Page 1

Programa polític eleccions municipals 2011 Candidatura d’Unitat Popular

Candidatura d’Unitat Popular

Eleccions municipals 2011 Vilanova i la Geltrú

Per una Vilanova

habitable

a x t i f m e Mov

1/8 URBANISME HABITATGE


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Des d’antic, Vilanova i la Geltrú ha sabut aprofitar la seva privilegiada situació geogràfica abocada al mar, de la mateixa manera que va saber aprofitar les oportunitats que va brindar la revolució industrial i les millores en infraestructures i comunicacions al voltant de la vila. Durant el boom turístic dels anys 60 i 70, en moltes poblacions costaneres catalanes es va iniciar una construcció massiva de segones residències i hotels i s’hi va instal·lar un turisme de masses; però això no va passar a Vilanova gràcies, bàsicament, al seu caràcter industrial, pesquer, agrícola i comercial. Aquest caràcter la feia, per una banda, poc interessant per al turisme de masses, i de l’altra, feia que Vilanova no necessités d’una gran explotació turística per tal de crear riquesa. Gràcies a això, a Vilanova es va evitar que es produís una gran transformació urbanística i de model de ciutat durant aquests anys. Però aquesta transformació urbanística, que es va evitar durant els anys 60 i 70, s’ha començat a produir a Vilanova a partir dels anys 90 com a conseqüència de l’obertura de l’autopista Pau Casals cap a Barcelona. Aquest fet, que comportava poder anar a Barcelona en mitja hora, sumat al gran increment del preu de l’habitatge a la ciutat comtal i poblacions properes i a l’augment de la immigració, va provocar un gran increment de la demanda d’habitatges i del seu preu a Vilanova i la Geltrú. Per culpa d’això, Vilanova i la Geltrú ha patit una gran proliferació d’edificacions durant els anys 90 i sobretot durant els primers anys del segle XXI, quan s’han començat a construir grans sectors de la ciutat com el Sant Jordi I, l’Eixample de Mar, La Carrerada o el Llimonet II i III. En un futur pròxim es preveu començar-ne d’altres com l’Eixample Nord, que està previst que es comenci a urbanitzar enguany, o el Sant Jordi II. A més, l’actual Pla General de la ciutat encara contempla la construcció d’un altre gran sector com és el de l ’Ortoll, a part d’alguns altres de menors dimensions.

Tot aquest gran creixement, sumat al fet que els llocs de treball a Vilanova i la Geltrú i a la resta de la comarca no han crescut al mateix ritme que la població, està provocant la pèrdua del caràcter propi de Vilanova, amb la instauració d’un model de ciutat dormitori, amb molta gent que dorm a Vilanova però que ni hi treballa ni hi fa vida. La crisi econòmica actual encara ha provocat un empitjorament en la ràtio habitants/llocs de treball que es pot agreujar en els propers anys si no es té una política de promoció econòmica i un model de ciutat clars des del govern de la ciutat.

2


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

EL MODEL DE CIUTAT Des de la CUP ens neguem a acceptar el model de creixement desmesurat acceptat per tots els partits representats a l’ajuntament de Vilanova, que van aprovar l’última revisió del Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU), que convertirà la nostra ciutat en una més del segon cinturó de Barcelona, una ciutat sense identitat pròpia i amb un teixit associatiu i una activitat social i cultural totalment devaluada per culpa del model que s’està impulsant amb les accions urbanístiques i les polítiques socials que s’estan duent a terme. Per això, proposem una moderació d’aquest creixement, fins al punt de la congelació i el replantejament dels nous sectors urbanístics que estan actualment previstos per no convertir-nos en una ciutat dormitori més, ja que augmenta més l’oferta en habitatge que en ocupació, i les previsions de creixement permeten augurar que el problema anirà en augment els propers anys. Vilanova pateix una greu mancança d’infraestructures i serveis i amb aquest creixement desmesurat és evident que la situació només pot anar a pitjor. Nosaltres creiem que el creixement desmesurat d’uns anys enrere s’ha d’aturar. Sabem que actualment això ha passat a causa de la crisi econòmica i de l’esclat de la bombolla immobiliària, però també sabem que això només és una pausa momentània i, si no hi posem solució, quan es torni a produir el creixement econòmic tornarem a estar en la mateixa situació d’uns anys enrere. Per tant, ara és el moment de replantejar la Vilanova del futur de manera valenta. Una Vilanova pensada des de Vilanova i per als vilanovins, sense deixar-nos influir per les pressions d’altres administracions ni per interessos privats, sense deixar-nos influir pels plans que des de fora han fet per a la nostra ciutat. Durant molts anys s’ha justificat el creixement de la ciutat per la suposada relació que aquest creixement desmesurat tenia amb la reducció del preu dels pisos. Ara que ja ha quedat demostrat que aquest argument és totalment fals, és el moment de revisar la conveniència d’aquest creixement. S’ha de treballar per acabar amb la idea que creixement és igual a progrés i per evitar que mai més la constrrucció desmesurada i sense sentit torni a ser un dels motors econòmics de la ciutat. Des de l’Esquerra Independendista creiem que l’Ajuntament ha de treballar per preservar el territori que envolta la ciutat. Creiem que el creixement que hi hagi d’haver a Vilanova i la Geltrú s’ha de produir de forma compacta amb l’actual ciutat consolidada, amb desenvolupaments amb una alta densitat d’habitatge i evitant la construcció de barris o zones de casa unifamiliars. Per tant, proposem evitar qualsevol nova construcció per sobre de la variant de la C-246 fora de zones ja consolidades, que en cap cas haurien de créixer. A més, proposem un control real de les urbanitzacions perifèriques per evitar-ne el creixement i estudiar si a mig termini se’n pot reduir el nombre.

Zones urbanes a protegir Des de la CUP creiem imprescindible treballar per conservar la idiosincràsia de les tres zones urbanes més característiques de Vilanova i la Geltrú: el casc antic (Cap de Creu inclòs), la Geltrú i la façana marítima. Hem de pensar en aquestes zones com un gran patrimoni de la ciutat i s’han d’intentar preservar i mantenir i promocionar tant com sigui possible. Cal promocionar un turisme respectuós en aquestes zones fomentant la instal·lació de petits establiments hotelers que aprofitin alguns dels seus edificis més característics.

3


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Economia i treball Pel que fa al model econòmic, creiem que cal obrir un debat amb totes les forces polítiques, agents socials i associacions relacionades per dissenyar la Vilanova del futur. Vilanova ha de tenir un full de ruta clar pel que fa al seu model econòmic, prou diferenciat de les poblacions que ens envolten, i deixar d’anar posant petits pedaços i de fer una política de promoció econòmica totalment erràtica.

Des de la CUP volem una ciutat on els dos sectors econòmics principals de la vila (indústria i serveis) mantinguin un bon equilibri, sense oblidar-nos de la pesca, l’agricultura, l’activitat portuària i un sector turístic que ha d’estar totalment integrat a la vila, sense caure en grans complexos hotelers ni en l’atracció d’un turisme de masses a qualsevol preu. Per potenciar la indústria, i per tant l’ocupació a Vilanova, creiem que s’ha de promocionar el sòl industrial disponible de la ciutat i intentar apostar pels sectors de la indústria considerats estratègics, com el de les noves tecnologies i altres tipus d’indústria que puguin proporcionar llocs de treball qualificats. Hem de saber aprofitar el fet de tenir la Universitat Politècnica de Catalunya a Vilanova mirant d’augmentar les interaccions entre aquesta universitat i les indústries de la ciutat, així com intentant ser punters en algun sector industrial que pugui tenir un efecte crida aprofitant aquesta presència de la UPC. Pel que fa a la potenciació del petit i mitjà comerç, Vilanova, com a capital del Garraf, ha d’exercir com a tal en aquest aspecte i per tant estem a favor de la creació de nou comerç integrat a la vila i en cap cas en centres comercials a l’extraradi. Per poder-ho fer, proposem la creació de nous carrers comercials que, mitjançant la vianalització, facin augmentar el comerç de barri i de proximitat. Després del gran esforç de vianalització del centre de la ciutat dels últims anys, ara creiem que s’ha de portar aquesta estratègia a altres barris, creant així noves zones comercials fora de la zona més cèntrica. Som conscients que Vilanova té un gran potencial turístic per explotar.Com ja hem dit, però, no volem que això provoqui un canvi perjudicial per a la ciutat. Per tant, creiem que s’ha de continuar explotant un turisme bàsicament familiar i fomentar el turisme al llarg de l’any, incrementant l’oferta cultural i lúdica de la vila.

4


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Urbanisme

L’urbanisme és una gran eina de transformació social i econòmica tant per a les ciutats i viles, com per al conjunt del país. Les polítiques urbanístiques marquen d’una manera especialment important l’economia d’un país. Per exemple, és evident que, amb una altra legislació a nivell estatal, s’haurien pogut evitar tant el sobreendeutament familiar com la bombolla immobiliària. Des de la CUP creiem que, si la finalitat del sòl urbanitzable ha de ser garantir el dret a l’habitatge, aquest hauria de ser un bé públic i que, per tant, quan un sòl es requalifiqués, la propietat hauria de passar als ajuntaments a canvi d’un preu d’expropiació fixat per al sòl agrícola. D’aquesta manera s’acabaria amb l’especulació sobre el sòl i serien els mateixos ajuntaments els que podrien fixar-ne el preu i beneficiar-se així de les plusvàlues de les requalificacions, que haurien de ser molt menors a les que obtenen els agents privats actualment i que haurien d’estar limitades per llei. El mateix hauria de passar amb el sòl industrial, de manera que els ajuntaments poguessin fer una política molt més activa de promoció econòmica i de foment de la indústria. 5


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Tot i que la legislació actual es troba molt lluny de la proposta que apuntàvem anteriorment, l’urbanisme és un dels àmbits on els ajuntaments tenen més poder de decisió per poder planificar el creixement i l’evolució dels pobles i ciutats. L’urbanisme ha de ser planificat a llarg termini pels ajuntaments. L’eina mitjançant la qual ho fan és el PGOU (Pla General d’Ordenació Urbanística), que fixa entre altres coses les zones que es podran construir en un futur i cap on han de créixer les ciutats. L’urbanisme és una de les àrees més importants de l’ajuntament, ja que marca el futur de la ciutat i és un indicatiu del model de ciutat cap al qual es vol evolucionar. És per això que volem que la regidoria d’urbanisme dialogui permanentment amb el conjunt del municipi per donar respostes adequades a les necessitats ciutadanes i que s’estableixin millors mecanismes de participació. S’ha de tenir en compte que l’urbanisme no només marcarà el creixement i la forma que acabarà prenent la ciutat, sinó que també alterarà altres aspectes com la política social, l’educació, l’economia i, en darrer terme, la qualitat de vida dels ciutadans. Un increment desmesurat de la població que estigui per sobre del creixement de l’ocupació i de la disponibilitat d’equipaments, com s’està donant actualment a Vilanova, a la llarga pot provocar una disminució de la qualitat de vida de les persones. No s’ha de perdre de vista que l’objectiu final de l’urbanisme ha de ser el de garantir un habitatge digne per a tots els ciutadans i construir una ciutat millor i més humana per a tots.

PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA (PGOU) Com ja s’ha introduït, el PGOU és el document més important en urbanisme ja que planifica el futur urbanístic de qualsevol vila. El PGOU vigent actualment a Vilanova va ser aprovat l’any 2001 per tots els partits amb representació institucional a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú en aquell moment. En aquest PGOU, en comptes d’apostar per un creixement sostenible de la ciutat que vagi a un ritme igual o inferior al ritme de planificació en equipaments i infraestructures (escoles, hospitals, transports públics, CAPs, residències geriàtriques, equipaments culturals, zones verdes, equipaments municipals, zones d’oci, etc.) i de la creació de llocs de treball a Vilanova i a la comarca, s’aposta per un creixement desenfrenat i es dóna la consideració de zones urbanitzables a grans extensions del terme municipal. En alguns casos, es deixa el ritme de creixement de la ciutat en mans de les grans promotores i els interessos privats.

Des de la CUP creiem que l’actual PGOU pretén fomentar al màxim el creixement de la ciutat; creiem que no n’hi ha prou a retocar-lo, sinó que s’ha de fer de nou, basant-se en uns principis totalment diferents dels que es van utilitzar per fer el PGOU vigent. El PGOU s’ha de confeccionar pensant en la qualitat de vida dels vilanovins i tenint en compte la seva opinió mitjançant processos reals de participació que defineixin les grans línies d’aquest document i no tan sols alguns petits detalls. A més, donada la importància que té el PGOU per al futur 6


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

de la ciutat i per tal de socialitzar el debat al seu voltant, creiem imprescindible que s’hagi d’aprovar en una consulta vinculant. El PGOU actual és el què ha permès el creixement desenfrenat dels últims temps i que ens ha portat fins a la situació actual en què tenim una ciutat amb zones urbanitzades fantasmes com el sant Jordi, l’Eixample de Mar, la Carrerada, Solicrup o el Llimonet II i III. A més, al PGOU encara s’hi contemplen dos grans sectors urbanístics més com són l’Eixample de Mar i l’Ortoll i la urbanització del Sant Jordi II. De fet, està previst començar a urbanitzar l’Eixample Nord enguany tot i la gran quantitat de sòl ja urbanitzat que hi ha disponible a la ciutat. Com dèiem, per nosaltres ja estan mal enfocats els principis dels quals emana el PGOU actual, que xoquen totalment amb la nostra manera de veure la ciutat, com són: * Es contempla el creixement de la població fins a més de 130.000 habitants en els propers anys, obrint la porta a la creació d’un “contínuum urbà” (segons el mateix pla) a tota la plana del Garraf que acabi unint Vilanova, Roquetes, Sant Pere de Ribes, Sitges i Cubelles. * No es planteja el traçat de la variant de la C-246 com a frontera natural del nucli urbà de Vilanova, sinó que la considera un destorb per al creixement urbanístic i fins i tot replanteja el traçat de la variant C-246 a llarg termini per portar-la més al nord (a la zona més oest de Vilanova) i així guanyar terreny per poder-hi construir. * El pla planteja la problemàtica que ha comportat un creixement desenfrenat a comarques similars, com ara al Maresme. En comptes de donar solucions, però, aposta per seguir els mateixos models que han portat aquestes zones a la problemàtica actual. * Al pla s’hi preveu, a la llarga, fer un gran passeig marítim que uneixi Sitges, Vilanova i Cubelles, obviant espais naturals com els Colls o la Platja Llarga. * Es plantegen grans desenvolupaments urbanístics (Sant Jordi II, Eixample de Mar, Ortoll I i II...) combinats amb altres de menors dimensions com el Pau de l’Hostal, La Muntanyeta o el Tacó Variant, a més dels urbanitzats però gairebé buits Llimonet II i III, La Carrerada, el Sant Jordi I, Solicrup o l’Eixample de Mar. Per tant, la voluntat de la CUP és fer un nou PGOU més racional en què, entre altres qüestions, es requalifiquin algunes zones que actualment són urbanitzables com a zones no urbanitzables. Creiem que la situació actual de crisi immobiliària és un bon moment per fer un replantejament i fer un PGOU que no estigui fet amb el principi del creixement pel creixement i que es faci pensant en els ciutadans i en el territori i no en el benefici d’alguns sectors econòmics. A més, des de la CUP creiem que és imprescindible que s’aprovi un PAUM a la ciutat. El PAUM (Programa d’Actuació Urbanística Municipal) és el document que ha de marcar els ritmes de desenvolupament dels diferents sectors urbanístics del PGOU. A Vilanova i la Geltrú actualment no hi ha PAUM vigent i des de la CUP creiem que és imprescindible desenvolupar-lo per marcar clarament els ritmes de

7


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

creixement de ciutat. En la redacció del PAUM és obligatòria la realització d’un procés participatiu per marcar les directrius d’aquest document. Això reforça la idea que abans defensàvem de donar veu als ciutadans en els temes més importants de l’urbanisme de la ciutat. Per tant, des de la CUP proposem: 1) Fer un nou PGOU menys expansiu en què s’eliminin alguns dels sectors urbanístics que hi ha al PGOU actual i on, per tant, s’hi requalifiqui part del sòl vilanoví d’urbanitzable a no urbanitzable. Creiem que s’han de requalificar els sectors del Sant Jordi II i l’Ortoll. Aquest PGOU s’hauria de sotmetre a una consulta vinculant per a la seva aprovació. 2) Mantenir el sector de l’Eixample Nord com a única zona de creixement important de la ciutat al PGOU, fora d’algun altre petit sector rodejat per la trama urbana. La seva urbanització no creiem que s’hagi de fer de moment fins que no s’hagin edificat els sectors fantasmes que tenim actualment a la ciutat. L’Eixample Nord s’ha de dividir en diversos subsectors que es vagin desenvolupant a poc a poc. Tot i que hi ha d’haver un projecte global, els sectors s’han d’anar urbanitzant de forma independent. Creiem que en aquesta zona s’hi ha d’anar concentrant el principal creixement de la ciutat com a mínim en els propers 30 anys. 3)Limitar totalment el creixement per sobre de la variant de la C-246, considerant-la com una frontera que no pot ser superada pel nucli urbà de Vilanova i congelant totalment el creixement de les zones urbanes que queden al Nord d’aquesta infraestructura. Per tant, reconsiderar la urbanització de Mas Tapet, Mas Roquer i la Torre d’en Veguer 4) Elaborar un PAUM que marqui els temps del desenvolupament del nou PGOU, utilitzant la participació ciutadana com a element central en la definició de les principals directrius. Per la realització d’aquest PAUM creiem que s’hauria de fer un estudi de la demanda real d’habitage per als propers anys, arribant a congelar qualsevol desenvolupament urbanístic a la ciutat durant uns anys fins que es construexin les zones actualment urbanitzades. 5) Repensar els processos participatius en els projectes urbanístics perquè prenguin una major importància des del principi dels projectes i perquè s’hi pugui debatre sobre la mateixa conveniència i necessitat del projecte en comptes de portar-hi només els últims detalls urbanístics. 6) Fer una defensa real i activa de les façanes actuals dels barris històrics de Vilanova, com són la Geltrú, el barri de Mar i el Casc Antic, evitant tant com es pugui els enderrocs de cases en aquestes zones; i fer una normativa més estricta de com han de ser les façanes de nova construcció en aquests barris per no trencar-ne l’estètica.

8


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

L’ORTOLL Des de la CUP som conscients de la manca de zones verdes que hi ha actualment a Vilanova i que la ciutat viu en general d’esquena a les zones naturals que ens envolten. Per això creiem prioritari la creació d’una gran zona verda a tocar de la ciutat aprofitant el sector de l’Ortoll. Creiem que aquesta és una zona privilegiada ja que permet conservar un espai natural a tocar del mar que podria ser referent al conjunt dels Països Catalans. Segons el PGOU vigent, el futur que espera a les gairebé 100 hectàrees de l’Ortoll és la construcció de més de 5.300 habitatges nous. A més, els últims anys s’han anat donant drets urbanístics a la zona a canvi d’aconseguir terrenys en altres zones de la ciutat per fer-hi equipaments, tal com es va fer amb el Pavelló Poliesportiu del Garraf o com es farà amb els terrenys que ha d’ocupar la nova comissaria de la Policia Local. Des de la CUP proposem dividir l’Ortoll en dues parts separades pel l’elongació del carrer del Doctor Zamenhof fins al Passeig Marítim. A la zona situada a l’est d’aquest carrer més la zona de la Masia d’en Dimas proposem fer-hi una zona eminentment verda però amb alguns equipaments per a la ciutat, una zona on poder-hi fer actes de gran format i on es podrien ubicar alguns horts urbans. En aquesta zona és on possiblement hi podria haver uns quants habitatges, prioritzant la seva construcció a la zona de la Masia d’en Dimas, si no es poden recol·locar en altres sectors els drets urbanístics atorgats per governs anteriors. Pel que fa a la zona que quedaria a l’oest de Doctor Zamenhof, creiem que hauria de ser una zona molt més natural on es conservi i millori la flora i la fauna autòctona i les actuals terres de conreu, restringint-hi al màxim l’accés motoritzat. A més, aprofitant la presència de l’escola Llebetx, proposem fer-hi una zona educativa que podria incloure una casa de colònies que estaria a tocar de les zones agrícoles i tindria una sortida directa al mar quan se soterri la via del tren. Per tant, des de la CUP proposem conservar el màxim possible la zona de l’Ortoll pel seu interès natural i com a pulmó verd de la ciutat de Vilanova; les zones verdes i lliures d’edificacions són un bé massa preuat que no podem negar a les generacions futures. Aquest parc esdevindria un referent en tot el litoral català i una aposta per la conservació de les zones litorals del nostre país, així com una millora importantíssima en la qualitat de vida al municipi. La proposta que fem des de la CUP per aquest sector de Vilanova consisteix, doncs, en: 7) Crear un gran parc a la zona de l’Ortoll, dividit en dues zones separades per l’elongació del carrer del Doctor Zamenhof fins al Passeig Marítim. La zona Est consistiria en un parc més urbà amb equipaments lúdics i esportius i una segona amb un parc molt més verge i natural on s’hi conservarien les zones agrícoles.

9


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

8) Allargar el carrer del Doctor Zamenhof fins al Passeig Marítim per tal de millorar la mobilitat a la ciutat.

URBANITZACIONS IL·LEGALS Les urbanitzacions il·legals constitueixen un gran problema en les polítiques urbanístiques actuals de la majoria de viles del Principat, ja que han crescut sense cap tipus de planificació arreu dels termes municipals, sense infraestructures, sense les garanties mínimes de qualitat de vida i sense respectar les normatives urbanístiques de cessió de terrenys per a vials, zones verdes o equipaments i fins i tot, en alguns casos, edificant en zones inundables. Per tant, entenem que aquestes urbanitzacions constitueixen una clara agressió al territori i que poden arribar en alguns casos a esdevenir guetos amb importants problemàtiques socials i fins i tot a constituir un problema de seguretat per a les persones que hi viuen, en cas d’inundació. Tot i així, des de la CUP hem pogut contrastar el poc control a què sotmet l’Ajuntament de la ciutat aquestes urbanitzacions, on s’estan construint nous habitatges i ampliant els existents amb total impunitat.

Actualment a Vilanova hi ha més d’una trentena d’urbanitzacions il·legals repartides per tot el terme municipal. Si tenim en compte que el terme municipal de Vilanova és més aviat petit en extensió, ens podem fer una idea del gran problema que això representa per a l’urbanisme a Vilanova. L’últim estudi en profunditat que es va fer de les urbanitzacions il·legals a Vilanova data del 2001. Des de llavors, la construcció de noves edificacions il·legals i les ampliacions de les existents no han cessat. Per això proposem: 9) Realitzar un nou estudi sobre la situació actual de les urbanitzacions il·legals on es faci una foto exacta de la situació i es considerin les maneres legals de suprimir aquelles urbanitzacions que es cregui convenient. 10) Aturar totalment i de manera immediata les construccions i ampliacions d’habitatges il·legals, utilitzant l’estudi sobre les urbanitzacions per detectar aquestes obres, sancionar aquelles persones que incompleixin la normativa i enderrocar les noves edificacions que s’hi construeixin. 11) Indicar clarament a les entrades de les diferents urbanitzacions il·legals la seva situació legal per tal que no hi hagi ciutadans que comprin parcel·les en aquestes

10


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

zones sense conèixer la seva situació urbanística. 12) Analitzar conjuntament amb l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) totes les urbanitzacions de la ciutat per tal de detectar aquells habitatges que s’han construït en zones inundables i enderrocar-los.

ZONES A PROTEGIR A part de la zona de l’Ortoll, a la part occidental de la ciutat, tocant al mar, hi ha altres zones que creiem que han de ser preservades: la Platja Llarga i la Millera. La urbanització de la Platja Llarga es va aconseguir aturar gràcies a la pressió popular. Tot i així, ara mateix la seva conservació no és òptima tenint en compte que es tracta d’una zona d’un alt valor ecològic. La seva propietat es troba en mans de l’empresa pública INCASOL, que la mantindrà fins que se li cedeixin certs terrenys urbanitzats a l’Eixample Nord. També s’ha de tenir en compte que la connectivitat biològica d’aquesta zona amb l’espai natural del Pantà del Foix es veu amenaçada per l’elongació de l’avinguda Amèrica del Fondo Sumella fins a Santa Maria de Cubelles, tal com es recull al Pla Territorial Metropolità de Barcelona. Pel que fa a la Millera, una part important d’aquests terrenys van ser comprats també per l’INCASOL en l’època en què s’estava negociant el canvi de consideració urbanística de la Platja Llarga. Això ens fa pensar, sobretot tenint en compte l’alt preu que l’INCASOL va pagar per aquests terrenys, que el seu objectiu a la Millera no és altre que la seva urbanització en un futur. A més, la Millera també està afectada per la reserva de sòl de la Línia Orbital Ferroviària, concretament per un ramal d’aquesta línia, i també hi ha projectada la ubicació d’un taller ferroviari que substituiria el que actualment hi ha al costat de l’estació de tren de Vilanova i la Geltrú. Proposem: 13) Treballar per aconseguir el màxim grau de protecció per a la zona de la Platja Llarga, mantenint-la com a una zona natural de dunes per a l’aniuament d’aus i la preservació del seu ecosistema. 14) Replantejar el procés de construcció de l’avinguda Amèrica fins a Santa Maria de Cubelles per tal d’assegurar el corredor biològic des de la Platja Llarga cap al Pantà del Foix. 15) Negociar amb l’INCASOL la cessió immediata dels terrenys de la Platja Llarga per tal de poder treballar per millorar-ne l’estat natural com més aviat millor.

11


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

16) Negociar amb l’INCASOL la cessió a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú dels terrenys de la Millera per poder fer una altra zona protegida i propietat de la ciutat al Nord de la Platja Llarga. 17) Fer els tràmits necessaris amb la Generalitat per aconseguir soterrar les línies de rodalies i la Línia Orbital Ferroviària des d’abans d’entrar a la zona de la Platja Llarga i la Millera, així com per mantenir els tallers ferroviaris a l’interior de la ciutat i que aquests no es desplacin a la zona de la Millera.

EL TERRITORI QUE ENS ENVOLTA, PLANS SUPRAMUNICIPALS I GRANS INFRAESTRUCTURES Quan pensem en el futur urbanístic i del territori de Vilanova i la Geltrú no ho podem fer com una realitat separada de la resta del món, sinó que hem de pensar que hi ha actuacions en matèria de grans infraestructures i de grans plans supramunicipals que també afecten la ciutat i, per tant, els seus ciutadans. L’Ajuntament de Vilanova no només ha de preocupar-se per allò que passa directament dins els límits del seu terme municipal, sinó que ha d’estar amatent a tot allò que pugui afectar el futur de la comarca o del Penedès i per extensió a la ciutat. Els últims anys s’han estat desenvolupant plans territorials repartits per tota la geografia catalana que marquen certes directrius i objectius que haurien de seguir els diferents municipis a l’hora de fer polítiques d’urbanisme a mig i llarg termini. El que afecta Vilanova i la Geltrú és el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), que agrupa les comarques del Garraf, Alt Penedès, Baix Llobregat, els dos Vallès, el Maresme i el Barcelonès. Aquest pla defineix set ciutats al voltant de Barcelona que han de ser nodes de creixement de població, entre les quals hi ha Vilanova i Vilafranca. Aquestes ciutats han de concentrar la major part del creixement de la població en tota la zona que recull el pla. Al PTMB no es parla d’equipaments o de la creació d’ocupació, només es preocupa d’ubicar tota aquella gent que serà expulsada de la ciutat comtal pels alts preus de l’habitatge i de col·locar tota la previsió d’augment de població que fa. L’altre objectiu important del PTMB és definir una àmplia zona del territori com a espai de protecció especial, que són aquelles zones que no poden ser urbanitzades pel seu interès natural i/o agrari. En aquesta qualificació no hi estan inclosos els terrenys entre la C-31 i l’autopista Pau Casals, la qual cosa obre la porta a una futura urbanització. Però encara hi ha un fet més greu, tampoc no hi és la Platja Llarga. La Línia Orbital Ferroviària és una de les grans infraestructures de país projectades que afectaran a llarg termini la ciutat. Des de la CUP veiem positiva la unió amb ferrocarril de Vilanova amb Mataró rodejant Barcelona, però discrepem en alguns aspectes de com s’està projectant. No estem d’acord amb el ramal d’unió entre la LOF i l’actual línia de rodalies (R2) a la Millera-Platja Llarga ni amb la reserva de sòl que s’ha fet per construir un nou taller ferroviari a la Millera. Veiem bé la conservació de l’actual estació de tren de Vilanova, però creiem que és indispensable aprofitar aquesta gran infraestructura per solucionar d’una vegada el tall que suposa per a la ciutat l’actual línia de tren i creiem imprescindible soterrar-la.

12


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Un altre projecte que pot afectar la ciutat tot i ser una infraestructura situada fora de la comarca és el del Logis Penedès. Aquest important centre intermodal de mercaderies no només afecta Banyeres del Penedès i els pobles veïns. Aquest projecte parteix de la mateixa premissa que el PTMB: pensar en les comarques properes a Barcelona no com una zona amb una idiosincràsia i unes necessitats pròpies, sinó com una zona al servei de les necessitats de Barcelona i de grans poders econòmics. 18) Treballar per aconseguir sortir de l’actual Pla Territorial Metropolità de Barcelona i fer un pla territorial que afecti les comarques del Penedès, fet i pensat des del territori i pel territori i no pensant en aquestes comarques com una zona de servitud per a l’expansió econòmica de Barcelona. 19) Reclamar el soterrament de les línies de tren en tot el terme municipal de Vilanova des de La Platja Llarga fins a la sortida als Colls-Miralpeix. 20) Vetllar per la continuïtat de l’actual estació de ferrocarril de Vilanova i la Geltrú i els seus tallers. 21) Fer un seguiment exhaustiu de tots aquells plans supramunicipals que puguin afectar Vilanova i la Vegueria Penedès en general i presentar al·legacions en tots aquells aspectes que ens puguin semblar perjudicials per a la ciutat, la comarca i la vegueria. 22) Demanar activament la supressió del projecte del Logis Penedès.

ESPAI PÚBLIC Des de la CUP creiem que s’ha de replantejar el model de disseny de l’espai públic que s’està fent els últims anys. L’espai públic ha de convidar a la vida al carrer i recuperar el model mediterrani de relacions socials a l’aire lliure. Les zones de vianants totalment grises, les places sense bancs còmodes ni ombres i cert tipus de mobiliari urbà no conviden pas que els vilanovins es facin seus els espais comuns de la ciutat. En aquest sentit, quan es fan actuacions importants a la via pública, s’ha de pensar a mantenir una certa varietat d’ús d’aquests espais i una certa polivalència per tal de poder-hi fer després actes, fora dels que s’utilitzen habitualment.

13


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

A més, hem de ser conscients que vivim en una zona amb poques precipitacions i amb recurrents sequeres que ens han de fer reflexionar sobre la jardineria de la ciutat. S’han de fomentar les espècies autòctones, que necessiten menys aigua i menys manteniment, per sobre d’altres tipus de flora. No podem plantejar la ciutat com si fos una ciutat del nord d’Europa amb parterres de gespa, i encara menys a les zones més properes al mar. Per tant, plantegem: 23) Canviar el model de places eminentment grises que s’estan construint a la ciutat. S’ha de tendir a fer places amb més ombra, més vegetació i bancs més còmodes. 24) Quan es fan actuacions importants als carrers i places, mirar de garantir una major polivalència dels espais resultants per poder-hi fer després la màxima diversitat d’actes possible. 25) Redoblar els esforços de control per tal de millorar la qualitat de l’obra pública i evitar així la ràpida degradació de les obres realitzades a la ciutat. 26) Treballar per eliminar el cablejat d’electricitat i telèfon que penja de moltes façanes de la ciutat. 27) Intentar defugir el mobiliari urbà estàndard que podem veure a la ciutat, igual que a la majoria de les ciutats del nostre voltant, sobretot de l’àrea metropolitana, per intentar donar un caràcter més diferenciat a la ciutat, amb un mobiliari que li doni un punt de color i innovació. 28) Prioritzar la vegetació autòctona a la ciutat per sobre d’altres espècies forànies que necessiten més manteniment i aigua per a la seva conservació. 29) Millorar el manteniment dels nostres parcs, especialment del Parc de la Torre d’Enveja, del Parc de Ribes Roges i del Parc Gumà i Ferran 30) Fomentar la instal·lació de jardineres als balcons de la ciutat. 31) Treballar per reurbanitzar la façana marítima, especialment en la zona compresa entre la Rambla Pirelli i el Torrent de la Pastera. 32) Seguir treballant per aconseguir la Llei de Barris per al barri de Baix-a-Mar. 33) Buscar una solució definitiva per adecentar l’aparcament i els accessos a la Platja del Far. Considerar l’opció d’habilitar un aparcament a la zona de la Ronda Europa amb un servei de autobusos llançadora cap a les diverses platges vilanovines.

14


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

34) Intentar arribar a acords amb els propietaris de solars en zones on es preveu que passaran molts anys abans que s’edifiquin per fer-hi horts urbans o aparcaments. 35) Redissenyar i remodelar el Parc de Ribes Roges. 36) Augmentar significativament les fonts públiques existents a la ciutat i millorar el manteniment de les que hi ha actualment. 37) Pressionar l’empresa ENDESA perquè elimini els transformadors que hi ha a l’entrada del Passeig Marítim per la Ronda Europa i al capdamunt de la nova Rambla del Far.

15


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

Habitatge

L’accés a un habitatge digne és un dret que ha de ser universal i hauria de ser una de les principals finalitats de les administracions, i especialment dels ajuntaments, tot i que en el marc de la legislació actual, que deixa gran part dels aspectes que influeixen més en el preu de l’habitatge en mans del sector privat, els ajuntaments no tenen gaires eines al seu abast per influir-hi.

Mentre la ciutat ha anat creixent, i fins a la crisi immobiliària actual, hi havia una mancança de pisos al mercat de lloguer, tot i haver-hi un gran nombre de pisos buits a la ciutat consolidada. A la CUP creiem que des de l’Ajuntament s’han de fer totes les polítiques possibles per tal de convèncer o forçar els propietaris d’aquests pisos buits a posarlos al mercat de lloguer i facilitar-los-ho en el moment en què vulguin fer-ho. Una altra de les maneres que té l’Ajuntament d’incidir sobre l’accés a l’habitatge és la construcció de pisos de protecció oficial. A la ciutat hi ha un dèficit històric d’aquest tipus d’habitatge si ho comparem amb ciutats properes o de dimensions similars. A més, considerem que els pisos protegits que es fan des de l’Ajuntament haurien de ser en règim de lloguer i no pas de compra. El lloguer permet una major rotació i un major control per part de l’Ajuntament d’aquest tipus d’habitatge que es fa en sòl municipal, a més d’ampliar el patrimoni municipal. Un element central de les polítiques en matèria de dret a l’habitatge és l’Oficina Municipal de l’Habitage. Creiem que l’Ajuntament hauria d’incrementar els seus esforços en aquesta oficina per tal d’augmentar la mediació entre propietaris i llogaters i augmentar el parc de pisos de lloguer a la ciutat. 16


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

L’augment alarmant de desnonaments que està provocant l’actual crisi econòmica fa imprescindible que l’Ajuntament pugui posar eines a l’abast de les famílies que es troben en aquesta situació. Per tant, creiem que l’Oficina Municipal de l’Habitatge hauria d’actuar com a mediador entre els bancs i caixes i els propietaris per tal de mirar de renegociar les hipoteques i assessorar legalment els desnonats. L’Ajuntament hauria de tenir alguns pisos destinats a solucionar temporalment els casos més urgents per desnonaments d’aquelles persones amb menys xarxa social que no tinguin cap possibilitat immediata d’habitatge de substitució. Per tant, proposem: 38) Fer un reglament municipal de pisos buits que permeti, mentre no hi hagi legislació autonòmica, poder aplicar el recàrrec sobre l’IBI per aquest tipus de pisos, tal com està contemplat a les Ordenances Municipals, en una normativa que no es pot aplicar perquè no està definit què és un pis buit. 39) Elaborar de forma immediata el Pla Local de l’Habitatge, que és el que ha de definir les polítiques municipals en matèria d’habitatge a mig termini, a més de fer una anàlisi exhaustiva de la situació actual. Entre altres qüestions, hauria d’incloure un estudi exhaustiu dels pisos buits a la ciutat. 40) Augmentar els recursos de l’Oficina Local de l’Habitatge per tal que pugui augmentar la seva tasca de recerca activa d’habitatge de lloguer, ajudar a tramitar les ajudes en matèria d’habitatge i assessorar i ajudar les famílies immerses en processos de desnonament. L’objectiu final ha de ser que l’oficina es converteixi en un referent pel que fa a qualsevol tipus de consulta sobre habitatge, el primer punt on vagin tant aquelles persones que volen llogar un habitatge com els propietaris que vulguin posar els seus immobles al mercat de lloguer. 41) Contemplar ajudes a la rehabilitació a aquelles persones que ofereixin habitatge de lloguer a través de l’oficina local de l’habitatge, a canvi que els preus d’aquests lloguers estiguin regulats per l’Ajuntament. Aquestes ajudes es recuperarien amb una part del lloguer mensual. 42) Prioritzar a través de l’oficina local de l’habitatge els lloguers a les persones més desafavorides; cal que siguin aquestes persones les que disposin de més facilitats per aprofitar les ajudes que s’ofereixen des de l’administració en matèria de garanties als propietaris. 43) Centrar més esforços en la construcció d’habitatge de lloguer protegit, prioritzant -la per sobre de la vivenda protegida de propietat, i utilitzant també en aquells casos en què això sigui possible els pisos superiors del sòl destinat a equipaments.

17


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

44) Prioritzar de manera molt important en l’adjudicació de pisos de protecció oficial aquelles persones que portin més temps empadronades a la ciutat. Treballar per aconseguir que se segueixin aquests mateixos criteris en els pisos de la Generalitat i les obres socials de les caixes d’estalvis. 45) Assegurar una cartera mínima de pisos per tal de cobrir temporalment aquelles necessitats més urgents de les persones desnonades a la ciutat, que també podrien utilitzar-se en altres casos extrems com els de violència de gènere. 46) Obligar que els edificis de nova construcció incloguin una zona específica i segura d’aparcament de bicicletes.

EQUIPAMENTS Històricament la ciutat de Vilanova ha tingut una mancança d’equipaments públics, però sobretot una manca de terrenys on construir-ne. Això representa un gran problema per a la ciutat ja que, quan se cedeixen a l’Ajuntament terrenys per a equipaments en el desenvolupament d’un nou sector urbanístic, aquests terrenys no s’utilitzen per construir els equipaments necessaris per a aquests nous habitatges sinó per intentar solucionar les mancances que ja té la ciutat consolidada. Això ens ha fet entrar en un bucle segons el qual s’urbanitza per poder fer els equipaments necessaris i, quan s’edifiquen els pisos nous, ja es tornen a necessitar més equipaments. Però no només això, actualment ja hem arribat al punt d’haver d’intercanviar terrenys per drets urbanístics a l’Ortoll (en el cas del Pavelló del Garraf), de començar a gastar les zones d’equipaments que pertocaran en la urbanització que volen fer a l’Ortoll (cas de la nova comissaria de la Policia Local) o de tenir gran part dels terrenys d’equipaments de l’Eixample Nord ja reservats per al possible nou hospital. Encara és pitjor el fet de requalificar terrenys destinats a equipaments per edificar-hi pisos en zones properes al centre de la ciutat, on manquen clarament més equipaments, com passarà amb la propera venda dels terrenys que avui ocupa la comissaria de la Policia Local. Des de la CUP creiem que s’han de començar a plantejar polítiques públiques més valentes pel bé de la ciutat, com és l’expropiació de terrenys no urbanitzables per requalificar-los com a equipaments. A més, veient la manca de d’equipaments a la ciutat, sobta veure com hi ha locals privats propietat d’algunes confessions religioses que no s’utilitzen o que estan molt infrautilitzats. Però, tot i la mancança d’edificis per a equipaments o terrenys per a aquests usos, també podem trobar diversos edificis que es podrien utilitzar però que actualment es troben buits o amb una ocupació molt menor que la que podrien tenir, com ara els antics jutjats del carrer de Sant Joan o l’edifici de les calderes a l’Eixample de Mar. La ciutat també disposa d’un espai molt interessant com és el Trajo de Garbí, que entenem que està totalment desaprofitat. Des de la CUP proposem fer-hi un equipament per a la ciutat que no afecti visual-

18


Programa polític eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

ment el paisatge. Concretament, creiem que seria un espai ideal per instal·lar-hi un auditori multifuncional a l’aire lliure en forma d’amfiteatre per fer-hi tot tipus d’espectacles de mitjà i gran format. Creiem que seria un espai idíl·lic per instal·lar-hi un equipament d’aquestes característiques. Proposem: 47) Estudiar la construcció d’un auditori polivalent a l‘aire lliure en forma d’amfiteatre a la zona del Trajo de Garbí. 48) Estudiar la possibilitat d’expropiar terrenys no urbanitzables per requalificar-los com a zones d’equipaments. 49) Acabar amb el canvi d’usos, i posterior venda, de terrenys destinats a equipaments. 50) Acabar amb les polítiques d’anar gastant terrenys d’equipaments a l’Ortoll o fent permutes per drets urbanístics en aquest sector. 51) Acabar amb la cessió de terrenys d’equipaments a confessions religioses per construir-hi temples. 52) Iniciar negociacions amb les confessions religioses que disposen de locals sense utilitzar o infrautilitzats a la ciutat per tal que l’Ajuntament pugui gestionar-los i donar-los una finalitat diferent, arribant a plantejar la municipalització en aquells casos en què no hi pugui haver un acord. 53) Fer un procés participatiu per definir quins han de ser els usos de l’edifici de les calderes al sector de l’Eixample de Mar i dels antics jutjats al carrer de Sant Joan. 54) Fer un skatepark al parc de l’Eixample de Mar per descongestionar l’actual de la rambla Sant Jordi i donar més vida i activitat al parc durant tot l’any.

19


Programa polĂ­tic eleccions municipals 2011

Candidatura d’Unitat Popular

! M ou fi txa

20

Programa Polític 1/8  

Per una Vilanova habitable MOVEM FITXA Urbanisme / Habitatge

Advertisement