TRESPARCS,TRESESTACIONS
Índex
Besalú MireiaPascual,Edith SáncheziElvinTijan
CastellfollitdelaRoca NoaAlonso,LucíaQueroi JenniferRomero
Olot
DaianaRamosiBerta Santisteban
SantaPau
JúliaLosada, MarionaRaya, ClàudiaSáncheziLucia Zorrilla
Riudaura
AdriánOndoñoiHugo Ramos
SantJoanlesFonts MaiteFassione,Madeleine MatamorosiTàniaPuyal
LaValld’enBas HugoRodríguez,Hugo TorresiErikUmbert
LaValldeBianya MariaPéreziJanaSaperes
Entrevolcansifagedes IkerGarcia,MireiaGómez, SaraGonzález,FeliuHomet, JuditHurtado, Carla Jiménez,AlanJiménez, MeritxellMallado,David Nava,AlbaQuintanariMarta Rosell
Cooperativa LaFageda MarcelOliverasiAinaPrat
DescobreixlaGarrotxa. Itineraris EsterMoralesiAinhoaParés
"Són camins humils, fets de terra i oblit, però guien el cor que no sap el destí. Entre arbres i roques, el món es fa clar, i la ment esdevé lliure, com el vent que hi passa."
Martí i Pol
LA GARROTXA: Tres mons, tres paisatges
Ara que estem a la tardor, hem anat a descobrir una de les comarques on millor es gaudeix d’aquesta estació: La Garrotxa En aquestes terres, la tardor es mostra amb tota la seva bellesa plena de llums i colors
A més, també permet descobrir, de manera molt variada, el paisatge, la història, la geografia i l’art.
Garrotxa vol dir, segons el diccionari, “terra aspra, trencada i de mala petja”. El nom li ve dels penya-segats calcaris del nord de la comarca Comarca també plena de cases pairals de diferents estils
En aquest viatge que us proposem, hi trobareu terres feréstegues i àrides on les coves servien d’amagatall de contrabandistes i s’omplien de llegendes sanguinàries. Hi trobareu fagedes que, camaleònicament, canvien el color i volcans que, plàcidament, dormen per donar forma a la comarca. Pobles i ciutats, monuments i paisatges, mites i realitats, històries i somnis, escriptors i artistes: el món de La Garrotxa en la seva forma i esplendor. Hi trobareu, també, tres mons, tres paisatges: el de l’Alta Garrotxa, solitària, adusta i ruda, amb fondals i cingles calcaris; el volcànic, que s’estén entre Olot i Santa Pau i el que es caracteritza per les planes trencades pels rius i rieres
Si entreu per Besalú, antiga vila comtal, hi trobareu les empremtes del comte Tallaferro, a qui Verdaguer li va dedicar el cant V de l’obra “Canigó”, a més del pont romànic, de vuit arcs, que creua el riu Fluvià, enaltit al centre per una torre hexagonal gòtica Si aneu cap el nord-est, trobareu Beuda, des d’on podeu seguir el camí que puja a la Mare de Déu del Mont, on, a part d’unes vistes privilegiades, trobareu un monòlit dedicat a Verdaguer l’any 1986, on estan gravats els versos de la darrera estrofa del poema "Els dos campanars" de l'obra “Canigó” i un monument al mateix poeta, de l’any 2008, en memòria de la seva estada l’any 1884. Tot seguint la carretera, trobareu un poble de postal, Castellfollit de la Roca, emplaçat dalt d’una antiga colada de basalt i arribareu a Olot. Aquesta capital de la comarca, allargada i industrial, destruïda pels terratrèmols del 1427, està envoltada de volcans. Molt a prop, hi ha Santa Pau, vila medieval, on es troben els volcans estrombolians Santa Margarida i Croscat Formen part del Parc Natural de la zona volcànica de La Garrotxa. La densa vegetació de la zona amaga la terra cremada on els volcans no es veuen, s’intueixen. És un paisatge ordenat, regularitzat i verd, serè i equilibrat, frondós i ple de llum i colors. No podeu deixar de passejar pel bosc mític i màgic, ple de colors, de “La fageda d’en Jordà”, situat damunt l’antiga colada del Croscat a 600 mts d’alçada Hi trobareu un monòlit dedicat, el 1932, a Joan Maragall pel seu poema a la fageda.
Al sud de la comarca, es pot gaudir de pobles meravellosos, com la vall d’en Bas, un dels paisatges més serens harmònics i ordenats que podem trobar i gaudir, o “el bosc de les Preses”, on trobareu una gran quantitat d’espècies d’ocells, mamífers i rèptils que viuen en aquest entorn natural.
Però, La Garrotxa també va ser terra de violència, de lladregots i de bandolers, de trabucaires i de carlins que es van convertir en llegenda gràcies a la imaginació dels vilatans
I, parlant de literatura, destaquem els Vayreda, una família d’intel·lectuals i d’artistes. Joaquim, Marian i Estanislau van saber retratar com ningú la seva comarca i Olot, la seva ciutat natal.
Entre tots aquests paisatges, no podeu deixar d’assaborir la seva gastronomia, que aporta el tast aromàtic i fi de la “cuina volcànica”: fesols, escarlots, tòfones, naps, patates, castanyes, fajols, cargols, porc, senglar condimentats minuciosament que, des de temps immemorials, enriqueixen els paladars.
No us podeu oblidar de visitar la fàbrica de “La Fageda”, situada entre “La fageda d’en Jordà” i els peus del volcà Santa Margarida, des de 1982, on la pau i el silenci envolten aquest lloc integrador i acollidor
La Garrotxa és un espai per a tornar-hi moltes vegades. Ella, sempre ens esperarà endiumenjada, tranquil·la i endreçada.
Bon viatge per la natura i la literatura!
Pep Miret
Besalú
Onelpassatmedievalcobravidaencadaracó
Aquest fascinant poble de la Garrotxa, està envoltat per les aigües del riu Fluvià. Té uns 2500 habitants anomenats besaluencs i besaluenques. Amb les cases de pedra, i les estructures medievals, la població et transporta a un viatge medieval queetfaràimaginarhistòriessorprenents.
PontdeBesalú:puntd’entradaalcascantic
El pont de Besalú, també conegut com el Pont Vell, és el monument més icònic del poble i un dels més importants de la comarca. La seva estructura travessa el riu Fluvià i està construïda amb un estil romànic. És protegit com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Es tenen dades d’aquesta edificació fortificada des del segle XI. Es pensa que durant una riuada de l'any 1315 va quedar destruït i es va poder restablir gràcies a l'impost que va establir Jaume II. A partir de 1385, s’havia de pagar un peatge per poderlo travessar: un diner per passar a cavall, un òbol (moneda d’argent) per persona a peu i per bèstia carregada.
El pont fa 105 metres de llarg i 30 metres d'alt, amb una torre inclosa Està format per vuit arcades que tenen forma angular i se sustenen sobre uns pilars que aprofiten com a base les pedres del riu. Tot i la seva estètica, que no deixa indiferent a ningú, ha estat destruït diverses vegades: el 1315 per la riuada, i, més recentment, durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), va ser dinamitat. Es va refer de nou entre els anys 1950 i 1960. Així doncs, tal com el veiem a l’actualitat, és fruit de diverses reconstruccions i transformacions.
Vista del pont sobre el riu Fluvià
ElCalljueu:unviatgealpassat
Besalú és una de les poques localitats de l'Estat espanyol que conserva un barri jueu. Destaca el seu miqvé, la sala de banys rituals, utilitzat per a la immersió ritual i per purificar l'ànima.
La ruta del Call comença a la plaça de la Llibertat, continuant pel carrer Comte de Tallaferro i el carrer de Rocafort. Un dels punts clau és el miqvé, situat a mà dreta quan es baixa pel carrer Rocafort cap al Pont Vell Just davant de la baixada al miqvé, es pot observar una mezuzà (pergamí), símbol que identifica una casa jueva. Seguint pel carrer del Pont Vell, s’arriba al cor religiós del Call: les restes de la sinagoga i els banys rituals de purificació, testimoni de la vida comunitària jueva del segle XIII.
MonestirdeSantPere:labellesadelromànicielsvestigisgòtics
Un dels majors monuments culturals és l'església de Sant Pere, situada al centre del municipi i famosa per formar part, antigament, d’un gran monestir fundat al 977. D’aquest, ara només en resta l'església que té un estil romànic.
Amb les seves grans columnes, i la façana amb influències arquitectòniques del nord d’Itàlia, l’edifici ens connecta increïblement amb l’època medieval. Un element destacable és el campanar, a l'esquerra de l'església, de pedra rugosa i desgastada que transmet una sensació de nostàlgia i serenitat. La visita és totalment recomanable per a qualsevol viatjant que tingui l’oportunitat d'anar al poble.
Exterior del Monestir
Interior del monestir
Miqvé de Besalú
Exterior de la Sinagoga
Ball medieval de la fira
Firamedieval:elretorndelscavallers
Durant el primer cap de setmana de setembre, pots gaudir d’una fira medieval on es realitzen tot tipus d’activitats que et faran sentir com un valent cavaller de l’època Aquesta fira recrea perfectament els carrers de l’antiga Besalú amb les seves decoracions medievals que contenen tot tipus de detalls. Si vols gaudir d’un cap de setmana ple d'activitats, paradetes i espectacles amb aquesta temàtica, no et pots perdre la visita en aquesta època.
Mentre passegem pels carrers de Besalú, podrem observar petites paradetes de tot tipus, amb productes locals, menjars típics, activitats per als nens, recreacions d’oficis de l’època, etc. També trobarem emocionants batalles actuades, en les quals podràs veure com de fascinants eren les batalles de l'època. Trobaràs activitats com aquestes, i moltes més.
Espectacles cavallerescos
Paradetes de la fira
CastellfollitdelaRoca CastellfollitdelaRoca
Unpobleambhistòriaiencant Unpobleambhistòriaiencant
Castellfollit de la Roca es va fundar al voltant del segle IX, durant la reconquesta cristiana de les terres que havien estat sota domini musulmà. La seva fortificació clau per a la defensa de la zona i per controlar el territori és ara l’edificació més atractiva d’aquest lloc. Els habitants d’aquesta població són coneguts com a castellfollitencs i castellfollitenques. Malgrat ser un dels pobles més petits de Catalunya, amb una població que arriba als 1.000 habitants, el seu nucli urbà destacaperlabellesapaisatgísticaielpatrimoniarquitectònic.
Elnom:hipòtesissobrel’etimologia
Castellfollit de la Roca, situat al nord-est d’Olot, rep el nom de la seva història i geografia. Però hi ha dues hipòtesis sobre l’origen del nom. La primera diu que està relacionat amb l'existència d'un castell a la zona, i es justifica perquè al segle XI es troba el nom "Kastro Follit" . Podria ser una construcció laminada, realitzada amb pissarra. Com que a la zona no es troba aquest tipus de roca, podria ser per la la similitud amb el basalt. La segona hipòtesi diu que no ve de cap construcció militar, sinó de la silueta de la cinglera, per la seva semblança a una fortalesa. Respecta a la part del mot "follit" provindria del fet que la cinglera s'ha format com si fossin fulles allargades. Finalment, "de la Roca" al·ludeix a la seva espectacular ubicació sobre un penya-segat de basalt. El 1991, va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, reconeixent el seu valor històric i arquitectònic.
L'escenari de Castellfollit: Itinerari per veure les cingleres
L’itinerari, d’uns 45 minuts, comença a la plaça de Catalunya de Castellfollit de la Roca, a la part nova del poble, on hi ha aparcament públic gratuït. Continuem pel carrer Germanes Illa i pel carrer Sant Josep. Travessem la carretera i baixem per unes escales que ens porten cap al pont, i el travessem Un cop davant del restaurant Mont-Roc, baixem cap als horts per un corriol i seguim avall per un carrer asfaltat que porta fins a la passera del riu Fluvià. Des d’aquest punt ja s'observa la cinglera basàltica. Un cop travessada la passera, seguim entre horts fins a un petit pont romànic reconstruït, que travessem per pujar per la via romana, que ens porta fins a l'antiga església del poble. Les vistes són espectaculars!
Elcuriósterrenydel'església
Una de les característiques més distintives del poble és el cingle de basalt, format durant l'activitat volcànica fa uns 11.000 anys. Aquesta formació ha proporcionat una defensa natural al llarg dels segles. Es ideal per a l'escalada i el senderisme, així com el mirador, que ofereix vistes panoràmiques del paisatge volcànic de la comarca. El nucli antic és un laberint de carrerons estrets amb cases de pedra que conserven l'encant medieval, on es troba l’església de Sant Salvador.
L’esglésiadeSantSalvador
L’església de Sant Salvador, situada a la part alta del nucli antic, és un dels edificis més emblemàtics Originalment, construïda en estil romànic, ha incorporat elements gòtics i barrocs al llarg dels anys.
Entre els murs de pedra i els arcs li donen un aspecte fort i bonic. A dins, hi ha pintures i escultures que expliquen històries religioses. És un testimoni de la història arquitectònica del poble, mentre que el nucli antic convida a passejar i gaudir de l’entorn.
Amb el pas dels anys, ha estat un lloc, no només de culte, sinó també un símbol de la història del poble. L’edifici va ser cremat l’any 1936, durant la Guerra Civil. El mal estat en què queda la construcció va fer que, una vegada acabada la guerra, es decidís construir una nova església a la part nova del poble i s’abandonés l’antic edifici.
Així, de l’any 1939 al 1944 Castellfollit no va disposar d’església. Al 1944 s’acabà l’església nova, gràcies a l’aportació econòmica de moltes famílies. El traspàs de l’església vella i el cementiri es va fer l’any 1966. Cap als anys 80, però, per iniciativa dels veïns, es va recuperar l’antiga església com a centre cultural. Val a dir que la restauració ha estat molt encertada, ja que s’ha combinat el vidre, el ferro i la pedra original
Festes:elritmedeCastellfollit
El poble celebra diverses festes al llarg de l'any, com la Festa Major a finals d'agost, en honor a Sant Salvador, la Festa de la Primavera amb activitats a l'aire lliure, i la Fira de Sant Joan, que inclou mercats d'artesania i gastronomia local. Altres festivitats, com el Carnestoltes, Nadal, la Diada de Catalunya i la Festa de la Verema, són moments destacats que uneixen la comunitat.
Una altra festivitat destacada és la Fira de Sant Joan, que se celebra a finals de juny. Aquesta fira és un moment especial per a la comunitat, ja que inclou mercats d'artesania i gastronomia local, on els veïns poden gaudir de productes típics i d’activitats per a tota la família. És una celebració que fomenta la unió i el sentiment de pertinença entre els habitants del poble.
Detallsfascinants:lescuriositatsdeCastellfollit
Castellfollit de la Roca és conegut per la seva ubicació única sobre un cingle de basalt, que li confereix un aspecte espectacular. Malgrat la seva petita població, el poble té una gran riquesa cultural i històrica, amb una arquitectura singular i una tradició en la construcció amb pedra. A més, la zona ofereix rutes de senderisme que connecten amb altres pobles i parcs naturals, atraient amants de la natural l'aventura.
Nucli antic
Cingle de basalt i llac
Olot:tresornaturalicultural
Olot és la capital de la comarca. Hi vviuen uns 38000 olotins i olotines, que gaudeixen de la natura i de l’entorn privilegiat que té la ciutat, com el magnífic volcà de Montsacopa.
Origend’unmunicipi:entrevolcansitradició
Al barri de Sant Miquel d'Olot s'han trobat restes d'ossos, que són les més antigues de la ciutat, i es creu que els primers habitants van viure allí fa més de nou mil anys. Aquests primers habitants eren caçadors i recol·lectors que es movien per la zona buscant menjar i altres recursos. A més, s'han trobat eines de pedra que feien servir per sobreviure. Al segle IX, l'únic edifici que hi havia a Olot era una petita església dedicada a Santa Maria
Aquesta església es trobava al mateix lloc on avui dia hi ha el temple de Santa Maria del Tura, que és la patrona d'Olot. En aquells temps, Olot era un poble petit, amb poques cases i la vida estava centrada en l'agricultura i la ramaderia.
Amb els anys, Olot va créixer i, al segle XIX, es va convertir en una ciutat més gran i activa, gràcies als recursos naturals que tenia al voltant, com els volcans i les terres fèrtils Això va ajudar que es desenvolupés en una ciutat comercial i industrial important.
Temple de Santa Maria del Tura
Trepitjaambdelicadesa:elvolcàdeMontsacopa
El volcà de Montsacopa és la principal atracció turística d’Olot, ja que, una de les seves característiques importants és la supervivència del seu cràter, sent l’únic de tot el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa, amb un estat no deformat per bugades de lava al final de l'erupció. Està situat a la part alta d’Olot; hi ha un camí que connecta el poble amb el volcà.
Al costat del cràter hi ha l'ermita de Sant Francesc, construïda durant el segle XVII, la qual cosa fa que se'l conegui també amb el nom de volcà de Sant Francesc Les dues torres de vigilància, construïdes durant les guerres carlines (segona meitat del segle XIX), són excel·lents miradors de la zona.
Lafageda:perdre’tentreelsarbresilanatura.
La fageda d'en Jordà és un dels espais naturals més espectaculars de Catalunya i un autèntic tresor situat als peus del volcà de Santa Margarida. Aquest bosc, de gairebé 500 hectàrees, és conegut pels seus arbres imponents que poden arribar fins als 30 metres d'altura i una vegetació densa que transforma la zona en un indret meravellós. La fageda d'en Jordà és una destinació ideal per als amants de la natura i el senderisme. La gran varietat de colors, especialment a la tardor, fan d’aquest espai, un lloc únic. Compta amb camins ben senyalitzats que permeten als visitants explorar a fons aquest bosc, que, no només és important des del punt de vista natural, sinó també cultural i literari, ja que ha estat font d'inspiració per a molts artistes.
Parc natural de la Fageda
Ermita de Sant Francesc
Volcà de Montsacopa, vist des de l’aire
També va inspirar a Joan Maragall (1860-1911), el poeta modernista més important de la literatura catalana, a escriure el famós poema "La fageda d’en Jordà" , on descriu la bellesa d’aquesta zona i la fascinació que sent per aquest lloc. El poema es va publicar l’any 1911 dins el recull titulat
Seqüències, una obra de maduresa que inclou, entre altres poemes, «La ginesta altra vegada!», el «Cant espiritual» i el desenllaç del poema èpic dedicat al comte Arnau.
Monòlit dedicat a Joan Maragall
Analitzant el poema, el jo poètic està perdut en el bosc i atrapat en el silenci que l’envolta. El tema que tracta és el poder de seducció de la natura. Concretament, el poder que exerceix sobre el poeta un indret del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa conegut amb el nom de La fageda d’en Jordà
També, hi ha un monòlit dedicat al poeta. El trobem a tocar del centre d’informació de Can Serra, just travessant la carretera de Santa Pau per sota el pas inferior que hi ha davant del centre. Va col·locar-se a l’entrada del bosc, amb motiu d’un homenatge que se li va fer el 10 de setembre de 1932.
Lafagedad’enJordà
Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla trobaràs un indret verd i profond com mai cap més n’hagis trobat al món: un verd d’aigua endins, profond i clar; el verd de la Fageda d’en Jordà. El caminant, quan entra en aquest lloc comença a caminar-hi a poc a poc; compta els seus passos en la gran quietud
s’atura i no sent res, i està perdut li agafa un dolç oblit de tot lo món en el silenci s’aquell lloc profond, i no pensa a sortir, o hi pensa en va: és pres de la fageda d’en Jordà, presoner del silenci i la verdor. Oh companyia! Oh deslliurant presó! Joan Maragall
L’escola paisatgística d'Olot o l'Escola pictòrica d'Olot, fundada per Joaquim Vayreda (1843-1894), esta formada per un grup d'artistes pintors que van iniciar un estil pictòric a la segona meitat del segle XIX. Inclou, no sols els artistes olotins, sinó tots aquells que han pres el paisatge d'Olot com a font d'inspiració per a les seves obres amb plena llibertat de tendència, d'estil i de tècnica. Podem visitar totes aquestes obres en el Museu de la Garrotxa, situat al centre d’Olot, que mostra tot el procés i permet veure com és un taller per dins.
JuliBatallerMurla:“Llumicolorals paisatjesd’Olot”
Marià Vayreda (1853-1903), s'instal·la a Olot amb vint-i-cinc anys, començant a pintar paisatges i escenes costumistes i històriques. A Olot, com a escriptor, va fundar la revista literària “El Olotense”, que el 1890 va catalanitzar el seu nom, convertint-se en “L’olotí”, i Vayreda es va integrar en el catalanisme conservador local, encara que fins al 1896 va mantenir la militància carlista. El 1891, publicà en La Veu de Catalunya el seu primer conte, «El roure dels penjats».
LafestadelaMaredeDéudelTura:capfestacomaquesta
Les Festes del Tura són considerades unes de les festes majors més importants de les comarques gironines, celebrades a principis de setembre. Són festes gratuïtes, populars i al carrer. Durant aquestes festes, hi ha moltes activitats, tant socials com culturals. En els cinc dies que duren es pot gaudir de concerts, activitats esportives, els famosos gegants, activitats per als més petits, fires…
Unes de les activitats més esperades, i prèviament comentades, és el Ball del Gat i els Gegants de Sant Miquel, i el ball dels famosos Gegants de Sant Cristòfor i Mas Bernat.
Els Gegants són figures molt grans que formen part de les festes del poble des de fa més de cent cinquanta anys. Van aparèixer per primer cop al segle XIX durant les festes de la Mare de Déu del Tura. Diu la tradició oral que el gegant es va inspirar en un mosso de can Sureda, una pastisseria d’Olot, i que la geganta es va inspirar en una guapa estanquera del carrer Sant Rafael. Les figures són portades pels "geganters", que les fan ballar i desfilar pel poble en actes com la cercavila. Parella de gegants d’Olot
SantaPau
Santa Pau és un municipi conegut pels seus paisatges volcànics, amb cràters i fagedes. Es troba a uns 496 metres sobre el nivell del mar. El nom de Santa Pau prové de la devoció a Santa Maria, combinada amb la referència al castell o domini de la família Pau, que va tenir una gran influència a la zona durant l’època medieval. L’escut del municipi representa elements relacionats amb el castell medieval i símbols de la casa de Pau, amb colors heràldics com l’or i el vermell. Pel que fa a la seva població, el municipi compta amb uns 1.500 habitants aproximadament, i el gentilicidelsseushabitantséssantapauencosantapauenca.
Terradeprats,creusirases
Els noms dels llocs de Santa Pau reflecteixen la seva natura i història. Els Prats de Can Trona són camps prop d'una masia tradicional, com el Soler, una zona de cultius, i la Vola, un gran bosc que es fa servir per pasturar El Puig de les Creus és un turó amb restes d'una creu i bones vistes a prop del Pla de la Miana, una zona plana ideal per l'agricultura, i finalment la Rasa, un petit barranc o riera.
Unajoiamedievalenterradefoc
Santa Pau té els seus orígens al segle XIII, amb la construcció del castell de Santa Pau La seva ubicació estratègica, en un terreny volcànic fèrtil, va afavorir l’agricultura, especialment el cultiu dels coneguts fesols de Santa Pau. El poble ha mantingut el seu encant medieval, amb carrers estrets i cases de pedra. Actualment, forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, combinant història i natura en un lloc únic.
Santa Pau des de l’aire
Carrer de Santa Pau
Gorgs de Santa Pau
Unviatgeentrecràters
El nom de Santa Pau prové de la devoció a Santa Maria, combinada amb la referència al castell o domini de la família Pau, que va tenir una gran influència a la zona durant l’època medieval L’escut del municipi representa elements relacionats amb el castell medieval i símbols de la casa de Pau, amb colors heràldics com l’or i el vermell. Pel que fa a la seva població, el municipi compta amb uns 1 500 habitants aproximadament, anomemants santapauenc o santapauenca.
PlaçaMajor:elcordeSantaPau
La Plaça Major de Santa Pau, també coneguda com a plaça porticada, és el centre històric i social del municipi Amb les seves arcades de pedra, conserva l’ambient medieval que defineix el nucli antic. Durant segles, va ser el lloc principal per a mercats i trobades comunitàries. Encara manté aquesta funció en esdeveniments locals com fires i festes tradicionals, convertint-se en un espai viu i dinàmic.
El castell: emblema medieval del poble
Al costat de la plaça s’alça el castell de Santa Pau, construït al segle XIII. Aquesta fortalesa, de planta quadrangular i amb una torre destacada, va ser la residència dels barons de Santa Pau i el centre del poder feudal a la zona. A més, el poble estava envoltat per muralles defensives, algunes de les quals encara són visibles, integrades en edificis actuals, reforçant el seu caràcter històric
Firadelfesol:tradiciópopular
La Fira del fesol és una fira tradicional catalana que celebra el cultiu del fesol, destacant-ne la importància culinària i cultural. Inclou degustacions de plats típics, un mercat de productes locals i activitats com tallers i espectacles. Fomenta el turisme i la tradició agrícola. Se celebra la segona quinzena de gener, pels voltants de Sant Antoni i es fa a la plaça Major.
Plaça Major
Castell de Santa Pau
Fira del fesol
El volcà Croscat: una joia geològica a la Garrotxa
El Volcà Croscat, situat al cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, entre Santa Pau i Olot, és un dels volcans més impressionants de la península Ibèrica. Amb una altura de 160 metres i un con volcànic de 600 metres de diàmetre, destaca no només per les seves dimensions, sinó també per les seves característiques úniques.
La seva formació és relativament recent en termes geològics, amb uns 11.000 anys d'antiguitat, el que el converteix en un volcà jove La seva peculiaritat més notable és la "tallada del Croscat", una impressionant excavació que va ser el resultat de l'extracció industrial de materials volcànics, com lapil·li, cendres i escòries, entre les dècades dels anys 50 i 70 del segle XX Aquesta intervenció humana, tot i ser destructiva en el seu moment, ha deixat al descobert les capes internes del volcà, oferint una oportunitat única per estudiar-ne la seva història i formació.
El paisatge que envolta el Croscat és de gran riquesa biològica. Les espècies mediterrànies com alzines i roures comparteixen l’espai amb flora i fauna autòctones. Les rutes senyalitzades permeten als visitants explorar aquest entorn natural de manera respectuosa, amb opcions ideals per al senderisme, la fotografia i l'observació geològica. Les activitats educatives i les visites guiades disponibles al parc ofereixen informació detallada sobre la història volcànica de la zona i la seva rellevància científica.
El Croscat, un espai protegit a la Garrotxa, combina conservació natural i divulgació científica Representa l’equilibri entre explotació i preservació, oferint una experiència única que uneix natura, ciència i història en un entorn captivador.
Riera del volcà Croscat
Zona Volcànica de la Garrotxa
Pedra volcànica
Riudaura
Riudaura, que significa “riu sec”, és un poble situat a l’oest de la Garrotxa, en una zona muntanyosa.
Aquest poble té uns 500 habitants riudaurencs i i riudaurenques. És un lloc tranquil envoltat de natura, ideal per fer excursions. Té una rica història i tradicions molt especials. La seva gent és amable i acollidoraambelsvisitants.
Riudaura des de l’aire
Escut caironat: d'or, una mà de gules contornada i en faixa; el peu ondat faixat d'atzur i d'argent Per timbre, una corona de poble. La composició de l'escut està formada sobre un fons en forma de quadrat recolzat sobre un dels seus vèrtexs, anomenat escut caironat, segons la configuració difosa a Catalunya i d'altres indrets de l'antiga Corona d'Aragó.
Coll de Canes
Font de la tosca
Unviatgealpassat:entrepedresillegendes
Riudaura és un lloc on pots gaudir d’una arquitectura única a la Garrotxa. Destaca l’església parroquial de Santa Maria de Riudaura. El seu interior és immens, amb nombroses i evidents remodelacions d'èpoques molt diverses. L'actual temple és el construït al segle XVIII. Conserva una torre de secció circular d'època medieval i tres llindes amb inscripcions del segle XVIII.
Unpobleambhistòria
El monestir, protegit com a Bé Cultural d’Interès Local, té una història singular. Va ser fundat per Guifré I, comte de Girona i Besalú al s. IX. Malgrat les donacions inicials, va ser un monestir de poca vitalitat Va tenir una petita comunitat d'un prior i quatre o cinc monjos. Durant els segles següents, va dependre d'aquest, fins al 1431; aleshores no tenia comunitat.
El terratrèmol de 1428 va enderrocar completament el monestir. En aquell moment es va unir al monestir de Sant Joan de les Abadesses. L'església seria reconstruïda posteriorment. L’any 1779 s'hi faria una reforma, afegint-hi un portal barroc. El 1918 es va reformar el campanar i el 1919 s'hi va instal·lar un rellotge i dues campanes noves. Durant la Guerra Civil espanyola van desaparèixer tres campanes de l'Església.
L’edifici crea un gran impacte al paisatge. Al costat de l'església, hi ha una casa anomenada "El Monestir" o "L'Abadia", amb una petita torre medieval rodona, que és tot el que resta de l'antic monestir junt amb l'església.
QuèméspotsferaRiudaura?
L’entorn de la població no et deixarà indiferent. Les muntanyes envolten Riudaura per gairebé totes les bandes: Sant Miquel del Mont, el Puig Soleres, el coll de Coubet -amb l’antic hostal de la Cantina-, el coll de Canes, la serra de Santa Magdalena de Cambrils, el puig de l’Ofrena, el puig de la Miranda i el puig de la Rauta.
La serra de Sant Valentí del Mont, que delimita Riudaura pel nord, ofereix bells racons, com la masia de Bastons Des de la N-260 es pot veure una panoràmica del pla de la Pinya a la vall de Bas. També destaquen el coll i l’antic hostal de la Serrota, amb vistes sobre Riudaura i la riera de Riudaura, que transcorre per tota la vall La Plana de Cruanyes, situada als peus del puig dels Saiols, és una de les zones més boniques del terme.
Església de Santa Maria de Riudaura
Ermita de Sant Miquel del Mont
SantJoanlesFonts
Sant Joan les Fonts és un municipi situat proper a Olot i dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El seu nom prové de Sant Joan Baptista i fa referència a la riquesa d’aigua del territori, amb abundants rius. La població és d'aproximadament 3.000habitants,ambelgentilicidesantjoanencsisantjoanenques. L’economia combina agricultura, indústria i turisme, i el municipi és conegut pels seus paisatgesvolcànicsinaturalesaimpressionant,idealsperalturisme.
Elpassatdelapoblació
Sant Joan les Fonts va ser una zona habitada per diverses civilitzacions des de temps molt antics, abans de l’època romana. El poble va començar a formar-se al voltant del segle XII, quan es va construir el monestir. Durant molts anys, va ser un punt molt important, tant a nivell religiós com cultural, i va tenir un gran impacte en el creixement de la comunitat que es va anar desenvolupant al seu voltant.
A l’Edat Mitjana, va destacar per la seva ubicació estratègica i per la gran quantitat de recursos naturals que tenia, sobretot aigua, iper la proximitat de tres rius. El poble va créixer al voltant del monestir i l’església, que també atreien pelegrins d’altres llocs
Elpontmedieval:passatipresent
És una construcció del segle XIII feta, en la seva major part, de pedra volcànica, un material que antigament s’utilitzava molt en la construcció d’edificis per la facilitat amb què es trobava a la zona. El pont ha sigut testimoni de molts esdeveniments al llarg dels segles. En època medieval, era el pas que unia, en una mateixa ruta, els Pirineus i la costa catalana. En època moderna, ha sigut testimoni de la crescuda de la població, molt lligada a l’aigua, a la natura, a les fonts... Amb la industrialització dels segles XVIII i XIX comerços, cases, carrers van anar apareixent a l'entorn del pont,
Pont medieval de Sant Joan les Fonts
Unviatgealcordelvulcanismecatalà:ruta delestrescoladesdelava
Les Tres Colades de Lava, situades al municipi, són una formació geològica important a la zona.
Aquestes són el resultat d'activitats volcàniques que van tenir lloc fa uns onze mil anys, durant el període quaternari. Forma part de la coneguda "Zona Volcànica de la Garrotxa", és una de les àrees volcàniques millor conservades de la península Ibèrica.
Són importants per la seva extensió i les formes que han deixat, així com per la seva biodiversitat. La formació va ser arran d’un volcà, que va desprendre la seva lava. Pel pas del temps i la seva solidificació, ha quedat aquesta forma tan particular. La lava i els ecosistemes acullen una gran varietat de flora i fauna. Aquestes també tenen un valor paisatgístic i científic notable, ja que ajuden a entendre l'evolució geològica de la regió i els processos volcànics.
La primera colada és de fa sis-cents mil anys, la segona és de fa cent cinquanta mil anys i la tercera colada, la més moderna, és de fa cent vint mil anys i correspon a l’espai del Boscarró Aquest camí és una ruta de senderisme i els visitants poden caminar pel terreny que travessen les colades de lava, oferint vistes espectaculars de la vegetació i del paisatge volcànic, així com la possibilitat de conèixer la història geològica. També s’hi pot observar un salt d’aigua impressionant.
Unbelledificid’èpocaromànica
És un dels monuments més emblemàtics de la comarca, ja que destaca pel seu estil romànic i per la seva importància històrica i cultural.
Aquest monument es va fundar al segle XII i va ser dedicat a Sant Joan Baptista.
Va ser una de les construccions més rellevants de la regió durant l’Edat Mitjana.
L’església és un exemple típic de l'arquitectura romànica catalana, amb elements com la planta basilical amb tres naus, cadascuna d’elles separada per pilars i arcs de mig punt, on també s’hi destaca la pedra volcànica.
Destaca el gran absis amb dues absidioles, una de les quals es va perdre el segle XVIII. La sagristia i el campanar són del segle XVIII.
A l’interior, hi trobem una rèplica de la Majestat de Sant Joan les Fonts, talla de fusta policromada del s. XII.
Cascada de les Tres Colades
Colada
Arquitectura del monestir
Monestir
Està envoltat d’un paisatge natural espectacular, amb la proximitat del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de formacions basàltiques.
Pel que fa les activitats que es poden fer a la zona, n’hi ha de dos tipus: per una banda, les visites guiades, per conèixer detalls sobre la seva història i construcció i, per l’altra banda, per fer senderisme pels camins propers que combinen natura i cultura.
Quan els molins no paraven...
La fàbrica de paper de Sant Joan les Fonts és un element patrimonial destacat que reflecteix la importància històrica de la indústria paperera en aquesta localitat. La seva història es remunta al segle XVIII, però va ser al segle XIX quan es van construir les primeres fàbriques industrials gràcies a la Revolució Industrial.
Encara es conserva la seva estructura original, amb murs de pedra volcànica i grans finestres que permetien l’entrada de llum natural. Està molt ben ubicada, ja que està al costat del riu Fluvià, amb canals i rescloses per aprofitar l’aigua per a la producció i també com a font d’energia per fer funcionar els molins i la maquinària. Pel que fa a la fabricació, es feien papers de diferents tipus, destinats tant al mercat local com a l’exportació.
LaviaromanadelCapsacosta
Molt a prop de Sant Joan les Fonts, hi ha un petit poble, Sant Salvador de Bianya, des d’on surt la Via Annia, una variantdel’antigaViaAugusta,queenllaçavaRomaamb Cadis. Es va crear a l’època de l'Imperi romà. Es tracta d’una important obra d'enginyeria que surt des de Sant SalvadordeBianyaendireccióaSantPaudeSegúries.El camíestàmoltbenconservat,fapujada,jaques’enfilaper laserradelCapsacosta,peròl’esforçesveurecompensat perlabellesadelspaisatges. Camí del Capsacosta
Vista del monestir
Fàbrica de paper des de l’exterior
Màquines de paper
LaValld’enBas
La Vall d’en Bas es troba al sud-oest d'Olot. Els volcans que es troben a la vall han anat formant durant anys tot el paisatge, deixant els “esquelets” dels volcans ja extingits i colades de lava que es poden observar en diversos punts del territori. Aquest origen volcànic també ha contribuït al fet que la terra sigui fèrtil, afavorint una gran vegetacióivolumdecultius.
Poblesatractiusdelazona
El municipi està format per diverses petites poblacions i veïnats, entre les quals destaquen:
Sant Esteve d'en Bas. És la capital de la Vall d'en Bas, situat en un entorn natural envoltat de camps i muntanyes. Destaca per la seva església parroquial de Sant Esteve, d'origen romànic, i per ser el centre administratiu de la vall. És un poble tranquil amb carrers amplis i un ambient rural, ideal per excursions i activitats a la natura.
Els Hostalets d'en Bas. És un poble conegut per les seves cases de pedra amb balcons florits i carrers amb porxos. Destaca per la seva arquitectura tradicional catalana i ambient rural autèntic Envoltat de camps i muntanyes, és un dels pobles més emblemàtics i tranquils de la Garrotxa.
El Mallol Antic poble medieval situat en un turó amb vistes panoràmiques de la Vall d'en Bas. Conegut pels seus carrers estrets i empedrats, conserva cases antigues i restes d'un castell que recorden el seu passat històric. És un dels pobles amb més encant de la vall, oferint una atmosfera que transporta al passat. La seva ubicació elevada permet gaudir de paisatges espectaculars.
El Mallol
Sant Esteve d’en Bas
Els Hostalets d’en Bas
Orígensdelavalld’enBas
La vall d’en Bas, amb orígens medievals centrats en l’agricultura i ramaderia, va ser una zona de pas comercial gràcies a la construcció de camins entre les diferents masies i petits pobles que s’anaven formant i també va ser refugi de resistents durant la postguerra. Destaca per les seves esglésies romàniques i masies tradicionals Històricament rural, l'agricultura ha estat el seu motor econòmic El 1940 van patir una riuada anomenada “la riuada de sant Lluc” que va afectar bastant la població.
QuèvisitaralaValld’enBas?
Església de Sant Esteve
Els llocs més interessants per visitar a la vall d’en Bas són l'església e Sant Esteve i el monestir de Santa Maria de Puigpardines.
església de Sant Esteve d’en Bas és el principal temple parroquial el poble. Aquesta església té un origen romànic, tot i que ha estat emodelada al llarg dels segles, adoptant elements arquitectònics d’èpoques posteriors, especialment del gòtic i el barroc. Ha estat històricament el centre religiós de la zona, servint a la comunitat local com a lloc de culte i de reunió.
El monestir de Santa Maria de Puigpardines és una antiga fundació religiosa situada en un entorn natural privilegiat, als peus de les muntanyes de la Vall d’en Bas Aquest monestir va tenir una gran mportància espiritual i econòmica durant l’edat mitjana. És una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Saltd’aiguaespectacular:elsaltdeSallent
El Salt de Sallent és la cascada més alta de Catalunya, amb una caiguda de 140 metres verticals, situada a Sant Privat d’en Bas, enmig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És una destinació popular per al senderisme, amb rutes que ofereixen vistes espectaculars de la cascada i els voltants El salt d'aigua és especialment imponent després de pluges fortes, tot i que pot ser menys abundant en èpoques de sequera El paisatge transcorre per boscos de faigs i rierols per totes bandes. A la tardor, hi ha un esclat de colors torrats increïbles i a la primavera els faigs agafen un color verd viu brutal.
Salt de Sallent
Sant Quintí d’en Bas
Santa Maria de Puigpardines
Espaidellegendes
A la Vall d’en Bas té lloc una llegenda que s’explica de boca orella des de fa anys als carrers. La llegenda comença amb en Peric de la Dou, un respectat pastor de la Vall d'en Bas, que conduïa els ramats als Pirineus durant l’estiu. Un any, va portar amb ell l’Estevenet, un jove rabadà, a qui va ensenyar les precaucions per protegir el bestiar i evitar les perilloses criatures de la muntanya com bruixes, fades, i el temible sàtir, un ésser malèfic fill del diable. Malgrat els advertiments, l’Estevenet va llançar una pedra a un llac, que va molestar una dona d’aigua i va enfadar a un sàtir. Aquest va reunir bruixes, fades i altres criatures per venjar-se i enviar una tempesta sobre la Vall d'en Bas. No obstant això, les campanes de la parròquia de Santa Maria, beneïdes amb romaní i llorer, van repel·lir els atacs. Finalment, el sàtir va ser derrotat, convertit en pedra i abandonat entre les muntanyes.
Volssaber-nemés?
Parròquia de Santa Maria
Una de les curiositats més destacades de la Vall d’en Bas és la seva vinculació amb els molins d’aigua, que van jugar un paper fonamental en temps antics. Al llarg de la vall, es poden trobar diversos molins que van ser utilitzats per a la producció de farina, oli, paper o teixits. Alguns d’aquests molins han estat restaurats i encara es poden veure en funcionament, fet que ens permet veure com era aquella zona en l'antiguitat.
El Molí de l'Aubert és un antic molí de La Vall d'en Bas, a la Garrotxa, que funcionava amb l'energia de l'aigua per moldre gra. Es troba en un paisatge molt bonic, envoltat de camps i boscos. És un exemple del patrimoni històric i rural de la zona, amb construccions de pedra i teula típiques Aquest molí mostra com es vivia i treballava antigament a la vall. Avui dia és un lloc d’interès que es pot visitar o incloure en rutes per la zona.
El molí de l’Aubert
DescobrintlaVallde Bianya:naturalesa, històriaitradició
La Vall de Bianya és una comarca natural ubicada al cor de la comarca d'Olot. Aquest indret, rodejat de muntanyes i ple d'història, cultura i tradicions, ofereix una gran varietat de paisatges, activitats i curiositats per a aquells que desitgen explorar la zona El volcà del Montsacopa i el Puig de la Crosa, ofereixen una naturalesa impressionant, amb paisatges verds i profundes fagedes
El riu Bianya travessa la vall i li dona el seu nom, mentre que altres rierols i fonts també contribueixen a la riquesa hídrica de la zona Limita al nord amb la comarca del Ripollès, al sud amb la comarca d’Olot, i a l'est amb el municipi de Sant Joan les Fonts
El nom "Bianya" prové del llatí "bivania" o "bi-via", que fa referència una cruïlla de camins, ja que la vall ha estat una zona de pas important des de l'antiguitat Al llarg de la història, la vall ha acollit diverses rutes comercials i camins que han connectat diferents localitats de la comarca i de la regió pirinenca
L'escut:unsímbolviu
L'espasa i la vara són els símbols que sortien al segell de l'antic municipi de Capsec, mentre que el món fa referència al patró de Sant Salvador de Bianya. Ambdós antics municipis es van fusionar el 1969 per formar la Vall de Bianya Les armes de Catalunya recorden que la majoria de pobles i parròquies que formen el municipi van estar sota jurisdicció reial, mentre que la forma de vall al·ludeix a l'accident geogràfic que dóna nom al municipi La faixa de sable representa la via romana del Capsacosta, que creuava el municipi i que es creu que era anomenada Via Annia, essent així un senyal parlant del nom "Bianya"
Delshabitantsalaidentitat:Poblacióigentilici
La Vall de Bianya es compon de diversos nuclis de població, com els pobles de Bianya, La Canya, Vallfogona de Bianya, Riudaura, entre altres. Segons les últimes dades, la població ronda els 1.000 habitants, tot i que aquesta xifra pot variar segons l’època de l'any i el flux de turistes i segones residències. Els habitants de la Vall de Bianya es coneixen com a "bianyencs" i "bianyenques"
Els topònims de la Vall de Bianya tenen arrels profundes en la història local i provenen de l’època medieval. A més dels pobles ja mencionats, hi ha altres noms de lloc com Mas Bosc, Finca de les Creus, La Rovira i Els Plans. Aquests noms reflecteixen tant la geografia com les antigues propietats o elements històrics de la vall
Camí de Sant Martí de Capsec
Ermita de sant Miquel del Mont
Esglesia de Sant Martí de Caspec
EsglésiadeSantSalvadorde Bianya
Històriadelmunicipi
Com moltes altres localitats de la Garrotxa, la Vall de Bianya té una història vinculada a l’agricultura, la ramaderia i la mineria. Els primers pobladors de la vall probablement van ser habitants de l'època medieval que es van establir per la seva ubicació estratègica com a encreuament de camins.
Durant l’època moderna, la vall va ser testimoni d’activitats econòmiques com la fusta i el carbó, així com la producció agrícola de blat de moro i vi També va ser un punt de pas durant la Guerra Civil Espanyola, amb diversos llocs que van ser escenari de batalles i refugi per als combatents republicans.
FestivitatsiFires
Una de les festivitats més destacades de la Vall de Bianya és la Festa Major de cada nucli de població, que se celebra durant l’estiu. Durant aquests dies, els habitants de la vall celebren amb processons, danses tradicionals, música en viu i activitats per a tota la família. A més, la Fira del Farro, celebrada anualment, és un esdeveniment important que reuneix productors locals, artesans i comerciants. Aquesta fira és una oportunitat única per conèixer els productes típics de la zona, com el formatge, els embotits, el vi i altres especialitats de la Garrotxa. La Festa de Santa Margarida, celebrada a finals de juliol al poble de Santa Margarida, és una de les festivitats més arrelades i antigues de la vall, amb profundes arrels religioses i una gran tradició popular.
Fesolada Festa major
Festa de Santa Margarida
Festa Major La Ball de Bianya
Festa del Farró
Sant Ponç d’Aulina
T’interesalacultura?
Monuments i ermites: A la vall es poden trobar diverses esglésies i ermites antigues, com l'ermita de Sant Bartomeu, que són testimoni del caràcter religiós i cultural de la vall al llarg de la història.
Lesbellesesglésies
Les esglésies romàniques de la Vall de Bianya són una part essencial del patrimoni històric i arquitectònic de la zona. Aquestes construccions, datades entre els segles XI i XIII, reflecteixen la religiositat i la cultura rural medieval
Sant Martí de Caspec. L'església parroquial del poble de Capsec està ubicada als peus de la serra de Malforat. En els documents apareix com a "Sancti Martine de Cullule Sicco" (1033). Aquest topònim s'anirà modificant. És una església d'una sola nau, volta apuntada i una cornisa que corre els murs. Durant els segles XVII-XVIII va ser ampliada per tal de fer capelles laterals. Cal destacar que el temple havia tingut tres absis i planta de creu llatina. Actualment es conserva l'absis central, amb una finestra cega a l'interior que serveix de fornícula per la imatge del sant titulat
Sant Bartomeu. La construcció de l'església de Sant Bartomeu es va realitzar en tres fases sobre el mateix solar que ocupava un temple anterior: la primera entre els anys 1617-1634, la segona entre els anys 1696-1740, que es va veure interrompuda per la Guerra de Successió, i per últim, en 1791, quan es va afegir la capella de la comunió. Això provoca que convisquen al temple tres estils arquitectònics: gòtic, renaixentista i barroc.
Santa Margarida de Bianya. L'església, dedicada a Santa Margarida, la patrona de Bianya, es tracta d'un edifici d'estil romànic que conserva elements arquitectònics originals malgrat les reformes que ha patit al llarg dels segles. Té una planta simple, amb una nau central i un absis semicircular. El seu campanar és una de les característiques més destacades, i el conjunt de l’església forma part del patrimoni cultural i religiós de la vall.
St Andreu de Socarrats
Sant Andreu de Porreres
Santa Margarida de Bianya
Sant Bartomeu
Sant Martí de Caspec
Entrevolcansifagedes
Descobriml’entornnaturaldelaGarrotxa
El Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa destaca per la presència de més de quaranta cons volcànics i de vint colades de lava, configurant un dels paisatges més singulars de Catalunya. Més enllà de la geologia, la flora i la fauna acaben d’atorgar a lacomarcagarrotxinauncaràcterúnic,dignedeservisitat.
Volcansd’Olot:bèstiesadormides
L’origen de l’activitat volcànica de la Garrotxa cal cercar-lo ara fa quaranta milions d’anys, quan el xoc entre la placa ibèrica i la placa europea va provocar l’alçament dels Pirineus. A resultes d’aquesta col·lisió, les plaques tectòniques es van esquerdar, generant un sistema de falles que travessa Europa de nord a sud. Fou a través d’aquestes falles que el magma aflorà a la superfície creant el sistema de volcans garrotxins.
La darrera erupció a la zona va tenir lloc ara fa uns 11.500 anys. Aleshores els volcans Croscat i Santa Margarida van escopir lava i material piroclàstic durant dies en el que fou una erupció de tipus estrombolià La violència de l’erupció s’incrementà quan el magma travessà aqüífers subterranis, esdevenint una erupció freatomagmàtica, de caràcter molt més explosiu
Els volcans de la Garrotxa són majoritàriament monogenètics, és a dir, que només entren en erupció una sola vegada al llarg de la seva existència. Això no obstant, l’activitat volcànica de la zona no es considera pas extingida. Els volcans garrotxins no son actius ara per ara, però podrien despertar en qualsevol moment
Vista aèria del volcà Santa Margarida
A la vora dels camins que travessen la fageda d’en Jordà es poden observar petits murs o bé la presència de roques i pedres d’aspecte fosc, aspres i plenes de petits cristalls
Es tracta de roques basàltiques, formades pel refredament i solidificació ràpida de la lava emesa durant l’erupció. És una roca ígnia molt comú que sol trobar-se en zones d’erupció volcàniques o voltants d'aquestes. Moltes de les estructures de la Garrotxa estan construïdes amb aquestes roques.
Detall de greda
Roques basàltiques
Un material característic dels volcans de la Garrotxa és la greda Es tracta de fragments de roques d’origen volcànic d’entre un i dos centímetres de diàmetre, formades principalment per cendres volcàniques o piroclasts (fragments molt petits de material volcànic).
S’han utilitzat en el ram de la construcció i en jardineria.
Si som observadors, tot caminant per la fageda d’en Jordà, descobrirem la presència de petits turonets que s’alcen entre els arbres. Son els anomenats tossols. Aquests curiosos bonys es formen quan un riu de lava es solidifica superficialment creant una crosta mentre la part interior segueix líquida. Els gasos que desprèn la colada provoquen que la crosta s’infli creant així les protuberàncies.
Detall de la formació d’un tossol Els vapors que allibera la lava líquida provoquen l’alçament del sostre solidificat (esquerra) El resultat final són les típiques protuberàncies
Unavegetacióexcepcional
La Fageda d’en Jordà és part d’una de les 28 reserves naturals del Parc Natural. Aquest bosc és excepcional pel fet de trobar-se damunt d’una colada de lava i pel fet de créixer a una altitud inusual, 550 metres sobre el nivell del mar, quan normalment el faig creix a altures molt superiors.
El faig (Fagus sylvatica) és un arbre caducifoli de la família de les fagàcies que viu en hàbitats molt plujosos i humits. Es caracteritza per tenir una escorça llisa d’un gris blanquinós. El seu tronc és recte i cilíndric i pot arribar als quaranta metres d’alçada.
Les seves branques estan disposades horitzontalment, projectant una gran ombra sota la seva capçada.
L’ombra que projecta el faig és tan espessa que només algunes plantes son capaces de viure sota la seva capçada. Entre elles destaquen el buixol i el grèvol.
El buixol (Anemone nemorosa) surt just entre el període de caiguda i naixement de les fulles del faig, aproximadament al mes de març, al començament de la primavera.
El buixol aprofita per créixer la mínima llum que tenen durant aquesta petita etapa, per la falta de fulles del faig i l’augment de la temperatura ambiental deguda a l’increment de llum solar. Quan aquestes fulles tornen a sorgir, la llum i temperatura disminueixen, provocant que la planta quedi pansida, morta, deixant les llavors per l’any següent.
Fageda d’en Jordà
Fulles del faig (Fagussylvatica)
Flordelbuixol (Anemonenemorosa)
Flordelbuixollila(Anemonenemorosa)
Grèvol(Ilexaquifolium)
Grèvol(Ilexaquifolium)
Elcantdelafauna
A la fageda d’en Jordà trobem un camí pel bosc de la Grevolesca, anomenada així perquè el faig conviu amb el grèvol (Ilex aquifolium), que entre la tardor i l’hivern fa uns fruits vermells molt bonics però tòxics.
Aquest arbust, que constitueix una decoració típica de les festes nadalenques, està compost per unes fulles perennes, rígides i coriàcies, amb una gran concentració de clorofil·la, el pigment que dona color verd a la majoria de les plantes.
El porc senglar (Sus scrofa) és tal vegada l’animal més representatiu de la Garrotxa ja que és molt abundant i no és complicat veure'l. Així mateix, és conegut per causar danys als cultius de la comarca i als boscos degut a la seva dèria de cercar arrels per menjar. També poden arribar a ser un perill a les carreteres, sobretot a la nit, quan les creuen i poden provocar accidents. L'augment massiu de la seva població pot provocar greus danys als ecosistemes de la Garrotxa.
Xoteurasiàtic(Otusscops)
Senglar(Susscrofa)
El xot eurasiàtic (Otus scops) és un ocell que ajuda a controlar la població de petits mamífers i insectes, contribuint als ecosistemes de la zona. Malauradament, està perdent el seu hàbitat per culpa de la contaminació lumínica. Aquest animal atrau turistes per observar-lo i és un molt bon indicador de la salut ambiental a la Garrotxa.
CooperativalaFageda, moltmésqueunaempresa
L'essènciadeLaFageda
Fundada el 1982 per Cristóbal Colón, la Cooperativa La Fageda és molt més que una empresa. Amb una clara missió social, neix per donar feina a persones en situació de vulnerabilitat, oferint-los dignitat i oportunitats Situada al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, aquest projecte combina la producció de qualitat amb el compromís mediambiental i humà, sent avui un referent en la integració laboral i el desenvolupament sostenible.
UnviatgeatravésdeLaFageda
La història de La Fageda s’inicia en una sala del Convent del Carme d’Olot, cedida per l’Ajuntament. Amb una quinzena de persones provinents de l’Hospital Psiquiàtric de Salt, el projecte va començar amb tasques senzilles per a altres empreses. L’objectiu inicial era oferir una alternativa a persones amb risc d’exclusió social i laboral, demostrant que les persones amb dificultats podien desenvolupar-se laboralment en un entorn adequat.
Avui, aquesta missió s’ha ampliat i consolidat. No només busquen proporcionar feina, sinó també garantir el benestar integral de les persones, des del suport psicològic fins a serveis com habitatge i activitats de lleure, sempre mantenint una visió global de l’ésser humà
La Fageda està situada a la finca “Els Casals”, a Santa Pau, dins del Parc Natural de la Garrotxa. Tot el conjunt d’espais reflecteix l’equilibri que volen aconseguir entre l’eficiència, la sostenibilitat i el benestar, dels treballadors, els animals i tot el personal que hi participa. Espaisiinstal·lacions
Vaquesalpratexterior
Lagranja:
Aquí hi viuen unes 250 vaques frisones, dividides en diversos sectors. D’aquestes 250, aproximadament n’hi ha 125 que produeixin llet, ja que la resta són vedells acabats de néixer, o vaques que estan gestant Aquesta cooperativa aposta per un model que les cuida amb una sèrie de mecanismes i processos de tecnologia avançada, com robots de munyida i sistemes de ventilació. Un detall a destacar és que totes les vaques escolten música clàssica, millorant així el seu benestar Aquesta granja produeix part de la llet utilitzada en els iogurts, postres i gelats de La Fageda. La resta prové de granges de proximitat.
Entrada-botigadelaCooperativaLaFageda
Lafàbricail’obrador:
En aquests espais es processen i s’envasen els productes lactis i les melmelades. La llet arriba directament des de la granja mitjançant conductes subterranis. A més, compten amb laboratoris per garantir la qualitat i una planta pilot per innovar en nous productes
Lesllars-residència:
FàbricadeproducciódelaCooperativa
Elmasoriginalizonessocials:
El mas acull diversos serveis com poden ser la cuinamenjador i el Servei de Teràpia Ocupacional, pensats per poder atendre les persones amb més necessitats. També disposen d’horts i hivernacles per al cultiu de productes ecològics que es venen directament a la mateixa botiga.
La creació d’aquests espais concrets com els centres residencials o els pisos amb suport específic du el propòsit de donar habitatge a aquells treballadors amb més necessitats fomentant la seva autonomia
Entradadelaresidènciaprincipal
Creantfuturs:desenvolupamentillocsdetreball
Actualment, La Fageda compta amb més de 500 persones, de les quals unes 350 són assalariades, i aproximadament un 50% es troba en una situació vulnerable Aquestes persones ocupen diversos llocs de treball, adaptats a les seves capacitats i destreses, prioritzant sempre el seu benestar personal.
La secció de producció de làctics i gelats és la més gran i dona feina a unes 65 persones, que s’ocupen de totes les tasques, des de la recepció de la llet fins a l’envasament i l’expedició Pel que fa a l’obrador de melmelades, aquest projecte va iniciar-se el 2012 i ocupa unes 20 persones que elaboren melmelades de forma tradicional i artesanal, amb ingredients naturals i sense conservants. A la granja, una desena de treballadors s’encarreguen del benestar de les vaques, la munyida i el manteniment de les instal·lacions.
En l’àmbit de la jardineria, hi treballen més de 30 persones, que fan diverses tasques brigades a Olot i municipis de la Garrotxa, la poda, i el manteniment o creació d’espais verds. Finalment, els serveis auxiliars són essencials per al bon funcionament de les instal lacions i per garantir la salut i comoditat dels treballadors, incloent-hi la cuinamenjador, la neteja i el manteniment.
Zonaexteriordejardinería
Lactisigelats
Els làctics i en especial els iogurts són els principals productes de La Fageda. Des del 1993, la cooperativa ha destacat per la qualitat dels seus iogurts elaborats amb llet fresca. Avui, produeixen més de 93 milions d’unitats anuals, destacant per damunt dels competidors en el mercat català.
També destacarien els gelats, que tot i ser introduït l’any 2010 han adquirit una gran fama, seguint la mateixa filosofia que caracteritza aquesta marca, qualitat, sabor natural i ingredients frescos
Melmelades
L’obrador de melmelades es va crear com una alternativa laboral per a treballadors d’un viver forestal Avui, produeixen melmelades extres, amb alta concentració de fruita, sense conservants ni colorants.
Expansióioportunitats:elfuturempresarial
Amb una facturació anual superior als 30 milions d’euros, segons un estudi del 2022, La Fageda ha demostrat que és possible combinar objectius socials amb èxit empresarial. L’empresa ha aconseguit consolidar-se com un referent en el sector agroalimentari català, distribuint els seus productes majoritàriament a Catalunya. Els seus iogurts, que tenen una quota de mercat destacada del 7,4%, són un exemple de com poden coexistir qualitat i compromís social, contribuint així a la integració laboral de persones en risc d’exclusió
DescobreixlaGarrotxa:itineraris
La Garrotxa destaca pels seus grans volcans i els seus meravellosos boscos, és per això queetportem5itinerarisperdescobrirelsmillorspaisatgesdelacomarca.
ITINERARIS A PEU
NÚM.2-SENDERJOANMARAGALL-LAFAGEDAD'ENJORDÀ:
Aquest és un itinerari planer i curt on caminaràs a través del cor de la Fageda.
L’itinerari comença a l’aparcament de Can Serra, i a l’altra banda de la carretera trobarem unes escales per baixar cap a la fageda d’en Jordà Just abans, es podrà veure el poema de Joan Maragall, inspirat en aquest entorn Si seguim les escales ens endinsem a l’interior de la Fageda, i ens portarà fins al peu d’un cim, el qual donarem la volta, i d’aquesta manera tornarem a l’inici
GuiaperavisitarelSenderJoanMaragall
Aquest itinerari té una distància d’un quilòmetre i mig (1,5km) i, per tant, una durada d’uns 35 minuts És una ruta curta i apte pels més petits de la família En aquest camí les bicicletes de muntanya i l’equitació no són permeses
La Fageda té un bosc caducifoli, i per tant depèn de l’estació de l’any presenta un paisatge molt diferent, especialment a la tardor quan mostra els seus colors rogencs i daurats. Els arbres que hi predominen són els Faigs i els roures, tot i que no es troba flora per la poca claror que hi entra.
NÚM.1-FAGEDAD’ENJORDÀ-VOLCÀDESANAMARGARIDA:
Aquest itinerari d’uns 3 quilòmetres aproximadament d’anada i tornada, amb un desnivell de 150 metres, per tant, té una durada d’una hora.
Aquesta ruta té uns camins amples i, per tant, és recomanable fer-la en família, inclús amb els més petits de casa. Les bicicletes i l’equitació no estan permeses en aquest itinerari.
Aquesta ruta té uns camins amples i, per tant, és recomanable fer-la en família, inclús amb els més petits de casa. Les bicicletes i l’equitació no estan permeses en aquest itinerari.
MapadelazonadelVolcàdeSanaMargarida
El trajecte comença a l’aparcament de Santa Margarida, i després d’avançar per un ample camí trobareu senyals fins al centre del volcà.
Dins de l’àrea de Santa Margarida disposen de diferents serveis, com: aparcament, bar-restaurant, trenet turístic, WC, càmping… entre d’altres.
El volcà de Santa Margarida és un volcà mixt, ja que va tenir dues fases eruptives, una d’elles explosives Aquesta va produir el Santa Margarida i un ampli crater circular, dins del qual es troba l’ermita anomenada igual que el volcà
BoscdelaFageda
NÚM15-GREDERESDELVOLCÀDELCROSCAT:
La ruta comença en el Camp d’Aparcament de Santa Margarida, situat en la carretera d’Olot a Santa Pau, a 6,1 km, a la dreta. Aquesta ruta circular té uns 1,9 quilòmetres de longitud i una durada d’uns 50 minuts. Aquest és una sendera fàcil, apte per a tots i perfecte per a caminar. No es permeten bicicletes ni mascotes en aquesta ruta, i els vehicles motoritzats estan prohibits excepte circumstàncies especials i amb permís previ.
El trajecte segueix el seu curs per terrenys volcànics produïts per les activitats mineres de la zona, que va tenir un gran impacte en el paisatge i el medi ambient. Aquest impacte va provocar la mobilització social a la dècada de 1970 i la protecció de l’àrea en 1982. El 1995 es va recuperar el territori i es va tornar a fer que l’entorn natural i paisatgístic fos com abans.
Durant el recorregut, els visitants podran observar el con volcànic i el cràter en forma de ferradura, així com una de les llacunes de lava més llargues de la regió, amb més de sis quilòmetres de longitud La vegetació cobreix gairebé tot el con volcànic, encara que la mineria ha deixat importants esvorancs que permeten veure l’estructura interior del volcà
del Volcà de Croscat
A més, els visitants tenen accés al Centre de Visitants de Campasavante, on podran assistir a exposicions sobre el volcà Croscat El centre està obert tots els dies de 10:00 a m a 4:00 p m i ofereix recursos com a senyalització, visites autoguiades i guiades.
NÚM16-RUTADELESTRESCOLADES-CINGLERESBASÀLTIQUESDESANTJOANLESFONTS:
L’inici és a la Plaça Major de Sant Joan de les Fonts, tot i que també es pot començar des de la zona esportiva de la Canya o al costat de les escoles de Sant Joan És una ruta circular d’uns 5,5 quilòmetres aproximadament i, per tant, té una durada d'1 hora i 50 minuts En resultat, és apte per a famílies amb infants i bicicletes de muntanya i equitació no són permeses en aquest itinerari
El recorregut travessa una zona de cingleres basàltiques, que son resultat del refredament de la lava dels volcans propers i també ens mostra una gran varietat d'espècies botàniques i interessants estructures vora del riu. En èpoques de fortes pluges s’ha de consultar si l’itinerari és accessible, ja que pot ser que a partir de Fontfreda no sigui transitable.
A través d’aquest recorregut trobarem diferents indrets, com el molí Fondo, a on s’hi poden veure les 3 colades de lava que provenen de diferents volcans i pertanyen a diferents èpoques També podrem observar la cinglera de Fontfreda, es una antiga pedrera que durant els anys 70 s’utilitzava com abocador d'escombraries, però a causa de la contaminació es va clausurar i restaurar Finalment, s’hi poden observar les múltiples fonts que hi ha, ja que la lava circula a través de les laves volcàniques fissurades, s’emmagatzema entre materials volcànics i apareix als peus dels espadats
Ruta del Volcà del Croscat
Imatge
Guia per a visitar la ruta de les Tres Colades
La Cinglera de Fontfreda
ITINERARIENBICICLETA
VIAVERDA-OLOT-GIRONA:
Aquesta via verda creua 3 comarques i 12 pobles, entre ells: Les Planes d’Hostoles, Anglès i Salt.
És una ruta només d’anada d’uns 55 quilòmetres aproximadament i un desnivell de 300 metres positius, per tant, és recomanable fer-la en família i en diferents etapes
Per als que tinguin ganes de pedalejar més, proposem la via verda de Girona a Sant Feliu de Guíxols, que consta d’uns 40 quilòmetres i és la continuació de l’anterior
Aquesta via verda pertany a una de les vies verdes d’Espanya, aquestes son uns traçats ferroviaris reconvertis en itineraris pensats per fer a peu o en bicicleta Actualment hi ha més de 2500 quilòmetres distribuïts arreu del pais fets per passar una bona estona sol o en companyia
És la pionera de les rutes en bicicleta creades en el nostre territori, ja que el 1993 es va iniciar la recuperació de la via del tren entre les Preses i Olot, es va ampliar el seu traçat i es va condicionar fins a Girona
D’entre aquestes rutes destaquen a Catalunya la via verda del tren petit ( Mont-ras - Sant Joan de Palamós ) o la ruta del ferro i del carbó ( Sant Joan de les Abadesses - Ripoll )
Durant aquest recorregut trobareu diferents punts estratègics, com la pista d’atletisme natural d’Olot, oberta a tothom i sense cap restricció.
El recorregut es troba en molt bon estat, amb senyalitzacions clares, ponts i baranes quan son necessaries
És una de les vies verdes més frequentada per ciclistes, ja que es pot fer de manera completa o parcial.
Aquesta via permet conèixer els recursos naturals de la zona volcànica de la Garrotxa, i d’entre altres, els nuclis urbans de tots els pobles que es travessen
ruta del carrilet I
Pista d’atletsime d’Olot
CuinadelaGarrotxa
La cuina de la Garrotxa és especial perquè combina tradicions antigues amb productes locals, creant una identitat gastronòmica molt reconeguda. Els plats tenen sabors senzills i tradicionals, amb receptes de tota la vida. La muntanya i la natura del voltant aporten ingredients frescos, locals i de temporada. Entre aquests els més destacats son els fesols i les patates de la garrotxa.
ElsfesolsdelaGarrotxa:
Els fesols de Santa Pau es cultiven des del segle XVIII en terres volcàniques de la Garrotxa, que en potencien el sabor i la qualitat. Inicialment usats com a plantes ornamentals, van esdevenir un aliment bàsic en temps de necessitat. El 2015 van rebre la Denominació d’Origen Protegida (DOP) i són un símbol gastronòmic de la regió.
Són una varietat de fesol molt valorada per la seva qualitat i sabor. Originaris de la comarca, es distingeixen per les seves característiques úniques que els fan especials en la cuina catalana.
D’aspecte tenen un color blanc crema i tenen una mida petita, amb una textura fina i molt cremosa que els fa especialment agradables al paladar Aquests fesols es conreen tradicionalment en terres volcàniques, les quals aporten una riquesa mineral que contribueix al seu sabor i qualitats excepcionals
Recepta:FesolsdelaGarrotxaambcansaladaialls tendres
Ingredients(pera2persones):
250gdefesolsdelaGarrotxa(jacuits)
100gdecansaladaviada(adausotirespetites) 3-4allstendres
Olid'olivavergeextra Salipebre
1.
Instruccions: Prepara els ingredients: Neteja i talla els alls tendres a rodanxesfines
2.
Dora la cansalada: En una paella, escalfa un raig d'oli d'oliva i afegeix la cansalada. Cuina-la a foc mig fins que quedi dauradaicruixent.Retira-laireserva-la.
3.
Salteja els alls tendres: A la mateixa paella, afegeix els alls tendres i cuina'ls durant 1-2 minuts, fins que quedin tous i aromàtics
4
Incorpora els fesols: Afegeix els fesols cuits a la paella i remena suaument perquè s'integrin amb els alls. Salteja durant2-3minuts.
5.
Finalitza el plat: Torna a posar la cansalada a la paella, barrejatotplegatiajustadesalipebrealgust.
Serveix i gaudeix: Serveix els fesols calents, amb un raig d'olid'olivavergeextrapersobresihodesitges
Fesols de la Garrotxa amb cansalada i alls tendres
Els fesols de la Garrotxa
Organització: Teresa Puig i Albert Vicens
Redacció: Alumnat de Creació literària i alumnat de Pràctiques de biologia (1r trimestre), 1r de Batxillerat
Correcció lingüística: Teresa Puig i Pep Miret
Fotografies: Alumnat, Pep Miret, Teresa Puig i Albert Vicens
Col·laboració: Pep Miret, AFA INS Castellar
Alumnat de Creació literària i alumnat de Pràctiques de biologia
