Tres parcs, tres estacions. Montserrat (núm. 2)

Montserrat Lamàgiaentrelanaturailacultura

“Quan s ’acabin les estacions s’haurà acabat l’alè vital de la nostra Terra i començarà un altre procés dinàmic de signe molt diferent. Hi ha altres mons que es troben en aquestes facetes. El nostre, pot disfrutar, encara, d’aquest privilegi de viure -de veure viure- i, això, ens hauria de produir una il·lusió sense límit.”

Antoni Jonch

Editorial

Parc Natural de Montserrat

Seguint amb el projecte “Tres parcs, tres estacions”, la Teresa Puig i l’Albert Vicens, ens porten al segon itinerari: Montserrat.

Segur que molts de nosaltres, per una raó o per una altra, hi hem pujat amb la família, les amistats, la parella i/o els fills. Montserrat, lloc de tradició i reflexió. I, com diu la tradició “No és ben casat qui no puja a Montserrat”. La Teresa i l’Albert, amb l’esforç i la professionalitat que sempre ens han demostrat, han aconseguit que aquests dos personatges, Biologia i Literatura, s ’uneixin en el matrimoni de l’aprenentatge i, és clar, seguint la tradició, són ben casats perquè han estat a Montserrat. Aquest “casament” ha tingut com a testimonis l’alumnat de Biologia i Creació literària, els quals, meravellats per l’experiència de l’entorn –en alguns casos experiència primerenca- i el luxe del lloc, ens transmeten tot allò que, enfilats en les formes harmonioses, capricioses i presumides de la muntanya fetes amb la calma del pas del temps, han après i ara ens comparteixen. La majestuosa muntanya no només ens eleva cap al cel amb la seva imponent grandesa, sinó que també ens convida a endinsar-nos en un món fascinant on la biologia i la literatura convergeixen de manera única. En aquest racó de la natura, la vida bull en cada escletxa de roca, mentre les llegendes, les històries i els records d'aventura i espiritualitat s'entrellacen amb la bellesa escarpada dels pics. La biologia troba en aquest lloc un paradigma d'admiració. Des dels ocells que dansen en l'aire fins a les plantes que abracen les pedres, cada ésser viu s'ha adaptat a l'entorn exigent i singular d'aquesta muntanya. És aquí, en aquest laboratori natural, on la ciència s ’uneix per explorar la diversitat biològica i desxifrar els misteris de com la vida s'ha aconseguit mantenir en aquest hàbitat aparentment inhòspit.

Però, Montserrat no és únicament un museu biològic, sinó també una font inesgotable d'inspiració literària Des de temps immemorials, aquesta muntanya ha captivat la imaginació de poetes, escriptors i artistes. La literatura de muntanya ressona amb la grandesa i la fragilitat de l'esperit humà davant la majestuositat natural. Des de les cròniques d'expedicions temeràries, la narrativa, la poesia, les llegendes fins a les meditacions sobre la transcendència espiritual, ens recorda la nostra connexió íntima amb la terra i ens impulsa a explorar els nostres propis límits emocionals i físics. En la confluència entre la biologia i la literatura, Montserrat ens ofereix una lliçó profunda sobre la vida i l'art. Ens recorda que, igual que les plantes troben un refugi entre les roques, la vida pot créixer i florir fins i tot en els indrets més incòmodes Ens provoca a allargar la nostra perspectiva, a aprofundir en la bellesa sublim del món natural i a abraçar la riquesa de l'experiència humana. Així doncs, mentre llegiu la feina de l’alumnat i professorat, deixeu-vos portar cap als cims del somni i la bellesa fets realitat, deixeu-vos captivar per la riquesa de la vida que us envolta i per les històries que aguaiten entre les roques. Endinseu-vos en l'aventura de comprendre els misteris de la natura i els enigmes de l'ànima humana. A Montserrat, la biologia i la literatura esdevenen aliats inseparables en el viatge cap a la descoberta, on cada pas ens aproxima una mica més a la comprensió profunda de nosaltres mateixos i del món que ens envolta.

Bon viatge per la natura i la literatura! Pep

“Cada estació configura una vivència i del conjunt en diem Naturalesa viva”

l r això sovint es diu que és el cor de Catalunya; està a 35 quilòmetres de Barcelona i a tan sols 20 quilòmetres del mar en línia recta. El cim més alt, Sant Jeroni, fa 1.224 metres. El Monestir està a 723 metres sobre el nivell del mar Mediterrani. La muntanya, en xifres rodones, té 10 quilòmetres de llargada, 5 d’amplada i 26 de perímetre.

El Monestir és un símbol històric per a Catalunya i un espai fascinant que rep un munt de turistes, pelegrins i creients.

Encara que l’origen de Montserrat és incert, es diu que els rastres humans més importants es van trobar a la Cova Gran i a la Cova Freda, situades a Collbató És en aquests espais on es localitza per primera vegada, a Catalunya, ceràmica del Neolític Antic. Més endavant, l’any 880, la imatge de la Verge és trobada a l’actual Santa Cova i, vuit anys més tard, apareix la primera menció documentada de Montserrat. És molt probable que les quatre capelles que hi ha a la zona a finals del s. IX (Santa Maria, Sant Iscle, Sant Pere i Sant Martí) fossin habitades per ermitans. Actualment, només es conserva la de Sant Iscle, al jardí del Monestir.

L’any 1025, el bisbe Oliba, abat de Ripoll i bisbe de Vic, funda el Monestir, però anterioment, l’any 925, ja hi havia documentació del monestir de Santa Cecília, una antiga abadia benedictina, situada a llevant de la muntanya, a sota de Sant Jeroni. Al s. XIII, es troben els primers testimonis de la presència d'una Escolania de nens, la més antiga d'Europa.

Al s XV es construeix el Claustre gòtic i s’hi instal·la la impremta L’any 1592 es fa la consagració de l’església actual, però, entre els anys 1811-1812, es destrueix a causa de les guerres napoleòniques, de manera que el Monestir perd totes les seves propietats i només hi queda un monjo. Uns anys més tard, entre el 1844 i el 1858, els monjos tornen i s’inicia la reconstrucció definitiva.

Façana de l’abadia de Santa Cecília

Exterior de la Santa Cova L’any 1880, se celebren les festes del Mil·lenari i, un any més tard, la imatge de la Mare de Déu és proclamada Patrona de Catalunya La festivitat se celebra el 27 d’abril

Quan arriba la Guerra Civil espanyola, del 1936 al 1939, els monjos es veuen obligats a marxar i 23 monjos són tràgicament assassinats. El govern autònom de Catalunya salva Montserrat i l'allibera de la destrucció i del saqueig, de manera que els monjos poden tornar. L’any 1942 es col·loca la primera pedra de la nova façana del Monestir, que queda acabada l’any 1968 ”

L’any 1982 és un any important per Catalunya perquè Joan Pau II, Papa de Roma a l’època, va fer un pelegrinatge a la muntanya, que va tenir molt ressò. Entre el 1988 i el 1996 es duen a terme obres de restauració de la Basílica, que és com la veiem actualment.

La imatge de la “Moreneta”, anomenada de forma col·loquial així pel seu color fosc, és una talla romànica de fusta de finals del segle XII, que es troba a l’interior de la Basílica El color fosc que té és a causa de la transformació del vernís i també a causa del pas del temps

La imatge és una talla de la Mare de Déu i del nen Jesús assegut a la seva falda. La Verge sosté amb la mà dreta l’orbe esfèric, que simbolitza el cosmos, la creació i el volum perfecte.

Amb la mà esquerra, Maria fa el gest de posar-la sobre l’espatlla del Nen, tot volent dir que aquell rei és fill seu L’Infant beneeix amb la mà dreta, i amb l’esquerra aguanta una pinya, símbol de fecunditat i de vida perenne.

Avui dia, aquesta imatge és visitada diàriament per visitants d’arreu del món. D’altra banda, es fa l'ofrena d'espelmes, que representen les peticions dels fidels. Després de presentar-se davant la Moreneta, els fidels recorren el camí de l’Ave Maria, deixant espelmes com a símbol de les seves pregàries.

El camí és un “passadís”, un espai delimitat pel gruixut mur del temple i per la mateixa muntanya.

Tot i que s’hi accedeix sortint del cambril de la Moreneta, es pot visitar al revés, si no volem fer cua.

Hi ha centenars de ciris que els visitants ofereixen dia rere dia Destaca la bellesa cromàtica que originen aquests ciris de colors, llànties i ceràmiques deixats pels fidels, cadascuna de les quals simbolitza una ofrena o pregària a la Verge.

El lloc, que recorda a una cova, és un espai molt especial per a pelegrins d’arreu

D’altra banda, si parlem d’ofrenes, és important destacar que, durant anys, molta gent hi ha deixat objectes en el que s ’ anomena Sala dels exvots, (actualment ja no hi és); era una cambra situada al costat de la Basílica, on molta gent que havia superat una malaltia o havia aconseguit una fita important de la seva vida dipositaven un record d'aquesta experiència. Era un lloc on sovint hi havia crosses, vestits de núvia, vestits de nadons, braços de cera i un munt d'objectes més. El cas, però, és que els objectes dipositats en aquesta cambra no es guardaven per sempre, i periòdicament els responsables de la neteja els retiraven.

La Santa Cova

Explica la llegenda que en aquest espai es va trobar la imatge de la Verge. És una capella on s’hi accedeix pel Camí de la Santa Cova, excavat a la muntanya

La capella té planta de creu llatina i està inserida sobre una gruta de la muntanya. En l'altar hi ha una reproducció de la imatge original. Aquesta capella té adossada una construcció de tres naus. Al voltant d'un petit claustre hi ha una sala d'exvots, la sagristia, la sala de pelegrins, l'habitatge del monjo que s'encarrega d'acollir els visitants i un petit hort.

Al llarg dels anys, molta gent ha fet promeses diverses consistents a baixar caminant a la cova descalços, amb algun bebè en braços, o altres tipus de promeses similars per agrair a la Verge que s’hagi complert una fita important de la seva vida.

Imatge de la Verge dins l’actual Basílica

Via de sortida des del cambril de la Verge i l'atri d'entrada

Geologia de la muntanya

La Cadireta, a l’esquerra i la Foradada, a la dreta

La Foradada

A Montserrat hi ha aproximadament 1500 agulles. Les més importants són les següents:

Cavall Bernat: aquesta és la més coneguda i destacada pels seus visitants. Originalment, l’agulla rebia el nom de Carall Bernat Carall és sinònim de penis en un llenguatge barroer, i per no anomenar-la directament d’aquesta manera, se la va anomenar cavall Bernat. Una de les seves curiositats és que al cim hi ha una mare de Déu que pesa tres-cents cinquanta quilos. La van pujar amb un helicòpter dels Bombers de la Generalitat el 25 d’octubre de l’any 1987 i és coneguda com “la corona del Cavall Bernat” .

La Cadireta: antigament, es coneixia com “la Roca del Centellear”, però va ser al cap dels anys quan la forma d’aquesta agulla li va donar nom. És perfectament identificable, perquè té forma de cadireta.

L’agulla Foradada: s ’ anomena així perquè, com molt bé el seu nom indica, sota el cim hi ha un forat triangular natural que mesura aproximadament 10 metres d’alçada i la meitat de fondària.

La Figureta: té aquest nom perquè hi ha una figura a l’inici del canal, sota una gran llastra d’aquesta mateixa roca

L’Agulla del Sol Ponent: aquesta és un mirador perfecte sobre la cara oest de la resta d’agulles. El nom li van posar les primeres persones que la van escalar i que van arribar al cim quan es ponia el sol.

La Prenyada, l’Elefant i la Mòmia: són de les més importants de la muntanya. Totes tres són conegudes pels escaladors, ja que no són fàcils d’escalar i es diuen d’aquesta manera per la forma que tenen.

La Prenyada, l’Elefant i la Mòmia

Sant Jeroni i el Cavall Bernat

Com a conseqüència de la formació de la muntanya, Montserrat és una de les més visitades pels escaladors, gràcies a la seva forma, erosió, i tipus de roca de les agulles. Actualment, hi ha més de 5.600 vies d’escalada.

Per la zona hi han passat molts alpinistes coneguts. Un d’ells és en Nil Bohigas i Martorell, que va començar a escalar quan tenia 15 anys i, poc després, juntament amb els seus amics i companys, va obrir vies noves d’escalada a Montserrat. Lluís Estasen i Pla era un altre dels alpinistes més reconeguts a Catalunya i va ser el primer a escalar l’agulla de la Gorra Frígia l’any 1920. Es bateja en el seu honor una agulla amb el nom de “L’agulla Estasen” o “Agulla de Lluís Estasen”, ja que va ser el Cerdà Mendiela, escalador terrassenc, va ser el primer a obrir les vies de l’agulla del Bisbe i “l’agulla de l’Anglada-Cerdà”.

La Núria Picas, coneguda atleta de trail, va néixer a Manresa l’any 1976 i és molt amant de la muntanya. Ella és bombera, però li encanta sortir a córrer i escalar. Montserrat és un dels llocs habituals on entrena. La muntanya la calma i la fa sentir en pau. A més, és l’ambaixadora d’una de les curses que es fa en aquest espai: “La Vertical”. És una de les curses solidàries més importants d’Espanya, organitzada pels Bombers de la Generalitat, en la qual els corredors han de pujar un total de 2.180 esglaons. El recorregut va des de la Santa Cova fins a Sant Joan i té un desnivell de 388 m i una distància total d’un quilòmetre.

Espais singulars de la muntanya

Les ermites

Sant Joan

L’ermita de Sant Joan és una de les més importants de la muntanya. Les primeres notícies són de l’any 1525, és a dir, que a l’edat mitjana ja existia. Estava situada tan a prop de l’ermita de Sant Onofre (només a 30 pams) que es podia passar per una passarel·la per anar d’una ermita a l’altra. Sant Joan té una particularitat que la fa especial i és que aquesta, va ser construïda aprofitant l’erosió natural d’una balma. Durant molts anys va ser la residència principal de molts abats. Els espais que hi podem trobar són:

Ermita de Sant Joan els dormitoris, la cuina, l’hort, la sala d’estudi i, per últim, l’oratori.

La Guerra del Francès va esclatar entre els anys 1808 i 1814 i l’ermita va ser destruïda l’any 1812. Tot i aquest esdeveniment, encara se ’ n van conservar gran part de les ruïnes

Posteriorment, al segle XIX es va reformar l’ermita, concretament l’any 1869. Però, no va ser beneïda fins a l’any 1899

Actualment, té l’accés més fàcil i és més visitada, ja que compta amb el funicular que hi va directament. S’hi va construir un mirador amb vistes sobre el vessant sud de Montserrat i un restaurant, que amb el temps es va acabar abandonant

Núria Picas

Sant Jeroni

L’ermita de Sant Jeroni és una de les més allunyades, situada al peu del cim de Sant Jeroni. Aquesta va ser construïda sobre una antiga capella al segle XVI i, encara que tenia una bona estructura, no era habitada per gairebé ningú per culpa de les condicions climàtiques, com ara el fred, la humitat i el vent No era massa gran Posseïa dues cisternes i dues placetes de les quals, una d’elles era utilitzada com a mirador. Durant el segle XVI va ser reconstruïda tres vegades abans de ser enrunada un altre cop.

Gràcies als diversos visitants que van reclamar recuperar l’ermita, al segle XVIII va tornar a ser habitada. Desgraciadament, l’any 1812 va ser destruïda per la Guerra del Francès. Posteriorment, no va tornar a ser reconstruïda.

Al segle XX, però, un restaurant va ocupar l’espai sobre de les ruïnes de l’ermita i actualment, no en queda cap resta, però des d’aquesta ubicació es pot visualitzar un bon paisatge.

Santa Anna

Es creu que aquesta ermita va ser construïda al segle XV en un espai cèntric, i per això era anomenada com “la parròquia de totes”. L’ermita es dividia en un rebedor, un oratori, una peça de retir, una cambra amb alcova, un museu, un estudi amb latrina, un menjador, una cuina, una cisterna per emmagatzemar l’aigua, un hort i un jardí. L’ermita de Santa Anna va ser traslladada d’una ubicació anterior, a 600 passos de distància per a una major comoditat d’eremites i pelegrins. L’any 1498 l’Abat Cisneros la va bastir a la ubicació actual i l'any 1812, va ser destruïda per l’exèrcit gal durant la Guerra del Francès. Actualment, es fan campanyes d’excavació i investigació des de l’any 2016 amb l’objectiu de conèixer l’edifici i el conjunt arqueològic.

Antic restaurant de Sant Jeroni

Plafó informatiu de la història de l’ermita

La creu de Sant Miquel

La creu de Sant Miquel és un dels miradors més coneguts de Montserrat. S’hi arriba a través del Camí de les Ermites, un camí també molt transitat i de baixa dificultat.

La Creu és de ferro forjat i està col·locada sobre una pedra. Al voltant d’aquesta hi ha una barana que tanca la zona

El nom de la creu està dedicat a l’antic patró de Montserrat, Sant Miquel.

Tots els camins porten a... Montserrat

El camí de Santiago Català

El camí de Sant Jaume, conegut com el “Camí de Santiago català”, és una ruta que va néixer com a alternativa pels pelegrins que creuaven la part oriental dels Pirineus. No se sap exactament quan va ser creat, però existeixen proves que demostren que aquesta ruta ja existia al segle X. Però, no va ser fins al segle XX, que es van començar a distingir diferents etapes i es va donar a conèixer la seva història per donar visibilitat al camí. S’ha demostrat que la majoria de pelegrins que entraven a través del camí es reunien al monestir de Santa Maria de Montserrat per començar el viatge. Sortien des del monestir i hi havia tres etapes comunes: Montserrat - Igualada, Igualada - la Panadella i la Panadella - Tàrrega. A Tàrrega és on es dividia el camí i en sortia un que anava cap a Lleida i un altre que anava cap a Balaguer.

Camí del Via Crucis

El Via Crucis de Montserrat és un camí, en el recorregut del qual es poden trobar un conjunt d'obres escultòriques, amb significat religiós, situades en el camí circular que recrea el viatge de Jesús de Natzaret carregant la creu fins al Calvari (Via Crucis). El seu origen es remunta a principis del segle XX. El conjunt de les catorze escultures que s’hi troben va ser construït darrere del Monestir

Durant la Guerra Civil espanyola, l’any 1936, el camí va ser destruït i només es van salvar algunes escultures. L’any 1950, l’arquitecte Francesc Folguera va realitzar un nou Via Crucis.

Creu de Sant Miquel

Camí del Via Crucis

La Basílica de Montserrat és un monument gòtic i un clar exemple de l‘arquitectura tradicional catalana. Les pilastres, balustrades i ornamentació, però, corresponen al Renaixement.

Dins hi trobem la nau principal, amb els seus alts sostres i majestuoses columnes, digna de ser contemplada. A l'altar major, decorat amb relleus, hi destaca la figura central de la Mare de Déu.

L‘edifici consta d’una sola nau, que mesura 58 metres de llarg i 15 d’amplada, i l’alçada de la cúpula és de 23 metres. Al voltant d‘aquesta única nau hi ha diverses capelles A la dreta, la de Sant Pere, la de Sant Ignasi de Loiola, la de Sant Martí, la de Sant Josep de Calasanz i la de Sant Benet. A l‘esquerra, la capella de Santa Escolàstica, la del Santíssim, la de la Sagrada Família, la del Sant Crist i la de la Immaculada Concepció.

La zona de la capçalera, que inclou el cambril, va ser dissenyada en un estil neoromànic amb tres absis.

El Claustre i Refectori són obra de l’arquitecte Puig i Cadafalch. El Claustre són dos pisos sostinguts per columnes de pedra. La part central del Refectori té un mosaic amb la representació del Crist de Sant Climent de Taüll.

Conté diversos vitralls, que aporten bellesa i tenen significat religiós. Un dels més destacats és el gran vitrall que es troba a la Capella del Santíssim.

Hi ha diverses escultures amb significat religiós, com per exemple les dels profetes Ezequiel, Jeremies, Isaïes i Daniel. Els relleus que s’hi poden observar representen el naixement de la Mare de Déu i Jesucrist amb els dotze apòstols. També s’hi troben diversos sepulcres, com el de Don Joan d’Aragó.

La Basílica té un nou orgue, inaugurat el 2010, que substitueix l’anterior, datat del 1958, situat sota el creuer, que acompanya les cerimònies religioses. És, sovint, el protagonista de concerts que combinen la grandesa arquitectònica amb la riquesa musical.

Al voltant de la plaça, es distribueixen els principals edificis”. (monestir, biblioteca, claustre gòtic, museu, dependències dels pelegrins). La façana contribueix a la monumentalitat del conjunt i centra l'eix de l'espai urbanístic amb un cos rectangular i horitzontal que reprodueix en el primer pis les tres arcades de mig punt que a la part inferior donen accés a l’atri. En un costat s'alça una torre quadrada amb finestres quadrades a cada pis, excepte a la part superior, on s'obren grans obertures d'arc de mig punt, tal com es pot veure a la imatge.

La façana consta de tres relleus que representen la figura de Sant Benet, la proclamació del dogma de l'Assumpció de Maria pel papa Pius XII i Sant Jordi.

Per la importància que ha anat adquirint al llarg dels segles la Basílica, casar-se a Montserrat és el desig de moltes parelles, que decideixen unir-se en matrimoni en aquest espai singular. Ara bé, per tal de poder-hi dur a terme la celebració, cal sol·licitar-ho amb molt temps d’antelació, ja que només es poden fer casaments entre setmana, i cal adreçar-se al Centre de Coordinació Pastoral, que té com a missió acollir i atendre les necessitats espirituals dels qui van a Montserrat.

A més de la Basílica, Montserrat ofereix altres espais per a la celebració de casaments, com ara els jardins envoltats de molta natura i unes vistes panoràmiques impressionants. Les parelles poden gaudir d'una experiència única i memorable, envoltades de pau i serenitat en aquest lloc ple de simbolisme religiós i cultural.

En definitiva, casar-se a Montserrat no només implica unir-se en matrimoni en un entorn de gran bellesa i significat espiritual, sinó que també ofereix la possibilitat de viure una experiència màgica que perdurarà en el record de les parelles per sempre més.

La Basílica vista des de l‘exterior

El Museu

Durant el segle XIX el Monestir va ser destruït i va perdre tot el seu patrimoni històric. Tot el que es troba actualment al Museu de Montserrat és fruit de noves adquisicions i de donacions particulars en un ambient de recuperació i de presència significativa en la societat catalana amb irradiació europea i mundial.

El Museu va ser inaugurat l’any 1911, contenia materials arqueològics, etnològics, zoològics i botànics que es van adquirir a Terra Santa, Egipte, Síria i Iraq.

Col·leccions

El Museu posseeix una important col·lecció de materials arqueològics del Pròxim Orient (antiga Pèrsia, Mesopotàmia i Egipte) aplegats en gran part pel P. Bonaventura Ubach des de 1906, als quals s'han afegit nous materials procedents de posteriors donacions.

El Museu compta amb una rica col·lecció de pintures que abasta diferents estils i períodes artístics, pintura antiga i pintura moderna.

L'art de l'avantguarda i l’art contemporani, com és natural, es troben encara en un estat inicial, però hi ha obres de grans artistes que marquen les pautes de creixement d'aquesta secció. Amb els dibuixos, a causa de la fragilitat del paper, rarament es troba exposada tota la col·lecció, però sempre s’hi poden trobar algunes peces a la sala.

La Biblioteca i l’Scriptorium

La Biblioteca actual té el seu inici a finals del segle XIX. Al s. XX, en pocs anys, el fons de la Biblioteca va passar de quinze mil volums a la xifra aproximada de cent cinquanta mil.

La Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial van interrompre les adquisicions.

Destaquen les seccions de filosofia, teologia, ciències bíbliques, litúrgia, música i història de l'art Els apartats d’història general universal, especialment medieval i d'Europa, d’història de Catalunya i països de la Corona d'Aragó, amb un fons d'històries locals i de la Guerra Civil d’Espanya són dels més importants

Interior del Museu de Montserrat

Material arqueològic del Museu

Museu de Montserrat

Als monestirs medievals, l’Scriptorium era el lloc per a l’estudi i l’escriptura de llibres. Literalment «un lloc per escriure», que es feia servir habitualment per referir-se al lloc, cambra o habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics. Era la part activa de la biblioteca. A Montserrat, des de mitjan segle XX, l’Scriptorium Biblicum et Orientale és un àmbit de recerca i divulgació. A més, l’Scriptorium té l’encàrrec de conservar, fer recerca i divulgar la col·lecció arqueològica bíblica. Darrerament, l’Scriptorium s’ha dedicat també a l’organització de jornades universitàries a Montserrat, A més, s’han publicat catàlegs monogràfics de les col·leccions antigues de Montserrat. Està obert a investigadors/es, estudiants, periodistes i persones que estiguin interessades en els materials que s’hi ubiquen.

Arqueologia Bíblica:

A Montserrat, el cofre arqueològic de l’Abadia és un tresor amb trossos d'història: des de restes antigues i mostres de fauna i flora fins a pedres i manuscrits, tot amb l'encant del folklore de l'Orient Bíblic Aquest material es mostra al vell Museu Bíblic, el primer del Monestir Aquest museu va sorgir amb la idea d’explicar les diferents cultures i civilitzacions, amb la col·laboració del P. Bonaventura Ubach, que era monjo i expert bíblic a Montserrat. Ell, gràcies als seus molts viatges per les terres de l'Orient Bíblic, va ser capaç de recollir tot aquest tresor que ara es pot veure al Museu.

Papirs:

La col·lecció de papirs de l'Abadia de Montserrat va ser donada pel Dr. Ramon Roca-Puig l'any 2001 després de la seva mort. Aquesta col lecció consta de més de 1.500 peces, incloent papers i pergamins d'Egipte que va des de l'època ptolemaica fins al segle X dC. La majoria d'aquests documents estan escrits en grec i copte, però també n’hi ha una quantitat significativa en llatí, àrab i demòtic. Anteriorment, el P. Bonaventura Ubach ja havia adquirit una petita col·lecció de papirs l'any 1928, principalment en grec, amb la finalitat d'il·lustrar la Bíblia de Montserrat. Des de l'any 2010, l'equip DVCTVS (grup d’investigadors que va començar el seu camí el 2002 amb el treball a les col·leccions papirològiques de l’Abadia), és responsable de la gestió, estudi i edició dels fons papirològics de Montserrat

Teixits Coptes:

L'Scriptorium de Montserrat posseeix 217 fragments de teixits coptes, donats pel Dr. Ramon Roca-Puig l'any 2001. La figura del Dr. Roca-Puig està vinculada a la papirologia. Aquests teixits coptes, adquirits a El Caire l'any 1954, demostren la intenció inicial d'ampliar la col lecció més enllà dels textos, incorporant materials relacionats amb els inicis del cristianisme.

Numismàtica antiga:

El P. Bonaventura Ubach va adquirir monedes antigues en els seus viatges per il·lustrar el temps del naixement del poble jueu. La col lecció inclou monedes gregues, romanes colonials d’Egipte i Palestina, i monedes jueves de la Segona Revolta Jueva (132-136). L'any 2014, el Dr. Albert Anguera i Bosqué va ampliar la col·lecció cedint la seva gran col·lecció de monedes romanes republicanes i imperials.

Abats i Monjos

Des del s. XI fins a l’actualitat, han estat molts els abats que ha tingut el Monestir. No obstant, García Jiménez de Cisneros (1499-1510), ha estat un dels abats més actius i influents, ja que va reorganitzar materialment i espiritualment la comunitat i el Monestir. Va escriure constitucions per a les diferents seccions de la comunitat (monjos, ermitans, preveres, escolans) Va construir una nova biblioteca i va ser qui va muntar una impremta al Monestir Tot i que l’abat Oliba va ser el fundador del Monestir de Montserrat, així com el de Ripoll o el de Sant Miquel de Cuixà, l’abat Cisneros ha tingut un paper molt destacat en la història del Monestir.

L’actual abat del Monestir és Manel Gasch i Hurios (des del 15 de setembre de 2021). Nascut l’any 1970, es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona l'any 1993, i el 1996 va ingressar al Monestir de Montserrat, on va ser ordenat com a sacerdot el 23 de juny de 2011. Del 2005 al 2010 va ser Prefecte de l’Escolania.

Manel Gasch és fill de família burgesa barcelonina. El seu pare, Josep Maria Gasch, va ser un advocat. La seva mare també va ser una de les impulsores de l'entitat Dones Mundi (que treballa amb col·lectius de dones grans).

El seu predecessor en el càrrec d’abat, Josep Maria Soler, va exercir d’abat durant 21 anys i havia demanat el seu relleu –tal com marca la regla de Sant Benet– al complir els 75 anys d’edat.

La vida monàstica a Montserrat és duta a terme per una comunitat de benedictins que segueixen la regla de Sant Benet. Busquen viure en silenci, adorant a Déu. El monaquisme benedictí destaca per ser comunitari, els monjos es veuen com a germans que s'ajuden mútuament, seguint l'exemple de Jesucrist, que es descriu a l'Evangeli. La comunitat està dedicada a la pregària, meditació i les tasques monàstiques tradicionals, que són les següents:

1. Ora et labora: Combina la pregària i el treball. Dediquen temps a la pregària individual i comunitària, a la meditació i a la lectura espiritual. A més, també contribueixen amb treball manual dins del Monestir, com la preparació d'aliments i la fabricació de productes artesanals, per al manteniment de la comunitat.

2 Lectio Divina: Practiquen una lectura espiritual profunda i reflexiva de les escriptures i altres textos, tant individualment com en grup, per entendre i aplicar els ensenyaments a les seves vides.

3. Oficis litúrgics: Assisteixen als oficis litúrgics diaris, incloent-hi la missa i les hores canòniques, juntament amb altres celebracions religioses segons el calendari litúrgic.

4. Estudi: Molts monjos benedictins dediquen temps a l'estudi, ja sigui per aprofundir en la teologia, la filosofia, la història de l'església o altres matèries relacionades amb la seva vida espiritual i el seu ministeri.

5. Hospitalitat: Una part important de la vida monàstica benedictina és la pràctica de l'hospitalitat. Molts monestirs acullen hostes i visitants, oferint-los allotjament, menjar i un entorn de pau i recolliment.

6 Treball manual: A més del treball en el camp de la pregària i el treball manual, també executen altres tasques manuals dins del Monestir, com ara la jardineria, la neteja, la restauració de documents o l'artesania, entre d’altres.

Abat Oliba

Actual Abat, Manel Gasch

L’Escolania de Montserrat

Història:

L’Escolania de Montserrat és un cor litúrgic, amb una clara projecció musical al servei del Santuari de la Mare de Déu de Montserrat. I al mateix temps és un centre de formació humana i cristiana per als nois que la integren. Arrelada al cor de Catalunya fa viva la tradició multisecular d’una escola benedictina que té els seus orígens al s. XIII i és una de les institucions del seu gènere més antigues d’Europa.

El Monestir apareix a principis del s. XI i l’Escolania de Montserrat es troba documentada al s. XIII. Aquesta es va iniciar amb l’objectiu de proporcionar escolans per als oficis litúrgics (culte públic habitual que realitza un grup religiós) i els cants religiosos. Gràcies als objectius ha evolucionat, i ara és considerada l'escola de música activa més antiga d'Europa. Encara que la Guerra Civil va fer que s'aturés, gràcies a la seva antiguitat i la seva qualitat de treball, va aconseguir tenir grans mestres de capella, instrumentistes, compositors i professors, coneguts col·lectivament com l'Escola Montserratina.

L’Escolania tenia i encara té la funció eminentment religiosa. Això és degut al fet que, tradicionalment, els escolans eren com una ofrena sagrada que alguns pares feien d’un fill durant uns anys per a culte solemne del santuari.

Des de finals dels anys 1960, s’ha anat donant a conèixer més enllà de la Basílica de Montserrat, fent concerts a pobles de Catalunya i fora de l’Estat espanyol, col·laboracions notables que inclouen actuacions amb l'Orquestra de les Nacions dirigides per Jordi Savall, participació en òperes com "El somni d'una nit d'estiu" de Benjamin Britten i "La dama de piques", totes dues al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

El 1997 es va fundar la Capella de Música de Montserrat. Aquesta estava formada per antics escolans que ajudaven els nens que encara estaven a l’Escolania segons el tipus de música que fessin. Reconeixements com la Creu de Sant Jordi, el 1990, i la Corbata d'Alfons X el Sabio, el 2005, han destacat els mèrits d’aquesta escola en educació, docència i difusió de la cultura. A més, van rebre el premi Ambaixadors del diari Regió 7 i el premi Bravo de Música el 2011.

Amb gires internacionals a Europa, la Xina i els Estats Units, l'Escolania també es va presentar al Capitoli de Washington el 2017, en commemoració del centenari del naixement del president John F. Kennedy.

El març del 2023, la comunitat benedictina va aprovar la creació d'un cor mixt amb nois i noies per cantar als oficis religiosos un cap de setmana al mes, en paral·lel a l'Escolania. Aquesta decisió va marcar la primera vegada que permetia la participació de veus femenines a la seva formació. Canten un cap de setmana al mes en els oficis religiosos.

Sabies que…?

El 2011 l’Escolania va interpretar al costat del cantant de Sabadell, Sergio Dalma, la cançó "Em dones força" per a la Marató de TV3.

L’aprovació d’aquest cor mixt ha estat un pas endavant en els 700 anys d’història de l’Escolania. Aquest cor mixt es diu Schola Cantorum i està format per 29 persones d’entre 17 i 24 anys, de les quals catorze són veus femenines.

Actualment, l’Escolania està formada per 46 nois de tot el territori català, nens de 9 a 14 anys de tot Catalunya. Aquests cursen al Monestir els seus estudis de primària i/o secundària, a més d’estudis de música: dos instruments, llenguatge musical, orquestra i cant coral.

Entrevistem a... Frederic Fosalba

Sotsprefecte de l’Escolania de Montserrat

Nascut a Sant Esteve Sesrovires l’any 1971, va ingressar com a monjo del Monestir de Montserrat fa sis anys i escaig. Des de l'agost del 2018, és sotsprefecte de l'Escolania, responsable del taller d'enquadernació de la biblioteca i de l'estació meteorològica. Fosalba explica que de petit no anava diàriament a l'església. Segons ell a casa seva mai hi va haver una presència constant de Déu. De fet, no va ser fins als 27 o 28 anys que va començar a plantejar-se aquesta vocació. Després de deixar els estudis a tercer de BUP (l’antic batxillerat), va estar treballant durant 24 anys en una empresa d'elaboració de cava. Ara farà set anys que pertany a la comunitat, ja que va veure que aquest era l'estil de vida que volia viure.

Plafó a l’entrada de l’Escolania

Amb l’arribada de Frederic Fosalba, ja són 46 monjos consagrats a Montserrat. L’actual sotsprefecte explica que no són una comunitat de clausura i, per tant, no tenen cap impediment per continuar en contacte amb els seus familiars i amics. Consulten les notícies, tenen WhatsApp, estan en contacte amb l’exterior; per tant, no viuen aïllats del món, sinó que en formen part.

Pel que fa al càrrec que ocupa, explica que durant la pandèmia de la Covid-19 el nombre de candidats a l’Escolania es va reduir de manera important (d’una vintena

a cinc) i tot i que s’ha recuperat, no arriba al nivell anterior. Els escolans tenen vacances des de Nadal a Reis i tota la setmana de després de la Pasqua.

Avui dia, l’entrada de nous escolans i la vestició de la sotana i el roquet, a l’inici de curs, se celebra abans de la missa conventual, amb parlaments i oracions que expressen el sentit religiós que té ser l’escolà de la Mare de Déu.

Edifici de l’Escolania

“Si jo veig en aquella persona bondat, veig a Déu”

Qui és Déu per a vostè?

Uf Déu és molt complex perquè us diria que Déu és un misteri perquè és allò que no podem explicar I l’intentem entendre com allò que ens transcendeix, que ens porta cap al Déu creador Perquè aquest misteri és tan difícil d’explicar que no té explicació. Podria dir moltes teories teològiques, però en el fons, ens quedaríem curts perquè és quelcom superior al que podem explicar.

Tal com jo el puc sentir és segons la meva relació amb les altres persones; des de la bondat, des de la manera de fer… Perquè nosaltres diem que Déu ens ha creat i està dins de cadascú de nosaltres. Per tant, si jo veig en aquella persona la bondat, veig a Déu. Montserrat és un santuari on puja moltíssima gent i quina millor manera que veure Déu en aquella persona que ve i t’expressa els seus dolors, les seves alegries… I això crec que ajuda a viure la vida d’una altra manera, siguis creient o no. Jo crec que els valors són molt essencials, i que són vàlids per poder portar una vida plena.

Què vol dir tenir fe?

Tenir fe és creure, creure en alguna cosa que no pots explicar Us posaré un exemple: els pares us diuen que els seus pares, que els seus avis, que els seus besavis, són unes persones que potser no han conegut, però perquè ens ho diuen ens creiem que són aquelles persones. En el fons és això la fe, creure en aquella cosa; en Déu, passa el mateix: t’ajuda i és present en la teva vida. És a dir, no ho pots explicar, no ho pots demostrar, no ho pots veure, però hi creus.

Què és ser monjo?

Ser monjo és una vocació, és a dir, allò a què una persona vol dedicar-se i lluita per aconseguir. No té més diferència ser monjo, ser metge, ser professor, sempre i quan hi hagi vocació; que aquella persona es vulgui dedicar plenament a allò, amb totes les responsabilitats i conseqüències. Tot a la vida, no només la vida del monjo, és difícil, cada vida té els seus moments o maneres de viure, però són difícils de portar-los a terme, ja que es necessita una responsabilitat, una exigència. Per a mi, és això, buscar a Déu a la meva vida, en la meva presència i en mi mateix. El monjo és aquella persona que està a la perifèria, al marge de tot, però que forma part d’aquella vida. Aquesta tasca té renúncies, però amb alegries. Tota opció a la vida suposa això, ja que quan tu tries, deixes de fer, però guanyes molt, i això jo crec que és un principi en les vocacions, aquella feina que tu fas t’omple plenament. Quan ho fas perquè et toca, perquè és rutina o perquè estàs treballant en una empresa durant vuit hores en una línia, uf…!, a allò li falta aquell punt que és la vocació.

Quina és la feina d’un monjo de cara a la societat?

De cara a la societat… Us deia que el monjo és aquella persona que està a la perifèria, als marges, la nostra feina és tan senzilla com pregar pels altres, i una feina que no té un resultat immediat ni un resultat que puguis tocar. Tu estàs en una empresa i fas un producte, el pots tocar, estàs en l'educació i ensenyes, perquè l'evolució d’aquella persona vagi cap a bon camí. Tot té un objectiu, en canvi, pregar, que és això? Com ho toques, com ho vius? Doncs el monjo prega pels altres, per aquelles persones que no poden fer-ho, perquè tenen dificultats en la vida, perquè no creuen en déu, han tingut uns traumes o han tingut unes tragèdies Per a nosaltres és la part principal de la nostra vida, fer d’intermediari entre aquella persona i el déu en el qual creiem A part que fem altres feines més materials que són les que necessitem perquè funcioni la comunitat Però bàsicament, la feina d’un monjo és la pregària

Sotsprefecte Frederic Fosalba

A vostè què el va portar a ser monjo?

Doncs els plantejaments que se’t presenten al llarg de la vida, tant els moments difícils com de cerca personal; un sempre es pregunta en un nivell més profund: qui soc jo realment?, a mi això m’ha ajudat. La vida de monjo ajuda a aprofundir en un mateix, per molt motius, per la vida que portes, la vida de silenci, la vida molt rutinària, i això t’ajuda a centrar-te, i a conèixer-te i a preguntar-te i buscar respostes, i crec que aquesta és la part principal en una persona al llarg de la vida. Una persona s’ha de preguntar i ha de cercar respostes. Les trobarà, no les trobarà, els seus camins aniran cap a un cantó, cap a un altre, però és primordial pel creixement d’una persona. Per què monjo? Sobretot per les preguntes més transcendentals. Personalment, jo vaig viure una malaltia del meu pare, un període llarg i allò em va fer qüestionar moltíssim, sobretot el fet de per què una persona ha d’envellir, per què ha de morir. Llavors la vida et dirigeix cap a camins diferents i a mi em va portar a Montserrat. Jo soc molt de muntanya i m ’agrada molt la natura, m ’encanta, i Montserrat per mi és… O sigui, quan tenia temps lliure agafava el cotxe i cap a Montserrat, a fer barranquisme, escalada… jo feia de tot. Montserrat sempre m'ha atret, i … la part espiritual de Montserrat també, i això va ser un complement, un complement que va donar moltes respostes a aquestes primeres preguntes. És un treball continu; jo crec que un les ha d'afrontar.

Quina és la relació entre els monjos? Teniu divergències entre vosaltres?

Quan un entra al monestir, igual que amb una família, no tria les persones amb qui estarà, et trobes el que et trobes. Et pots trobar a persones amb un caràcter molt dur, persones que et puguin caure malament des del començament, persones amb les quals pots tenir molt bona amistat i sobretot, en una comunitat on som 48, de moltes diverses edats i moltes maneres de pensar, lògicament que hi ha divergències i discussions. Però no discussions per arribar a les mans, sinó discussions per després raonar. La mateixa regla de Sant Benet ens diu “que no passi la posta de sol que no hagi fet les paus amb el germà”. Per tant, això ho apliquem a totes les generacions perquè sempre ens barallem amb els germans, amb els pares… Però darrere de tot això hi ha d'haver un treball. Quan tu et discuteixes o tens un canvi d’opinions que no és bona amb un altre germà, després has de preguntar-te “ per què reacciono d’aquesta manera?, què puc fer per millorar la relació amb l’altre germà?”... És l'obligació o la responsabilitat per haver entrat de monjo. Tens aquesta responsabilitat d’intentar que la comunitat funcioni com una comunitat. Però sí que hi ha discussions, hi ha baralles, a nivell més dialèctic o canvis d’opinions.

“No ens aïllem de la societat, sinó que en formem part i la coneixem”

Com era la vostra vida abans de ser monjo de Montserrat?

Penso que com qualsevol persona normal en les diverses edats. A mi m ’agradava molt anar de festa quan era jove, sortir a la muntanya, anar a prendre cerveses amb els amics, parlar, anar a discoteques. Duia una vida normal, pròpia de cada edat. Sobretot, però, el que agraeixo als pares és el fet que em van ensenyar el sentit de la responsabilitat. Tot allò que fas n’has de ser responsable; si fas una cosa malament, has de kk

ser-ne responsable i, per tant, per mi és un dels màxims valors que jo agraeixo en aquest període de creixement. Jo em definiria com una persona normal, dins d’una família, i que ha tingut una vida com la de qualsevol altre amb els alts i baixos típics.

És la vida al monestir tal com vostè s’esperava?

A Montserrat, no Montserrat és molt peculiar perquè és un santuari al costat d’un monestir i la vida al monestir va molt en funció del santuari És un dels santuaris que més visites rep d’Europa i pràcticament del món És un constant estar en contacte amb la gent Tot allò que tenim de místic dels monestirs, de silenci, de pregària, hi és, però molt adaptat a la realitat en què vivim Si anem a un altre monestir, la realitat és completament diferent Però Montserrat t’ha d’agradar, allò que s’hi viu Jo no em veig sent monjo, per exemple, de Poblet; no m’hi veuria A mi Montserrat m ’atrau pel que és i pel que et dona I les possibilitats que em dona de ser jo mateix

Com us sentiu al tenir l’oportunitat de ser sotsprefecte de l’Escolania?

Per a mi és una responsabilitat molt gran, primer de tot perquè jo no m’he dedicat mai a l’ensenyament L’única relació que he tingut amb nens ha sigut amb els meus nebots quan venien a casa o quan sortíem a la muntanya, per tant, una relació molt familiar amb els nois. La considero una gran responsabilitat perquè són nois que estan en plena edat de formació i has de vigilar molt el que dius, com ho dius, de quina manera ho dius, com parles…

Les meves pregàries a Déu, quan començo el dia, penso, que el meu actuar no sigui en mal al creixement d’aquests nois. Per tant, quan un noi em treu de polleguera, haig de fer un treball enorme de contenció, de pensar, d’allunyar-me i l’endemà tornar a encararlo. A nivell educatiu no intervinc perquè els escolans tenen professors que són laics i titulats, però a nivell de residència sí que hi intervinc, com activitats de sortir a la muntanya, cria de salamandres, jugar a futbol Intento que aquest noi, amb el que jo pugui aportar, pugui créixer

Montserrat té televisió i ràdio. Pot explicar quina és la finalitat?

La finalitat de la televisió i la ràdio, com Internet sobretot, és perquè hi ha moltíssima gent que segueix les pregàries que fem al llarg de l’any per Internet; per tant, és acostar aquest espai de pregària, de trobada amb Déu, a la màxima gent possible Hi ha gent que està en residències, gent gran ens dona les gràcies per fer aquest servei Ho veiem com un servei per acostar aquesta presència de Déu a cada una de les persones a qui puguem arribar. És com la gent que puja, molts turistes, molts pelegrins… No és qüestió d’imposar un fet, simplement que allò desperti a cada persona alguna cosa: una trobada amb Déu, un espai de tranquil·litat, de serenor, de desfogament, la nostra missió és aquesta.

Donada l’evolució constant del món, com integren la tecnologia i mantenen el seu estil de vida monàstic?

Nosaltres no som una comunitat de clausura i, per tant, tenim contacte amb la mateixa societat, que de tanta gent que puja, nosaltres formem part d’aquesta realitat que molta gent viu i intentem conèixer aquesta realitat. Per tant, nosaltres tenim les connexions a Internet, podem veure les notícies, tenim els diaris, escoltem la ràdio, veiem la televisió, aquesta realitat també l’hem de fer nostra. No ens aïllem de la societat, sinó que en formem part i la coneixem. A nivell d’Escolania igual. És una escola normal, en el sentit que els nois tenen les assignatures normals com qualsevol noi, però a les tardes dediquen molt de temps a la música i utilitzem tot tipus de tecnologia, qualsevol eina que pot ajudar a un creixement, la fem servir La diferència, per exemple, en l’ús que en fem és que l’utilitzem l’estona que calgui, el temps just Com en tot, cal ser conscient de com utilitzes els dispositius; si et fa esclau, en depens, allò ja no és bo

Com es tracten els conflictes dins de la comunitat monàstica?

Parlant i encarant O sigui, si jo tinc un problema amb tu, m ’allunyaré una estona, em calmaré, però llavors jjjjj

t’haig de cercar i saber per què ens ha passat això, i si realment he sigut el causant d’aquella situació he de demanar perdó. Però ha de ser un perdó sincer, de manera que allò no torni a passar. A Jesús li deien, quantes vegades he de demanar perdó i deia 70 vegades 7, els números en la Bíblia són molt simbòlics. El 7 és la totalitat i 70 vegades 7 és sempre, és a dir sempre s’ha de demanar perdó. No has de ser rancorós, però cal un treball

Com es fa la selecció de nens que entren a l’Escolania?

Com he dit abans, és una escola normal, però atípica en el sentit musical; aquests nois viuen la música 24 hores al dia, constantment, des del matí quan es lleven, que escolten música tranquil·la I a la tarda fan assaig, veu, instrument, viuen la música tot el dia Per tant, un noi que entra a l’Escolania li ha d’agradar la música Si no és així, no serà bo per a ell i per tant aquest lloc no és per a ell Sobretot el primer any quan entren, és un any que li diem de prova i aquest any veus si realment la vida que portarà aquí li anirà bé o no Els nois es poden incorporar a l'Escolania a 4t de Primària i a 5è si hi ha places. El procés final de selecció es comença a 3r de primària, però es recomana iniciar abans una fase de preparació i coneixença mútua, que es pot fer a partir de 1r de primària. La selecció dels nois es fa a partir de la veu i el llenguatge musical, el rendiment escolar i l’adaptació i sociabilitat de l’infant.

Quins requisits han de complir els infants per poder entrar a l’Escolania de Montserrat?

Sobretot que li agradi la música, això és principal, tota la resta es pot anar aprenent. Pots tenir més nivell de música que un altre, però en el fons es va aprenent i es va modulant i els professors van ajudant. Normalment, les famílies que demanen entrar als nois, es preparen uns anys abans. Estudien solfeig, toquen algun instrument, ja es van preparant i quan venen aquí se'ls fan diverses proves.

Hi ha crisi d’escolans?

Després de la pandèmia hi ha hagut crisi. Però això nosaltres ho parlem i ho associem molt al canvi de mentalitat de la societat, que jo crec que ha anat avançant cap a la immediatesa És com dir “jo decideixo avui això i ho faig avui”; doncs amb les famílies ha passat molt això, decidiré on ha d’anar el noi quan ho hagi de decidir, no em preparo El futur potser ja no ens el plantegem tant, pot passar el que pot passar Per tant, la gent viu el present I nosaltres ho associem bastant a això, tot i que ara des d'aquest any, ha remuntat Tenim places limitades, que són cinquanta i llavors cal fer selecció

Què significa per a vostè la incorporació de veus femenines en el cor de l’Escolania?

Per a mi és un guany, sobretot a nivell de comunitat, i a més són nois i noies que tenen una il lusió que l’encomanen. Una il lusió per aprendre la música. Tots són estudiants de música i posen una atenció a aprendre impressionant. Això és un pas més cap a una normalització de la societat. Sempre dic que l'Església sempre va a un pas més lent que la societat, avança, però més lentament… Aquests joves no entren com a estudiants d’escolania sinó que entren com a formats. Són joves que deixen el Batxillerat i fan el pas cap a la Universitat, per tant, encara estan en formació. És aquesta franja d’edat la que nosaltres hem destinat aquesta escola. La tria que va haver-hi de joves va ser espectacular, perquè es van presentar el doble dels que estan normalment al cor, va ser una experiència al lucinant. Per mi és un encert.

Com es finança l’Escolania i quin paper juguen les famílies?

L’Escolania és una escola concertada, per tant, és privada El 80%, més o menys, és becat Becat vol dir que la gran part l'aporta el Monestir, i un 20% l’aporta la família, però sempre és pactat amb l’Escolania Si una família té dificultats per arribar a aquest tant per cent, se’ls ajuda Penseu que hi ha més professors que nois; cada noi té un professor d’instrument, per tant, hi ha una estructura molt gran per la poca quantitat de nois que hi ha Llavors és una escola cara, en aquest sentit Però l’objectiu principal de l’Escolania és el bé del noi que vol estudiar música A partir d’aquí s ’arregla tot Si aquell noi vol estudiar música i vol estar a l’Escolania, no hi ha problema

Com creu vostè que la música afecta positivament als escolans?

La música no deixa de ser una expressió artística i això ajuda molt al noi a expressar allò que té El que us deia abans, si un noi viu la música i li agrada i vol dedicar-s’hi, artísticament l’ajuda a créixer I espiritualment també, perquè nosaltres la música que fem és litúrgica De fet, la música t’ajuda a pregar

Com s’organitzen els dies a l’Escolania?

Els nois es lleven a dos quarts de vuit, tenen mitja hora i han de fer-se el llit, dutxar-se i sortir al menjadoret; a les vuit pugem els monjos a la pregària; fem la pregària de gràcies del dia i després van a esmorzar. A dos quarts de deu fan la primera classe d’estudi, que utilitzen per fer els deures. Fins a dos quarts de vuit del vespre estan estudiant, tot i que les classes són molt reduïdes i el professor pot estar pràcticament per a cada noi. Des del matí fins a la salve, que baixen a la pregària de l'església a la una, fan l’estudi normal. Després de la salve, van a dinar i entremig d’aquests espais tenen temps lliure per fer pati. A les tardes fan tres hores i mitja entre instrument, cant, assaig… es va a la pregària amb la comunitat de vespres, que ells canten un botet i la salve. Sopen i entre sopar i dormir tenen una estona de recreació. Llavors fem la pregària de la nit i a dormir. Se’n van a dormir a tres quarts de deu. És tot molt rutinari, tot i que hi ha dies que es trenca la rutina, si tens un enregistrament o alguna altra activitat.

I com s’organitza el vostre dia?

La regla de Sant Benet ens marca el dia a dia en dues parts, que és el de pregària i l’altra part que és la del treball. És l'“ora et labora”, en llatí vol dir “ prega i treballa”. I Sant Benet li dona una importància igual al pregar i al treballar. Jo treballo i faig una cosa, però no perquè a mi em faci bé, sinó perquè els germans podran aprofitar-se d’aquest treball. Sant Benet també diu que el treballar també és pregària. Nosaltres comencem el dia a les sis del matí, fem una pregària de matines, que és d’acció de gràcies pel nou dia, perquè hem passat una bona nit. Dura més o menys mitja hora. Llavors ens retirem cadascú a la seva cel la i fem pregària personal. Això significa agafar un tros d’evangeli, un capítol, llegir-lo i meditar-lo. Llavors anem a esmorzar i després, cada monjo va al seu lloc de treball fins a mig matí, a les 11, que anem a missa conventual. Després anem al treball. Llavors ve la pregària de migdia i anem a dinar Aleshores tenim mitja horeta lliure Tornem al treball fins a la pregària de vespres, que és a tres quarts de set de la tarda Llavors tornem un altre cop a fer pregària personal Sopem i el silenci El gran silenci que se li diu Això és el dia a dia Depenent si hi ha una festa a nivell litúrgic, es varia una mica l’horari També tenim dues tardes a la setmana lliures

Jo, als matins, estic catalogant llibres a la biblioteca i ho combino amb l’Escolania, sobretot al matí i a la tarda També estic en un taller d’enquadernació i porto tot el tema científic, meteorologia, volcànica

Agraïm a Frederic Fosalba la seva col·laboració i predisposició per poder conèixer una mica més la seva tasca i apropar-nos a l’Escolania.

El funicular de la Santa Cova

El funicular de la Santa Cova uneix, des del 1929, el santuari amb la cova on, segons la llegenda, es va trobar la Moreneta La idea de construir el funicular va sorgir per facilitar l’accés a aquest lloc sagrat als pelegrins i visitants, ja que abans l’accés era molt complicat. Va ser construït i dissenyat per una empresa alemanya anomenada Von Roll.

El funicular es mou en una distància de 262 metres, amb un desnivell de 118 metres. Aquest ha estat renovat 3 vegades, la primera al 1963, la segona al 1991 i la tercera al 2018; no es va reobrir fins al 17 d’agost de 2020.

L’any 2000, però, exactament el 10 de juny, van haverhi unes inundacions que van destruir el funicular i van fer que s’inhabilités. La reconstrucció es va començar ràpidament i l’1 de juny de 2001 es va reobrir.

Inundacions de l’any 2000

El funicular de Sant Joan

El Funicular de Sant Joan va ser construït el 1918 per facilitar l’arribada a l’ermita de Sant Joan, que es troba al peu de la Miranda de Santa Magdalena, des del Monestir de Montserrat. En aquell moment es pretenia que arribés al cim de Sant Jeroni; estava en projecte, però mai es va dur a terme

El primer funicular va ser construït i inaugurat al 1918 per la ‘CAFA’ (Companyia Anònima de Funiculars i Ascensors). Veient que el funicular tenia tant èxit, van aprofitar i van posar un restaurant i un mirador a prop, això va portar més beneficis, que es van destinar a la millora d’aquest. Així doncs, al 1926 es va fer un funicular de nou amb cabines més grans i un ample de via de 1000 mm. Al 1997 es va reformar totalment i dues dècades més tard, al 2017 es va modernitzar la sala de màquines

Aquesta imatge és un mapa que mostra on es troben els diferents sistemes de transport de Montserrat, com els funiculars i les seves estacions, el cremallera i el telefèric (aeri).

Funicular de Sant Joan

Funicular de la Santa Cova

El cremallera antic

Projecte de construcció

Inicialment concebut el 1878, el projecte va ser presentat al Senat l'1 de setembre de 1880, proposant una línia de 7,5 km amb dues seccions: una en adherència fins al riu Llobregat i una altra en cremallera tipus Riggenbach (proporciona tracció en pendents amb una cremallera central) fins a Montserrat Després de l'aprovació del Senat el 1881, es va constituir la Societat Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents (FMGP) el 31 de desembre de 1881

Primera imatge del cremallera

Imatge de l’estació antiga

L’accident

Projecte del cremallera

Construcció

Amb l'aprovació de la concessió el 27 de juliol de 1882, es van establir condicions, com una concessió de 99 anys sense subvenció estatal i tres anys per completar les obres No obstant això, després d'uns anys amb progressos limitats, es va presentar un nou projecte el 1890, proposant un sistema Abt de cremallera amb amplada de via d'un metre Aquest projecte va ser aprovat el 10 d'abril de 1891, i els treballs de construcció van començar al setembre del mateix any, culminant amb l'arribada de la primera locomotora a Montserrat el 25 de juliol de 1892 i la inauguració oficial es va fer el 6 d'octubre de 1892.

La decadència

Durant el temps d'esplendor, es van realitzar millores significatives, incloent la inauguració del nou edifici de l'estació de Montserrat, el maig de 1893 i la creació d'una doble via que facilitava l'encreuament de trens. Malgrat els èxits, l'antic cremallera va veure la seva decadència a partir de la dècada de 1930. Durant la Guerra Civil, l'explotació va passar a mans dels sindicats ferroviaris, i un tràgic accident el 1953, amb vuit morts, va marcar un punt d'inflexió en la història del cremallera El 12 de maig de 1957, es va realitzar el darrer viatge de la primera etapa del Cremallera de Montserrat, posant punt i final a una època marcada per èxits, desafiaments i canvis en la connexió ferroviària cap a aquesta emblemàtica muntanya.

El 2 de setembre de 1953, el tràgic accident en el tren cremallera de Montserrat va commocionar la comunitat Aquest succés va marcar un abans i un després en la història d'aquesta emblemàtica línia de transport a la muntanya de Montserrat

Després de l'accident, es van realitzar investigacions exhaustives per determinar les causes que el van provocar, amb l'objectiu de prevenir tragèdies similars en el futur Com a resultat, es van implementar mesures de seguretat més estrictes, es van reforçar els protocols de manteniment i es van realitzar millores a la infraestructura per garantir la seguretat dels passatgers i tripulants que utilitzen el tren cremallera.

L’últim guardabarrera de l’antic Cremallera de Montserrat

El Sr Jorba, guardabarrera (responsable de la seguretat i operació del pas de nivel ferroviari del cremallera de Montserrat entre 1939 i 1957), va perdre un braç en un accident i es va dedicar a aquesta feina amb els seus gossos, Ku-ki i Bo-bi. Amb els gossos disfressats, saludaven els passatgers i fins i tot van ser patrocinats per Calisay (marca de licors). Després de 18 anys, va retirar-se. El 1982, després de la suspensió del servei de cremallera, el Sr Jorba va desaparèixer sense rastre, i la seva família no va trobar cap pista en una recerca de tres mesos Avui, el seu parador és recordat amb plaques commemoratives a l'antic pas de nivell de Montserrat

El cremallera modern

El darrer guardabarrera, el Sr. Jorba

El desig de tornar a tenir un cremallera, acompanyat de l'augment de visitants i la congestió resultant de vehicles a la zona del Parc Natural, va conduir a la realització d'una sèrie d'estudis i exploracions alternatives per part de la Direcció General de Transports de la Generalitat i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya durant la dècada dels 80, que portarien a la construcció del nou cremallera.

Per què és important?

El Cremallera de Montserrat constitueix una de les opcions de transport que arriba fins al cor del recinte del Santuari de la Muntanya de Montserrat. Amb una durada de 15 minuts, travessa la silueta única de la muntanya, oferint vistes excepcionals d'aquest entorn natural. A través dels vidres panoràmics del tren, els passatgers poden apreciar la gran bellesa del paisatge que envolta el trajecte des de Monistrol fins a Montserrat.

Cremallera actual

Recorregut

La major part del recorregut del cremallera segueix l'antic traçat que s'estén al llarg de cinc quilòmetres, amb quatre d'aquests quilòmetres en cremallera, superant un desnivell d'aproximadament 550 metres entre les estacions de Monistrol-Vila i Montserrat. L'itinerari comença a l'estació de Monistrol de Montserrat, oferint l'enllaç amb el servei R5 de la línia Llobregat-Anoia dels Ferrocarrils de la Generalitat. Des d’aquesta estació, el cremallera ingressa al túnel de la Foradada i continua la seva ruta travessant el pont del Centenari i la C-55 fins a arribar a la segona estació, Monistrol-Vila, inici del segment de cremallera

El trajecte ascendeix cap amunt a través del túnel de l'Àngel, ja present en l'antic traçat, i travessa el nou pont que ocupa l'espai on abans hi havia un pas a nivell de carretera. Més endavant, creua el pont de les Guilleumes, oferint una vista panoràmica del relleu escarpat de la muntanya, just abans de penetrar en l'últim túnel de la línia, el dels Apòstols. Després d'aquest punt, el cremallera completa l'últim tram ascendent fins arribar a l'estació final, Montserrat, ubicada sota la plaça de la Creu.

L’aeri

Història

Recorregut

El recorregut comença a l’estació base a Monistrol de Montserrat fins a l’estació superior, a prop del Monestir de Montserrat, al cim de la muntanya. Aquest recorregut s ’estén aproximadament en uns 2,3 quilòmetres de cables assegurats per unes torres estratègicament ubicades, per on es mouen les cabines. Aquest trajecte sol durar uns sis o set minuts i els passatgers poden gaudir d’unes vistes espectaculars

Va ser inaugurat l’any 1930, després de fer diversos estudis per tal de trobar un mitjà de transport ràpid per accedir al Monestir Les cabines grogues de l'Aeri només van deixar de transportar viatgers com a conseqüència de la Guerra Civil, ja que el 1936 va ser confiscat pels sindicats i va passar a formar part de la Xarxa Ferroviària de l'Estat, i durant el conflicte es va dedicar a traslladar ferits a l'hospital que es va instal lar al Monestir de Montserrat. Al juliol de 1940, després d'unes obres de rehabilitació, es va reobrir novament. Durant diversos anys va funcionar amb una de les cabines del telefèric de Montjuïc, que va ser tancat i es va desmuntar durant la Guerra Civil per convertir les seves torres en un lloc estratègic per a la defensa del port de Barcelona

L'Aeri també s'ha utilitzat en situacions d'urgència com la que es va produir el 1986 quan es van haver d'evacuar els monjos del Monestir de Montserrat a causa d'un greu incendi que es va declarar a la muntanya.

Antic aeri de Sant Jeroni

Entrada a l’edifici de l’aeri i torre que sosté els cables

A principis del segle XX van sorgir molts projectes per poder arribar al cim de Sant Jeroni, però la majoria d’idees no es van dur a terme, fins que al 1913, sorgeix la idea de fer un telefèric que surti des de la carretera de can Maçana L’any 1923, després d’aconseguir els permisos, es comencen les obres i aquestes finalitzen al 1929 El 29 de juny s’inaugura, convertint-se així en una de les obres d’enginyeria més importants de l’època

Al 1983 es fa un estudi i es determina que les instal·lacions estan en un estat molt dolent i decideixen tancar-lo Des d’aquest moment es va fer servir per transportar el personal tècnic i de manteniment L’any 1985 ja s’havia desmuntat l’estació superior i l’any 1988 es van treure els cables

La línia tenia una llargada de 680 metres i superava un desnivell de 535 metres, amb un pendent màxim del 200 per cent, xifres que el convertien en un dels sistemes de transport per cable amb més pendent del món

Antic

Aeri de Montserrat

aeri de Sant Jeroni

La ruta

La Ruta de la sortida a Montserrat és ideal per fer senderisme i, alhora, descobrir els secrets de la muntanya, com la flora, la fauna i les llegendes que envolten aquest entorn. És una ruta circular.

Primerament, iniciem el camí des del Monestir de Montserrat fins al funicular de Sant Joan, que ens porta i ens deixa al pla de les Taràntules, que es troba a la sortida de l’estació superior del funicular. Una vegada arribem allà, ens dirigim cap a una panoràmica sobre les agulles de la muntanya de Montserrat.

Mapa del recorregut

Tot just sortint de l’estació superior prenem el camí de la dreta, passant per sota d’un petit pont, i seguim recte direcció Sant Jeroni, tal com indica el senyal que trobem.

Passarem per davant de quatre agulles característiques anomenades “Gorres”, la més alta i amb una creu a dalt el cim s ’ anomena Gorra Frígia

Anirem seguint el camí principal sense deixar-lo en cap moment. Després d’un pas estret entre roques, hi ha un mirador a la nostra esquerra, el “mirador de la Serra de les Paparres”, on val la pena acostar-s’hi per observar les magnífiques vistes panoràmiques

El camí es dirigeix a la capçalera de la vall, entra al bosc i creua el torrent de Santa Maria per una passera amb barana de fusta. A la dreta, veiem un camí amb pendent descendent que és per on s’inicia la tornada, per accedir de nou al Monestir. La tornada al santuari es fa pel fons de la vall baixant pel camí vell de Sant Jeroni. En aquest cas passarem pel Pas dels Francesos i trobarem un monòlit en un espai anomenat Pla dels Ocells. Al llarg del camí anirem trobant els indicadors del Parc Natural que ens guiaran en tot moment pel camí correcte fins al santuari

La distància aproximada recorreguda és de 6 km.

L’alumnat al Mirador de la Serra de les Paparres

L’alumnat al Pas dels Francesos Monòlit del Pla dels Ocells

Montserrat: tresor natural de Catalunya

La muntanya de les mil agulles, amb milions d’anys d’història geològica.

Un

riu

que acaba essent muntanya

A grans trets, la formació geològica de Montserrat pot resumir-se en tres grans fases:

Fa uns 45 milions d’anys, a l’Eocè, el mapa de Catalunya estava a la inversa de com el coneixem actualment: gran part que del que avui és terra estava ocupada per un braç de mar de l’oceà Atlàntic, mentre que la línia de la costa actual i bona part del Mediterrani eren terra ferma. Els rius que baixaven de les muntanyes dipositaven els materials que arrossegaven en un seguit de deltes que, amb el decurs del temps, van acabar formant el conglomerat, la roca que predomina a Montserrat.

Catalunya durant l’Eocè

En la imatge que acompanya el text podem observar en detall la constitució del conglomerat montserratí, format per la unió de còdols de diversa naturalesa geològica units amb un ciment de carbonat de calci.

Fa uns trenta milions d’anys, durant l’Oligocè, el xoc de les plaques tectòniques Euroasiàtica i Ibèrica va provocar l’alçament de la serralada dels Pirineus, que avui dia separa França i Espanya. A resultes del xoc, el mar es va retirar i la placa Ibèrica es va trencar per efecte de les forces de compressió i distensió. El resultat fou l’ensorrament de la depressió del Vallès-Penedès i l’alçament de la muntanya de Montserrat.

Per acabar, amb el pas del temps, l’erosió provocada per l’aigua de pluja ha modelat la muntanya fins a donar-li la peculiar fesomia que té avui dia, amb les múltiples canals i agulles que són característiques del massís i que fan les delícies dels escaladors.

La bellesa del parc: la flora

La vegetació de Montserrat és molt variada segons la zona on ens situem. En termes generals, es tracta d’una vegetació típicament mediterrània, constituïda per plantes de fulla perenne i amb poc contingut d’aigua.

Podem parlar de tres grans comunitats vegetals montserratines: l’alzinar, la vegetació de les canals i la vegetació rupícola. L’alzinar és el bosc dominant a la major part del massís. A les canals, on la humitat és més alta, apareixen algunes espècies singulars com ara el teix (Taxus bacatta). La vegetació rupícola és aquella que creix a les escletxes de les roques.

Aspecte de l’alzinar mediterrani

L’alzinar mediterrani és un bosc força fresc. Hi ha ombra durant tot l’any i una humitat relativa més o menys elevada. L’arbre dominant és l’alzina (Quercus ilex). En tractar-se d’una espècie típicament mediterrània, adaptada a un clima sec i calorós, les seves fulles són perennes i endurides. La manca d’aigua fa difícil la supervivència de les plantes de fulla caduca ja que el rebrot a la primavera necessita una quantitat notable d’energia i aigua.

A continuació, us oferim una pinzellada d’algunes de les espècies de plantes més característiques de Montserrat:

Detall de conglomerat

Les típiques agulles montserratines

El galzeran (Ruscus aculeatus) és un arbust de fulles perennes de la família de les Aspargàcies. Es caracteritza per la forma de fulla de les seves tiges, i perquè fa flors solitàries verdoses o liles, i fruits vermells, que floreixen a l’hivern i la primavera. Pot viure des del nivell del mar als 1000 metres d’altura, i prefereix els sòls fèrtils i zones amb ombra.

El boix (Buxus sempervirens) és una espècie d’angiosperma de la família Buxàcies freqüent a Catalunya, i nadiua d’Europa. És una espècie que creix en terra fèrtil, i prefereix l’ombra lleugera, ja que exposar-la al sol pot resultar en la cremació del seu fullatge. Aquest arbust tolera molt bé les sequeres, pel que ha sobreviscut a aquests anys de manca d’aigua. Boix, Buxus sempervirens

L’orella d’os, (Ramonda myconi), és una planta de la família de les Gesneriàcies, considerada un fòssil vivent de la vegetació tropical. Les seves fulles són perennes i tenen abundants pèls, curts i blancs, que li donen el nom d’orella d’os. Es troba als Pirineus, Navarra, Aragó i Catalunya, i habita a les ranures de roques calcàries i conglomerats.

La corona de reina (Saxifraga callosa) és un endemisme de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Constitueix corones de fulles espatulades, característiques de les roques del Prepirineu. Aquestes fulles, a través de porus situats als seus marges, excreten l’excés de carbonat de calci.

Corona de reina, Saxifraga

El bruc d’hivern (Erica multiflora) és un arbust perenne que arriba a mesurar 2,5 metres d’alçada. Presenta fulles d’un color verd fosc i grans inflorescències amb sèpals de color rosa i corol·les de color rosa, blanc o púrpura. És comú de l’ambient mediterrani i es troba a diversos tipus de terreny per la capacitat de desenvolupar-se sense arrelar fons.

Orella d’os, Ramonda myconi

callosa

Galzeran, Ruscus aculeatus

Bruc d’hivern, Erica multiflora

El supervivent de la muntanya

Un d’aquests supervivents és la cabra Hispànica (Capra pyrenaica). Aquest animal, tot i no ser natiu originalment del parc natural, és un dels animals més icònics que podem trobar-hi.

Aquest animal té una gran història pel fet que va ser introduït l’any 1995. El que van fer en aquella època va ser col·locar 5 exemplars, dels quals tres eren mascles i dos femelles perquè es poguessin reproduir entre ells. Aquests exemplars provenien del Massís dels Ports de Tortosa Beseit Després de dos anys de convivència entre ells, l’any 1997 van néixer els primers cabrits, fins a afegir 26 exemplars.

Actualment, hi ha aproximadament uns 250 exemplars d’aquesta espècie a la muntanya

Els perills de Montserrat

Montserrat, com molts altres parcs naturals, també enfronta amenaces que posen en perill la seva fragilitat i biodiversitat. Una d'aquestes amenaces és el canvi climàtic, que està provocant impactes significatius a tot el massís. Les alteracions en la precipitació i temperatura poden afectar la vegetació i la fauna autòctona, posant en risc els delicats ecosistemes montserratins.

A més a més, l'excés de visitants, especialment en algunes àrees sensibles del Parc Natural, pot provocar la degradació del sòl, la pèrdua de vegetació i la pertorbació de la fauna local.

D'altra banda, la contaminació atmosfèrica provinent de les zones urbanes properes al massís pot afectar la qualitat de l'aire i la visibilitat del cel nocturn, posant en perill els ecosistemes i l'observació astronòmica.

És crucial implementar mesures de conservació i gestió sostenible per protegir Montserrat i garantir la seva preservació. Això pot incloure la limitació de l'accés a certes àrees, l'educació ambiental dels visitants, la restauració d'ecosistemes degradats i la reducció de la contaminació.

En definitiva, protegir Montserrat implica reconèixer i fer front a les amenaces per preservar aquest preciós tros de natura per a les generacions futures.

Una gran amenaça dels boscs del Montserrat es la papallona del boix (Cydalima perspectalis). Aquesta nova plaga és originària de les regions subtropicals humides de l’est de l’Àsia Les erugues s ’alimenten de les fulles de boix (Buxus sempervirens), provocant una defoliació extrema que danya la planta. Si aquestes defoliacions són contínues, acaben debilitant la planta fins a provocar-li la mort.

Cabra Hispànica, Capra pyrenaica

Papallona del boix, Cydalima perspectalis

Cultura i llegendes de Montserrat

CULTURA

Montserrat no només és un lloc de peregrinació, sinó també una font viva de cultura rica i venerada. Dins d'aquesta cultura, dos elements destacats són els "goigs" i “l"auca".

Goigs de Montserrat

Els goigs són himnes religiosos, composicions poètiques que es dediquen a verges o sants i, a Montserrat, es dediquen especialment a la Mare de Déu. Aquests cants acostumen a tenir lletres i melodies emotives. Són una part de les celebracions religioses. Els goigs de Montserrat han estat transmesos de generació en generació, sent molt importants per a la comunitat i tenint una relació estreta amb la seva verge. La interpretació dels goigs durant les festivitats contribueix a crear un ambient espiritual.

El text d’aquest goig pertany a l’escriptor Jacint Verdaguer, de l’obra Cançons de Montserrat, de 1880, publicat en la celebració del mil·lenari de la fundació del Monestir. Jacint Verdaguer, també anomenat Mossèn Cinto, ja que era sacerdot, és un dels màxims representants de la Renaixença i el Romanticisme català, que busca en el passat medieval, en la natura i en la parla popular els temes i l'expressió dels seus ideals estètics. Cançons de Montserrat pertany a la seva última etapa. És un poemari on cultiva el poema breu, de temàtica predominantment religiosa. L’autor va escriure diversos goigs, a més de molts cants similars que no s'ajusten a les formes i continguts d'aquest gènere poètic, com són les cobles, els himnes i els càntics. La crítica ha assenyalat que els goigs permetien a Verdaguer dotar el poble de cants per solemnitzar les festes religioses.

L'auca de Montserrat

L'auca és una forma de literatura popular catalana, que utilitza poesia i il·lustracions per narrar històries, llegendes i tradicions Aquesta expressió artística serveix com a crònica popular, transmetent coneixements i valors a les generacions següents.

Sobre Montserrat hi ha diverses auques, que parlen de temes com la fundació del monestir, miracles relacionats amb la Mare de Déu o l'impacte de Montserrat en la vida dels qui la visiten. Amb paraules i imatges, aquestes auques han deixat un impacte cultural que captura l'ànima i la identitat d'aquest lloc.

Podem dir, doncs, que, tant el goig com l’auca, són elements fonamentals que enriqueixen la cultura de Montserrat. A través de la música dels goigs i les narracions de l'auca, Montserrat transmet la seva herència cultural.

Lallegendaésuntipusderelatpopulard’esdevenimentssovintambunfonsreal,peròdesenvolupat i transformat per la tradició. La muntanya de Montserrat té un munt de llegendes, les més importantsdelesqualssónlessegüents:

JoanGarí

EnelsegleIX,al'any859,Montserrateraunllocmàgicimisteriós,ambunboscdensiunacova ocultaonviviaunhomeanomenatJoanGarí Aquesthome,profundamentreligiós,haviadedicatla sevavidaalapregàriailameditacióalareclosadelacova.

JoanGaríanhelavaviureunavidasensepecati,així,demanavaaDéutresgràciesespecials:ser guardatdelatemptaciódelaluxúria,nocometrecapcriminocaureenfalsedat.Lasevavidaera tanexemplarquefinsitotanavaaRomacadaanypervisitarelPapa.Enunad'aquestesvisites,el PapavadeclararqueJoanGaríera"l'escollit"perpropagarelbéalaterraiderrotartotmal.

DesprésdesetanysdededicarlasevavidaaDéu,eldiablevaintentartemptar-lo.Presentant-se com un desenganyat del món, el diable va voler pertorbar la seva puresa. Malgrat els intents persistentsd’aquest,JoanGarívaresistirlatemptaciófinsqueelmalignevaendimoniarladonzella Riquilda,filladelcomtedeBarcelona,JofreelPilós.

La noia es va veia afectada per una misteriosa malaltia, i l’única cura semblava ser la presència de Joan Garí. Quan la van portar davant d'ell, la va curar miraculosament. El comte aleshores va demanar a Garí que la donzella es quedés uns dies amb ell per por que tornés a endimoniar-se Joan Garí intentava evitar estar massa temps amb la noia per no pecar.

Garí demanava consell al diable i aquest encara l’enardia més. Persistent, va aconsellar Joan Garí i el va conduir a cometre un greu pecat. Horroritzat, després de pecar, no sabia com actuar i el fals veí el va convèncer de matar la donzella i va enterrar el seu cos al peu d'un arbre.

Penedit pel seu pecat, Joan Garí va decidir anar a Roma per demanar perdó al Papa Durant el camí, va intentar rentar-se les taques de sang del seu pecat, però l'aigua del riu es va tenyir de vermell, recordant-li constantment la seva culpa.

En saber la notícia, el Papa li digué: “Com una bèstia has pecat, com una bèstia has de fer la penitència. Torna a Montserrat, camina sempre de mans a terra; no et rentis mai més ni toquis altra aigua que per beure No diguis mai més paraula, perquè les bèsties tampoc no enraonen ” .

Joan Garí sent condemnat Li va dir que només seria perdonat quan una veu infantil li anunciés el perdó De tornada a Montserrat, Joan Garí va viure la seva penitència amb sacrifici. Un dia, durant una cacera, el comte de Barcelona, Jofre el Pilós, va capturar Joan Garí, pensant que era una "bèstia estranya" a causa del seu físic transformat. El van portar a Barcelona i el van exhibir en una gàbia, exposant-lo al públic sense saber de quina bèstia es tractava.

Durant un esdeveniment, un nen va reconèixer Joan Garí i li digué de sobte: “Alça’t, alça’t, fra Garí, que Déu ja t’ha perdonat!” Joan Garí es va aixecar, va confessar el seu pecat i va demanar perdó al comte. Agraït, el comte li va demanar on havia enterrat la filla, i quan van arribar al lloc, van trobar la donzella viva i eixerida, assegurant que havia estat cuidada per la Mare de Déu.

Amb aquesta revelació miraculosa, el comte va decidir construir una capella en aquell paratge, que es va convertir en un convent. Riquilda, la donzella, va consagrar-se al servei de la Mare de Déu com a primera abadessa del convent. Joan Garí va ajudar en la construcció del monestir, però, finalment, es va retirar a la seva cova, on va morir de vell.

Les encantades

Una altra llegenda que podem destacar sobre la història de Montserrat ens explica la història d’unes bruixes que vivien a la muntanya de Montserrat i que prenien l’aparença de fades, per tal d'enganyar els pelegrins que pujaven al santuari de la Verge a venerar-la. Aquestes fades, conegudes com a “Encantades”, oferien fruits als pelegrins convencent-los que els donarien forces per continuar el camí fins al santuari.

Un cop el pelegrí es menjava la fruita, les innocents fades es convertien en bruixes i cantaven lloances al diable mentre que el senyor s ’ anava petrificant finament convertint-se en una pedra. És per això que el camí al santuari de Montserrat està ple d’imponents pedres que guien el camí.

La recerca del Sant Grial

La recerca del Sant Grial de Montserrat és una llegenda que té les seves arrels en la tradició catalana i que està estretament vinculada amb el Monestir.

La llegenda diu que el Sant Grial, el càlic utilitzat per Jesucrist durant l'Últim Sopar, podria haver estat amagat en aquesta muntanya

Es diu que, després de la crucifixió de Jesús, Josep d'Arimatea, qui segons la tradició va recollir la sang de Jesús en el Grial durant l'execució, va viatjar a la regió que avui és Catalunya portant amb ell el Sant Grial. La llegenda relata que arribà a Montserrat, on, segons la tradició, va trobar una cova idònia per amagar el Grial, i que els monjos del Monestir van assumir la custòdia d'aquest objecte sagrat durant segles.

Es diu que els nazis van patrocinar diverses expedicions i investigacions per trobar-lo, especialment després de la influència de les històries dels cavallers medievals i les llegendes artúriques. Des de llavors, el Monestir de Montserrat ha estat considerat un lloc especialment important en aquesta recerca.

Avui dia, es pensa que només és una llegenda, sense una base històrica o real Malgrat això, la mística i el misteri que envolten Montserrat i el seu paper en la recerca del Sant Grial continuen sent motius d’estudi.

Joan Garí convertit en bèstia

El Timbaler del Bruc

El timbaler del Bruc és una llegenda sobre la defensa de Catalunya i la retirada de les tropes franceses gràcies al so d’un tambor i el ressò de la Muntanya.

Els fets ens conten que va haver-hi dues batalles del Bruc (entre tropes espanyoles i franceses) i en les dues va sortir victoriós l’exèrcit nacional. La primera va succeir el 4 de Juny de 1808, i la segona va ser molt més important pel que fa al nombre d’efectius francesos, i va tenir lloc el 14 de juny, on havien de ser durament castigades les ciutats de Tàrrega, Manresa, Igualada i rodalies. Finalment es va guanyar de nou als francesos, i la importància que se li va donar a una derrota de l’invencible Napoleó, va portar a convertir els fets de la guerra del Francès a Catalunya en una autèntica llegenda

De fet, al diari de Manresa, al setembre de 1808, es publicava que l’exèrcit havia vençut als francesos només amb les seves pròpies forces, sense cavalleria, ni artilleria ni militar que els dirigís.

Llegenda

Un general francès va enviar 3.800 soldats a marxar de Barcelona a Saragossa i quan van arribar al Bruc van ser atacats per tropes catalanes.

El poble es va armar com va poder amb llances, pedres i pals, i un noiet del poble que anava sempre amb el seu timbal, va preguntar què podia fer ell. Els homes del poble li van contestar que es quedés a casa. Els homes van poder aturar el primer atac dels francesos, que es disposaven, però, a tornar amb més força i més nombre de soldats

El noi, que volia ajudar com fos, empipat, se ’ n va anar cap a casa i va començar a tocar el timbal a veure si es calmava, però ben al contrari, encara s ’ anava enfadant més. Tant va ser, que va agafar el seu timbal i, enfila que t’enfilaràs, va fer camí cap a les muntanyes de Montserrat. En arribar-hi, va veure des de les muntanyes com s ’acostaven els francesos i el noi s ’exclamà: “Ai mareta!” , i sentí que les muntanyes retornaven el seu so. Aleshores, repicà el seu timbal i les muntanyes de nou, feren ressonar el so del seu apreciat timbal.

Aleshores, el noi ho va veure claríssim; el que havia de fer era tocar cada vegada més i més fort per fer creure als francesos que de la muntanya de Montserrat se sentien milers de timbals. El seu pla va funcionar i els francesos, en sentir tant soroll, es van espantar creient que s ’enfrontarien a milers d’homes i van fugir cames ajudeu-me. Tot el poble es va adonar de la gesta del noiet del timbal i, amb el pas dels anys, van fer-li una estàtua per recordar a aquest petit heroi.

Estàtua del timbaler del Bruc

Napoleó Bonaparte

Refugi poètic d’escriptors

JACINT VERDAGUER

Partitura de la cançó del Virolai

Va néixer a Folgueroles l'any 1845 i va morir l'any 1902 a Barcelona. Va ser un dels poetes catalans més destacats de l’època de la Renaixença Verdaguer, com s’ha comentat en el goig, va tenir una relació molt estreta amb la muntanya de Montserrat Les primeres estades a Montserrat daten del mateix 1879. Verdaguer i el seu amic Jaume Collell es van encarregar, com a secretaris executius, d'organitzar les festes del Mil·lenari del descobriment de la Verge (1880) i de la seva coronació com a patrona de Catalunya (1881) Els dos amics van convocar concursos de poesia, música i orfebreria. Verdaguer va participar-hi de manera activa amb la composició de poemes que van fer créixer ràpidament la seva popularitat: El Virolai, La mort de l'escolà, Don Jaume a sant Jeroni... D'aquests poemes, en va sortir el recull Cançons de Montserrat, que és un poemari.

Aquesta obra destaca per la seva profunda espiritualitat i la devoció per a la Mare de Déu de Montserrat, la verge més important a Catalunya. El tema principal de l'obra és la devoció religiosa i la relació especial que l'autor estableix amb la muntanya i la Mare de Déu Aquesta obra és profundament religiosa i té un fort component patriòtic.

Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat Estel: il·lumineu la catalana terra, guiau-nos cap al cel.

El Virolai

Amb serra d'or los angelets serraren eixos turons per fer-vos u palau: Reina del cel que els serafins baixaren, dau-nos abric dins vostre mantell blau. Alba naixent d'estrelles coronada, Ciutat de Déu que somià David, a vostres peus la lluna s'és posada, lo sol sos raig vos dóna per vestit. Dels catalans sempre sereu Princesa, dels espanyols Estrella d'Orient; siau pels bons pilar de fortalesa, pels pecadors lo port de salvament.

Donau consol a qui la pàtria enyora sens veure mai los cims de Montserrat; en terra i mar oïu a qui us implora, tornau a Déu los cors que l'han deixat.

Mística Font de l'aigua de la vida, rajau del cel al cor de mon país; dons i virtuts deixau-li per florida; feu-ne, si us plau, lo vostre paradís. Ditxosos ulls, Maria, los que us vegen, ditxós lo cor que s'obre a vostra llum; Rosa del cel que els serafins voltegen, a ma oració donau vostre perfum. Cedre gentil del Líbano corona, Arbre d'encens, Palmera de Sion, lo fruit sagrat que vostra amor nos dóna és Jesucrist, lo Redemptor del món. Amb vostre nom comença nostra història i és Montserrat lo nostre Sinaí: sien per tots l'escala de la Glòria eixos penyals coberts de romaní. Rosa d'abril, Morena de la serra, de Montserrat Estel: il·lumineu la catalana terra, guiau-nos cap al cel.

Jacint Verdaguer

Portadadelllibre CançonsdeMontserrat

Joan Maragall

JOAN MARAGALL “A la Mare de Déu de Montserrat”

Va néixer l’any 1860 i va morir el 1911. Va destacar en poesia i política de l'època modernista. Prové d'una família acomodada econòmicament i socialment. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona Fou una figura clau del Modernisme català, amb obres com Visions i Cants, que es tracta d'un recull de poemes dividit en tres parts. La primera “Visions”, tracta cinc llegendes catalanes. A la segona “Intermezzo”, conté poemes d'escenes quotidianes domèstiques, la religiositat, la vivència de les festes populars, l'estiueig i l'amor La tercera “Cants” són vuit poemes, d’exaltació patriòtica catalana pel desastre del 98 Destacat defensor del catalanisme, va ajudar a la creació d'institucions culturals que promovien la llengua i les identitats catalanes.

Un dels poemes més rellevants relacionats amb Montserrat és el poema anomenat "A la Mare de Déu de Montserrat", escrit l’any 1898, on podem observar la seva devoció i admiració per aquesta muntanya i el Monestir.

En les seves obres solen dominar els temes d’amor, de natura, les llegendes i els herois de Catalunya.

En aquest poema, ens expressa la seva fascinació per la grandesa natural de Montserrat i la seva simbologia espiritual. La muntanya era considerada com un lloc sagrat i espiritual pels catalans.

Ben d'a la vora - volia veure-us, oh Verge negra - del blanc vestit!

Dalt de l'estrado - avui pujava

i us he guaitat de fit a fit

la dolça cara, -que m'ha deixat- tot enternit

Més lluny us miro - quan a la tarda canten els monjos - i els escolans, i eixint del temple - m'hi giro encara, i encara us miro - més lluny que abans A vostra casa - m'aficiono

i us hi entro a veure - sempre que hi passo, com els aimants

Surto de cara - a les vostres penyes

i en cada una - veig un ensaig de vostra imatge

Sou graciosa, - penya entre penyes: reina us en faig

Els camins vostres - son plens de boira: per los esquinços - guaita el cel blau... Només hi trobo - boixos i mates que humils floreixen - dintre la pau, i aquelles volves, -que en diuen àngels, i que s'hi assemblen -per lo silenci- del vol suau.

Com me corprenen - els cingles vostres! Com m'esvaeixen - vostres abims!

Les aus que hi volen - son aus xiquetes, les fonts que hi neixen - són regalims, entre la boira - son cims de glòria - els vostres cims.

Tot jo m'encanto, - no sé el que em passa: les vostres penyes - m'han encisat. Potsê us mirava - massa a la vora Mare de Déu de Montserrat.

Cerco entre elles - els camins vostres - i me n'hi vaig

SANTIAGO RUSIÑOL

Va ser un artista destacat, escriptor, pintor i dramaturg català.

Va néixer el 1861 i va morir el 1931. Va tenir una relació amb la muntanya de Montserrat molt emocional, ja que la seva fascinació per aquest lloc va influir en la seva obra artística i literària.

Pintura i espais naturals de la geografia catalana van lligats a la vida de Rusiñol. Són diverses les estades de l'artista a la població selvatana d'Arbúcies, a l'entorn del Montseny i a Montserrat.

Va dedicar diverses obres a aquesta muntanya. També va ser conegut per les seves pintures i dibuixos d’aquest espai

Una de les pintures més conegudes de Santiago Rusiñol és l'anomenada "Montserrat" , en la qual s ’observa el paisatge natural de Montserrat representat en una obra pictòrica.

MÀRIUS SERRA

Màrius Serra va néixer el 1963 a Barcelona. Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Ha publicat més de deu mil mots encreuats, cinc mil articles, quinze llibres de narrativa i set de ludolingüística. Les seves obres han estat traduïdes a diverses llengues La seva obra literària ha estat nominada als premis com el Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra…

En el llibre Fora de joc a Montserrat, escrit l’any 2021, narra com un monjo mor misteriosament a l’Abadia de Montserrat, durant una trobada d’experts en jocs de taula.

Aquesta obra és una de les més relacionades de Màrius Serra amb la muntanya de Montserrat. A continuació, teniu un fragment de l’obra:

“Entre les moltes pedrotes que fan la singular estampa de Montserrat, se ’ n veu una que té una creu al damunt, al mig d’una mena de placeta rodona amb barana metàl·lica circular Deu ser un mirador excel·lent, perquè acaba en sec, amb un precipici brutal que deu fer més de mig quilòmetre Allò és la creu de Sant Miquel segueix, sense fer cas de les meves queixes D’allà es va espenyar un monjo la setmana passada Es veu que corria amb el gos, la bèstia se li va descontrolar i van caure tots dos.”

Portada del llibre Fora de Joc a Montserrat

Santiago Rusiñol

Quadre del paisatge de Montserrat

Màrius Serra

La meteorologia de Montserrat

Les precipitacions

La precipitació mitjana actual de l’Abadia entre els anys 1991 i 2020 és de 621 mm. L’any 2018 van caure 1002 mm i l’any 2015, tot just 347 mm. Les temporades que plou més són la tardor i a la primavera, que ho fa un de cada tres dies. En canvi, a l’hivern i a l’estiu, concretament al juliol, és quan la pluja escasseja més i plou cada sis o set dies. Els darrers anys, amb el canvi climàtic, cada vegada hi plou menys.

La neu no és gaire habitual. Quasi cada any s ’emblanquinen els punts més alts, tot i que aquesta no roman a terra gaire temps. La nevada més gran dels últims vint anys va caure el 8 de març de 2010, quan es van arribar a acumular 30 cm de neu.

Les temperatures

A l’estiu, és normal estar per sobre dels 25ºC, al monestir. L’onada de calor més intensa en els últims vint anys va ser l’any 2019, quan es van assolir 35,9ºC en els pics més alts.

La humitat mediterrània fa que l’estiu sigui més xafogós i humit a l’Abadia. Pel que fa al fred, les glaçades duren, més o menys, una vintena de dies. Les matinades són fredes i la temperatura pot arribar a estar per sota de zero. En els últims vint anys, la temperatura més baixa es va assolir l’any 2005, amb -8,3ºC.

La nuvolositat i el vent

Una de les característiques de Montserrat és la visibilitat reduïda durant els dies de boira. Durant els mesos de març, abril i maig, la boira és abundant a l’Abadia i l’estabilitat anticiclònica afavoreix els núvols baixos.

El vent que ve del sud o llevant, també afavoreix la formació de núvols densos a les cotes mitjanes i altes del massís. Té ratxes d’entre 40 km/h i 50 km/h, però, durant alguns dies de març i novembre, el vent supera els 75 km/h. Les ratxes més fortes als pics més alts (agulles) han estat durant l’hivern.

Pel que fa als episodis més ventosos, des de l’any 2003 s’han registrat cinc dies en els quals el vent ha superat els 125 km/h.

Curiositats

Ovnis

Hi ha un grup de gent que es reuneix cada mes per observar ovnis a Montserrat, recordant un esdeveniment ovni del 1979. Algunes persones creuen que la muntanya té portes interdimensionals connectades amb Agharta, un regne subterrani, i que l'energia màgica prové d'aquest món intraterrestre També es creu en la idea d'una muntanya buida amb un suposat llac subterrani que podria contenir el Sant Grial, segons els nazis.

Possible llac subterrani

Montserrat podria tenir un llac subterrani, segons algunes teories, que explica les seves peculiaritats energètiques. Tot i que no hi ha prova definitiva, algunes aigües emergents sospiten l'existència d'aquest llac Es creu que aquesta aigua, amb propietats màgiques documentades des del segle XIII, produeix un efecte d'ionització beneficiós per a la muntanya des del punt de vista geobiològic.

Macropessebre vivent

El Monestir de Montserrat va celebrar, el novembre de 2023, els 800 anys de la primera representació del naixement de Jesús amb un macropessebre vivent gegant que el van representar uns 900 figurants Va ser organitzat per l'Abadia de Montserrat i la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, i va incloure 33 pessebres vivents de tot Catalunya. El pessebre es va fer en diverses places, representant escenes com el campament romà, l'anunciació als pastors, l'establia...

Montserrat és vist com un lloc especial i màgic per la gent Les tradicions diuen que les plantes, com el boix, tenen poders especials i que els animals, com les serps, també són únics a la zona. Hi ha un fenomen anual, com la projecció de l'ombra de la muntanya durant el solstici d'hivern, que es pensa que dona habilitats

Tradicions i creences populars sobrenaturals a qui hi pugi. Això fa que Montserrat sigui vist com un lloc ple de misteris i energies especials

Marxa de resistència Matagalls-Montserrat

La Travessa Matagalls-Montserrat és una caminada cronometrada de resistència no competitiva organitzada pel Club Excursionista de Gràcia des de 1972. Amb una sortida des d'El Brull, els participants han de completar el recorregut de muntanya, que canvia cada any, en menys de 24 hores, amb una distància d'uns 87 km. L'arribada té lloc davant del Monestir de Montserrat. Se celebra cada any al mes de setembre.

Suposat avistament d’ovnis a Montserrat

Silueta de Montserrat

Travessa Matagalls-Montserrat

Resonància acústica excepcional

La forma i la composició de les roques a Montserrat poden crear fenòmens acústics interessants En algunes zones, la resonància del so és excepcional, fet que ha cridat l'atenció de músics, científics i artistes que han utilitzat aquesta propietat en diverses creacions

Parets de la muntanya de Montserrat

La coca de Montserrat

La coca de Montserrat és un pastís dolç tradicional de la regió de Montserrat. Fet amb massa de pa dolç o brioix, farcida amb fruits secs i aromatitzada amb canyella o llimona, és una delícia popular associada amb les festivitats locals i les celebracions religioses. A més de ser una deliciosa curiositat gastronòmica, simbolitza les tradicions culinàries.

La fórmula secreta del licor de Montserrat

Montserrat té un licor famós anomenat "Aromes de Montserrat", elaborat a partir d'una fórmula secreta que es diu que només coneixen tres monjos benedictins Aquest licor es basa en una recepta tradicional que inclou herbes i espècies locals. Es diu que conté 12 herbes, a part d’aigua, sucre i alcohol. Segons la tradició era un remei estomacal Fa centenars d’anys que es fabrica

Mató de Montserrat

A Montserrat, hi ha aquells matonaires i formatgers de fama, els elaboradors del mató de Montserrat. El mató es prepara amb llet de cabra, d’ovella o de vaca i normalment s ’ acompanya amb mel o sucre. Marganell és el poble més proper a la muntanya on hi ha la majoria de les masies i de famílies que han conservat el costum d’elaborar mató i pujar-lo muntanya amunt, com es feia tradicionalment. L’economia del municipi gira al voltant del mató i els seus productors han sabut combinar tradició, innovació i qualitat a l'hora d’elaborarlo.

Licor de Montserrat

Coca de Montserrat

Mató de Montserrat

Els Personatges...

Abats que han marcat una època

Cassià M. Just

Cassià Maria Just i Riba, també conegut com a Joan Just i Riba, va ser un líder religiós i músic català nascut a Barcelona el 22 d'agost de 1926 i va morir a Montserrat el 12 de març de 2008. Va exercir com abat de Montserrat des de 1966 fins a 1989, destacant com un impulsor de la modernització de l'Església catalana.

Després de renunciar com a abat el 1989, Cassià Maria Just va assumir el càrrec de visitador general de la Congregació Benedictina de Subiaco fins al 1996. Va fundar la Fundació Cassià Just Recerca i Desenvolupament, dedicada a la integració social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual Va rebre la Creu de Sant Jordi pel seu compromís social i va participar en marxes a favor de la pau al País Basc.

Cassià Maria Just va morir el 12 de març de 2008 als 81 anys al Monestir de Montserrat, després de lluitar contra una embòlia i el càncer.

Aureli M. Escarré

L'Abat Escarré va ser un monjo benedictí conegut com a líder de l'orde benedictí, una comunitat monàstica de l'Església catòlica. Aquesta orde va ser fundada per Benet de Núrsia a Montecassino al segle VI. Els membres d'aquest orde eren coneguts com a benedictins, benets o monjos negres. Ingressà com a monjo a l'Abadia de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1933. Escarré va jugar un paper important en la vida de la Catalunya de l'època de postguerra i va contribuir a la reconstrucció de Montserrat i a la seva connexió amb els desitjos del poble.

Després de l'inici de la Guerra Civil espanyola, a l'agost de 1936, Escarré va fugir a Itàlia amb l'ajuda de la Generalitat. A mitjans de 1938, va tornar a l'Espanya franquista. Va ser un dels primers monjos en tornar al Monestir el gener de 1939 i va ser nomenat prior. L'any 1946 va ser nomenat abat de Montserrat fins l’any 1966.

Cassià M Just Abat Escarré

Dites de Montserrat

“A

MONTSERRAT, QUI NO HI PORTA LA DONA NO ÉS BEN CASAT”

Aquesta dita vol dir que quan algú es casa té l’obligació o la necessitat d’anar a Montserrat, per tal de tenir una vida plena

“DE MONTSERRAT A MANRESA HI HA TRES HORETES; DE MANRESA A MONTSERRAT QUATRE I UN QUART”

Aquesta dita significa que de Manresa a Montserrat trigues més temps perquè has de pujar la muntanya, en canvi a l’inrevés és de baixada. S’utilitzava quan s’havia d’anar amb carro especialment.

“VAL MÉS UNA PEDRA DE MONTSERRAT QUE TOT L'AMÈRICA APLEGAT”

Fa referència que les pedres de Montserrat tenen una bellesa natural i una forma molt més bonica que totes les pedres d’Amèrica juntes

“QUAN MONTSERRAT PORTA BARRET, AIGUA VE”

El refrany significa que quan es forma una capa de núvols a sobre de la muntanya és molt probable que darrere hi hagi pluja. El barret significa la capa de núvols

QUAN LES ROQUES DE MONTSERRAT PORTEN CAPARRÓ, PLUJA EN ABUNDOR

Com en el refrany anterior, capa, caparró o barret és sinònim de núvols i boira. Antigament, s ’utilitzaven per indicar que quan això passava, era previsible que plogués

“NO

ÉS

BEN CASAT QUI NO HA ESTAT A MONTSERRAT”

Es podria interpretar com un suggeriment que algú no està completament realitzat o bé compromès a la seva vida si no ha experimentat la bellesa i l'espiritualitat de Montserrat, especialment després de casar-se.

“A

EXTREMADURA, GUADALUPE; A L'ARAGÓ, EL PILAR; A ASTÚRIES, COVADONGA, I A CATALUNYA, MONTSERRAT”

En la dita es fa referència als llocs més importants que cal visitar de diferents regions d’Espanya i, és evident que, si visites Catalunya, no pots marxar sense conèixer aquesta muntanya màgica.

“MONTSERRAT I MONTJUÏC NO ES FEREN EN UNA NIT”

Abans Montserrat i Montjuïc eren un riu i significa que per a transformar-se en el que és ara han hagut de passar milions d’anys.

“QUI VE

DE MONTSERRAT I NO PORTA ROMANÍ NI TÉ AMOR NI EN VOL TENIR”

El refrany significa que a la muntanya de Montserrat s’hi pot trobar aquesta planta en abundància, i per la seva aroma, enamora a qui l’olora.

Montserrat enmig de la boira

Passatemps

Horitzontals

Paraules

CARNAVALADA

XICADELAMIRANDA

SOLPONENT

FIGUERETA

GIRAVOLT FORADADA

CAVALLBERNAT ESPELEOLEGS

3 Església notable per la seva antiguitat, etc , i que frueix de certs privilegis

5 Religiós d’un orde monàstic (en plural)

8 Remunerador de cabina caracteritzat pel fet que aquestes estan en contacte amb cables de suport deixant-la en l’aire

10. En la majoria d’ordes monàstics i canonicals, superior d’un monestir o d’una canònica (en plural).

Verticals

1 Lloc que conté una col·lecció de llibres

2 LLoc on, amb finalitats culturals, hom guarda i exposa objectes pertanyents al món de l’art, de la ciència o de la tècnica

4 Dit del ferrocarril apte a remuntar forts pendents que rep la tracció mitjançant un cable accionat per una màquina fixa

6 Edifici on viuen els monjos o les monges

7. Ferrocarril de muntanya que utilitza un tercer carril dentat per als grans pendents.

9. conjunt d’escolans d’un monestir, església, etc.

Solucions

ESQUELET

CADERETA

FIQURETA

LLAUDO

MOMIA

PRENYADA

CORPUSCHRISTI

IGNANSICAPETA

CAPDAMUNT

És Montserrat el somni fet muntanya

A Catalunya, tots els camins menen a Montserrat. Onsevulla que viatgeu, trobareu gent que hi va i gent que en torna. I el Santuari i els seus voltants mai no són deserts. Un pelegrinatge constant pobla les seves places i cel les, anima els seus camins, omple la seva església Hi ha dies de gran afluència en què la gent forma una veritable munió. Però així aquests dies com els altres, quan la concurrència és normal, tothom es mou dintre una atmosfera joiosa de pau i serenitat. [...]

Tot això no és altra cosa que el reflex exterior del repòs de l’esperit, i la gran pau del cor que troben a Montserrat tots i cada un dels qui hi pugen a veure la Santa Mare dels catalans.

A Montserrat un se sent lluny del món i de tot allò amb què el món pertorba la seva vida interior. Podeu tenir l’ànima adolorida, torturada pels neguits o les recances, entenebrida per temences i mals averanys; però pujareu a Montserrat i un bàlsam suavíssim aquietarà les aigües d’aquesta mar interna, i tot restarà oblidat. [...]

Per això a Montserrat tot canta la mateixa cançó. Cada bri de romaní, cada mata de boix, cada camí i cada corriol dels que serpentegen entre les roques, cada roda de les que s ’enfilen les unes damunt les altres per assenyalar el Cel, el cant dels monjos i dels escolans, les campanes del Monestir, tot va dient i repetint la mateixa dolça invitació: Pugeu! Pugeu! Pugeu! Montserrat és la pau!

Pau Romeva i Ferrer (Barcelona 1892-1968), pedagog, polític i escriptor

DD AA (2017) «Montserrat és la pau» (Barcelona 1957) Dins Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat (1956). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 71- 72.

Montserrat

Veus aquí que primer tot era mar, tot era ple de mar; tan blau!... pro un dia va començar a sortir-ne una muntanya… De tan hermosa que era resplandia… Una muntanya tota esqueixalada com cosa primerenca i malfinida. Les boires de seguida que la veuen s’hi tiren al damunt amorosides; de boixos els penyals s’emborrissolen i a dintre els boixos els aucells refilen.

[...]

He vist quatre barres molt amunt, molt amunt alçar-se ardides, i després de renyines de monarques enfonsar-se entre incendis, fum i cataclismes i he sentit les cançons de l’enyorança pels cims esbaldir-se.

Joan Maragall (Barcelona 1860-1911), poeta i escriptor del Modernisme català

El fragment pertany a l’etapa en què l’obra del poeta conreava una poesia que alternava una visió vitalista i una altra més íntima i religiosa. La descripció que fa de la Verge amb vestit blanc correspon a com es guarnia la Mare de Déu en aquella època, amb un vestit acampanat de color blanc per fer-la més esvelta i així més assimilable al cànon clàssic de bellesa

Maragall, Joan (2010) «Montserrat» (1890) Dins Poesia completa Edició de Glòria Casals i Lluís Quintana Barcelona: Edicions 62, p 212- 215

Oh Montserrat, descomunal magrana, fes-te el dolç esvoranc!

A nostra llengua que demana, insinua-li els teus cristalls de grana; ensenya ’ ns els robins humits de sang!

[...]

Tot aquest blau conjunt, tota aquesta muntanya que es destaca i aquests penyals que es compten un per un i que, mirats de més amunt, semblen mugrons d’un bragueràs de vaca, el-Qui-desferma-el-vent els féu sortir de la calma d’un mar ple d’aigua verda; no hi havia als penyals ni greny ni esquerda; tot era tendre i ondulant i fi.

[...]

I ara, de sobte, l’absolut silenci i l’absoluta calma, presidint una vida que sembla que comenci, que tot just es desperta i es va obrint?

El vent no hi és, ni un arbrissó belluga, i es torna pàl·lid el fonoll; no brunz la mosca, de poruga, ni salta la llagosta de rostoll, ni s ’ arrossega la flexible eruga

Per què aquest delicat recolliment, i per què aquest no-res venint del massa?

Pedra de Montserrat, digues, què passa d’insospitat o transcendent?

Josep Maria de Sagarra (Barcelona 18941961) fou poeta, novel·lista i dramaturg, va recrear en poemes narratius alguns dels temes més sobresortints del llegendari català. Són textos que tenen un caràcter èpic, tractats, però, segons unes fórmules molt personals i amb intenció popularitzant.

De Sagarra, Josep Maria (1956). «Llibre primer. Dels llops als àngels». Dins El poema de Montserrat. Editorial Alpha, p. 58

Mare entre cims

Mare entre cims i boira i estelada, sobirana d’espígols i fondals, mena d’èxode nou de ta fillada ran de les voravies immortals

Cerclada d’invisibles voladúries, veus serres, mar i delerosa gent, tu que serves, de tantes centúries, color de terra del més alt forment. [...]

I si pintà Fra Angèlic la rotllana dels sants en el gran dia resplendent, bé t’hi plaurà dels nostres la sardana quan un so de tenora hi dugui el vent.

Josep Carner (Barcelona 1884-Brussel·les 1970) fou filòleg, advocat i diplomàtic.

DD. AA. (2017). «Mare entre cims» (Brussel les, 1957). Dins Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat (1956). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 276.

[ ]

Boira del cel, que se condensa com l’aiguader del serení, per a maurar la tossa immensa i penetrar fins a son si.

Per això és blava en llunyania, mateix que un somni virginal, si cap jorn rúfol no congria fosca i basarda en son cimal.

Quan pica el sol, en cada aresta riells hi posa d’or batut i a negra nit gensor de festa tot astrileja en la quietud. [...]

Caterina Albert (L’Escala 1869-1966) Va adoptar el pseudònim de Víctor Català.

DD. AA. (2017). Corona literària oferta a la Mare de Déu de Montserrat (1956). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 55- 56.

Organització: Teresa Puig i Albert Vicens

Redacció: Alumnat de Creació literària i alumnat de Pràctiques de biologia (2n trimestre), 1r de Batxillerat

Coordinadora de la revista: Teresa Puig

Fotografies: Alumnat, Pep Miret, Teresa Puig i Albert Vicens

Col·laboració: Pep Miret, Parc Natural de la muntanya de Montserrat, Escolania de Montserrat, Frederic Fosalba (sotsprefecte de l’Escolania), AFA INS Castellar, Biblioteca Antoni Tort de Castellar del Vallès.

Agraïment: Marta Martí (biblioteca INS Castellar)

Alumnat de Creació literària i alumnat de Pràctiques de biologia