DOreus 10

PÀG. 4

125 ANYS DEL CARRILET

RECORDS

ACTUALITAT

REUS PREN PART EN LA HISTÒRICA MOBILITZACIÓ INDEPENDENTISTA

El Palau Bofarull acull una exposició sobre el mític mitjà de transport que unia Reus i Salou.

PÀG. 17

Núm. 10 Setembre 2012

w w w. d o r e u s . c o m

misericòrdia enganxa Les Festes donen color enmig d'un panorama gris

DOreus 10.indd 1

ciutadans i comerciants s'adapten a la pujada de l'iva L'ajuntament assumeix fins a finals d'any part de l'increment de l'impost.

PÀG. 5

ENTITATS

ACTUALITAT

PÀGS. 11-13

L'aeroclub, fent realitat el somni de volar PÀG. 16

Salvador Espriu, 3, 3-1 · 43201 Reus 605 879 129 · 659 997 093

13/09/12 21:19

DOreus 10.indd 2

13/09/12 21:19

DO

3

Setembre 2012

Volem llegir la teva veu,

DOEDITORIAL

la teva opinió compta... info@doreus.com

Misericòrdia és molt gran Un any més, ja són aquí les Festes de Misericòrdia, que del 21 al 25 de setembre omplen els carrers de la ciutat d’actes tradicionals i lúdics que fan les delícies de grans i petits.

Tot i ser considerada per alguns com la ‘Festa Petita’ de Reus no és així, ni molt menys, ja que el gran nombre d’actes organitzats al seu voltant, així com el gran nombre de públic assistent ho desmenteixen amb escreix.

I, ara més que mai, amb tot el que ens està caient a sobre a nivell social, polític i econòmic, hem de fer per encara participar-hi més, fent tots més pinya i unint-nos amb determinació enfront l’adversitat.

Ens espera una tardor i un hivern molt durs i ara que podem hem de fer per gaudir de la festa i oblidar-nos per uns dies de l’entorn desfavorable que ens afecta a tots.

Per tant... Visca la Festa Major de Misericòrdia!

DOdepit Aquest any, amb les retallades, em toca a mi fer de Verge...

Déun'hiDO

Cartes al director Trens regionals a Lleida els diumenges Des de Reus hi passa la línia Barcelona-Lleida que ressegueix diversos pobles del litoral i de l’interior, sobretot connecta el Camp de Tarragona amb la Conca de Barberà, Garrigues i Segrià. El tren és un servei públic que evita accidents de trànsit, descongestiona les carreteres i facilita les comunicacions per aquelles persones que no disposen de vehicle propi, en especial jubilats, estudiants i immigrants.

A causa de les inversions en l’AVE s’ha descurat el manteniment de les xarxes de ferrocarrils de rodalies i regionals a Catalunya, un senyal evident que els polítics no viatgen en tren i no atenen a les necessitats dels seus electors.

La meva carta és simplement per denunciar la manca de trens entre Tarragona-Reus i Lleida els diumenges i festius al matí, tant d’anada com de tornada. Si es vol mantenir la població en el territori cal que hi hagi la prestació acceptable de serveis públics de transport.

Desde hace unos días en horas de la tarde, se habían instalado en la Plaza del Mercadal de Reus dos muchachos quienes para beneplácito de pequeños y grandes construían aviones de papel. No pedían dinero a cambio, pero aceptaban la voluntad de quienes agradecieran que entretuviesen a los pequeños con algo tan bonito como el Origami.

Sin embargo ayer por la tarde cuando un círculo de niños asombrados asistían extasiados a la realización de esa edificante práctica, con gran aparataje se personaron en el lugar nada menos que seis policías que después de solicitarles el D.N.I. dirección y teléfono les obligaron a abandonar el lugar ante la sorpresa y molestia de los niños, y abucheo del público en general de la plaza.

Y me pregunto, que mal hacían?. No pedían limosna, no molestaban a nadie, trataban de hacer algo divertido y útil como es enseñar a los niños una práctica que en otros países cuesta dinero aprender. Me pregunto: si hubieran acampado, cantado, comido, bebido y dormido en la plaza como meses atrás hicieron ¨los indignados¨, que les hubieran hecho?.

Sin embargo, hay otras cuestiones mucho más problemáticas y que las autoridades pasan por alto como por ejemplo, que a pesar de supuestamente estar prohibida la prostitución, sigan ejerciéndola ante el total desinterés de la policía en el cruce de la Calle Mercé Rodoreda y la Carretera de Salou de Reus, por no hablar de la propia Carretera hacia la población de Salou, donde a cualquier hora del día siguen apostadas a la espera de clientes.

Está claro que algunas cosas SI SON VISTAS y otras pasan DESAPERCIBIDAS. A. RUIZ

JM Grau

Els acudits tenen tots 'animus iocandi'

DOpètals Els comentaris són unànimes: el cartell que les Ganxetes del Pòrtia han fet per les Festes de Misericòrdia és realment extraordinari. Com que no volem ser dolents, evitarem fer comparacions...

En molts casos, és millor el remei que la malaltia... O al revés. cedida Edita: Bold Media, SL Directora: Pepa Rabassa Cap de Redacció: Jordi Sardiña Disseny i maquetació: Bold Media, SL Redacció: 605 802 464 Info / Publicitat:648 580 848 / 659 997 093 info@doreus.com Tirada: 18.000 exemplars Dipòsit Legal: T-0054-12 Distribució: COSTA direct

www.twitter.com/ DiariOpinioReus

DOreus 10.indd 3

DOreus no es fa responsable dels continguts dels articles i missatges publicitaris dels anunciants. És permesa la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, sempre que se citi la procedència. Els preus que apareixen als anuncis són vàlids exceptuant errors tipogràfics.

Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci del diari sense autorització prèvia i per escrit de l'editor.

www.doreus.com www.facebook.com/ diaridoreus

Sense a entrar en el joc de les culpes, tant els organitzadors del Rock'n Reus com l'ajuntament ho haurien pogut fer millor per a evitar el ridícul d'anular un concert a última hora.

Donem la nostra més càlida enhorabona a una important política de la ciutat que pel que sembla ja espera que arribi la cigonya -o la gavina- de París.

Elogiem els comerços que s'han empassat la pujada de l'IVA, a diferència de certes cadenes de supermercats que van fer trampa apujant abans els preus per enganyar als clients.

Van passant els mesos i van apareixent nous rumors. Però el sinistre esquelet de les obres inacabades de Metrovacesa segueix posant-nos de mal humor.

13/09/12 21:19

4

Setembre 2012

DO

27 autocars van sortir de reus per a sumar-se a la

DOACTUALITAT

multitudinària manifestació independentista de barcelona

Reus participa en una jornada històrica una excel·lent anàlisi del significat històric de l'onze de setembre de 1714. Segons Villatoro, més que una mera guerra dinàstica, el que s'enfrontava en la lluita entre borbons i àustries eren dues concepcions del món antagòniques: la piràmide borbònica, entesa com una idea d'Estat centralista i uniforme a la francesa, i la "xarxa" austriacista, més procliu al respecte a les diferències entre pobles. Des de llavors, segons Villatoro, Espanya ha estat "la història de dues debilitats": la d'un Govern central incapaç de disoldre la identitat catalana; i la catalana, incapaç de teixir la xarxa que en facilités l'encaix en un Estat que mai ha cregut en la pluralitat.

Independentistes reusencs poc abans de sortir cap a Barcelona.

MLl

L

fins a 27 autocars van sortir cap a la capital catalana per unir-se al que la premsa internacional ha titllat de "marea independentista".

Mentre als balcons hi lluïen enguany més estelades que mai,

Ja la vigília del dia 11, l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro va escalfar motors amb el seu discurs a l'acte instituicional al saló de plens de l'ajuntament. Villatoro va fer

Redacció a Diada d'enguany, amb la històrica manifestació independentista de Barcelona, es va viure també de manera especial per part de molts reusencs.

DOreus 10.indd 4

Però per a parlar d'història no cal anar tan lluny, ja que pocs dubten de que el qualificatiu "històric" en poques ocasions ha estat més justificat que en la darrera Diada. Així ho creuen la Maria Pellicer i en Pere Borràs, coordinadors a nivell reusenc de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), organitzadora de la manifestació per la independència. "Va ser un èxit aclaparador del

poble català que va demostrar el seu desig per un Estat propi i el seu dret a ser independent”, apunta Pellicer, que destaca que la resposta per part de la gent "va ser molt cívica i pacífica tot i el gran nombre d’assistents que van omplir els carrers de Barcelona.

les per descriure el que es va viure a Barcelona. Va ser un èxit total i no hi ha dubte del que volia la gent que estava allà. Les institucions i els polítics han de prendre bona nota de que la societat catalana està prou madura per donar el pas immediat cap a la independència”.

n Els responsables de l'ANC destaquen el rotund èxit de la convocatòria i la resposta cívica dels participants La reusenca té clar quin és el camí que cal prendre: “Ara, el full de ruta a seguir se centra en demanar al Govern de la Generalitat iniciar el procés per a la secessió de l’Estat Espanyol i que Catalunya pugui ser un país independent”.

Les seves expectatives son altes: "Aquesta no va ser una manifestació més sinó un abans i un després en la història de Catalunya on el poble català ha dit ‘prou’”.

Per la seva banda, Borràs fa un balanç molt positiu de la protesta i destaca "el treball dels voluntaris que amb una organització impecable, van omplir 27 autocars, 18 nostres”. “Costa trobar les parau-

Segons Borràs, s'ha entrat en una nova fase: “Ara totes les territorials hem de seguir treballant per a la societat, especialment per aquells sectors indecisos o contraris a la independència. L’objectiu final amb tots els Municipis per a la Independència és fer un referèndum el 2013, convocat pels ajuntaments. Tot això, però, dependrà de la futura resposta per part de la Generalitat en relació al procés de secessió de l’Estat Espanyol”.

Un futur incert però que molts catalans afronten ara amb una certesa: que les bases, si realment ho volen, poden fer trontollar la més gran i antiga de les piràmides.

13/09/12 21:19

DO

5

Setembre 2012

l'augment de l'iva que va entrar en vigor el passat 1 de setembre

DOACTUALITAT

podria fer augmentar l'economia submergida i l'atur

La butxaca més buida

MLL

Redacció

D

es de l'1 de setembre, els consumidors ja hem començat a notar la pujada de l'IVA aprovada pel Consell de Ministres.

Una mesura amb la qual l'Estat pretén aconseguir més ingressos per la via ràpida però que comporta el risc d'asfixiar encara més el consum i les petites i mitjanes empreses, que en molts casos hauran d'assumir la pujada per no perdre competitivitat.

A més, alguns experts vaticinen que l'augment de l'Impost sobre el Valor Afegit no només no servirà per a recaptar els 22.000 milions d'euros extra que preveu el Govern del PP, sinó que pot disparar encara més l'atur, l'economia submergida i la facturació en negre.

DOreus 10.indd 5

El que ja no és cap hipòtesi és que els ciutadans reusencs, com els d'arreu, tenen avui encara menys diners a la butxaca que fa un mes.

Els productes amb l'IVA reduït han passat del 8 al 10%, i aquí s'hi inclouen els aliments que no es consideren de primera necessitat, l'aigua o el transport.

Pel que fa a l'IVA general, ha passat del 18 al 21%. Això suposa un increment de tres punts sobre la factura del telèfon, l'encariment de la roba i el calçat, així com l'enèsima pujada de la llum o del preu de la gasolina. Però algunes de les pujades més sagnants han estat la del material escolar (del 4 al 21%), la de perruqueria (del 8 al 21%) o sobre les activitats culturals (del 4 al 21%), un salt de tram impositiu especialment sensible en una ciutat amb una tradi-

ció i una oferta teatral com Reus.

A nivell municipal, l'ajuntament va anunciar un lleu i breu respir al no repercutir l'IVA en les ordenances i els preus públics ja aprovats.

D'aquesta manera, durant el que queda d'any absorbirà com a despesa pròpia l'augment en serveis com ara la recollida de la brossa, les escoles bressol o els casals de la gent gran. No obstant, els preus d’activitats concretes que s'aprovin des d’ara fins a final d’any, sí que inclouran el nou IVA. Les empreses de Reus Transport i Amersam han assumit l’increment en el bitllet senzill, però sí que l'han repercutit en les targetes de transport. D'altra banda altres serveis com la funerària, que aproven els preus sense IVA, l'aplicaran al preu base. Així l’impost del servei passarà del 8% al 21%.

enquesta Com està afrontant la pujada de l'IVA?

Merxe Sánchez

Toni López

Vam fer una compra gran d'alimetació abans de la pujada i vam procurar comprar coses que necessitàvem al juliol i a l'agost, com ara mobles.

Fa temps que vam començar a reduïr el consum excepte en el necessari, com el menjar i els nens. Sobretot hem estalviat amb les vacances i en oci, com ara sortir a sopar.

Cristina Sancho

Juan Pérez

Estalviaré en oci, com ara anar a veure espectacles i aniré menys sovint al cine. Compraré menys llibres i faré més ús de la biblioteca.

Gasto menys en menjar i procuro comprar el més barat. Em volia canviar el cotxe però seguiré amb el que tinc mentres tiri.

‘No nos moverán!’

A Padis, l’augment de l’IVA ens afectarà com a totes les empreses, però el que farem, sense deixar mai de complir la llei, és assumir una part d’aquest increment. Això vol dir que els preus dels serveis als nostres clients no pujaran, però, lògicament, al consum mitjà del client sí que repercutirà, ja que passem d’un 8% a un 21% d’IVA. Per tant, nosaltres no incrementem preus, el que pugen són els impostos, que els ha de pagar tothom.

Per tant, des de Padis, assumirem una part d’aquest increment. Això es tradueix en què si una clienta que fins ara ha tingut una despesa mitjana de 20 €, i ara, amb la pujada de l’IVA, augmenta a 25 €, nosaltres li cobrarem només 22 € o 22,5 €, assumint aquesta diferència de 3-3,5 €. Nosaltres guanyarem un mica menys, però el que volem és fidelitzar a la nostra clientela, que fa anys que confien en nosaltres i es mereixen el millor.

El nostre objectiu és que els clients de Padis no s’espantin i segueixin venint a la nostra perruqueria, i farem els possibles perquè així sigui.

Tothom es mereix fer-se un regal per sentir-se millor i més maco, i no permetrem que la reforma fiscal ho eviti. ‘No nos moverán!’

Angie Padilla

13/09/12 21:19

6

Setembre 2012

DOACTUALITAT

la tornada a l'escola coincideix amb l'àmplia oferta de cursos del mas carandell i les activitats que organitzen els centres cívics

Tornada a l'escola amb canvis E

Isabel Besora, que fusiona el projecte educatiu de l’Isabel Besora i el Reus XXI. El nou centre té una capacitat per a 486 alumnes.

nmig de la il·lusió per retrobar els amics de molts nens i sospirs de descans de no pocs pares, el passat dia 12 va començar el curs escolar a Reus.

L'alcalde Carles Pellicer i la regidora d'Ensenyament i Política Lingüística, Maria Dolors Sardà, van triar l'Escola Els Ganxets per a atendre els mitjans en la inauguració del nou curs. El centre va ser objecte de polèmica al juny quan la Generalitat va decidir cancel·lar la construcció del nou edifici per la manca de recursos econòmics.

Un curs que s'inicia amb novetats i amb les mateixes ferides obertes que les retallades van deixar abans de les vacances escolars, com les samarretes grogues reivindicatives de molts docents recorden. I és que, a Catalunya, les mesures d'estalvi han provocat que aquest curs hi hagi, per exemple, prop de 20.000 alumnes més i 3.000 professors menys.

A Reus, el curs escolar 2012-13 es va iniciar amb 16.434 alumnes escolaritzats en l’etapa obligatòria (11.490 a infantil i primària i 4.944 a secundària) el que significa un increment de l'alumnat en 205 alumnes respecte a l'any passat.

La ciutat compta amb 20 centres d’educació infantil i primària pública, 9 centres concertats d’edu-

L'alcalde Pellicer el passat dia 12 a l'Escola Els Ganxets.

cació infantil i primària, 8 instituts de secundària, i 1 institut escola.

Pel que fa a les escoles bressol, n'hi ha 6 de municipals i de subvencionades. Aquest curs hi ha un total de 833 nens i nenes d’entre 0 i 3 anys escolaritzats a les es-

MLL

coles bressol municipals (371) i a les finançades de manera total o parcial amb fons públics (462 ).

Entre les novetats d'aquest any pel que fa a centres, destaquen les noves instal·lacions de l’escola

No obstant, l'alcalde i la regidora van voler presentar les millores que aquest estiu s'han fet al centre, com un nou mòdul doble, dos porxos per a fer ombra, la instal· lació d’aire condicionat o una nova pista de futbol sala. Altres centres on s'han fet millores a l'estiu són el Cèlia Artiga, el Pompeu Fabra, el Rubió i Ors, el Joan Rebull i el Marià Fortuny, a més de l'acabament de les obres de l’Isabel Besora.

Temps per a aprendre i formar-se Amb el nou curs escolar, comença també a Reus el període en el qual els adults tenen l'oportunitat de formar-se i enriquir-se a nivell personal.

El Mas Carandell augmenta aquest any la seva oferta de cursos fins als 300, mentre que els centres cívics de la ciutat compten amb 445 activitats de formació i lleure. Mas Carandell suma enguany un 30% més de cursos que es tradueixen en 4.000 places dividides en diversos àmbits formatius: social, sanitari, direcció i gestió empresarial, formació, alimentació, escola de comerç, seguretat i cursos de caràcter personal.

DOreus 10.indd 6

DO

S'ha procurat adaptar els àmbits professionals al teixit empresarial local, per exemple incorporant cursos vinculats a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), un sector emergent a Reus.

En aquesta línia, el centre ha fet enguany una clara aposta per a establir vincles amb mig miler d'empreses amb la intenció d'oferir cursos, serveis de formació a mida o plans d'ocupació. Per a les persones que es troben a l'atur, Mas Carandell inclou un nou servei d'informació sobre treballar a l'estranger, a través de la xarxa europea Eures. I la iniciativa 'Enganxa’t a l’ocupació', pretén do-

nar a conèixer millor els recursos disponibles per a trobar feina.

Pel que fa als centres cívics, presenten enguany una oferta amb un major pes dels monogràfics, un format puntual que permet més flexibilitat que els cursos. Alguns exemples són els de maridatge de vins, 'cupcakes' o les cuines especialitzades. També s’han incrementat les activitats infantils amb la voluntat de fer-les coincidir amb les dels adults.

Les inscripcions ja es poden fer a reus.cat, al telèfon al 010 o anant a l'Oficina d'Atenció al Ciutadà o als mateixos centres cívics.

el curs 2012-13 no serà normal En els darrers dies, hem pogut escoltar diversos missatges provinents de la Conselleria i dels Serveis Territorials d’Ensenyament en relació a la suposada “normalitat” de l‘inici del nou curs escolar.

Davant d’això, l’Assemblea SOS Escola Pública Reus volem manifestar que el curs no comença amb normalitat perquè la situació de l ‘alumat i de les seves famílies és cada cop més precària, perquè el nombre de persones a l’atur augmenta, perquè les famílies són desnonades i es veuen obligades a viure a qualsevol lloc, perquè augmenten les dificultats per poder pagar els llibres, les sortides, el menjador, el material escolar i disminueixen les beques i els ajuts a famílies.

No, el curs no comença amb normalitat perquè en els centres del nostre país hi ha 30.000 alumnes més i 3.000 docents menys, 1.783 jubilacions de docents sense cobrir, 1.309 interins passen a ser substituts sense garantia de tenir un contracte anual. Els docents substituts són contractats solament un 85% de la jornada. El nombre d’alumnes per aula ha augmentat considerablement. Quatre escoles públiques tancades ( Reus 21, Els Còdols al Vendrell, Olga Xirinachs a Tarragona i l’escola Abril a la Canonja). Convidem totes i tots els docents a fer visible el seu rebuig a les retallades.

Assam. SOS Escola Pública

13/09/12 21:19

DO

7

Setembre 2012

DOCOMARCA CASTELLVELL DEL CAMP

LA SELVA DEL CAMP

RIUDOMS

Exposició conjunta d'artistes locals

Oberta a inscripcions l'oferta de cursos

La Selva busca artistes locals que vulguin exposar conjuntament amb altres artistes del poble, a Santa Llúcia, durant la Fira. Els interessats s'han de posar en contacte amb els organitzadors abans del dia 11 d'octubre per a explicar la seva obra. Ho poden fer al telèfon 977 84 46 30, al correu electrònic biblioteca.laselvadelcamp@gmail.com o a la biblioteca.

Riudoms ha obert les inscripcions als cursos d'enguany, que inclouen el d'Introducció a la informàtica, el de full de càlcul avançat, el de Fotografia digital, el de blogs de cuina o el de web 2.0 de manualitats. Trobareu més informació al blog del Punt Òmnia.

MLL

Exposició de Magda Mestres a Reus Fins el 30 de setembre, la pintora castellvellenca Magda Mestres exposa les seves obres a la Sala Quatre del Museu d'Art i Història de Reus, a la Plaça de la Llibertat. L'exposició es pot visitar de dimarts a dissabte de les 10.30 a les 13.30 h i de les 17 a les 19 h. Els carrers del poble, estris relacionats amb el vi i l'oli o objectes com un vell telèfon són alguns dels motius de 25 quadres que denoten una sensibilitat i un talent exquisits.

L'ajuntament posa a la venda una parcel·la L'ajuntament ha posat a la venda una parcel·la d'uns 700 m2 al Sau 8.

Les persones interessades poden trobar més informació sobre el terreny al web municipal. Les consultes sobre la venda seran ateses a l'ajuntament o pel correu electrònic secretaria@castellvelldelcamp.cat.

MONTBRIÓ DEL CAMP Montrbriart aplega les arts visuals El 15 i el 16 de setembre Montbrió serà l'escenari de Montbriart, una mostra d'arts visuals que pretén promoure l’activitat artística a l’espai públic. La iniciativa vol situar Montbrió com un gran marc idoni pel que fa a l’exposició i l’intervenció efímera d’artistes joves i consolidats que vulguin utilitzar els espais privats i públics, interiors i exteriors, per a crear i mostrar els seus treballs.

DOreus 10.indd 7

Cafè i avellanes per a assaborir la lectura

Concurs de fotografia pel calendari 2013 La Regidoria de Cultura torna a convocar el celebrat concurs de fotografia pel calendari de l'any que ve. Igual que l'any passat, les fotografies s'exposaran durant la Fira del poble i, per votació popular, s'escolliran les dotze imatges corresponents als mesos del calendari 2013. Les bases del concurs es poden consultar al web municipal, laselvadelcamp.org.

Comença la nova temporada al pavelló El nou curs al pavelló porta enguany diverses novetats. Entre setmana, s'obrirà cada dia a les 7 h, mentre que a partir d'octubre tots els socis tindran dret a assistir a dues activitats dirigides els matins. Als majors de 16 anys amb una minusvalia acreditada superior del 64% se'ls aplicarà la tarifa de jubilat, i qui es matriculi entre el 12 i el 30 de setembre tindrà una bonificació del 50% els dos primers mesos.

La Biblioteca Municipal de Riudoms organitza el Club de Lectura per a adults 'Llibres, cafè i avellanes'. Cada mes es celebrarà una tertúlia, tot prenent un cafè i avellanes del poble. La propera, el 19 de setembre a les 20 h, tractarà l'obra 'La lladre de llibres'.

La renovació del DNI es podrà fer al poble El 19 de setembre, de 9 h a 13 h, a la Casa de Cultura de Riudoms, es podrà renovar el DNI, fer-hi modificacions o tramitar-lo per primer cop. Abans, però, caldrà demanar cita a les Oficines de l'ajuntament o al telèfon 977 85 03 50.

13/09/12 21:19

8

Setembre 2012

DO

DOCOLUMNES COM COMENÇAR L’ESCOLA AMB BON PEU

Jardineria de proximitat Tasques de jardí de tardor

Quan s’acaba el mes d’agost i després d’un període de descans, cal preparar-se per fer més fàcil i profitosa la tornada a l’escola dels vostres fills.

Algunes recomanacions que cal tenir en compte per començar el curs en òptimes condicions són les següents: 3 Preparar el material escolar: conjuntament amb els vostres fills preparar el llistat del material necessari per al nou curs després de valorar el que ja tenen i aprofitar el del curs anterior.

3 Se’ls ha de fer implicar en tots els preparatius per tornar a l’escola. D’aquesta manera es responsabilitzaran de les seves coses.

3 Programar conjuntament les activitats extraescolars i de lleure del curs, procurant que quedi temps per estudiar, descansar, activitats de reforç,relacionar-se…

3 Si el vostre fill/a inicia l’escolarització o canvia de centre cal animar-lo perquè aquesta entrada sigui el menys traumàtica possible. Si aquest inici de curs provoca angoixa,seria necessari el contacte amb el seu tutor per tal que pugui rebre la informació i, si escau, prendre les mesures necessàries per facilitar la seva adaptació.

3 Cal fer reflexionar al nen/a sobre el fet de fer-se gran i la importància dels canvis.

3 És molt important tornar a marcar els horaris i les rutines (horari de menjars, dormir…), per tal que el nen/a sàpiga en tot moment el que ha de fer.

Com a pares hem d’encarar amb optimisme el nou curs i encomanar-lo als fills. D’aquesta manera tot serà més fàcil i senzill.

Conxi Cañellas

Pedagoga-logopeda Col·l. Núm. 466 Centre Giravolt

One step beyond, Catalonia!

Ja fa dies que vaig escriure a DOreus, un article intitulat el pacte fiscal, doncs bé, ja es veu venir que aquesta fórmula, que ens aboca a una quasi indepèndencia fiscal, a Madrid no volen ni sentir-ne parlar. El govern central ja està dient que "ara no es el moment" o dirigents d'altres governs autonòmics ja han mantingut que som insolidaris amb la resta de l'Estat i un llarg etcètera.

El govern català defensa que cal fer públiques les balances fiscals EstatGeneralitat, per tal de que tota Espanya sàpiga la veritat i fugi de demagògies de pa sucat amb oli. Però, crec que Catalunya ha d'anar més enllà i el proper pas ha de ser plantejar l'Estat propi, l'Estat català dins la Unió Europea.

No diu el dret internacional públic que hom considera Estat el territori amb una població que es regeix amb un govern propi? Bé, caldria, també, com a requisit, 'sine qua non', que siguem reconeguts pels altres estats, i crec que el primer a reconèixer Catalunya, com a Estat, hauria d'ésser el mateix Estat espanyol, respectant, així, la voluntat majoritària del poble català. Convertim, d'una vegada, les utopies en realitats (nacionals!).

Abraham Rius Mercadé Advocat

DOreus 10.indd 8

Un cop les calors fortes ja van minvant arriba l’hora de valorar l’estat del jardí i començar a preparar-lo per la tardor i l’hivern. Les gespes pateixen durant l’estiu el trepig dels nens i no tan nens, jugant a pilota o fent altres activitats. A més, quan ens banyem a la piscina, deixem tolls d’aigua amb clor al sortir que són trepitjats una i altre vegada, i que en conseqüència, afavoreixen a ocasionar clapes o calbes a la gespa.

Per disminuir aquest impacte, durant el setembre i octubre es pot realitzar una ressembra amb llavor de gespa. És un bon moment per aplicar fertilitzant i o esmenes orgàniques per millorar la biodiversitat, estabilitat, combatre la compactació del sòl i millorar la nutrició de les plantes. Actualment podem trobar diversos adobs orgànics de diferents granulometries, ja sigui per ser utilitzar en parterres on tinguem arbustos, plantes de temporada, etc., o per dispersar a les gespes. Els arbustos després de les calors fortes, tornen a brotar amb força, i caldrà retallar-los per tal de que no es descontrolin prenent una mida major de la desitjada.

Les males herbes amb les últimes pluges germinen per tot arreu, i per això és el moment d’aplicar herbicida o cavar els parterres a mà, ara que encara són petites i eliminar així les plantes no desitjades. És possible que els pugons, caparretes i altres plagues encara vulguin donar una mica de guerra, per això és aconsellable realitzar algun tractament ecològic amb productes certificats per agricultura ecològica com són les matèries actives com per exemple Bacillus thuringiensis, oli de neem, piretrinas, etc., que ajuden a mantenir els paràsits a ratlla sense comprometre la nostra salut ni la dels animals favorables pel nostre jardí.

Al setembre els propietaris que tinguin palmeres que hagin estat atacades pel Morrut, i que segueixen el calendari elaborat pel departament de sanitat vegetal de la Generalitat de Catalunya, han de realitzar el quart tractament fitosanitari de l’any. És de vital importància

seguir els tractaments estrictament marcats, per tal que la plaga del morrut no segueixi matant més palmeres, sobretot del gènere Phoenix.

Pel que fa a les plantes de temporada ja es poden treure les que hem tingut durant la primavera i estiu i preparar el terreny per les noves plantacions com per exemple els cyclamens, pensaments, príules, etc, que ens faran flor durant la tardor i l’hivern.

Importància del verd urbà Sovint no ens n’adonem de la gran importància que té la vegetació en una ciutat com la nostra i ens passa desapercebuda com si es tractés d’una part més del mobiliari urbà que ja hem vist una i altra vegada.

La major part de la contaminació de les ciutats és produïda pel trànsit de vehicles, que emeten CO2 i altres gasos i partícules.

Les plantes presents en espais verds consumeixen part del diòxid de carboni i produeixen oxigen que ens aporta un gran benefici.

A més, una altra tasca també molt important de les plantes es la fixació de la pols i gasos contaminants que es troben en suspensió a l’atmosfera com el plom, el fluor o l’àcid sulfúric. Aquestes partícules són retingudes per les fulles de les plantes i, evidentment, la retenció és major quant major volum de vegetal hi hagi en una ciutat, millorant la qualitat de l’aire que respirem contínuament.

Hem descrit molt breument dos exemples del gran benefici per la salut i la nostra qualitat de vida que ens aporta la vegetació, per això es molt important que es respectin els petits arbustos de places, parcs, parcs infantils, així

també com els arbres dels carrers ( encara que els tinguem davant de la finestra i ens tapin la vista, hem de pensar que estan realitzant una tasca molt més important que proporcionar bones vistes!).

Jardineria vertical Des de fa uns anys la jardineria vertical està agafant una força i projecció de futur molt interessants, gracies al seu ventall

d’ubicacions i mides. En podem trobar en grans edificis cobrint façanes i creant un espectacular impacte visual en mig d’una ciutat o en petites oficines com a quadres verds proveïts amb un dipòsit d’aigua amb la seva bomba i programador de reg, cosa que fa que es tracti de sistemes de molt baix manteniment, sempre i quant es faci una bona elecció de les plantes.

Realment aporta grans beneficis al nostre entorn de treball, ja sigui per proporciona un estalvi energètic al evitar que les parets de formigó s’escalfin excessivament durant l’estiu i per tant en la disminució de l’ús d’aires condicionats, millora la qualitat de l’aire, proporciona aïllament acústic, regula la temperatura mitjançant l’evapotranspiració de les plantes i pot crear espais originals i de disseny exclusiu, entre d’altres avantatges.

Jordi Rico

Verd jardins M. 696 101 180 info@verdjardins.com www.verdjardins.com

13/09/12 21:19

DO

9

Setembre 2012

Aquestes darreres setmanes ja es poden veure núvols de pols, escoltar màquines bufadores i xucladores pels camps que ens envolten i un anar i venir de tractors pels camins. Tanta exaltació es deu a que, un any més, arrenca la campanya de l’avellana.

Enguany, un any més, amb preus baixos i també l’expectativa d’una collita escassa. Una deficient pol·linització per les altes temperatures del novembre passat i les ventades del mes de maig, que en algunes zones van causar estralls als arbres, han provocat una forta pèrdua de producció.

S’acompleix la dita: Any de traspàs la collita en un cabàs.

Micoia Rabassa

any de traspàs...

Psicologa canina micoia.rabassa@gmail.com

DOCOLUMNES

comportaments Després d'un estiu calorós tornem a estar aquí amb tots vosaltres. Com ja vam comentar, l'edat òptima per adquirir el cadell són les set setmanes, quan ja té els comportaments innats i els adquirits.

Els innats són aquells que no es poden modificar, ja que no es pot reprimir un comportament instintiu.

Els adquirits són aquells que sí que es poden modificar en funció de la relació que té el cadell amb la seva mare, amb altres gossos o amb el seu

amo. A partir d'aquesta base tenim dos tipus d'aprenantatge.

D'una banda hi ha l'aprenentatge per tentatives i fracassos.

Alguns comportaments donen respostes agradables i d'altres negatives, el gos en aquest cas aprendrà que si té una resposta agradable li quedarà gravada i finalitza que si repeteix aquest comportament obtindrà la mateixa resposta. Si és negativa, el gos la pot repetir però no li quedarà gravada ja que no obté una resposta agradable.

Per altra banda hi ha l'aprenentatge per observació. El cadell presta atenció a tot el que l'envolta, com ara els sorolls, gent i altres gossos, comprova si el comportament és adequat (per tant té una resposta agradable) el memoritza i l'imita en funció de la situació en la que es troba. Per aquest cas, és molt important la sociabilització de la que ja hem parlat anteriorment.

Les previsions de collita s’estimen al voltant de 9.000 tones, això és un 35% menys respecte l’any passat, tot i que en alguns pobles pot arribar a ser fins a un 60% inferior segons varietats i la incidència de les ventades. Pel que fa al preu, fixat per la Llotja de Reus, va obrir la campanya a 1,35 euros la lliura d’avellana negreta i a 1,30 euros la comuna, el mateix preu que a Turquia i inferior al d’Itàlia i en tot cas més baix que el que es va assolir al final de la temporada anterior.

animareus al parc de la festa S'acaba l'estiu, una època nefasta pel que fa a l'abandonament d'animals domèstics, però no tot són males notícies per aquests éssers que tant es fan estimar. El dissabte 15 de setembre, de les 10 h a les 22 h, el Parc de la Festa acollirà l'Animareus, una jornada dedicada als animals de companyia, organitzada per l'Associació Gent i Gossos.

L'esdeveniment comptarà amb la presència de més d'una vintena de protectores, refugis i associacions de tota la província amb els seus estands informatius i de venta benèfica i adopció d'animals.

Diverses empreses privades i professionals del món caní oferiran tot tipus d'exhibicions i xerrades, i un grup de voluntaris organitzaran jocs i tallers pels nens i nenes assistents. A més, el públic també podrà gaudir i participar activament al Concurs Popular Caní. L'espai es distribuirà en quatre zones, amb una dedicada a les exhibicions, una per xerrades, una zona d'estands i una d'infantil, així com d'un petit bar on poder prendre alguna cosa i participar en diverses rifes benèfiques.

Gent i Gossos és una associació que treballa amb les principals protectores de la nostra demarcació per trobar sortida a tots aquells animals que són abandonats pels seus propietaris i s'han de donar en adopció. La iniciativa també compta amb els suport d’empreses privades i professionals del món caní oferiran tot tipus d’actes per amenitzar la jornada.

Per disposar de dades sobre com evolucionaran els mercats caldrà esperar a la reunió que se celebra anualment entre la Unió Europea i Turquia que tindrà lloc el proper dia 21 de setembre a Brussel·les.

Jordi Sordé Martí

Enginyer tècnic agrícola

Smart cities. el concepte de ciutat intel·ligent a la ciutat de Tarragona. Aquest congrés acull representants de diversos països que presenten els seus projectes per millorar la sostenibilitat, la comunicació, els serveis, etc. En resum, es presenten idees que poden millorar una mica les nostres ciutats.

Aquest mes de setembre s’ha celebrat el “Smart Cities Meeting Point 2012”

DOreus 10.indd 9

Que com es pot fer? Doncs hi ha moltes opcions, però jo parlaré de les relacionades amb la tecnología. Imagineu que cadascún dels elements, del mobiliari urbà, pogués portar un telèfon mòbil incorporat i un o dos sensors: cada

semàfor podría dur una càmara, sabriem el tràfic real de cada carrer al minut (útil per actuar contra embusos/accidents); cada contenidor de brossa podría dur un sensor que digui quan está plè; l’enllumenat de la ciutat es podría encendre només quan fés falta de debò, amb el conseqüent estalvi d’energia. Tot això, i molt més, es pot aconseguir amb la planificació adecuada, ja que la tecnología ho permet. I direu: Oh! Però deu ser molt car! És evident que té un cost, però ja existeixen molts dispositius pensats per aquest

propòsit (són com petits ordinadors que incorporen les capacitats de comunicació i de càlcul necessaris) i, per tant, com que ja hi ha competència els preus cauen dràsticament.

Amb tota la informació que es pot treure d’aquests dispositius es poden millorar els processos i fluxes de qualsevol ciutat i, per tant, potser fer-nos la vida una mica més confortable.

Jaume Civit

Enginyer de Telecomunicacions

13/09/12 21:19

10

Setembre 2012

DO

DOCULTURA

xavier macaya músic

Un creador de sonoritats Com veus el panorama musical actual?

Des de fa un temps veig un problema global i és que crec que les persones estem canviant. Es va poc als concerts, al cine i es llegeix poc perquè ja ho tenim tot en una pantalla. No vull entrar en aquest joc de culpar els polítics i no és una qüestió de diners, perquè de coses se n'organitzen. La gent en general no té ganes de veure art i sentir coses, es preocupa massa pels diners, per tenir tres cotxes, pel “jo, jo i jo”. I el que li fa falta a aquesta societat és més humor.

Marcel Llevat

D

esprés de tres dècades de trajectòria musical diu que encara té molt per aprendre, però el cert és que a en Xavier Macaya (Reus, 1963) li sobra tant de talent com carisma personal.

Amb 48 discos com a músic d'estudi i tres en solitari a l'esquena, Macaya és un dels músics més complets i polifacètics del país.

Ha format part de grups com Tradivàrius o Cafè París, ha actuat per mig món i ha col·laborat amb artistes com Lluís Llach, Els Pets o Javier Bergia. Actualment presenta el Quartet Imaginari.

Com et vas iniciar en la música i quan vas decidir dedicar-t'hi?

Quan tenia 19 anys vaig començar en el món de l'animació infantil, i a partir de llavors em vaig anar especialitzant en la música folk.

Quants instruments toques i com en vas aprendre?

Els meus instruments són el violí

DOreus 10.indd 10

i la viola de roda, un instrument d'origen medieval que vaig veure tocar per primer cop a l'Spencer Tracy a la pel·lícula ‘Capitans Intrèpids’. També toco altres instruments com la guitarra, però al que em dedico és a aquests dos. He estat bastant autodidacte. De viola n'he fet cursos a França i de violí vaig tenir una base clàssica però després em vaig orientar cap a la música folk i l'ètnica.

Tot i que també componc, no em considero un compositor sinó un intèrpret. Creo sonoritats per la música i el teatre.

I què és el darrer que ha fet en aquest camp?

Jo bàsicament treballo amb la companyia Albert Vidal, amb qui ja he fet diverses obres i amb qui segueixo col·laborant com en un laboratori teatral. I també amb el

n "La gent en general no té ganes de veure art i sentir coses i es preocupa massa pels diners" Quins altres gèneres t'agraden?

El flamenc, el jazz i la clàssica.

El que té de bo la música és que no s'acaba mai. Has d'estudiar i estudiar, i quan creus que ja has estudiat prou és quan encara has d'estudir més.

Com et definiries com a músic?

Em considero un colorista de la música. Un instrumentista que dóna color a diverses músiques.

Toni Albà, amb qui vam fer 'Brots', i en projectes amb en Gerard Domènech i en Carles Bigorra, a qui considero un gran director.

Dels països on has actuat, quins t'han impactat més?

França és el país que m'ha ensenyat més i on he après l'ofici de músic a través de cursos i gires, però també Canadà, Portugal i Grècia pel seu món musical.

Quin balanç fas de tres dècades vivint de la música?

Jo m'ho he passat molt bé i no em puc queixar de res, però viure de la música en aquest país és molt complicat. Aquí a la província, per exemple, hi ha músics de tots els gèneres com la copa d'un pi que no apareixen als mitjans i ningú coneix. I jo als 49 anys me n'he adonat que no en tinc ni idea de música i que encara he d'estudiar més. Jo de vell probablement acabi en un poble del Pirineu tocant, escoltant discos i fent de pagès.

Com és el teu actual projecte?

Es tracta del Quartet Imaginari, on jo aporto la part musical, i que compta amb la direcció artística de Christophe Sion; la Mariona Roigé a l'escenografia i vídeos; el David Sales a la il·luminació i l'Isidre Sans al so. És la història del que li passa pel cap a un personatge a través de projeccions i la música, que segurament sortirà en disc. De moment es podrà veure el 15 i el 16 de setembre al festival Montbriart de Montbrió i el 21 de setembre a Riudoms.

El Centre de Lectura

Informa Escola de Lletres Oberta la inscripció als cursos: Fes els deures al Centre.

Inici el 17 de setembre Us comuniquem que el proper dijous 20 de setembre de les 18h a 20h hi haurà l’assessorament corresponent a aquesta activitat per als pares que hi estigueu interessats. Podreu parlar amb la responsable de l’activitat, Dolors Sugrañes, per tal d’informar de les necessitats pedagògiques i de currículum del vostre/a fill/a, així com de l’horari d’assistència que tingueu previst. Lloc de trobada biblioteca infantil.

Manualitats amb paper. Inici el 2 d’octubre Taller de creativitat. Inici el 3 d’octubre Taller d’escriptura. Nivell inicial. Inici l’1 d’octubre Taller d’escriptura. Nivell mig. Inici el 3 d’octubre Taller d’escriptura. Nivell avançat. Inici l’11 d’octubre Escola de Dansa Matriculacions i assessorament del 14 al 23 de setembre de 17.30 h a 20 h.

Escola de Teatre Matriculacions i assessorament el 12, 19 i 26 de setembre de 18h a 20h.

Escola d’Anglès Matriculacions i assessorament el 18, 19, 26, 27 i 28 de setembre de 18 h a 20 h.

Escola d’Italià Matriculacions i assessorament el 14 i 21 de setembre de 19 h a 20 h.

Escola d’Arts Plàstiques Matriculacions i assessorament el 17 i 19 de setembre de 17.30 h a 19 h.

13/09/12 21:19

DO

11

Setembre 2012

DOESPECIAL

La segona festa major de Reus, el 25 de setembre, rau en la creença de l’aparició de la Mare de Déu a una noieta és documentada des del mateix 1592. Durant segles, les festes a Misericòrdia tenen un caràcter excepcional, com a solemnitats d’acció de gràcies de la Vila pels favors rebuts.

Els seguicis de Misericòrdia, a finals del segle XVIII i començaments del XIX, estaven formats per més d’una vintena de manifestacions festives, moltes de les quals van anar desapareixent en transcurs del segle XIX. A finals del segle XIX, i durant tot el segle XX, les solemnitats en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia tenen un caire més commemoratiu i ideològic.

Als anys seixanta la festa al voltant de Misericòrdia va prendre més volada mercès a la Colla sardanista Rosa de Reus, que l’any 1967 va iniciar un aplec sota el nom d’Aplec Baix Camp. Un aplec que, malgrat les dificultats dels pri-

mers temps, s’ha mantingut al calendari festiu de la ciutat i que se segueix celebrant cada any el diumenge abans de la diada de Misericòrdia.

Però l’empenta definitiva, que ha fet canviar en profunditat la festa, es va iniciar els anys vuitanta, i sobretot al llarg dels noranta, en què les festes de Misericòrdia es van convertir en una veritable segona festa major i no com fins llavors, que només era considerada com ‘festa petita’, amb un nombre més o menys reduït d’activitats.

A partir d’aquests anys, les festes s’allarguen per espai de deu dies amb actes repartits per tota la ciutat, i també evidentment al santuari i al seu redós. Aquí ens centrarem només en els actes bàsics que es fan a Misericòrdia, sense entrar a detallar l’ampli programa festiu de la ciutat.

Salvador Palomar i Ezequiel Gort

Un cartell que enganxa El cartell de les Festes de Misericòrdia d'enguany és un d'aquells que sedueixen a primer cop d'ull i que estan cridats a ser recordats en el temps. La imatge, que consisteix en una reproducció amb elements de ganxet del moment en què la Mare de Déu s'apareix a la pastoreta Isabel Besora i li deixa una marca de la rosa a la galta, és obra de les Ganxetes del Pòrtia, el grup de reusenques que es reuneixen des de fa anys al bar que du aquest nom per fer ganxet i mitja i que es van donar a conèixer a partir de les originals accions al carrer que anomenen 'guerrilla ganxeta'.

La representació l'han elaborat íntegrament tricotant llana cedida per l'empresa DMC, i la imatge final de l'escena que es reprodueix al cartell és obra del fotògraf Carles Fargas.

Les Ganxetes responsables del treball són Assun González, Coia Figueras, Ginesta Paredes, Margarida Paredes, Maria Escoda, Montse Gispert, Montse Torrents, Natàlia Domingo i Rita Marimón. Segons confessen, quan van rebre la proposta de l'IMAC es van espantar una mica però també es van sentir molt afalagades i aviat va sorgir l'entusiasme “per participar d'una manera tan activa en les festes de la ciutat”. Un entusiasme, a més, desinteressat, ja que el col·lectiu ha renunciat a cobrar per haver elaborat el cartell. Les peces originals, que també apareixen al programa d'actes, s'exposaran durant les Festes a l'ajuntament.

El que vulguin conèixer el 'making of' del cartell i tota la feina que hi ha al darrera ho poden fer al blog de les Ganxetes, lesganxetesdelportia. blogspot.com.es.

DOreus 10.indd 11

13/09/12 21:19

12

Setembre 2012

MISERICÒRDIA

DO

L'ACTE PRINCIPAL DE LES FESTES DE MISERICÒRDIA ÉS LA BAIXADA DEL SEGUICI FESTIU QUE TÉ LLOC EL DIMARTS 25 A LES 11 H

Actes per a tots els gustos

FINAL DE LA CAMPANYA 'APADRINA UNA CARRETILLA' Des del dimecres 8 fins al dimecres 29 d’agost el Ball de Diables de Reus ha dut a terme la campanya “Apadrina una carretilla”.

Aquesta campanya neix amb la finalitat de completar la subvenció que l’Ajuntament de Reus dona al Ball de Diables de Reus per a la realització de les festes de Misericòrdia, que enguany ha sofert una important retallada.

Després de molta feina d’ajustament de preus i d’optimització en el disseny dels actes veiem la impossibilitat de fer tots els actes d’una forma prou digne amb la subvenció que es rep de l’Ajuntament, i sorgeix la idea de la campanya per recollir els 4.000 € que manquen. Fem una valoració molt positiva de la campanya tant des del punt de vista econòmic com des del punt de vista social. És impossible saber la quantitat d’aportacions que hem rebut però calculem que hem rebut més d’un miler d’aportacions de reusencs i reusenques.

Cal agrair a la ciutadania de Reus, als comerços i a les empreses la seva col·laboració. Un cop més els ciutadans de Reus han demostrat la seva capacitat de reacció davant les situacions adverses. La solidaritat i el caliu que durant aquests dies hem rebut ens esperona a continuar la nostra tasca amb forces renovades.

Senzilla i humilment diem GRÀCIES a la societat reusenca.

Ball de Diables de Reus IMAC

L’Aplec Baix Camp En la línia de les trobades festives que caracteritza la nostra tradició, l’Aplec Baix Camp és una trobada sardanista que se celebra des del 1967 el cap de setmana anterior a la diada de Misericòrdia. A més de les ballades de sardanes, però, l’aplec ha programat sempre altres activitats de caire cultural i lúdic: concerts de cançó, actuació de grups festius, campionats d’escacs, tirades de bitlles… És organitzat la colla sardanista Rosa de Reus.

A Reus, correfoc !

El correfoc és una pràctica festiva nascuda a finals del segle xx, un acte participatiu en què intervenen colles de diables i bestiari festiu que evolucionen pels carrers, mentre els assistents es mouen i corren entre espurnes i espetecs.

A Reus, amb el nom de Cercavila de Foc, aquest acte s’organitza des de 1980 la nit de Sant Joan, i també dins la programació de les festes de Misericòrdia.

El rosari de torxes El rosari de torxes és un acte de devoció popular que caracteritza la celebració reusenca en honor a la Mare de Déu de la Misericòrdia.

Té lloc la nit del 24 de setembre.

El seu recorregut abasta des de la plaça de la Pastoreta fins al santuari i les persones que hi assisteixen porten candeles.

La baixada del seguici La baixada del seguici festiu al santuari de Misericòrdia és un com un romiatge popular a l’ermita de la patrona de la ciutat, avui

DOreus 10.indd 12

pràcticament integrada en el nucli urbà. Comença el 1981 quan el ball de Diables i els Grallers de Reus inicien el costum d’anar de la plaça del Mercadal fins al santuari, la tarda del 25 de setembre.

L’acte vol recordar les desfilades que en el passat encapçalaven les professons d’acció de gràcies a la Mare de Déu en què es traslladava la imatge a la seva ermita.

Diada Castellera del Mercadal Diada que reuneix a la plaça del Mercadal les quatre millors colles del món casteller amb la nostra colla local: Colla Vella dels Xiquets de Valls, Colla Joves dels Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca, Minyons de Terrassa i Xiquets de Reus preparen un espectacle únic que situa a Reus com a capital del món casteller.

Guarniments, banderes i domassos La transformació dels carrers i places en espais de festa és una part essencial per a qualsevol celebració. El fet de guarnir també els fanals i edificis fa, en el conjunt, que la ciutat canviï i es vesteixi de festa. El dia 24 de juny, a primera hora del matí, funcionaris municipals són els encarregats de col· locar els domassos i banderes al palau municipal, guardats tot l’any en una antiga arca de fusta al vestíbul dels fills il·lustres; dies abans també han disposat les senyeres i banderes de la ciutat als fanals de la plaça del Mercadal i de Prim.

Marc Navarro i Iolanda Fontgivell

ACTES PRINCIPALS Dissabte 15 17 h, a la Plaça del Mercadal Plantada de la Trobada de Gegants 18 h, des de la Plaça del Mercadal Cercavila de la Trobada de Gegants Recorregut: plaça del Mercadal, carrer Monterols, plaça de Prim, carrer Llovera, carrer Prat de la Riba, carrer Sant Elies, carrer de Sant Joan i plaça del Doctor Sabaté (davant de la Casa Rull), on tindran lloc les ballades de lluïment.

Divendres 21 20.00, al Saló de Plens de l’Ajuntament. Lliurament dels Guardons de la Ciutat Dissabte 22 18.30, a la Plaça del Mercadal Diada Castellera de Misericòrdia, amb la participació dels Castellers de Terrassa, els Castellers de Sabadell i els Xiquets de Reus.

Diumenge 23 Durant tot el dia, a la Plaça del Santuari. XLVI Aplec Baix Camp 18 h, des de l’Ajuntament Sortida de la cercavila del Seguici Petit de la ciutat

Dilluns 24 19 h, des del Campanar Toc de Festa Des de diferents punts del centre de la ciutat, sortida del Seguici Festiu de Reus i altres elements, per anunciar la vigília de la festa.

22.30 h, al Passeig de Misericòrdia i des de la Plaça de la Pastoreta Rosari de Torxes Dimarts 25 11.00, des de la Plaça de la Pastoreta Baixada del Seguici Festiu de la ciutat fins al Santuari

21.30 h, des del Fossar Vell A Reus, correfoc!

Diumenge 16 20 h, al Racó de La Palma Festival ARREUS Amb l’actuació dels grups Set de Rumba i Garbuix. Set de Rumba ofereix des de rumbes del Pescaílla, Peret o Gato Pérez.

Dimarts 18 i Dimecres 19 21 h i 20.30, al Teatre Fortuny Espectacle d’humor Joan Pera Capri, amb Joan Pera.

Dijous 20 20 h, a l’Ajuntament XX Trobada de Misericòrdies Recepció de les Misericòrdies de la ciutat per part de l’alcalde de Reus.

13/09/12 21:19

DO

13

Setembre 2012

MISERICÒRDIA

LA MÚSICA D'ARREL TRADICIONAL TÉ UN PAPER MOLT DESTACAT DINS TOTS ELS ACTES DE LA FESTA MAJOR

Música i músics per Festa Major sics comencen a preparar la festa major uns dies abans que comenci. S’ha d’assajar, preparar el repertori nou i estar en forma per aguantar tots els dies de la celebració.

Reus s’ha convertit en ciutat exportadora de músics tradicionals: el Col·legi Pare Manyanet en el món de la cobla i l’Aula de Sons, Escola de Música Tradicional, han generat una inèrcia que ha fet possible que els músics reusencs siguin coneguts arreu amb respecte. Tanmateix, per Sant Pere és festa a Reus però hi ha participants que treballen fora de la ciu-

lar, almenys en quant a la quantitat d’intèrprets. Ha traspassat les fronteres territorials, d’edat i sexe. Va lligada als dos booms de la cultura popular: els gegants i els castells. També és cert que el fet de tocar la gralla s’ha convertit en una manera de participar i gaudir de la festa.

El problema és que es toca per diversió pròpia i no per oferir un resultat musical al públic; és per això que massa sovint se senten grups que, musicalment, deixen molt a desitjar. També cal dir que aquesta popularitat ha permès la creació d’escoles i que hi hagi

n

La popularitat de la música tradicional ha permès la creació d'escoles d'on han sorgit professionals

IMAC

Daniel Carbonell

L

a Festa Major de Sant Pere de Reus té molts elements que la fan extraordinària; un dels més destacats és, sens dubte, la música. Les melodies, els intèrprets i la varietat de formacions esdevenen, per si mateixos, un autèntic espectacle.

Permeteu-me que a part de parlar-vos de les músiques també us descrigui com viuen la festa els sonadors.

El músic tradicional coneix molt bé l’ofici, durant l’any participa en celebracions de diferents pobles on toca amb diversos balls i pot veure com, amb el temps, els balladors i els regidors canvien mentre que

els entremesos i els músics es mantenen festa rere festa.

El músic tradicional és un especialista: fa una funció que només pot fer ell, ha tingut un temps d’aprenentatge i ha d’estar disponible qualsevol dia de l’any; per això aquesta feina és remunerada.

Graller i timbaler són oficis igual que, per exemple, fuster. Els mú-

tat i, per tant, per a ells no és un dia festiu. Si Sant Pere cau entre setmana, sorgeixen problemes en alguns balls i sonadors. Aleshores és el moment de definir quins músics de Reus acompanyaran cada element i quins músics de fora vila són convidats. Alguns d’aquests últims vénen des de ja fa anys i ajuden a magnificar la festa, ja que tenen una gran vàlua pel treball de recuperació que han fet, pel mestratge i pel nivell musical que aporten. Tot i la presència d’altres instruments en les festes majors, la gralla és el més popu-

gent que pugui viure professionalment de la música tradicional, ja sigui fent classes o construint instruments.

Un exemple n’és l’Aula de Sons, que a hores d’ara compta amb més de deu anys d’experiència, un centenar d’alumnes i una dotzena de professors.

D’aquí en surten alguns dels músics que participen a les festes d’arreu de Catalunya, i l’escola ajuda en les iniciatives de l’IMAC en la part musical de la festa.

RObert bonet pianista

Llibertat artística i creativa Marcel Llevat Com va sorgir la idea de l'espectacle al Bartrina?

Jo tenia molt clar que volia gravar un DVD i no trobava el moment, però llavors va arribar la trucada de l'ajuntament oferint-me actuar al Bartrina per la Festa Major.

christian portela

R

obert Bonet (1984) és el perfecte exemple de músic que opta per l'autogestió per a mantenir la seva independència artística. De formació clàssica, ha alternat la seva carrera com a pianista amb treballs per a artistes com Malú o Mónica Naranjo. El 21 de setembre celebra al Bartrina '10 Anys de Nova Simplicitat', l'estil amb que més s'identifica, un concert del que en sortirà un DVD.

DOreus 10.indd 13

I en què consistirà el concert?

Es tracta d'un concert exclusiu per a gravar el DVD on barrejo teatre, música i cinema. L'espectacle serà enregistrat per tres càmeres i consistirà en sis blocs de cinc o sis cançons que expliquen la història de la música, des de l'Edat Mitjana passant per la música clàssica o el rock, amb una línia paral·lela de la meva vida. A la pantalla es veuran unes animacions de com vaig creixent que han creat uns dibuixants que han treballat per Disney.

Quina fita marquen els 10 anys?

El 2002 vaig idear el Concert de Joves Compositors de Reus. El primer any vam ser jo i dos més i ara ja són 10 o 12 alumnes. I va ser allà on vaig presentar les meves primeres obres.

I quin moment en destaques' El moment més àlgid ha estat l'edició de 'Temptacions', el meu primer disc d'estudi en solitari i les gires d'entre 2008 i 2010.

Com definiries la teva música?

Faig nova simplicitat, un moviment originari dels anys 70 a Alemanya.

Potser és atrevit dir que sóc un compositor simplista però si escoltes el meu piano es reconeix perfectament aquest estil.

Quins trets la defineixen?

Són melodies senzilles, acords clàssics, és un estil molt proper al minimalisme però no tan repe-

titiu. Quan sec al piano no penso en quin tipus de música faig. Però quan la meva professora em va passar uns CD de nova simplicitat vaig dir “Si sóc jo tocant!”.

T'agradaria viure de la música?

Jo podria viure de la música si m'hi dediqués al 100% i fes de tot, però jo enfoco la música com un art i no com un negoci. El que vull és dir coses i prefereixo tenir la meva feina i així m'és més pràctic fer el que vull. Sóc afortunat perquè quan faig un disc surt exactament com vull i no hi ha ningú pel mig que em condicioni. Pesa més la creativitat que els diners.

Quins altres projectes tens?

El 2013, una gira on versionaré els meus temes en format 'chill out', i després vull editar un CD de piano sol per celebrar els deu anys. Es titularà 'Zehn: Ein Einfaches Lied' (Deu: Una cançó senzilla).

13/09/12 21:19

14

Setembre 2012

DO

DOSALUT FREDERIC GUEZ osteòpata

Mecànics del cos

La dieta de la tardor Us trobeu més cansats a la tardor? La tornada a la rutina i el canvi estacional són els principals motius d’aquest cansament.

Per tant, en aquesta època de l’any (i a qualsevol altra) és important seguir una dieta equilibrada amb els aliments que ens proporciona l’estació. Us heu trobat amb la desagradable sorpresa que heu guanyat alguns quilos en tornar de vacances de l’estiu? Què hem de fer? hem de reprendre la dieta habitual, repartir les ingestes al dia, evitar les pràctiques pròpies de l’estiu (aperitius, menjar entre hores...).

No hem de realitzar una dieta restrictiva per amb la qual segurament no cobrirem totes les necessitats de macronutrients (hidrats de carboni, proteïnes, grasses), vitamines i minerals.

Amb tot això, us proposo un exemple de dieta equilibrada amb aliments de la tardor:

JS

Jordi Sardiña

E

l Mètode Essentis és un programa intensiu multidisciplinari adaptat al tractament de la paràlisi cerebral i altres trastorns neurològics, que l’osteòpata Frederic Guez, des del centre que dirigeix a Barcelona, porta a terme, juntament amb el seu equip de 10 terapeutes. Al gimnàs Reus Team de la ciutat també visita regularment, atenent algun cas semblant, però sobretot lesions esportives i lesions postpart.

Frederic Guez, de formació osteòpata, ara fa 8 anys que va aterrar al nostre país, des de la seva França natal, per obrir un centre dedicat a tractar casos de paràlisi cerebral infantil, al detectar la gran demanda que hi havia.

Els principis del Mètode Essentis que Guez aplica als seus pacients es basa en donar un enfocament holístic al tractament, on el paci-

ent es considera en la seva totalitat. Tal com afirma el director del centre, “posem atenció en tots els factors per establir un diagnòstic i una estratègia de tractament, ja siguin físics, emocionals o socials, així com els símptomes actuals i l’historial mèdic”.

del desenvolupament motor després d’un traumatisme neonatal, o adults amb lesions de la medul·la espinal. A part de tots aquests pacients, Guez també destaca l’especialització del centre en la recuperació de les dones després del part, ja que segons ell “el postpart

Esmorzar:

Mig matí:

Dinar:

Berenar:

Sopar:

Suc de taronja Iogurt amb cereals integrals Entrepà de cereals amb formatge Carxofes amb bolets i castanyes Arròs amb conill i enciam Magrana amb mango Galetes de cereals amb llet Amanida verda Bacallà amb escalivada, patata i moniato al caliu Caqui Té verd o infusió

n

El Mètode Essentis es basa en donar un enfocament holístic al tractament, on el pacient es considera en la seva totalitat En paral·lel al tractament físic, el pacient passa per nombrosos tallers de rehabilitació en els que diferents membres de l’equip del centre, especialitzats cada un d’ells en diferents disciplines com osteopatia, acupuntura, fisioteràpia o psicologia, avaluen la seva postura, discapacitat i símptomes amb l’objectiu de crear un programa adaptat a les seves necessitats.

La majoria de pacients amb els que compta el centre actualment són nens i nenes amb paràlisi cerebral, nadons amb trastorns

per algunes dones pot ser molt traumàtic i s’ha de tractar perquè no tingui conseqüències greus per a la salut, i així que puguin tenir un bon equilibri hormonal i sexual ”.

Fins a la data, Frederic Guez està molt content amb els resultats que ha anat recollint durant aquests anys i, tal com ell mateix afirma, “em guio per la resposta positiva dels pacients als tractaments que segueixen, que es basen en posar les peces que falten als seus cossos ‘avariats’. No deixem de ser uns mecànics del cos”.amb crosses i caminar.

Objectius del Mètode Essentis

Us aconsello que per preparar-nos pel hivern combineu una dieta equilibrada rica en fruites i verdures amb exercici físic.

Montse Rabassa

Dietista i Nutricionista, I+D Aliments

3 Corregir les disfuncions músculo-esquelètiques viscerals i crani

als que impedeixen l’ús funcional del cos.

3

Corregir la postura i aconseguir l’adreçament autònom.

3 Treball en l’equilibri i la coordinació motora.

3 Millorar la força i la resistència muscular.

3 Eliminar patrons neurològics erronis.

3 Aprendre el gateig, el quatre potes, caminar

DOreus 10.indd 14

13/09/12 21:20

DO

15

Setembre 2012

Regidora de Formació per a la Integració. Ajuntament de Reus

Montserrat Duch

DOSALUT

Summa Cum Laude per als Jocs Paralímpics de Londres 2012 Sabem que els Jocs Paralímpics són un esdeveniment internacional on hi participen esportistes amb alguna discapacitat física o sensorial.

Però el que caldria afegir-hi a la definició , és que són els Jocs de la cultura de l’esforç i de la superació.

Si volem incentivar una educació on s’avaluï l’esforç i es premiï l’excel·lència, cal buscar models que responguin a les necessitats actuals. Ja a l’Antiguitat hi va haver un afany de buscar models que

DOreus 10.indd 15

fossin l’espill pels futurs ciutadans. Per això era molt important la tria d’un savi i bon tutor.

Cal buscar bons exemples pels nostres infants, adolescents, joves i no tan joves, perquè aquests punts de referència seran els que els forjaran, poc a poc, com a persones responsables d’una bona herència, i transmissors de valors.

I quan aquests valors són transmesos per persones que no han tingut una vida fàcil, i que pateixen una discapacitat, aconseguim una societat més valorada, més digna i més justa. Perquè ells són els millors mestres per ensenyar-nos el sentit de la vida, l’afany de lluita i l’esperit de superació davant de les dificultats.

L’esport sempre ha tingut a la Pedagogia com a ciència aliada en la formació de la persona humana i, en concret, quan l’home inicia els seus primers passos, és a dir, quan és infant.

El fet d’aprendre un esport, practicar-lo i més endavant competir, aporta a la persona una riquesa formativa difícil d’avaluar. La importància de l’aprofitament del

temps, l’esforç i la consciència del què es pot aconseguir, fa valorar tota la tasca que es realitza, i més, si afegim tot el conjunt de persones que l’envolten.

Per aquest motiu, convido a veure algunes imatges del què s’ha viscut a Londres durant aquest període olímpic, i que serien una bona matèria de classe per a iniciar el curs. De fet, aquestes imatges regalen al públic una bona dosi

d’optimisme i d’afany de superació. I afegeixo la part més humana: contemplar els rostres alegres dels atletes i de les seves famílies.

Enguany, tenim tot un disseny curricular que ens farà més palès el lema olímpic: Citius, Altius, Fortius.

Hem sigut testimonis d’uns dies on l’esport ha sigut respecte, companyonia i honestedat. Potser sí que els mitjans de comunicació haurien d’haver dedicat més espai

als Jocs Paralímpics, perquè el ressò ha estat en una escala de Richter molt baixa i, és evident, que en el tema que aquí exposem, hagués calgut més presència.

Si pogués puntuar al públic que ha omplert de gom a gom cada dia les diferents proves paralímpiques, naturalment també el faria mereixedor del títol d’aquest article.

13/09/12 21:21

16

Setembre 2012

DO

DOENTITATS

ENRIC MORRALLA president Aeroclub de Reus

"Avui volar no és elitista" i per això fem visites on promocionem i ensenyem què és el vol, com funciona un avió, i molta d'aquesta gent s'interessa per aquest món. A més, fem cursos d'iniciació al vol.

I en què consisteixen? És un curs de tres hores que inclou unes classes teòriques i unes classes pràctiques on tens l'oportunitat de conèixer la sensació de pilotar un avió al costat d'un instructor, que t'explica com funcionen els comandaments que ell també té doblats.

Quins serveis s'ofereixen al soci i quins tenen més demanda?

El que més sortida és treure's la llicència de pilot privat, que et permet volar a qualsevol aeroport d'Espanya. I a part s'organitzen viatges i dos ral·lis aeris a l'any.

Marcel Llevat Pocs somnis romanen tan intactes des de la infantesa com el de volar. I Reus és una ciutat amb una llarga tradició en el camp del vol a motor, com testimonia el Reial Aeoroclub de Reus Costa Daurada, fundat el 1935 i un dels més antics de l'Estat. Des el 2003, Enric Morralla presideix una entitat que ajuda a iniciar-se en aquest fascinant món d'una manera molt més accessible i econòmica del que se sol creure.

Quin moment viu l'aeroclub?

L'entitat es troba en un moment una mica complicat pel context econòmic que hi ha. Les hores de vol i en general tot, ha baixat.

L'aeroclub va fent, simplement.

Si no es tenen diners a la butxaca el primer amb que s'estalvia lògicament és amb les coses extraordinàries. El número de socis

i un bar-restaurant obert a tothom, un segon on s'hi guarden avions, i l'hangar històric. D'avions de l'aeroclub n'hi ha cinc i amb els dels socis potser arriben a la cinquantenta.

n

"Volem que la gent conegui que a Reus hi ha un aeroclub i fem visites on ensenyem què és el vol"

ha baixat un pèl perquè estem en 227 i veníem d'uns 250. I pel que fa a alumnes que es volen treure la llicència es manté entre els 10 o 15 anuals.

Amb quines instal·lacions i amb quants avions compta l'aeroclub?

Tenim tres hangars, el principal amb les aules, les oficines, el taller

I d'on ve això de l'hangar històric “o dels russos”?

El projecte de 1937 és obra de dues enginyeres russes i va ser el primer fet per dones a tot l'Estat que es va desenvolupar.

Les instal·lacions estan obertes?

Nosaltres volem que la gent conegui que a Reus hi ha un aeroclub

D'on ve la tradició pel vol a Reus?

Hi va haver una sèrie de personatges a qui els agradava aquest món perquè aquí s'havien fet vols fa molts anys a la Riera de Maspujols o on és avui la Riera Miró. Aquesta gent es va ajuntar i va comprar uns terrenys aquí. Això va ser l'inici de l'aeroport. Després va venir la guerra i ja s'hi van establir els militars.

Que se'n van anar a finals dels 90. Com era la relació amb ells?

Molt bona. Eren gent que s'estimaven l'aviació com nosaltres i sempre van donar suport al desenvolupament de l'aeroclub i de l'aviació a Reus. Ens ajudaven en tot o ens cedien instructors. Per a ells l'aeroclub era com un fill i ens protegien.

Què és la construcció experimental d'aeronaus?

Aquí tenim l'Alfonso Hernández que és un crac de l'aviació i que compra kits d'avions a països com EE UU o Regne Unit i els construeix o ajuda a fer-ho a qui ho vulgui. Són moltes hores de feina i s'ha de ser molt pulcre perquè l'avió ha de ser molt estable quan vola i després l'haurà de provar i certificar Aviació Civil.

Com és la relació amb el CESDA? Quan es va fundar el Centre d'Estudis Superiors de l'Aviació no comptava amb un lloc on instal·lar-se. I l'Aeroclub, que creu en aquest projecte, li va cedir les seves instal·lacions perquè ningú els donava lloc per a entrar a la pista. I des de llavors estan aquí, on també tenen els seus avions, i la relació és molt bona.

Com veu la vella polèmica sobre el nom de l'aeroport?

El nom no canviarà perquè a nivell mundial l'aeroport es coneix com LERS. “LE” vol dir aeroport espanyol, i “RS”, Reus. I canviar això seria complicadíssim.

Què li diria a qui tingui el cuc pel món del vol a motor?

M'agradaria que la gent no pensés que això és elitista. Aquí hi ha socis de tot tipus. Una hora de vol pot sortir per 120 euros, que a repartir entre quatre amics surt barat i te'n pots a anar a Mallorca. Volem que la gent s'aficioni al vol, que vingui a conèixer les nostres instal·lacions i el que fem. Som gent molt normal i aquí tothom rep el mateix tracte.

La ‘mili’ a la base aèria de reus Totes les persones tenim a la vida unes vivències que recordem amb més intensitat, ja sigui pels moments bons o pels dolents.

No sé si es perquè aleshores tenia 20 anys, el servei militar va gravar a la meva memòria uns fets que recordo perfectament, com obrir una rasa, carregar sacs de blat, recollir faves seques, netejar el fang del dipòsit de l’aigua, escombrar les fulles caigudes, rentar molts plats al pavelló dels sotsoficials i sanejar la seva bassa, i també fer guàrdies, instrucció i pràctiques de tir, com és natural.

Promoció 1971-1972 de la Base Aèria de Reus. JS

DOreus 10.indd 16

El cas és que el meu pas per la ‘Base Aérea de Reus’ (1971-1972) està ple d’unes vivències que recordo quan he coincidit amb al-

gun company d’aquella època com el Josep M. Galofre, Francesc Pastor, Martí Español, Tomás Fuentes, Pau Veciana, Robert Singla i altres.

En general, recordo amb bon rotllo el ja desaparegut ‘Aeródromo Militar de Reus’.

Vaig estar destinat molt de temps a la seva ‘Armería’ i, els últims mesos, a la caseta de l’aviació de la Platja de Llevant de Salou, on vaig acabar la ‘mili’ amb bermudes i bronzejat.

Joan Sardiña

13/09/12 21:21

DO

17

Setembre 2012

DORECORDS

El Carrilet fa 125 anys Redacció

L

’Associació d’Amics del Ferrocarril de Reus ha organitzat una exposició al Palau Bofarull per commemorar els 125 anys de la inauguració del Carrilet Reus-Salou.

La mostra consta de 48 fotografies des de la inauguració fins als últims dies de la seva vida, així com amb 25 quadres donats ara fa 25 anys per artistes de la ciutat, quan es va celebrar el centenari, quatre vitrines amb documents i dues repliques del carrilet, una d’elles és la que pot córrer pel Parc del Trenet i l’altre amb escala 1.45.

L’exposició va ser inaugurada el passat 6 de setembre per l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, l’alcalde de Salou, Pere Granados, així com el President de l’associació, Carles Busquets.

Granados va recalcar l’important que va ser en el seu dia el carrilet, tant per Reus com per Salou

J. Casas

i per als banyistes i residents de les dues poblacions. Busquets va ressaltar que l’exposició és un “homenatge a aquells més de 2.000 reusencs que comprant accions van fer possible la realitat

del carrilet”. Així mateix va donar las gràcies a les persones que han fet aportació de material per poder fer realitat aquesta exposició. Finalment, Pellicer va destacar la història dient que “va ser

un somni per als reusencs en seu dia per així poder desplaçar-se als banys i portar mercaderies”. I que “si avui el tinguéssim, seria un element molt important, tant turístic com comercial”.

L’exposició dels 125 anys de la inauguració del Carrilet Reus-Salou es pot visitar fins el dia 29 de setembre al Palau Bofarull de Reus i el seu horari és d’11 a 13 h i de 17 a 20 h.

raigua i uns calçotets llargs, el Sr. Gort s’afaitarà la barba davant del Campanaret, al passar per la masia tal, Botet i Gort han demanat 7 minuts per que Panadès pugui pixar i així successivament fins arribar a Reus que amb un tros de cartró i amb una cantonada Martí Queixalós (també Savi de 1a) havia posat un cartell de 'Carrer Panadès - Savi de 2a'. Al primer bar

a l’entrar a la ciutat hi hagué la gran convidada, tots van prendre un gotet de vi amb sifó, 3 olives, dos 'palillos' per barba, tenint dret a llegir el Diario Español d’aquell temps i amb la particularitat que el savis de 1a i per una vegada, excepcionalment jo, per compte de 3 olives en tinguérem 7 i 'rellenes'. Cal aclarir que la barba d’en Gort era postissa i Botet portava

per barret la cucurutxa de super – savi. I així anàvem distreien a oients i especialment als que per un o altre motiu tenien que estar al llit o no es podien moure massa de la seva llar.

DORECORDES? ANÈCDOTES DELS SAVIS DE REUS Durant molts anys he treballat en premsa, radio, TV, inclòs fent xerrades públiques, pregons o festivals, però mai ens cansaríem d’explicar i escoltar les amables, cordials, però humorístiques aventures d’aquell inoblidable grup que s’autodenominava 'Els Savis de Reus' i la saviesa que tenien era haver viscut intensament la vida i defensat el seu poble; sempre amb humor, però afavorint al pròxim amb tota la cordialitat del món, o sigui, que si et feien una broma, era de tal manera que mai et podies enfadar amb ells.

Avui recordarem una vicissitud protagonitzada per dos dels més emblemàtics savis, Ramón Botet i Josep Maria Gort, els dos 'Savis de 1a especial'.

Estant de locutor a Radio Popular i junt amb la inoblidable Maria Bonet, realitzàvem un programa de tarda dedicat als malalts titulat 'El Correu de la Felicitat'. Jo vaig prometre als oients que si aconseguíem complir el desig d’un malaltet, gràcies, com sempre a la

DOreus 10.indd 17

benevolència dels oients, aniria a peu de Tarragona a Reus. Es va complir l’objectiu i vàrem organitzar la caminada amb varis col·laboradors del programa, però no va ser gran la sorpresa quan al passar per Torreforta, un guarda municipal ve a trobar-me i em diu: ja uns senyors, pel que tinc entès savis i són de Reus, que volem posar-se al cap de la comitiva.

Hi havia molta gent a la cruïlla de la barriada tarragonina i quina va ser! Quan em veig una furgoneta amb un cartell que deia: Els Savis del coet 'Diario Espanyol' saluden a Panadès, el millor locutor de la Poncio Garancia, Visca el futur Savi de 2a!. Ho feien amb tanta elegància i serietat que la gent no sabia si anava de conya o realitat i el cas era que hi havia de tot una mica, però especialment fer somriure a la gent, sense molestar a ningú.

Imagineu-vos a l’arribar a Reus, després que la ràdio, tota la tarda anava dient ara és a La Florida, a la Canonja, al Camp d’Aviació. El Sr. Botet promet que si Panadès arriba a Reus li regalarà un pa-

Antoni Panadès

Escriptor i periodista

13/09/12 21:21

18

a

Setembre 2012

DO

EL CLUB DE GOLF AIGüESVERDS COMPTA AMB MÉS DE 40 HECTÀREES DE CAMP

DOCLUB

I MÉS DE 600 SOCIS I UNS 40 JUGADORS

Miquel Agustín president Club Golf Aigüesverds

La febre del 'Pitch & Putt' el curs escolar, organitzem l’Escola de Golf per a nens, a partir dels 4 anys. Un cop al mes celebrem uns campionats per a totes les edats i categories, amb berenar i trofeigs inclosos. També fem cursets d’iniciació al golf de

de tothom, i la base social està formada per persones de tot tipus de poder adquisitiu, i cada cop s’està popularitzant més, amb unes quotes i un material molt assequibles. Tot el contrari del que la gent es pensa.

n

"El golf s'està popularitzant cada cop més, amb unes quotes i un material molt assequibles" 10 hores de durada, que estan subvencionats pel club. Destacar que per a totes les activitats, el material no es lloga, es deixa.

Jordi Sardiña

F

undat l’any 1990, el Club de Golf Aigüesverds, situat dins l’urbanització compta amb més de 40 hectàrees de camp i més de 600 socis, i uns 40 jugadors. Miquel Agustín és l’encarregat de la direcció i la gerència des de l’any 2009,

DOreus 10.indd 18

que s’ha marcat com a objectiu donar a conèixer el club per poder captar més socis i fer més popular la pràctica de l’esport.

Quins serveis oferiu al club, tant per socis com per a no socis?

Per suposat, el servei per a la pràctica del golf, que consisteix en el camp de golf, un camp de

pràctiques i el Pitch & Putt, a part de les quatre pistes de pàdel, una piscina i un futur gimnàs. També comptem amb un restaurant, amb un menú diari i celebració de banqueteria, i una cafeteria, oberts diàriament.

I pel que fa a activitats?

Tots els caps de setmana i durant

Ara al setembre, compteu amb una sèrie d'activitats. En què consisteixen?

Consisteixen en una sèrie d’activitats esportives per a nens, com golf, pàdel, diversos tallers i jocs, classes d’anglès...

Molta gent pensa que el golf és un esport elitista, què n’opina?

Això potser era així quan va aparèixer, però ara està a l’abast

En quina situació es troba actualment el món del golf i els seus clubs?

Com a tothom, i més amb la recent pujada de l'IVA, la crisi ens està afectant, però, per sort, el golfista és molt fidel i, si cal, deixarà d’anar a dinar o sopar fora per poder venir a jugar. És la febre del golf, i existeix. El fet que s’hagi avançat l’edat de jubilació també ens ha beneficiat, ja que fa que ens vingui molta gent gran a practicar un esport tranquil i saludable en un ambient relaxat.

Animem a la gent a que vingui i que ho provi.

13/09/12 21:21

DO

19

Setembre 2012

DOEMPRÈN

maria isabel marsal nines de drap

Fantasia feta de drap tre o cinc de començades i de tant en tant n'hi ha alguna que s'encalla, com ara unes puntaires que fa sis mesos que els falta el cap.

Però elles no es queixen i jo tampoc, que és l'avantatge d'aquestes criatures.

De quin moment gaudeix més quan fa una nina?

El que més m'agrada és el procés mental previ a començar una nina, que és quan m'ho passo de conya pensant en els materials, els colors o les formes. En canvi cap al final ja tinc pressa per acabar, ja que tota la feina d'imaginació ja està feta.

Marcel Llevat

Q

ui hagi visitat una de les seves exposicions ja haurà pogut admirar l'art de la Maria Isabel Marsal (Reus, 1952) i les seves cèlebres nines de drap.

Una activitat que va començar com un 'hobby' i que ha esdevingut una passió a la que dedica hores i hores. Com ella mateix diu, “un món de fantasia, colors i creativitat” que té la seva seu en un estudi de la plaça de les Oques, on es respira la màgia i la bellesa de les seves més de 400 creacions.

Com i quan vas començar a fer les nines?

Jo he treballat gairebé 40 anys en un banc i des que em vaig prejubilar fa quatre anys m'he dedicat molt intensament en aquest món. És una activitat que em té totalment enganxada. Totes les hores lliures que tinc, a part de fer de iaia de quatre nétes, les dedico a això perquè demana molt de temps.

DOreus 10.indd 19

Però com tots els 'hobbies', si ho fas amb verdadera passió no regateges les hores.

I abans ja havia fet alguna cosa?

Mentre treballava al banc ja tenia afició a les manualitats i al patchwork, potser com a contrapunt al tipus de feina que feia.

Els darrers anys era assessora financera quan la cosa no estava tan contaminada. I tenir un 'hobby' personal, creatiu, sense horaris, que pots fer en llibertat era com un altre món. I el 2000 vaig comprar un kit per fer una nina i aquesta va ser la primera que vaig fer. És totalment autodidacte?

De mestres d'això no n'hi ha. De patchwork, que molta part del que faig amb les nines ho és, sí que hi ha moltes publicacions. La manera és anar fent i desfent, que és com aprèn l'aprenent.

Ha comptat mai quant triga a fer una nina?

No, perquè em deprimiria molt.

Per un petit detall com un llacet hi

pots estar hores i hores. Una vegada ho vaig anar apuntant en un paper però el vaig llençar perquè és una activitat anticomercial, que no està pagada i que es valora sobretot a nivell personal. Però la satisfacció està en quan les regales, en les cares d'il·lusió de les dones quan vénen al taller i acaben les seves nines, o en mostrarles en una exposició.

I quines estan en venta?

N'hi ha moltes que no vendria mai perquè estan destinades a l'exposició. De moment no he volgut entrar en una dinàmica de botiga perquè no vull perdre aquesta dimensió de 'hobby' que m'omple, em diverteix i m'il·lusiona, i perquè trobaria avorridíssim haver de fer dues nines iguals.

No obstant sí que comparteix les seves habilitats.

Sí. En lloc de jugar a nines sola, tres cops per setmana ho faig acompanyada de senyores que comparteixen la meva afició en els tallers. Són dones que he anat coneixent a les exposicions i realment és una experiència molt gra-

n "De

mestres d'això no n'hi ha. La manera és anar fent i desfent, que és com aprèn l'aprenent" Quins projectes té?

M'agradaria algun dia fer una exposició itinerant només de personatges de contes clàssics com la Caputxeta, la Ventafocs, Pinotxo o la Puntaire. Cada conte té sis o set personatges i encara hi ha mota feina a fer. La imaginació va molt de pressa i les mans van més lentes.

Sol centrar-se en una nina o en fa diverses a la vegada?

Com a mínim sempre en tinc qua-

tificant. Ens ho passem molt bé i és terapèutic perquè tothom deixa els problemes a l'entrada.

I quan podrem veure una nova exposició?

Procuro fer-les a la primavera i a l'estiu, quan hi ha molta claror i el dia és llarg. Pot semblar una bestiesa, però la llum natural és molt important perquè dóna molta vida, fa que la gent estigui de més bon humor i les exposicions llueixen molt més.

Reus saluda el futur BCN World Dels recels sobre Eurovegas a la il·lusió pel Barcelona World. L'as a la màniga del Govern català com a alternativa al projecte del magnat nord-americà Sheldon Adelson, que va deixar amb cara de pòquer a certa presidenta autonòmica, d'entrada es veu amb bons ulls per part de les institucions reusenques.

L’alcalde Pellicer, i la primera tinenta d’alcalde, Alícia Alegret, van expressar la seva satisfacció pel projecte consistent en la construcció de sis parcs temàtics en els terrenys adjacents a Port Aventura. Per Pellicer, el projecte “contribueix a la promoció, a la creació de llocs de treball i a la dinamització econòmica del territori i de la ciutat de Reus”. Per la seva banda, Alegret creu que aquesta inversió potenciarà la capacitat de l'aeroport de Reus, “que ja és una de les principals portes d’entrada a la Costa Daurada i una infraestructura competitiva que pot absorbir fins a 3 milions de passatgers l’any”.

Des de l'ajuntament es considera que Barcelona World “suposa una oportunitat pel territori i sobretot per a Reus, ja que l’oferta turística i cultural de la ciutat serà un complement idoni per als visitants d’aquesta nova destinació”.

En la mateixa línia, la Cambra de Comerç mostrà la seva satisfacció per l’anunci de la creació del complex, que considera “balsàmica per l’economia del territori”.

El seu president, Isaac Sanromà, va felicitar a les parts implicades en la negociació –Generalitat, l’empresa Veremonte, La Caixa i els ajuntaments de Salou i Vilaseca– per un projecte que pot convertir definitivament el Camp de Tarragona en la gran destinació turística del sud d’Europa. Sanromà també incidí en la importància de la generació de llocs de treball que servirà per a “mitigar els efectes de la crisi, marcant un punt d’inflexió a l’alça per l’economia del territori”, i opina que seria molt positiu que els industrials de la zona poguessin participar de la construcció del complex, garantint així una reversió efectiva en el territori dels recursos destinats.

13/09/12 21:21

20

Setembre 2012

DO

LA PRIMERA EDICIÓ DEL REUS FASHION FESTIVAL APLEGA MÉS DE 60 COMERÇOS AL

DOCOMERÇ

VOLTANT DEL MÓN DE LA MODA I LES TENDÈNCIES A FIRAREUS

Reus està de moda La Unió de Botiguers de Reus amb la col·laboració del Patronat Municipal de Turisme i Comerç i firaReus organitzen el Reus Fashion Festival (RFF), que tindrà lloc els dies 14 i 15 de setembre a les instal·lacions de firaReus al Tecnoparc.

Durant el Reus Fashion Festival els establiments i marques presents podran vendre els seus productes, promocionar-se, organitzar activitats i tallers i, interactuar directament amb el visitant, oferint propostes, serveis o productes de la propera temporada. El RFF fuig de l’estètica firal habitual i oferirà una imatge de saló d’avantguarda.

Segons paraules de la presidenta de la Unió de Botiguers de Reus, Leonor Bartolí, “el RFF és una mostra de noves tendències sorgida d’una idea pròpia, per tal de donar una opció al comerç per donar a conèixer les seves novetats, abastant tots els conceptes i temàtiques com moda, mobles, perruqueria. L’objectiu final de la fira és que entre tots fem ciutat, que es mogui el tema i se’n parli”.

Un dels comerços participants és la perruqueria i centre d’estètica Lina Bosco. La seva directora, Miriam Sánchez, ens explica que a la fira “promocionem el ‘brushing bar’, on tots els assistents que passin pel nostre espai, els pentinarem i maquillarem gratuïtament. A part, també farem un taller d’assessorament d’imatge, on treballarem el concepte de ‘la primera impressió’ que donem i un taller de coloració. Volem que la gent que vingui conegui tots els nostres serveis i vegin que Lina Bosco és més que una perruqueria”. Pel que fa al sector de la gastronomia, el restaurant Portofino, que ben aviat ampliarà el seu nombre d’establiments a tres amb l’obertura el mes vinent d’un nou local a Reus, “s’encarrega d’un dels espais de restauració de la fira, on oferim als assistents els nostres plats i ja donem a conèixer el nou restaurant que obrirem a Reus, un nou concepte de restaurant que fusiona la cuina italiana amb la catalana”, tal com afirma el seu director comercial, Yoyo Hernáiz.

La Fundació McDonald al reus fashion festival La Fundació Infantil Ronald McDonald, que es dedica a donar suport i allotjament a famílies de nens malalts que han de seguir tractaments mèdics lluny de casa, estarà present al Reus Fashion Festival.

Segons el gerent de la Casa Ronald McDonald de Barcelona, Pere Casas, la intenció de la presència a Reus és donar a conèixer aquesta obra social que fa anys que treballa en silenci.

“De les 517 famílies que hem tingut en els 10 anys que fa que funciona la casa de Barcelona, 11 eren de Reus”, explica Casas, que destaca els problemes laborals o d’allotjament amb què s’enfronten molts pares a més del cop que ja suposa tenir un fill malalt.

Per la seva banda Natalie Veltrens, franquiciada de McDonald’s, destaca l’ambient càlid i humà que proporcionen les cases McDonald i considera un orgull formar part d’aquesta iniciativa. La fundació va començar als EE UU el 1974 quan un jugador de futbol americà va tenir una filla amb leucèmia i va veure les dificultats que afrontaven els més desafavorits.

Des de la construcció de la primera casa a Filadèlfia la popular cadena d’hamburgueseries n’ha obert fins a 317 en 31 països.

El resultat final de la primera edició del Reus Fashion Festival és, hores d’ara, encara una incògnita per a als seus organitzadors i participants, però està clar que les seves expectatives són bones. Per exemple, Pere Margalef, propietari de la parada de fruites i verdures Cal Pere del Mercat Central creu que “iniciatives com aquestes són molt bones per tal d’incentivar el comerç i és una manera de fer festa més enllà del negoci, creant curiositat i interès a la gent”; o Marina Moran, de Moran Perruquers, que opina que “una fira com aquesta ha de servir per activar la inquietud de moda i comerç que hi havia anys enrere a Reus, converint-se amb un referent a la província. I això s’ha de seguir potenciant per convertir la ciutat en un gran centre comercial”.

sekret's

L’autèntic ritual de bellesa Els tractaments de bellesa de Sekret’s ­­–fotodepilació, fotorejuveniment, cavitació, radiofreqüència, microdermoabrassió, micropigmentació, tractaments facials, corporals, spa, obesitat i nutrició, queratina, quiromassatgista, assessorament mèdic-estètic i extensions de cabell o pestanyes–, s’apliquen en el saló per un equip d’experts que transformen la pell i el cabell, oferint una solució perfectament adaptada a cada client en funció del temps, l’economia i les necessitats personals.

E

ntrar al centre de bellesa Sekret’s és oblidar l’estrès i rebre una atenció personalitzada en un espai amb uns serveis i instal·lacions d’alta tecnologia i professionalitat, i amb la millor relació qualitat-preu, que tenen cura del cabell, el rostre i el cos.

DOreus 10.indd 20

Amb la finalitat d’agrair la fidelitat de la clientela, a Sekret’s es realitzen promocions i ofertes cada mes. Aquest mes de setembre, per exemple, s’ofereix una sessió de fotodepilació gratuïta. Assenyalar també que al centre es mantenen els preus, malgrat la pujada de l’IVA, com a mesura de fidelització.

El saló de bellesa Sekret's es troba al carrer Jesús, 20, de Reus.

13/09/12 21:21

DO

21

Setembre 2012

DORESTAURACIÓ

La cuina catalana del nou Arena

La coca d’iTapa El mes de juny passat, després de més 30 anys amb el local de restauració llogat al Raval de Sant Pere, 18, la família Amenós, amb els dos fills al capdavant, la Marta i el Jesús, van decidir reobrir el negoci amb un nou concepte de restauració basat en el món de les tapes, iTapa.

L’especialitat del restaurant a part, de com indica el seu nom, de les tapes, són les coques. La seva coca estrella és la de formatge de cabra, ceba ‘pochada’ i pernil ibèric.

CEDIDA

Redacció

D

es que obrís les portes a primera línia, Arena Restaurant ha buscat desmarcar-se de la turística oferta hotelera imperant a Salou amb un servei d’alta escola, una acurada posada en escena i una oferta gastronòmica de presència.

Arena Restaurat es consolida definitivament com la primera direcció gourmet de la zona gràcies a una potent proposta culinària 100% catalana, molt tradicional i de quilòmetre zero. La senzillesa, la picada, els contrastos i la millor matèria primera de l’horta, el mar i el corral defineixen una carta clàssica en la seva concepció però que sorprèn fins i tot al més viatjat gourmand sense necessitat de re-

córrer a avantguardes ni artificis.

Mol·luscs del Delta a la planxa o al vapor, el xató del Garraf i el Penedès, botifarra negra amb calamarsons, patates de Prades amb sobrassada, fideuà, arrossos amb llamàntol o negre amb cloïsses, trinxat de bacallà, gall del Penedès amb formatge de la Garrotxa o la sípia guisada amb mandonguilles, tot un clàssic de la mar i muntanya de la cuina catalana, són alguns dels versos d’una carta que evoca Nola i la seva Lliure del Coch, a la masia i al gust d’una terra rica en matisos culinaris.

En la seva ferma aposta per l’autenticitat, el restaurant incorpora a més una breu però molt selecta carta de caves de producció extra limitada i biodinàmica, tots procedents de finques familiars

amb excel·lents terrers que fins i tot treballen, molts d’ells, amb varietats foranes com la Pinot Noir o la Chardonnay. Privat Laieta Brut Nature, Pares Balta Brut Nature, Blanca Cusine, Recaredo Brut Nature, Albet i Noya Brut Nature o Gran Caus Brut Nature són algunes de les referències d’un carta que inclou autèntiques joies d’artesania vitivinícola catalana com Privat Laieta Brut Nature.

Tot això pot fer de la serenitat d’una sala oberta al mar per grans finestrals, exquisidament decorada i perfectament orquestrada pel maître Albert Baldrich, o la terrassa d’estiu, amb capacitat per a 75 comensals i ubicada en ple passeig marítim, amb una espectacular panoràmica de la platja de Llevant i de la Mediterrània.

La coca està elaborada amb massa de pa, que es treballa amb la forma final que se li dóna i es precuina durant no més de 5 minuts, perquè quedi molt cruixent, i se li posa al damunt la ceba i el formatge de cabra. Es torna a posar al forn, fins que el formatge està una mica fos, es treu i, finalment, es col·loca el pernil per sobre, que amb l’escalfor es desfà el seu greix i li dóna el sabor final a la coca, amb un contrast de sabors entre la ceba dolç i el pernil salat.

Tastar el paisatge La millor manera d’entendre un vi és conèixer els seus orígens. Apropar-se a les persones i les històries que li han donat vida i el territori que l’ha vist néixer. Perdre’s per les vinyes i el paisatge que l’envolten, en una opció que és saludable i alhora aporta coneixement. Cada cop més cellers entenen l’enoturisme com una descoberta no només del vi a través del tast, sinó també de les vinyes. Alçar una copa amb una imatge de la vinya a la retina canvia radicalment la percepció del tast, i per a bé, sens dubte.

Darrerament és moda tastar el paisatge. I aquest estiu ho va posar a prova amb èxit el celler Jané Ventura d’El Vendrell a través d’un recorregut per Mas Vilella per endinsar-se en l’entorn penedesenc que caracteritza, singularitza i matisa els seus vins.

La degustació de sumolls i malvasies en acabar el passeig t’obligava a viatjar de nou a les vinyes, a sentir la rusticitat en el primer cas, la delicadesa i la dolçor en l’altre. L’activitat enoturística permet posar en valor un entorn i entendre que sense la seva preservació no hi ha cultiu, no hi ha fruit, no hi ha vi.

Un cop acabada la degutació de la coca, res millor que un bon sorbet de mojito, que els responsonsables d’iTapa elaboren de forma artesanal i que fa les delícies de tots els seus clients.

I el paisatge són també les filloles, els marges de pedra, el tapassot, l’atzavara, les barraques de pedra, els antics camps de garrofer, el bosc que guanya terreny.

O un niu d’ocells que troba aixopluc a la vinya, sense intimidar-se per l’inici de la verema.

El tast del paisatge permet comprendre després com s’expressa el vi i com el condiciona el terrer. En facilita la descoberta i propicia que elaborador i consumidor parlin un mateix llenguatge. Fa que s’entenguin i s’emocionin plegats.

Ruth Troyano Puig vimomentspersones. wordpress.com

DOreus 10.indd 21

13/09/12 21:21

22

Setembre 2012

DO

DOCLASSIFICATS ImMoBILIàRIA

compres vàries 4 reformes llar 5 ENSENYAMENT 6 tarot 7 RELACIONS 8 altres 9

1

COMPRA VENDA LLOGUER TRASPÀS

borsa TREBALL

2

oferta DEMANDA

MOTOR

3

COMPRA VENDA LLOGUER

ImMoBILIàRIA

1

venda SALOU: Apartament a l’EDIFICI JEREZ, bon estat, 42m2, 1 habitació doble, 1 bany, cuina americana, saló de 17 m2, piscina i jardí comunitaris, amb ascensor.

Ref:003.01394. 65.000 €. T.977350009 SALOU. ZONA TURÍSTICA. Apartament 45m2, 3ª planta amb ascensor, 1 hab. doble i 1 hab. individual, cuina independent, saló-menjador, bany complert. Necessita alguna reforma. Piscina i conserge.

Ref. 003.01699.100.000€. T. 977350009 CAP SALOU - Apartament a primera linea de mar. Tipo estudi, 31m2, saló-menjador, cuina, bany. Zona comunitària amb piscina. Balcó. Per reformar.

REF: 003.01658. 63.000 €. T. 977350009 MIAMI PLATJA - URB. CASALOT. Casa adosada, 2 dormitoris, 1 lavabo, 1 bany complert, saló-menjador, cuina moblada, jardi privat amb accés directe a piscina comunitaria, parking inclòs. Barbacoa a la terrassa. Casa a estrenar. Ref.: 003.01671. 105.000 €. T. 977.36.92.46 MIAMI PLAYA - Apartament 1 dormitori, 1 bany complet, saló-menjador-cuina, terrassa amb vistes, zona comunitaria amb piscina, ascensor, moblat. Ref. 003.01509. 138.000 €. T. 977.36.92.46 SALOU - Apartament situat al edifici Arquus, 40m2, REF: 003.01500. 58.000 €.

T. 977-350009

SALOU- ZONA CARRER MAJOR Apartament a l’edifici Alboran de Salou.

5ª planta amb ascensor, zona comunitària amb piscina, mot aprop de la playa i Port Aventura, bany, saló-menjador, cuina ind., dormitori tipus camarote, terrassa.

NO DEIXI PASSAR L’OPORTUNITAT. REF: 003.01652. 72.600 €.T. 977-350009 REUS- C/ Navarra, de particular a particular. 70 m2., 3 hab., sense ascensor.

Reformat i moblat. 50.000 €. M. 617 920 859 REUS – Oportunitat!. Producte Bancari.

Pis de 3 habitacions, 1 bany, 1 lavabo.

Ref. 002.03149. 35.000 €. T.977-319406 REUS – Oportunitat!. Producto Bancario. Pis de 4 habitacions, 1 bany.

Ref: 002.03147. 46.000 €. T. 977-319406 REUS - CENTRE. OPORTUNITAT, Pis 100 M2, 4 Habitacions, exterior. Ref. 002.02934. 90.000 €. T. 977-319406 REUS - ZONA AVDA. SANT JORDI. Pis de 150m2, 5 habitacions, 2 banys.

Moblat. Cuina independent reformada.

Terrassa i balconada. Pàrquing opcional.

Recinte comunitari amb piscina i jardí.

Ascensor. Ref. 002.03099. 252.000 €.

REUS ZONA AVDA. TARRAGONA. Àtic de 105m2, 4 habitacions dobles. Completament moblat. Pàrquing inclòs. Cuina independent. Terrassa, balconada, galeria. Recinte amb piscines, dutxes i jardí.

Ascensor. Ref. 002.03113. 288.750 € Tel. 977-319406 REUS ZONA CENTRE. Capritxós àtic de 2 hab dobles, bany, cuina indep. equipada, parquet, armari encastat, traster. Calefacció.Per entrar a viure. Ref: 002.01754. 170.000€ Tel: 977-319406

DOreus

INSERIM LES TEVES OFERTES DE FEINA

GRATUÏTES info@DOreus.com

ImMoBILIàRIA

Encarregada de fruiteria amb vuit anys d'experiència. Tel.:646.300.874

LLOGUER Argentera (Baix Camp).

Casa de lloguer per dies. Al casc antic del poble, amb foc a terra i completament equipada. Vistes al Castell d’Escornalbou. Màxim 6 persones. Ideal caps de setmana i vacances.

Telf. 609373211 www.caseta.cat PIS DE LLOGUER A REUS 3 habitacions, 2 banys. Passeig Prim, 25.

Raó Fruiteria passeig prim

borsa TREBALL

2

oferta S'ofereix noi de 33 anys Per treballar. Anglès parlat i escrit nivell alt. Català i castellà nivel alt. Cap problema d'horaris. tel. 630050981.

ENVIA'NS ELS TEUS ANUNCIS CLASSIFICATS info@doreus.com

DOreus 10.indd 22

S'ofereix enginyer tècnic en telecomunicacions experiència en classes de repàs individuals de ciències: Matemàtiques, Física, Tecnologia, Electrònica, Estadística. Es donen classes a tots els nivells: EGB, ESO, BAT, Cicles, Universitat. T. 664644871 senyora s'ofereix per fer feines de neteja i comunitats. M. 637 949 970 Estudiant universitari s'ofereix per a donar classes de repàs, responsable i amb experiència. Resident a Reus i amb vehicle propi, disponibilitat total.

M. 658 205 090

borsa TREBALL

2

demanda S'ofereix senyora responsable amb molta experiència per cuidar nens per les tardes. M. Dolors. Mòbil: 690812495 (trucar a partir de les 16 h) S'ofereix ajudanta de cuina amb experiència i referències.

Tel. 646.300.874

es busca maquetador-DISSENY Indispensables coneixements d'InDesign, Photoshop, Illustrator i Freehand. tel. 639767531.

MOTOR

3

VENDA

DOreus Expositors:

DOreus

s'ofereix per netejar cases i comunitats a Reus. T 637 949 970

MERCAT CENTRAL HOSPITAL SANT JOAN CENTRE CÍVIC Del Carme Plaça de la Patacada VICAVA C/Ample PADIS C/Gaudí PASTISSERIA MARE MOLAS C/Mare Molas TOMAS BARBERÀ Plaça del Mercadal RESTAURANT LOS ARCOS Pol. Agro Reus ESTANC DÍAZ C/Llovera LA BOUTIQUE DEL TACÓN Raval St. Anna REUS DEPORTIU C/Gaudí BYE BYE PELOS C/Sant Elies PARQUING SIMONET C/Salvador Espriu HOSPITAL MORA LA NOVA

RENAULT MODUS.- 1.5DCI Emotion 85 eco2. Año 2007, 8.000 km. Diesel, 86 cv. G. 12 Meses. 6490 €. T. 977 30 10 16 OPEL VECTRA.- 1.9 CDTI Año 2006. 116.000 km / Diesel / 120cv.

Garantia 12 Meses. 7.900 €.

T. 977 30 10 16 MINI ONE CABRIO Año 2008. 52.000 km / Gasolina / 90cv.

Garantia 12 Meses. 10.990 €.

T. 977 30 10 16 VOLKSWAGEN PASSAT 2.0 TDI 140CV Año: 2006. 136.000 km / Diesel/ 140cv.

Garantia 12 Meses. 10.500 €.

T. 977 30 10 16 MERCEDES R 320 CDI Motor 3.0 cc de 225 cv, A/T, Climatitzador, E/E, C/C, D/A, Sostre pano., 6 plz, Navegador, Xenó. Telf. 977 316 099 SEAT EXEO Motor 2.0 cc de 140 cv, E/E, D/A, Climatitzador, C/C, Llums Bi-xenó, Barres sostre.Telf.. 977 316 099.

CITROEN C4 VTS HDI Motor 2.0 cc de 136 cv, E/E, D/A, C/C, Climatitzador, Sensor de llum, pluja i aparcament. Telf.. 977 316 099.

BMW X5 Motor de 3.0 de 184 cv, A/T sequencial, E/E, D/A, C/C, Navegador, Xenon. Telf..

977 316 099 o info@rocautosport.com.

JEEP GRAND CHEROKEE CRD LIMITED Telf.. 977 316 099.

MERCEDES ML-280 Motor 3.0 cc. De 190 cv, A/T sequencial de 7 veloc. Telf.. 977 316 099.

reformes llar

5

FreCalGas S.L. instal·lacions i reparacions de gas, calefacció i fred.Rapidesa i qualitat. Telèf.

625133722. frecalgas@gmail.com.

FreDoLlum - instal·lacions i reparacions de electricitat i fontaneria.Ràpid i econòmic. Telèf. 685169259.

ENSENYAMENT

6

Es fan classes individuals de repàs. Física, matemàtiques i Química per Batxillerat. Professor amb molta experiència. Zona cèntrica de Reus.

T. 977 34 39 90.

TAROT

7

TAROT

JOSEP MARQUÈS 24 hores

806 50 10 14 Passeig Prim, 27 b. REUS

RELACIONS

8

BUSQUES UNA RELACIÓ AMOROSA, SERIA , ESTABLE o fer noves amistats? Nosaltres, t’ajudem a trobar-la.

M. 695410052. www.mai-sol.com Chico de 50 años desea relación con pareja-matrimonio de 28 a 50 años con sitio de encuentro. M. 645 668 213.

MUJER SOLTERA busca pareja estable para relación formal. M. 699 087 987.

altres

9

venc gosSOS raça braco de weimar nascuts el 08-06-12.s'entreguen vacunats i desparasitats. M. 606291329 Venc sofà giratori de polipell negre per a oficina o casa. Bon estat. 50 €.

T. 977 31 59 43

13/09/12 21:21

DO

23

Setembre 2012

DOAGENDA TENDÈNCIES

POESIA

AGENDA

CINEFÀGIA

Concentració

Jornades

Dissabte, 22, 08 h XIX Concentració Nacional de Seat 600 Concessionari Oficial Seat

Divendres, 21, 20.30 h ‘Menja’t el Mercat’ Mercat Central

Teatre Crític Cinematogràfic

A més de ser ràpida, divertida i poc pretensiosa, ‘Brave’ és un alegre antídot contra tots les pel·lícules recents en les quals les dones triomfen guanyant als homes en els seus propis jocs de mascles.

Fa anys que l’esclavitud està fora de context, però encara és una realitat, que en països com aquest és pràctica habitual, encara que no s’accepti com tal.

És una obra excepcional, no només la millor pel·lícula animada d’aquest estiu, sinó un interessant joc de reajustament del clàssic conte amb princesa, sublimat pel seu virtuós maneig del llenguatge animat.

Mes, amb la roca ha topat quan ha volgut infectar la llengua.

Ni amb foc i cendra podrà desfer el nostre tarannà, rància i preuada herència que amb orgull s’ha defensat.

Potser no estigui a la seva altura, però ‘Brave’ no desentona en absolut al costat d’anteriors meravelles manufacturades per Disney-Pixar, com ‘Toy Story’, ‘Up’ o ‘Wall-e’.

Ni dalt, ni baix, ni mig, ni vores.

Tots hem sigut engolits per igual pel monstre advenadís que ha volgut fer un pastís de nostre noble identitat.

Però, ens defensarem com cal.

Josep M. Barenys

9

8

3

6

7

1

2

5

5

4

3 1

6

9

5

2

6

8

4

3

9

7

1 6

8

3 9

5

7

4 5

1

4

6

4 2

7

8

9 7 1 3

1

5

2

6

7

9

2

8

1

6

3

4

4

8 5

2 9

7 8 3 1

8

4

5 7

2

4 6 2 5

2 5 1 9 3

6

3 1 8

7 9

2

6 9 1

4 8 3 2

8

7

3 5

1

7

7 1 3 5 9

8 6 2

4

8 4 6 1 2

9

5

3

6 4

9

5

7

5 9 8 4 6 2 2 4

7 3

9 1

1

3

6 7 8 5

1 7 3 9 5 2 8 6

7 4

9 2

5

3

4 1 6 8

SOLUCIONS

9

8

3

6

DOreus 10.indd 23

L’ambició va ser tan gran que no ni havia prou amb les preses del voltant.

La brillantor de l’or el portà a la invasió a gran escala.

Prou excuses s’han buscat.

Divendres, 21, 22.30 h ‘Revivim la inauguració del Teatre Fortuny’ Teatre Bravium

Conferència

La factoria Pixar no falla en la seva cita anual amb un nou producte que sempre fa les delícies de tots els públics, tant grans com petits (a excepció de la decebedora 'Cars 2').

4

Mun Godoy

Brave

7

Per aquesta temporada de tardor que acabem d’encetar, en podríem destacar alguns, tot i que com ja hem comentat, serviran de referència cada any que passi: l Camisa blanca: Ens ofereix moltes possibilitats.

La podem utilitzar tan per anar a una entrevista de feina, anar de compres o fins i tot en un sopar informal. La podem combinar amb texans, faldilles, pantalons ajustats, etc. l Blazer negre: Perfecte per aquest entretemps en que el fred apareix sense avisar. És una peça molt versàtil que agraïrem tenir a mà a l’armari per a portar en infinitat d’ocasions. l Jeans negres: Jugant amb els accessoris els hi pots donar un caire més informal o més sofisticat, com per tenir una vetllada nocturna. l Ballarines de color neutre: Un calçat que també ens oferirà una gran versatilitat. Millor elegir-les en color negre, gris, beix o marró. l Jaqueta texana: Peça per excel.lència de la tardor que mai hauria de desaparèixer del nostre abast.

Ens serà molt útil per fer una escapada, sortir a fer encàrrecs o simplement, anar a treballar.

Mal astruc de fat el nostre!

Vam caure a la gola d’un monstre d’una fam i set tan gran que es volia menjar el món.

Per on passà sembrà la mort i va regar el terreny amb sang.

2

Els clàssics per a vestir els podríem definir com a peces de roba que, de forma paral. lela a la moda, reapareixen any rera any de forma que es tornen atemporals i que ens treuen de més d’una dificultat els dies que no sabem què posar-nos.

Mr. Cinèfag

MES, AMB LA rOCA HA TOPAT

Clàssics indispensables

Dimarts, 18, 21 h i Dimecres, 19, 20.30 h ‘Joan Pera Capri’ Teatre Fortuny

Una pel·lícula absolutament deliciosa, amb un disseny de personatges preciós i uns secundaris que són or pur.

Dimecres, 26, 17 h ‘L’Àvia Remei’ Centre Amics de Reus

Trobada

Dimecres, 26, 19.30 h ‘El festeig de Reus amb el mar: 125 anys de Carrilet’ Arxiu Municipal

Excursió Diumenge, 16, 06.30 h Associació Excursionista Catalunya a Reus C a m b r i l s - Ta r r a g o n a - P o b l a Montornés-Tarragona Psg. Mata (davant llar avis)

Divendres, 21, 21.30 h 7a Trobada de Cobla de Cobles Pl. del Mercadal

Jornades Divendres, 28, d’11 a 14 h, i de 17 a 20 h Jornades Europees de Patrimoni Centre de Lectura

Màgia Dijous, 27, 21 h, i Divendres, 28, 20 h Màgia de Prop i de Saló Bravium Teatre

Festival Diumenge, 16, 20 h Festival Arreu 2012 Racó de La Palma Diumenge, 23, 21 h Festival de Guitarra Teatre Bartrina Diumenge, 30, 18 h UNOST Concurs infantil-juvenil d’actituds artístiques de l’Europa de l’Est Pl. de la Llibertat

Recital

Fira

Sortida

Divendres, 14, 17-21 h, i Dissabte, 15, 11-22 h Reus Fashion Festival firaReus

Dissabte, 29, 09 h Sortida en Barca per observar aus marines secretaria@gepec.cat

Diumenge, 30, 20 h Recital de Piano Josep Enric Peris Jardins de la Casa Rull

SUDOKU de Ramón Pintó 4 2

9

3

1

7

7

5 3

2

5

1

4

9

6

1 5

7

1

6

6

6

8

3

1

1

8

6

5

9

1

9

3

7

2

4

6

8

9

4

7

3

6

2

1

8

7 1 9

6 8

8

3

8

5 2

6

8

7

9

3

2

4

6

7

4

4

3

6

13/09/12 21:21

DO

24

Setembre 2012

DOCONTRA

"LA MANERA DE PARLAR D'EN CAPRI M'HA INFLUÏT MOLT, PERÒ HE CREAT EL MEU PROPI ESTIL. NINGÚ PARLA COM JO, JA SIGUI BÉ O MALAMENT"

"L'humor català beu del Capri" ge és que, al final de l’espectacle, la gent no saps si ha vist el Pera o el Capri.

Considera que ha ‘Capriejat’ molt al llarg de la seva carrera?

Jo diria que ho he fet sempre, ja que des ben petit, ja a la parada del mercat que tenien els meus pares al Mercat de Sants, ja escoltava a Capri, i cada nou disc d’ell era tot un esdeveniment. La manera de parlar del mestre m’ha influït molt, però crec que he creat un estil propi, ja que ningú parla com jo, ja sigui bé o malament (riu).

JS

Jordi Sardiña

P

arlar de Joan Pera no és només parlar d’un dels millors actors teatrals dels darrers temps, sinó també d’un dels millors deixebles del gran humorista català Joan Capri. I com a tal, no podia passar més temps sense retre-li un sentit homenatge amb el seu nou espectacle, ‘Joan Pera-Capri’, que es podrà veure al Teatre Fortuny els propers dies 18 i 19 de setembre.

Què creu que significa Joan Capri per a la cultura catalana?

DOreus 10.indd 24

Joan Capri és un tros de la nostra història recent, és aquell home que va arribar a tothom amb un personatge universal des de Catalunya, que es pot reconèixer amb el seu posat i la seva manera de parlar com la gent, que el fa proper i es converteix en el màxim exponent de la nostra manera de ser. Tot l’humor català veu del Capri.

Per què un espectacle dedicat a Capri?

Igual que el Capri, jo tinc un tipus de públic molt ampli, sobretot de gent que va poc al teatre i, quan hi va, ho fa per riure. Això, a part de

ser el meu mestre, m’uneix molt a ell, ja que, igual que ell, agreixo molt quan la gent m’atura i em diu que han rigut tant amb mi. Ja puc estar malament, que amb aques-

en compte que tenia més de 40 monòlegs, i a partir d’aquí fer una tria el més acurada possible, introduint frases i expressions d’un monòleg a un altre. I és que hem

n "Joan Capri és un tros de la nostra història recent, és aquell home que va arribar a tothom amb un personatge universal des de Catalunya" tes mostres d’afecte, se’m passa tot, igual que quan surto a escena.

Quin ha estat el procés per fer realitat el projecte?

Hem hagut de fer un estudi a fons del treball d’en Capri, tenint

tingut molta cura del llenguatge, ja que Capri n’era tot un expert, dominant-lo extraordinàriament.

La veritat és que estem molt satisfets amb el resultat i està tenint una molt bona acollida per part del públic. Un dels mèrits del muntat-

Quina anècdota recorda de quan treballava amb en Capri al ‘Doctor Caparrós’?

Ara, la que em ve al cap és, uns anys més tard, quan jo estava representant ‘La Extraña Pareja’ amb en Paco Moran i en Capri, durant un acte d’homenatge a l’Ajuntament de Barcelona, em va cridar des de la cadira de rodes, ja estava molt delicat de salut, i em va dir: “És veritat que feu tants calés amb en Moran?”. Això demostra que, per molt malament de salut que estigués, ell sempre tenia una d'aquelles sortides que et feien pixar de riure.

Què significa per a vostè venir al Fortuny?

No és la primera vegada que vinc i, la veritat, sempre és un gran honor, ja que aquí he tingut grans èxits. No vull desmerèixer altres teatres, però per mi és el teatre més maco de Catalunya. Quan vens aquí, i només pujant l’escala, ja quedes una mica ‘acoquinat’, ets sents com artista i penses: “Ara a aquesta gent els ho hauré de fer bé, ja que si tenen aquest teatre...” (riu).

13/09/12 21:21