La Busca | Abril 2017

Núm. 12

La Busca de Vilanova i la Geltrú

2 EDITORIAL | 3 LA PUJADA D’IMPOSTOS DEL GOVERN | 4 LES NOSTRES MOCIONS | 5 COMPTES CLARS | MINORIA ABSOLUTA | 6 DEFENSEM EL TERRITORI | 7 APUNTS MUNICIPALS | 8-9 UNA DÈCADA DE LA CUP A L’AJUNTAMENT | 10 SANT TORNEM-HI AMB L’ESPECULACIÓ | 11 EL CAS MONTORO | 12-13 DE BAT A BAT | 14 ENTREVISTA A QUIM ARRUFAT | 15 LITORAL CULTURAL

Abril 2017

2

Sociovergència un projecte en via morta

FOTO | Premsa Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

E

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

ls tempos de la política són una altra cosa. El rellotge corre de pressa. De vegades, fins i tot, els dies de la política es precipiten. Tot feia pensar que coincidint amb l’equador del mandat, res no havia canviat al panorama vilanoví; que la sociovergència feia i desfeia amb el suport gairebé incondicional dels grups municipals de la dreta espanyola abraçant l’esperpent. Mai un suport polític havia estat supeditat a un preu tan assequible. Ja ho havíem esmentat en unes altres pàgines: convergents i socialistes governaven en minoria, però l’aritmètica propiciava que se sentissin còmodes gestionant la grisor que ells mateixos han generat mentre han ocupat parcel·les de poder. La sortida del govern dels regidors Ariadna Llorens i David Montes, a més de dinamitar el mandat i hipotecar els propers dos anys, ha col·locat el govern en una situació molt vulnerable a ulls de tothom. L’estratègia de xutar la pilota endavant ja no serà suficient.

L’única aposta política del govern sociovergent és anar fent; qui dia passa any empeny i un pedaç taparà l’altre No deixa de ser curiós i prou simptomàtic que la denúncia dels dos regidors sortints coincideixin en molts aspectes amb reflexions que hem anat subratllant des que començà el mandat. Una gran majoria social a la ciutat ja n’és del tot conscient: dos anys de singladura han estat suficients per certificar que convergents i socialistes governen sense tenir definides unes línies estratègiques que atorguin visibilitat a un projecte de ciutat: tot és façana.

L’única aposta política és anar fent; qui dia passa any empeny i un pedaç taparà l’altre. La caricatura del lampista estressat a temps complert seria del tot escaient. La sociovergència actua d’una manera acrítica, sense oferir cap explicació. Uns i altres mai

no han tingut la transparència incorporada al seu codi genètic. L’única ambició, si l’han tinguda, és que algú torni a creure un projecte polític que ja ha entrat de manera irremeiable en via morta. En una conjuntura econòmica en la qual el govern gestiona les engrunes d’una dècada d’una crisi galopant, socialistes i convergents han fet de la inèrcia una manera de fer, sense cap necessitat de capgirar les maneres: “això sempre s’ha fet així”, afirmen cofois i sense fer autocrítica.

Han fet de la inèrcia una manera de fer, sense cap necessitat de capgirar les maneres: “això sempre s’ha fet així” A la CUP de Vilanova i la Geltrú som conscients de la relativa capacitat d’incidència que tenim dins del saló de plens. Si fins ara comprovàvem com el rodet sociovergent aprovava mocions a tort i dret per a desar-les en un calaix per manca de voluntat política, en endavant assistirem a la inacció de nou regidors amb un recorregut periclitat envers una oposició d’onze que pot posar alternatives sobre la taula. Després de la crisi de govern de finals de març, és ben factible que les dinàmiques canviïn i moltes iniciatives polítiques siguin “congelades” per uns governants mancats de legitimitat. Fer política dins del saló de plens requereix d’una bona dosi d’energia per vèncer l’ensopiment i la mediocritat. La qualitat del debat s’ha degradat a límits intolerants amb el vistiplau de l’alcaldessa, i no són gens estranys els dies en què hem d’assistir a escenes surrealistes impròpies de qualsevol cenacle polític. Triomfa el filibusterisme: dir molt per a no dir res. No obstant això, aquesta conjuntura no ha d’esdevenir cap excusa per fiscalitzar el dia a dia de l’actualitat política local per més que l’actual govern prefereixi recolzar la seva acció política, inclosos els pressupostos, amb el beneplàcit de la dreta espanyola. No ens podem permetre el luxe de deixar-los fer, ni ens en cansarem de presentar noves alternatives.

En endavant assistirem a la inacció de nou regidors amb un recorregut periclitat envers una oposició d’onze que pot posar alternatives sobre la taula De la mateixa manera, la tasca dins de la institució no ens pot distreure de redoblar la lluita al carrer conformant o fent costat als moviments socials.

Hem de vinclar nous engranatges i complicitats per revertir les hegemonies a mig termini. No ens enganyarem: no podrem efectuar grans transformacions mentre no governem. No podrem reactivar la lluita institucional si no hi ha una alteració definitiva de l’statu quo.

El 27 de maig farà una dècada que l’esquerra independentista vilanovina va entrar al consistori per reivindicar amb rebel·lia l’ecologia, el feminisme, la transformació política, l’alliberament polític i cultural dels Països Catalans des del municipalisme.

Pels volts de maig la farem grossa, i ho volem celebrar amb vosaltres. L’efemèride, però, ens ha de servir per a aturar-nos i fer balanç: reflexionar la ciutat i reflexionar-nos mirant endins, amb mirada autocrítica i sense caure en l’autocomplaença.

No ens podem permetre el luxe de deixar-los fer, ni ens en cansarem de presentar noves alternatives

3

Què s’amaga rere la pujada d’impostos del govern?

Ens acusen de ser el partit del No, perquè així desvien l’atenció de la seva brutal pujada d’impostos La subvenció fantasma Mentre el deute creix anualment, la capacitat de fer polítiques redistributives -augmentar les ajudes socials, facilitar l’accés dels nuclis familiars amb rendes més baixes a les llars d’infants i a les escoles municipals, potenciar polítiques d’ocupació, obligar els grans tenidors a posar els pisos buits al mercat de lloguer, etcètera- requeriria un esforç encara més gran per part de l’Ajuntament per reduir despeses supèrflues i per aconseguir ingressos extraordinaris. El problema és que, com que no té cap idea més enllà d’organitzar fires i fer-se fotos, el govern de Lloveras, en lloc de buscar diners en base a projectes definits, es va empescar uns ingressos imaginaris.

Els pressupostos de 2016 incloïen una partida d’1,5 milions d’euros en concepte de “subvenció Diputació” que finalment han quedat en 300 mil euros. És a dir, 1,2 milions menys dels que estaven previstos.

Com que no té cap idea més enllà d’organitzar fires i fer-se fotos, el govern de Lloveras, en lloc de buscar diners en base a projectes definits, es va empescar uns ingressos imaginaris L’única recepta, apujar impostos La falta d’imaginació i d’empenta s’ha de sumar a la creativitat comptable del govern. Seguint els criteris de la Sindicatura de Comptes, el forat de tresoreria seria més gros que la xifra que figura en la liquidació dels pressupostos de l’any passat. Aquest aspecte és important, en la mesura que la llei obliga a cobrir el romanent de tresoreria negatiu amb un préstec.

Això significa que, a part dels milions de deute viu que ja té l’Ajuntament, cada any hem d’anar demanant préstecs per equilibrar els comptes. Aquesta és la raó de fons de la pujada d’impostos.

Són les vilanovines qui pagaran aquest desgavell econòmic i polític a través de la pujada d’impostos més gran, si no anem errats, des del final de la dictadura. Estem parlant d’una pujada d’IBI (Impost de Béns Immobles) que reportarà més d’un 20% d’ingressos més que l’any passat, tot i que, segons ens han fet arribar algunes veïnes, hi ha casos en què es duplica i triplica el rebut de l’any passat. Una pujada que repercuteix en nombrosos àmbits, començant pel mercat de lloguer. Òbviament, el teixit productiu també patirà aquesta pujada, amb l’afectació consegüent per al mercat de treball.

La nostra proposta, revertir la desigualtat El pitjor de tot és que l’augment de recaptació no es destina a mesures d’equitat, que redistribueixin la

riquesa, sinó que reforça la desigualtat existent. En aquesta tessitura, els grups de SOM VNG, Esquerra i CUP vam fer una proposta per augmentar recursos a serveis socials, plans d’ocupació i diferents polítiques destinades a enfortir el sector públic. L’empobriment i l’augment de l’exclusió social de moltes vilanovines és una situació difícil de solucionar, però la reflexio que fèiem els grups és que l’administració local ha de ser l’últim bastió, el suport més ferm d’aquestes persones quan tota la resta falla.

Són les vilanovines qui pagaran aquest desgavell econòmic i polític a través de la pujada d’impostos més gran des del final de la dictadura La negociació, que segons sembla ha acabat per decantar la sortida de dos regidors del govern, va ser curta. El govern no volia tocar ni una coma de la seva proposta inicial i va aconseguir un acord amb PP i una regidora escindida de Ciutadans a canvi de res.

Lamentablement, no vam ser capaços d’evitar que PSC i CiU pactessin amb la dreta. Malgrat tot, més val quedar-se amb la bona notícia: per primera vegada, tres forces amb ganes de canviar les dinàmiques conservadores dels partits de sempre s’han posat d’acord per bastir un projecte de pressupostos que té com a prioritat reduir la desigualtat. Avui, la suma d’aquestes tres forces té més regidors que el govern.

SOM VNG, Esquerra i CUP vam fer una proposta per augmentar els recursos a serveis socials, a plans d’ocupació i a diferents polítiques destinades a millorar i enfortir el sector públic

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

F

a temps que el govern i alguns periodistes i comentaristes locals han penjat la llufa a la CUP de Vilanova i la Geltrú de votar en contra de tot. La veritat és que som l’únic grup de l’oposició que ha fet propostes concretes sobre els pressupostos els dos anys d’aquest mandat. El govern sociovergent acusa la CUP de ser el partit del No, perquè així desvia l’atenció de la seva brutal pujada d’impostos.

Aquest fet és allò de què no volen parlar ni l’alcaldessa Lloveras ni el portaveu, Juan Luis Ruiz, ni la regidora d’hisenda, Glòria Garcia. És més fàcil carregar contra l’oposició que donar explicacions sobre el perquè d’un increment dels impostos que reportarà més de 5,5 milions d’euros respecte a l’any passat. Ja que el govern no ho fa, aprofitarem aquestes línies per fer-ho nosaltres.

4

Les nostres mocions Resum de les mocions presentades de maig de 2016 a abril de 2017

Denúncia dels crims del franquisme

Presentada amb ERC i SOM VNG perquè l’Ajuntament interposi una querella per tal que s’investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista que van afectar veïns i veïnes del municipi.

A favor: CIU, PSC, ERC, SOM VNG, C’S, regidora no adscrita i CUP | En contra: PP

Com veieu, la majoria de mocions han estat aprovades, però ben poques executades per part del govern. Aquest és el seu respecte per les decisions sobiranes del ple municipal

Contaminació ambiental a Les Llunes

Presentada per tota l’oposició, demanava un estudi i una taula de seguiment de la contaminació de Componentes VNG i instar la Diputació a instal·lar una estació de mesura de soroll al sector Les Llunes.

S’aprova per unanimitat

Zona de vianants al camí de Sant Gervasi

Presentada amb ERC i SOM VNG, pretenia limitar el trànsit motoritzat al camí de Sant Gervasi, en el tram que va de l’Escola Llebetx a l’avinguda Montseny, així com la senyalització de la zona i la millora del camí.

S’aprova per unanimitat

Campanya “Casa Nostra, Casa Vostra”

Presentada amb SOM VNG, CIU, PSC i ERC, ens adheria al manifest de la campanya, facilitava espais i equipaments municipals per desenvolupar activitats o distribuir el material per acollir persones refugiades.

S’aprova per unanimitat

FOTO | Marta Moreno

Transparència i facilitació del treball de l’oposició

Millora de l’estació de Rodalies

Suport a la plataforma feminicido.net

Jornades gastronòmiques relacionades amb els productes mariners

Suport al sector pesquer vilanoví

Abonament conjunt de museus de la ciutat

Proposta perquè el web municipal contempli la descripció dels acords del ple incorporant el sentit del vot dels partits i perquè el mateix portal actualitzi l’estat d’execució de totes les mocions aprovades.

S’aprova per unanimitat

Realitzar unes jornades gastronòmiques relacionades amb els productes mariners, incloses en els actes de les diferents promocions turístiques de la ciutat.

S’aprova per unanimitat

Promoció de la cuina i els productes mariners al comerç local

Recollir a les ordenances fiscals de 2017 mesures que afavoreixin els comerços i restauradors que certifiquin un determinat volum de compra de productes mariners provinents de la llotja vilanovina.

S’aprova per unanimitat

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

Suport a la Coordinadora d’Entitats en defensa del teixit associatiu

Presentada amb SOM VNG i ERC, demanava suport econòmic a les entitats culturals així com facilitar la cessió d’espais. També cercava la defensa legal de les activitats culturals del teixit associatiu i la recuperació del Molí de Mar com a espai cultural.

S’aprova per unanimitat

Manteniment del Tingladu 2016 a la plaça de les Neus

Que la novena edició del festival organitzat per Can Pistraus es continués celebrant a la plaça de les Neus, acollint-se a l’article 16.5 de l’Ordenança municipal de soroll i a la normativa sobre espectacles recreatius.

A favor: CUP, ERC i SOM VNG | En contra: CIU, PSC, C’s, PP i regidora no adscrita.

Defensa del sistema públic de pensions

Iaioflautes i Marea Pensionista reclamaven un millor sistema de pensions i demanaven suport a la seva campanya de recollida de signatures.

A favor: CIU, PSC, ERC, SOM VNG, C’s, regidora no adscrita i CUP | Abstencions: PP

Sol·licitar a Renfe i la Generalitat que les taquilles restin obertes mentre circulin trens, que les màquines de venda funcionin correctament i que l’estació disposi de personal suficient i lavabos públics oberts.

A favor: CIU, PSC, ERC, SOM VNG, C’s, regidora no adscrita i CUP | En contra: PP Que s’abordin les problemàtiques del port que afecten competències municipals, estudiar les causes de la desaparició d’espècies de mol·luscs i bivalves, o la unificació d’horaris de pesca de tot el litoral.

A favor: CIU, PSC, ERC, SOM VNG, PP, regidora no adscrita i CUP | Abstenció: C’s

Reaprofitament dels excedents d’aliments de les escoles i restaurants Creació d’un programa de reaprofitament alimentari per canalitzar els excedents cap a col·lectius vulnerables. Realitzar un estudi, prova pilot i accions formatives en la gestió d’excedents alimentaris.

S’aprova per unanimitat

Millora de l’atenció sanitària a la comarca

Iaioflautes i Marea Pensionista demanaven reobrir els CAP de guàrdia les 24h. a la comarca, posar una parada de transport nocturn a l’hospital de Sant Camil i ampliar serveis sanitaris retallats els últims anys.

S’aprova per unanimitat

Allotjament per a les persones sense sostre

Que l’Ajuntament fos mecenes de feminicidio.net, que es dedica a comptabilitzar, informar i lluitar contra la violència masclista mitjançant el recompte independent i rigorós dels feminicidis comesos a l’Estat.

A favor: SOM VNG i CUP | En contra: CIU, PSC, C’s i PP Abstencions: ERC i la regidora no adscrita.

Iniciativa per la creació d’un abonament per al conjunt de museus existents a la ciutat .

S’aprova per unanimitat

Suport al “Rober” de l’Associació Alé

Proposta que cerca la cessió d’un espai de titularitat municipal amb les condicions adequades per tal que l’entitat pugui gestionar el servei gratuït de rober.

S’aprova per unanimitat

Millora de continguts de Canal Blau

Creació d’un Consell Assessor en Comunicació que tinguin com a missió traçar les línies estratègiques generals en matèria de comunicació de Canal Blau.

A favor: SOM VNG i CUP | En contra: CIU ,PSC, C’S, PP i regidora no adscrita | Abstencions: ERC

Paritat al nomenclàtor de carrers

Presentada amb SOM VNG a instàncies del Casal de Dones perquè els carrers i equipaments municipals assoleixin la paritat de gènere i acabar amb l’hegemonia masculina. També contemplava que la Plataforma Centre Multiserveis es digués Frederica Montseny.

S’aprova per unanimitat

Proposta per variar els paràmetres per acollir als mòduls de St Antoni aquelles persones que ho necessitin per la seva situació de “sense sostre”; al mateix temps, fer seguiment de les persones que viuen al carrer en situació de vulnerabilitat.

S’aprova per unanimitat

Municipalització de la neteja d’edificis i consergeria

Empadronament de persones que viuen en ocupació precària

Solidaritat amb els treballadors de Renfe

Presentada amb SOM VNG per resoldre urgentment les peticions d’empadronament pendents d’aquelles persones que es troben en situació precària.

A favor: ERC, SOM VNG, C’s i CUP | En contra: CIU i PSC | Abstencions: PP i regidora no adscrita.

Presentada amb ERC i SOM VNG, demanava la municipalització d’aquests serveis, per millorar-ne la qualitat així com les condicions laborals del personal.

S’aprova per unanimitat Presentada amb SOM VNG per tal que el ple expressés la seva solidaritat amb els vuit treballadors acomiadats per una de les subcontractes de Renfe als tallers vilanovins. La proposta, a més, instava Renfe i l’empresa subcontractada a cercar una solució.

S’aprova per unanimitat

5

Comptes clars

FOTO | Premsa Ajuntament de Vilanova i la Geltrú

BALANÇ 2016-2017 Subvenció grup municipal Donació regidors Quotes militants i simpatitzants Vendes

TOTAL DESPESES

Aportació Ateneu (local i subm.)

Compensació regidors Sou alliberat Quota CUP Nacional Grup Quota CUP Nacional regidors Quota CUP Nacional militants Secretaria Material Revista Campanyes i actes Moviments socials Estalvi Eleccions municipals Despeses de transport Altres

TOTAL

16.256,60€ 30.189,59 € 4.115,00 € 345,97 €

50.907,16 €

Minoria absoluta

10.000,00 € 7.577,30 € 15.508,29 € 1.625,70 € 3.018,95 € 1.360,00 € 1.988,64 € 282,51 € 3.119,38 € 1.268,23 € 1.080,87 € 3.000,00 € 129,75 € 105,00 €

50.064,62 €

Com cada any, presentem els nostres comptes a tota la ciutadania. Com en els anys anteriors, a la CUP financem la nostra activitat a través de tres vies: la subvenció pel grup municipal, els sous dels regidors i les quotes de la militància. A més d’aquests ingressos, també podem comptar com a aportació econòmica indirecta el sou de l’auxiliar administratiu a mitja jornada que té el grup municipal i que cobra directament de l’Ajuntament (906,07€ amb 14 pagues).

Les despeses més importants han estat, en primer lloc, i tal com vam començar a fer l’any 2011, la col·laboració amb l’Ateneu Vilanoví en el manteniment i gestió del local, que a més és on es troba la nostra seu social. Amb aquesta col·laboració, l’Ateneu es fa càrrec de tots els serveis necessaris –telèfon, aigua i electricitat– per a la nostra activitat diària.

En segon lloc, la compensació dels regidors pel sou que no perceben però que sí que els computa en les seves rendes. Així mateix, hi ha hagut compensacions a alguns regidors per la pèrdua d’ingressos externs o ajudes i despeses de transport.

A més, cal tenir en compte l’aportació obligatòria al Secretariat Nacional de la CUP d’un deu per cent dels ingressos percebuts.

Altres despeses importants són l’elaboració i el repartiment de la revista La Busca i diversos actes i campanyes, com la relacionada amb l’Eixample Nord, per a la qual s’ha hagut de buscar assessorament legal extern.

Continuant el que es va iniciar l’any 2012, a més, s’han fet aportacions econòmiques a diversos moviments socials.

Per acabar, continuem estalviant tres mil euros anuals per a les properes Eleccions municipals, per tal de no haver de recórrer a l’endeutament i a la submissió a les entitats financeres.

L

a dimissió dels regidors del grup municipal de CiU Ariadna Llorens i David Montes ha deixat el govern en franca minoria. Els càrrecs electes sortints han passat a ser regidors no adscrits dins dels grups de l’oposició.

La mateixa nit en què Llorens i Montes certificaven la seva sortida acusant els seus companys de govern de ser opacs i de no tenir un projecte de ciutat al darrere, la CUP de Vilanova va emetre un comunicat per reiterar l’absència de transparència i la manca de rumb del govern vilanoví i per exposar que una bona part de la majoria social de la ciutat ja n’era conscient, d’aquesta situació. No deixa de ser prou eloqüent que els regidors dimitits del govern fessin servir la mateixa descripció de l’actual estat de les coses que hem vingut denunciant des de l’oposició.

Des de la CUP hem compartit l’anàlisi amb la majoria alternativa que conformem amb ERC i Som VNG per defensar que la situació és insostenible i que la ciutat es mereix un govern més seriós. L’alternativa, com dèiem, hi és i suma més regidors i regidores que el mateix govern. De fet, ja fa més d’un any que els tres grups municipals havien formalitzat la mateixa queixa davant la premsa. La sensació imperant és que el mandat actual s’haurà esgotat si no varien les lògiques i les maneres de fer d’un govern poc acostumat a negociar i a pactar, enderiat fins al moment a gestionar les engrunes i anar tapant forats. Les tres formacions, malgrat les diferències que puguem mantenir, ens hem avingut i hem endegat un treball regular i conjunt per posar una alternativa i acabar amb l’estancament del projecte sociovergent.

ERC, SOM VNG i la CUP ens hem avingut i hem endegat un treball regular i conjunt per posar una alternativa i acabar amb l’estancament sociovergent

En les seves declaracions públiques, els representants del govern ens demanen una responsabilitat que no han mantingut en cap moment. Han buidat la paraula sinceritat de tot el seu contingut i no han estat capaços fins ara d’exposar públicament una mínima autocrítica. En aquesta conjuntura, les tres formacions ens vam plantejar la possibilitat de promoure una moció de censura. Tanmateix, la impossibilitat d’una suma amb la dreta espanyola i les lleis han impedit que fructifiqués. El govern, conformat per un partit que es diu independentista i per una altra força que es qualifica d’esquerres, no ha tingut cap escrúpol a fer-ho. Només cal que recordem que el govern actual va fer servir el Partit Popular i la regidora no adscrita com a crossa per aprovar els pressupostos. D’ara endavant, ens hem compromès a fer una oposició ferma i constructiva.

Igualment, cercarem alternatives per revertir la situació actual de desgovern. Alhora, vam emplaçar el govern sociovergent a actuar amb responsabilitat i a plegar, en cas de no ser conscients de la seva debilitat.

Vilanova i la Geltrú necessita un govern actiu, obert i plural que tingui propostes concretes per impulsar l’economia, els drets socials, la cultura i la participació democràtica. Els darrers dos anys, Vilanova ha perdut temps amb un govern aturat, gris, sense projecte i sense iniciativa, que a més ha generat malestar en amplis sectors de la societat activa i no ha aportat propostes ni iniciatives en quasi cap àmbit

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

INGRESSOS

6

Seguim defensant el territori

L

a de l’Eixample Nord és una lluita que ha durat i encara durarà anys, si les coses no fan un gir inesperat.

Ara fa gairebé un any, el maig de 2016, el govern va desbloquejar el projecte i va aconseguir que s’aprovés inicialment. Tots els grups del ple excepte la CUP i SOM VNG van votar-hi a favor.

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

Aquest és un pas important en el desenvolupament d’aquest macroprojecte, però la batalla no està ni molt menys perduda. L’aprovació inicial és simplement un tràmit, important i necessari, però no suficient. I no està gens clar que el projecte arribi a bon port. De fet, ni el mateix govern pot tenir la certesa que ho faci, atès que hi ha moltes administracions i organismes que li han de donar el vis-i-plau. I atès que l’oposició al projecte creix com més passen els dies. La incertesa, doncs, plana a l’ambient.

Des de la CUP ja vam dir, aleshores, que no ens quedaríem plegades de braços veient com el govern tira endavant aquest projecte irracional i desorbitat, que no té cabuda en un moment de crisi i de sobre-oferta d’habitatge construït, un moment en què la ciutat, com a conseqüència de la mala planificació del passat, té 6 barris a mig construir i un mínim de 2.000 habitatges buits.

Ni el mateix govern pot tenir la certesa que el projecte de l’Eixample Nord arribi a bon port Vam dir que lluitaríem amb tots els nostres mitjans perquè aquest projecte no tiri endavant, perquè estem convençudes que és un projecte purament especulatiu que hipotecarà el nostre territori i generarà encara més deute per a les generacions presents i futures.

I ho estem fent. Estem defensant el territori des de diversos fronts: al ple ens vam oposar a l’aprovació

del projecte. Vam presentar al·legacions a l’aprovació inicial amb el suport d’un advocat expert en urbanisme i de 500 persones a títol particular.

Al carrer, participem de la reactivació de la plataforma Parlem (ara Plataforma Aturem l’Eixample Nord), formada per diverses entitats i persones, i que a través de la campanya #aturemleixamplenord segueix sumant adhesions i fent créixer la base social contra el projecte i a favor de la preservació del territori. [1] A la CUP estem convençudes que el projecte és il·legal i que la tramitació del mateix hauria de quedar aturada per les al·legacions que vam presentar, i que posen de relleu que hi ha una sèrie de preceptes legals que no s’estan complint i que haurien de fer replantejar-lo globalment. [2] Tot i així, si l’Ajuntament deceix no acceptar les nostres al·legacions encara quedarien com a mínim tres tràmits més. Un procés que com a mínim s’allargarà encara un any i mig més, i durant el qual poden passar moltes coses.

En tot cas, la batalla segueix al carrer. Recordem que la protecció de la Platja Llarga va ser possible gràcies a la mobilització popular. I l’aturada d’aquest projecte sense sentit també pot ser-ho. És per això que cal insistir, no relaxar-nos, seguir manifestant el nostre posicionament en contra del projecte i cercar totes les vies possibles perquè no tiri endavant. No defallim!

En el seu treball de fi de grau, aplica la metodologia indicada per l'Institut d'Estadística de Catalunya per fer la projecció d'àmbit municipal i en compara les dades amb les del projecte Eixample Nord.

L'estudi acaba de sortir a la llum i la seva conclusió és contundent: el projecte es basa en un estudi demogràfic pobre i amb unes projeccions de població que estan desfasades, la qual cosa invalida el projecte i fa que s'hagi de replantejar totalment.

Un argument clau i incontestable que s'afegeix als que ja teníem. A més, remarca que la previsió de creixement realitzada per l'Ajuntament està sobreestimada, de manera que no s'hauria plantejat amb unes expectatives reals de creixement del municipi. [3]

La previsió de creixement realitzada per l'Ajuntament està sobreestimada, de manera que no s'hauria plantejat amb unes expectatives reals de creixement del municipi

La clau es diu demografia Que Vilanova ha perdut habitants en els últims anys no es pot negar, només cal mirar les dades: 1.200 habitants menys entre el 2011 i el 2015. Que res indica que hagi de créixer, mirant la tendència actual, també ho intuíem. Però ara podem afirmar que les dades estadístiques indiquen que la ciutat perdrà 2.000 habitants més d'aquí al 2026, a partir de la projecció de població més fiable i precisa de què es disposa, elaborada per la vilanovina i ambientòloga Liliana Galvany Casanellas.

[1] Podeu seguir l’activitat de la plataforma a través del web (www.aturemleixamplenord.cat), Facebook i Twitter de la plataforma.

[2] Podeu consultar el contingut complet de les al·legacions a: http://goo.gl/M2llWw [3] Podeu consultar el treball a: https://goo.gl/BzOjzY

7

D

L

urant l’últim trimestre de 2016 vam endegar la campanya virtual “La Casa és Gran” per treure a la llum una sèrie de decrets, documents que expressen resolucions adoptades per l’alcaldessa i/o els regidors de govern sense necessitat que passin pel ple municipal.

a CUP va presentar el febrer de 2015 una moció que demanava la creació d’una comissió d’investigació per analitzar un seguit de contractacions irregulars a l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET). De manera paral·lela, va lliurar la informació de què disposava a la Fiscalia Anticorrupció.

Amb l’etiqueta #lacasaésgran, vam publicar una relació limitada d’un seguit de decrets que recullen una sèrie de despeses desproporcionades amb l’objectiu de convidar a la reflexió col·lectiva i valorar qualitativament i quantitativa el caràcter de cada despesa.

Els resultats de la referida comissió concloïen que l’exgerent de l’IMET, Salvador Baig, havia efectuat contractacions amb els proveïdors sense seguir cap procediment normatiu. La mateixa persona també havia efectuat contractacions continuades de tasques susceptibles d’unificació i, igualment, tenia responsabilitat en l’existència de convenis i factures duplicades. La CUP va demanar al govern que expedientés els responsables de les irregularitats i va criticar que els mecanismes de fiscalització pública d’aquest organisme no haguessin funcionat.

Igualment, la CUP va criticar l’absència de responsabilitats polítiques derivades d’una sèrie d’il·legalitats que s’han vist totalment provades per diferents ens, des de l’Ajuntament fins a la Diputació de Barcelona.

La intenció era, en definitiva, atorgar visibilitat a unes despeses que no es troben a l’abast de la ciutadania: 3.000€ en l’avet de Nadal de la plaça de les Neus; 900€ en megafonia en un concurs de paelles; 5.329€ en cartutxos per a pràctiques de tir de la policia local; 475€ en ampolles d’aigua d’un restaurant o 839€ en la redacció del discurs de la cavalcada de Reis, són alguns dels exemples que vam voler fer públics. I de ben segur que n’acabarem trobant uns altres...

Vam publicar una relació limitada d’un seguit de decrets que recullen una sèrie de despeses desproporcionades amb l’objectiu de convidar a la reflexió col·lectiva sobre com i en què gastem el diner públic

Al mateix temps que s’endegava el procediment penal, l’IMET va acordar el juny de 2016 incoar un expedient disciplinari a l’exgerent. L’instructor de l’expedient va practicar durant mesos una sèrie de diligències per tal d’investigar els fets. L’instructor, tot i que els considerava provats, concloïa igualment que havien prescrit. Per això, l’octubre de 2016 va proposar l’arxiu de l’expedient. L’IMET, argumentant que no es poden sancionar dos cops un mateixos fets, va suspendre la tramitació del procediment fins que s’esgoti la via judicial en la qual l’Ajuntament de Vilanova s’ha personat com a part afectada.

Malgrat les contractacions sense cap procediment o convenis i factures duplicades, no hi ha hagut conseqüències polítiques ni disciplinàries

L

’alcaldessa va signar un decret de govern que certificava la despesa de 6.800€ per l’assessorament de la Nit Gastronòmica, emesa a nom de la companya del director del Diari de Vilanova. El govern havia encarregat aquesta tasca així com la redacció del diagnòstic del Pla de Mandat 2016 en matèria de productes de proximitat al director del Diari. No obstant això, atès que el periodista no disposava de capacitat per a facturar, la despesa es va atorgar a nom de la seva companya. Preguntada per aquesta qüestió en Junta de Portaveus, Neus Lloveras va reconèixer que aquesta manera de procedir s’havia fet servir des que es feia l’esdeveniment. La CUP havia comprovat prèviament una despesa idèntica per impulsar la 1a edició de la Nit Gastronòmica, l’any 2015, a nom de la mateixa persona.

Arran d’aquesta comprovació, la CUP va demanar el lliurament dels documents on s’expliciten el contingut de les tasques assignades així com la còpia de totes les factures relacionades amb les dues edicions celebrades i emeses per la companya d’aquest periodista. Un informe del secretari va certificar la il·legalitat d’aquest decret. El pagament es va aturar, tot i que el periodista ha rebut els diners després de presentar factures emeses al seu nom. Des de la CUP, no ens en cansarem de criticar l’explicitació d’una il·legalitat en un document oficial, l’absència de filtres per a detectar aquests tipus d’anomalies i el trencament indecorós de l’equilibri i la distància que hauria de ser obligada entre una institució pública i el director d’un mitjà de comunicació privat.

L’alcaldessa va signar un decret irregular amb una despesa de 6.800€ per l’assessorament de la Nit Gastronòmica, emesa a nom de la companya del director del Diari de Vilanova

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

#LaCasa ÉsGran

Cas IMET: el temps ens ha Un donat la pagament raó irregular

8

10 ANYS DE LA CUP A L’AJUNTAMENT

Anatomia d’una dècada

A LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

ra fa una dècada, setmanes abans que la CUP obtingués el seu primer càrrec electe al consistori vilanoví, omplíem els carrers de pancartes, les places d’il·lusió, i els titulars de la premsa amb un lema que ens va identificar des d’un primer moment: volem aixecar les catifes, acabar amb el pacte de silenci. Deu anys més tard, no podem dir que haguem arribat a tocar el moll de l’ós. De fet, mai no ens acostumarem a les maneres de fer de la vella política. Però, tot i que no hem acabat de sentir-nos còmodes dins de la institució, sí que hem començat a conèixer l’interior del seu engranatge rovellat, les maneres de fer dels uns i les altres, socialistes i convergents al poder, des que es van constituir els primers ajuntaments democràtics l’any 1979.

Tot i que no hem acabat de sentir-nos còmodes dins de la institució, sí que hem començat a conèixer l’interior del seu engranatge rovellat, les maneres de fer dels uns i les altres, socialistes i convergents al poder des de l’any 1979 Ens les van dir de tots colors amb un cert to paternalista i hostil: “com es nota que no heu governat mai”, “practiqueu un urbanisme angelical”. I un mantra que perdura: “us expresseu des de la superioritat moral”. Amb un sol regidor entre els anys 2007 i 2011, ja qüestionàrem el model urbanístic sense límits coincidint amb el tombant de la crisi financera. A còpia de petits passos i de socialitzar alguns conflictes, hem guanyat una certa hegemonia: fa una dècada, l’Ortoll estava en perill i avui hem arribat a un consens general per preservar-lo.

L’entrada de l’Esquerra Independentista al consistori ha servit per normalitzar un discurs rupturista aleshores exòtic i unes pràctiques que res no tenien a veure amb la perpetuació de cadires, les agències de col·locació o el clientelisme. Uns i altres, ja ho vam dir, ens assemblàvem com un ou a una castanya. La irrupció de la CUP a la capital del Garraf va propiciar, igualment, l’eixamplament de la base de l’independentisme crític, amb un paper cabdal a l’hora d’impulsar les consultes populars per la independència el desembre de 2009.

La nostra entrada al consistori ha servit per normalitzar un discurs rupturista i unes pràctiques que res no tenien a veure amb la perpetuació de cadires, les agències de col·locació o el clientelisme El pas d’un sol regidor i 1.366 vots, l’any 2007, a 2.539 vots i tres càrrecs electes, l’any 2011, col·locava l’Esquerra Independentista en un altre estadi. Ja no transitàvem pels marges, alhora que d’altres assemblees locals amb representació als ajuntaments s’anaven consolidant arreu dels Països Catalans. Es multiplicaven les ganes i la potencialitat d’incidir fent política movent fitxa. La primavera de 2011 desistírem de donar suport a socialistes i convergents, i el febrer de 2013 vam apostar per governar-nos coincidint amb la qüestió de confiança interposada per Neus Lloveras: Governem-nos, un lema que va fer fortuna igualment fora de les fronteres del municipi.

No és gens fàcil resumir una dècada amb un peu a la institució i l’altre al carrer en unes quantes línies. La consolidació de la CUP a centenars de municipis dels Països Catalans ha coincidit en el temps amb una triple crisi: social, nacional i democràtica. La capital

del Garraf no ha estat cap excepció: la ciutat s’havia anat empobrint mentre els marmessors de la crisi, socialistes i convergents, es dedicaven a fer i desfer amb les engrunes i a amagar la pols de la seva gestió (pensem en l’eclosió del Cas IMET) sota d’una estora perquè ningú no en parlés.

El salt qualitatiu de maig de 2015 ens situà amb cinc càrrecs electes al consistori. Vam esdevenir la primera força de l’oposició després del pacte per la supervivència sociovergent. Som sabedors que el destacat paper dels diputats i les diputades de la CUP al Parlament de Catalunya i l’acceleració del procés independentista van insuflar un cert suport en el món municipal, però també volem pensar que els 4.421 de les últimes municipals va ser l’aval que va refermar una altra manera d’entendre la política i, de retruc, un pas a mig termini per acabar amb la visió monocroma del món local que ha imperat durant gairebé quatre dècades. Únicament ens resta agrair tota la confiança dipositada durant aquests deu anys en un projecte col·lectiu i rupturista; un projecte que il·lusiona i vol seguir il·lusionant una franja de gent desencantada amb la política tradicional, amb les incoherències del dia a a dia, amb la carrera política de la majoria dels càrrecs electes; un projecte que aposta pels feminismes, per la sostenibilitat aplicada, per la bona gestió dels recursos, per la gestió pública de les necessitats bàsiques, pel veritable servei a un poble.

Agraïm també el treball regular o puntual de totes les persones, els que hi són i les que ja no hi són, amb la CUP de Vilanova i la Geltrú. A la manera fusteriana, únicament ens resta corregir-nos per augmentar si volem eixamplar la base de l’esquerra rupturista per guanyar la ciutat.

Volem agrair tota la confiança dipositada durant aquests deu anys en el nostre projecte col·lectiu

9 MARTA VILA

Esperança. Il·lusió. Pensar que la política es pot fer d'una altra manera, entre totes, i veure com es fa realitat de mica en mica.

Creure que estem fent una Vilanova millor!

EDUARD PINILLA

L'entrada de la CUP va suposar una altra forma d'entendre la política i el qüestionament de molts esquemes que fins al moment s'havien anat sostenint per un pacte de silenci JOSEP MARIA DOMÈNECH

Fa deu anys, la CUP representava la utopia. Avui, aquella utopia és l'única alternativa per al govern de la ciutat

JOSEP MARIA SOLER

MARTA RIUS

La CUP m'ha portat a prendre partit d'una manera col·lectiva.

Sovint, les accions vers el conflicte parteixen més del voluntarisme que de l'eficàcia. Tot i així, comprens que ja no hi ha lloc per a la indiferència

La CUP ha contribuït a posar les lluites del carrer al centre dels debats de la institució

BERTA BELASKOAIN

Desestigmatitzar la política institucional com a forma de vida, entenent-la com a eina de canvi i de trasllat: de la institució al debat popular. Carrer a carrer, barri a barri ISABEL OBENZA

Ha suposat una altra manera d’entendre la política. Acostant allò que passa dins l’Ajuntament al carrer d’una manera transparent. Fent de la política una eina participativa a través de les assemblees

TÀNIA REYES

Una nova manera d'entendre la política municipal, de forma assembleària, sense opacitats i posant al capdavant les reivindicacions del carrer PERE AGRAMUNT

La fiscalització rotunda de l'esquerra socialdemòcrata, l'aliada necessària del liberalisme més impenitent. #privatitzacions #deute MARC FONT

L'entrada de la CUP va ser la primera esquerda que acabarà trencant el dic que ha suposat per a Vilanova 40 anys d'alternança sociovergent

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

Què ha suposat la irrupció de la CUP a la política vilanovina?

10

Sant tornem-hi amb l’especulació

FOTO | Marta Moreno

É

És ben sabut tot el que ha vingut després de l’esclat de la bombolla immobiliària i com ha arrossegat pel precipici milers de projectes vitals.

Amb tot, encara no som plenament conscients de les transformacions al substrat social i econòmic que determinaran el futur de la nostra realitat. El taulell de joc ja està prou reestructurat perquè segueixin perdent els que sempre han perdut. Però també hem assistit en els últims anys a una renaixença de l’empoderament social mitjançant la presa de consciència i l’organització política com feia dècades que no vèiem, així que, tot i que el taulell està plantat, la partida no està jugada.

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

Hem passat de les hipoteques impagables als lloguers impossibles L’habitatge va ser el detonador que va fer esclatar la bombolla i després del sotrac ja estem veient com es rearma l’especulació sobre aquesta necessitat bàsica. Hem passat de les hipoteques impagables als lloguers impossibles. Trobar un habitatge de lloguer s’està convertint en una odissea inabastable per a moltes persones, amb el que això comporta per al desenvolupament de les seves vides. Segons l’últim informe de la Generalitat, el preu de lloguer a Catalunya ha crescut al 2016 un 6,8% respecte a l’any anterior (7,3% al Garraf), però aquesta estadística, que es fa mitjançant el valor dels dipòsits dels contractes d’arrendament, ens parla del passat i ens confirma una tendència que s’està accelerant de manera imparable. Del mateix informe, en traiem que els contractes vigents de lloguer al Garraf tenen un preu mitjà de 647,11€ mensuals. Si analitzem els principals portals immobiliaris d’internet, l’escàs lloguer ofertat a Vilanova té un preu mitjà de 827€, o sigui, una tendència alcista molt alarmant que quintuplica la inflació oficial. El mercat està profundament desajustat. Després de la crisi, hi ha molt més interès pel lloguer, factor que s’explica per la pèrdua de valor inversionista de la compra i per

l’extrema precarització del treball que s'ha produït en els últims anys.

L’accés al crèdit està molt més restringit per als particulars, tot i que els bancs han aconseguit estabilitzar els guanys mitjançant els ajuts públics i, a la vegada, l’extrema inestabilitat dels contractes i els baixos sous són la norma de la nova contractació, que obliga, entre d’altres coses, a la mobilitat dels treballadors. Aquesta situació força inevitablement l’augment de la demanda de lloguer com a única opció per accedir a l’habitatge, però l’oferta no està adaptada a la nova situació: els portals immobiliaris oferten 30 vegades més venda que lloguer.

Les polítiques públiques d’habitatge han operat sempre amb visió assistencialista, articulant algunes ajudes cap a les persones que demostraven una major vulnerabilitat. Escassos lloguers socials o transferències de renda en casos particulars són actuacions que defugen la intervenció sobre les regles del mercat generadores d’un problema perpetu, que va des de la vulneració de drets bàsics a la distorsió dels processos macroeconòmics. Cal valentia des de l’esquerra per impulsar polítiques públiques d’habitatge que vagin més enllà de l’assistencialisme i tinguin una veritable intenció reguladora dels mecanismes d’accés a un dret bàsic, i que l’allunyin de l’especulació. Al contrari, però, encara assistim a projectes urbanístics que obvien el dramàtic passat més recent i opten per fugides endavant com el cas de l’Eixample Nord a Vilanova.

Una ciutat com Barcelona només té un 1,5% d’habitatge de lloguer social, la qual cosa fa impossible influir sobre els preus de mercat Una ciutat com Barcelona només té un 1,5% d’habitatge de lloguer social, la qual cosa fa impossible influir sobre els preus de mercat. La nova llei, que vol publicar un índex de referència dels preus de lloguer i per a la qual sembla que Vilanova serà una de les

ciutats prova, tindrà una influència molt minsa en el comportament del mercat si de veritat no existeix una oferta potent de preu regulat capaç d’influir en la resta de l’oferta.

La continuïtat del problema al llarg dels anys ha demostrat tant la ineficiència del mercat com a proveïdor, com de les polítiques assitencialistes.

L’esclat de la bombolla va demostrar amb tota la seva cruesa la ineficiència d’aquestes polítiques quan els desallotjaments diaris de famílies assolaven el país i el veritable departament d’habitatge era la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca.

Si de veritat avancéssim per una senda contínua de progrés social i humà, paulatinament aniríem abandonant els mercats com a reguladors dels drets bàsics per a la dignitat de les persones. Si deixem els mercats i l’especulació com a reguladors de drets -el mercat de l’energia, el mercat de l’habitatge o el mercat de treball-, acabarem sempre parlant de drames, el de la pobresa energètica, la manca d’habitatge o el llindar de la pobresa.

Si de veritat avancéssim per una senda de progrés social i humà, aniríem abandonant els mercats com a reguladors dels drets més bàsics de les persones

11

Cas Montoro: de peticions desorbitades i impunitat policial Coordinadora Antirepressiva del Garraf

Aquell dia, només una persona va ser identificada al moment; les altres nou van ser identificades i imputades dies després dels fets, mitjançant fitxers policials il·legals, ja que a l’auto dels mossos hi apareixen com a persones conegudes i/o vinculades a moviments socials.

El desembre de 2015, la justícia ja va condemnar un dels joves, que en aquell moment era menor d’edat, a 120 hores de treballs per la comunitat, a més d’assumir una multa de 775 euros d’indemnització per haver agredit un agent de la Policia Local i una altra sanció de 440 euros pels desperfectes produïts als vehicles oficials de la comitiva del Partit Popular.

La fiscalia demana 4 anys de presó per a cinc dels joves i 8 anys per a un sisè. A més, un sergent de la Policia Local hi ha sumat tres joves més i demana 3.000€ en multes a cadascun i 11 mesos de presó per a un d’ells

El passat mes de gener, es va comunicar a la resta d’encausats que s’enfronten a una doble acusació.

Per una banda, la de la fiscalia, que demana 4 anys de presó per a cinc dels joves i 8 anys per a un sisè. Per l’altra banda, un sergent de la Policia Local que hi ha sumat tres joves més i demana 3.000€ en multes a cadascun i 11 mesos de presó per a un d’ells.

Entenem que Fiscalia actua com a braç executor del govern del PP i que, per tant, demani aquestes penes tan desproporcionades i elevades; el que no entenem i ens preocupa profundament és l’acusació del sergent de la Policia Local.

Aquest cas, com molts d’altres, sabem que s’emmarca dins d’una estratègia, perfectament dissenyada i emparada per la Llei Mordassa, per desactivar i controlar qualsevol mostra de dissidència i malestar contra les polítiques que ens estan condemnant a totes a la misèria.

Des de la coordinadora, assenyalem també com a còmplice l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que, tot i haver aprovat una moció demanant l’absolució dels encausats, no ha reclamat responsabilitats ni ha tirat endavant cap tipus d’acció contra el sergent de la Policia Local, responsable d’agredir nombrosos manifestants durant els fets i que ara es presenta com a acusació particular en la causa oberta contra els joves.

Fins al moment, encara no hi ha una data fixada per al judici, però es calcula que tindrà lloc en un termini d’entre sis mesos i un any i mig.

Pel que fa a la campanya de suport als encausats, fins a principis d’any havia funcionat sota el nom de “Jo també els vaig rebre”, ja que hi havia poca informació sobre el procés penal i el que volíem fer des de la Coordinadora Antirepressiva del Garraf, bàsicament, era sensibilitzar la gent de Vilanova i la Geltrú sobre els fets i intentar generar sentiment de pertinença a tothom qui tenia motius aquell dia per ser a la concentració, així com fer entendre que també els hauria pogut tocar a ells.

Amb el judici del Marc, es va engegar la campanya “Mai caminaràs sol” i ara, amb els nou encausats que

queden, s’ha llançat la campanya “Els 9 de Vilanova, que es quedin a casa!”, que posa de relleu que hi ha un risc real que sis joves vilanovins ingressin a presó per haver exercit el dret a la protesta, un fet insòlit a la ciutat.

Podeu seguir tota la campanya a les xarxes socials, via www.facebook.com/queesquedinacasa i al perfil @9deVilanova de Twitter.

Assenyalem també com a còmplice l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que, tot i haver aprovat una moció demanant l’absolució dels encausats, no ha reclamat responsabilitats ni ha tirat endavant cap tipus d’acció contra el sergent de la Policia Local, responsable d’agredir nombrosos manifestants durant els fets i que ara es presenta com a acusació particular

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

E

l passat 21 de maig del 2014, amb motiu de l’acte de campanya electoral que el Partit Popular organitzava al Pòsit de pescadors de Vilanova i la Geltrú, on eren presents el ministre d’Hisenda, Cristòbal Montoro, i la senadora a les Corts Espanyoles Alicia Sánchez Camacho, diversos col·lectius i moviments socials de la comarca convocaren una concentració per evidenciar el rebuig a les polítiques antisocials que aplicava i continua executant el Govern espanyol contra les classes populars catalanes. A la sortida de l’acte, i desobeint les recomanacions policials, la comitiva del PP decidí sortir pel carrer dels Magatzems Nous, on es trobava un grup de manifestants que impedien pacíficament la sortida dels vehicles oficials. Aquestes persones van ser dispersades -i algunes d’elles agredides- per agents de la Policia Local durant la marxa dels vehicles.

12

Cada Primer de Maig és diferent (o no) CGT i Assemblea pels Drets Socials del Garraf

A

quest primer de maig cal que ocupem els carrers. Aquest i tots. Sembla mentida però, quan hem baixat la guàrdia, així que ens hem confiat que les coses milloraven... ZASCA!

la perspectiva i els valors. Fins i tot ha canviat la creença de tenir drets. I ha fet canviar l'actitud de moltes persones, que fan esforços per adaptar-se a la situació, en lloc de mirar de canviar-la. Doncs adaptant-s'hi no n'hi ha prou:

On ha quedat aquell fabulós pacte social pel qual les persones podien progressar i els fills havien de viure millor que els pares?

Els avis i àvies aniran perdent poder adquisitiu progressivament, les pensions només les apujaran un 0,25% anual. Males notícies. La inflació ja s'està recuperant, de l’ordre del 3%, aquest any.

On ha quedat aquell fabulós pacte social pel qual les persones podien progressar i els fills havien de viure millor que els pares i mares?

1000 eurets d'aquest any seran 1002 amb cinquanta cèntims l’any que ve. Però en seran 970 de poder adquisitiu. En deu anys, 1000 euros d'avui representaran uns 700 euros en poder adquisitiu.

Ens han sortit amb una crisi que ja fa més de cinc anys que dura i hem començat a perdre drets laborals. El que anomenen neoliberalisme ha canviat

De bat a bat

L'edat en què es comença a cotitzar un sou decent es dispara. Una persona que cotitza un any de cada 5

necessitarà 140 anys de treball per a tenir una pensió reconeguda. Joves, feu números!

Els drets laborals, l'estabilitat en el treball, el sol fet de cobrar les hores extres, la conciliació laboral i familiar, les mateixes pensions, estan penjant d'un fil per a la majoria de la gent. Ah, sí! I sobretot, no us poseu malaltes. A moltes persones, un accident o una malaltia laboral els ha costat la feina, i fins i tot el reconeixement que el patia a causa de la feina.

I ja pots tenir estudis, que pots acabar servint cafès a Londres.

Adaptant-s’hi no n'hi ha prou. Adaptar-se és una decadència lenta però segura. Cal organitzar-se i lluitar. Vine amb nosaltres el Primer de Maig.

Aquesta secció vol ser una porta oberta per a totes les entitats i col·lectius que vulguin donar a conèixer les seves reflexions, posicions o plantejaments. En aquest sentit, les seves aportacions no tenen per què reflectir el parer de la CUP de Vilanova i la Geltrú, que ja té altres mecanismes per exposar iniciatives i acció política.

És aire tòxic?

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

Col·lectiu de Veïns contra la Contaminació (CVC)

S

i passeges per Vilanova, segurament deus haver sentit algun cop pudor de goma cremada, de sintètic amb aire metàl·lic.

fumerades fins que es força la Generalitat a posar una estació de control ambiental durant 3 mesos. 3 mesos durant els quals es paralitzen les emissions i, òbviament, els estudis surten favorables.

Mitjançant estudis recents, s’han trobat indicis suficients per determinar aquestes emissions amb partícules tòxiques i cancerígenes, i per considerar CIE Automotive Vilanova com la seva possible causant.

Fa dos anys es crea CVC (Col·lectiu de Veïns contra la Contaminació), que recull vora 900 signatures i demana reduir les emissions. Des de fa dos anys, es demana una trobada amb totes les administracions implicades, CIE Vilanova i CVC, però ni administracions ni empresa han acceptat fer cap trobada conjunta.

CIE Vilanova (antiga IMSA) va néixer fa 48 anys com a foneria d’alumini. L’empresa fonia alumini pur en lingots sense cap mena de problema de convivència, però fa 12 anys l’empresa rep l’autorització de gestora de residus i allí comencen les queixes. Des d’aquell mateix moment, l’empresa és acreditada per treballar amb ferralla en comptes d’alumini pur.

Aquest canvi suposa per a l’empresa un increment de beneficis i hauria de comportar un augment de mesures de protecció ambiental... però no és així.

Els veïns notifiquen durant 7 anys fortes olors i

CVC detecta informes públics de la Generalitat que apunten a la voluntat de l’empresa per ampliar la producció de les actuals 6.900 Tn/any a 100.000 Tn/any de ferralla.

Localitzen també múltiples inspeccions oficials de la Generalitat en què es detecten irregularitats greus i molt greus, però, tot i això, es continua amb la voluntat política i empresarial d’ampliar la producció, això sí, de moment, a 51.900 Tn/any (un augment del 750%).

Gràcies a una moció impulsada per tots els partits de l’oposició, s’aprovà al 2016 fer un estudi ampli i detallat que determini la qualitat de l’aire a Vilanova.

Però, des de llavors, el govern municipal segueix amb la tònica de minimitzar els efectes, maximitzar els temps de resposta i silenciar el problema.

Un mostra més de la definició que darrerament han fet exregidors del nostre govern: “Un ajuntament sense rumb, sense transparència” I hi afegim: ...completament allunyat dels ciutadans.

Des de CVC, es considera que el medi ambient i la salut pública són dues de les responsabilitats màximes de qualsevol administració. I per aquest motiu es reitera fermament la petició de realitzar totes les proves, inspeccions i actuacions necessàries envers CIE Vilanova per assegurar que la salut de la ciutadania i el medi ambient del Garraf no siguin afectats. I, encara menys, per beneficiar econòmicament una empresa privada.

Si mai sents una olor de goma o ferro per Vilanova, pregunta’t: És aire tòxic?

13

Què és la “Plataforma Defensem l'Ortoll-Sant Gervasi”?

Envia'ns un correu electrònic i contacta amb nosaltres per tal de treballar plegats! defensemortoll@gmail.com www.garrafcoopera.org Plataforma Defensem l’Ortoll

É

s una iniciativa ciutadana nascuda el juliol de 2011. Està formada per persones i entitats preocupades per l'estat de degradació i abandonament, durant les últimes dècades, d'aquest territori vilanoví arran de la façana marítima, a d'Adarró. Aquest espai consta d'unes 100 hectàrees, aproximadament.

Treballem cooperativament per tal d'aconseguir el reconeixement de Ortoll-Sant Gervasi / Adarró com a pulmó i zona verda de la ciutat, on gaudir d’un entorn natural recreatiu, recuperant-ne la flora, la fauna i la història.

Ens proposem retornar els sectors d’Ortoll-Sant Gervasi com a zona NO urbanitzable i protegida i que esdevingui un espai natural protegit. Treballem per aconseguir una mobilitat i un urbanisme més sostenible.

QUÈ HI FEM? > Recuperem l’antic Camí d'Adarró a Cubelles, que s’uneix amb altres xarxes de camins fins a la Carrerada de la Cerdanya.(*)

> Custodiem el Turó del Sèu, parcel·la cedida en ús i custòdia mitjançant un conveni amb l’Ajuntament de Vilanova, amb una superfície de gairebé una hectàrea. És un pas de l'antic camí d'Adarró.

Enguany ens hem adherit com a membres de la Xarxa de Custòdia del Territori de Catalunya. (*) > Ens reunim i fem assemblees per tal de coordinar, debatre, investigar i presentar mocions, instàncies i projectes específics de la zona. (**) > Organitzem passejades i accions de formació i sensibilització per al públic en general i per a centres educatius per posar en valor el patrimoni natural i cultural de l’espai i promoure-hi accions de neteja i millora. El mes de novembre, la xarxa social Rideers va organitzar la I ecocursa d'orientació d'Adarró, que hi van participar més de 40 famílies. > Recuperem cocons i basses naturals, fem vivers, horts, bancs de llavors, cursos de pedra seca i cultiu d'herbes remeieres amb espècies autòctones. > Proposem vies verdes entre Vilanova i Cubelles i es vol impulsar un inventari i un pla de camins local i comarcal exhaustiu.

Enguany, també: 1. Recuperem el camí ramader de la Cerdanya a la Marina, per la Talaia > Estem recuperant la Carrerada de la Cerdanya, que era un dels principals camins de la ramaderia i la transhumància en segles passats a Catalunya, amb la voluntat que esdevingui un element de turisme i lligam entre les diverses cultures i comarques per les quals transita.

2. Organitzem un camp de treball internacional d'estiu > Amb el suport de l’Ajuntament i el Servei Civil Internacional, entre el 19 d'agost i el 3 de setembre, organitzarem un camp de treball voluntari juvenil i internacional per tal de donar suport i posar en valor l’entorn natural i continuar els treballs de recuperació i custòdia del territori. Volem fomentar el treball voluntari i cooperatiu, passant de l’àmbit local a l’internacional mitjançant la formació, l’educació i la sensibilització mediambiental. (*) Cada dilluns al matí i els tercers diumenges de mes, a partir de les 9:30h, al Turó de la Seu. Qualsevol persona amb ganes de col·laborar o donar suport és benvinguda. El material necessari el posem nosaltres. (**) Cada segon i quart dijous de mes, al Centre Cívic Molí de Vent, a les 18h.

La solidaritat feminista: l'antídot a l'alienació urbana

E

ls darrers mesos hem palpat, des de la disbauxa carnavalesca o des de la indignació causada per una agressió sexual múltiple, que Vilanova s'ha revoltat a favor del feminisme com no havíem vist mai. Els col·lectius de la ciutat han respost a la crida, s'han mobilitzat desacomplexadament i han sortit al carrer amb una mà estesa a les oprimides i amb el puny ben tancat al sistema patriarcal. S'ha evidenciat que la complicitat entre els moviments socials i entitats culturals locals teixeixen una xarxa amb ganes de tibar, des de la interseccionalitat d'eixos i lluites que no es poden concebre aïllades. Des del primer dia, el feminisme era això. De cap manera ha volgut ser excloent, ni desplaçar agendes, ni una lluita de segona, després de la de classes o la de la sobirania nacional. Va essent hora de sentir-nos còmodes totes i tots en un concepte demonitzat pel propi opressor.

El feminisme s'ha socialitzat a través de la tasca diària de col·lectius minoritaris i de la visibilització de

la seva acció pública al carrer (sí, també amb pintades als murs). Així, té tot el sentit que, un moviment radical, que va a l'arrel de la qüestió, emergeixi de l'àmbit local, des de la proximitat, per esdevenir motor de canvi d'un entorn més ampli.

Sovint és la ràbia la que ens fa sortir a les places en massa per denunciar la diversitat de discriminacions, però tinguem present que és l'esperança d'un món millor la que ens mou.

En el context patriarcal, ens és indispensable la sororitat: la solidaritat i la germanor entre les dones.

Deixar de llegir-nos com a rivals per trobar-nos, reconèixer-nos i crear un comú per viure la vida amb un sentit profundament llibertari. Aquest és el primer pas d'emancipació individual i col·lectiva.

Vilanova, ho podem dir amb orgull, ha demostrat que, a més, la lluita feminista no és només responsabilitat de les dones. Les entitats han articulat una xarxa de solidaritat espontània que ha llaurat un nou escenari per a la construcció d'una vida alternativa a l'alienació urbana. Ja no acceptem el sistema de violències establert a cap esfera. La

iniciativa de la societat civil organitzada ens legitima com a autoritat social que ha de prevaldre enfront de l'autoritat burocràtica.

Quan el feminisme es reapropia de l'espai públic manllevat a les dones, és més que una espurna d'apoderament social. És reparació històrica de la invisibilització esbiaixada. És sororitat popular. És poder de transformació col·lectiu. És justícia i dignitat social. És prioritzar la vida en comptes dels mercats. És la política de la cura a les persones, la terra i la Terra. És la revolució que ens fa ballar (i els fa ballar el cap). Som antipatriarcals, antiracistes, antifeixistes, antixenòfobes, antihomòfobes, anticlassistes, anticapitalisites, antiglobalització i antifronteres. Ara bé, no és anar a la contra per se, allò que ens defineix. Per damunt de tot, som moviment, som força, som transformació. Una bullanga és un avalot, la revolta que dona pas a la revolució.

Fem-ho trontollar tot!

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

Marta Rius | Bullanga feminista

14

“Mobilització, Determinació, Internacionalització i Desobediència, les claus del Referèndum” ENTREVISTA A QUIM ARRUFAT EXREGIDOR DE VILANOVA I LA GELTRÚ I EXDIPUTAT DE LA CUP AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Comencem pel més urgent: hi haurà referèndum?

Sí, s’ha de fer de totes, totes. Les condicions són les òptimes. Cal veure si els actors directament responsables ho faran i ho faran fins al final. Com saps, la CUP no som al govern, i amb prou feines podem compartir algun espai de coordinació justament sobre el referèndum. Però en tot el que està a les nostres mans estem empenyent perquè hi hagi referèndum.

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

Què cal fer, des d’ara fins al referèndum?

A la CUP pensem que hi ha quatre claus que han d’estar plenament activades per arribar al referèndum, malgrat totes les tensions i dificultats que hi pot oposar l’Estat espanyol. La primera és la mobilització, és la que corre més pressa recuperar. El carrer ha de tornar a marcar els temps d’aquest procés. La segona clau és la determinació: no hi ha procés d’autodeterminació ni reconeixement possible si la majoria política i social independentista no està disposada i organitzada per arribar decididament fins al final. En tercer lloc, cal una feina permanent d’internacionalització: al cap i a la fi, si el procés sobiranista l’hem de fer contra l’Estat, perquè ens nega el vot i la paraula, només ens queda la comunitat internacional per ser reconeguts. I, finalment, cal desobediència: no hi haurà procés de “la llei a la llei”, com alguns pretenen dibuixar. El procés sobiranista haurà de desobeir, i atendre’s a les conseqüències d’aquesta desobediència, amb el cap ben clar.

En tot el que està a les nostres mans estem empenyent perquè hi hagi referèndum

Tan important és aquest referèndum?

No és només una qüestió de legitimitat democràtica, de reivindicació nacional o de desobediència a lleis injustes. Va més enllà. El referèndum és l’única clau d’accés a la sobirania democràtica. És l’única porta que tenim els i les catalanes per dotar-nos de drets polítics democràtics. És l’única eina a l’abast nostre per accedir a una societat més justa i democràtica, la República.

Tot això, no és possible aconseguir-ho dins o d’acord amb Espanya?

Malauradament, no. L’Estat té unes majories polítiques que ho impedeixen. I aquestes majories polítiques s’edifiquen en part sobre la negació del referèndum català. I sobre unes elits econòmiques i polítiques que, igual que ens neguen a nosaltres el referèndum, neguen que els pobles i les gents d’Espanya siguin subjectes polítics adults, responsables, capaços i dignes de ser lliures.

El referèndum és l’única eina a l’abast nostre per accedir a una societat més justa i democràtica, la República I, malgrat tot, els resultats de Podemos, que defensa la celebració del referèndum català, van ser tot un èxit a les passades eleccions espanyoles...

I jo que me n’alegro. I tots que ens n’hem d’alegrar, és clar! Però és bo recordar que aquests resultats invaliden la pròpia hipòtesi de Podemos, que volia un gran moviment electoral ciutadà que guanyés per majoria absoluta i obrís un procés constituent democràtic a Espanya, per acabar el règim del 78 i construir un país nou, amb diferents subjectes nacionals sobirans. De fet, fa molt que Podemos va deixar de parlar de procés o processos constituents. És més, el Congrés dels Diputats que ha quedat és

clar: més de 2/3 dels diputats són contraris al referèndum, partidaris de la Troika i el neoliberalisme i defensors a ultrança de la Constitució com a pervers instrument d’imposició de la llei contra les voluntats populars. Quedar-nos aquí o intentar construir una República de la gent, heus aquí les dues opcions del referèndum.

El referèndum ha de significar el final del “processisme” i donar via lliure a la República Tot amb tot, la gent sembla cansada, d’aquest procés sobiranista que mai acaba.

No m’estranya. N’estem tots cansats. Els temps que s’han imposat són molt més lents i feixucs del que volíem. Ara cal acabar amb això que anomenem “Processisme”, és a dir, aquest anar fent sobre la retòrica d’un procés que no troba mai l’hora de desobeir i tirar pel dret. El referèndum ha de significar el final del “processisme” i donar via lliure a la República. Han estat molts anys de crisi econòmica, financera i política. Hem sortit moltes vegades a impugnar el règim, les elits i les principals institucions econòmiques i polítiques del país que ens fan i ens han fet la vida quasi impossible. Ara ja ha passat el temps de demostrar que som majoria els que rebutgem el règim. Ara cal construir la sortida democràtica, social i justa a la crisi. La sortida de la majoria social contra la minoria que ens vol submisos, esclaus, pobres.

Ja ha passat el temps de demostrar que som majoria els que rebutgem el règim. Ara cal construir la sortida democràtica, social i justa a la crisi

15

Litoral cultural LLIBRES

Raval

Montserrat Roig. La memòria viva

Després del seu primer disc, els de Gandía hi tornen amb 10 temes de lletres combatives.

Una de les cançons és un homenatge a Marifé Arroyo, mestra que entre el 1974 i el 1982 va engegar a Barx (la Safor) un projecte d’escola popular, democràtica i valenciana i que va acabar sent víctima de la intolerància feixista i la ignorància blavera.

La periodista i escriptora ens endinsa en la vida i l’obra de Montserrat Roig a través de la literatura, el feminisme, el periodisme i la memòria històrica. El resultat és un homenatge emotiu alhora que una reivindicació necessària de la plena vigència literària, social i política d’una veu imprescindible per entendre el passat i enfocar el futur.

España Bizarra

Incerta glòria

Observatori del Procés

Dos anys després de la seva mort, LaBreu edita Cosmonauta, la poesia completa de Francesc Garriga (1932-2015). No és una recopilació dels poemaris publicats, sinó el darrer repte del poeta: la revisió minuciosa que Garriga va fer de tota la seva obra durant l’última dècada, especialment dels primers quatre volums, avui dia gairebé introbables.

[115 minuts] Agustí Villaronga agafa l’obra imprescindible de Joan Sales sobre la guerra civil i en fa un western emocional que fa incís en la relació entre un jove oficial republicà, la seva dona, el seu millor amic Juli (soldat que acaba passant al bàndol feixista) i una jove aragonesa que es converteix en la senyora de la comarca. Digne successora de “Pa negre”.

Microcatalunya

Volver a casa a los 50 años

Radio.Garden

Doña Clara

Quina és la teva petjada hídrica?

Aina Torres

Los Ángeles

Cosmonauta. Poesia completa

Rosalía té 23 anys i ja és considera una de les grans esperances del flamenc de les properes dècades. En aquest disc s’ha associat amb el magnífic guitarrista Raúl Fernández “Refree” per fer un homenatge a aquest gènere musical a través de cançons fosques que parlen, sobretot, de la mort.

Ànima

El Diluvi

Van començar com un grup de versions d’Ovidi Montllor, però el grup d’Alacant ja porta dos discs de cançons pròpies que parteixen del folk autòcton i fan la volta al món sense deixar l’essència mediterrània. En les seves cançons, el grup aconsegueix posar lletra, música i imatges a la lluita feminista.

Francesc Garriga

Marc Serena i Edu Bayer

Com és la vida en pobles de menys de 500 habitants? La Guerra Civil encara és un tema tabú? El fotògraf Edu Bayer i el periodista Marc Serena han viscut durant set mesos en una furgoneta per descobrir les històries que amaguen els pobles més petits de Catalunya.

El resultat és un treball periodístic molt acurat que fa reflexionar el lector.

Brimo Wars

Vides aturades

És el primer treball professional que treu la formació de punk-rock vilanovina. Amb un estil sarcàstic i carregat de crítica social, Brigada Moreneta inclou cançons que tracten temes genèrics, com “Control total”, “Made in URSS” i “Vacances als jutjats”, i cançons amb temes d'àmbit local com “Brimo Wars”, “Zona 4” o “Terror Roig".

A través de testimonis en primera persona, l’autora exposa sense embuts el compendi de vergonyes i humiliacions col·lectives que han de patir milers de refugiats que fugen de la guerra i la misèria. Busquen refugi en una Europa que els barra el pas i els condemna a una mort atroç al mar o a una vida infrahumana en camps de refugiats inhòspits.

Brigada Moreneta

WEBS

La fi d’ETA

ZOO

Rosalía i Raúl Fernández “Refree”

CINE | DOCUMENTAL

Bel Olid

[106 minuts] El documental narra la història dels 10 anys de negociacions secretes que van contribuir al cessament definitiu dels atemptats d'ETA, des de dins, narrades pels protagonistes directes en primera persona i posades en context des de fora. Es pot recuperar a la web de Televisió de Catalunya.

[44 minuts] Aquest documental fa un retrat d’una generació d’artistes que amb la crisi han vist com s’ensorrava el seu món, les seves professions, el seu nivell de vida. El documental parla amb diferents testimonis que han hagut de tornar a casa dels pares passats els 50 anys.

[140 minuts] Aquesta pel·lícula brasilera explica la història d’una ex-crítica musical de 65 anys que viu retirada en un edifici particular, l’Aquarius. Un important promotor ha comprat tots els apartaments però ella es nega a vendre el seu i comença una guerra freda contra l’empresa que l’assetja.

[http://espanabizarra.tumblr.com/] Una olla gegant per fer “cocido madrileño”, una urbanització en què totes les cases simulen ser un castell medieval o una rotonda amb una estàtua d’un setrill de 8 metres d’alt. Això i molt més es pot troba en aquest bloc, que recopila les estàtues i els monuments més horteres i kitsh que es poden trobar a l’estat espanyol.

[http://observatoriproces.cat/] És un projecte periodístic impulsat per la CUP que té per objectiu verificar el compliment dels acords presos al Parlament de Catalunya entre Junts pel Sí i la CUP en tot el que fa referència al procés sobiranista.

Pretén posar a disposició de tothom aquells elements informatius que ajudin a entendre amb claredat i transparència l’avenç del procés cap a la independència.

[http://radio.garden/] Totes les ràdios del món en un sol clic.

Accedint a aquest web podràs descobrir des de quina música està triomfant a Sri Lanka a l’actualitat de la regió més remota d’Amèrica del Sud. Una bona manera de descobrir noves sonoritats i gaudir escoltant llengües estrangeres. Compte perquè enganxa!

[http://agendadelaigua.cat/calculadora-petjada-hidrica#] Sabies que la “petjada hídrica” mitjana al món occidental se situa al voltant dels 5.400 litres per persona i dia? Això equival al consum d’una piscina olímpica per persona i any. Aquesta aplicació de l’Agència Catalana de l’Aigua permet calcular, mitjançant 7 preguntes sobre els nostres hàbits higiènics i alimentaris, quanta aigua gastem.

LA BUSCA abril 2017 #CUP Vilanova i la Geltrú

MÚSICA

COL·LECTIUS FEMINISTES

Cal destacar la ràpida reacció dels col·lectius feministes i la mobilització del teixit associatiu a denunciar una agressió sexual coincidint amb el Carnaval. És inconcebible que no puguem gaudir d’actes lliures de violència sexista i que les dones no puguem circular sense por per la via pública.

10 anys de la CUP a l’Ajuntament DEBATS CONSTITUENTS

Dissabte 27 de maig Monument a Francesc Macià (Rambla de laPau)

SONORITZACIÓ DEL FIMPT

La intenció per part de la regidoria de cultura i de l’organització del festival per adequar-se a les disposicions de l’ordenança de soroll va propiciar les queixes generalitzades per l’escàs volum emprat durant els diferents concerts a la plaça de la Vila. La sensació de ridícul fou inigualable.

PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

Després de molts anys d’estira-i-arronsa i utilitzant una campanya simplista, el govern sociovergent hi ha destinat una partida de 150.000 euros, una quantitat exigua en relació als 74 milions d’euros del pressupost general, on la ciutadania podrà votar diferents propostes.

PLATAFORMA CAMINS ESCOLARS CIUTAT EDUCADORA

Felicitem la plataforma sorgida de diferents famílies preocupades per la seguretat entorn de les escoles i per recuperar el carrer com a espai de joc. Treballen per una ciutat millor per als infants i sol·liciten suport de veïnes, entitats i comerços.

ZONA VERDA AL BARRI DE MAR

L’Ajuntament crearà noves places d’estacionament regulat amb zona verda durant l’estiu al barri de Ribes Roges. Es tracta d’una concessió a deu anys, encertada però poc ambiciosa, atès que no s’ha abordat en altres zones del barri.

ADÉU A LA NAU DEL FERROCARRIL

El conveni entre l’Ajuntament de Vilanova i la Fundación de los Ferrocarriles Españoles finalitza el maig de 2019 i no es renovarà, motiu pel qual la ciutat (i, especialment, el teixit associatiu) perdrà un equipament gestionat per les mateixes entitats.

MÒDULS PER ALS “SENSE SOSTRE”

Els mòduls de l’hospital de St. Antoni han estat infrautilitzats durant l’hivern. Moltes de les persones en situació de vulnerabilitat que desistien d’utilitzar la instal·lació en cas d’onada de fred, ho feien –segons el govern– per por a perdre el lloc on passen la nit regularment.

DEFENSOR DE LA CIUTADANIA

Quin model econòmic volem per a la República Catalana?

11.00h.

JOSEP M. BUSQUETA Pastisser, economista i membre del Seminari Taifa SERGI CUTILLAS Economista que ha estat membre del Comitè Internacional del Deute Grec

Una República Catalana sense exèrcit és possible?

12.30h.

ARCADI OLIVERES Activista pels Drets Humans i la Pau GABRIELA SERRA Diputada de la CUP i exmembre de les Brigades Internacionals de Pau

Com construirem una República Catalana feminista?

18.00h.

ANNA GABRIEL Diputada de la CUP JOANA GRENZNER Periodista especialitzada en gènere

Com combatrem la corrupció a la República Catalana?

19.30h.

DAVID FERNÀNDEZ Exdiputat de la CUP i expresident de la comissió sobre el Cas Pujol al Parlament ITZIAR GONZÀLEZ Exregidora del districte de Ciutat Vella a Barcelona i impulsora de Parlament Ciutadà

Després de cinc anys, Josep Ibars deixarà una institució del tot necessària en la qual l’actual govern no creu: defuig habitualment els seus suggeriments i desestima les al·legacions presentades per millorar el reglament que en regula la tasca.

Sopar popular

PLATAFORMA DEFENSEM L’ORTOLL

Concert de Meritxell Gené

Fa anys que aquesta plataforma veïnal treballa en la preservació d’aquesta zona. Enguany, a més, han organitzat un Camp de Treball Internacional en l’últim pulmó verd de Vilanova i la Geltrú.

21.00h. | Es poden comprar tiquets prèviament a l'Ateneu Vilanoví. Tot seguit, estrena del documental:

"10 anys sembrant llavors. La CUP a Vilanova i la Geltrú”

23.00h. | Gratuït

Candidatura d’Unitat Popular Vilanova i la Geltrú Plaça Llarga, 19 baixos 08800 Vilanova i la Geltrú, Garraf 93 814 74 56

La Busca de Vilanova i la Geltrú Número 12. Abril 2017 Dipòsit Legal: L-943-08 Disseny Gràfic: Raimon Ràfols Florenciano www.cupvilanova.cat vilanova@cup.cat twitter.com/cupdevilanova facebook.com/cupvilanova instagram.com/cupvilanova/

FOTO PORTADA | Marta Moreno