L
’estiu és sinònim de turisme i turisme és sinònim de diners, especialment per als empresaris del sector. No obstant, en els darrers anys s’està vivint un retrocés degut a la crisi econòmica mundial, que preocupa, i molt, a tots aquells que esperen els mesos de juliol i agost per guanyar el que gastaran durant la resta de l’any. DOreus ha entrevistat a diversos representants d’organismes i entitats del sector perquè ens donin els seu punt de vista del que està passant, però, sobretot, del que pot passar, si la situació segueix així.
“La venda d’última hora no s’està activant, un factor que no es positiu”
Eduard Farriol
President Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda
JS
Benet presas regidor Turisme Salou
“Obrim nous mercats” rus es ve donant des de fa uns anys i el motiu principal és que portem molt temps treballant des de Salou perquè la Costa Daurada sigui un dels seus destins preferits. Com ho porteu això de que molts russos se’n vagin de ‘shopping’ a Reus? Evidentment, voldria que compressin només aquí, amb tots els respectes i ‘carinyo’ per la gent de Reus i els seus comerciants. Tot i això, hem de tenir clar que Salou no és una illa, i està en un territori que el potencia encara més
JS
“
La temporada ha començat un mica lenta, degut a que la Setmana Santa ha caigut molt aviat, i a que el turisme de proximitat ha fallat una mica per la situació de crisi actual, i que el temps tampoc ha acompanyat massa”. Aquest és el primer balanç que fa el regidor de Turisme de l’Ajuntament de Salou, Benet Presas, de l’inici de la temporada a la capital de la Costa Daurada, que aquest mes d’agost arribarà al seu punt d’inflexió. D’això i molt més en parlem en aquesta entrevista concedida en exclusiva per al DOreus.
DOreus núm 21.indd 5
Quin balanç fas de l’actual temporada d’estiu? A partir de la segona quinzena
Quines accions heu fet per a la captació de turisme per a la temporada d’enguany? Durant tot l’any, hem assistit a totes les fires de turisme que s’organitzen, i hem tingut l’habilitat d’anar a llocs pels quals encara
n “El turisme rus seguirà creixent fins que hi hagi un canvi de tendència en el mercat” de maig, la situació s’ha anat normalitzant, arrencant el mercat britànic i rus, on som molt potents. I el mes de juny ha anat força bé, en la línia de l’any passat, igual que el mes de juliol. El mercat rus seguirà amb una tendència a l’alça o s’anirà desinflant? La tendència a l’alça del mercat
no havien passats moltes altres destinacions turístiques. I pel que fa a accions ‘in situ’? Organitzem tours per Salou, donant a conèixer els llocs d’interès, com el nou tour a la vil·la romana de Barenys. També organitzem regularment espectacles de carrer per a donar un valor afegit als visitants.
L’ocupació turística als establiments hotelers de la Costa Daurada central durant la primera quinzena de juliol ha estat del 89%, segons dades facilitades per l’Observatori de la Fundació d’Estudis Turístics Costa Daurada a l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda. Aquest percentatge representa tres punts menys que els assolits durant la primera quinzena de juliol de 2012. Pel que fa a nacionalitats, el turisme rus se situa al capdavant del rànquing, amb un 36%. El turisme espanyol representa el 27%. El turisme britànic arriba al 16%, el francès al 5%, el belga al 4%, l’holandès al 3%, l’irlandès al 2%, i l’alemany i l’italià a l’1%. Ens estem movent en xifres similars o inferiors a l’any passat. A més, la venda d’última hora no s’està activant, un factor que no és positiu, i que creiem que és deu a la gran quantitat d’ofertes i competència que hi ha al mercat. També cal esmentar la caiguda del mercat nacional, en aquestes dates la venda d’última hora als visitants espanyols era una tendència molt marcada, però enguany estem constatant que no es compleix aquest fet. Així mateix, el turisme rus molt probablement no tindrà el creixement que s’esperava i creiem que es quedarà en un 5%, aproximadament. En un principi, S’havien apuntat previsions d’una pujada del 30%.
Com és la relació amb l’Associació de Comerciants de Salou? La relació és bona però voldrien que tot el turisme que ve a Salou es quedés aquí i comprés aquí, però això és impossible, ja que hi entren molts factors, com les preferències personals, on és molt important la ràpida capacitat d’adaptació per part dels comerciants. I els que ho han fet estan obtenint resultats exitosos. Des de Turisme i, conjuntament amb Promoció Econòmica i Comerç, una de les accions que hem realitzat per promocionar el consum al nostre municipi per part del turista que ens visita, és l’oficina ‘Tax Free’, i que està tenint molt èxit, arribant ja a la devolució del 75% del total de compres.
Quines són les perspectives d’ara fins a finals de la temporada? Crec que els resultats seran semblants als de l’any passat, desitjant que el mes de setembre sigui com el del 2012. Esperem que l’octubre vagi una mica millor que l’any passat, al que ens ajudarà el fet de comptar amb el Rally RACC Costa Daurada i l’inici de la campanya d’IMSERSO. Al turisme espanyol li està costant una mica, però crec que al final tindrà un resposta més positiva del que ens pensàvem, dins les circumstàncies econòmiques actuals, que ja sabem que són complicades.Només desitgem que la temporada sigui, com a mínim, igual que l’any passat, i, si pot ser, molt millor, encara que serà difícil.
06/08/13 13:21
6
Agost 2013
xxxxx
DOACTUALITAT EL TURISME DE LA COSTA DAURADA ANALITZAT PELS PRINCIPALS ACTORS
xxx
1. Xavier Roig (XR) Enguany, la temporada turística va començar fluixa, com sempre, però l’evolució de la temporada d’estiu és que ens mantenim, i això és molt, tenint en compte la conjuntura global actual. El mes de juny i la primera quinzena de juliol han estat bons. En canvi, pel que fa a la segona quinzena, estem notant una davallada significativa. La temporada alta ha començat amb els seus corresponents preus més alts i, a la demanda, els hi costa més admetre’ls. No està succeint com en els dos darrers anys. Els russos i britànics en general, deixen habitacions sense ocupar en aquest període perquè entrin els espanyols, holandesos i belgues. Tanmateix, aquestes nacionalitats, atès el panorama de crisi econòmica europea actual, no han cobert aquestes habitacions no ocupades. Alícia Alegret (AA) Encara és molt aviat per fer una valoració, perquè encara queda molta temporada, però els mesos de maig i juny han estat bons, i el nombre de visitants al Gaudí Centre, s’ha incrementat en un 15% respecte a les dades de l’any passat. Juli Vilaplana (JV) Fins a la data, està sent un temporada molt dolenta, ja que ha costat molt d’arrencar, i no s’estan complint les expectatives que tothom tenia. El temps, fins fa poc no ha acompanyat, i això ha fet que els turistes espanyols de segona residència, que tenen una quota important de mercat, i que venen els caps de setmana, no ho han fet. De totes maneres, ara que el temps ha millorat, semblen que tornen a venir.
1. Quina és l’evolució que està tenint la temporada d’estiu? 2. Quines són les previsions que se’n fan fins a la seva finalització? 3. Quin és el perfil de turista que ve? 4. Està tenint tanta penetració el turisme rus com es preveia? 5. Quines campanyes s’estan realitzant per a la captació de turisme? I quin resultat estan tenint?
“Tindrem unes ocupacions similars a l’any passat”
DO
2. XR Les previsions que fa l’Associació Hotelera fins al final de la temporada són que tindrem unes ocupacions similars a l’any passat, amb un petit decreixement. AA Som optimistes. De moment, les dades de visitants que vénen a passar el dia a la ciutat de Reus estan sent bones, però cal esperar a final de temporada per veure l’evolució. JV Encara és molt aviat per dir-ho, però esperem i desitgem que millori de cara al setembre-octubre, però aquesta és la il·lusió que tenim cada any, quan hem tingut un mal estiu. Forma part de l’imaginari col·lectiu, però la realitat és que no ho sabrem fins a última hora, que és quan es fan les reserves.
Xavier Roig
Portaveu Associació Hotelera Salou-Cambrils-La Pineda
3.
“Pot ser una bona temporada turística” Alícia Alegret
Regidora Promoció Econòmica
“El turisme rus no és ‘Bienvenido, Mr. Marshall’” Juli Vilaplana
President Associació Comerciants Salou
XR El perfil de turista que ve correspon al d’una persona de classe mitjana, però amb menys diners que fa uns anys per gastar un cop es troba a la nostra destinació. Aquesta despesa menor pel que fa al ‘pocket money’ es tradueix en un menor consum, per exemple, a les cafeteries i restaurants dels hotels. AA En aquest moment, el visitant de Reus és un turista estranger que viatja en família i que està passant les seves vacances a la costa. Destaca especialment la gran afluència de turistes russos, seguit pel turista francès. JV El turisme rus és molt diferent del que estàvem habituats fins ara, ja que no és típic turista que només busca sol i platja, sinó que es mou molt i això es nota pels carrers de Salou, i això també fa que les vendes hagin baixat. Per tant, fins ara, no estan salvant el turisme, com es preveia, com a mínim, pel que fa al nostre cas, que no estem complint amb les expectatives que ens havíem marcat i que veiem al russos com el ‘Bienvenido, Mr. Marshall’. 4. XR Es parlava, inicialment, al principi de la temporada, d’un creixement del 30%, però, de moment, aquesta pujada és d’un 5% i escaig. AA En el cas de Reus les dades són molt positives i el nombre de visitants russos al Gaudí Centre ens ho confirma. JV Nosaltres no vivim només del truisme rus, sinó malament. A part del rus, també ens està arribant molt d’holandès i francès, que consumeixen més que els russos, ja que tenen més ‘cultura de terrassa’.
5. XR De cara a la captació de turisme, des de l’empresariat s’estan duent a terme campanyes anant a parlar amb els venedors a origen, ja sigui mitjançant ‘workshops’, ‘roadshows’ o fires turístiques, gairebé sempre de la mà de l’administració estatal, autonòmica, provincial o local. Els resultats que estem obtenint són bons, atesa la bona feina feta des de fa força anys. Cal continuar aquesta feina i intentar millorar-la. AA D’una banda, s’adeqüen els horaris d’estiu a les necessitats dels visitants i l’Oficina de Turisme i el Gaudí Centre obren en horari continu de 10 a 20 h. També s’amplien els dies i horaris de visita al pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata i a l’Església Prioral de Sant Pere, que mantenen aquests horaris especials fins al 15 de setembre. D’altra banda, es reforça el servei de ‘City Cash Tax Free’ al Gaudí Centre, que permet als ciutadans extracomunitaris cobrar al moment i en efectiu l’import de l’IVA de les seves compres. Finalment, destacar la campanya comercial ‘Reus Shopping Day’, que té com a objectiu, durant els mesos de juliol i agost, allargar l’estada dels visitants a la ciutat, oferint tot un dia de compres, cultura i restauració a Reus. Com a novetat important d’aquest any, l’Agència de Promoció de Ciutat ha posat en marxa un servei d’informadors/traductors a l’idioma rus que compleixen una doble funció: donar informació del que poden visitar als turistes russos que passegen per la ciutat i assistir a les botigues participants a la campanya ‘Reus Shopping Day’ en la traducció als seus clients russos. Encara és aviat per comentar-los i cal esperar al final de la temporada per fer una valoració acurada de totes les dades. No obstant això, les dades que tenim fins al moment, ens fan ser optimistes que pot ser una bona temporada turística i en aquest sentit esperem que això es tradueixi en un important impacte econòmic en el comerç i la restauració de la ciutat. JV Qualsevol campanya que no haguem engegat ja, no té raó de ser. Nosaltres, totes les campanyes les engeguem abans de l’estiu, com la campanya dirigida al turisme rus, ‘Comerç de Confiança i Qualitat’, que es per combatre la campanya que està fent l’empresa d’autobusos Plana basada en què a Salou el producte que es ven no és de qualitat. Ja hem emprès les accions legals pertinents per denunciar aquesta pràctica de competència deslleial que està realitzant la empresa de transport des de fa temps i que ens perjudica terriblement.
DOreus núm 21.indd 6
06/08/13 13:21
DOreus núm 21.indd 7
06/08/13 13:21
8
Agost 2013
DO
DOACTUALITAT Breus 40 infants han rebut l’ajuda del programa “T’ajudem a créixer” Una quarantena de nens de famílies en situació de vulnerabilitat social han obtingut el suport del programa “T’ajudem a créixer”, resultat de la col·laboració entre l’Ajuntament de Reus i l’Obra Social “La Caixa”, per assegurar l’assistència dels fills a alguna de les escoles bressol de la ciutat. La regidora de l’àrea de Benestar Social, Montserrat Vilella, ha explicat que aquest programa “dóna l’oportunitat als fills de famílies en situació de risc social d’assistir de manera regular a una llar d’infants i, per tant, de consolidar hàbits i relacionar-se amb altres infants”. L’Obra Social “La Caixa” i l’Ajuntament han renovat el conveni d’aquest programa pel curs 2013-2014. El valor de les ajudes varia segons els diferents factors familiars però, el pressupost total del projecte és de 55.150 euros, dels quals 30.000 són aportats per l’entitat financera.
Ajuts FEDER per al Gaudí Centre El projecte ‘Espai Gaudi i el Modernisme de Reus’ ha estat incorporat per la Direcció General d’Administració Local de la Generalitat de Catalunya en el llistat d’actuacions cofinançades pel FEDER Catalunya 2007-2013. Aquests ajuts europeus representen el 50% del cost d’execució del projecte, un total de 249.865 euros, la resta l’assumeix l’Ajuntament de Reus. Amb aquest projecte, el consistori busca reforçar el contingut expositiu i la capacitat d’atracció del Gaudí Centre amb l’objectiu d’incrementar el nombre de visitants, que l’any passat va ser de més de 79.000 persones, i de retruc donar un nou impuls a la dinamització del sector comercial i de restauració de la ciutat. El projecte presentat per l’Ajuntament i coordinat per l’Agència de Promoció vol entrellaçar tres conceptes claus en la cultura arquitectònica reusenca: el pas de Gaudí a Domènech i Montaner, la configuració del Reus Modernista i Reus com a ciutat modernista del XXI.
DOreus núm 21.indd 8
Metrovacesa, d’acord? fer els deures L’acord que finalment ha subscrit l’ajuntament amb Metrovacesa i que permetrà reprendre les obres del centre comercial de l’avinguda de Sant Jordi és essencialment positiu, ja que s’evita la judicialització del procés i s’albira una solució a un projecte determinant per la capitalitat comercial de la ciutat.
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el conseller delegat de Metrovacesa, Carlos García León.cedida
Redacció
M
etrovacesa ha comunicat que accepta la proposta formulada per l’Ajuntament de Reus i que permet desbloquejar el projecte de centre comercial i d’oci integrat de l’avinguda de Sant Jordi. L’acord de modificació del contracte que aprovarà el ple de l’ajuntament introdueix com a novetat garanties que desenvolupen i detallen els efectes d’un eventual incompliment del pagament del cànon i d’altres obligacions substancial per part de Metrovacesa.
Metrovacesa ha presentat una modificació al projecte de construcció que redueix la volumetria i l’alçada del centre comercial, tot i mantenint la seva superfície total. Així, el centre tindrà un me-
ment pugui gestionar de forma integral les 1.800 places d’aparcament de l’eix de l’avinguda de Sant Jordi. El termini màxim de durada de
n
Les obres es podrien reprendre entre finals d’octubre i principis de novembre nor impacte visual, especialment a la banda del carrer Gaudí, on l’alçada de l’edifici es rebaixarà considerablement. Metrovacesa transferirà a l’ajuntament la gestió i l’explotació de l’aparcament del centre comercial. Això permetrà que l’ajunta-
la concessió es mantindrà en 50 anys. Però, vinculant a l’inici del còmput d’aquest termini l’inici de l’explotació del centre comercial. L’acord de modificació del contracte compromet a l’empresa a sol·licitar les llicències el 13 de setembre; i a iniciar les obres dins els 30 dies següents.
La tardor dels teatres Redacció
L
a programació per aquesta tardor del Teatre Fortuny i el Teatre Bartrina inclou espectacles i expressions escèniques adreçades a una gran diversitat de públics i per a totes les butxaques.
cedida
El Teatre Fortuny puja el teló amb el Tricicle, estrenant a Catalunya l’espectacle ‘Bits’, i per la companyia Sara Baras, que portarà a la ciutat la dramatúrgia flamenca ‘La Pepa’. Entre altres espectacles programats, destacar els concerts d’òpera ‘La Banqueta’, de Gérald Sibleyras, el
‘Rèquiem Alemany’ de Brahms, i la interpretació de ‘La Flauta Màgica’; o l’obra de teatre ‘Sí, primer ministre’, d’Anthony Jay i Jonathan Lynn. Pel que fa al Teatre Bartrina, un concert del grup Pastora inaugurarà la temporada. Entre les propostes també hi haurà el grup Obrint Pas, la presentació del darrer treball de Tomeu Penya, l’obra ‘Ivan i els gossos’, un homenatge a Salvador Espriu, ‘La pell eixorca’, el flamenc de Duquende, una obra dirigida per Joaquim Oristrell, ‘9 maletes’, o el concert del grup de swing tarragoní, Stromboli Jazz Band.
Però la corporació també vol mostrar certa cautela atenent els terminis fixats pel pagament de l’import de l’operació. L’acord estipula uns pagaments menors durant els dos primers anys. Aquest fet és el que genera certa inquietud sobre la voluntat expressa de Metrovacesa de tirar endavant el projecte si avaluem, especialment, el desenvolupament històric de tot aquest conflicte. Amb aquest pagament tan fraccionat sembla que l’empresa vulgui guanyar temps en lloc de comprometre’s des de bon principi amb el projecte pagant el que pertoca. També sorprèn que l’empresa, actualment en mans de diversos grups bancaris, estigui disposat a pagar els interessos de demora a preu de mercat. L’equip de govern ha fet els deures. Ara cal que Metrovacesa faci els seus. I, des de la corporació, es considera prioritari demanar a l’empresa que estipuli els terminis reals d’execució, adaptant proporcions i continguts per elaborar el nou projecte. D’aquesta manera la ciutat podrà definir la política comercial a curt, mig i llarg termini que permeti l’encaix d’aquesta instal·lació d’acord amb les necessitats reals de la ciutat, integrant el nou centre en el model de comerç tradicional reusenc que tants rèdits ha donat.
Cambra Comerç Reus
06/08/13 13:21
DO
9
Agost 2013
DOCOLUMNES Presons de Reus
Un Sant Pere de somni
Eduard Bes En els seus gairebé deu segles de vida, la ciutat ha disposat de diferents presons en el seu nucli urbà o voltants. La primera estança utilitzada com a presó va ser el soterrani del mateix Castell del Cambrer, durant el període medieval, on, a banda, s’hi emmagatzemaven les rendes agrícoles. L’actual carrer de la Presó va acollir la que es considera pròpiament la presó més antiga, fent cantonada amb el carrer de les Carnisseries Velles. L’any 1827 es va traslladar a la plaça del Rei, avui plaça del Condesito, on es va aprofitar per fer una remodelació urbanística important. L’edifici que feia de presó ha esdevingut avui la seu de Caixabank. El 1928 es van obrir unes noves dependències a prop de l’antiga ermita del Roser, al costat de l’actual institut Gabriel Ferrater, que es van utilitzar fins 1968. Avui s’hi troba una escola bressol municipal. Va ser el darrer centre penitenciari de la ciutat. A la presó on ara és l’edifici de Caixabank, hi havia una placa de marbre que hi resava “Odia el delito y compadece al delicuente”. Per cert... encara hi és?
DOreus núm 21.indd 9
UN TOC D’ATENCIÓ
tipus d’olis d’oliva: Verge Extra (I) Xavier Guarque
Jordi Peñalver Els Xiquets de Reus arribaven a la Festa Major de Sant Pere amb un programa de màxims. Es tractava d’intentar igualar la millor actuació de la colla per Sant Pere, feta els anys 1996-97 amb el 2de8 amb folre com a castell estrella. Ja sabem que el resultat ha superat les previsions més optimistes. Només cal dir que ha estat el millor Sant Pere dels 32 anys d’existència de la colla del Baix Camp. A l’hora de muntar el 2de8 la plaça va respondre massivament a la crida demanant col·laboració per posar-se a la pinya, i va ser això el que va donar la seguretat necessària per poder completar el castell. I és això el que els Xiquets busquen amb afany: la necessària complicitat amb la ciutat a plaça. I complicitat també amb els mitjans de comunicació locals, eina fonamental per mantenir el contacte de la colla amb la ciutat i el seu entorn.
Menja Bé i Saludable
Hem pogut saber que el dia 3 de juliol vencia el termini per ser retornats els dits ‘Papers de Salamanca’ a Catalunya, en el cas de Reus, al seu lloc natural de l’Arxiu Municipal. Malgrat el compromís subscrit el 2005, per llei i per l’anterior govern central, fins el moment d’escriure aquestes ratlles, el compromís no s’ha complert. Això, hem fa pensar que, entre aquests que no ens retornen, i els que l’estiu del 2010 ens van “volar” cap a l’Arxiu Històric de l’Arxidiòcesi de Tarragona, van dir per digitalitzar, pot ser si que fa falta una mica més de cura en el patrimoni de la ciutat. Aquells originals de les partides de baptisme, de matrimoni i de traspàs dels reusencs no han tornat i, des de la Prioral, preguntat pel tema dos anys desprès, van confirmar que no tornarien perquè allí estarien més ben cuidats i s’estalviava els costos del seu manteniment. Si aquest era el problema el que calia era gestionar amb qui fos un lloc més adient i un servei de tutoria millor. Tot, tot, abans de deixar amb buits la nostra història documentada, precisament on ha d’estar al complert.
Aquí teniu una sèrie arguments per decidir quin oli compreu i trencar alguns tòpics que circulen com que l’oli verge extra no ‘serveix’ per fregir, que l’oli refinat és millor que el verge o que la baixa acidesa vulgui dir que l’oli no te gust. Primer de tot parlem d’excel·lència. L’oli verge extra, és l’autèntic suc de les olives doncs per la seva obtenció fem servir mitjans mecànics, és a dir, seria l’equivalent a una liquadora amb què fem un suc de fruites, per tant separem el suc de l’oliva de la resta de components i punt. Per això és un producte que conserva totes les propietats, vitamines, compostos antioxidants, …fins a 200 components beneficiosos per la salut descrits a la bibliografia científica. Amb l’oli verge continuem amb el suc d’olives però es permet una acidesa fins a 2º i petits defectes organolèptics. Quan un oli té una acidesa superior a 2º, altres defectes químics o organolèptics fàcilment perceptibles segons la normativa vigent es diu oli llampant i s’ha de portar a la refineria, la refinació realment és una rectificació de l’oli i es fa mitjançant un procés físic i químic, igual que es fa amb els olis de llavors. En aquest procés l’oli d’oliva perd gran part de les components saludables però conserva essencialment la seva estructura química. És un oli quasi transparent sense color i sense gust que pel seu consum s’ha de barrejar amb una proporció d’oli verge. Amb la denominació d’oli d’oliva trobem els olis que porten barreja d’oli refinat i oli verge, entre els quals trobem els anomenats ‘suaus’ que porten quasi la totalitat d’oli refinat els ‘sabor’ amb un percentatge similar d’oli refinat i verge. Aquests olis fets amb barreges són els que tenen més consum actualment venuts com ‘oli d’oliva’. Per últim tenim també els olis de sansa d’oliva (orujo) que s’extreuen químicament del subproducte de l’almàssera.
Fernando Sarasa
06/08/13 13:22
10
DOFOTO
Agost 2013
DO
Vols que la foto de la teva entitat, associació, empresa o organització surti publicada al DOreus amb motiu d’alguna celebració o esdeveniment especial? Només ens has d’enviar una foto amb el text a publicar a info@doreus.com
T’esperem!
Presentació de les parelles lingüístiques del programa voluntariat per la llengua del Centre de Normalització Lingüística de l’Àrea de Reus.
Acte de lliurament de premis del ‘I Certamen Literari, de Dibuix i Fotografia de Sant Jordi’, organitzat pel Patronat Foc Nou de Reus. Lola Romero
DOreus núm 21.indd 10
06/08/13 13:22
DO
11
Agost 2013
Llibre: ‘La poesia catalana’ de F. Bartrina/ Pel·lícula: ‘Casablanca’ / Cançó:
DOENTREVISTA
Qualsevol d’en Lluís Llach / Plat: Escudella / Beguda: Canya/Vermut de Reus
Teresa Gomis Segona Tinent Alcalde Ajuntament Reus
“Quan s’obre el llum, s’ha de pagar” servei, ja que no és així. Només cal llegir als mitjans les cartes d’agraïment dels pacients que superen amb escreix les cartes de queixa. Els nostres professionals creuen en la seva feina i la fan de la millor manera que saben, tot i les llistes d’espera, que fa que s’operi, fins i tot, fora d’hores.
Redacció
E
stadista amb un gran coneixement del món educatiu i docent, per la seva extensa trajectòria professional, Teresa Gomis ocupa des de fa dos anys el càrrec de Segona Tinent d’Alcalde a l’Ajuntament de Reus, amb el que té un contacte directe amb el món de la salut, que estima i admira, igual que amb el món de la joventut, la seva altra passió. Quin balanç professional fas d’aquests dos anys al càrrec? El balanç que faig és bo, sinó aniria contra mi mateixa, demostrant que sóc poc responsable i eficient. De totes maneres, és un balanç d’endreçar l’ajuntament, ja que quan vam entrar ens el vam trobar en una situació d’una gran complexitat per la seva pròpia dimensió, i amb moltes coses poc lligades. El problema de Reus és que es va governar com si fos casa d’un mateix, i això no s’ha de fer, i ens ha portat en el moment actual, tan judicialitzat amb casos com la Fira o Metrovacesa, que han endeutat a tota la població. El que voldríem és arribar al final de la legislatura amb tots els temes sanejats. Parlant de sanejament, el Grup Salut està sanejat? El Grup Salut, el qual dirigeixo, i per extensió Sagesa, està net i amb una bona estructura i un bon funcionament, i amb una gran capacitat empresarial i uns grans professionals al capdavant. S’autofinança, però la Generalitat li deu diners, i aquests deutes fan que la tresoreria sigui la que és, sense oblidar al Pla de Salut del govern al qual pertany, i al que ens hi hem d’adaptar. Una de les accions que heu emprès per tal de millorar la gestió ha estat reduir el Consell d’Administració... Sí, el Consell d’Administració té les mínimes persones que ha de tenir, però rellevants en coneixements, ja siguin economistes, auditors o administratius, que posen sobre la taula tots els te-
DOreus núm 21.indd 11
Tot i la situació actual, hi ha lloc per a algun nou projecte? De projectes sempre n’hi ha,
de tot Catalunya, perquè els municipis que hi estiguin interessats s’hi puguin afegir. Com estan funcionant les escoles bressol de la ciutat? Les sis escoles estan funcionant molt bé a nivell de gestió amb un personal molt implicat i la gent hi deixa tranquils als nens. Ara, sempre que puguem fer alguna cosa més per millorar el servei, ho farem.
n
“La meva feina és desgastadora sense semàfors verds, però tampoc vermells”
cedida
mes per discutir-los i treballarlos conjuntament. Com s’està portant la gestió i
econòmica evident realitzada per l’anterior govern, que ha provocat tot un seguit de denúncies i imputacions, i això és
n “El Grup Salut està net i amb una bona estructura i un bon funcionament, i amb una gran capacitat empresarial i uns grans professionals al capdavant” coordinació de congressos i convencions a l’Hospital Sant Joan? L’hospital és un centre amb una envergadura el suficientment gran com perquè, tothom que vulgui tirar endavant un gran esdeveniment, el pugui fer aquí, perquè és molt lluït i hi cap molta gent, i amb utillatges que compten amb les últimes tecnologies, tot i que gran part encara es deuen. Darrerament, hem fet molts congressos, com el de radiologia o el de gastroenterologia. El problema actual de l’hospital no és poder o no acollir aquests esdeveniments, sinó que no té ‘cash’ i, per tant, la gestió se’n ressent. El Pla de Salut de la Generalitat diu ben clar que s’ha de donar serveis als hospitals.
molt trist. El que també és cert és que l’hospital no ha de ‘tapar’ amb congressos la manca de
com el projecte de Mútues i Privats, o el projecte de Turisme Sanitari per aprofitar els espais que tenim tancats. Hi ha iniciatives però algunes estan encara a les bassaroles, però aniran sortint. De totes maneres, el projecte que ja és una realitat, i pioner a tot Catalunya, és l’iSAD, el Servei d’Atenció Domiciliària d’I+D, engegat conjuntament amb l’Institut Català de la Salut, on les treballadores socials, quan van a fer el servei domiciliari, porten una PDA amb elles i fan el seguiment de la persona que atenen i si hi ha una incidència es gestiona immediatament. Tenim previst, de cara a la tardor, fer una presentació aquí a Reus a nivell
I per acabar, quin balanç d’aquests dos anys fas a nivell personal? Jo el que vull aconseguir, quan finalitzi el mandat, és haver endreçat, que totes les factures, contractes i convenis estiguin justificats i en regla, sent equànime amb les subvencions, i que s’ajudi i es valori a tothom, mimant molt les entitats, ja que donen valor afegit a la nostra societat. I jo des de l’ombra intento parlar amb tothom, no per anar a buscar vots, sinó per saber com està la població, i si es pot ajudar amb alguna cosa perquè tothom se senti més a gust, millor que millor. Jo no he vingut aquí per lluir-me.
Aquesta és una de les crítiques que més rep l’hospital. Molts congressos i pocs serveis... El fet és que hi ha una aposta
06/08/13 13:22
12
Agost 2013
DO
DOESPECIAL
Cultura de ter Genets de l’asfalt Laura Rosich
F
ins fa relativament poc el ‘longboard’ era un total desconegut al Camp, però aquesta cultura i pràctica esportiva està creant escola i adeptes en aquesta zona i no és difícil trobar-te amb grups de joves en places, urbanitzacions a mig construir i carrers poc transitats que practiquen tricks o fan descensos derrapant a tota velocitat sobre taules que recorden als skateboards primitius dels anys 80. Parlar de ‘longboard’ implica tornar als orígens dels esports de taula sobre rodes, tornar a la California dels 80, quan l’skateboard encara no havia evolucionat com l’esport que és avui en dia. Aquelles antigues taules de més dimensió, més estables, amb rodes més grans i amples que permetien fer sobre l’asfalt moviments típics del surf, actualment, s’han reformulat sota el nom de ‘longboard’. La versatilitat d’aquest esport s’aprecia en l’ampli ventall de modalitats que es poden arribar a practicar: des de fer ‘carving’, bombejant la taula i fent girs aprofitant el pendent, l’sliding’, fent baixades derrapant, el ‘downhill’, el vessant més extrema, baixant pendents a gran velocitat, fins al ‘dancing’, molt visual, que consisteix a fer moviments sobre la taula en superfícies sense pendent. A les xarxes socials es creen grups d’afinitat entre practicants de ‘longboard’ segons l’indret on viuen, aquí al Camp, en molts casos, trobades per patinar de manera esporàdica han esdevingut l’inici d’amistats i de projectes comuns que tenen com a centre la passió per aquest esport. Molts d’aquests joves coincideixen en què, el que els enganxa del ‘longboard’ és la injecció d’adrenalina que comporta la seva pràctica o l’experimentació amb els propis límits cada vegada que es proposen fer algun moviment sobre la taula.
DOreus núm 21.indd 12
06/08/13 13:22
13
erra i de paret Art al mur E
n moltes parets de la ciutat de Reus ens podem topar amb murals de grans dimensions i ‘graffiti’ que son autentiques mostres d’art suburbà. Reus no es com el metro de Nova York, ni tampoc hi ha cap misteriós i famós Banksy però és una ciutat amb artistes de molta qualitat en la tècnica del ‘graffiti’ i, per les dimensions del municipi, és un lloc amb molts espais legals perquè els artistes puguin pintar i els murs esdevinguin quelcom més que totxanes i ciment. A principis de la dècada del 2000, Reus viu el que podem anomenar, el boom del graffiti, molts joves prenen com a referència la cultura hip hop i les seves diferents vessants i comencen a pintar en molts espais de la ciutat. Aquestes pintades, en molts casos son firmes fetes de manera ràpida en algun lloc on està prohibit pintar, en l’argot ‘graffiter’ s’anomena ‘bombing’. La pràctica del ‘bombing’ va suposar una allau de denúncies per part de molts establiments i negocis de la ciutat i, artistes i Ajuntament de Reus acorden un conjunt d’espais a la ciutat on la pràctica del ‘graffiti’ fos legal i normalitzada: com pàrquings de zona blava i carrers com l’Avinguda dels Jocs Olímpics, que avui encara son pures expressions d’art ‘underground’. Molts dels murals que omplen aquestes zones són d’aquesta primera generació de joves que va començar a pintar i que poc a poc, han perfeccionat la seva tècnica, fent estudis de colors i perspectives abans d’elaborar un mural. En molts casos, també ha derivat en una professionalització de la pintura urbana, un clar exemple és el graffiti que decora la façana del Mercat del Carrilet, 150 metres quadrats de mural ple de referències culturals reusenques, obra de Gasic Painter i Trifón Maynou.
DOreus núm 21.indd 13
06/08/13 13:22
14
Agost 2013
DO
DOESPECIAL
FETITXE 13, cantant de hip hop
“Mai em mossegaré la llengua” P
orta la lírica del rap a les venes i és un dels referents d’aquesta escena musical a Reus, Fetitxe 13 torna a aparèixer als escenaris amb nou material: “This is Tarrako”, un ‘mixtape’ amb col·laboracions de cantants i dj’s de la zona que, a més de ser un retrobament amb vells companys, és una bona mostra del hip hop que s’està escoltant al Camp.
Com comença Fetitxe 13, el projecte beu de la teva antiga experiència a La Vía Muerta o és un projecte artístic més personal? El projecte de Fetitxe 13 comença a prendre forma el 2008 quan em plantejo treure un treball en solitari al marge del meu grup d’aleshores, La Vía Muerta. D’aquella fase aprenc la gran majoria de coses que sé, però en aquells moments necessito reivindicar-me individualment per superar una etapa dura de la meva vida. Al 2009 entro a gravar les primeres proves a
l’estudi, el 2010 faig els primers concerts amb banda i el 2011 presento la meva primera referència ‘Antes de morir yo decido qué me espera’ amb la que fins el dia d’avui, he girat per diferents punts del mapa realitzant unes 100 actuacions. Fetitxe 13 entén el hip hop com a lírica únicament o la lírica ha de portar un missatge clar que reflecteixi l’entorn i el context de diferents realitats? Intento parlar del que sento. I, malauradament, el context que ens ha tocat viure és ple d’injustícies i és difícil no connectar amb el dolor, sigui el propi o el de tanta gent arreu del món. No em considero el típic cantant banal i egocèntric, només preocupat per si mateix. Però tampoc sóc un artista pamfletari. Mai em mossegaré la llengua però no crec a limitar l’art: la música ha de ser un vehicle d’expressió lliure i posar-li condicions, siguin quines siguin, és matar-ne l’essència.
Ara treus nova maqueta, és sinònim d’evolució o està més enfocada a ser una retrospectiva de com es troba la cultura musical del hip hop al Camp? A principis d’aquest any 2013 trec un treball de rmx de les cançons de la primera maqueta: ‘Antes de morir yo decido qué me espera remixes’. La majoria de productors que hi participen són del Camp de Tarragona i això em dóna la idea de fer ‘This is Tarrako’, una ‘mixtape’ amb col·laboracions exclusivament d’aquí, tant de productors, com de dj’s i cantants. Sí que és una mostra del que s’està fent per casa nostra... Però no era la intenció inicial. Tot i que m’agrada si contribueixo a donar a conèixer l’escena. Al Camp hi ha molta diversitat i qualitat. Per a mi aquest nou treball és una manera de passar una bona estona amb vells amics amb qui, per coses de la vida, ja no ens veiem tant com abans. I si de compartir unes hores en surt una cançó, millor que millor.
cedida
Billy Nirvana tatuador
“No hi ha educació de tattoo” Quin va ser el detonant que et va fer entrar en el món dels tatuatges? Sempre m’havia agradat dibuixar, però mai li havia posat masses ganes al tema. Arrel d’anarme a tatuar, em va començar a picar la curiositat i em vaig anar animant, fins a comprar-me el meu primer equip i anant-me formant de manera autodidacta, ja que aquest món és molt tancat, i pocs professionals comparteixen el seu saber i coneixements.
JS
D
es del 1997, que el Jordi López, més conegut com Billy Nirvana, es dedica a posar la seva empremta artística als cossos que es van a tatuar al seu estudi, Nirvana Tattoo, situat al carrer de Les Galanes de Reus, on compta amb una clientela fidel que van augmentant amb els pas dels anys per la seva gran professionalitat artística.
DOreus núm 21.indd 14
Quina va ser la teva primera experiència professional? Va ser a un estudi de Bonavista, Kpricho Tattoo, del 99 al 2003, que és on vaig aprendre tota la tècnica necessària per posarme pel meu compte, tant a nivell professional com personal. Quan vas trobar el teu propi estil de tatuatge?
Des de sempre que m’ha agradat el tatuatge oriental pel significat que té i la cultura que representa. Últimament, m’he decantat bastant cap al tatuatge japonès realista, treballant molt els retrats.
Quin és el teu procés creatiu? Si la peça és molt elaborada, treballo sobre un model en paper, que he dibuixat prèviament i el copio sobre la pell, i si és el cas d’un retrat, es calca al mil· límetre. I, si el tatuatge no té més complicació, treballo a mà alçada directament a la pell, jugant amb l’anatomia del cos. Quin és el tipus de clientela amb la que comptes? I què et demanen? Tinc una mica de tot. Des del client que es ve a fer el primer tatuatge al que ja hi entén una mica i busca el meu estil.
Com veus el món del tatuatge a dia d’avui? La professió s’ha prostituït molt per culpa del gran nivell d’intrusisme laboral que existeix al sector. A dia d’avui, qualsevol es pot comprar un equip i exercir de tatuador sense ser-ho, amb tots els riscos que comporta. Quins consells donaries a una persona que es vulgui tatuar? Sobretot, que vagi a un estudi professional i que s’informi del tatuador que allà hi treballa, demanant-li per veure el seu ‘book’, i si compleix amb totes les mesures d’higiene. I per altra banda, que s’asseguri del que vol i com ho vol, per no penedir-se, ja que no hi ha marxa enrere. Hi ha cultura però no educació de tattoo, ja que no es pot dubtar del tatuatge que vols ni regatejar per una cosa que anirà amb tu tota la vida.
06/08/13 13:22
DO
15
Agost 2013
DOEDUCA
De l’escola al casal d’estiu
i a la mateixa seu social, del 25 de juny al 6 de setembre; Casal La Vitxeta, organitzat per l’AMPA Vitxeta, a l’Escola La Vitxeta, del 2 al 6 de setembre; Casal Joan Rebull, organitzat per l’AMPA Joan Rebull, a l’Escola Joan Rebull, del 2 al 6 de setembre.
Activitat lúdica a Mas Pintat.JS
Redacció
L
’Ajuntament de Reus va iniciar, al finalitzar el curs escolar, les activitats d’estiu per a infants i joves que organitza directament o bé en col·laboració amb les entitats de la ciutat, i que suposen una oferta setmanal de més de 2.100 places. Els infants de 3 a 12 anys ja tenen a la seva disposició, des del passat 25 de juny fins al 6 de setembre, l’oferta de Casals d’Estiu, que han iniciat la seva activitat, fruit de la col·laboració
“Nosaltres col·laborem amb el Casal Adaptat per la especificitat de la canalla que hi va, que pateixen una discapacitat greu, i que està gestionat per l’AMPA de l’Escola Alba. En el seu dia, es va crear perquè els pares no s’acabaven de sentir prou còmodes amb el que hi havia”
Montserrat Vilella
Regidora Benestar Social
DOreus núm 21.indd 15
entre les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes, les entitats de lleure i l’Ajuntament. Els Casals d’Estiu proposen als infants un gran ventall d’activi-
infants al juliol; 250, a l’agost; i 24, al juny i setembre. L’oferta total és de 4.250 inscripcions setmanals durant tot l’estiu.
Casal adaptat Organitzat per l’AMPA del CEEP Alba, durant l’1 de juliol i el 2 d’agost a l’Escola Alberich i Casas, en col·laboració amb l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus, el Casal Adaptat està adreçat a infants escolaritzats en centres d’educació especial i els seus germans. Entre les activitats que es realitzen destaca la teràpia assistida amb gossos, que és una novetat d’enguany i suposa una ampliació de l’oferta terapèutica
d’aquest casal, on hi participen infants amb diferents graus de discapacitat. Les teràpies assistides amb animals són interaccions que incorporen un animal com a part del tractament, amb l’objectiu directe de promoure la millora de les funcions físiques, psicosocials i cognitives dels infants, dirigides per un especialista. Casal Petit del Mas Pintat Durant els mesos d’estiu, Mas Pintat continua actiu amb les activitats del Casal Petit, adreçat a infants d’1 a 6 anys, de l’1 de juliol al 30 d’agost. Aquest casal d’estiu, organitzat per la regidoria de Família i Gent Gran, promou l’educació en el lleure de la primera infància i facilita la conciliació laboral i familiar. Les ac-
Els casals que estan en marxa
n
Els set casals d’estiu ofereixen un gran ventall d’activitats de lleure de caràcter educatiu tats de lleure de caràcter educatiu, que tenen lloc de dilluns a divendres, en horari de matí, i amb la possibilitat de casal de tarda i de serveis complementaris d’acollida i de menjador. S’organitzen set casals, amb una capacitat màxima setmanal de 610
“Des de la regidoria organitzem a Mas Pintat el Casal Petit, que va començar l’1 de juliol i finalitza el 30 d’agost, i va adreçat als nens d’1 a 6 anys, sent l’únic casal d’estiu que cobreix aquesta franja d’edat. Una altra novetat d’enguany és que hem ampliat l’horari del casal, de 8.30 a 13.30 h, millorant la conciliació laboral i familiar”
Misericòrdia Bonfill
Regidora Família i Gent Gran
durant els mesos d’agost i setembre són el Casal AEG Ben Enllà, organitzat per AEG Ben Enllà, a l’Escola Teresa Miquel, de l’1 de juliol al 23 d’agost; Casal Fem-nos Amics, organitzat per l’Associació Esplai Fem-nos Amics, a l’escola General Prim,
“Des de l’inici de la campanya dels Casals d’Estiu, ja hem tingut 4.250 inscripcions setmanals durant tot l’estiu, i hores d’ara ja tenim 1.277 inscripcions fetes. La valoració que fem és bona, però hem notat que, a diferència d’altres anys, les inscripcions es realitzen a última hora, segons les necessitats de les famílies, però amb un degoteig constant”
M. Dolors Sardà
Regidora Ensenyament
Teràpia assistida amb gossos al CEIP Alberich i Casas.JS
tivitats que es realitzen són molt diverses, com jocs d’aigua, psicomotricitat, narració de contes, manualitats, entre d’altres.
“El que prioritzem en els nostres casals del barri Gaudí i Sant Josep Obrer és la integració i la convivència de totes les famílies que en formen part, i que els nens es barregin uns amb els altres, independentment de la classe social, fet que enriqueix molt les relacions”.
Dolors Compte
Reg. Convivència Immigració
‘Conviu a l’estiu’ El programa ‘Conviu a l’estiu’, organitzat, durant el mes de juliol, per la regidoria de Convivència i Immigració a traves del Pla Comunitari, posa en marxa un nou espai d’activitats a l’Escola Ciutat de Reus per als infants del barri Gaudí. Aquestes noves activitats d’estiu s’afegeixen a la feina feta des de fa més de cinc anys a l’Escola Rosa Sensat del barri Sant Josep Obrer. Enguany, les activitats previstes porten per títol ‘Som exploradors’. Es fan classes de repàs escolar, pintura, manualitats, activitats esportives, jocs d’aigua i una sortida a les piscines municipals una vegada a la setmana.
06/08/13 13:22
16
Agost 2013
DO
DOSALOU NITS DAURADES SALOU ‘13
Salou, estiu de festa i vacances Els estius a Salou no solament són sinònim de vacances i de lleure, sinó que tenen un referent ben conegut a la Costa Dauarada perquè és la celebració festiva més especial: les Nits Daurades. Una festa que és un valor afegit en un municipi com el nostre, ja que ofereix una sèrie d’actes culturals, populars i tradicionals, i d’activitats lúdiques i musicals, perquè en puguin gaudir els nostres visitants i els nostres veïns i veïnes. La festa es converteix així en una forma de donar la benvinguda a tothom que ens visita, perquè és la nostra millor forma de mostrar que acollim tothom amb la millor disposició i hospitalitat, fent de la seva estada uns dies únics en un lloc idoni per a les seves vacances. Però la festa d’estiu també es converteix en un element que ajuda a complementar i diversificar l’oferta d’oci de la nostra destinació turística, i actua també com una eina promocional per donar-la a conèixer i mantenir-la en l’imaginari de la gent, sobretot en àmbits de certa proximitat. Salou és un municipi turístic que té la voluntat de projectar entre les famílies i persones que ens visiten la imatge de ser un gran centre d’oci i divertiment, i per això organitza unes festes que són una bona plataforma de prestigi i de qualitat per a la ciutat, ja que allò que realment ens interessa és el record d’una experiència vacacional com cap.
Pere Granados
Alcalde de Salou
CEDIDA
PROGRAMA DIJOUS, 8 D’AGOST INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “Figuras y coincidencias” DE L’ARTISTA LOLA BERENGUER, guanyadora del VII Premi Salou de Recerca Pictòrica 2012-Memorial José Luis Rubio Sáez 20.00 HORES TORRE VELLA
DIVENDRES, 9 ACTE INAUGURAL DE LES NITS DAURADES 2013PREGÓ DE FESTA MAJOR, a càrrec de Sr. GONZALO CEBALLOS WATLING, Director de l’Oficina Espanyola de Turisme a Dublín. 20.45 HORES PATRONAT DE TURISME, XALET TORREMAR (PASSEIG JAUME I) Seguidament, GRAN TRONADA D’INICI DE FESTES, PASSEIG JAUME I NIT DEL FOC. Amb la participació dels Diables Maleïts, les Bruixes “Latemó”, el Xaloc, la Morena de Salou i la colla invitada de Tortosa Associació Cultural i Juvenil 7 Cervells amb la bestia de foc Hydracus. 21.30 HORES PASSEIG JAUME I. PASIÓN FLAMENCA a càrrec de la companyia Mónica Novillo.
DOreus núm 21.indd 16
23 HORES PLAÇA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES
DISSABTE, 10 FOLKLORE ARAGONÈS A càrrec del “Grupo Folklórico Jaume I” i el grup convidat Asociación Cultural Villa de Longares. Organitza l’Associació Cultural Aragonesa de Salou. 12.00 HORES C/ RAFEL CASANOVAS ( CAS ÀNTIC) 20.00 HORES FONT LLUMINOSA XIC’S DAURADES Vine a gaudir dels inflables més refrescants de l’estiu! 17.00 a 20.00 HORES A L’ESPIGÓ DEL MOLL ACTUACIÓ CASTELLERA I EXHIBICIÓ DEL GRUP DE BALL DE BASTONS DE SALOU 19.00 HORES. PASSEIG JAUME I- A L’ESPIGÓ DEL MOLL Amb l’actuació de la colla castellera Colla Vella Xiquets de Valls. CALADA DE LES “MALLES DE SANT PERE” Exhibició de pesca tradicional a càrrec de la Societat de Pescadors Santa Maria del Mar de Salou. 20.30 HORES PLATJA DE PONENT FINAL WORLD FAHION FACES 22.00 HORES
PLAÇA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES
DIUMENGE, 11 XIC’S DAURADES Vine a gaudir dels inflables més refrescants de l’estiu! 17.00 a 20.00 HORES A L’ESPIGÓ DEL MOLL PORTAVENTURA ON TOUR 18.30 i 20.00 HORES FONT LLUMINOSA ACTUACIÓ DELS GEGANTS, LA MULASA I ELS NANOS DE SALOU, ACOMPANYATS DELS GRALLERS LA TAROTA DE SALOU 19.30 HORES PASSEIG JAUME I GALA LÍRICA A càrrec de Carlos Cogul, (baríton) i Yoko Suzuki (piano). Clàssics populars del repertori clàssic internacional 22.00 HORES PLAÇA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES
DILLUNS, 12 PORTAVENTURA ON TOUR 18.30 i 20.00 HORES FONT LLUMINOSA TROBADA D’HAVANERES, amb els grups Bergantí i Penjats de l’ham 22.30 HORES PLAÇA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES.
DIMARTS, 13 CONCERT DE SEGURIDAD SOCIAL 22.30 HORES PLAÇA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES Viu en directe una de les bandes més importants de la història del pop-rock espanyol
DIMECRES, 14 ROSA EN CONCERT 22.30 HORES PLAÇA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES Gaudeix d’una de les veus més espectaculars del panorama musical.
DIJOUS, 15 MISSA FESTA MAJOR ESGLÉSIA STA. MARIA DEL MAR 20.00 HORES PROCESSÓ DE LA MARE DE DÉU 20.45 HORES (Recorregut: Sortida de l’Església Sta. Maria del Mar, Passeig Miramar fins l’Espigó del Moll on s’iniciarà la processó marítima. Un cop finalitzada continuarà pel Passeig Jaume I) GRAN CASTELL DE FOCS D’ARTIFICI, a càrrec de la pirotècnia Tomas SL. 22.45 HORES PASSEIG JAUME I
“LA BANDA DEL DRAC” PLAÇA DE LES COMUNITATS AUTÒNOMES
DIVENDRES, 16 CONCERT DE MELENDI 22.00 HORES. CAMP MUNICIPAL DE FUTBOL DE SALOU Preu de l’entrada anticipada: Entrada Premium: 42 € Zona General: 27 € Preu de l’entrada a taquilla: Entrada Premium: 47 € Zona General: 32 €
Punts de Venda: - Xarxa de Ticketmaster - Salou: Regidoria de Cultura i Festes. C/ Advocat Gallego, 2 de Salou, Patronat Municipal de Turisme: Plaça Europa i Passeig Jaume I de Salou.
DIVENDRES, 16 DISSABTE, 17 i DIUMENGE, 18 FESTIVAL ANDÉN ZERO 2013 Música, ball i DJ’s i molt més sota la denominació d’origen Salou. 20.00 HORES PLAÇA DE LES COMUNITATS AUTONOMES
Seguidament, ACTUACIÓ DE L’ORQUESTRA
06/08/13 13:22
DOreus núm 21.indd 17
06/08/13 13:22
18
Agost 2013
DO
DORECORDS
La platja de Reus FOTOGRAFIes Foto 1. L’edifici de banys i balneari de la USSA ( 1930) – Pere Vidiella Simó / CIMIR
Foto 2. Les casetes de bany de Salou (1930) – Estanislau Pedrola Rovira / CIMIR
FOTO 1
Les platges de Salou han estat, des de mitjans del segle XIX, un dels llocs d’estiueig preferits pels reusencs. En aquesta època van començar a establir-s’hi les casetes de bany i les famílies benestants reusenques feien mans i mànigues per a poder-ne gaudir, ja fos en propietat o en lloguer per a la temporada dels banys. Poder tenir una caseta de bany a la platja de Salou significava tenir un bon estatuts social, venia a ser una segona residència. Algunes d’aquestes casetes tenien lliteres i cuina i les més preuades eren les que comptaven amb una terrassa porxada que permetia poder seure i dinar a l’ombra, sense haver de trepitjar la sorra. Però no tots els banyistes disposaven de caseta; altres muntaven tendals i instal·laven cadires i taules i totes les comoditats per a poder passar el dia. El matí dels dies festius una processó de carros i tartanes enfilaven la carretera de Salou i
DOreus núm 21.indd 18
qui no hi anava amb el carro i la mula baixava a la platja amb el Carrilet, que unia Reus i Salou i des de l’any 1887. El Carrilet va esdevenir durant gairebé cent anys el mitjà més popular per anar a passar el dia vora el mar. Cada estiu les platges de Salou eren envaïdes per una multitud de reusencs, que, a part de banyar-se o simplement passejar, hi plantaven les més diverses activitats, des de les colònies escolars fins a la palanca de salts del Ploms, barques de rem, torneigs de tir o festes de colles de tota mena. Al voltant dels anys vint es construeixen els primers xalets de Salou i el balneari de la USSA, que marquen l’inici del desenvolupament turístic de la vila que s’obre als turistes procedents d’altres indrets de l’estat i de l’estranger. Cap als anys 70, i coincidint amb la desaparició del Carrilet (el 1975), Salou comença a ser també la destinació preferent dels reusencs per a l’oci nocturn, que omplen els bars musicals i discoteques de la població.
FOTO 2
06/08/13 13:22
DO
19
Agost 2013
DOENTITATS
“30 anys… i tan frescos!” va escollir la zona sud-est de la ciutat, els terrenys on hi havia hagut l’estació del tramvia que connectava Reus amb Salou. En el moment de la concessió de les parades del Mercat del Carrilet, l’Ajuntament va donar prioritat als concessionaris per demanar parada al nou mercat. El Mercat del Carrilet es va construir en pocs mesos i es va inaugurar el 27 de juny de 1983 amb l’alcalde Anton Borrell. Segons els documents municipals que es poden consultar a l’Arxiu, l’element més característic del Mercat, la façana, està feta amb plaques de formigó prefabricades, valorades en més de set milions de pessetes a l’època, al voltant de 44.000 euros.
Dia de la inauguració del Mercat del Carrilet.niepce
Redacció
A
meitat del segle XX, quan es traslladen les parades del Mercadal a l’edifici del mercat, de nova construcció, on ara hi ha el Mercat Central, es tanquen també els més de cent punts de venda que hi havia a les Pescateries, ara Peixateries Velles, dedicades a la venda de carn i peix. Aquest tancament va ser temporal i no va arribar a l’any. A partir d’aquell moment, l’activitat
El plec de condicions del concurs relatiu a la redacció del projecte de construcció d’un mercat
comercial a les Peixateries va durar una trentena llarga d’anys, fins que es va posar en marxa el Mercat del Carrilet. Es va eliminar l’estructura metàl·lica i la teulada que cobria l’espai i tots els venedors van haver d’emigrar, tret de dos o tres, que s’hi van quedar perquè estaven situats als baixos de les cases. Amb l’augment del nombre d’habitants de la ciutat a partir de 1960 va agafar força el projecte de construir un segon mercat municipal a Reus: per fer-ho es
Isabel Besora
Tresorera Assoc. Venedors
DOreus núm 21.indd 19
“Porto aquí al mercat des del primer dia, després d’estar vuit anys a les Peixateries Velles. O sigui que hi porto 30 anys i espero poder jubilar-me aquí, ja que no puc passar 30 anys més aquí. El més important és que som com una família, tant paradistes com clients, i ens portem molt bé tots”.
Glòria Guinovart
Pesca Salada Glòria
Antònia Juan
Presidenta Associació Venedors Mercat Carrilet
La mare de l’Antònia Juan fa 48 anys que va muntar una polleria al Mercat Central de Reus, i ara fa 30 anys es va traslladar amb la seva altra filla al Mercat del Carrilet, per, al cap de dos anys, anar-hi ella. La meitat justa d’aquests anys és el temps que porta l’Antònia com a representant dels actuals 33 paradistes del mercat. Va acabar sent presidenta per una proposta que va sorgir en una reunió, ja que no hi havia gaire gent predisposada a treballar pel mercat, i va sortir escollida.
Parada actual de fruita i verdura al mercat.JS
a l’illa del Carrilet també va incloure’n l’explotació, mitjançant concessió administrativa. La gestió privada només va durar uns anys i a principis de 1990 l’Ajuntament va recuperar-ne la concessió i va encarregar-se de l’explotació i la gestió a través de l’empresa municipal AMERSAM. “Jo vaig venir de les Peixateries Velles, mentre la meva mare es va quedar allà, per veure què passava. I ja fa 30 anys que estic aquí, durant els quals hem treballat molt, però també hem fet molt bons amics, tant pel que fa a companys venedors com clients”.
LA gran família DEL MERCAT
“De tots aquests anys, he tingut vivències de tota mena, perquè aquí hi he passat la vida. I de moments n’hi hagut de bons i dolents. Ara estem en aquí crisi que sembla que no acabarà mai, però si vam superar el tema de la ‘Vaques Boges’, ho superarem tot, ja que tenim una clientela molt bona i fidel, que busquen un tracte proper i personal”.
M. Rosa Masip
Carnisseria Masip
El desembre de 2011, el Mercat del Carrilet fa un pas més enllà i canvia de fesomia amb un mural de grans dimensions elaborat amb la tècnica del grafiti. La transformació dels 150 m2 de façana és obra de dos artistes grafiters de la ciutat, Gasic Painter i Trifón Maynou. *L’article conté informació extreta de l’assaig de Ramon Amigó ‘Les Places del Mercat a la ciutat de Reus’ (Edicions del Centre de Lectura, Reus, 1999)
De tots els anys que porta al capdavant del mercat en fa un balanç molt positiu, quedant-se sobretot amb l’ambient entre els paradistes i clients. Tots es coneixen i ja saben el que volen abans de que els ho demanin. La relació del mercat amb altres entitats o institucions de la ciutat sempre ha estat bona, gràcies la gestió de l’Antònia, que ha aconseguit línia directa amb Amersam, l’entitat gestora, agilitant molt més tots els processos. Tot i la crisi actual, el Mercat del Carrilet no ha parat de treballar ni un sol dia, fet del que se sent especialment orgullosa la seva presidenta. I per demostrar-ho, per al 30è aniversari del mercat, han organitzar moltes activitats per als clients
06/08/13 13:22
20
Agost 2013
DO
DOCOMERÇ Joieria Fort
210 anys d’il·lusió que s’acaben Judith Guiovart
M
olts són els reusencs que desconeixen, i amb els quals m’inclouria si no hagués descobert fa pocs dies, que a la ciutat tenim la joieria més antiga de Catalunya. Situada al ben centre de la ciutat, en plena Plaça del Prim, a l’entrada del Carrer Llovera, trobem un establiment singular i la joieria més antiga de Catalunya fundada el 1803, la Joieria Fort, amb una trajectòria de 210 anys, i passant per sis generacions d’orfebres, de pares a fills, quan duia el nom de Joieria Pascual, i passant a ser la Joiera Fort, tal i com la coneixem avui, a partir de que és Teresa Pascual, una de les filles i la sogra de l’actual propietària del negoci, que adoptant el cognom del marit va canviar el nom del negoci. Actualment trobem al capdavant a la Sr. Fort, la Mary Sendrós, la muller de Jaume Fort Pascual, el que va ser l’últim orfebre de la família i, malauradament serà
ella l’encarregada d’abaixar definitivament les portes d’aquest establiment històric, el pròxim 31 d’agost. Deixant de banda els rumors i demés hipòtesis sobre el tancament d’aquest comerç, podria afirmar que la conjuntura econòmica actual ha fet que siguin molts els comerços que han hagut d’abaixar persianes, però podria afirmar que sempre ha vingut acompanyat per altres factors. Així doncs, és clar que ha estat un factor decisiu, però el que veritablement ha portat a la propietària a prendre aquesta decisió ha estat la desil·lusió i el desencís cap al públic, i en ocasions el poc respecte rebut en vers l’establiment i els seus productes. A l’aparador de la Joiera Fort, trobem una mostra de les joies que ofereixen, d’estil clàssic, però elegants i ben treballades. Si és ben cert, que potser no el que estem acostumats a veure a la majoria de joieries de la ciutat, però si
unes peces de qualitat i amb un encant particular que recorden aquelles joies que passen de generació en generació i que es converteixen en l’herència més apreciada per aquell, i sobretot aquella que la rep. Un veritable tresor alguns d’ells que també han sobreviscut a més d’una generació dins de la pròpia joiera. Tresors que fins a finals de mes podem adquirir amb un preus molt especials i alhora descobrir el que veritablement s’amaga en aquest establiment històric, que de ben segur us sorprendrà. Després de la meva última visita a la joieria, entre emoció i tristesa m’acomiado de la Sr. Fort, una senyora plena d’energia i vitalitat, activa però ara, desil·lusionada i nostàlgica recordant el que havia sigut el seu establiment i tots aquells que li havien dedicat la vida, i trista per haver de ser l’encarregada d’escriure les últimes línies d’aquesta història d’orfebres i de la joiera més antiga de la ciutat.
Supermercats Michelangelo
La millor fruita i verdura Supermercats Michelangelo compta amb una gran nau industrial a La Canonja, on els millors proveïdors de fruita i verdura del territori porten els seus productes, on després de vendre’ls al preu més competitiu, són envasats i enviats als dotze punts de venda amb el que compta el negoci de la família MontanéMuntané.
Redacció
Q
uan es parla de fruita i verdura amb la millor relació qualitat-preu, els Supermercats Michelangelo marquen la diferència a la Costa Daurada, ja que compten amb uns productes frescos i de proximitat, que fidelitzen la seva cada cop més àmplia clientela, tant local com forana.
DOreus núm 21.indd 20
La nau està equipada amb unes grans càmeres frigorífiques, on la fruita i la verdura es conserva en perfecte estat fins al moment de ser traslladada a la planta d’envasat automàtic, on els productes segueixen mantenint totes les seves propietats per arribar al client en les més òptimes condicions. La cadena de Supermercats Michelangelo va obrir el seu
primer punt de venta el 1980 al carrer Josep Carner de Salou, i anys després es van traslladar a un local més gran al carrer Major, que va comptar amb una altra botiga més, i al Passeig Miramar amb una altra. Posteriorment, van anar obrint nous punts de venta a Miami Platja, La Pineda, i la Zona Estival Alta de Salou, convertint-se en un dels negocis de referència en el sector de l’alimentació a la Costa Daurada. Els Supermercats Michelangelo compten amb un gran assortiment en licors, vins i caves, amb les seves fleques de pa i pastisseria a cada un dels supermercats, a l’igual que les carnisseries amb la carn, pernils i formatges de primer ordre i la resta de productes tant nacionals com internacionals de primera qualitat.
06/08/13 13:23
DO
21
Agost 2013
DOESPORT
EL REUS DE LES SIS COPES (III)
La Primera Copa d’Europa (II) Antoni Martra expresident Reus Deportiu
“Tots teníem la sang roja i negra” Sent president de la Federació Espanyola de Patinatge, del 1996 al 2004, va portar dos Campionats del Món de Patinatge a Reus i un Campionat del Món d’Hoquei, fet que demostra la seva vinculació a aquest esport i a la ciutat, des del temps que va ser president del Reus Deportiu i va veure el seu equip jugant i guanyant com mai.
Joan Sabaté rep un cop d’stick de Cutxo Ordeig, que fuig de la jugada. Sabater es va haver de retirar al minut 10 de la segona part. Setmanari Reus)
Les semifinals de la Primera Copa d’Europa disputada pel Reus, l’enfrontava al vigent campió, el Voltregà. I res va tenir a veure amb el versallesc tracte amb els portuguesos del Da Cuf de la primera eliminatòria. Per començar, el blanc i blau Parella, conegut pels seus somriures commiseratius cap al públic, va fer unes declaracions explosives contra el públic de Reus, que van aixecar els ànims, fins al punt que la directiva del Voltregà va haver de treure-li la raó al seu jugador. Amb aquest ambient es jugava el primer partit a pista roig i negre. I malgrat hi havia, com el ‘Setmanari Reus’ qui cridava a la pau, l’ambient era molt calent. Però el partit va ser més correcte del que calia esperar, en molta part gràcies a l’actuació de l’àrbitre suïs, Sr. Thieler, que va saber tallar qualsevol brusquedat, i també per la sortida fulgurant del Reus que al cap de 11 minuts guanyava 3-0 Gols de Sabater (2) i Juanma Vilallonga. Al final, i després de què el Reus caigués en un excés de confiança, la diferència no era tan gran com calia esperar després dels primers minuts. (6-4) i que poc abans del final el resultat, encara era més curt, mínima avantatja pel Reus D. El Voltregà congelava la bola i el Reus corria per poder marcar, cosa que va fer Joaquin Vilallonga, transformant un clar penal. Vilallonga (II) i Sabater van ser els golejadors roig i negres i pel Voltregà marcaven Salarich (3) i Parella. Amb les espases en alt calia visitar al Voltregà per disputar un complicat partit de tornada. La imatge que publicava el ‘Setmanari Reus’ amb Joan Sabater a terra amb el cap obert, que el va obligar a retirar-se al minut 10 de la segona part, després d’un cop d’stic d’un joveníssim Catxo Ordeig, ens dóna la mida del que va passar a Sant Hipòlit. Tot i això, el resultat va ser clar pel Reus (1-3) gols de Sabater a la primera part i un nascut d’un embolic a l’àrea, sense que ningú pogués apreciar l’autor, i Parella el dels blanc i blaus, que va ser l’únic que va poder batre a un magnífic S. Garcia. A les ordres de l’àrbitre francès, monsieur Cristian, que li va venir gran el partit es van alinear, igual que en el partit d’anada, Pel Voltregà: Vilella, Barguñó, Parella, Salarich, Nogué Sánchez i Ordeig (Porter suplent, Sala) Pel Reus D. Santi Garcia, Vilallonga II, Rabassa, Sabater, Vilallonga I, Prats i Boronat (Porter suplent, Herrera).
Enric Tricaz
Com va començar la seva relació amb el Reus Deportiu? El meu avui i el meu pare ja eren del Reus Deportiu. El meu avi es va encarregar de treure terra de la futura piscina del Reus Deportiu, i el meu pare, tot i ser més del futbol que de l’hoquei, ja em portava de ben petit a tots partits. Als anys 60, sent president l’Engelbert Borràs, el Joan Sabater i l’Andreu Borràs em va demanar que entrés a la junta del Reus, i ho vaig acceptar primer sent vicepresident i, durant les dues primeres Copes d’Europa, president. Tot i només estar dos anys al càrrec, va seguir vinculat al Reus? I tant. Tot i tenir altres responsabilitats, no em vaig perdre cap final de les Sis Copes d’Europa. Durant tot el temps que vaig estar al Reus vaig fer molt bons amics, que ens preníem els desplaçaments com si fossin viatges i ens ho passàvem molt bé, fent-ho tot junts. Ningú guanyava diners amb l’hoquei, però compensava el fet d’estar tan a gust fent el que fèiem, sobretot guanyar, que fins a l’època a Reus no havíem guanyat ni al Parxís. Què destacaria de la seva etapa com a president de Comissió del Centenari del Reus? Vam passar estones molt maques i d’altres de no tan bones. Tots els membres de la comissió ens portàvem molt bé, però sempre hi havia algú que no s’hi portava tant. Com veu l’hoquei d’ara al d’abans? No es pot comparar, ja que abans no era professional, es jugava perquè se sentien els colors. Tots teníem la sang roja i negra. Ara, en canvi, tot gira al voltant dels diners, per això sempre guanyen els mateixos, per no dir el mateix, que sempre és el Barça o el Liceu que surten a jugar Campions i la resta juguem al que ens toca o ens deixen. I aquest és un dels principals problemes que té aquest esport, i molts altres, a Catalunya. I el Reus, concretament? Crec que està fet el que ha de fer, però jo ho hagués fet més aviat això de potenciar els jugadors de casa, perquè aquí tenim gent suficient. Si a la gent de casa no els donem confiança, no sabrem mai si són bons o no.
Periodista
DOreus núm 21.indd 21
06/08/13 13:23
22
Agost 2013
DO
DOCLASSIFICATS ImMoBILIàRIA
compres vàries 4 reformes llar 5 ENSENYAMENT 6 tarot 7 8 RELACIONS altres 9
1
COMPRA VENDA LLOGUER TRASPÀS
borsa TREBALL
2
oferta DEMANDA
MOTOR COMPRA VENDA LLOGUER
1
venda CAP SALOU - Apartament a primera linea de mar. Tipo estudi, 31m2, salómenjador, cuina, bany. Zona comunitària amb piscina. Balcó. Per reformar. REF: 003.01658. 977350009
63.000
€.
T.
MIAMI PLATJA - URB. CASALOT. Casa adosada, 2 dormitoris, 1 lavabo, 1 bany complert, saló-menjador, cuina moblada, jardi privat amb accés directe a piscina comunitaria, parking inclòs. Barbacoa a la terrassa. Casa a estrenar. Ref.: 003.01671. 105.000 €. T. 977.36.92.46 SALOU - Apartament situat al edifici Arquus, 40m2, REF: 003.01500. 58.000 T. 977-350009
DOreus núm 21.indd 22
rec de nens i acompanyament de gent gran. M. 619176426
MOTOR
C Prat de la Riba, Pis de 4hab amb possibilitat de parking 600€. Tel. 977 311 999
S'ofereix llicenciada amb experiència per a classes de repàs escolar i cangurs. M. 675 342 702 Cora
Es canvia Toyota familiar en perfecte estat per autocaravana. M. 644301586 noche 20 a 23 h
Plaça LLibertat Pis 4 hab 600€ ( necessita alguna reforma). Tel. 977 311 999
S'ofereix noi de 33 anys Per treballar. Anglès parlat i escrit nivell alt. Català i castellà nivel alt. Cap problema d'horaris. tel. 630050981.
TAROT
borsa TREBALL
3
ImMoBILIàRIA
d’Escornalbou. Màxim 6 persones. Telf. 609373211 www.caseta.cat
2
REUS ZONA CENTRE. Capritxós àtic de 2 hab dobles, bany, cuina indep. equipada, parquet, armari encastat, traster. Calefacció.Per entrar a viure. Ref: 002.01754. 170.000€ Tel: 977-319406
oferta
Reus. Particular. Vendo piso 70 m2, 3 habit. Sin ascensor. Muy reformado y amueblado. Precio: 49.000€. Telef. 617920859
señora de 42 años educada y responsabre busca trabajo de interna sin cargas familiares o por horas: 7 €/h. M. 620079421,Valeria
REUS BARRI DELS POETES. Pis de: 95 m2 + pàrking. Totes les estances exteriors. Completament reformat. Preu 175.000 €. Particular Tel. 639 308 066
ImMoBILIàRIA
1
LLOGUER Alquilo parking en reus. Zona Carrefour. M. 637949970 Alquilo habitación económica zona Passeig Prim para hombre. M. 662281405 Argentera (Baix Camp). Casa de lloguer per dies. Al casc antic del poble, amb foc a terra i completament equipada. Vistes al Castell
limpiezas del hogar y cuidado de personas mayores. Experiencia y referencias. M. 637949970
señora de limpieza con experiencia para tareas del hogar, limpieza comunidades, etc... Reus y alrededores M. 649569341. señora para limpieza y plancha con experiencia. M.658489041. Lidya. Auxiliar de geriatria (con referencias) para el cuidado de personas mayores. M. 653 271 014 S’OFEREIX per cuidar persones grans interna. Amb molta experiència. M. 603169455 S’OFEREIX Sra. catalana, per fer de cangur o tasques domestiques. Preferiblemt a Reus. M. 698509146 S’ofereix senyora de 55 anys responsable de Reus, per a fer-se càr-
S'ofereix senyora responsable amb molta experiència per cuidar nens per les tardes. M. Dolors. Mòbil: 690812495 (trucar a partir de les 16 h)
Noi per treballs infogràfics targetes de visita, calendaris personalitzats, retocs fotogràfics, restauració de fotografíes antigues, diseny de logotips, i treballs varis. M. 615 111 0 10
demanda
ES PRECISA
COMERCIAL Reus i rodalies
7
TAROT
JOSEP MARQUÈS 24 hores
806 50 10 14 Passeig Prim, 27 b. REUS
S'ofereix ajudanta de cuina amb experiència i referències. Tel. 646.300.874
borsa TREBALL
3
2
RELACIONS
8
señor pensionita de 60 años bien situado enconomicamente por estar solo busca señora ertre 33 y 48 años con fines muy serios. M. 644 30 15 86 llamar por la noches de 19 a 22 h Sr. Albert. Chico de 50 años desea relación con pareja-matrimonio de 28 a 50 años con sitio de encuentro. M. 645 668 213. MUJER SOLTERA busca pareja para relación formal. M. 699 087 987.
altres
9
Sou + Seguretat Social
Vendo títulos Pantano de Riudecanyes. Económico. M. 660 95 38 30
Enviar CV a:
Venc sofà giratori per a oficina o casa. Bon estat. 50 €. T. 977 31 59 43
info@doreus.com
se regala BULLDOG. M 644 30 15 86
06/08/13 13:23
DO
23
Agost 2013
DOOCI HORÒSCOP
IN DA HOUSE
ÀRIES Et sentiràs actiu, llançat i dinàmic. Diverteix- te tot el que puguis i entra ple de vitalitat a la nova Era. Sigues prudent, guarda’t dels excessos.
Deep House... Una moda?
CINEFÀGIA
4
9
8
5
6
3
2
8
3
1 9
7
Tot va començar fa uns anys quan, amb el boom de Youtube i els blocs, noies de diferents països van veure la seva oportunitat creant una nova manera de fer moda amb l’objectiu d’arribar a com més gent possible i mostrar les seves apostes amb les tendències més innovadores.
Crític Cinematogràfic
màrqueting, costosa i a la vegada rentable. Emissores de ràdio comercial, programes de televisió, clubs i sales de ball, reben tanta pressió com mitjans per part dels segells comercials, que centren els seus esforços a agradar per esgotament. És molt respectable, però hi ha molta gent que quan decideix sortir ‘de marxa’ espera trobar aquella música que els mitjans s’han encarregat d’incloure una i una altra vegada per tal que siguin reconeguts pel públic que surt a prendre una copa. El Deep House no compta amb aquests mitjans. Al nostre país no hi ha cap emissora que dediqui el seu temps a promoure aquest estil, però quan algú que no està familiaritzat amb aquesta música l’escolta per primer cop, acostuma a dir “està molt bé aquesta música” o “és agradable”, i llavors ja no hi ha retorn: repeteix i en vol sentir més. El motiu, recurrent, és únic: s’ha emocionat amb aquesta música, i aquesta sensació la vol repetir.
Lobezno Inmortal
Els blocs tenien un aire amateur amb fotografies fetes per les pròpies creadores, que també eren redactores i models. Fins que les marques amb més renom van veure-ho com una via més per promocionar-se. I, les blocaires que en un primer moment apostaven per marques més o menys assumibles per a la majoria del públic, ara van vestides de vint-i-un botons.
Aquesta nova pel·lícula del mutant amb urpes d’adamantium intenta sense sentit deixar exhaust, i potser serà l’aportació més irritant de tota la saga. A part de l’estrany moment en què el nostre home treu les seves urpes, la pel·lícula sembla una ximpleria barata. La sisena versió en què Hugh Jackman llueix el combinat d’urpes i pèl sembla cada vegada més desgastada, ja que la història de fons es torna més complicada i l’acció es torna més opaca i més plana, tot i que millora l’última versió del Jackman mutant.
Per tant, no es tracta d’una moda, si no d’una tendència a ser selectius amb allò que ens agrada. I cada cop agrada més i a més gent. Em sento més orgullós de pertànyer a aquesta tendència, per tal de compartir les meves emocions amb aquells qui escolten la música que els ofereixo.
Conseqüentment, aquells blocs de moda i tendències que despuntaven per la seva creativitat han quedat reduïts a publicitat sense filtres, “postureig” a base de bé, repeticions sense límits i falta d’originalitat. I les seves creadores han passat a anomenar-se popularment egobloggers. Un terme que fa preguntar-se si han arribat al moment de renovarse o morir.
Tant de bo confiés prou en el seu entorn únic d’ambientació nipona com per evitar descendir en la seva fórmula de terrible agressivitat.
Txell Monje
SUDOKU de Ramón Pintó 4
2
7
6 6
5 5
4
8
3
9
8
6
1
7
4
7
6 4
9
2
8
7
1 6
5 2
1
7
6 3 9 7
5
8
1 9
2
7 8
1
6
5
1
3
6
4
3 5
2
6 1
5
3
5
6
2
9
4
1
5
8
6
5
9 1
3
3 7
8 4
9 6 2 4
9
7
2
8
1
4
3
5 7
4
2
7 2
4
3
9 7
4
8
6 1 9 8 3
7
1
2
8 5
6
4
5
6 5 7 4 8 1 1 2
4 9
5 3
3
9
8 2 6 7
2 5 7 4 3 8 4 5
9 1
6 8
1
2
6 3 9 7
SOLUCIONS
2
5
2
DOreus núm 21.indd 23
9
Josep Savall
8
PEIXOS Dies molt complerts, preneu-vos-ho amb calma. Sentiu el plasma del nou Sol i respireu a fons. El temps va molt de pressa, donarà per a tot.
9
AQUARI La lluna entra de ple en el vostre espai i sentireu com la força us omple d’instruccions. Sou els nous abanderats.
2 5
CAPRICORN Estareu en un camp de mines. Si no voleu contratemps, comporteu-vos com diu l’auca nadalenca. “a pas de pardal s’allarga el nou dia”.
3 1
SAGITARI Com diu la cançó veïna, “feliz, feliz en tu día”. Sagitari puja a la moto, escolta tan sols els teus sentits, fes allò que et plagui i font-te en l’horitzó tot.
3
ESCORPÍ No estiguis trist ni et sentis angoixat. De vegades, les festes familiars en lloc d’alegria porten tristor. Creu-me, no t’hi capfiquis.
Llavors, a què es deu l’èxit actual del Deep House? Ara sí que seré atrevit, i segur que tindré tants seguidors com detractors, però la música comercial no aconsegueix pels seus propis mitjans el que aconsegueix la música emotiva. Darrere de cada tema comercial hi ha una impressionant campanya de
4
BALANÇA La balança té dos plats, pot haver-hi dificultats en mantenir l’equilibri. Doneu mostres de la vostra intel·ligència, obviant el que resta a l’altre plat
6
VERGE Eviteu trifulgues amb els familiars: correu el risc de ser anomenats ‘tocaperes’. Passem les festes amb alegria i no doneu voltes a la ceba.
7
LLEÓ Si ets conductor, condueix. Si ets acompanyant, acompanya i calla. No es moment de que el felí es despentini. Si sentiu la bufada de front, sigueu lleons.
El Deep House té el seu origen en la música Soul (afroamericana) i Jazz, i evoluciona amb les noves tecnologies d’una manera espectacular durant els darrers anys. Diríem que, sense ser pretensiós ni agosarat, la música Deep House té el seu origen comercial amb la música Disco, i que el moviment Chicago, primer, i Detroit després, junt amb l’ambient Garage, fan que l’evolució inevitable de tot plegat ens faci arribar al Deep House. No m’atreveixo a marcar dates al calendari, però queda prou clar que no es tracta d’una moda, sinó d’una tendència que cada cop té més adeptes.
1
CRANC Tothom ha de tenir el seu regalet, encara que, com sempre, algun de vosaltres us quedareu amb el somriure feliç dels vostres pollets.
Manel Sanmartín
8
BESSONS Els bessons no aniran a una. Quan un riu, l’altre plora. Un tindrà l’instint conservador, i l’altre ho cremarà tot. Tingueu condescendència.
EL MÓN EGOBLOGGER
Mr. Cinèfag
TAURE Impulsats per una alegria extraordinària moureu la cartera com ningú. És una actitud molt bonica estant d’acord amb la responsabilitat del demà.
BOCINS D’ESTIL
6 9
6
9
8
4
1
9
6
2
7
3
9
8
9
9
5
1 3
1
8
2
8 4
7
5
4
2
3 9
4
5
6
6
5
7
6
2
3
5
8
9
1
7
4
1
2
8 7
3
5
1
9 5
06/08/13 13:23
24
Agost 2013
DOCONTRA
DO
“Nosaltres el que hem de fer és proclamar la Independència i després ja trobarem la fórmula”
Vicent Partal director Vilaweb
“Estem fent la Independència” el reconeixement per part dels altres. Ningú obrirà boca ni dirà res a favor nostre mentre el problema no estigui sobre la taula. Quan el problema estigui sobre la taula, llavors sí que podem comentar quines expectatives hi ha. Hi ha dos peces tecnològiques a nivell europeu que ho sustenten
més hi ha dues coses. La primera és agafar la maleta i anar a la Cort Internacional de la Haia i que l’acord de Kosovo validi la Independència de Catalunya, i això és una batalla guanyada. A partir d’aquí una sèrie de països començaran a reconèixer-nos. I la segona cosa és controlar el territori, que vol dir que la República Catalana serà el poder
n
“Hem de continuar exigint que volem un país millor i que aquest país millor el podem fer gràcies a la Independència”
tot: les Convencions de Viena, signades als anys 70 i el que fan és explicar com un país es fa independent, i les Sentències de la Cort Internacional de Justícia de la Haia. Amb aquestes convencions i sentències a la mà, poden passar dues coses. JS
Jordi Sardiña
“
A un pam de la Independència”, aquest és el títol del darrer llibre del periodista i director de Vilaweb, una visió optimista o realista, segons els ulls que el llegeixin del procés sobiranista de Catalunya. Aquest és un extracte de la conferència que va pronunciar al Col·legi Oficial d’Advocats i Farmacèutics de Tarragona amb motiu de la presentació de l’obra. Nosaltres tenim al cap una imatge mítica de la Independència com la Nit de Reis bestial. Tu te’n vas al llit depenent i t’aixeques independent, i el carrer està ple de paquets amb llaços,
DOreus núm 21.indd 24
tots ens anem felicitant, abraçant-nos i brindant amb cava. Però, la realitat és una altra. La nit de la Independència no passa absolutament res. Nosaltres, d’aquí a 5 o 10 anys, quan diguem “Què recordeu de la Independència?”, el que recordarem i ens posarà a tots la carn de gallina serà l’11 de setembre de 2012, perquè aquest és el dia de les emocions, el dia que ens vam alliberar per sempre. El que s’ha d’entendre és que això és un procés. Imagineu-vos un riu que l’aigua es va emportant a la gent. Fins a la data, ja tenim dos grans afluents: el primer va ser l’11 de setembre, que va ser el dia clau de la nostra
història; i el segon, la declaració de sobirania del passat mes de febrer. Vam declarar solemnement al Parlament, que no acceptàvem cap sobirania que no fos la catalana.
La primera, que ens posem d’acord amb Espanya i el referèndum es faci d’acord amb Espanya, i si el guanyem comença un any de negociacions, amb bon o mal rotllo pel mig. Si hi ha mal rotllo, hi ha un jutge que és l’Acord de la Haia que
n “No hi ha marxa enrere en la Independència i, si hi ha conflicte, qui arbitra és el Tribunal Internacional de la Haia” I ara, encara ens queden dos afluents més. Un és la proclamació de la Independència, que és el pas definitiu, és el dia que el Parlament de Catalunya haurà de proclamar la Independència amb o sense referèndum. A partir d’aquest moment, s’activa la fase final de la Independència, que no és la proclamació sinó
decideix, però les negociacions duren exactament un any. Al final, quan acaba això es tanca el període i es declara la Independència. La segona cosa que pot passar és la proclamació unilateral. Si proclamem la Independència sense acord amb Espanya, no-
efectiu sobre aquest territori. Si proclamem la Independència i no fem això, perdrem. Ja hem fet dos passos monumentals: la manifestació i la declaració de sobirania. El riu cada vegada té el cabal més ample, cada vegada hi ha més gent que se suma, i ara ens falta la tecnologia i fer els dos passos següents: la proclamació, amb o sense referèndum i el reconeixement diplomàtic per part dels altres estats. I a partir d’allí és quan comença l’època més interessant de la nostra vida que és fer la constitució i crear un país nou. Tenim un paper en blanc al nostre davant i ningú ens pot dir el que hem de fer i el que no hem de fer, i ho podem discutir tot. Ja no hi haurà excuses, només nosaltres decidirem, i això és el que és fascinant, perquè això vol dir que podem canviar la nostra vida, que només depèn de nosaltres i de la nostra capacitat per fer realitat aquest moviment fantàstic i espectacular que és el sobiranisme.
06/08/13 13:23